diumenge, 16 de setembre de 2012

Portugal esclata contra els "gatunos"

Alguna cosa ha canviat a Portugal en els últims 10 dies: la gent va prendre el carrer i el primer ministre, Pedro Passos Coelho, paladí neoliberal de l'austeritat per al poble i botí per als rics, es troba cada vegada més sol, aïllat i acorralat amb els seus 'gatunos' (lladres). Ahir, una allau humana ingent i imprevista va sortir als carrers de 40 ciutats portugueses a protestar per les noves mesures de retallada i pels seus últims 15 mesos de vida en mans de la troica.

Convocats per un grapat d'associacions civils sota un eslògan simple ("que es vagi al diable la troica, torneu les nostres vides"), organitzats per Fb, sense participació de partits o de sindicats, la gent per si sola va prendre sobiranament l'avinguda de la República (més de 100.000 persones només a Lisboa, 500.000 segons els organitzadors) per cridar "prou" al Govern. Hi va haver alguns disturbis davant l'Assemblea Nacional i la seu de l'FMI i un noi de 21 anys va intentar immolar a l'estil bonze a Aveiro.

Però, sobretot, la marxa va ser una autèntica marea de jubilats, aturats, mares, funcionaris, famílies, policies de paisà, carters, metges, petits comerciants, joves melenuts, neojipis, empresaris, vells lluitadors contra la dictadura de Salazar i joves que abandonar la seva casa al vespre i que es van posar a cridar junts que no aguanten més, que tenen la sensació que se'ls està expulsant del seu propi país. La premsa portuguesa es feia ressò ahir de l'enorme demostració de força i indignació dels ciutadans del carrer i comparaven la marxa, per nombre de participacions i significació, amb les històriques manifestacions d'abril i maig de 1974 que van seguir a la revolució dels clavells i van portar la democràcia a Portugal.

Mentrestant, el primer ministre rep no només el rebuig multitudinari del carrer, sinó les crítiques de molts sectors de la societat des que el divendres 7 de setembre anunciés a la televisió una rebaixa general de salaris a base d'incrementar la cotització dels treballadors a la Seguretat Social. No només això: també va avançar que les empreses, per contra, cotitzen menys, una mesura, segons ell, encaminada a mitigar l'augment de l'atur i millorar la competitivitat.

Des d'aquesta nit, diaris d'un i altre signe, polítics d'esquerra, de dreta, exministres, expresidents, homes del seu propi partit, empresaris famosos, sindicalistes, especialistes en economia i fins bisbes han criticat la mesura, ratllant a Passos Coelho de ser un transsumpte sinistre de Robin Hood ocupat a despullar als pobres del poc que tenen per recompensar els rics. No només això: des aquell divendres fatídic, els seus ministres i el mateix Passos Coelho veuen com les seves compareixences públiques es converteixen en petites manifestacions de escamots de ciutadans indignats que llancen ous o tomàquets, sacsegen cotxes oficials o, simplement, enarboren pancartes en les quals es llegeix un insult que guanya popularitat per moments: gatunos (lladres).

Passos Coelho ha tractat personalment de conjurar el fenomen en dues ocasions. La primera en un missatge personal a Facebook que ha acabat picat per més de 50.000 comentaris, la majoria directament insultants. La segona, fa quatre dies, en una entrevista a la televisió en què va tractar de convèncer els seus compatriotes -sense molt profit a jutjar per l'èxit de les manifestacions de dissabte i el contingut dels editorials de la premsa- de les raons i les bondats d'aquesta espècie de transvasament de fons del treballador a les empreses.

Mentrestant, es quartera la coalició governamental (el conservador PSD de Passos Coelho governa amb l'ajuda parlamentària dels democristians del CDS). Paulo Portas, líder d'aquesta formació i ministre d'Afers Estrangers, va guardar durant tot aquest temps un sospitós i molt comentat silenci. Només ahir va assegurar que tenia una opinió contrària a la del primer ministre i que si no bloquejar la decisió va ser per no entorpir les negociacions amb la troica.

Els sindicats ja parlen de vagues generals. I el sempre trontollant (encara existent) consens amb el Partit Socialista portuguès -una cosa molt enaltida per la troica- ha saltat a trossos. António José Assegurança, líder del PS, ja ha anunciat que votarà en contra del pressupost i qualifica el Govern com de "factor desestabilitzador". Fins i tot les pròpies files de Passos Coelho es desestabilitzen. Així l'exministra i expresidenta del PSD, Manuela Ferreira Leite, contrària a la deriva de l'actual Govern, en una mena d'apel·lació al motí ha animat els diputats de la majoria a "votar en consciència".

