diumenge, 4 de juliol de 2010

La veritat molt incòmode d'Al Gore

La policia de Portland ha reobert el cas de Molly Hagerty, una massatgista que el 2006 va denunciar l'exvicepresident dels EUA Al Gore per assetjament sexual. Hagerty sosté que Gore la va assetjar sexualment durant una cita per a un massatge la nit del 24 d'octubre del 2006 a l'Hotel Lucia de Portland (Oregon), on l'excandidat demòcrata a la Casa Blanca s'hauria registrat amb el nom de "Sr. Stone". La denunciant assegura que el premi Nobel "és un home malalt".

Gore havia viatjat aquell dia a Portland per pronunciar un discurs sobre el canvi climàtic, la causa en què s'ha concentrat després de la seva derrota electoral l'any 2000 i que li ha valgut guanyar un Oscar pel documental Una veritat inconvenient i el premi Nobel de la pau. La notícia de suposats abusos de Gore arriba després que ell i la seva dona anunciessin el seu divorci a principis de juny després de 40 anys d'un matrimoni aparentment feliç.

La decisió de la policia de Portland de reobrir el cas es produeix dies després que el tabloide National Enquirer publiqués a la seva portada el testimoni de Hagerty, de 54 anys. "Al Gore no és la persona que la gent pensa. És un home malalt", assegurava la massatgista a l'Enquirer. La policia sosté que l'advocat de la massatgista va presentar les acusacions dos mesos després de l'incident el 2006 però el cas es va tancar perquè Hagerty va cancel·lar tres cites amb els detectius que havien de realitzar la investigació. La denunciant sosté que els seus amics progressistes la van dissuadir de fer públic el cas amb arguments com que l'escalfament global acabaria destruint el món si ella "destruïa" Gore.

"Gos en zel"

El 8 de gener del 2009, un detectiu de Portland finalment la va entrevistar però va decidir que no hi havia suficients proves per recolzar les seves acusacions. La reobertura del cas podria implicar l'existència de proves addicionals. "És una investigació oberta i no puc realitzar comentaris", s'ha limitat a dir la portaveu del cos de policia, Mary Wheat.

Segons la transcripció de l'entrevista policial amb la massatgista el gener del 2009, Hagerty sosté que Gore la va grapejar, la va besar i va actuar com un "gos en zel" durant la cita a l'Hotel Lucia. Hagerty va dir sentir-se obligada a cooperar davant el temor a represàlies contra ella. "Vaig sentir que fins i tot la més mínima queixa seva a l'hotel podria destruir la meva reputació", va afirmar la massatgista, que manté que quan estava empaquetant les seves coses per marxar Gore li va tocar l'esquena, les natges i el pit.

Per un milió de dòlars

La massatgista va assegurar també en el seu testimoni policial no estar buscant diners sinó justícia, encara que el diari The Washington Post va informar la setmana passada que Hagerty volia un milió de dòlars per explicar la seva història al National Enquirer.

Per la seva part, Kalee Kreider, portaveu de Gore, ha assenyalat en un comunicat que l'exvicepresident nega "de forma inequívoca i emfàtica" les acusacions i ha assegurat que "la investigació addicional" no farà més que beneficiar-lo.

El PC denúncia la privatització de Puerto Rico

El Partit Comunista de Puerto Rico (PCPR) denúncia com centenars de manifestants, en gran part universitaris, van ser reprimits per la força amb gas de pebre, lacrimògen i porres, quan van voler exercir pacíficament el seu dret a visitar i participar, en qualitat d'oients, els treballs de la legislatura de Puerto Rico. En l'últim dia de la sessió ordinària de l'any fiscal en la legislatura encara no s'havia quadrat el pressupost del proper any, quan es continuaven aprovant mesures per acomiadar més treballadors del sector públic del país.

Des de dijous de la setmana passada, la legislatura li ha tancat el pas als periodistes per aprovar una sèrie de mesures impopulars, refermant l'envestida dels capitalistes, entre les quals s'inclouen esmenes per limitar la participació democràtica a l'Universitat de Puerto Rico, en clara revenja després del triomf de la recent vaga estudiantil.

