diumenge, 3 de novembre de 2013

Milers de persones demanen la imputació dels directius del Metro de València

Milers de persones s'han concentrat aquest diumenge a la Plaça de la Verge de València per recolzar la petició de l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Julio d'imputar als directius del Metro de València per l'accident de 2006. L'associació assegura en un manifest que aquests directius "coneixien els riscos" que tenien els maquinistes i usuaris de la Línia 1, en la qual va ocórrer l'accident. La concentració, com cada dia 3 des de juliol de 2006, recorda la tragèdia en la qual van morir 43 persones i altres 47 resultaren ferides.

Les víctimes han assegurat que, mentre veuen com avança la instrucció de l'accident de Santiago, que imputa a l'òrgan responsable de la seguretat en l'empresa gestora, "contemplem atònits com aquí a València, la jutgessa Nieves Molina no veu responsabilitat en aquests mateixos càrrecs responsables de garantir la seguretat en el transport públic".

"Nieves Molina no veu rellevant penalment el fet que en diverses ocasions tècnics de metre València van sol·licitar expressament que s'instal·lessin balises que van poder evitar l'accident", afirma l'Associació durant la concentració, la 85 set anys i quatre mesos després de l'accident.

Segons el manifest, al setembre de 2005 es va proposar substituir l'actual sistema FAP de balises per un altre més modern ja instal·lat en la resta de les línies, i es va alertar de la pressió als maquinistes per complir els horaris.

"Es va reiterar la imperiosa necessitat d'instal·lar balises que controlin la velocitat, no prou un senyal en la paret, i la pròpia empresa es va comprometre a instal·lar balises en les corbes, però no ho va fer!", assenyalen.

L'adreça de MetroValencia "coneixia el risc"

Segons les víctimes, l'adreça de MetroValencia "coneixia el risc que això suposava per a treballadors i usuaris, i que la implantació de balises anul·lava aquest risc", però afegeixen que va ser un "risc que voluntàriament va voler assumir".

Al seu judici, "directius de MetroValencia, coneixedors de l'altíssim risc que corrien els maquinistes i els usuaris de la Línia 1, no van utilitzar els elements mecànics que s'havien compromès a instal·lar, i han de ser imputats per això".

"Aquesta omissió voluntària estableix un nexe de causa amb la mort de 43 persones i les lesions d'altres 47, ja que d'haver actuat conformi la norma elemental de prudència, recollida en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, haguessin instal·lat les balises quan van tenir coneixement de la seva necessitat i l'accident no s'hagués produït", afirmen.

Segons les víctimes, la "relació entre el no compliment d'acords i l'accident és clara, encara que Nieves Molina no la vulgui veure".

Els concentrats portaven cartolines negres i grogues per demanar a la Generalitat Valenciana que escolti a les víctimes i busqui responsables de la tragèdia.

L'Associació de Víctimes de l'Accident de Metre del 3 de Julio (AV3J) de 2006 ha recollit ja al portal change.or més de 126.500 signatures per reclamar al president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, una "recerca veraç" sobre el succeït.

EUA modernitza les seves armes nuclears a Alemanya

EUA té programat modernitzar les seves armes nuclears estacionades a Alemanya, informa la revista "Der Spiegel", basant-se en un informe de l'Administració Nacional de Seguretat Nuclear nord-americana (NNSA), i afirma que els plans del Govern de Washington són més extensos del que es pensava. Aquests projectes també abasten les seves ogives atòmiques, agrega la font.

EUA té previst a partir de 2019 fabricar una gran quantitat de bombes B61, algunes de les quals estaran situades a Alemanya.

Aquesta informació es difon, mentre que el ministre d'Afers exteriors neoliberal d'Alemanya, Guido Westerwelle, ha instat a EUA a retirar les seves armes atòmiques del país, de cara a la galeria en un clar acte de cinisme.

D'altra banda, EUA que sempre parla del desarmament Nuclear, invertirà 60.000 milions de dòlars en els propers 25 anys per modernitzar el seu arsenal nuclear.