Barcelona i Madrid aquest dilluns en vaga del transport públic

CiU a Barcelona i PP a Madrid afronten aquest dilluns una jornada de vaga en el seu transport públic que se suma a la convocada per Renfe a nivell nacional. Els sindicats de les quatre grans operadores de transport públic a Barcelona i la seva àrea metropolitana convoquen la vaga aquest dilluns al metro i els autobusos de la ciutat, que s'uneixen a la ja establerta a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Renfe. Els sindicats del metro i autobusos han cridat els ciutadans a no pagar el bitllet per protestar per uns serveis mínims que consideren abusius.

La Generalitat ha dictat uns serveis mínims abusius més amplis del que és habitual amb l'excusa que es tracta d'una convocatòria "sense precedents", segons el director general de Relacions Laborals, Ramon Bonastre (CiU).

Milions de ciutadans afectats

A l'àrea afectada a Catalunya viuen uns 5 milions dels 7,5 milions de catalans, que, a diferència d'una vaga general de tots els sectors de l'economia, no estan cridats a secundar cap atur, de manera que mantindran la seva activitat quotidiana.

Els serveis mínims fixats per FGC, metro i bus són del 50% en hores punta (de 6.30 a 9.30 hores i de 16 a 20 hores), i del 20% la resta del dia.

Fins ara, mai s'havien decretat mínims en les hores considerades vall i la franja horària considerada punta era més reduïda. Per exemple, la Generalitat ha avançat l'hora punta de la tarda a les 16.00 hores en lloc de les 17.00 hores d'altres ocasions per adaptar-la millor a l'horari de sortida dels col·legis.

L'hora punta de la tarda s'ha avançat respecte a vagues anteriors a causa dels canvis que s'apliquen des d'aquest curs en els horaris dels col·legis.

Informació en els transports

Per Rodalies i Regionals, els serveis de Renfe que són competència de la Generalitat, funcionarà un 66% dels trens en les hores punta (de 6 a 9 i de 17 a 20.30 hores) i un 33% la resta del dia.

Els serveis mínims fixats pel Ministeri de Foment per a les línies d'AVE i Llarga Distància "garanteix" la circulació de fins al 73% dels trens d'aquest dia.

Els sindicats convocants a Renfe i Adif a tot l'Estat volen mostrar el seu rebuig a l'obertura a la competència del transport amb tren al juliol de 2013 i la segregació de Renfe en quatre companyies.

Catalunya protesta per les retallades

Els sindicats convocants per al transport català van a la vaga contra el decret 20/2012 que elimina la paga de Nadal per als empleats del sector públic, el que ha deixat sense marge a la Generalitat per negociar i evitar l'atur, ja que la causa depèn del Govern central, ha assenyalat el Govern.

En els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), l'afectació de l'atur, a priori, pot ser inferior que amb metro i autobús, ja que només ha convocat la mobilització un sindicat minoritari (CGT).

En Rodalies i Regionals de Renfe, la Generalitat ha dictat uns serveis del 66% en hora punta i del 33% la resta de la jornada.

Els sindicats de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que uneix a l'empresa que gestiona el metro i la dels autobusos, denuncien que es vulgui aplicar una rebaixa equivalent aproximadament al 7% del salari tot i que el conveni preveia la congelació salarial el 2012 i 2013.

En els serveis de Renfe la protesta dels sindicats per aquesta reducció salarial se suma a les mobilitzacions que duen a terme des de fa mesos contra una eventual privatització de l'operadora.

Carles Castellanos: "O CiU declara la independència o ho farà l'esquerra"

Després de la manifestació més multitudinària de la història dels Països Catalans i a favor de la independència, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha mogut fitxa formant un discurs favorable a la creació d’”estructures d’estat” i afirmant a Madrid que “Catalunya necessita l’instrument d’un estat”. Davant d’aquest panorama, Carles Castellanos, militant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), creu que el problema no és si el Principat s’independitzarà, “si no si la independència la declararà Convergència o l’esquerra”.

I en aquest context considera que tal com estan les coses ho farà Convergència: “Si l’Esquerra Independentista no s’espavila no tindrem un estat com el d’ara, perquè la gent pressionarà perquè canviï, però costarà molt tenir un estat per avançar cap al socialisme”. “En canvi, si fossin més protagonistes podrien intervenir més”, constata.

En una entrevista a títol personal concedida al diari basc Gara i que obre la portada del rotatiu aquest divendres, Castellanos parla del paper que hauria de tenir l’Esquerra Independentista en el procés independentista català afirmant que “el primer que ha de fer és organitzar-se en un organisme polític de masses”. “Jo sóc també de l’MDT i defensem que aquesta organització de masses ha de ser la CUP, però tenim moltes dificultats per fer-ho. La gent es mou més per simbolismes que per fets polítics”, lamenta.

