dimecres, 5 de setembre de 2012

El Govern planeja eleccions anticipades 'per declarar unilateralment la hisenda pròpia'

Intocable Digital publica, citant 'fonts properes a Convergència i Unió' que Artur Mas planteja anticipar les eleccions catalanes fent "una possible coalició amb ERC i ICV per assolir el nombre de diputats suficients per declarar unilateralment la hisenda pròpia". Foto: Alguns parlen clar, són coses de l'impunitat.

Segons va avançar el programa ’8 al dia’, el President ha convocat per abans del 19 de setembre una reunió amb els quatre presidents de les diputacions -de CiU- "per mirar de construir les bases per una agència tributària pròpia i posar en marxa la tramitació per avançar cap aquest objectiu nacional".

Tal com publica en el seu web, ’8 al dia’ explica que “porten quatre mesos de negociacions per tal d’aprofitar la xarxa que les diputacions tenen per recaptar els impostos dels municipis i mirar de tancar un conveni de col·laboració que permeti més eficiència també en els impostos de la Generalitat”.

Aquest mateix divendres el president de la Generalitat, Artur Mas, ha convocat una primera reunió de seguiment del pacte fiscal on ja es podria començar a plantejar un nou tripartit per assolir aquest objectiu nacional malgrat que les postures ideològiques en el marc econòmic siguin totalment oposades.

Adelson ultima la compra del 40% d'Alcorcón per instal·lar Eurovegas

En una setmana podria desvetllar-se l'incògnita que envolta la ubicació de Eurovegas, encara que tot apunta que el magnat Sheldon Adelson -investigat a Xina i EUA per activitats criminals- podria haver-se decantat per Alcorcón, com avançava ahir Tomás Gómez del PSM. El mafiós sionista Adelson està "negociant" la compra del 40% del terme municipal d'aquesta ciutat madrilenya, o el que és el mateix, 12 milions de metres quadrats de sòl rústic que serà degudament requalificat com convingui. Tot i que d'altres apunten un lloc millor: Paracuellos del Jarama.

Segons El Mundo del PP, un dels principals esculls d'ubicar Eurovegas a Alcorcón era que el 66% d'aquests 12 milions de metres quadrats de sòl rústic (que suposen el 40% del seu terme municipal) estan en mans d'un centenar de veïns. No obstant això, 'El Mundo' indica que aquests propietaris porten "un any" negociant amb el magnat nord-americà.

No obstant això, encara planeja una ombra sobre aquesta superfície rústica, la seva requalificació a terreny urbanitzable. En major, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va anul · lar de facto la requalificació del sòl de l'entorn de la Venda de la Rubia per un defecte de forma en la formulació del pla. Però des d'aquest rotatiu apunten que la decisió judicial acabarà resolent.

Paracuellos del Jarama, el lloc perfecte


Una versió molt diferent a aquesta és la que indica que aquest macrocomplex d'oci s'aixecarà a Paracuellos del Jarama. La publica el pamflet de la monarquia, sempre ben informat del que passa a les clavegueres de l'Estat, ABC, afegint que Adelson anunciarà la seva decisió de nit, un cop tancada la Borsa nord-americana.

I és que tot apunta que la decisió, sigui quina sigui, s'ha de prendre a partir de les 10 de la nit, per coincidir amb el tancament de la borsa americana i minimitzar les pèrdues de les empreses en el parquet que podria ocasionar la inversió de les Vegas Sands en un país en crisi com Espanya.

El dia escollit per informar de la ubicació final de Eurovegas podria coincidir amb el Debat sobre l'Estat de la "Regió" madrilenya inventada pel franquisme caspós que tindrà lloc els dies 11 i 12 de setembre.

Multa de 90 euros per agafar menjar en un supermercat de Vilafranca


El fiscal ha demanat la imposició d'una multa de tres euros al dia durant un mes per a Marián Fernández, una de les persones que van agafar menjar d'un supermercat 'Dia' de Vilafranca del Penedès per donar-lo a famílies molt desesperades. Actuant com a acusació particular la fiscalia de l'oligarquia afirma que la jove hauria d'assumir les despeses del judici i l'import dels productes que es va endur: 241,40 euros. I és que el fiscal "considera" que ha comés una falta de furt "perquè darrere de l'acció hi havia ànim de lucre"... En aquest vídeo es veu el testimoni d'una de les afectades pel desnonament pel qual la PAH Penedès va fer aquesta acció.

