diumenge, 8 de maig de 2011

Els immigrants aporten més del que reben, fins i tot els irregulars

Els immigrants aporten més del que costen a l'Estat del Benestar, encara que cada vegada més gent creu el contrari, segons un estudi finançat per Obra Social "la Caixa", del qual es desprèn que el "gran beneficiari" d'aquesta contribució és l'Administració General de l'Estat. En canvi, les administracions locals i autonòmiques es veuen en dificultats per adaptar els serveis públics a l'augment de població, la qual cosa repercuteix en la percepció dels ciutadans.

L'estudi, elaborat pels investigadors Francisco Javier Moreno i Maria Bruquetas i presentat pel director general de Fundació "la Caixa", Jaume Lanaspa, explica que existeix un "desajust" entre els recursos fiscals generats per la immigració i la seva distribució territorial, la qual que provoca la saturació dels serveis socials en les comunitats amb més immigrants.

Segons ha explicat Moreno, no es tracta, per tant, que els immigrants estiguin fent un major ús que els autòctons dels serveis socials, sinó que "hi ha un canvi de demanda i l'oferta no s'ajusta" per "la lentitud de les administracions per adaptar-se ". "El més lògic és que hi hagi un augment dels serveis públics d'acord amb aquesta nova demanda (...) però és clarament insuficient", ha afegit.

Fins i tot els immigrants que són a Espanya en situació irregular contribueixen al sistema en pagar impostos indirectes, dinamitzar el consum i realitzar tasques que permeten a les dones espanyoles incorporar-se al mercat laboral, subratlla l'estudi.
Desajustos entre la demanda i el repartiment

Sobre aquest assumpte, l'estudi explica que "comunitats com Catalunya, Madrid o la Comunitat Valenciana, en les que l'arribada d'immigrants ha representat ràpids increments de població resident, han experimentat dificultats per respondre a la demanda addicional de prestacions i serveis sense que la finançament rebuda del govern central s'hagi ajustat al mateix ritme ".

En aquest sentit, indica que el Fons creat per l'Executiu a aquest efecte "resulta clarament insuficient per frenar el potencial deteriorament dels serveis socials derivat de l'accelerat increment de la demanda provocada per l'augment de la població resident".

Moreno ha comentat que quan tradicionalment un ciutadà espera 24 hores per rebre cita mèdica i, després d'un increment notable de població en el seu municipi l'espera s'amplia en dies, sol culpar els nous veïns, a qui comença a percebre com "competidors en el accés a les prestacions socials ", encara que, com explica l'estudi, no ho siguin.

Així, l'actitud dels ciutadans davant la immigració es va "gradualment deteriorant" i "van augmentant les actituds negatives".
No necessiten una despesa social més gran

Amb tot, els immigrants no generen una major despesa social que els autòctons. El científic titular de l'Institut de Polítiques i Béns Públics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha indicat que els immigrants consulten un 7% menys al metge de capçalera i fins un 16,5% menys a l'especialista, encara que visitin un 3,2 % més les urgències. Encara que suposen el 12% de la població, se'ls destina un 5% de la despesa sanitària.

A més, el 30% dels immigrants a Espanya són pobres, percentatge que entre els autòctons és del 18% i, malgrat això, "només un 6,8% de les intervencions socials" es dirigeixen a aquesta població, conforme ha apuntat Maria Bruquetas.

Un altre de les dades que ha destacat Moreno és que en total, menys de l'1% dels perceptors de pensions a Espanya són estrangers, així com suposen el 11,2% dels perceptors de rendes mínimes d'inserció, percentatge "considerablement inferior al que proporcionalment li correspondria "tenint en compte la seva taxa de pobresa, segons l'estudi.

Les velles pràctiques caciquils a la Feria d'Abril, sucursal de CiU

L'Audiència de Barcelona va dictar ja el juny de 2010 una sentència que demostrava les pràctiques habituals de caciquisme i seguici practicats pel president de la FECAC, Francisco García Prieto, protegit i finançat durant dècades per CiU amb diners públics. Segons la sentència, el president de la Federació d'Entitats Andaluses a Catalunya (FECAC), Francisco García Prieto, no va respectar els contractes que ell mateix signava. En concret el condemna a pagar 96.000 euros al celler La Guita per vulnerar el contracte d'exclusivitat que ambdues parts van signar.