Líbia de l'est declara l'independència de "Barqa", a la Cirenàica

Líbia oriental ha declarat un govern regional autònom en una cerimònia oficial, desafiant el govern central imposat per França que va fallar en assumir el poder sobre rebels i unificant les diverses tribus des de la guerra de l'OTAN el 2011 contra Muammar Gaddafi. Foto: Dirigents d'un moviment d'independència a la ciutat d'Ajdabiya.

Els dirigents d'un moviment d'independència s'han donat a conèixer avui diumenge a la petita ciutat d'Ajdabiya per expulsar el govern, i proclamar un nou al territori, amb el nom de Barqa o Cyrenaica com és coneguda des d'època romana. Una estació televisiva 'pro-federalista' mostrava més de 20 ministres en un pòdium decorat amb la bandera Cyrenaica.

Van ser units pel dirigent tribal Ibrahim Jathran, el cap anterior de la "Força de Protecció" de la Líbia Petroleum a càrrec de protegir els jaciments de petroli, qui va deixar el seu lloc a l'estiu i va prendre els ports més grans de Ras Lanuf i Es-Sider amb les seves tropes.

Cop simbòlic

L'anunci és un cop simbòlic als esforços pel govern titella de Trípoli per reobrir els ports de petroli orientals i els camps que van blocar des de l'estiu els rebels i les tribus que reclamen una participació més gran de poder i la riquesa del petroli, ata espoliats pels països de l'OTAN i els subornats i corruptes membres de les bandes terroristes de mercenaris.

Les protestes i les vagues a ports i camps d'oli han reduït la producció del cru a un 10% de la capacitat de Líbia d'uns 1.25 milions de tonells un dia.

Tot el barri obliga a deu mossos a suspendre una detenció a Barcelona

L'intent de detenció d'un jove en el Turó de la Peira va acabar amb deu Mossos d'Esquadra envoltats per una multitud que els esbroncava. Segons la policia, els familiars del detingut -entre ells la seva germana, embarassada- es van abalançar sobre dos agents de paisà amb porres extensibles mentre el registraven. La dona embarassada es va sotmetre ahir dissabte a una revisió mèdica per demostrar els cops que hauria rebut enmig de la disputa i presentarà una denúncia contra els policies. Foto: Mossos de CiU infiltrats a les manis amb porres extensibles.

Per repel·lir l'atac van fer ús de les porras extensibles. Durant la batussa es van escoltar els crits de la dona, denunciant que havia estat copejada amb una porra, el que els Mossos neguen. Quan els agents es van veure increpats, gravats i envoltats per un centenar de veïns, la cap al comandament va ordenar retirar-se.

Els fets van succeir en el context d'una detenció després la suposada denúncia telefònica d'un veí del Turó de la Peira, que hauria alertat que a l'interior d'un bar hi havia una baralla multitudinària, amb entre 25 i 30 persones implicades.

Els Mossos van enviar cinc patrulles. La primera parella policial va arribar en només dos o tres minuts en el lloc dels fets però van trobar el bar en calma. Alguns testimonis els haurien dit que un jove, que hauria amenaçat alguns clients amb una navalla, havia abandonat el local. Els agents de paisà van reconèixer en les rodalies de la zona al jove del ganivet perquè, com els havien dit, portava la samarreta trencada.

Segons els Mossos, els dos agents es van identificar com a policies, mostrant la placa, i el van posar contra la paret. La situació es va complicar en aparèixer una dona de mitjana edat que va agafar pel braç un dels agents cridant-li. El detingut va reaccionar abalançant-se sobre els agents. Un d'ells va caure al sòl i el segon va intentar reduir-ho sense fortuna, abans de sol·licitar reforços, segons la versió dels Mossos.

Els crits van convocar més persones i la multitud, de prop d'un centenar de ciutadans, va envoltar els agents. Quan un dels policies -de paisà- va copejar al jove amb la porra extensible, tant ell com la seva germana van intentar impedir-ho i, segons remarca l'atestat dels Mossos, ho van fer agredint als agents. El noi va agafar per l'esquena un dels policies i ho va copejar des d'enrere.

En empitjorar-se la situació es van començar a escoltar crits d'alguns veïns animant a venjar la suposada agressió policial rebuda ("A per ells, han copejat a una dona embarassada”, diu l'informe policial). Molts d'aquests van decidir treure llavors el seu telèfon mòbil i per filmar l'escena: "Ho estem gravant tot perquè tothom el pugui veure" aclareix l'atestat que anaven dient alguns dels veïns.