Castellanos, implicat a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en qualitat de vicepresident, valora els darrers gestos de Mas assenyalant que CiU “no vol perdre impuls” i que “per això parla ja d’anar cap a la independència”. I assevera: “No és massa de fiar. Ells estarien d’acord amb una independència que poguessin controlar. Ara tenen una oportunitat perquè estan a dalt de tot i no volen perdre el centre del control polític, però estarem atents perquè no enredin a la gent”.

“Les estructures d’estat d’un partit com CiU ja sabem quines seran”


Castellanos recorda que CiU “encara no ha construït un discurs independentista” tot i que el partit conservador ha avançat, en boca del president del Govern, que s’han de començar a crear estructures d’estat, un fet que Castellanos troba “preocupant” perquè “vol dir que ens hem de començar a preparar perquè les estructures d’estat d’un partit com CiU ja sabem quines seran”.

L’independentista assegura que “la majoria de l’ANC no és de tendència convergent” sinó que “en el moment de les decisions ens afavoreix a nosaltres, que portem tota la vida a l’independentisme”.

En aquest sentit, considera que “la gent també veu que cal anar-se posicionament i crec que ho farà cap a posicions de centreesquerra”. Amb tot, remarca que l’ANC “no ho ha de fer tot, va obrint camí però arriba fins on arriba, no és un front polític ni un partit polític”. “Els dos eixos clars són la independència i l’altra, que té molta corda, la radicalització democràtica”, apunta.

“La nostra lluita rau en aconseguir que els continguts no depenguin de CiU”


L’històric militant independentista insisteix que “la nostra lluita rau en aconseguir que els continguts no depenguin de Convergència”. “A ells el que els interessa és el model que hi ha ara, però això no podrà ser, perquè la gent no ho acceptarà, per molt desinformada o despolititzada que estigui”, assenyala.

D’altra banda, assegura que la formulació de l’ANC “és que la nació catalana són els Països Catalans” però partint de la base que “els processos no són els mateixos a tot arreu”. “El que cal fer és articular, encara que hi hagi qui no farà res per fer-ho. El que cal és respectar és el temps que necessiten, per exemple al País Valencià i les Illes, per fer treball de masses”, destaca.

Marroc envaeix Espanya... Alerta PPito!

Cinc membres del Comitè de Coordinació per a l'Alliberament de Ceuta i Melilla han arribat passades les 16.45 hores a l'illa de Perejil nedant i proveïts d'una bandera del Marroc per denunciar el que consideren els "territoris ocupats" per Espanya al Nord d'Àfrica , segons ha informat el seu president, Yahya Yaya. Els besucs del rei alauita han arribat aquest illot deshabitat "nedant, proveïts d'aletes i amb aliments suficients per aguantar 15 dies".

Julivert va ser motiu d'un 'conflicte' teatral i ridícul hispà-marroquí el juliol de 2002 quan va ser envaït per gendarmes marroquins, desencadenant una de les majors 'crisis amb el Marroc', que el Govern de José María Aznar va tancar sis dies després amb una 'acció militar', executada "l'alba i amb vent de Llevant" segons el ministre Trillo -que no sabia mai on era-, i que va acabar amb la hissada de la bandera borbónica als illots pelats. Després recuperar el seu estatus, l'illot de Perejil estava fins ara deshabitat, cap militar es troba allà destacat i tampoc és objecte de vigilància especial per part de les Forces Armades.

El líder del Comitè de Coordinació per a l'Alliberament de Ceuta i Melilla ha assenyalat que l'acció ha estat realitzada "per denunciar una vegada l'ocupació dels territoris usurpats al Marroc". Aquesta és la segona acció que aquesta organització realitza aquest estiu després que el passat 29 d'agost tractaran d'ocupar el Penyal de Vélez de la Gomera, un altre illot de sobirania espanyola al Nord d'Àfrica, però van fracassar en ser desallotjats per membres dels regulars que protegeixen el lloc.

L'OTAN mata vuit dones a l'est de l'Afganistan

Vuit dones afganeses han mort i cinc més han resultat ferides aquest diumenge en un bombardeig de la missió de l'OTAN a l'Afganistan (ISAF) registrat a l'est del país, segons ha confirmat una font oficial. Quatre soldats de la ISAF van morir aquest dissabte víctimes d'un atac perpetrat per membres de la Policia afganesa i sis avions Harrier britànics van ser destruïts pels taliban. Foto: Aquests són els amics taliban dels nazicatòlics i feixistes: herois ahir subvencionats com els mercenaris de Líbia i Síria per l'OTAN i l'arruïnada Espanya entre ells.

