divendres, 10 de desembre de 2010

Immatriculacions dels bisbats: Robatori "legal" en un Estat "aconfessional" (1)

Poc se sap d'un article de la llei hipotecària espanyola que concedeix a l'Església Catòlica la potestat d'inscriure al seu nom en el Registre de la Propietat béns que no estaven inscrits a nom de ningú. A aquest acte, previst en l'article 206 de l'esmentada llei, se l'anomena Immatricular i ha provocat un autèntic escàndol en molts pobles del nostre país que han vist com els béns que eren del poble han passat de la nit al dia a mans d'alguns bisbats i ses divines butxaques. Foto: Francisco Pérez, lladre amb patent de corsari, arquebisbe de Pamplona i bisbe de Tudela.

En els últims anys, a Navarra, l'Arquebisbat ha immatriculat més d'un miler de propietats, segons dades facilitades pel Ministeri de Justícia. Algunes són llocs de culte com ermites o esglésies i altres són més variades: garatges, cases, horts o algunes vinyes i finques de conreu.

Precisament en aquesta comunitat s'ha constituït la Plataforma en Defensa del Poble Navarro que ha denunciat aquest tipus de immatriculacions. El municipi de Huarte és un dels que ha interposat una denúncia contra l'Arquebisbat. Per la seva banda des de l'Arquebisbat s'insisteix que tot el que fan s'ajusta a la legalitat -com el PP Gürtel- i conviden a que hi hagi més denúncies perquè -diuen- "en els tribunals es veurà que nosaltres ens ajustem a la llei".

Des de la Conferència Episcopal també es recorda la legalitat de les immatriculacions en nom dels acords Església-Estat de 1979 que regeixen a Espanya. Però altres veus com la d'Alejandro Torres, catedràtic de Dret Eclesiàstic opinen que l'Església Catòlica té a Espanya de privilegis més propis de l'Antic Règim que no dels que li correspondria en un Estat aconfessional.

Batalles legals enfronten als veïns i l'Església rapinyaire

Aliens als debats legals, els veïns del llogaret galleg de Rivadulla (Santiso, Lugo) van descobrir un dia que l'Església els havia donat l'esquena. En aquest cas, el Bisbat de Lugo va posar a la venda el camp on s'erigeix la petita capella que ells han finançat amb els seus estalvis o que netegen i conserven.

Els veïns es van oposar a la venda perquè consideren que pertany al poble, el Bisbat ha denunciat als veïns, que tenen una mitjana d'edat de 70 anys, i ara es veuen immersos en una batalla legal. Fins a tal punt va arribar la disputa que el Bisbat els va deixar 4 mesos sense missa i ara han aconseguit que els vingui el capellà cada 15 dies.

Un 30% dels nous billets de 100 dòlars estan mal impresos

Segons el canal CNBC, més de 1.000 milions de nous bitllets d'alta tecnologia han estat impresos pel Departament del Tresor d'EUA i la Reserva Federal, però aproximadament el 30% d'ells estan mal impresos en la part frontal, el que no permet posar-los en circulació. Separar els bitllets defectuosos dels normals és impossible, ja que es van barrejar durant el transport. Es preveia que la variant modificada fos posada en circulació el 10 de febrer de 2011.

En l'actualitat, l'embalatge amb els diners es conserva en dos emmagatzematges especials, un a Fort Worth, Texas, i l'altra a Washington D.C. Actualment, s'elabora un mètode tècnic que permetria discernir el paquet de bitllets defectuosos.

L'abril passat, el Departament del Tresor, la Reserva Federal i el Servei Secret dels Estats Units van presentar un nou bitllet de 100 dòlars que té dues noves mesures de seguretat i un retrat més gran del pare fundador, Benjamin Franklin. El disseny té té una tira de seguretat 3-D i una imatge d'una campana al tinter a la part frontal, que canvia el seu color del coure al verd al inclinar el bitllet. El revers inclou l'Independence Hall de Filadèlfia.