'Són productes que s'integren al seu patrimoni, encara que després ho dediqui a la beneficència', ha afegit. Per la seva part, l'advocat de la noia ha demanat que se l'absolgui perquè ho va fer 'per al consum vital i per sobreviure, no per augmentar el seu patrimoni'.

L'acció de dilluns

Un grup de membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca del Penedès va entrar a migdia en un supermercat de la cadena Dia, a l'avinguda de Tarragona de Vilafranca, per agafar aliments, per valor de 241 euros, per a una família en procés de desnonament. Els activistes denunciaren amb aquesta acció que la família 'té greus problemes econòmics i alimentaris'.

L'encarregat va intentar retenir els activistes quan explicaven l'acció que duien a terme, segons que informa xarxapenedes.cat; va tancar les portes del supermercat i hi va retenir il.legalment els activistes i els clients que hi havia fins que van arribar els mossos d'esquadra. Els agents del feixisme van identificar els activistes, que poden ser cridats a un judici de faltes.

Catalunya, nou Estat d'Europa

L'Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí la manifestació unitària que el proper 11 de setembre recorrerà els carrers de Barcelona amb motiu de la Diada Nacional. També han mostrat a la premsa la pancarta que obrirà la mobilització, amb el lema 'Catalunya, nou Estat d'Europa'.

«El poble està preparat. Necessitem que les forces polítiques i les institucions facin passos endavant ». Amb aquestes paraules ha presentat la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, la manifestació que recorrerà els carrers de Barcelona durant la propera Diada Nacional de l'11 de setembre.

Forcadell ha presentat la manifestació com el punt culminant de tot un any de mobilitzacions que, a través de la Marxa cap a la Independència, han portat la reclamació d'un Estat propi per tot el territori català. La propera Diada serà el moment «de recollir els fruits del treball de molts anys», segons Forcadell. De moment, més de 700 autobusos faran el viatge de diferents punts del territori fins a Barcelona per participar en la manifestació que tindrà com a lema 'Catalunya, nou Estat d'Europa'.

L'ANC ha reclamat la participació «de tot el que es senti part del poble de Catalunya», però deixant clar, per boca de la seva presidenta, que es tracta "d'una manifestació clarament independentista». Que cadascú porti el lema que vulgui, però «la pancarta que compta és la primera», ha sentenciat Forcadell.

La manifestació, que es preveu la més massiva de les últimes dècades, sortirà del passeig de Gràcia i recorrerà el centre de la ciutat fins arribar a les portes del Parlament, on se celebrarà un acte polític i una petita delegació serà rebuda per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i els diputats que així ho desitgin. Sobre l'anunci del president, Artur Mas, que ni anirà a la manifestació ni els rebrà al Parlament, Forcadell ha explicat que no li han demanat que participi en la manifestació, però sí que els rebi al Parlament. «Encara esperem que ho faci», ha insistit.

Doble manifestació de l'Esquerra Independentista


La mobilització de l'ANC no serà, però, l'única que recorri els carrers de Barcelona durant la Diada. Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) han mantingut, amb la resta d'organitzacions de l'Esquerra Independentista, la seva tradicional manifestació a les 17.00 hores-una hora abans de la convocatòria de l'ANC-. No són manifestacions enfrontades, segons expliquen des de les CUP, sinó complementàries. De fet, la formació independentista convoca també als seus militants a participar en la manifestació unitària de l'ANC.

El Síndic insta la Generalitat que pagui de manera urgent la RMI als beneficiaris

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha demanat al conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Francesc Xavier Mena (CiU secta jesuïtes), que reprengui immediatament el pagament de la renda mínima d’inserció (RMI) a tots el beneficiaris a qui es va suspendre la prestació per motius cautelars i que ja s'ha comprovat que compleixen els requisits establerts per seguir-la cobrant.

De la mateixa manera, l’insta a revisar amb urgència els casos pendents de revisió i li demana que en cas que aquestes persones compleixin els requisits també rebin immediatament aquesta renda.

El Síndic ha rebut més de 1.300 queixes amb relació al cobrament de l’RMI des que la Generalitat en va iniciar el procés de revisió, un procés que va tenir lloc de l’agost al desembre de 2011 i que va concloure amb la suspensió del pagament de 7.127 casos dels 20.069 analitzats.

Segons Ribó, la gestió de la renda mínima d’inserció “és un exemple que queda molt lluny de la bona administració. En cap cas el que ha succeït amb l’RMI es pot disculpar pels ajustos econòmics que el Govern ha de fer”.