"Les forces de l'OTAN les van atacar a la zona de Nuralam, del districte de Alingar, situat a la província oriental de Laghman", ha afirmat el portaveu provincial, Sarhadi Zuwak.

Segons Zuwak, les dones es dirigien a una vall situada al districte per recollir cacauets per a les seves famílies, i allí va ser on va tenir lloc el bombardeig.

L'atac va ser confirmat per un portaveu de l'OTAN, Hagen Messer, que ha reconegut que va tenir lloc aquest matí.

A mitjan juny, el president afganès, Hamid Karzai, va arribar a afirmar que els bombardejos de l'OTAN a les àrees residencials estaven "completament prohibits", fins i tot en el cas que les tropes estrangeres fossin objecte d'atac.

Segons l'ONU, l'any passat van perdre la vida 3.021 civils en successos violents al país asiàtic, la xifra més alta des que l'organisme multilateral comencés a comptabilitzar aquest tipus de dades fa cinc anys.

Moren quatre mercenaris de l'ISAF


A més, quatre soldats de la ISAF van morir aquest dissabte en un atac de membres de la Policia afganesa, segons ha informat aquesta nit en un comunicat l'organització militar.

L'atac va tenir lloc al sud de l'Afganistan, i segons l'ISAF, que no ha precisat detalls, se sospita que es va tractar d'una agressió "des de dins" i que "estan implicats membres de la Policia afganesa.

"L'acció està sota investigació. La política de la ISAF és deixar que siguin les autoritats nacionals afectades les que anunciïn la identificació de les víctimes", ha indiado l'organització.

Mig centenar de militars de l'Aliança Atlàntica han perdut la vida des de començament d'any en els anomenats "atacs verda contra blau", en referència als colors dels respectius uniformes oficials.

6 caces destruïts a la base del 'príncep Harry'


El cap de la ISAF, el general John Allen, va anunciar a començaments d'aquest mes que les forces aliades i afganeses han elaborat una àmplia estratègia per "mitigar" l'onada d'atacs contra soldats estrangers, animada pels insurgents talibans. Una de les mesures consistia en la suspensió de l'entrenament d'un miler de reclutes de la policia local afganesa.

Aquest atac es suma al que va patir el divendres la base aèria de Camp Bastion on estava destinat el príncep Enric d'Anglaterra i en què van morir dos soldats britànics. Aquest diumenge l'OTAN ha reconegut que durant l'atac va perdre sis avions de combat.

Les tropes de l'OTAN estan immerses en ple procés de retirada del país, i tenen previst concloure'l l'any 2014, tot i que els insurgents taliban han intensificat les seves accions bèl·liques en els últims anys i ha deixat a l'OTAN i la seva propaganda imperialista totalment derrotada.

A La Vanguardia -o a Boi Ruiz- se li va la olla

"Les farmàcies catalanes començaran a cobrar als usuaris les quotes diferides del mes de juliol i agost del nou sistema de copagament farmacèutic i la quantitat que hauran d'abonar serà de menys d'un milió d'euros per renda (encara gràcies!) a partir del pròxim 1 d'octubre, segons ha anunciat avui el conseller de Salut, Boi Ruiz, qui al mateix temps ha considerat que amb la independència de Catalunya comportaria un sistema sanitari "millor" del que hi ha ara".
Jafa, així qualsevol!

Un narco va regalar rellotges de luxe a caps de policia i de mossos

El registre de la joieria Rabat de Barcelona, ​​ordenat pel jutge que investiga una trama de presumpta corrupció policial, ha revelat que un confident i suposat narco va regalar rellotges de luxe almenys a un inspector en cap de la Policia Nacional i a un sergent dels Mossos d'Esquadra. Així consta en un informe elaborat per la Unitat d'Assumptes Interns de la Policia Nacional en el seu propòsit d'esbrinar el destí de 77 rellotges de luxe comprats a la joieria Rabat pel confident Manuel Gutiérrez Carbajo (foto), imputat per tràfic de drogues.

El rastre d'aquests rellotges s'indaga en una peça separada que el jutge titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, ​​Joaquín Aguirre, va obrir en el marc d'una investigació a una trama de presumpta corrupció policial en què manté imputats a sis mossos d'esquadra, entre ells un subinspector, acusats d'encobrir a Manuel Gutiérrez Carbajo i altres agents presumptament associats amb narcos.

El mateix confident va declarar que havia comprat objectes de luxe a la joieria per encàrrec d'amics seus de la Policia Nacional que volien beneficiar-se dels descomptes que ell gaudeix a la botiga, però el jutge va considerar "estranya" aquesta conducta i va ordenar el registre de Rabat per esbrinar si hi va haver un intercanvi de favors il·lícit entre els agents i Manuel Gutiérrez Carbajo.