Els bitllets mantenen de la versió anterior el retrat de Benjamin Franklin, que va signar la Declaració d'Independència, un fil de seguretat i el número 100 que canvia el seu color.

El bitllet de cent dòlars és un dels de major circulació a nivell mundial. El Departament del Tresor nord-americà destaca la importància d'informar a la població dels nous dissenys, ja que és la principal i millor tècnica de combatre les falsificacions.

El nou bitllet de 100 dòlars és el més car en la història d'EUA: El cost de produir cada un és de 12 centaus, el doble que el vell.

Canvi d'estratègia d'Anonymous: menys atacs DDos, més filtracions

Després d'uns dies d'intenses batalles cibernètiques contra els portals que han censurat a Wikileaks, la xarxa de ciberactivistes Anonymous ha decidit canviar d'estratègia. Els activistes consideren que els atacs de DDos no són l'acció que més temen els governs i les corporacions, sinó el mateix contingut de les filtracions de Wikileaks que no estan tenint prou ressò en els mitjans de comunicació de masses.

La nova estratègia plantejada per Anonymous és la d'estendre el contingut de les filtracions a blocs, portals alternatius d'informació i tota mena d'àmbits per impedir que les evidències siguin tapades per qualsevol cortina de fum mediàtica.

No obstant això, en aquests moments els atacs de DDos no han cessat i ara mateix el portal www.moneybookers.com és víctima d'un atac que impedeix la càrrega de la seva pàgina. MoneyBookers es va moure contra WikiLeaks el 13 d'agost, d'acord amb la correspondència, menys d'una setmana després que el Pentàgon fes públiques les amenaces de represàlies contra l'organització. MoneyBookers va escriure a Assange: "Arran d'una auditoria del compte pel nostre departament de seguretat, hem d'informar que el seu compte ha estat tancat (...) per complir amb investigacions sobre blanqueig de diners o qualsevol altra investigació duta a terme per les autoritats governamentals."

Anunci d'Anonymous:

Cavallers,
en el millor dels casos, els hem posat un ull morat.
El joc ha canviat. Quan el joc canvia, també ho han de fer les nostres estratègies.

Operació Leakspin

Comença buscant a WikiLeaks

Troba només el millor, les filtracions menys exposades a les que puguis ficar mà. Publica resums d'elles, citant la font completa.

Anima el lector a llegir-ne més. Fes vídeos d'un o dos minuts a YouTube llegint les filtracions.

Usa etiquetes que enganyin, de tot des de "Tea Party" fins a "Bieber".

Publica fragments de les filtracions a TOTES PARTS. Comentaris a notícies, en fòrums de fans, etc.

Ells no tenen por al Loïc.

Ells temen l'exposició pública.

La diversió comença, a les 9pm EST

Hi ha proves per jutjar Shell en un tribunal internacional

Gràcies a Wikileaks es confirma allò que molts hem denunciat però que governs, mitjans de comunicació i institucions internacionals es negaven a denunciar o encobrien: Que la Royal Dutch Shell -de les reines d'Holanda i Anglaterra i els sionistes Rothschild entre altres- té el poder i mana en el govern nigerià, i que es troba implicada de manera activa en la violència que hi ha al delta del Níger.

D'una banda, els cables reconeixen que els executius de la Shell ho saben tot, sobre el govern nigerià, i d'una altra, que estan en contacte amb els serveis secrets nord-americans, proveint informació i demanant dades, com ara saber si els militants armats tenen míssils antiaeris. Això vol dir que l'empresa és implicada, per activa o per passiva, en la guerra de baixa intensitat, és a dir, en el conflicte violent que existeix des de fa molts anys.

Jo no sé si la informació filtrada per Wikileaks és suficient, però caldria que les institucions internacionals fessin cas a molts investigadors que han anat més enllà del que expliquen els cables. Potser hi ha proves suficients per jutjar la Shell en un tribunal internacional, no només pel genocidi pel qual fou acusada per crims contra els ogoni als anys noranta (judici que van evitar l'any passat després de pagar una indemnització als familiars dels assassinats), sinó per possibles crims de guerra, tenint en compte que s'ha demostrat un pas més en la participació de la repressió, demanant informació militar.