La responsable de l'operatiu va oferir a la dona que assegurava haver estat agredida el seu nombre de plaça, però el gest no va evitar que la multitud es convertís en una amenaça clara per a la policia. La cap va ordenar suspendre la detenció i marxar-se. Dos agents van haver de ser atesos en el CAP per múltiples contusions en el cos.

La dona denunciarà


Un grup de joves que van presenciar els fets han assegurat a ACN que la dona embarassada es va sotmetre ahir dissabte a una revisió mèdica per demostrar els cops que hauria rebut enmig de la disputa i que presentarà una denúncia contra els policies.

De l'agressió policial existirien enregistraments, segons aquestes mateixes fonts, encara que de moment no han volgut fer-les públiques. El grup també afirma que en sentir els crits de la dona embarassada, els presents van intentar acordonar els agents perquè no s'anaven "sense ser identificats". Un dels de paisà "es va col·locar la caputxa i es va escapar corrent", va relatar un d'ells.

HAMAS tomba un dron israelià a Gaza

El braç militar del Moviment de Resistència Islàmica Palestina (HAMAS) informa que ha derribat un avió no tripulat (dron) israelià al nord de la Franja de Gaza. Segons les brigades Ezzedine al-Qassam, braç armat de HAMAS, l'aparell teleguiat militar del règim d'Israel “ha estat capturat aquest matí en sobrevolar l'est de (la ciutat de) Yabalia”. Israel anuncia la construcció de més d'1.700 habitatges als territoris ocupats de Cisjordània, 698 a Jerusalem Est (Al Quds).

Les autoritats militars israelianes han negat l'informe de HAMAS, al·leguen que una fallada tècnica ha causat la caiguda del seu avió teledirigit.

“Un ‘Skylark’, petit vehicle aeri no tripulat, s'ha precipitat a primeres hores d'avui a la Franja de Gaza a causa d'un problema tècnic”, ha declarat l'exèrcit israelià diverses hores després de l'incident.

El règim de Tel Aviv, de forma sistemàtica, executa bombardejos amb drons als territoris palestins, sota l'al·legació que executa atacs amb “finalitats defensives”, no obstant això, sempre apunta als civils en aquestes operacions.

La violació contradiu els arguments del règim sionista de Tel Aviv de “bona voluntat” cap a les anomenades converses de pau israeliana-palestines, acte de pietat, segons els israelians, pel qual va alliberar a 26 presos palestins, d'entre més de 4 500 que es troben a les seves presons.

Israel anuncia la construcció de més d'1.700 habitatges als territoris ocupats de Cisjordània

El Govern israelià ha anunciat aquest diumenge la construcció de més d'1.700 habitatges als territoris ocupats de Cisjordània, incloses 698 que seran edificades il·legalment a Jerusalem Aquest.

L'anunci ha estat realitzat just abans de la visita a Israel del secretari d'Estat d'EUA, John Kerry.

Dissabte passat, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va avisar de l'imminent anunci de l'expansió dels assentaments com a mesura de contraprestació a la posada en llibertat de 26 presos palestins la nit anterior. L'ANP denuncien un augment del 70% en la construcció d'assentaments sionistes.

Paul Krugman: Una guerra contra els pobres

Últimament, John Kasich, governador republicà d'Ohio, ha fet algunes coses sorprenents. En primer lloc, va sortejar a l'assemblea legislativa del seu Estat —controlada pel seu propi partit— per portar endavant el programa Medicaid, finançat amb fons federals i una peça important de la reforma sanitària d'Obama. Després, en defensa de la seva actuació, va disparar contra els seus aliats dient: “Em preocupa el fet que, en aparença, s'està lliurant una guerra contra els pobres. O sigui, que si ets pobre és que, d'alguna manera, ets un incompetent i un gandul”.

Evidentment, Kasich no és el primer a fer aquesta observació. Però el fet que vingui d'un republicà ben considerat (encara que, potser, ja no tant), precisament d'algú que tenia fama de ser un agitador d'idees conservadores, és revelador. L'hostilitat republicana cap als pobres i els desfavorits s'ha exacerbat fins a tal punt que en realitat el partit ja no defensa una altra cosa, i solament un observador obstinat en la seva ceguesa pot ser incapaç de veure-ho.