Per això, va encomanar a la policia que identifiqués als destinataris dels articles comprats per Manuel Gutiérrez Carbajo a través de les dades informàtiques de Rabat, però, segons l'informe, el local no sol controlar el nombre de sèrie dels rellotges que ven, el que "dificulta el rastreig" de les peces adquirides per l'imputat.

Tot i això, l'anàlisi del compte preferent que el confident té a Rabat es desprèn que un sergent dels Mossos de la comissaria de Gavà (Barcelona) va carregar-hi 500 euros corresponents a la compra d'un rellotge que en total costava 1.500 a l'abril de 2010.

Aquest sergent, O.D. és un dels agents de la policia catalana que mantenia assídues trucades telefòniques amb Manuel GC entre els anys 2009 i 2010, segons un informe que consta en el sumari.

Així mateix, la Unitat d'Assumptes Interns de la Policia Nacional ha descobert que l'inspector en cap del cos JF, que va dirigir l'àrea d'Estupefaents a Barcelona i des de l'any passat està en segona activitat sense destinació, va portar a reparar el juliol del 2010 un rellotge de luxe marca Breitling que, a jutjar per tots els indicis, va ser comprat cinc anys abans per Manuel Gutiérrez Carbajo.

En la seva investigació, la Unitat ha analitzat els comptes que tenen a la joieria Rabat quatre policies nacionals amb els que, gràcies a les intervencions telefòniques, s'ha constatat que Manuel GC manté "estreta relació" donada la seva "condició de col·laborador policial".

En el cas d'aquests policies -dos comissaris i dos inspectors caps-, la investigació ha descobert en els seus comptes rellotges de luxe encarregats o portats a reparar la procedència s'ignora, ja que no consten com pagats pels seus titulars.

La llista de compres efectuades pel confident inclou dos rellotges per l'inspector de la Policia Nacional Andrés O., imputat en el cas de presumpta corrupció policial vinculada als prostíbuls Saratoga i Riviera i al qual Manuel Gutiérrez Carbajo hauria regalat aquests articles per encàrrec dels propietaris dels bordells.

L'informe d'Afers Interns fa referència també al compte que posseeix a Rabat altre inspector de la Policia Nacional, SS, que va cridar l'atenció dels investigadors per la seva quantia, amb compres que sumen 39.329 euros en set anys.

Per Afers Interns, la despesa global d'aquest inspector, que pel que sembla manté estreta relació amb els responsables de Rabat i fins i tot els assessora en assumptes de seguretat, "és desproporcionat, tenint en compte que es tracta d'un funcionari públic".

Arran de la imputació de Manuel G.C. en la trama, el comissari J.B. i l'inspector en cap J.F. van ser emplaçats per Afers Interns a donar explicacions sobre la seva relació amb el presumpte narco, que tots dos agents van justificar per la seva condició de col·laborador policial.

Segons el sumari, l'inspector J.F. comunicar als seus superiors que Manuel Gutiérrez Carbajo havia col·laborat amb la Secció d'Estupefaents en l'aclariment de diversos casos, entre ells l'atracament mortal al furgó blindat de Terrassa (Barcelona), i adjuntar un escrit que ell mateix havia enviat a la Fiscalia per demanar beneficis per al presumpte narco en una causa en què estava imputat.

A part de la seva relació amb la Policia Nacional, el jutge sospita que una unitat dels Mossos el va ocultar converses telefòniques de Manuel Gutiérrez Carbajo que ell havia ordenat intervenir, motiu pel qual el juliol passat va registrar la seu central de la policia catalana a la recerca dels originals d'aquestes escoltes.

Rabat, joieria del rei i de ‘narcos’ del cas Port de Barcelona


L’escorcoll judicial a la joieria Rabat ha posat al descobert les elevades compres d’objectes de luxe que hi feien dos presumptes narcotraficants: el confident Manuel Gutiérrez Carbajo, investigat per un cas de corrupció policial, i l’empresari José Mestre Fernández (foto) -exdirector de la Terminal de càrrega del port de Barcelona i important empresari navilier-, on s'investiga el més greu escàndol de corrupció, que esquitxa alts mandos policials, polítics i un senador de CiU i al propi llavors conseller Felip Puig. Mestre és en llibertat sota fiança de 10 milions d’euros per importar una tona de cocaïna. Però Rabat també subministra a l’alta societat, com per exemple, al rei Joan Carles, que hi va comprar un exclusiu telèfon Vertu.

La xarxa de narcotraficants del Port de BCN subornava policies amb rellotges de luxe


Un jutge de Barcelona investiga si un presumpte narcotraficant ha comprat durant anys càrrecs dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil amb rellotges de luxe, que adquiria en una botiga de la coneguda Joieria Rabat, en la qual s’ha gastat prop de 420.000 euros. Els responsables de l’establiment han hagut de donar-ne explicacions. Els Mossos d’Esquadra creuen que s’han blanquejat prop de 2,4 milions d’euros procedents del narcotràfic.