També s'hauria de poder jutjar, tot i que això ja serà impossible, els governs, les institucions internacionals i els mitjans de comunicació que han encobert aquestes actuacions per complicitat, activa o passiva. El que diu Wikileaks és la punta de l'iceberg de la informació confidencial que tenen el govern nigerià i les institucions internacionals.

EUPV denuncia que el PP vol privatitzar terrenys forestals

El grup parlamentari d’EUPV ha presentat una esmena per a que se suprimisca el capítol que fa referència a aquesta mesura: “Que és inconcebible que aparegui en la Llei de Pressupostos. El PP utilitza els comptes autonòmics per a incloure qüestions amagades, com és aquesta modificació de la llei forestal. Des d’EUPV no sols ens oposem a aquesta actuació, sinó que exigim la seua supressió, i molt més de la llei de pressupostos”.

Esquerra Unida considera que la modificació “ni és tan urgent, ni tan necessària per a l’execució pressupostària, com també és discutible i totalment prescindible els objectius que busca. Fer un ús privatiu de bens públics mereix, almenys, que siga discutit i que es puguen presentar al·legacions per part dels ciutadans”.

Torró assenyala: “no ens fiem de la conselleria, i de les seues valoracions dels projectes, preferim que es fixe un preu mínim de l’ús privatiu així com el d’alienació dels productes forestals, dels quals no es pot baixar ni fixar condicions administratives que vulneren les de les condicions tècniques. A més, eixe quantiós benefici que donen els espais forestals hauria de revertir en els municipis on estan ubicats”.

Esquerra Unida proposa que siga un procediment legislatiu “normal, i no a amagades, on es realitze en el seu cas la modificació. Amb debat i transparència”, reclama Torró.

Una investigació destapa l'alt grau de corrupció policial

L’aixecament del secret de sumari posa en evidència que un senador de CiU, mossos d’esquadra, policies nacionals i guàrdies civils col·laboren amb xarxes de narcotraficants. Segons les informacions a les que ha tingut accés el setmanari Directa, cinc mossos d'esquadra, tres guàrdies civils, dos agents de la guàrdia urbana de Barcelona i un nombre indeterminat de policies nacionals estarien implicats en una xarxa de corrupció policial que facilitava informació confidencial i encobria un influent grup de narcotraficants.

Els agents de la policia catalana estaven adscrits a les comissaries de Vilanova, Gavà, Feliu de Llobregat i Cugat del Vallès, i ocupen càrrecs de sots-cap, sots-inspector, dos caporals i un agent. Les investigacions del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona van comportar la intervenció de 120 telèfons i la gravació de més de 10.000 trucades telefòniques des de aparells fixes i mòbils.

Les investigacions també assenyalen un alt càrrec de la presó de Can Brians, qui hauria rebut 40.000 euros per treballar a sou de la xarxa de narcotraficants amb l'objectiu d'alliberar membres empresonats del grup.

La investigació també inclou gravacions de video de les reunions dels mossos amb els narcotraficants i de l'accés lliure d'un dels membres del grup de traficants a la comissaria de Sant Cugat del Vallès per tal de fer ús de l'ordinador de la Unitat d'Investigació amb l'objectiu d'accedir a dades confidencials.

Una de les interceptacions telefòniques destapa com els guàrdies civils investigats van maniobrar per aconseguir que el fiscal que investigava el cas fos rellevat per un altre fiscal, que segons els agents era "amic fins a la medul·la". Un senador de CiU de qui no s'ha publicat el nóm -en un acte de protecció de mafiosos incomprensible-, els va ajudar en aquestes gestions.

Esquerra Unida es persona al Cas Brugal

Esquerra Unida (EU) formalitzà ahir la seva compareixença en la peça separada del cas Brugal que investiga presumptes irregularitats a la tramitació del nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'Alacant, presentant una querella als jutjats que persegueix l'anul•lació d'aquest pla. Segons la coalició, d'aquesta manera pretenen ser part en aquesta part del cas Brugal, que ha estat remesa pel jutge d'instrucció número 3 d'Oriola, Carlos San Martín, al número 5 d'Alacant, Manrique Tejada, i que es refereix als possibles delictes detectats al voltant del PGOU de la capital.