La gran pregunta és: “Per què?”. Però abans anem a parlar una mica de què està corroint a la dreta.

De vegades encara veig a alguns experts declarar que el que mou al Tea Party és bàsicament la preocupació pels dèficits pressupostaris. Fantasies. Llegeixin el 'chorrero' de Rick Santelli, de la CNBC: no hi ha ni un sol esment als dèficits. En canvi, sí una andanada contra la possibilitat que el Govern ajudi als “perdedors” a evitar l'execució de les seves hipoteques. O llegeixin les transcripcions de Rush Limbaugh o d'altres convidats radiofònics de la dreta. No contenen molt sobre la responsabilitat fiscal, però sí sobre com el Govern recompensa als ganduls que no ho mereixen.

Els líders republicans intenten moderar una miqueta el seu llenguatge, però és qüestió més aviat de to que de contingut. No hi ha dubte que els segueix enfervorint la idea d'assegurar-se que els pobres i els desafortunats reben la menor ajuda possible, i que —tal com ho va expressar el diputat Paul Ryan, president de la Comissió Pressupostària de la Càmera de Representants— el matalàs de protecció social s'està convertint en “una hamaca en la qual es bressola a gent físicament sana perquè visquin de la dependència i la complacencia”. Les seves propostes pressupostàries inclouen retallades salvatges dels programes de protecció social com els cupons per a alens o el programa Medicaid.

Tota aquesta hostilitat contra els pobres ha culminat amb la negativa veritablement increïble de molts Estats a participar en l'ampliació de Medicaid. Recordin que el Govern federal pagaria aquesta ampliació, i que els diners que es gastés anirien en benefici dels hospitals i de l'economia local tant com dels receptors directes. Però resulta que la majoria dels Governs dels Estats sota control republicà estan disposats a pagar un alt preu econòmic i fiscal per assegurar-se que l'ajuda no arriba als pobres.

La qüestió és que les coses no sempre han estat així. Retrocedim per un moment a 1936, quan Alf Landon va ser nomenat candidat a president pels republicans. En molts sentits, el seu discurs d'investidura anticipava temes que els conservadors fan seus avui dia. Es lamentava que la recuperació econòmica era incompleta i de la persistència de la desocupació elevada, i atribuïa la debilitat crònica de l'economia a una excessiva intervenció de l'Estat i a la incertesa que, segons ell, aquesta provocava.

Però també va dir: “De la Depressió es desprèn no solament la dificultat de la recuperació, sinó també el problema igualment greu de la protecció dels aturats fins que s'aconsegueixi la recuperació. Donar-los assistència en tot moment és simplement un deure. Nosaltres, els membres del meu partit, ens comprometem a no descurar mai aquesta obligació”.

Poden imaginar-se a un candidat republicà dir alguna cosa així avui dia? Per descomptat, no en un partit compromès amb la idea que els aturats ho tenen molt fàcil; que el segur de desocupació i els vals de menjar els té tan consentits que no troben cap motivació per sortir i buscar treball.

Llavors, quin és el quid de la qüestió? En un recent assaig, el sociòleg Daniel Little insinuava que una de les raons és la ideologia del mercat: si el mercat sempre té raó, llavors la gent que acaba en la pobresa és perquè mereix ser pobra. I jo afegiria que alguns dirigents republicans representen en les seves ments fantasies llibertàries adolescents. “És com si en aquest moment estiguéssim vivint en una novel·la de Ayn Rand”, deia Paul Ryan en 2009. Però, com afirma Little, també està l'estigma que mai s'esborra: la raça.

En un informe recent citat en múltiples ocasions, Democracy Corps, una organització de tendències demòcrates dedicada als estudis d'opinió, exposava les conclusions dels grups de debat amb membres de diferents faccions republicanes. Van descobrir que les bases republicanes són “molt conscients de la seva condició de blancs en un país en el qual això és cada vegada més minoritari”, i que consideraven que el sistema de protecció social ajuda als altres, no a la gent com ells, i vincula a la població no blanca al Partit Demòcrata. I, efectivament, l'ampliació del programa Medicare que molts Estats estan rebutjant hauria afavorit de forma desproporcionada als negres pobres.

