dimecres, 16 de gener de 2013

Les tropes franceses combaten "cos a cos" a Mali després de cinc dies d'atacs aeris

Les tropes colonials franceses han començat el combat sobre el terreny a Mali, cinc dies després d'haver llançat els primers atacs aeris per aturar l'ofensiva dels grups tuaregs i islamistes que controlen el nord del país, Azawad. Els blindats gals, procedents de Bamako i d'altres bases africanes gales, han intensificat els seus combats, a l'oest i nord del país, i les tropes "combaten cos a cos i carrer a carrer", segons ha declarat una font de seguretat maliana a AFP. Foto: Protestes de la comunitat musulmana a París.

La ciutat de Diabili, 400 quilòmetres al nord de Bamako, recuperada pels insurgents el cap de setmana, apareix ara com el principal teatre d'operacions, mentre els bombardejos continuen a l'est i en les zones de rereguarda dels rebels del nord.

"Camí cap al nord"

Aquest matí, el ministre francès de Defensa, Jean-Yves Le Drian, havia anunciat que les forces terrestres franceses desplaçades a Mali estaven "en camí cap al nord". "Fins ara, ens havíem assegurat que hi hagués algunes forces de terra a Bamako, en primer lloc per protegir els ciutadans europeus i la ciutat. Ara les forces terrestres franceses estan en camí cap al nord".

El començament de l'ofensiva terrestre suposa una nova etapa en la guerra contra els grups islamistes que controlen el nord del país. No obstant això, les operacions poden veure dificultades per la dispersió dels islamistes, que segons testimonis en Diabali estan usant les llars dels seus habitants com a refugi.

Dimarts, el president francès, François Hollande va anunciar el reforç del contingent a Mali i la continuació dels bombardejos nocturns. Hollande va assegurar que França continuaria amb l'operació fins a la "destrucció o captura" dels islamistes, és a dir, la majoria de la població.

Suport logístic d'altres països


La cancellera alemanya, Angela Merkel, limitarà de moment el seu suport a la missió internacional a Mali a dos avions, tot i admetre que la situació a la regió és "una amenaça per a Europa", però al·lega que amb això es cenyeix a la "capacitat actual del seu exèrcit".

"Hem analitzat la situació i aquesta és la disponibilitat que podem oferir sense posar en perill altres missions, com Afganistan", ha afirmat la cancellera, després d'abordar la qüestió amb el president de Costa d'Ivori -titella colpista de França- i de la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO), Alassane Ouattara.

Merkel ha afirmat que "de la seguretat de la regió depèn també la seguretat d'Europa" i no ha descartat que s'ampliï o modifiqui l'oferta de suport d'Alemanya "si les circumstàncies així ho determinen".

Per la seva banda, Espanya ha permès a França l'ús del seu espai aeri. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha avançat que el Govern estudia l'enviament d'un "avió de transport de caràcter estratègic" a Mali i ha ofert un avió per a transport de tropes i els aeroports peninsulars per a ús de les forces colonials.

França té previst desplegar fins a 2.500 efectius a Mali, comptant amb el suport logístic de les monarquies de Dinamarca i Bèlgica, entre d'altres aliats imperialistes europeus.

El Parlament britànic dóna llum verda al referèndum escocès

La Cambra dels Lords ha aprovat el mandat legislatiu que permetrà a Londres cedir al Parlament d'Edimburg la potestat per celebrar el 2014 el referèndum sobre la independència d'Escòcia. La mateixa ordre legislativa va ser autoritzada dimarts a la Cambra dels Comuns, de manera que, al costat de l'aprovació d'avui, la totalitat del Parlament britànic ja ha donat via lliure perquè s'organitzi la consulta.

El Parlament d'Edimburg no podia celebrar el referèndum sense autorització de les dues càmeres ja que, en virtut de la Llei d'Escòcia de 1999, és competència de Londres qualsevol decisió de naturalesa constitucional.

El primer ministre britànic, David Cameron, i el ministre principal d'Escòcia, Alex Salmond, van signar l'octubre del passat any l'Acord d'Edimburg que fixava la consulta per a la tardor de 2014 i atorgava al Govern escocès tots els poders per organitzar-la.

La CUP demana també la retirada de la campanya ‘Envàs, on vas?’

La Candidatura d’Unitat Popular ha emès una nota de premsa en la que se suma a EUiA en la demanda de la retirada de la campanya “Envàs, on Vas?” que ha promogut la Generalitat de Catalunya. Segons la CUP ha comprovat i Sírius es va avançar denunciant, la campanya no vol augmentar la quantitat de materials reciclats sinó “fer baixar els costos de la gestió dels residus d’envasos en benefici de les empreses privades que els produeixen”.

La CUP cita a la CEPA i la Fundació de Prevenció de Residus i Consum, que s’expressa en el mateix sentit. “El sector privat ha segrestat el que hauria de ser un model de recollida selectiva per a tots els materials reciclables”, afegeix el comunicat.

La CUP recorda que un got, un test, una paella, una joguina que “sigui de vidre, plàstic o metalls són reciclables i es reciclen si van a les plantes de tractament, però els envasadors no se’n volen fer càrrec i han decidit unilateralment que els productes han d’anar al contenidor de rebuig”. Un fet greu segons la CUP, ja que això vol dir acabar en abocadors i incinerar-se. Els independentistes lamenten que amb la campanya no es promou el reciclatge ni reducció de residus sinó “tot el contrari” i a sobre “fa més complicada la separació.

Per això demanen la retirada de la campanya i s’afegeixen a l’objectiu del residu zero: “un futur on no es posés en el mercat cap producte que no fos reutilitzable, reciclable o compostable i que distribuís responsabilitats econòmiques de manera justa i transparent deslliurant l'administració d'unes càrregues que no li haurien de correspondre”.

EUiA demana la retirada de la campanya ‘Envàs on vas’


L’Àrea de Medi Ambient de la formació creu que la campanya és “contradictòria i contraproduent amb els principis de la sostenibilitat ambiental” i que la Generalitat ha pres el discurs de la gran indústria dels envasos que finança la campanya amb ajuts públics de l'ACR, com va denunciar ahir en exclusiva Sírius. EUiA demana la retirada de la campanya ‘Envàs on vas’ per fomentar el reciclatge que suposa un engany al ciutadà per part de la Generalitat i insta a 'repensar el model de residus actual'. Foto de la llauna de campanya.