La denúncia ha estat remesa al jutjat d'instrucció número 5 d'Alacant pel candidat d'EU a l'alcaldia en les properes eleccions, Miguel Ángel Pavón, pel diputat a les Corts i cap de llista per Alacant als comicis autonòmics de 2011, Lluís Torró, i pel coordinador local, José Antonio Fernández Cabello.

En declaracions als periodistes, Pavón ha assenyalat que amb aquesta denúncia la formació d'esquerres "acusa dels delictes de prevaricació, suborn, tràfic d'influències, revelació d'informació privilegiada i negociació prohibida" a l'exalcalde d'Alacant Luis Díaz Alperi i l'actual regidora, Sonia Castedo, tots dos del PP, així com al constructor Enrique Ortiz, imputat en el cas Brugal.

"Mitjançant aquesta querella, EU pretén lluitar contra les presumptes trames corruptes que en aquest cas afecten directament el PP local d'Alacant en relació amb temes urbanístics molt sensibles per a la ciutat, en concret amb el PGOU", ha apuntat Pavón.

El candidat ha afirmat que la intenció del seu partit és "defensar els interessos generals d'Alacant davant interessos privats presumptament beneficiats per Castedo i per Díaz Alperi durant la tramitació del nou PGOU".

Pavón ha explicat que, amb la querella, EU també ha demanat al jutjat d'instrucció número 5 que s'eximeixi al seu partit del pagament de qualsevol fiança derivada d'aquesta causa, en haver estat el fiscal Anticorrupció, Felipe Briones, que ha iniciat aquestes diligències penals derivades del cas Brugal.

En cas que el jutge hagi imposar alguna fiança, han considerat que aquesta hauria de ser de caràcter "simbòlic".

Per la seva banda, Fernández Cabello ha indicat que EU sospitava seriosament de l'existència de tracte de favor de l'ajuntament d'Alacant a alguns constructors, "concretament amb el que avui dia s'anomena alcalde d'Alacant a l'ombra", en referència implícita a l'empresari Ortiz.

"EU ja va advertir fa temps que el PGOU d'Alacant podia estar contaminat precisament per la informació privilegiada que determinades persones tenien del mateix", ha subratllat el coordinador local, que ha recordat que "hi va haver moments en que arquitectes de la província manejaven el pla d'ordenació urbana sense tenir cap relació contractual amb el consistori".

Rússia proposa Assange pel Nobel de la Pau

Les ONG haurien de promoure a Julian Assange per rebre un Premi Nobel, va dir ahir a RIA Novosti una font del Gabinet del president de Rússia: "Les organitzacions socials i no governamentals haurien de posar-se a pensar com es pot ajudar a Assange. Potser convindria promoure'l com a candidat a rebre un Premi Nobel", va dir l'interlocutor.

Fa una setmana, després de començar a publicar Wikileaks la correspondència secreta de diplomàtics dels EUA, de tot arreu van començar a ploure acusacions contra el seu fundador. Dilluns passat va ser bloquejada seu compte bancari a Suïssa. MasterCard i Visa van deixar de rebre donacions dels usuaris.

L'endemà Assange es va presentar voluntàriament en una comissaria de Londres, per demostrar que rebutja aquestes acusacions. Però va ser arrestat. Els jutges es van negar a deixar-lo anar sota fiança.

El tribunal britànic ha d'examinar la sol.licitud d'extradició de Assange presentada per Suècia.

Israel: Terra promesa per al crim organitzat

Document de Wikileaks enviat per l'ambaixada dels EUA a Tel Aviv, que aborda la creixent influència del crim organitzat israelià: "Recentment, el març de 2009, Zvika Ben Shabat, Avitar Yaakov, i Tzuri Roka han demanat visats per assistir a "una convenció sobre seguretat a Las Vegas". Segons els mitjans locals, els tres estan involucrats en el CO (la delinqüència o crim organitzat).