"Un govern despòtic i venjatiu és la clara resposta del capital després de la organització popular dels treballadors i estudiants", va ser l'anàlisi del que va passar per part de l'organització comunista. El portaveu de l'organització, Miguel Cruz, va declarar que, davant d'aquestes circumstàncies de lluita de classes a Puerto Rico: "Hem de continuar amb aquests esforços i augmentar la nostra disposició de lluita, per reprendre la democràcia i fer-li front a la violència del capital".

En moments en què: "La dictadura del capital li segueix traient el vel democràtic a la colònia", el Partit Comunista de Puerto Rico confia en la voluntat d'organització i la lluita de les i els ciutadans treballadors, per potenciar una veritable democràcia amb poders sobirans per combatre l'imperialisme i defensar la vida humana. Luis Mojica va expressar no desitjar excuses, ni renúncies per part del govern. Respecte a això va assenyalar que: "Els governants del país estan exercint la seva veritable funció, implementar la voluntat de la burgesia i deixà a part la classe treballadora, exercir la seva funció per enderrocar els delinqüents i explotadors que desgovernen".

L'organització va concluir expressant la seva solidaritat amb els i les ciutadanes víctimes dels abusos policíacs i fent una crida al poble a participar de l'activitat convocada pel Moviment al Socialisme, demà a les 5:00 pm davant del Quarter General.

Prou d'abusos! ¡La vida no és mercaderia! Que visca el comunisme!


Al moment l'illa està davant d'una realitat ben crua, doncs la venen descaradament, tros a tros, amb una rapidesa esgarrifosa. Venen el Kars [1]; li treuen 15 milions d'Educació per a repartir entre els alcaldes; volen vendre la universitat de Puerto Rico, on van anomenar, a porta tancada, 4 síndics més, tots actius en el partit del poder, per obertament controlar-la; i li prohibeixen a la premsa cobrir com distribueixen el pressupost del nostre país... Així, dia rere dia, roben possibilitats, drets i necessitats al poble treballador.

A la tarda, 3 juny 2010, es van viure molts un dels incidents més violents ocorreguts. Després de colpejar salvatgement a diversos manifestants que intentaven entrar a l'hemicicle, es va produir una manifestació en rebuig a aquestes accions i per exercir pressió sobre les injustes assignacions de pressupost que al moment es realitzaven. Als manifestants se'ls va prohibir utilitzar l'àrea de la placeta, àrea comunament usada per a aquests fins, i els agents de la força, tots sense identificació, com a mercenaris, impedien la realització d'un piquet.

Sobre els caps sobrevolava un helicòpter amb un agent armat amb M16. Fins que en un moment la policia va decidir treure els manifestants a Macanaz, tirant pebre, agredint salvatgement a tots, incloent-hi adults i fins a nens: "Tots vam córrer per l'avinguda Ponce de León i tot i així ens van seguir, alguns ens vam anar de seguida però els qui es van quedar van ser perseguits fins a Sant Joan i allà amuntegats. A la baralla hi va haver fins i tot trets de part de la policia, ningú a la manifestació estava armat".

"Crec que és urgent la mobilització en tots els àmbits, fòrums, reunions, comunicats en repudi, tot el necessari per condemnar a aquests feixistes. Aquí seguirem en peu de lluita, per aquest món millor que mereixem nosaltres i les futures generacions".
"Fins la victòria sempre!"
Chela.

[1] La Regió del Kars - És la font principal d'aigua per a una quarta part de la població de Puerto Rico, especialment per als municipis de l'àrea nord i nord-oest. Alberga la major diversitat d'espècies d'arbres per àrea, igual que la major densitat de cavernes, coves i cavitats subterrànies en tot Puerto Rico. Actualment alberga la major població de la cotorra de Puerto Rico en estat silvestre, així com les úniques poblacions del Coqui llanero i del gripau petxina del nord.

La Federació d'Alcaldes, el Sistema Universitari Ana G. Méndez (SUAGM), diversos propietaris de pedreres i les farmacèutiques Abbott, Pfizer i Merck, Sharp & Dohme, han impugnat al Tribunal Suprem la vigència del Estudi del Kars realitzat pel Departament de Recursos Naturals i Ambientals (DRNA), i en el qual es va identificar un 35% de l'àrea total del Kars com amb prioritat de conservació per poder mantenir en un mínim els seus valors naturals. També la regió del Kars està amenaçada per la proposta construcció per estendre l'Autopista PR 22 des Hatillo fins Aguadilla.