L’engany dels ecofeixistes de “On vas envàs”

Ecoembes S.A. i Ecovidrio S.A., les empreses espanyoles responsables del reciclatge de tot el que tirem al contenidor groc i verd respectivament, han engegat una campanya publicitària “destinada a fomentar el reciclatge” i que els ciutadans els hi facin la feina -que ja han pagat per a que es faci diverses vegades- pel morro. Els objectius reals d’aquestes dues empreses i els seus socis al govern fatxenda de CiU però, s’allunyen força d’aquest teòric objectiu: no hi ha medi ambient ans ecofeixisme d'un govern d'irresponsables immorals que fa negoci i vol fer responsable al ciutadà de la seva pròpia responsabilitat per allò que al mateix temps li cobra per tot arreu.

L'indult al kamikaze indigna la germana de la víctima morta

La decisió del Govern del PP d'indultar el conductor kamikaze que el 2003 va provocar un accident mortal d'un jove d'Alzira (Alacant) quan circulava en direcció contrària per l'AP-7, ha indignat la família de la víctima, que exigeix ​​una explicació pública d'una mesura de gràcia que, segons denuncia la seva germana, Loreto Dolz (foto), "resta credibilitat al sistema judicial". "És una burla a la família de la víctima, però també a la societat". El PSOE manifesta que la Fiscalia General de l'Estat hauria d'investigar si hi ha hagut tràfic d'influències.

La família del jove d'Alzira va fer especial èmfasi que l'indult es concedeix quan l'acusat únicament ha complert «deu mesos de presó» dels tretze anys que va confirmar el Suprem.

Loreto Dolz, germana de la víctima morta, ha assenyalat que en la seva família estan "desconcertats" perquè no esperaven aquesta notícia, coneguda dilluns passat i que ha estat criticada per associacions de víctimes d'accidents de trànsit.

La germana de la víctima assegura que, quan ocorre un accident així, "l'únic consol per a la família que ha perdut un ésser estimat és que el culpable de tot el dolor compleixi tota la condemna. I això no passarà en aquest cas".

Per la seva banda, l'advocat de la família, Agustín Ferrer, ha indicat sobre la informació que publica avui Sírius que un fill de Gallardón treballa en el bufet que va defensar al kamikaze indultat i que l'advocat defensor és germà del exsubsecretari de Justícia Ignacio Astarloa que "és una dada objectiva" que es pot comprovar a la web del bufet.

Preguntat sobre si aquesta situació pot haver influït en l'indult, l'advocat no ha volgut relacionar-la, encara que ha qualificat de "bastant sorprenent" que s'hagi actuat "de manera tan ràpida" amb una pena de tretze anys i amb els informes en contra de l'Audiència provincial, la Fiscalia i les víctimes.

En declaracions a l'alacantí diari Informació, la germana de la víctima ha declarat que li sembla lamentable que el ministre de Justícia signi l'indult al kamikaze: "No entenem que el Govern pugui carregar-se de cop la feina feta per l'advocat de la defensa i pels jutges i magistrats. És una burla a la família de la víctima, però també a la societat".

Interior adverteix a Justícia: cal estar "més atents" amb els indults

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha llançat avui una advertència clara al titular de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, a l'assegurar que no és la "política" del Govern indultar condemnats per delictes contra la seguretat viària i ha assenyalat que el indult al kamikaze condemnat a 13 anys per provocar el 2003 un accident que va costar la vida a una persona és "un cas excepcional". Fernández ha volgut deixar clar que "en el futur" el Ministeri de Justícia, departament encarregat de concedir els indults, haurà de tenir més cura i "estar més atent a algunes qüestions".

Així s'ha expressat Fernández en una compareixença a la seu nacional del PP, encara que després preguntat sobre això ha matisat que en qualitat de ministre d'Interior és un "membre del Govern" i, per tant, "solidari amb aquesta decisió". En qualsevol cas, ha destacat que no entra dins de la política de l'Executiu concedir mesures de gràcia en aquest tipus de casos.

Malgrat aquestes declaracions, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat des de gener de 2012 fins a sis indults a condemnats per delictes contra la seguretat del trànsit, dos més dels que es van concedir en tota la legislatura anterior, encara lluny dels 18 indults que van concedir entre 2004 i 2007 (coincidint amb la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero) i els 313 atorgats entre l'any 2000 i el 2004, estant al Govern José María Aznar.

L'advertència de Fernández arriba mentre el PSOE manifesta que la Fiscalia General de l'Estat hauria d'investigar si hi ha hagut tràfic d'influències en l'indult del Govern, en estimar que Gallardón s'hauria d'haver abstingut en aquesta decisió ja que el seu fill treballa en el bufet que va defensar al condemnat, el despatx d'Uría i Menéndez, i que l'advocat que el va defensar va ser Esteban Astarloa, germà d'Ignacio Astarloa, diputat del PP.

El dirigent socialista, en declaracions a Europa Press, ha instat la Fiscalia a "investigar d'ofici" i "esbrinar què ha passat amb aquest indult". "Cal estudiar i investigar en profunditat aquest indici clar de tràfic d'influències", ha assegurat.

El PP va defensar el 'kamikaze' homicida indultat

El conductor 'kamizake' indultat fa uns dies pel PP, tot i tenir una condemna de 13 anys de presó, va ser defensat per Esteban Astarloa, germà del diputat del PP i exalt càrrec d'Interior i Justícia Ignacio Astarloa, del despatx Uría i Menéndez, on també treballa el fill gran del ministre Alberto Ruiz-Gallardón, signant ell mateix de la mesura de gràcia, segons publica aquest dimecres el diari Informació d'Alacant.