L'acord consistia que els assistents a la Fira d'Abril catalana (subvencionada per totes les administracions amb el suport de tots els partits com a concessió als andalusos residents a Catalunya per a la conservació de la seva cultura i tradicions) només poguessin beure la camamilla de la celler exclusiva.

No obstant això, la sentència considera provat que en aquella edició es van vendre i promocionar també de la marca La Gitana, distribuïda per l'empresa on treballa el fill de García Prieto.

Però el president de la federació no va donar fi a l'assetjament i enderrocament de la Guita. No només es van veure perjudicats amb un contracte incomplert, sinó que es van veure forçats a abandonar el contracte, tot i tenir-lo garantit fins a 2009 a base de pressions perquè La Gitana, ja el 2007, fos l'únic distribuïdor de la beguda.

La sentència dóna tota la raó al demandant i la FECAC paga les costes. L'Audiència barcelonina ha fonamentat la seva sentència en el treball dels detectius que La Guita contractar per documentar els incompliments de la FECAC i destaca que "la constància fotogràfica per detectius de la presència d'elements publicitaris de la Gitana, abonen la certesa que la FECAC infringir obertament el seu compromís d'evitar la venda al públic d'un producte directe competidor del subministrat per Exguibam", la distribuïdora de la Guita.

El 6 de març de 2010, al Museu Torre Valldovina de Santa Coloma de Gramenet, ciutat central del "cas Pretòria", es van celebrar les eleccions a la Junta Directiva de la FECAC. Com sempre, va guanyar Garcia Prieto ja que no hi va haver oposició i va tenir un suport del 90% respecte al 68% de votants amb dret a vot.

No obstant això, el que es ven com un gran triomf, queda entelat perquè, segons les seves dades, el 2006 va obtenir el 92% de suports amb un 79% de participació.

Més sospites sobre la Fecac: Justícia demana les dades comptables de la Fira d'Abril

El Departament de Justícia, i més concretament el Protectorat de Fundacions, va enviar dimarts passat un requeriment a la Fecac perquè aporti diversos documents de caire comptable i econòmic amb relació a la despesa generada per l'organització de la Fira d'Abril. L'entitat andalusista que organitza la Fira d'Abril té una estructura bicèfala, una fundació i una associació amb les mateixes sigles, i Justícia vol ara investigar una denúncia que alerta de la confusió comptable entre l'una i l'altra, i de la possible “distracció de diner públic”.

Aquest fet es basa en la petició de control de les subvencions que cada any obté la Fecac de part de la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, i la Junta d'Andalusia, per posar en marxa el certamen lúdic. Aquest any els diners públics que s'hi aboquen, només amb ajuda directa, ja superen els 200.000 euros. Després caldria sumar-hi tots els serveis que les administracions posen a disposició de l'organització del certamen lúdic.

El requeriment de dimarts passat es fa en el marc de l'expedient d'informació econòmica que va obrir el Protectorat de Fundacions l'estiu de l'any passat, quan va rebre la denúncia corresponent. La tramitació havia quedat aturada perquè un jutjat investigava una denúncia similar, investigació que es va arxivar.

Fonts del departament van explicar ahir que un cop s'ha tingut notícia “de manera extraoficial” de l'arxivament de les actuacions, s'ha reprès la tramitació de l'expedient. En l'escrit enviat aquest dimarts a la Fecac es demana que s'aporti –entre altres coses– documentació relativa a l'IRPF, el llibre diari de comptabilitat. L'objectiu de l'actuació del Protectorat de Fundacions és “verificar el compliment de l'activitat”, segons van detallar les mateixes fonts del departament. L'edició d'enguany de la Fira d'Abril va arrencar el divendres 28 d'abril i s'acabarà demà al vespre a l'esplanada del Fòrum de les Cultures.

EUiA a la 7a Convenció del Bloco de Esquerda de Portugal

Aquest cap de setmana, EUiA estarà representada a la 7a Convenció del Bloco de Esquerda de Portugal per Àngels Tomás, membre de la Permanent i la Comissió Nacional i també de l'Executiva del Partit de l'Esquerra Europea (PEE), espai que comparteix amb el Bloco. Avui mateix, Tomás també participarà a una conferència sobre la situació econòmica a la UE, organitzada pel grup parlamentari europeu GUE-NGL.