Xina: Agències contra manipulació i monopolis

La Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma de la Xina (CNDR), el màxim òrgan de planificació econòmica del país, anuncià l'establiment de dues oficines dedicades a prevenir el monopoli i la manipulació de preus als mercats. Les dues entitats són l'Oficina Antimonopoli i l'Oficina de Supervisió de Preus del Mercat, informà el ministre encarregat de la CNDR, Xu Kunlin a Beijing. L'especulació ha estat assenyalada com el principal motiu del ràpid augment dels preus d'alguns productes agrícoles al maig en el mercat xinès. El preu del fesol mungo, per exemple, va passar de 9 iuans (1,32 dòlars) per quilo l'octubre passat a 20 iuans al maig.

També les autoritats xineses han anunciat que havien imposat multes a diversos comerciants de productes agrícoles al nord-est del país, per haver conspirat per inflar els preus.

La CNDR assegurar que comerciants, com la companyia de venda majorista Jilin Corn Center Exchange, hauran de pagar una multa d'un milió de iuans (147.000 dòlars) per manipular el mercat.

Els comerciants es van veure implicats en l'elaboració i difusió d'informació falsa, d'acord amb un comunicat donat a conèixer per la CNDR.

La comissió ha estat treballant per prevenir la propagació de notícies imprecises relacionades amb els preus, en el marc dels seus esforços per reduir la propensió a la inflació.

L'11 de juny, funcionaris de la CNDR van acusar a un rotatiu local de Beijing d'haver publicat un relat "fals" sobre un comerciant que va aconseguir desbordats beneficis especulant amb all, els quals després va gastar per comprar or.

Taiwan recupera 15 milions $ de Chen Shui-bian

Procuradors de Taiwan (Formosa) han recuperat de Suïssa gairebé 15 milions de dòlars (500 milions de nous dòlars taiwanesos) d'ingressos il.legals de la família de l'ex líder de l'illa Chen Shui-bian. Del total de 21 milions de dòlars que havien estat camuflats per la família de Chen a Suïssa i que van ser congelats per fiscals d'aquest país europeu, més de 7,25 milions ja han estat retornats a Taiwan. Tots els diners dipositats per la família de Chen en comptes suïsses, 1.200 milions de nous dòlars taiwanesos, han estat identificats pels fiscals de Taiwan com a ingressos il.legals.

Chen, de 59 anys, i la seva dona van ser sentenciats a cadena perpètua pel Tribunal Distrital de Taipei per corrupció, malversació, rentat de diners i altres abusos quan Chen va estar en poder entre 2000 i 2008.

El passat 11 de juny, el Tribunal Superior va confirmar el veredicte de Chen per al càrrec de prevaricació, però va reduir la condemna de presó a 20 anys, atenent a l'apel.lació dels advocats de l'ex líder.

Els procuradors taiwanesos apel.laran contra la decisió al Tribunal Superior el 25 de juny.

Un submarí nuclear d'Israel cap a l'Iran

Un submarí israelià classe SSK "Delfín" (Dolphin) va navegar pel Canal de Suez fins al Mar Roig en els últims dies, segons un informe provinent de naus turques establertes en aigües del Corn d'Àfrica. El submarí seria part de la rereguarda dels onze vaixells dels Estats Units i un israelià que van passar pel Canal de Suez, la setmana anterior. Aquest periple fa possible navegar a través del Golf de Suez amb un consum menor de combustible dièsel i evita circumnavegar el continent africà durant un viatge d'una setmana, la qual cosa limita la capacitat d'Israel per un suposat atac nuclear contra l'Iran.

Els míssils de creuer amb capacitat nuclear incorporats als SSK israelians, tindrien la capacitat de volar 1.500 km (1.000 milles), rang necessari per colpejar l'Iran, encara que aquesta informació no ha estat mai confirmada en mitjans navals de l'Orient Mitjà.