40 PAHs de tot Espanya a Barcelona

Més de 40 Plataformes d'Afectats per l'Hipoteca (PAH), contra els desnonaments i per la dació en pagament del deute hipotecari de tot Espanya, s'han reunit a Barcelona per a preparar noves estratègies de lluita. Asseguren que ja han reunit gairebé un milió de signatures per a presentar les seves demandes al Congrés i avisen que si no s'agilitza el canvi de la Llei Hipotecària haurà més i més grans mobilitzacions

Investiguen els mossos que van detenir indignats a la Ciutat de la Justícia

Un jutge de Barcelona ha obert diligències contra els mossos d'esquadra que el 6 d'octubre del 2011 van entrar al vestíbul de la Ciutat de la Justícia per detenir sis membres del col·lectiu dels indignats que anaven a presentar-se voluntàriament al jutge. Els agents no van avisar ni la jutgessa degana, màxima autoritat al complex judicial, ni al jutge de guàrdia, i això va generar força polèmica entre l'estament judicial i la Conselleria d'Interior.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer una queixa formal i els mossos van destituir el màxim responsable del cos a la Ciutat Judicial i va nomenar un nou comissari.

A primera hora de la tarda d'aquell dia, els mossos es van assabentar que diversos membres del 15-M s'havien presentat a la Ciutat Judicial, després de saber que els buscaven per participar en els aldarulls al parlament el mes de juny anterior. De cop, mig centenar d'agents antiavalots van entrar al vestíbul i van retenir durant diverses hores tres periodistes, els advocats i els indignats, que van ser detinguts sense que el jutge de guàrdia ho sabés.



Els advocats van presentar una querella per detenció il·legal, però el magistrat ho va deixar en un procés de faltes per coaccions als lletrats. Ara ha acceptat el recurs dels advocats per detenció il·legal sense tancar el procediment per coaccions. El jutge haurà de requerir a Interior que identifiqui qui eren els mossos que van fer l'operació i qui els comandava.

Dos Mossos imputats per maltractament i tortures a un detingut a la mani de l'1 de maig

La titular del Jutjat d'Instrucció 15 de Barcelona ha citat a declarar l'1 de febrer com a imputats a dos agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra per presumptament haver maltractat i trencat el canell a un jove de la Intersindical-CSC durant el seu trasllat a la comissaria de les Corts després de detenir-lo durant la manifestació de l'1 de Maig, han explicat fonts judicials.

Luis Bárcenas, extresorer del PP, té almenys 22 milions de € a Suïssa

L'extresorer i senador del PP, Luis Bárcenas Gutiérrez, és titular de quatre comptes en un banc de Ginebra (Suïssa) que a finals del 2007 comptaven amb un saldo d'almenys 22,1 milions d'euros segons fonts jurídiques. La informació sobre els comptes suïssos de Bárcenas s'ha descobert gràcies a una comissió rogatòria remesa pel país helvètic a l'Audiència Nacional dins de la investigació del cas Gürtel, que inculpa al PP. Foto: Bárcenas (a l'esquerra) va amenaçar Aznar amb destapar "informació comprometedora" sobre el casament de la seva filla, Ana Aznar, amb Alejandro Agag. Després va ser exonerat i fa pocs mesos imputat un altre cop amb noves proves.

Les autoritats suïsses han acreditat que hi ha quatre comptes en el Dresdner Bank de Ginebra, oberts a nom de la fundació panamenya Sine Qua Non, de les quals s'ha verificat que el titular era Luis Bárcenas Gutiérrez, de qui fins i tot tenen una còpia del DNI.

A la vista del contingut de la comissió rogatòria, el jutge instructor del cas Gürtel, Pablo Ruz, ha encarregat a la policia ia l'Agència Tributària informes addicionals sobre els esmentats comptes com els titulars apoderats o els beneficiaris últims.

El Parlament Europeu diu al PP que doni més marge de dèficit a les autonomies

El Parlament Europeu vol que el Govern de Rajoy doni més marge a les comunitats per reduir el dèficit, compartint la flexibilitat que Brussel.les està donant al PP: "Els esforços de consolidació fiscal s'han de compartir entre les diferents administracions de forma justa, tenint en compte els serveis que proveeixen", ha afirmat avui el ple de l'Eurocambra, en un informe aprovat amb el suport de populars -no tots els espanyols-, socialistes, liberals, l'esquerra i verds. Els eurodiputats també es queixen del "risc" que comporta que les autonomies no puguin recaptar i tenir recursos propis i han votat a favor que l'Estat retalli en despesa militar i elimini els ministeris 'sense competències': Sanitat, Educació i Cultura.

Aquesta votació es produeix la mateixa setmana en què el TC ha suspès cautelarment ia instàncies de sengles recursos del Govern tres mesures impositives del Govern per obtenir ingressos propis. L'últim d'aquests errors s'ha produït aquest mateix dimecres quan l'Alt Tribunal ha admès a tràmit el recurs de l'Executiu espanyol a les taxes judicials catalanes i als dipòsits bancaris. En el cas dels dipòsits, es tracta del primer impediment a un dels nous impostos que preveia crear aquesta legislatura el nou Govern després del pacte amb ERC, amb el que s'esperava obtenir entre 400 i 600 euros.

L'Eurocambra reclama també la supressió dels ministeris que han transferit la seva competència però que "encara existeixen sense poder ni tasca concreta". "Aquests subsectors de govern fan l'administració general més ineficient i malbaratadora i s'haurien d'eliminar, com a part dels esforços de consolidació fiscal", exigeix ​​l'Eurocambra, en aquest informe de l'eurodiputat italià del Poble de la Llibertat Alfredo Pallone, del Partit Popular Europeu, aprovat a mà alçada.

A Espanya, els ministeris de Sanitat, Educació i Cultura continuen en funcionament tot i no tenir competències i l'Eurocambra considera que la seva supressió contribuiria a reduir el dèficit públic. "Per què necessitem un ministeri espanyol de Salut quan totes les competències estan en mans de les regions?", es va queixar l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa, autor de diverses esmenes de l'informe aprovat en el ple. "L'existència d'aquests ministeris no té sentit i representen una despesa que podria ser utilitzada per reduir el volum del dèficit sense un impacte tan dur sobre la cohesió social com els ajustos en sanitat i educació".

Una reclamació catalana

El Parlament Europeu dóna suport a la reivindicació del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que l'objectiu de dèficit per al 2013 impost a Catalunya es revisi a l'alça, del 0,7% del PIB a l'1,5%. L'informe sobre finances públiques en la unió econòmica i monetària, aprovat també amb els vots del PP i del PSOE, defensa que la càrrega de l'ajust es reparteixi de forma justa entre totes les administracions, tenint en compte els serveis que presten als ciutadans. I adverteix que quan una regió es finança només amb transferències del govern estatal és més difícil que pugui sanejar els seus comptes ajustant la despesa als ingressos.