El titular del Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, manté oberta aquesta investigació que va començar fa dos anys i que pot convertir-se en el major cas de corrupció policial detectat mai a Espanya. En el centre de la trama s’hi troba Manuel Gutiérrez Carbajo, un confident policial amb un llarg full de serveis i del qual se sospita que ha estat comprant favors a canvi d’informació i de molts i valuosos regals.

/2011/07/la-xarxa-de-narcotraficants-del-port-de.html

Bañuelos -l'heroi de Mas i La Caixa Mordor- surtí fugint també del Brasil

L'empresari Enrique Bañuelos [a la dreta de la imatge; a l'esquerra Alejandro Agag], que CiU ha escollit com a recanvi del sionista Sheldon Adelson per impulsar un projecte de casinos a PortAventura, ha fracassat en les seves apostes empresarials: després d’enfonsar la immobiliària Astroc i els seus accionistes, va intentar repetir l’aventura als Estats Units i al Brasil, on s’ha acabat barallant amb els seus socis. Malgrat el sorprenent i delictiu currículum del personatge, el Govern d’Artur Mas -tan implicat en fraus i corrupcions com ell- el presenta ara com un salvador amb tota la desvergonya de que és capaç.

Han passat gairebé sis anys des que Enrique Bañuelos, el senyor del totxo, va organitzar una gran paella per a 20.000 persones al Central Park de Nova York, amb balls folklòrics inclosos, per celebrar el seu aterratge a la gran metròpoli nord-americana. Aquella festa no la va sufragar només l’empresari, que va llogar un avió per portar-hi els seus convidats d’Espanya, perquè va ser apadrinat per la Generalitat Valenciana que en aquells moments presidia Francisco Camps. Per alguna cosa Bañuelos s’havia afanyat a col·locar en les seves empreses alguns familiars de coneguts polítics i financers franquistes.

En aquells moments, Bañuelos formava part de l’elit empresarial espanyola. Havia pujat com l’escuma en el món dels negocis gràcies als seus contactes en la política i les finances, fins al punt de formar part de les amistats del príncep Felip o de figurar entre els convidats a una recepció de George Bush. En aquells temps, amb només 40 anys, el seu nom apareixia en el número 95 de la llista de Forbes dels homes més rics del món, amb una fortuna estimada de 5.500 milions d’euros. Tot un rècord, tenint en compte que era fill d’una humil família treballadora i que va quedar orfe als 9 anys, quan el seu pare va morir en un accident als alts forns de Sagunt.

Tres mesos després d’acudir a la recepció de George Bush, va començar el seu declivi: la seva immobiliària, Astroc, perdia a l’abril del 2007 més de la meitat del seu valor a la borsa. Havia punxat la bombolla immobiliària. Al juny d’aquell mateix any, Bañuelos es veia forçat a deixar la presidència d’Astroc i perdia el control del seu vaixell insígnia. Astroc encara no s’ha refet del forat que hi va deixar.

Bañuelos ha portat a terme una carrera empresarial sorprenent: fill d’un obrer metal·lúrgic, es va posar a treballar de jovenet i als 18 anys va fundar la seva primera empresa, Miel de Luna, dedicada a la comercialització de mel, amb alguns amics a la seva Sagunt natal.

Ben aviat, els seus contactes polítics li van obrir les portes del món dels negocis. Mimat per la Generalitat Valenciana, tant en els temps d’Eduardo Zaplana com en els de Francisco Camps, diverses entitats bancàries –Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), Caixa Galícia i el Banc Sabadell– van confiar en ell.

Gràcies a la seva col·laboració, Bañuelos va poder promocionar en pocs anys milions i milions de metres quadrats de terrenys, sobretot a València; va crear el hòlding immobiliari més potent del mercat, va comprar palauets a València, a Calvià i a Madrid (aquest últim, amb la intenció de convertir-lo en subseu de l’IVAM, l’Institut Valencià d’Art Modern); va introduir-se en el nucli dur del Banc Sabadell, es va comprar un jet privat i, el més important, va atraure al seu negoci les principals famílies econòmiques de l’Estat, com les germanes Godia o l’empresari gallec Amancio Ortega, que van enganxar-se els dits amb les seves inversions.

I va fitxar com a directora general del seu hòlding Concepción Castillejo, filla de la secretària de Cultura de la Generalitat Valenciana. No s’han d’oblidar, en aquest sentit, les estretes relacions d’Astroc amb l’IVAM. De la mateixa manera, va donar feina a Estrella Camps, germana del president de la Generalitat, col·locant-la en els consells d’administració d’empreses del seu grup.