En la resolució sobre el cas, enviada a la Generalitat el passat mes de juny i de la qual encara no s’ha rebut resposta, el Síndic també destaca la falta d’informació i la desprotecció que han patit les persones interessades, ja que la majoria de suspensions han tingut lloc abans de ser notificades als beneficiaris.

IU aposta per una Syriza gallega amb Anova

El camí assenyala cada dia de manera més clara cap a una única direcció: la construcció d'una Syriza gallega, la convergència de diverses forces d'esquerra per fer front comú contra les polítiques del PP en les eleccions del 21 d'octubre. Aquesta tarda es va donar un altre pas més: el Consello Nacional d'Esquerra Unida (EU), la federació gallega d'IU, va aprovar amb un vot en contra i una abstenció continuar amb les negociacions i subscriure un pacte d'aquí a divendres, data límit per presentar coalicions. Foto: Yolanda Díaz, coordinadora d'EU a Galicia.

L'avançament dels comicis anunciat pel president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, dilluns passat, al límit, va agafar a contrapeu a l'oposició. Per descomptat, els socialistes, que van haver de cancel·lar les primàries i proclamar candidat a corre-cuita a Pachi Vázquez, però també a l'esquerra alternativa, en ple procés de confluència després de la fractura interna del Bloc Nacionalista Gallec (BNG).

El temps per constituir les coalicions conclou aquest divendres, 7 de setembre, per aquest motiu aquests dies s'accelerin les negociacions a diverses bandes. I és que el puzle és difícil d'encaixar.

D'una banda es situa Anova-Irmandade Nacionalista, l'organització política escindida del BNG i liderada per l'històric Xosé Manuel Beiras. De l'altra, Compromís per Galícia (CXG), una amalgama heterogènia de partits, en la qual caben els socialdemòcrates de Máis Galiza, els centristes d'Acció Gallega o els més progressistes de Espazo Ecosocialista. A les converses s'han sumat també dos partits molt minoritaris, Equo -amb qui Izquierda Unida ha trobat una "bona disposició al diàleg"- i Esquerda Anticapitalista.

El pacte és més complicat amb l'heterogènia Compromís per Galícia


Però no totes les combinacions semblen possibles. De fet, la coalició ja segura, a la llum del mandat del Consello Nacional d'aquesta tarda, és la d'EU i Anova, donat l'enteniment programàtic. Així ho va assumir a aquest diari Yolanda Díaz, coordinadora gallega d'IU. Més difícil de digerir es faria per la federació un acostament a CXG, pel rampell dretà d'alguns dels seus militants significats, com Rafael Cuiña, exafiliado del PP gallec i fill del mort dofí de Manuel Fraga, Xosé Cuiña. "Nosaltres ambicionem una coalició de moltes veus, molt plural, i no tanquem la porta a ningú, volem negociar amb amplitud de mires", assenyala Díaz a Públic, "però les diferències amb Compromís són visibles".

Va ser la mateixa CXG la que en principi va posar més pegues a conformar un acord amb una força d'implantació nacional com EU-IU. No obstant això, en vista que estava quallant l'aliança de Díaz amb Beiras, els líders de la plataforma han reculat en les últimes hores i deixen "obertes" totes les possibilitats, fins i tot la aliança a tres, cap a la qual més empeny Espazo Ecosocialista.

Les bases d'IU han ratificar en referèndum l'aliança electoral


Així doncs, després del plàcet exprés del Consello Nacional, toca negociar a contrarellotge. El màxim òrgan va autoritzar a constituir una coalició almenys de caràcter "tècnic", a l'espera que forgi un pacte més ampli. Amb Anova, segons va assegurar Díaz a aquest diari, es troba bastant tancat l'acord sobre el programa, mentre queden oberts serrells res menors, com les candidatures -EU vol posar el cap de llista, ja que és la força més potent i a la qual de seu les enquestes concedeixen un escó, fins i tot sense aliats-, el nom de la coalició (que hauria de "visualitzar" a tots els seus components) i les relacions protocol·làries entre tots els signants.

Després, els mil afiliats d'EU hauran de pronunciar sobre el pacte en un referèndum programat per al proper 13 de setembre, quatre dies abans del registre de les candidatures.

EU compta a més amb el suport de Cayo Lara i de la seva executiva federal, que ahir dilluns va avalar de paraula tots els esforços per aconseguir una Syriza a la gallega. Avui el secretari federal d'Organització, Miguel Reneses, es va desplaçar fins a Santiago per manifestar aquest suport de forma expressa als seus companys de formació.