Els eurodiputats també van votar a favor que l'Estat retallada en despesa militar i, concretament, en la compra de nou armament. "Fem una crida als Estats membres que tenen problemes pressupostaris a prioritzar la consolidació fiscal reduint la despesa familiar innecessària, com la compra d'equipaments militars nous i cars", reclama l'informe d'Alfredo Pallone, del partit de Berlusconi.

L'Eurocambra exigeix ​​també que "s'apliquin criteris de cost-benefici a projectes d'infraestructura que tenen un pes pressupostari significatiu", per assegurar "la sostenibilitat de les finances públiques a mitjà i llarg termini". L'informe aposta per prioritzar la construcció d'infraestructures que tenen un retorn econòmic clar, com el corredor ferroviari mediterrani, en comptes de la travessia transpirinenca que PP i PSOE encara defensen a Brussel·les.

La Casa Blanca nega l'ús d'armes químiques a Síria

La Casa Blanca desmenteix les informacions de Foreing Policy sobre l'ús d'armes químiques per part de l'exèrcit legítim de Síria contra la població civil o els terroristes a la ciutat d'Homs, el mes de desembre: "L'informe que hem vist en mitjans de premsa relacionat a incidents amb armes químiques a Síria no correspon amb el que creiem que és cert sobre el programa d'armes químiques sirià", ha dit el portaveu del Consell Nacional de Seguretat dels EUA, Tommy Vietor. Imatge: la colecció d'herois feixistes de FP.

Ahir dimarts, la revista Foreing Policy en la seva versió digital va publicar que el departament d'Estat dels EUA havia sigut informat que l'exèrcit sirià va emprar gas verinós contra la població i l'oposició a Homs.

D'acord amb suposades filtracions fetes per diplomàtics nord-americans a Turquia, la revista va citar un informe remès a Washington amb presumptes proves i evidències de testimonis que demostraven que les tropes del president Baixar Al-Assad havia utilitzat armes químiques: "Si el règim de Basar comet el tràgic error d'utilitzar aquestes armes, o falla en la seva obligació de garantir la seva seguretat, serà responsable de les conseqüències", ha dit Vietor.

Carn de cavall i porc en hamburgueses de "vaca" dels supermercats Tesco, Aldi i Lidl

Les autoritats alimentàries irlandeses han trobat restes de carn de cavall i de porc a les hamburgueses de "boví" de 5 cadenes de supermercats amb presència a la República d'Irlanda i al Regne Unit: Tesco, Dunnes Store, Aldi, Iceland i Lidl. Aquestes companyies no es dediquen "a la compra o tractament" de carn de cavall. Els "ingredients crus de cavall trobats provenen d'Holanda i Espanya". Imatge: Anunci de Lidl.

L'Autoritat de Seguretat Alimentària d'Irlanda (FSAI) ha confirmat avui que ha iniciat una investigació per determinar com va arribar la carn equina a les hamburgueses, tot i que apunten que es podria deure a un simple "accident".

En unes declaracions a la cadena pública irlandesa (RTE), el director de protecció del consumidor de la FSAI, Raymond Ellard, va assegurar que, de moment, no hi ha proves que demostrin que la contaminació ha estat intencionada o que formi part d'un pla dissenyat per substituir carn de boví per la de cavall.

L'estudi de la FSAI, que va analitzar 27 mostres d'hamburgueses congelades amb dates de caducitat fixades entre juny de 2012 i març de 2014, va determinar que el 37% contenia rastres d'ADN d'equins i el 85% de porcins. De les 10 mostres que van donar positiu, nou contenien al voltant d'un 0,1% de carn de cavall, mentre que en una del supermercat britànic Tesco el nivell va arribar fins al 29,1%, segons el document.

Els productes contaminats, va apuntar l'informe, van ser elaborats en dues plantes alimentàries de la República d'Irlanda i en una altra radicada al Regne Unit.

Ellard reiterat avui que aquestes tres companyies no es dediquen "a la compra o tractament" de carn de cavall, i alhora ha explicat que els "ingredients crus de cavall trobats en aquestes plantes provenen d'Holanda i Espanya".

En l'informe de l'autoritat sanitària, el seu director executiu, Alan Reilly, va assegurar que la presència de carn de cavall no suposa cap risc per a la salut: "A Irlanda no tenim costum de menjar carn de cavall i, en conseqüència, no esperem trobar en una hamburguesa. Igualment, per alguns grups religiosos o gent que s'absté de menjar carn de porc, la presència d'ADN de porc és totalment inacceptable", va declarar Reilly.

El PP va defensar el 'kamikaze' homicida indultat

El conductor 'kamizake' indultat fa uns dies pel PP, tot i tenir una condemna de 13 anys de presó, va ser defensat per Esteban Astarloa, germà del diputat del PP i exalt càrrec d'Interior i Justícia Ignacio Astarloa, del despatx Uría i Menéndez, on també treballa el fill gran del ministre Alberto Ruiz-Gallardón, signant ell mateix de la mesura de gràcia, segons publica aquest dimecres el diari Informació d'Alacant.

Fonts del Ministeri de Justícia van confirmar que el fill gran del titular del departament José Ruiz-Gallardón Utrera, treballa com advocat en aquest despatx, encara que ha estat destinat fins fa poques dates a Sao Paulo (Brasil) -on va patir un incident en un atracament del que va sortir indemne, encara que un amic seu va morir- i actualment té un lloc a Madrid -a l'àrea de fusions i adquisicions del despatx, segons el diari alacantí-.

Per la seva banda, Esteban Astarloa és soci del mateix despatx des de 2002, i s'encarrega de la defensa de Ramon Jorge RS, l'home que ha aconseguit l'indult del Govern per eludir la presó tot i haver estat condemnat a 13 anys de presó per la Audiència Provincial de València per conduir diversos quilòmetres en direcció contrària a alta velocitat per una autopista, fins a xocar frontalment amb un altre vehicle que anava en sentit correcte, el conductor del qual va resultar mort i la seva acompanyant, ferida.