"El missatge demanarà que indiqueu els antecedents penals israelians, però en absència de tal evidència no hi ha raó per negar les vises a causa dels vincles amb la delinqüència organitzada. No obstant això, és raonable suposar que molts individus coneguts per la seva afiliació amb el Crim Organitzat són titulars d'un visat de turista per als Estats Units i hi poden viatjar lliurement".

Qué fan aquestes figures de la delinqüència organitzada en una convenció "sobre la seguretat a Las Vegas? Bé, sembla que M. Svika Ben Shabat és President d'H.A. SH Security Group, una companyia israeliana que proporciona serveis de seguretat a tot el món. De fet, han signat un acord d'associació amb el gegant indi Micro-Technologies, una empresa que es descriu de la següent manera:

"Micro-Technologies va ser fundada pel Dr P. Shekhar, a qui el govern indi ha encomanat la tasca de desenvolupar la tecnologia i el programari de l'Índia (Primer Centre de Tecnologies a l'Índia) i la seva companyia es dedica al desenvolupament de les tecnologies i ja està involucrada en molts mercats a tot el món, incloent-hi: Dinamarca, Brussel.les, Itàlia, Nova York, Japó, Singapur, Sud-àfrica, Kenya, Nigèria, Sri Lanka i altres llocs. La companyia ha arribat a dominar la tecnologia per interceptar i controlar les comunicacions dels telèfons mòbils, vehicles, oficines, equips, infraestructura i comunicacions sense fils".

En altres paraules, s'especialitzen en indiscrecions també conegudes pel nom d'espionatge.

El primer esborrany de les Tecnologies de l'associació de Micro/HASh Grup de Seguretat és un centre de comandament i control ", construïda a Mumbai, Índia. Pel que fa a les especialitats de H.A. Sh Grup de Seguretat, així només veure vídeos a YouTube (aquí, aquí,i aquí) per a començar. I fixeu-vos qui és el president de H.A. SH Seguretat: El Major General Dan Ronen que ja es va retirar, el currículum està disponible aquí:

"2001-2003 - Policia d'Israel: Cap de la Divisió d'Operacions amb el rang de major general, la coordinació de totes les unitats operatives de la coordinació de la policia amb el Servei de Seguretat General i les unitats (de l'exèrcit israelià) en la lluita contra el terrorisme.

2004-2007 - Policia d'Israel: Comandant de la regió nord (la major de les regions) A càrrec de les relacions i la coordinació amb les autoritats locals encarregades de la gestió i comandament de forces i sistemes en el Segona Guerra del Líban, en missions de defensa dels habitants de la regió nord, amb experiència en els àmbits de la lluita contra el terrorisme i els atemptats suïcides i les organitzacions de gestió i ajuda d'emergència i la lluita contra la delinqüència i les organitzacions penals".

CCOO per la mobilitat interministerial a Correos

CCOO ha fet entrega en el registre del Senat de 13.000 signatures d'adhesió a les esmenes que presentem per pressionar en el tràmit de Llei Postal a favor de trencar les barreres legals que impedeixen la mobilitat interministerial del personal laboral i perquè la nova Llei de Serveis Postals reculli expressament que el personal funcionari de Correos es regirà per les seves normes específiques i conservarà els drets inherents a la seva condició.

Com és ben sabut, el règim aplicable al personal de Correos es caracteritza per l'excepcional coexistència, en l'exercici de funcions, entre el personal laboral i el funcionari. CCOO, a través de la negociació, ha anat acordant i consolidant el que anomenem la convergència de drets que no és ni més ni menys que tractar d'aproximar les diferents regulacions entre els dos col.lectius.