Queda encara molta tela per tallar i moltes hores de diàleg per consumir, però Díaz no va restar importància a l'aprovat del Consello Nacional de la seva formació: "Hem fet un pas molt important, que ens permet seguir forjant un front d'esquerres anticapitalista que il·lusioni a la gent i que evidenciï que hi ha alternativa a les polítiques del PP".

Els joves catalans, entre els que més deixen els estudis

El 26% dels joves deixen els seus estudis quan acaba l'educació secundària. Un percentatge que ha millorat tímidament els darrers anys, en part perquè el mercat laboral ja no se'ls emporta. Ara l'atur juvenil ja supera el 50% però la xifra de joves que ni estudia ni treballa ascendeix als 140.000 a Catalunya. A Europa només Malta (33,5%) i Espanya (26,5%) compten amb una taxa d'abandonament prematur superior a Catalunya. La Fundació Bofill, que demana segones oportunitats i que es potenciï la Formació Professional, atribueix aquest fenomen, en part, a la manca d'equitat del sistema. Per cada alumne estranger en un centre privat n'hi ha tres en un de públic.

El 19% dels alumnes de l'educació pública a Catalunya són estrangers, gairebé el triple que l'educació concertada (7%), una tendència que si bé s'havia reduït en els últims anys, durant el curs 2010-2011 va créixer com a conseqüència de les dificultats econòmiques.

Aquesta és una de les conclusions de l'anuari 2011 sobre L'estat de l'educació a Catalunya, que elabora la Fundació Jaume Bofill i que s'ha presentat aquest dimecres a Barcelona, ​​i que recorda també que la "segregació escolar" comporta pitjors resultats educatius, com demostra que els municipis amb més nivells de segregació són els que tenen pitjors taxes de graduació en ESO entre els seus joves.

Aquest any, a més, 30.000 alumnes més a l'escola pública es trobaran amb 3.000 professors menys per les retallades del govern neoliberal d'Artur Mas que a més destina a les escoles de l'Opus Dei més diners que els anys passats, tot i la sentència en contra de subvencionar escoles que separen per sexe als alumnes del tribunal de Drets Humans d'Strasbourg.

De fet, la taxa de graduació en l'educació obligatòria és del 77,5% en el sector públic, mentre que en el concertat ascendeix fins 88,4%, una diferència que l'informe atribueix la "composició social" de les aules, ja que s'ha demostrat que l'heterogeneïtat no té efectes negatius sobre els resultats dels alumnes amb millor rendiment però sí beneficia els estudiants amb més dificultats.

"Com més equitat ofereix el sistema, major taxa de graduació" en ESO, ha resumit l'autor de l'anuari Miquel Martínez, qui a més ha destacat les bondats d'una escola inclusiva i heterogènia per revertir l'actual inequitat del sistema català, en el furgó de cua d'Espanya, com demostra que les dades de segregació són similars als detectats en el cas de la Comunitat de Madrid i només són millors que a Múrcia, ha assenyalat.

Per la seva banda, el director de la Fundació, Ismael Palacín, ha defensat la feina de l'anuari com una radiografia completa de l'educació a Catalunya i ha destacat que la majoria dels problemes detectats "ja venien d'una inèrcia anterior" i no es van solucionar amb un context econòmic positiu, a més d'apuntar que les millores han d'introduir de forma immediata i per això no es pot esperar que tornin a augmentar els pressupostos.

Sistema "colador"

Tot i detectar-se una millora en les xifres de l'abandonament escolar prematur, que ha passat del 33% al 26% en els últims quatre anys, Palacín ha afirmat que el sistema és un "colador" en els majors de 15 anys, que a partir d'aquesta edat abandonen el sistema i aquest no els pot oferir un treball.

Els autors han subratllat el "risc" de perdre a una generació, ja que hi ha 140.000 joves d'entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen, prop del 21% de la població, mentre que el percentatge de l'atur en aquesta franja d'edat és del 51%.

El percentatge de 'ni-ni' només és pitjor a Grècia, Itàlia i Bulgària, tot i apreciar una certa reducció en els últims temps que els experts atribueixen, en part, a l'increment de l'atur juvenil i la crisi, que fa que els joves optin per reforçar la seva formació.

Martínez ha recordat, però, que l'objectiu de reducció de l'abandonament escolar, segons l'Estratègia Europea, se situa en el 15% per 2020 -onze punts menys que en l'actualitat-, la qual cosa obliga a esforços addicionals.

L'anuari subratlla també que Catalunya està ben posicionada per complir tres dels cinc objectius d'aquesta estratègia: la participació en l'educació preprimària, l'adquisició de competències bàsiques i les taxes d'estudis superiors, si bé l'abandonament prematur i la participació en la formació al llarg de la vida es rebel·len com les principals dificultats.