La sentència va considerar autor d'un delicte de conducció amb greu menyspreu per la vida dels altres, en concurs ideal amb un delicte d'homicidi, un delicte de lesions, una falta de lesions i una falta de danys. El germà de l'advocat, Ignacio Astarloa, va ser subsecretari del Ministeri de Justícia -departament que tramita els indults- i secretari d'Estat de Seguretat-

L'Executiu va aprovar el 7 de desembre de 2012, tal i com recollia el 5 de gener el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), indultar l'home, condemnat per l'Audiència de València. En concret, el Govern commuta l'acusat la pena privativa de llibertat pendent de compliment per una altra de dos anys de multa, que satisfarà en quotes diàries de sis euros, l'inici i forma de compliment -segons recull el decret- els ha de determinar el tribunal sentenciador, a condició que aboni les responsabilitats civils fixades en la sentència i no torni a cometre delicte dolós en el termini de cinc anys des de la publicació del text.

Respecte al fet que el fill de Ruiz-Gallardón treballi al despatx Uría i Menéndez, fonts de Justícia subratllen que en aquesta empresa treballen 538 advocats en 15 oficines obertes a tot el món. Excuses de malalt, que es pixa al llit i diu que sua...

L'indult va ser concedit tot all informe contrari de la Fiscalia i de l'Audiència de València, segons el diari Informació. Altres fonts coneixedores del cas assenyalen que sí que hi va haver un informe favorable del centre penitenciari on complia condemna fins a rebre l'indult -només ha estat un total de deu mesos a la presó-. La presó va destacar que era una persona de "conducta irreprotxable". Així mateix, en l'expedient s'han estudiat informes mèdics que assenyalaven que l'home va 'poder patir' un atac d'epilèpsia quan van ocórrer els fets, segons les mateixes fonts.

Denúncia de Stop Accidents


El cas va ser denunciat el dilluns per la delegada de l'Associació Ajuda i Orientació als Afectats per Accidents de Trànsit (Stop Accidents) a la Comunitat Valenciana, Ana Novella, que va recordar que l'accident es va registrar el 2003 a l'autopista AP-7, en el tram Silla-Sant Joan (València).

Novella va explicar que elevaran la seva protesta contra la decisió de l'Executiu a la Fiscalia de Seguretat Viària "perquè tingui coneixement d'aquest tipus d'indults". Així mateix, estendran el seu escrit de queixa al ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.

Aquesta portaveu ha lamentat que es concedeixin aquests indults "tenint en compte que costa molt que surtin aquest tipus de sentències" condemnatòries. Així, ha criticat que "una vegada s'han posat, arriba el Consell de Ministres i indulten l'acusat i no passa res". D'aquesta manera és, segons ha dit, "com si no hagués passat res". Aquesta resolució és "incongruent" amb la pregonada intenció de l'Executiu de pal·liar els accidents de trànsit i baixar el nombre de víctimes.

Segons consta com provat en la sentència, l'incident va tenir lloc l'1 de desembre de 2003. A la tarda d'aquest dia, l'home va colpejar el seu vehicle contra un altre quan circulava per l'A-7, a l'altura de Torrent-Calicanto. Aquest va haver d'apartar-se, es va aturar al voral i va avisar del que havia passat als serveis d'emergència.

El PP indulta un 'kamikaze' que va matar una persona a Valencia

Rajoy i la seva banda d'immorals han indultat avui un homicida que va ser condemnat a 13 anys de presó per matar un altre conductor en un xoc frontal quan conduïa en direcció contrària, l'any 2003 a l'AP-7, en el tram entre Silla-Sant Joan, que es va saldar amb un mort i la seva nòvia greument ferida, ha denunciat la delegada de l'Associació Ajuda i Orientació als Afectats per Accidents de Trànsit (Stop Accidents) a la Comunitat Valenciana, Ana Novella.

Investigaran l'àtic d'Ignacio González (PP) a Marbella

La Policia denuncia que el president de la Comunitat de Madrid paga un lloguer "molt inferior als del mercat" a una empresa "presumptament sense activitat". La venda es va ocultar a la Hisenda Pública, de manera que la policia creu que l'operació "ha suposat un transvasament de capital de dubtós origen". González admet ara que va mentir i que va comprar l'àtic investigat per 770.000 euros.

El jutjat d'Instrucció número 5 de Estepona (Màlaga) ha sol·licitat a Hisenda que li remeti tota la informació fiscal que tingui sobre l'entitat Coast Investor LLC, l'empresa que figura com a propietària de l'àtic llogat a Marbella pel president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González.

En una providència datada el 9 de gener, la jutge Mariana Peregrina Blanco resol formular aquesta petició a la Delegació Provincial de l'Agència Tributària en línia amb lo sol·licitat pel fiscal. Una decisió que s'emmarca en les diligències prèvies obertes el 25 d'octubre després de la denúncia interposada pel Sindicat Unificat de Policia (SUP) en relació a aquest immoble, ubicat en una urbanització de luxe de Marbella, en l'anomenada "milla d'or".

El SUP ja va denunciar amb anterioritat possibles irregularitats en la compravenda de l'àtic llogat per González i la seva dona i la Policia va obrir una investigació, però després la Fiscalia Anticorrupció la va arxivar per no veure indicis de delicte. Segons la nova denúncia del SUP, Pedro Javier Villate va vendre el 2008 a través d'una agència immobiliària l'esmentat àtic i tres places de garatge a Coast Investor, per un import d'un milió d'euros, encara que la compravenda no estava inscrita al Registre de la Propietat per "tema d'impostos", segons el venedor.

El SUP acusa González de "eludir el fisc davant el flagrant impagament d'impostos"


"Al moment de la transmissió", continua la denúncia, la dona de González va subscriure un contracte d'arrendament de l'àtic de llarga durada, pel que sembla per 2.000 euros al mes, "molt inferior" a la mitjana que es paga a la zona, uns "6.000 euros al mes" i pagats a una empresa "sense activitat". El SUP aporta diferents dades en la seva denúncia i arriba a la conclusió que la venda de l'àtic "ha suposat un transvasament de capital de dubtós origen" i que l'operació "ha estat ocultada deliberadament davant la Hisenda Pública, el Banc d'Espanya i altres tants organismes de control de moviments de capital".

I tot això "eludint el fisc davant el flagrant impagament d'impostos. I sent gaudida la seva possessió per González i la seva dona per un preu molt inferior als del mercat, sent presumptament abonat a una empresa sense activitat".