De la mateixa manera que en el seu dia CCOO va iniciar -no sense dificultats- un procés en solitari per tombar les barreres que impedien als funcionaris de Correus l'accés a altres ministeris -la famosa exclusió del EX11- que ha permès a molts companys i companyes fer ús voluntari d'aquesta mobilitat com un dret que reforça la seva promoció horitzontal, en coherència seguirem impulsant, en el marc de la Llei Postal i més enllà d'ella si ara no prospera, una iniciativa que no pretén altra cosa que la de seguir avançant en aquella convergència de drets.

Som conscients que no estem davant d'un repte fàcil d'aconseguir -tampoc ho va ser l'eliminació del EX11, la campanya es va allargar durant un parell d'anys- però també ho som que passi el que passi seguirem impulsant aquesta iniciativa a través dels instruments legals i sindicals que estiguin al nostre abast.

Així mateix i com sigui que, a diferència de la tan criticada per alguns Llei Postal del 98, la nova Llei suprimeix en el seu articulat qualsevol referència a la naturalesa i règim del personal funcionari de Correus, es fa indispensable, per a CCOO, dotar de seguretat jurídica al personal funcionari a través d'una esmena que garanteixi els seus drets i rebuig incerteses, com es va fer en la Llei del 98, com es va fer en la Llei de transformació de Correus a Societat Estatal i com, creiem, s'ha de fer en l'actual. Encara més o especialment quan, en l'actual context de crisi, es multipliquen les veus que pretenen demonitzar el col.lectiu de funcionaris com una càrrega excessiva o com un "col.lectiu paràsit" a batre.

Davant les crítiques que venim rebent per part d'altres organitzacions sindicals en relació a aquestes iniciatives -més pendents de enredar-se en complexes consideracions jurídiques que en pronunciar-se a favor o en contra de l'objectiu que persegueix la iniciativa sindical-, davant la paradoxa que podria produir-se que algun sindicat acabés "alegrant-se" que no prosperin les esmenes -quan hauria de passar exactament el contrari-, CCOO continuarà treballant en la direcció de garantir la convergència i l'ampliació de drets del personal laboral i el blindatge de la condició de funcionari sigui a través de llei, amb iniciatives complementàries en l'àmbit parlamentari i institucional i en el marc d'una negociació col.lectiva que cada dia que passa es fa més necessària.

Índia exigeix als EUA explicacions pel tracte a la seva ambaixadora

El Ministeri d'Afers Exteriors de l'Índia ha qualificat d'inadmissible el registre a què va ser sotmès a l'aeroport de l'estat de Mississipí, la seva ambaixadora als EUA, Mira Shankar, pel que sembla pel sari tradicional indi que portava, de manera que Índia exigeix explicacions a Washington.

"Això és inacceptable per a l'Índia i el discutirem amb el govern dels EUA. Espero que tot s'aclareixi i que aquest tipus d'incidents tan desagradables no es repeteixin en el futur", va declarar a a RIA el ministre d'Exteriors de l'Índia, Somanahalli Malayya Krishna.

Segons testimonis de l'incident, quan Shankar feia cua per al seu registre, els serveis de seguretat de l'aeroport li van demanar fer-se a un costat per després començar a registrar-la. Acompanyants de l'alta funcionaria van dir que els va semblar que la causa de la detenció era la indumentària de la diplomàtica.

Anteriorment indis amb estatus diplomàtic ja havien estat sotmesos a aquest tipus de revisions en aeroports nord-americans. El setembre passat, a l'aeroport de Chicago, el ministre d'aviació civil de l'Índia, Praful Patel, va ser detingut per que el seu nom va coincidir amb un de la llista "negra" dels EUA.

Laurent: "L'actitud de Merkel és irresponsable"

Pierre Laurent, Secretàri Nacional del PCF i cap del PEE al parlament europeu opina: "Les recents declaracions de Jean-Claude Juncker sobre la utilització dels eurobons mostren que, donada la crisi financera, els tabús neoliberals dels líders europeus es van caient. Això confirma la validesa de la posició del PCF, que ha declarat, en repetides ocasions en els últims mesos, la necessitat d'un desafiament a la dictadura dels mercats financers.