La "polarització" entre els més i menys formats s'estén també fora de les aules, ja que les famílies amb més educació també aporten més activitats extraescolars als seus fills, s'interessen més per la seva formació i aposten per la formació perllongada.

Addicionalment, els problemes es detecten també que tot i que el 41% de la població té estudis superiors aquests només són requerits pel 33% dels llocs de treball existents, mentre que el pes de la formació professional és només del 16%, un els índexs més baixos de tot Europa.

"És evident que no podem retallar més", han indicat els autors, que han recordat que la inversió en educació és del 4% del PIB enfront del 5,2% de la mitjana europea, i això va en detriment de l'equitat.

Feijóo convoca un gabinet de crisi: "Ens estan apallissant a Internet"

Dijous passat es va celebrar un gabinet de crisi, presidit i convocat per Alberto Núñez Feijóo, per tractar de fer front al "escàs pes dels postulats del PP a Internet" i les nombroses crítiques que reben en xarxes socials i fòrums de diaris digitals la banda de mafiosos en el poder per la tupinada i les seves mentides comprovades. El secretari general del PP de Galícia, Alfonso Rueda, va assegurar en aquesta reunió que "Ens estan apallissant a Internet", segons algú que hi va ser i ho va explicar a El País.

Al gabinet de crisi haurien assistit, a més de Feijóo i el secretari general del PP de Galícia, altres càrrecs del partit i del Govern, inclosos els vuit caps de premsa de les diferents conselleries, el cap de premsa del partit, els assessors de la Xunta més propers al president i el secretari general de Noves Generacions de Galícia. Feijóo hauria recriminat a les joventuts del PP la seva escassa implicació en la Xarxa en favor dels interessos del partit.

Fonts consultades per El País també "van interpretar la intervenció del president com una crítica a la política de comunicació del Govern gallec al·legant que està massa centrada en els mitjans tradicionals". El president de la Xunta va animar als caps de premsa a bolcar-se en la campanya a Internet.

Feijóo ha convocat eleccions anticipades per al 21 d'octubre.

La desocupació és fins i tot més gran del que s'indica

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que la desocupació real és molt més gran que el que indiquen les xifres oficials, degut en part a la metodologia de com es defineix atur a Espanya. L'article subratlla la necessitat que l'Estat intervingui activament per resoldre el problema humà, social i econòmic més greu que té el país.

La manera com es calcula la taxa d'atur és mirant quanta gent vol treballar i no troba feina. El percentatge que aquest nombre representa sobre el primer es diu taxa d'atur. Es diu que a Espanya és ja gairebé el 23% (la qual cosa vol dir que el 23% de la població que vol treballar no troba feina) i no es descarta que s'augmenti l'any que ve a un 26% (i fins i tot algunes institucions més pessimistes parlen del 29%).

El problema amb aquesta taxa d'atur és que és un indicador molt senzill que no reflecteix prou la naturalesa del problema de la desocupació. Tal taxa inclou a la gent que ha estat buscant feina activament en les últimes quatre setmanes. Però hi ha moltíssima gent que ja ha abandonat l'intent de trobar feina, ja que l'han estat buscant per molt de temps sense trobar-lo. Aquestes xifres no són sempre fàcils de trobar. I tal nombre no apareix reflectit en les xifres de la taxa d'atur.

Un altre problema és que trobar feina no diu res sobre el tipus de treball que la persona ha trobat. En realitat, potser una persona tingui un treball parcial, per només unes hores, quan veritablement li hagués agradat treballar a temps complet. O pot tenir per un període molt curt, quan li hagués agradat tenir una feina per un període més llarg o indefinit. La taxa d'atur no ens diu res del tipus d'ocupació que el treballador ha aconseguit. Aquestes situacions, d'abandonament de recerca de feina o de tenir una feina molt temporal, són situacions molt generalitzades que la taxa d'atur no clarifica.

Als EUA, l'agència estatal equivalent al Ministeri de Treball del govern espanyol recull xifres creïbles de la situació del mercat de treball i calcula que la taxa d'atur que inclou a les persones que desitgen treball però que, en no trobar-lo, s'han desmotivat i han deixat de buscar-lo, així com a les persones que estan treballant parcialment, per no trobar feina a temps complet, és un 16%, un percentatge que és gairebé el doble de la taxa d'atur oficial (9%). A Espanya, aplicant el mateix criteri, la taxa d'atur seria molt més gran. I podria gairebé doblar el percentatge de persones desocupades.