Cada SSK israelià classe "Delfín" -d'origen alemany-, té 10 tubs de torpedes, quatre dels quals van ser condicionats per portar míssils de creuer amb capacitat nuclear.

Els tres submarins de disseny alemany SSK estan carregats amb míssils nord-americans que han estat classificats com a "munició per gastar". Israel té més de cinquanta míssils Harpoon amb capacitat nuclear, encara que s'estima en mitjans especialitzats que la nació israeliana té entre 200 i 300 caps nuclears.

Les ogives nuclears haurien estat construïdes a Dimona (Centre Nuclear d'Israel) i porten habitualment en la seva ogiva unes 215 lliures de càrrega explosiva convencional, que poden reemplaçar-se per les 99.2 lliures que pesa un dispositiu nuclear, més una quota de llast per a mantenir l'estabilitat del vol.

Israel es nega a acceptar l'acord del Tractat de No Proliferació (TNP) on s'insta a aquesta nació a situar les seves instal.lacions nuclears sota la supervisió de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), ja que sosté que "no està obligat" a complir les decisions adoptades per les Nacions Unides.

França: Els maquillatges fiscals de l'Oréal

Una simple mirada als centenars de documents judicials relacionats amb el cas Bettencourt. Aquest és el cas del diari íntim de Martín Orgeval, un fotògraf, molt proper a François-Marie Banier, i per tant de Liliane Bettencourt. A la data es registra: "2008.01.30: Liliane rep el ministre de Pressupost, Eric Woerth, a sopar". "Liliane" és per tant la Sra Bettencourt, la primera -en riquesa- dels contribuents francesos, que va rebre aquest 30 de gener de 2008, a la seva mansió a Neuilly-sur-Seine, a Eric Woerth, ministre de Finances de Sarkozy. Set dies abans, 23 de gener, Woerth havia remès, a Bercy, la insígnia de la Legió d'Honor per Patrice de Maistre, l'administrador de la fortuna de la Bettencourt. De Maistre no era un altre, llavors, que el cap i empleador de Florence Woerth, l'esposa del ministre.

La Justícia francesa ha suspès, sense data de represa, el judici que va començar dijous contra l'artista i fotògraf François-Marie Banier, per aprofitar-se presumptament de la senilitat de la rica hereva de L'Oréal, la multimilionària Liliane Bettencourt.

La presidenta de la 15a Sala Penal ha "demanat més informació", és a dir, una investigació més profunda sobre els enregistraments publicats per la premsa.

L'ajornament durarà el temps que el Tribunal de Nanterre necessiti per examinar les proves que puguin aportar les gravacions de converses privades de la Bettencourt, de les que part del contingut ja va ser filtrat als mitjans de comunicació, així com per estimar quina instància és competent en el cas.

El Tribunal Correccional de Nanterre (proper a París), ha anunciat que durant el període que duri la suspensió del procés es realitzarà una investigació sobre les gravacions de converses privades de Bettencourt, presentades per la seva filla, Françoise Bettencourt-Meyers, fa uns dies.

Les gravacions, fetes per un antic majordom de la rica hereva i presentades per Françoise Bettencourt-Meyers davant la Justícia revelen més presumptes pràctiques fiscals il.legals i involucren a l'actual ministre francès de Treball, Eric Woerth de qui se sospita que va donar un tracte de favor a Bettencourt durant el seu mandat.

Segons Le Monde, el ministre es va reunir amb la propietària de L'Oréal una setmana després de condecorar amb la Legió d'Honor al gestor de la seva forturna, Patrice de Maistre. "Res il.legal", en aquest cita, afirma el diari encara que sí confirma els forts lligams entre la multimilionària i Woerth i alimenta una mica més la sospita d'un possible conflicte d'interessos.

Presumpte aprofitament de la debilitat de la dona


En el procés que ha començat aquest dijous contra Bani, de 63 anys, aquest havia de respondre sobre les acusacions sobre el presumpte aprofitament de la debilitat de la dona, de la qual va rebre diverses assegurances de vida, nombrosos xecs i obres d'art per valor de prop de 1.000 milions d'euros.