Les posicions per a la sortida de la crisi d'alguns països de la zona de l'euro són irresponsables. L'actitud de la Sra Merkel, que es nega el debat sobre la moneda europea, és tan important que podria conduir a una ruptura de la zona euro, que tindria conseqüències molt greus per als pobles d'Europa. És urgent obrir un gran debat sobre l'euro a l'UE!

Per treure de la crisi l'UE, el PCF proposa convertir l'euro en una moneda per a la cooperació europea. Això requereix una reorientació radical del paper del BCE per una altra política de crèdit i per la compra de títols de deute públic que permetrien finançar un Fons Europeu per al Desenvolupament Social. És tracte de posar la creació de diners al servei de les necessitats humanes, de la promoció de l'ocupació i la formació i extensió dels serveis públics".

Gramepark segueix en mans de la corrupció del PSC

L'OAC detecta una permuta de finques que suposava beneficis d'un milió d'euros a un funcionari i un informe revela irregularitats posteriors al cas Pretòria que implica la trama sociovergent. L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) acusa membres de l'Ajuntament de Gramenet, sense especificar els noms, de voler mantenir el caos a Gramepark en benefici propi després de l'esclat del cas Pretòria.

A més, en un escrit remès a l'Audiència Nacional, denuncia pràctiques irregulars en benefici de funcionaris municipals.

Gramepark està en el nucli de les investigacions del cas Pretòria. En aquest escrit remès al jutjat, i repartit a les parts, l'OAC ha dut a terme una dissecció de com els interventors van trobar la companyia i en quina situació està ara. La conclusió de Antifrau és que s'ha controlat la crisi, per tant, no és recomanable que es prolongui la intervenció.

En l'escrit no s'estalvien crítiques als anteriors gestors municipals i de l'empresa. S'explicita que Gramepark estava en situació tècnica de suspensió de pagaments i que tenia un problema fonamental de tresoreria. "El consell d'administració nomenat per l'equip municipal anterior", es llegeix en l'informe, "i més concretament la gerència i la direcció tècnica, havien contribuït a una situació econòmica i financera molt delicada".

Entre les recriminacions estan la "laxitud sinó inexistència" de publicitat i concurrència en la contractació i el "trànsit deliberat, propiciat per l'ajuntament, gerent i tècnics anteriors" del deute municipal cap Gramepark.

A més, s'insisteix, les promocions es van realitzar següent "criteris de caire polític", i el resultat que "els recursos implicats eren superiors als ingressos rebuts per l'ajuntament". Així mateix, l'àrea de rehabilitació era una oficina amb plantilla sobredimensionada, plena d'amics i amigues dels regidors, per tramitar subvencions autonòmiques i europees.

Però les crítiques no acaben en l'anterior cúpula de Gramepark, perquè l'OAC diu que "determinats membres de l'Ajuntament minimitzaven els fets que l'actuació judicial havia revelat i centraven els seus esforços a mantenir el caos generat des de la pròpia corporació municipal, donant la clara impressió alguns d'ells d'integrar una espècie de consell d'administració en l'ombra per regir els destins de la societat Gramepark, pretenent fer, o seguir fent, ús del personal de direcció de la societat per als seus fins".

Finalment, l'OAC explica que l'ex gerent de Gramepark i el cap d'expropiacions del consistori van signar la permuta d'una finca d'aquest últim per dos pisos, un local comercial i dos aparcaments que en teoria suposava beneficis per a l'empresa, però que, en opinió de Antifrau, reportava un milió d'euros al funcionari. L'operació va ser revertida i es ara es posa en coneixement del jutjat per si és penalment perseguible.

La nefasta Reforma Laboral: Més atur i menys contractes indefinits

El secretari confederal d'Acció Sindical de CCOO, Ramon Górriz (foto), ha qualificat "d'intolerable" la supressió de l'ajuda dels 426 euros per als aturats que han conclòs la seva prestació, alhora que ha manifestat el rebuig a les "privatitzacions" aprovades per el Govern, com la parcial d'Aena, i més en una situació com l'actual, la quan segueix augmentant l'atur, "més de 400.000 llars" no tenen cap tipus d'ingrés i hi ha "més d'un milió de persones" sense prestacions..