Un altre indicador també important és el que recull el percentatge de la població que està treballant. En aquest cas, el denominador és tota la població que podria treballar. La importància d'aquest indicador és que ens orienta cap saber quanta gent està emprada, tant a nivell de tota la població, com entre les dones i entre els joves. Aquest indicador ens informa de tota demogràfic provoca riquesa, està contribuint a la seguretat social i està pagant impostos. Mostra també la capacitat de produir llocs de treball en una societat. Gran part de la major riquesa que tenen els països nòrdics escandinaus sobre els països del sud d'Europa és perquè el percentatge de la població adulta que treballa és molt més gran en aquells països que en aquests i això com a conseqüència de la major integració de la dona al mercat de treball, mitjançant una xarxa de serveis públics que permeten i faciliten tal integració.

Per què la desocupació a Espanya és elevat?

Les causes són diverses. Però una de les més importants és que l'economia està en baixa forma. En realitat, a Espanya, l'economia, mesurada per la grandària del PIB, està decreixent en lloc de creixent. No hi ha prou demanda de béns i serveis, amb la qual cosa, les empreses han deixat de produir. I, si poden, han estat acomiadant més i més treballadors augmentant amb això la desocupació. Aquest augment de la desocupació contribueix, al seu torn, a que disminueixi més i més la demanda, generant-se així un cercle viciós, en què Espanya està ficada.

Aquest augment de la desocupació afecta també a la població ocupada, temorosa que pugui també perdre la feina, la qual cosa fa que accepti rebaixes de salari que contribueixen també a que disminueixi la demanda. Això és també el que està passant a Espanya on els salaris estan baixant i baixant dificultant amb això la recuperació econòmica que requereix un augment i no un descens de la demanda.

Un altre factor que contribueix al descens dels salaris és la resposta dels empresaris a la crisi que a més de reduir el nombre de treballadors i disminuir salaris exporten també part de la producció a altres països que tenen menors costos salarials i pitjors condicions de treball.

Què hauria de fer el govern?

La resposta és clara: crear ocupació per tal de recuperar la demanda. Hauria fer el contrari del que està fent. Avui està destruint llocs de treball en el sector públic i facilitant que aquesta destrucció passi també en el sector privat. I les seves successives reformes laborals tenen com a objectiu disminuir els salaris, en part mitjançant el creixement de la desocupació. Això rarament es diu però és obvi que és el que aquestes reformes desitjaven ja que no podien portar a un altre resultat que a què han arribat: la baixada salarial. És el que anomenen "devaluació domèstica", és a dir que els salaris baixin, en teoria per fer "el país més competitiu". El que estan aconseguint és accentuar més i més la recessió, com a conseqüència del descens de la demanda.

El govern pot facilitar la creació d'ocupació de moltes maneres. Una d'elles és invertint en sectors que necessiten molta ocupació. I entre ells, els més deficitaris són els serveis públics de l'estat del benestar, com ara sanitat, educació, escoles bressol, serveis domiciliaris, serveis socials i altres. A Espanya, només un adult de cada deu treballa en aquests serveis. A Suècia, en canvi, és un de cada quatre. Si a Espanya tinguéssim un de cada quatre haurien 5 milions més de llocs de treball, (amb la qual cosa, s'eliminaria la desocupació). No hi ha plena consciència en l'establishment polític i mediàtic del país de l'enorme dèficit de personal en aquests serveis, en part perquè aquests establishments no utilitzen els serveis públics. Utilitzen més els serveis privats i no són conscients (no ho viuen en la seva pròpia carn) de les enormes insuficiències que tenen aquests serveis públics, insuficiències que estan accentuant amb les retallades de despesa en aquests serveis, els quals tenen un paper essencial en garantir el benestar i qualitat de vida de les classes populars.

Tampoc l'estructura de poder, la majoria homes (i algunes dones) de la burgesia, petita burgesia, i de la classe mitjana de renda alta professional, són conscients de l'enorme impacte positiu que aquestes inversions socials tenen sobre l'economia espanyola, augmentant la seva productivitat . L'únic sector que veuen que té utilitat econòmica és l'educació sense assegurar-se que els altres serveis públics de l'estat del benestar (des de la sanitat a les escoles d'infància) tenen un enorme valor no només humà i social (augmentant la cohesió social) sinó també econòmic. L'Estat pot obtenir els ingressos que permetrien finançar aquestes inversions, tal com hem assenyalat Joan Torres, Alberto Garzón i jo, a Hay Alternatives. Propostes per crear ocupació i benestar social a Espanya. Un altre sector que genera gran quantitat d'ocupació són les inversions verdes. Està ben documentat que aquests sectors creen gran nombre de llocs de treball, sobretot a Espanya on aquest sector està encara poc desenvolupat.