Així que és veritat que s'està lliurant una guerra contra els pobres, coincidint amb —i aprofundint en— el patiment que ocasiona una economia amb problemes. I aquesta guerra és ara l'assumpte central i definitori de la política a Estats Units.

Paul Krugman és professor d'Economia de Princeton i premi Nobel de 2008.

Bañuelos reconeix que ha perdut 7,5 milions amb la venda d'Epicom

La tecnològica Amper ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que la venda de la filial Epicom a Duro Felguera ha provocat un forat en els seus comptes de 7,5 milions d'euros. El grup dirigit per Enrique Bañuelos -amo d'Astroc Mediterrànea, l'immobiliària que va enfonsar-se i va petar la bombolla, i ideòleg del projecte mafiós BCN World; a la foto a la dreta d'Artur Mas- va realitzar la desinversió per complir amb les exigències que li imposava la banca creditora (22 entitats) per aconseguir una nova pilota d'oxigen en el seu complex procés de refinançament del deute. Aconsegueix uns 120 milions d'euros.

Les entitats han prorrogat fins al 16 de desembre les obligacions financeres de pagament. És a dir, el venciment del pacte de stand still vigent des de l'1 de juliol. És la segona vegada que Bañuelos guanya més temps per a la negociació. El passat 30 de setembre els creditors ja van mostrar la seva flexibilitat en el procés.

Pla estratègic

Amper té en marxa un pla estratègic fins a 2016 per optimitzar l'estructura de capital que garantirà la seva viabilitat futura, segons ha explicat als inversors. Epicom està especialitzada en el desenvolupament de programari de seguretat. Formava part de l'empresa des de 2005, quan es va adquirir per 12 milions d'euros. Vuit anys més tard, s'ha convertit en un actiu no estratègic segons el full de ruta que garantirà la seva continuïtat.

La banca creditora va ser molt clara en signar el stand still. Només congelarà les obligacions de venciment si l'empresa comença a complir amb la seva previsió de sanejament.

Reestructuració de deute

Ara, Amper haurà de proposar als bancs alternatives per a la reestructuració del deute i per executar el pla de negoci.

“El no poder executar-ho podria tenir un impacte rellevant en la valoració dels imports recuperables dels fons de comerç i dels actius per impost diferit registrat en l'actiu del balanç de situació que determinaria l'existència de pèrdues per deterioració dels mateixos", avisa la companyia en les seves comunicacions al regulador dels mercats.

Bañuelos té temps fins al 16 de desembre.

Bañuelos: model d'especulació, corrupció i franquisme

"En quatre mesos s'ha esfumat el 90% de la meva inversió i l'única causa d'aquesta escandalosa ruïna és Enrique Bañuelos de Castro". Una gran ovació va acollir la desesperada intervenció de Felip Izquierdo en la junta general d'accionistes que Astroc va celebrar a València a finals de juny de 2007. Izquierdo havia comprat al febrer 350 títols d'Astroc, quan valia 71 euros cadascun. El 27 de juny valien 9,5 euros. Quan va treure a Borsa la quarta part d'Astroc al maig de 2006, a 6,4 euros per acció, ja era molt ric segons biografies fetes a mida. Caixa Galicia i Carmen Godia, vicepresidenta d'Abertis, es van vincular a Astroc a primera hora.

L'oligarquia franquista de Catalunya, el frau fiscal i els seus jutges

Crisi? Qui va dir crisi? Serà per a la majoria treballadora, doncs la burgesia oligàrquica fa el que li dona la gana amb tanta arrogància com impunitat. A l'Espanya del franquisme i la corrupció institucional hi ha gent capaç de polir-se 1,5 milions d'euros a l'any en "despeses personals". I es queda curta aquesta apreciació. Així ho recull una querella de la fiscalia barcelonina contra Liliana Godia (foto), propietària de la Fundació Francisco Godia i representant d'una de les principals sagues oligàrquiques de la capital catalana. També els Carulla, propietaris d'Agrolimen, i a qui s'acusa d'evasió d'impostos de gairebé 12 milions d'euros.