El SUP explica que, segons algunes informacions, Coast es va crear el març de 2008 i va quedar inactiva fins al 19 de juliol de 2010, data en què és abandonada pel seu agent sense ser substituït per cap altre i, per tant, sense funcionament ni activitat econòmica. Tanmateix, el SUP assegura que "va ser reactivada el març de 2012 després de les manifestacions públiques" de González "de ser ell qui pagava el lloguer a aquesta societat".

El sindicat subratlla que Coast està inscrita a Delaware, estat que "permet la creació d'empreses en mínim temps, permetent la seva constitució que sembla públicament com a soci i administrador, mentre el beneficiari sigui una tercera persona, com sembla que és el cas que ens ocupa". La denúncia explica que, pel que sembla, la propietària de Coast és la societat Waldford Oversead Investements, "titular de nombrosos comptes bancaris oberts en el paradís fiscal de Panamà amb ciutadans espanyols com últims beneficiaris".

En l'acte d'octubre, la jutge d'Estepona raona que els fets denunciats "presenten característiques que fan presumir la possible existència d'una infracció penal", si bé no estan determinades la "naturalesa i les circumstàncies dels fets ni les persones que hi han intervingut".

Després de l'obertura d'aquestes noves diligències prèvies, el fiscal anticorrupció de Màlaga, Juan Carlos López Caballero, va reclamar a la jutge que recaptés de l'Agència Tributària "tota la informació fiscal" que tingui sobre Coast Investor "amb vista a impulsar la investigació dels fets". Entre altres dades, el fiscal reclama el nom de la persona que va representar Coast davant Hisenda per obtenir el NIF d'aquesta entitat, així com les declaracions tributàries presentades per aquesta empresa en els últims cinc anys.

González admet ara que va mentir i va comprar l'àtic investigat per 770.000 euros

El president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, ha admès aquest matí en una entrevista a RNE que a finals de 2012 va comprar, per 770.000 euros, l'àtic de luxe de Marbella sobre el qual una jutge de Màlaga ha reobert la investigació. Fins ara havia defensat que només tenia llogat l'habitatge, tot i que havia intentat reiteradament comprar-lo. En les escriptures figura que el 80% és propietat de l'esposa del president, Lourdes Cavero, i l'altre 20%, de González. Un portaveu oficial de la Comunitat de Madrid ha explicat després que l'àtic de luxe va ser comprat pel president madrileny el 18 de desembre.

Robert Swartz: el meu fill no es va suïcidar, sinó que va ser assassinat pel Govern

Aaron "no es va suïcidar sinó que va ser assassinat pel Govern", va afirmar el dimarts Robert Swartz, pare de l'activista nord-americà mort, seguint el to crític del seu fill contra l'Executiu de Barack Obama. El pare de l'activista cocreador de la primera versió del sistema RSS, durant el funeral del seu fill dut a terme a la Sinagoga Central de l'avinguda Highland Park, a l'estat d'Illinois, assegura que la mort del seu fill va ser intencionada i un acte del Govern dels EUA, alhora que va titllar l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, per les seves sigles en anglès), d'haver traït tots els seus principis bàsics.

Segons el pare de la víctima, Aaron només va intentar fer "el món una mica millor i va ser empès a la mort pel Govern dels EUA".

Mentrestant, altres han reprès la causa de Swartz: el famós grup de pirates informàtics 'Anonymous', afirma haver publicat els 33 GB d'arxius pels quals l'activista enfrontava una acusació federal per haver "robat" documents acadèmics.

En un missatge publicat a les xarxes socials, el grup de hakers qualificar d'un "veritable heroi" a Aaron i va subratllar que l'activista va mostrar a la gent com plantar cara davant la injustícia, mitjançant la seva lluita per la llibertat a Internet.

Swartz va morir setmanes abans de presentar-se davant la justícia per respondre per 13 suposades acusacions, inclosa la descàrrega de milions de documents acadèmics, que podrien haver enviat a la presó per més de 35 anys.

El cos de l'activista nord-americà va ser trobat sense vida el 11 de gener de 2013 en seu apartament de Nova York, no existeix informació clara respecte a la seva misteriosa mort, tot i així, les autoritats al·leguen que es tracta d'un suïcidi, el que contradiu les declaracions de la seva família.

L'Espanya repugnant: A presó per 193 € de menjar amb una targeta trobada al carrer

«Vaig veure que la cartera tenia una targeta de crèdit i un DNI i no ho vaig pensar. Em vaig anar al supermercat a comprar menjar i bolquers per a les meves dues filles petites, que llavors tenien 4 anys i any i mig. Jo llavors no tenia feina, ni diners. No vaig pensar en les conseqüències». El 24 de maig de 2007 Emilia Sòria es va trobar una cartera a terra, a un carrer de Requena (València). Llavors tenia 22 anys, sortia de dues relacions difícils i tenia dues filles a càrrec, pel que va comprar menjar i bolquers amb la targeta de crèdit: 193 euros. Ara -sis anys després- està a punt d'ingressar a la presó en superar en dos anys la condemna que inicialment se li va imposar: a València, on governen mafiosos i els lladres són al carrer amb tot lo robat a la butxaca, on l'impunitat d'una justícia igualment repugnant manté Fabra i la saburra mafiosa del cas Gürtel en llibertat.

Com no va tenir problemes, va decidir de nou temptar la sort aquest mateix dia. Va fer una altra compra en el mateix hipermercat per valor de 250 euros. Però aquí va aixecar sospites i ja no la hi van dispensar. Ho va intentar en una altra cadena d'hipermercats ia la tercera va ser la vençuda. La van enxampar.

La denúncia pel penal es va resoldre amb una pena d'un any i deu mesos de presó i multa de deu mesos, amb quota diària de tres euros, per un delicte continuat de falsificació en document mercantil i sis mesos de presó per delicte continuat de estafa, que va substituir per sis mesos de treballs en benefici de la comunitat i 900 euros de multa.

«Estic a punt d'acabar els treballs perquè fang pel carrer i els meus companys estan molt contents amb mi i la multa la vaig pagant poc a poc, a mesura puc, perquè cobrament 426 euros d'una ordre d'allunyament del meu ex marit. No tinc cap antecedent ni he fet res més. La meva única culpa és la que encara estic pagant», explica.
Ara, a punt de complir sis anys d'aquell «error», la jove, que va tenir una altra filla, s'ha casat i porta una vida «normal amb els meus nenes», està a punt d'ingressar a la presó en superar en dos anys la condemna que inicialment se li va imposar.