Una altra mesura que l'estat podria prendre per facilitar la creació d'ocupació és garantir el crèdit, a base primer d'establir bancs públics i cooperatives de crèdit, en lloc de les excessives ajudes que s'han donat a la banca privada que han tingut resultats molt insuficients per cobrir les necessitats de les petites i mitjanes empreses, així com de les famílies súper endeutades. Aquesta mesura hauria d'anar acompanyada de mesures més contundents per estimular el mercat immobiliari (avui paralitzat pel sector bancari), gravant enormement les cases buides, impedint la seva existència.

No cal dir que aquestes mesures serien facilitades, amb un altre marc europeu diferent a l'existent. Per exemple, facilitaria la recuperació econòmica que el Banc Central Europeu fos un Banc Central, que com altres bancs centrals tingués com a missió no només controlar la inflació sinó també estimular el creixement econòmic, mitjançant la baixada d'interessos que facilitaria l'accés al crèdit, i que comprés deute públic dels Estats, impedint que els mercats financers especularan sobre els interessos del seu deute públic. Però l'absència de tals canvis, no hauria paralitzar al govern i aquest hauria de prendre les mesures breument esmentades en aquest article i expandides en altres escrits (veure El que Espanya necessita que hem escrit Joan Torres, Alberto Garzón i jo).

Núria de Gispert: 'Si cobrem menys de 3.000 euros, ja no sé com anirem'

La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert (CiU), ha dit avui que 'l'any 2003 jo cobrava 3.000 euros com a diputada. Actualment, un diputat ras també cobra 3.000 euros, i han passat vuit anys. Quan es parla d’abaixar el sou als polítics… Si els abaixem més, ja no sé com anirem'. Les crítiques a les xarxes socials no s'han fet esperar.

Les declaracions de De Gispert arriben pocs dies després de les paraules del diputat del PP per Orense, Guillermo Collarte, que es va queixar en una entrevista a 'La Voz de Galicia' que amb els 416 euros que guanya de regidor, els 4.200 euros que cobra com a diputat i els 290 euros de funcionari de la Junta de Galícia, 'les passa bastant magres'.

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha recordat a Núria de Gispert que 'té sobre la taula' la proposta de rebaixa del sou dels diputats presentada per aquesta formació, una proposta rebutjada per la presidenta i tota la mesa del parlament.

Vallromanes i Martorelles s’oposen a la pujada de l’aigua d’ATLL

Els ajuntaments de Martorelles i Vallromanes han presentat al·legacions contra la proposta d’increment en un 70% del preu de l’aigua subministrada en alta (de les captacions i potabilitzadores als dipòsits dels municipis) que ha fet la concessionària Aigües Ter-Llobregat (ATLL). El govern de Vallromanes (CiU i MxV-ERC) considera que aquest increment forma part del procés de privatització de l’ATLL per part del govern corrupte d'Artur Mas.

En un comunicat, asseguren que aquest augment de tarifes “no té cobertura legal ja que es pretén carregar sobre l’usuari els costos financers d’una operació de privatització”. També asseguren que “amb la poca documentació” que tenen no es veu que “ATLL hagi fet l’exercici de raonar i pensar en un nou model de gestió i, fins i tot, en una reducció de costos”.

Per la seva banda, Martorelles va formalitzar les al·legacions divendres de la setmana passada. El consistori lamenta que la proposta d’augment de tarifes arribi en ple agost. “Provoca que molts ajuntaments no puguin examinar l’expedient i presentar al·legacions en no disposar del personal competent per poder analitzar aquesta proposta”.

En les al·legacions, es fa constar el malestar “per aquesta actuació, que denota poca transparència i deixa una sensació de desconfiança en la proposta d’augment”. El consistori estima que l’aplicació dels nous preus d’ATLL comportaria un augment de la tarifa del 20% per als veïns del municipi. “És inacceptable en aquests moments de crisi un augment indiscriminat, fet d’amagat i que només cerca cobrir de cop el dèficit arrossegat per ATLL des de fa molts anys”, afirma l’alcalde Romuald Velasco (UxM).