El professorat de Balears torna a la vaga

Després de valorar, en les assemblees de docents de cada illa, els resultats de la consulta als centres sobre la continuació de la vaga indefinida, i tenint en compte que l'opció amb més recolzo en aquest moment ha estat "activar la vaga en dies assenyalats", s'ha acordat com a primera jornada de vaga una doble opció: els dies 8 i 11 de novembre. Dues opcions que, una o una altra, seran secundades per l'Assemblea de Docents de cada illa atenent a les prioritats i el context propi. A Eivissa i Formentera serà el dia 11, a Mallorca el dia 8 i a Menorca, està a l'espera de la decisió de l'assemblea.

Tots dos dies tenen suficient significació per als docents de les quatre illes. D'una banda, el dia 8 es reuneix l'assemblea d'alcaldes de Mallorca per tractar, entre altres temes, el TIL. Davant aquest fet, manifesten que han d'actuar i fer visible la seva lluita per fer-se sentir.

Per l'altre, el dia 11 comença a avaluar-se l'aplicació del TIL i, reactivant la vaga en aquest dia, "volem mostrar en ella una vegada més el nostre rebuig, el nostre desacord amb el model educatiu que imposa el Govern, obviant el semblar de la comunitat educativa. Un Govern autoritari que segueix demostrant que desconeix el significat de la paraula CONSENS", apunta l'Assemblea de docents.

Exigeixen la retirada dels expedients

Amb aquests dos dies també volen mostrar el seu rebuig per la nova situació dels directors formats expedient. La nova requalificació de la seva falta no és més que un clar intent de dilatar la resolució dels expedients, ja que implica tornar a començar de nou amb tot el procés i haver de respondre a noves acusacions que no apareixien inicialment.

La decisió de fer una primera convocatòria opcional entre dos dies respon a la realitat que el diàleg i el consens són una prioritat en la coordinació entre les illes. No obliden que, els motius particulars de cada illa no deixen de ser, per ser particulars, motius que afecten a tot el col·lectiu.

Aquests dos dies són només l'inici del que pot ser un degoteig constant al llarg de tot el curs si la Conselleria d'Educació no rectifica i obre de nou les negociacions amb els comitès de vaga. "No hem parat. No detindrem . L'esforç de totes i tots en aquesta lluita continua", remarca l'Assemblea

El conflicte iniciat a principi de curs amb la vaga indefinida segueix obert en tots els seus punts, doncs la Conselleria d'Educació no ha estat capaç d'atendre cap de les 10 reivindicacions que els i les docents presentem a principis d'agost. Més aviat al contrari, la seva actitud els posa en evidència cada vegada més.

Les últimes noves sobre els expedients als directors ens demostren a què es referia el senyor Estarellas quan en les negociacions xerrava de donar celeritat als expedients. "Aquesta és una prova més de la seva poca voluntat d'enteniment", puntualitza l'Assemblea.

El nazi Fernández Díaz gastarà una fortuna en una nova caserna inútil per protegir el seu cul feixista i covard

Dilluns passat, el ministre espanyol de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'alcalde de Fitero, Pachi Yanguas, van signar un conveni per construir una nova caserna de la Guàrdia Civil, destacant que era «una jornada històrica». L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) qüestiona la necessitat de la caserna, recorda que es va tancar en 1991 per inoperativa i assenyala que l'única explicació són la família i les amistats del ministre de l'Opus Dei i feixista fill de franquista per covardia per protegir el seu cul quan va de vacances a la localitat navarresa de Fitero, on va néixer el seu pare, assassí i criminal al servei de la monarquia.

L'Estat espanyol solament construirà dues casernes de la Guàrdia Civil en 2014. Un, en la localitat sevillana del Pedroso. L'altre, en la navarresa de Fitero. En signar el conveni, el dilluns, Jorge Fernández Díaz i Pachi Yanguas van destacar que amb la construcció de la nova caserna es repararà «una injustícia històrica», en referència al tancament de l'anterior, registrat en 1991, durant el període en el qual Luis Roldán va dirigir l'institut armat.

L'Ajuntament ha cedit una parcel·la d'1.350 metres quadrats i l'Estat invertirà 1,1 milions d'euros per construir una instal·lació amb l'objectiu que quinze agents estiguin acantonats de nou en Fitero.