«La sentència no va sortir fins fa uns mesos i l'han recorregut perquè jo he estat fent els treballs socials i estic pagant la multa fraccionada i mai més he comès cap delicte perquè sé que em vaig equivocar i vaig fer molt malament», relata Emilia angoixada.

«Jo ara porto una vida senzilla, he pogut esmenar el que vaig fer i no puc deixar les filles després de tant de temps perquè em necessiten», explica. Per això ha demanat ajuda a una advocada per sol·licitar un indult i evitar la presó.

Fa un any la defensa d'Emilia va sol·licitar la suspensió d'execució de la pena però el jutjat la va denegar i va computar la pena inicial de dos anys i quatre mesos (a partir de dues es decreta ingrés a la presó), encara que es commutés una part de la mateixa amb treballs socials. «Inicialment va haver acord amb el fiscal. Si hagués hagut judici, hauria pogut tenir l'atenuant en ser un cas de necessitat», explica l'advocada que ha redactat el document de l'indult.

Mites (erronis) de la saviesa convencional

Vicenç Navarro: Aquest article qüestiona els mites que es reprodueixen a la saviesa convencional econòmica, mites que estan guiant les polítiques econòmiques de gran número de governs dels països de l’Eurozona tals com Espanya, incloent Catalunya. Hi ha proves més que suficients, acumulades durant aquests anys de crisi, que alguns dels supòsits del pensament econòmic dominant són erronis. Entre aquests supòsits destaquen els següents:

1. Cal retallar la despesa pública, inclosa la despesa pública social, per reduir el dèficit i així recuperar la confiança dels mercats. L’evidència mostra que aquestes retallades (la seva intensitat i rapidesa) han estat contraproduents, i han contribuït al descens de la demanda i a la disminució del creixement econòmic. Fins i tot l’FMI ho ha reconegut.

2. Cal abaixar els salaris per augmentar la competitivitat, incrementant les exportacions, la qual cosa ens ajudarà a sortir de la crisi. Altra vegada, les dades no avalen aquesta postura. Els salaris han anat baixant, cosa que ha contribuït al descens de la demanda i a la desacceleració de l’economia. És més, l’increment de les exportacions (que hi ha hagut durant la crisi) no ha causat un revifada de l’economia, que continua estancada, ni tampoc una disminució de l’atur, que és el problema -no només social sinó també econòmic- més important que té el país.

3. Les polítiques d’austeritat són necessàries per salvar l’euro. En realitat, l’euro mai ha estat en perill. La seva salut és robusta, fins i tot excessivament robusta, ja que és més que probable que estigui sobrevalorada, la qual cosa dificulta la recuperació econòmica de l’eurozona. Les constants alarmes sobre el fet que l’euro estava a punt de caure eren arguments utilitzats per pressionar els governs, sobretot els dels països perifèrics, a adoptar polítiques altament impopulars. En realitat, el capital financer europeu, i molt especialment l’alemany (que domina el govern de l’euro), s’ha beneficiat enormement de l’existència de l’euro.

4. La falta de frugalitat i l’excessiva despesa pública dels països perifèrics de l’eurozona són els responsables de la crisi de l’euro. Són aquests països els que han portat el desastre a l’eurozona. L’evidència mostra que tots aquests països tenen estats pobres, amb una despesa pública -incloent-hi la despesa pública social- molt baixa, i que el seu endeutament es deu primordialment a l’escassetat d’ingressos a l’Estat, una escassetat provocada en part per la regressivitat de les seves polítiques fiscals i l’excessiu poder de les forces conservadores sobre els seus estats. Tots aquests estats són poc redistributius. La prova d’això és robusta i contundent.

5. Les polítiques d’austeritat implementades pels estats són les úniques possibles. És fàcilment demostrable que aquesta asseveració no té credibilitat. Hi ha milers d’exemples d’alternatives. L’estat espanyol (tant central com autonòmic), en lloc de retallar 6.000 milions d’euros en sanitat, podria haver anul•lat la baixada d’impostos a les grans empreses financeres, industrials i de serveis, incloent-hi també les que ingressen més de 120 milions d’euros l’any (que representen només el 0,12% de les empreses a Espanya), i hauria aconseguit una quantitat equivalent; o en lloc de retallar 600 milions en els serveis domiciliaris per a les persones amb dependència, podria haver retallat les subvencions a l’Església catòlica per impartir docència de religió a les escoles públiques.

L’evidència científica mostra que per cada retallada hi havia una alternativa. El fet que les retallades es focalitzessin en alguns sectors a costa d’altres es deu al diferent grau d’influència que tenen els diferents sectors socials sobre l’Estat.

6. L’elevat deute públic dels estats i les seves dificultats per vendre els seus bons públics es deu a l’excessiva despesa d’aquests estats. Les dades no mostren una relació entre la despesa pública, d’una banda, i els interessos del deute públic, de l’altra, o entre la mida del deute públic i el nivell dels interessos del deute públic. L’evidència científica mostra que la causa principal de l’anomenat problema del deute públic d’aquests estats es deu primordialment a la falta d’un banc central que, comprant el seu deute públic, els protegeixi davant l’especulació dels mercats financers.

I aquesta vulnerabilitat va ser imposada als estats quan es va establir un Banc Central Europeu que no és un banc central sinó un grup de pressió al servei de la banca, i molt especialment de la banca alemanya. Aquesta normativa va ser dissenyada per debilitar els estats, i és resultat del domini del pensament liberal en la construcció de les institucions que governen l’euro.

7. Els problemes de l’eurozona es deuen a la falta de lideratge polític. Aquesta asseveració també té poca credibilitat. Avui el govern alemany està germanitzant l’eurozona, imposant als països de la zona monetària (amb la complicitat de les elits governants) unes polítiques d’austeritat encaminades a fer que aquests estats paguin el deute públic que és en mans dels bancs alemanys, entre d’altres. Com va reconèixer Peter Bofinger -economista assessor del govern Merkel- en els seus comentaris al Parlament alemany, l’ajuda financera a Espanya era en realitat una ajuda als bancs alemanys. Avui el govern alemany lidera l’eurozona imposant unes polítiques que afecten negativament el benestar de les classes populars d’aquells països.