El PP Balear aprova convertir Mallorca en el femer d'Europa

El PP balear ha aprovat convertir Mallorca en el receptor d'escombraries de mitja Europa per assegurar el negoci de la incineradora que té l'illa. Si s'intenta entendre la raó, tot sembla absurd... Especialment si es pensa en el desgast d'imatge que per a Balears, que viu del turisme, pot tenir la notícia. No obstant això, tot el galimaties es comprèn millor si es segueix el rastre dels diners.

La història es remunta als temps en què Maria Antònia Munar, la líder d'Unió Mallorquina condemnada per corrupteles, era la 'governanta' de les illes. Llavors va signar, per raons no aclarides, un contracte amb una empresa, TIRME, perquè es fes càrrec de la recollida i tractament dels residus de Mallorca. Bàsicament per la seva crema a través d'una incineradora construïda a la localitat de Son Reus.

Un contracte 'lligat i ben lligat'
El contracte, de 40 anys de durada, està tan 'lligat i ben lligat "que resulta impossible de trencar, i té' el detall 'de ser lleoní per a l'administració, i superventajoso per a l'empresa. Dit d'una altra manera, assegura uns ingressos a TIRME, beneficis inclosos. Que no es recapta prou, es pugen les taxes als veïns.

"Una situació tan perversa-diu a ELPLURAL.COM Margarida Ramis, portaveu del grup ecologista balear GOB-que fa que com més es recicli, i per tant menys es incinere, menys diners rep TIRME i més s'han de pujar les taxes a els mallorquins ... És a dir, a Mallorca, vivim en l'absurd que reciclar està penalitzat ". O el que és el mateix, a Mallorca es va privatitzar la gestió d'un servei públic de manera que s'assegura el benefici per a l'empresa privada que els fa, sense cap risc per a ella. Negoci rodó.

Decret-llei, trileo inclòs, per poder importar brossa
Malgrat tot, es va consentir, "mitjançant un estudi sense cap ni peus -ens diu Ramis- que TIRME construís a Son Reus una segona línia d'incineració, amb el cost que això suposa, i que ara s'ha demostrat que no és rendible perquè no es produeix a Mallorca escombraries suficient". I aquí vaig venir el joc de triler del Govern del PP.

Com en les eleccions els populars van prometre congelar les taxes, han de buscar diners per assegurar els beneficis de TIRME sense pujar l'impost als balears Com? Important escombraries. Això estava prohibit acord amb un reglament aprovat el 2001. José Ramón Bauzá i els seus consellers van decidir llavors un pla trampa. Aprovar un decret llei (aquesta excepció que els governs del PP, tant central com autonòmics, estan convertint en la norma) per promoure "l'economia en matèria d'indústria i energia".

En aquest decret llei no es parlava per res de residus ni el seu tractament, però una vegada aprovat i en vigor, 'hàbilment', el mateix PP en la tramitació parlamentària posterior presentar una esmena en la qual ja es modifica el text del decret i, aquí sí, s'inclou la 'legalització' de la importació d'escombraries europea per ser cremada a la incineradora de Son Reus. Els gots s'havien mogut i la boleta apareixia allà on es pretenia sense que els ciutadans haguessin sabut com. El joc del trileo estava complet.

Escombraries italiana per Mallorca
Però hi ha més. Darrere de TIRME hi ha grans empreses constructores i elèctriques, entre elles, ENEL, l'empresa energètica italiana Saben d'on està previst que arribi bona part d'aquesta brossa europea a Mallorca? Exacte, d'Itàlia.

Paradoxalment, el Govern de Bauzá justificar l'impuls al decret llei d'activació econòmica com una manera de promoure la creació d'ocupació. La imatge de Mallorca convertida en femer on es crema les escombraries d'Europa no sembla, però, que es converteixi en un gran reclam per al turisme, la principal indústria de les Balears.

El negoci de la incineració
Què hi ha darrere de tota aquesta història? "És clar-conclou Margarida Ramis-que aquí el que s'assegura és el negoci al voltant de la incineració, encara que perjudiqui el reciclatge de les deixalles: es vendrà més energia a les elèctriques que formen part de TIMER, amb les cendres i les escòries es donarà material per fer ciment a les constructores que també estan ficades en TIMER... I així, Balears, malgrat la seva grandària i la seva població, es convertirà en la segona autonomia que més incinerarà, només per darrere de Catalunya".

12-S: "Jornada de lluita" de Funcionaris


La plataforma de sindicats i associacions professionals constituïda per 23 organitzacions d'empleats públics contra les retallades prepara per al dimecres 12 de setembre una "jornada de lluita a nivell de l'Estat" i no descarta la convocatòria d'una vaga general al sector.