Si es confirma que aquests regals van ser obtinguts sota pressió, com assegura l'acusació encapçalada per la filla de Bettencourt -que demana la incapacitació de la seva mare, que es nega a sotmetre's a exàmens mèdics-Banier s'exposa a tres anys de presó i a una multa de 375.000 euros.

En joc està el destí de la fortuna de Bettencourt, vídua d'un exministre conservador francès, de qui les propietats es valoren en uns 17.000 milions d'euros (uns 23.670 milions de dòlars) i de qui la seva pròpia filla dubte del bon judici.

Un altre tribunal, el de Gran Instància de París, s'ha pronunciat poc abans de l'anunci de la suspensió a favor de la difusió del contingut d'aquestes gravacions, que ja van filtrar fa uns dies diversos mitjans de comunicació francesos.

Tant la defensa de Banier com la de Bettencourt-Meyers havien sol.licitat la suspensió del procés al començament del judici.

Les converses privades, gravades i lliurades a la Justícia revelen, segons el contingut fet públic, presumptes irregularitats de naturalesa fiscal comeses pel que sembla per Bettencourt, a més d'implicar al ministre d'Hisenda del Govern francès en un presumpte tracte de favor a l'hereva de L'Oréal.

La filla de Bettencourt pretén des de fa mesos demostrar que la seva mare està incapacitada per gestionar la seva fortuna i que el seu estat va permetre que Banier s'aprofités d'això per obtenir de l'hereva la cessió de part de la seva fortuna.

Alemanya contra les vendes al descobert

El Bundestag aprovà la llei que amplia la prohibició de les vendes al descobert -vendre el que encara no es té per comprar-ho més tard a menor preu-, a tots els derivats d'accions i de l'euro, ampliant la que el govern ja havia imposat per a les accions de deu empreses financeres alemanyes, per a títols de deute sobirana de països de la zona euro i per les assegurances d'impagament de deute públic, a tots els derivats d'accions i de l'euro. Els detractors consideren que la mesura no té sentit si no es pren en un marc global, però el G20 no es va posar d'acord per la negativa del R.U. i Holanda.

La llei va ser aprovada per la majoria de diputats de les formacions que integren el govern de coalició a Berlín (CDU, CSU de Baviera i els liberals de l'FDP), mentre que l'oposició socialdemòcrata va votar en contra. Els parlamentaris del partit ecologista Die Grünen -Els Verds- i de Die Linke -L'Esquerra-, es van abstenir.

La norma, a més, possibilita que l'òrgan alemany de supervisió dels mercats financers-BaFin- i el Ministeri de Finances puguin prohibir en el futur nous negocis financers en cas de necessitat encara que no figurin inicialment entre els afectats per la nova normativa.

Què són les vendes al descobert?

Les anomenades vendes en curt al descobert són una modalitat de venda que realitzen inversors en els mercats a termini: Es venen accions que encara no tenen per forçar la caiguda de la cotització i poder adquirir més tard a menor preu. Les vendes al descobert són considerades un factor desestabilitzador en èpoques de crisi, perquè aprofundeixen les turbulències en els mercats, no crean cap riquesa i són només moviments especulatius que enfonsen nacions i economies, emprant-se en les liberalitzacions i manques de control promogudes pel neofeixistes Reagan, Thatcher i sucesors: Blair, Aznar, Bush...

Els detractors de la mesura adoptada pel Parlament alemany diuen que només té sentit si s'imposa a nivell mundial i temen que afecti l'atractiu que té Alemanya per als inversors internacionals. Això deurien preguntar-li, però, al poble alemany, si ho troba també tan atractiu que li robin altre cop impunement aquells famosos nazis, ara demòcrates de Baviera.

Alemanya i França busquen acció coordinada

Alemanya pretén impulsar, al costat de França, la prohibició d'operacions altament especulatives a nivell europeu. El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va anunciar que remetrà en els propers dies, juntament amb el seu col.lega francesa, Christine Lagarde, la iniciativa corresponent a la presidència de torn de la Unió Europea (UE).

Els dos països instaran també a la Comissió Europea a subscriure una proposta per crear un impost a les transaccions del mercat financer europeu. L'objectiu és que la nova taxa abasti el conjunt dels 27 països membres de l'UE. Si no fos possible, es estudiaria restringir l'impost als estats membres de la zona euro.