8. La millor manera de revifar el crèdit és ajudant la banca.Aquesta postura ignora que el BCE ha prestat a uns interessos baixíssims (menys de l’1%) mig bilió d’euros (sí, mig bilió d’euros) a la banca espanyola i italiana des del desembre del 2011, sense que això hagi tingut cap impacte (repeteixo, cap impacte) en la disponibilitat de crèdit. La banca ha utilitzat aquests diners, entre altres coses, per comprar deute públic dels països de l’eurozona, i molt especialment dels PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya), que han generat uns interessos altíssims del 6%, el 7%, el 8% i fins i tot el 12%. No hi ha, però, cap intervenció pública per forçar que la banca doni crèdit.

La nazi Barcina cobrava de la CAN mentre mentien sobre els seus comptes

Durant 2007 i 2009, la presidenta navarresa, Yolanda Barcina, va cobrar dietes com a consellera de la Corporació Industrial de CAN i de la societat Hiscan. Aquesta última, propietat al 100% de la caixa, es va devaluar en 203 milions d'euros en un any, just quan la cap de l'Executiu foral deixà el càrrec. Mentre seguien venent que la societat tenia beneficis, es constata que el valor total de Hiscan Patrimoni es va desplomar en 203 milions el 2010 i va baixar altres 22 milions el 2011.

La presència de Barcina en els diferents òrgans de Caja Navarra cada vegada es demostra com més lucrativa. Primer es va saber que als 147.645 euros que Barcina va cobrar per la seva pertinença als òrgans coneguts calia sumar més de 60.000 per la fins llavors desconeguda Junta d'Entitats Fundadores. Ara, GARA ha descobert que Barcina ha cobrat d'altres organismes i societats de l'entitat, com a mínim l'any 2007 per la Corporació Industrial i l'any 2009 per la societat Hiscan Patrimoni, una inversió que es va demostrar absolutament ruïnosa per a l'entitat navarresa.

En documents extrets del Registre Mercantil consta que l'any 2007, a més de cobrar dietes per la seva participació en els màxims consells de Caja Navarra, Yolanda Barcina va percebre dietes també per ser consellera de la Corporació Industrial. Al costat de l'actual presidenta (i llavors alcaldessa de Iruñea) van cobrar també de la Corporació Miguel Sanz, Enrique Goñi, José Antonio Asiaín, Aladí Colín, Francisco Javier Iribarren, Álvaro Miranda i Juan Cruz Alli. En total, són 17 els membres d'aquest consell d'administració, que es van repartir 71.000 euros.

Dos anys després, tots els esmentats van recalar a la societat Hiscan Patrimoni, després d'una reorganització de la Corporació Industrial. En aquesta ocasió, les primes per pertànyer al consell es van incrementar de manera notable, ja que els diners a repartir ascendir a 121.000 euros entre 16. En aquest punt, cal remarcar que el 2008, quan Sanz, Barcina i aquest grup encara no havien entrat en el consell, Hiscan repartir una quantia en dietes considerablement menor (79.000 euros).

Però el més greu de la participació de Barcina i Sanz a Hiscan és la pròpia trajectòria d'aquesta societat, que va acabar sent un dels majors forats de Caja Navarra, i que es va destapar quan els comptes van començar a realitzar-se en Banca Cívica, és dir, sota la supervisió conjunta de Caja Canarias, Caja Burgos i Cajasol.

Beneficis realment estranys

L'any 2009-amb Miguel Sanz com a president del Consell d'Administració i Barcina i els altres com a vocals-els comptes de CAN atorguen un valor d'inversió a Hiscan Patrimoni de 529.935.000 euros. No obstant això, quan els comptes són revisades per Banca Cívica el patrimoni net de Hiscan es desploma a 326.382.000 milions d'euros. En definitiva, passa d'un any per altre a valer 203.553.000 euros menys. Per posar en context aquesta xifra, només cal recordar que CaixaBank va pagar per CAN menys de 150 milions mitjançant un canvi d'accions.

Tècnicament, no es pot dir que Hiscan Patrimoni tingués pèrdues fins al 2011, ja que els seus comptes estaven redactades de manera que sempre figuraven beneficis. Així, l'any 2009 es van registrar beneficis de 37,2 milions, i el 2010 els guanys van ser de 863.000 euros. L'any 2011 ja no hi ha maquillatge que valgui i Hiscan perd 21.800.000. Paral · lelament, atenent el valor de Hiscan es comprova que va ser una inversió absolutament ruïnosa per a la caixa.

Mentre seguien venent que la societat tenia beneficis, es constata que el valor total de Hiscan Patrimoni es va desplomar en 203 milions el 2010 i va baixar altres 22 milions el 2011. Per resumir, encara que Hiscan no va comptabilitzar pèrdues fins a 2011, Caja Navarra -que era la que tenia a la societat una inversió de 529.900.000 el 2009- va ser la que va patir des del primer moment la caiguda.

Concretament, l'evolució de Hiscan Patrimoni és una de les més cridaneres que apareixen en els comptes de Caja Navarra. Referent a això, cal assenyalar que la Fiscalia navarresa està investigant, entre altres coses, la veracitat dels seus comptes anuals, sota la sospita que van ser engreixades amb l'objectiu d'arribar amb més fortalesa de la que realment es tenia al procés de fusions. Si es confirmen aquestes sospites, Barcina podria donar-se de cara amb problemes legals.

Fa unes setmanes, la presidenta va assegurar que participava dels organismes de CAN per «imperatiu legal». Tot i això, enlloc dels Estatuts de la CAN figura que la llavors alcaldessa o l'expresident Sanz haurien de tenir un seient en el consell de la Corporació Industrial o en Hiscan. No obstant això, van accedir entrar en aquests òrgans i acceptar remuneració per això.

A canvi d'aquestes dietes, Barcina, Goñi, Sanz, Asiaín, Iribarren, Alli i Colín van donar el vistiplau als comptes que va presentar Hiscan Patrimoni. Van signar uns resultats excel·lents, però la veritat és que si els comptes es van inflar, seran precisament els que van validar els millors resultats els que puguin tenir eventuals responsabilitats legals.