El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, ha fet arribar en nom de l'organització una salutació a la convenció nacional de la formació política portuguesa, que reproduïm a continuació:

"Des d’Esquerra Unida i Alternativa, organització amb la qual compartim treball en el Partit de l’Esquerra Europea, us volem transmetre una salutació fraternal i desitjar-vos els millors resultats d’aquesta important trobada.

La rapinya dels mercats financers situa als països -entre ells a Portugal- i especialment a les seves classes treballadores i populars, davant situacions extremes en les seves condicions de vida i els drets socials i laborals aconseguits durant anys d’esforç i lluita.

Les organitzacions de l’esquerra transformadora tenim un important treball a realitzar, organizant la resposta a les polítiques neoliberals que la lògica del capital imposa un dia sí i un altre també. La Iniciativa Europea que des del PEE estem elaborant és una d’elles.

Per al pròxim 22 de maig hi ha convocades eleccions municipals a Catalunya. Els candidats i candidates d’Esquerra Unida i Alternativa estem treballant per a frenar a la dreta i les polítiques de dretes, proposant alternatives d’esquerra contra la crisi i l’atur.

En ambdós països tenim problemàtiques polítiques i socials de naturalesa semblant, per la qual cosa seguirem amb molta atenció els treballs de la vostra convenció, convençuts que els mateixos ens ajudaran a articular respostes transformadores als atacs neoliberals i a continuar treballant en els diferents espais comuns en els quals ens trobarem l’esquerra transformadora a nivell europeu i internacional."

ICV-EUIA proposa un Eixample en superilles, reduir l'espai dels cotxes i guanyar-lo per a les persones

Ricard Gomà explica com les superilles ajudaran a millorar la qualitat de l’aire i fomenten una mobilitat més sostenible. El programa electoral d'ICV-EUiA a Barcelona aposta per una redistribució de l'espai urbà a l'Eixample i Sant Martí en superilles amb l'objectiu d'aconseguir guanyar espai públic i zona verda per a les persones, en el que ara són carrers dominats pel cotxe. Aquest sistema ajudarà a millorar la qualitat de l'aire i alhora suposarà una millora de l'espai per les persones, afavorint els vincles i les relacions de proximitat i la quotidianitat als barris de la nostra ciutat. Les superilles facilitaran les connexions a peu, promocionaran els eixos comercials, els camins escolars, fomentaran una mobilitat més sostenible, consolidaran la xarxa de carrils bici i redueixen la contaminació atmosfèrica provocada pel trànsit.

Les superilles ja han funcionat amb èxit a altres zones, com a Gràcia o al Gòtic. Han aconseguit reduir el trànsit i han fet incrementar l'ús dels carrers per part dels vianants. Això és el que volem estendre a tota la ciutat.

El nostre model és contraposat al de Trias, que vol donar més espai als cotxes: ampliar les rondes i desdoblar els túnels de Vallvidrera. Nosaltres volem donar més espai a les persones. I també és un model més ambiciós que el del PSC, que té una proposta poc valenta i insuficient.

A ICV-EUiA no li fa por reduir el trànsit i treure carrils i cotxes. Creiem que l'oferta d'espai pel vehicle crea demanda d'ús. Volem una ciutat on la prioritat de pas no la tinguin els vehicles sinó les persones, i deixem de ser "vianants" per ser "ciutadans". El model de les superilles seria una solució estructural en aquest sentit, que aniria més enllà de les solucions puntuals.

Explicació de la proposta

La superilla està constituïda per un conjunt de vies bàsiques, formant un polígon o àrea interior que conté en el seu si vàries illes del teixit urbà actual (aprox. 3x3 en funció de les característiques de l'espai).

A una cruïlla de l'Eixample hi cap aproximadament la Pl. del Sol. Crear places d'aquestes dimensions a tota la ciutat és el que pretenem amb les superilles

Interior de les superilles:

L'interior de les superilles és peatonal. L'interior està tancat al vehicle de pas, i obert als residents, a les persones amb mobilitat reduïda i als vehicles d'emergència. També podran circular les bicis per accedir a un punt concret de l'interior.
La càrrega i descàrrega es realitza, majoritàriament, en espais reservats a l'interior de les superilles en determinats períodes temporals i, d'aquesta manera, no interfereix en el flux circulatori de les vies bàsiques.