Xina titlla de ximples i hipòcrites les opinions del mormó Romney

L'agència oficial xinesa Xinhua titlla de ximples i hipòcrites les acusacions del candidat republicà a la Presidència dels EUA, el mormó multimilionari Mitt Romney, a la Xina i la seva promesa de declarar al gegant asiàtic "manipulador de divises", si és elegit. Xinhua recorda que la retòrica antixinesa de Romney, un cop convertida en política, provocaria una catastròfica guerra comercial i afectaria l'encara feble recuperació econòmica global.

"Sembla bastant irònic el fet que una considerable porció de la riquesa del polític que tant ataca la Xina, va ser obtinguda fent negocis amb companyies xineses, abans de llançar-se a la política", diu un article de l'agència estatal xinesa. "Les acusacions a la Xina són tant falses, com ximples. No és un mite que potenciar el valor de la divisa xinesa de poc servirà per empènyer el crònicament fluix mercat de treball d'aquesta superpotència mundial i, no cal dir-ho, per aixecar màgicament el pobre rendiment econòmic dels EUA", diu l'article.

Romney va prometre en reiterades ocasions de ser prou dur amb la Xina en assumptes comercials i monetaris, incloent declarar Xina de manipulador monetari, en cas de ser electe. Responent a les acusacions d'haver devaluat el iuan intencionadament per guanyar avantatges comercials, la Xina afirma que el tipus de canvi de la seva moneda nacional és fruit del mercat. "És una eina molt còmoda dels polítics nord-americans intentar recollir els vots i guanyar-se el suport d'electors mal informats, atiant els sentiments antagonistes a la Xina, mentre que els veritables mals socials i econòmics dels Estats Units segueixen sense ser curats".

La "recepta xinesa" prescriu a polítics dels Estats Units "posar en ordre el seu propi fisc, retallar substancialment els seus tremends despeses militars i optimitzar la seva estructura econòmica".

EUA tanca la seva ambaixada al Sudan i la Xina crida al diàleg intercultural

Estats Units tanca aquest diumenge la seva ambaixada a Khartum, capital del Sudan, després del rebuig del Govern sudanès a autoritzar l'enviament de marines al país amb l'objectiu de vigilar les seves missions diplomàtiques davant les protestes contra la pel·lícula antislámica 'La innocència dels musulmans' produida pel nord-americà-israelià (que alguns consideren cristià copte) Nakoula Basseley Nakoula, identificat anteriorment amb el nom de Sam Bacile, i que va comptar amb una ajuda financera de 5 milions de dòlars de més de 100 sionistes.

El ministre d'Afers Exteriors del Sudan, Ali Karti informar dissabte que el seu país no accepta la sol · licitud de Washington per desplegar un destacament de soldats, amb el pretext de reforçar la seguretat de la missió nord-americana al Sudan i va assegurar que les autoritats sudaneses són capaços de garantir la seguretat de les seus diplomàtiques ubicades a la ciutat la capital de Khartum.

Enmig de les creixents protestes contra la pel·lícula que profana a l'Hazrat Mohammad, EUA també va ordenar dissabte la sortida de totes les famílies i personal diplomàtic no essencial de Tunísia i Sudan, on van perdre la vida divendres almenys dos manifestants durant la protesta.

Així mateix el Parlament del Iemen va exigir ahir dissabte la retirada dels marines nord-americans del seu territori un dia després que el Pentàgon hagi informat de l'enviament de dos escamots de soldats del cos d'infanteria de Marines dels EUA al Iemen i Sudan, per protegir les seves legacions en aquests territoris.

En el mateix sentit, el Departament de Defensa dels Estats Units va despatxar el dimecres dos vaixells de combat i avions no tripulats (drons) a Líbia, un dia després que es produís l'assalt al Consolat dels EUA a la ciutat líbia de Bengasi (nord-est), en què van morir quatre nord-americans, entre ells l'ambaixador Chris Stevens, instigador dels bombardejos contra la població Líbia.

Xina insta diàleg entre les religions

Xina s'oposa a qualsevol insult a l'Islam i crida al diàleg i la comunicació entre les civilitzacions i religions, va assenyalar dissabte el portaveu del ministeri d'Afers Exteriors de la Xina, Hong Lei.

El diplomàtic xinès ha fet aquestes declaracions en resposta a la contínua protesta desencadenada pel llargmetratge antiislámic nord-americà en què s'insulta a la figura del profeta de l'Islam, Hazrat Mohammad, fet que va conduir a vessament de sang en diversos països: "Estem en contra de qualsevol acció que denigri la imatge de l'Islam o danyi els sentiments dels musulmans", va afirmar Hong després de rebutjar la difamació de qualsevol religió.