«Bufetades per demanar destinació»


Fernández va reconèixer que l'Estat té problemes econòmics i ha d'establir prioritats a l'hora d'executar les seves inversions. «Una és la caserna de Fitero. Quan una empresa està decidint on va a invertir, una de les coses que valora és la seguretat. Tot el que té a veure amb el futur de Fitero es va a veure potenciat per la presència de la Guàrdia Civil», va proclamar, amb la seva retòrica grandilocuente. Fins i tot, va anar més enllà i va dir que «en la Direcció general de la Guàrdia Civil em van dir que va a haver-hi bufetades per demanar destinació en Fitero».

L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), que té 32.000 socis i és la més representativa entre els agents de l'institut armat, no comparteix les tesis del ministre i no considera una prioritat construir una nova caserna en una localitat on es va tancar en 1991 per inoperativo; a més, en un context de crisi, «amb un 5% de baixada del sou dels funcionaris, una paga extra llevada...».

La AUGC subratlla que l'obertura de la nova caserna no es justifica per motius operatius, tenint en compte que existeixen altres dos en les properes Cintruénigo i Corella, a escassos set i nou quilòmetres respectivament. I obliden que la Policia Foral també està desplegada en Erribera.

«No sabem què motius existeixen per obrir una altra vegada la caserna. Pot ser que el senyor ministre tingui família en Fitero i amistats, com l'alcalde del poble, on estiuegen tots els estius», afegeix la AUGC.

La vinculació de Fernández amb Fitero va ser, precisament, un dels arguments que va destacar Yanguas després de la signatura del conveni, arribant a assenyalar que pròximament se li realitzarà un acte d'homenatge.

El pare de Jorge Fernández Díaz va néixer en Fitero, encara que va desenvolupar la seva carrera de comandament policial especialment a Barcelona, destacant pel seu zel repressiu durant el franquisme. La seva mare, natural de Castella, resideix actualment en la residència de majors de la localitat navarresa.

El ministre també es precia d'acudir al Balneari de Fitero, gestionat per una empresa privada de la qual és accionista Jaime Ignacio del Burgo. Segons assenyala «El Confidencial Digital», a l'agost Fernández va ser increpat per un grup de jubilats que reclamaven la seva dimissió cada vegada que es creuaven amb ell en la recepció, la piscina o en altres zones comunes.

L'elevada afluència de persones al balneari és una de les raons per les quals Fernández tracta de justificar la construcció de la nova caserna de la Guàrdia Civil. «Per allí passen de 17.000 a 20.000 persones a l'any i han de tenir garanties de seguretat». Potser ho deia per ell mateix.

La prioritat absoluta per construir una nova caserna de la Guàrdia Civil en Fitero tampoc s'entén tenint en compte la situació econòmica de la localitat, que en 2011 va veure com tancava l'empresa tèxtil Nova Navarra, deixant al carrer a 107 persones en un poble de poc més de 2.000 habitants.

Malgrat les promeses que l'Ajuntament atrauria a noves empreses, el resultat ha estat nul. El fet que l'alcalde sigui senador d'UPN tampoc ha contribuït a aconseguir inversions per Fitero. L'única cosa que ha aconseguit és que l'Estat inverteixi 1,1 milions d'euros per construir la caserna, això sí, després que l'Ajuntament cedeixi el terreny. De la resta, gens.

Yanguas governa en Fitero amb majoria absolutísima, ja que UPN té els onze regidors de l'Ajuntament posat que va ser l'única candidatura que es va presentar. Tradicionalment, l'oposició era a càrrec del PSN, però aquesta formació va ser incapaç de formar llista perquè els afiliats i simpatitzants no compartien l'estratègia de recolzar sistemàticament a UPN que marcava Roberto Jiménez des de Iruñea. En les eleccions municipals, els vots nuls i blancs van superar el 40%.

Amaiur va a presentar una pregunta al Congrés espanyol perquè el ministre d'Interior expliqui els motius que han portat a construir la caserna «tenint en compte que Fitero no ha tingut canvis poblacionals significatius en aquest temps, que els nivells de delinqüència no han variat significativament i que en aquest període de crisi i, per tant, d'austeritat de les institucions és estranya l'obertura de noves instal·lacions». El grup sobiranista vol conèixer, a més, si el ministre té interessos particulars en aquesta localitat.