I finalment, va expressar la seva esperança que els països puguin protegir la vida i mantenir la seguretat de la propietat pertanyent als diplomàtics acord amb la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques.

El llargmetratge titulat La innocència dels musulmans, produït pel nord-americà-israelià (que alguns consideren cristià copte) Nakoula Basseley Nakoula, identificat anteriorment amb el nom de Sam Bacile, i que va comptar amb una ajuda financera de 5 milions de dòlars de part de més de 100 sionistes, ha donat inici a una sèrie de manifestacions en diversos països del món musulmà i no musulmà, entre ells Iran, Baréin, Aràbia Saudita, Pakistan, l'Índia, Sudan, Afganistan, Pakistan, Iemen, França, Austràlia i Bèlgica.

Morales: "El narcotràfic és el millor negoci pels EUA"

El president de Bolívia, Evo Morales, va afirmar dissabte que els Estats Units no té dret a valorar la lluita antidroga, quan, ell mateix, és el mercat més gran en aquest negoci. El mandatari va assegurar que el país nord-americà no té "cap moral, autoritat, ni ètica" per parlar de lluita contra el narcotràfic.

Les declaracions de Morales es van fer en resposta al nou informe del president nord-americà, Barack Obama, en què ha criticat la nació boliviana per fallar en complir les seves obligacions respecte als acords antinarcòtics internacionals.

Morales va desafiar a les autoritats nord-americanes, reclamant el percentatge de la reducció del seu mercat intern de drogues, que creix cada vegada més, i també va demanar a les autoritats nord-americanes informar sobre el rentat de diners en els bancs del seu país.

"Estic convençut que el narcotràfic és el millor negoci per als Estats Units. Quan li convé usa el narcotràfic per justificar major intervenció en els països amb governs antiimperialistes", ha afegit Morales a l'assegurar que Washington aprofita aquest tema "amb fins geopolítics".

L'informe del Departament d'Estat nord-americà, no és gens estrany, ja que segons Morales, la política nord-americana consisteix a desqualificar als governs "antiimperialistes".

També va criticar Estats Units per haver objectat davant l'Organització de les Nacions Unides (ONU), la petició de Bolívia respecte que es reconegui el mastegat de la fulla de coca com una pràctica ancestral i cultural.

Segons l'informe del president dels Estats Units, Bolívia s'ubica per quarta vegada en la "llista negra" dels països que fracassen en la lluita contra el narcotràfic, al costat de Veneçuela i Birmània.

Però cal recordar que segons els crítics, Estats Units inverteix diners en el tràfic d'armes i equipaments als càrtels de droga permetent el flux d'armes cap al país asteca, moviment que li reporta grans guanys.

Otegi: 'Érem a punt d'estimbar-nos i ara l'independentisme pot ser hegemònic'

'Si avui algú em demanés consell sobre quines vies fer servir en qualsevol circumstància, li diria amb claredat que les vies de lluita pacífica i desobedient, tant per qüestions ètiques com polítiques', diu Arnaldo Otegi. El diari Gara avança avui alguns fragments del llibre-entrevista amb el dirigent independentista basc que sortirà publicat el 28 de setembre.

En 'El temps de les llums', Otegi parla de les circumstàncies del col·lapse del procés negociador entre el 2005 i el 2007, del debat intern de l'esquerra independentista basca, la nova estratègia i el paper de la comunitat internacional. 'Ens vam fer càrrec de la direcció de la nau i vam virar el timó 180 graus. No va ser fàcil, però és important comprovar que avui tots naveguem en el mateix vaixell'.

Explica que en aquell moment pronosticava que l'esquerra abertzale era a punt d'estimbar-se contra la costa', però en canvi, 'avui l'independentisme es troba en disposició de lluitar per ser hegemònic al país'.

'Si he afegit dolor, ho sento de tot cor'

Sobre les víctimes, recorda que l'esquerra abertzale ha reconegut el dolor causat. 'I jo vull anar més enllà, i dir que si en la meva condició de portaveu he afegit dolor, sofriment o humiliació a les famílies de les víctimes de les accions armades d'ETA, els voull demanar des d'aquí les meves sinceres disculpes, acompanyades d'un 'ho sento' de tot cor'.

'Som en condicions de superar la fase de resistència, volem guanyar'


Otegi també reflexiona sobre la nova organització política, la crisi i la necessitat de 'repensar-ho tot' per elaborar una alternativa radical, integral i global: 'El procés d'alliberament nacional i social ha aconseguit unes condicions de maduresa suficients com per superar la fase de resistència i passar a la fase de materialització dels nostres objectius. És possible guanyar, i volem guanyar'.