També Sortu ha criticat els plans per construir una nova caserna de la Guàrdia Civil en Fitero, assegurant que la presència de l'institut armat és «perjudicial per a la convivència», que és necessari «implementar un procés d'apoderament de la ciutadania per cimentar un futur en llibertat» i subratllant que la despesa ha de dirigir-se a qüestions de major interès social.

Portugal: els Pressupostos Generals de l'Estat 2014, un altre cop neoliberal

El Pressupost General de l'Estat (PGE) per a l'any 2014, que encara no ha estat aprovat, ha provocat ja dures crítiques de l'oposició i el repudi general de la societat portuguesa. Malgrat haver estat implementant les mesures d'austeritat imposades per la troica de Brusel.les des de 2011, Portugal, “el bon estudiant” entre els països europeus que han sofert la crisi/estafa neoliberal, ha estat testimoni d'un augment progressiu de la recessió, la desinversió i la desocupació.

El PGE para 2014 compta amb més mesures d'austeritat, estant previstes, per exemple, l'augment de l'edat de jubilació de 65 a 66 anys, una retallada de 4% de la inversió destinada a l'ensenyament superior i d'un 8% en l'ensenyament bàsic i mitjà. A més, es retalla un 3,8% el pressupost del sistema nacional de salut, i es preveu finalitzar els processos de privatització d'empreses públiques, com Correu -en què Correus d'Espanya està interessada-, els sistemes de transport públic a Lisboa i Porto, la xarxa de distribució d'energia o la TAP, la companyia aèria.

Molt probablement tota l'oposició votarà en contra d'aquest PGE, però també la central sindical CGTP s'ha manifestat en contra seva. Després d'haver organitzat una manifestació de protesta el 20 d'octubre, i una altra ahir enfront del Parlament Nacional (juntament amb diversos moviments cívics), ha convocat a una jornada de vaga i protestes per al proper dia 26 de novembre.

La més recent veu que s'ha unit a les critiques ha estat la del Consell Econòmic i Social (CES) que en un dictamen afirma que en 2014 l'economia portuguesa s'arrisca a entrar en estancament o, en un escenari més pessimista, en recessió, amenaçant el límit de 4% per al dèficit públic. Segons el dictamen del CES “la política pressupostària proposta per 2014 conduirà a la disminució de la renda disponible de les llars (ja molt endeutats), la qual cosa tindrà un efecte de reducció en el consum privat i en l'activitat econòmica dirigida al mercat intern”.

Si la recessió es converteix en realitat, “la caiguda de l'ocupació seguirà sent molt significativa i sens dubte superior a la prevista en el PGE 2014 (-0,4%), la qual cosa, malgrat l'efecte amortidor de l'emigració, podria portar a la taxa de desocupació a un nivell més alt que l'esperat (17,7%)”.

El CES està en desacord amb la “forma i ritme excessiu” amb que es va a processar la reducció de la despesa. El CES considera “especialment greu” que la reducció dels salaris en el sector públic (que el proper any serà de 2,5% a 12%, centrant-se en salaris bruts superiors als 600€) “no preservi als ingressos més baixos”.

Pel que fa al nivell de les prestacions socials, el CES destaca la “continuació de la reducció en el muntant de les pensions de vellesa, i ara també en les de supervivència”. Els ponents estimen que “el conjunt de mesures dirigides a aquests rendiments, juntament amb l'augment del IRS, implica una pèrdua acumulada de 25,9% entre 2010 i 2014”.

El CES, presidit per Silva Peneda (membre del PSD, el partit al govern), està constituït per representants dels sindicats, les patronals, govern i altres organitzacions de la societat civil.

Mathias Eistrup
Corresponsal a Portugal

Portugal: l'emigració, major que en els anys 60


En 2012, 120.000 persones van abandonar Portugal, més que en 1966 en plena diàspora amb els espanyols cap a Europa fugint de les dictadures i la misèria amb Salazar i Franco. Són 10.000 persones al mes, la qual cosa excedeix l'auge dels moviments migratoris dels anys 60. La disminució de la població és “preocupant”, adverteixen els demògrafs.