Ramón Górriz va manifestar a Vigo, en un acte amb delegats sindicals, que cinc mesos després de l'aprovació de la reforma laboral "no s'està complint res del que deien" els seus defensors. "Ha pujat l'atur en l'últim mes i no hi ha contractes indefinits", ha assenyalat. És més, "sembla que l'objectiu que buscaven era que els treballadors d'aquest país siguin temporals i amb salaris precaris", ha subratllat.

Respecte a l'anunci de privatitzacions parcials d'Aena i Loteries de l'Estat, Górriz ha manifestat que el sindicat està en contra de les privatitzacions i, a més, ha criticat que només es realitzen "on hi ha negoci" i que "l'únic que fa és beneficiar el sector privat ". "Ha de ser el mandat que ha sortit de la reunió de Zapatero amb els empresaris", va ironitzar.

Per CCOO, segons va explicar, "el conflicte amb el Govern segueix obert", de manera que es mantindran les mobilitzacions mentre no es "eliminin o modifiquin" els aspectes més durs de la reforma laboral i es "renunciï" a la reforma de les pensions.

Els sous de diputats i els batlles millor pagats

Un diputat del Congrés cobra 3.126,52 euros al mes de salari base, al que cal afegir 1.823,86 euros si el parlamentari no va ser triat per Madrid i 870,56 si ho és per Madrid. És a dir, que un diputat gallec al Congrés cobra com a mínim 4.950 euros, un sou que pot augmentar en funció del treball que desenvolupi a la cambra baixa. Ses senyories tenen dret a uns complements en el cas que pertanyin a una taula -hi ha 38-, que també varien en funció del càrrec que ocupi en elles (president, vicepresident, secretari, etc.).

També hi ha complements en cas de ser portaveu d'un grup parlamentari (1.978 euros en despeses de representació i 1.052 de lliure disposició).

Per exemple, el complement del president per ser un membre de taula és de 3.605,38 euros-superior al sou base-, al que s'afegeixen les despeses de representació (3.915,16 euros) i de lliure disposició (3.210,08 euros ).

En total, el president d'una taula al Congrés disposa, entre sou base, indemnització i complements, de 14.727,7 euros al mes (si va ser elegit per Madrid) i de 15.681 euros (si procedeix de fora de Madrid.

* Les dietes queden exemptes del fisc (i no són petites precisament, cinc estrelles i forquilles i primera classe).

* En el cas de diputats i senadors aquestes suposen entre el 21% i el 31% del seu remumeración total final.

* El 49% del sou del parlamentari gallec no es declara.

Els suborns i comissions tampoc es declaren, ni davant el jutge. Tenen sort amb la loteria i, com no treballen molt, juguen tota l'estona.

SOUS anuals sense dietes ni altres regalets, tots legals sempre, és clar, fins i tot els consells d'administració, les assessories i altres pluriocupacions propies, totes sense oposició (maleït invent inútil d'un xinès, Kungfu Tsu o Confuci):

1. President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla 164.043,54 euros (i altre tant la seva senyora si fa no fa). Es de suposar que Artur Mas no serà pas menys.
2. President de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho 144.200 euros. De ministre, més.
3. Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu 117.398 euros.
4. President de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert 108.220 euros.
5. Alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón 100.743 euros.
6. Presidente País Vasco, Patxi López, 99.574 euros.
7. Presidente de la Diputación de Vizcaya, José Luis Bilbao 99.540 euros.
8. Presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre 98.700 euros.
9. President de la Diputació de Girona, Enric Vilert 98.000 euros.
10. Presidente de la Diputación de Palencia, Enrique Martín 97.339 euros.

Els batlles millor remunerats per ells mateixos

1. Barcelona - Jordi Hereu 117.398 euros
2. Madrid – Alberto Ruiz Gallardón 100.743 euros
3. Bilbo – Iñaki Azcuna 92.873 euros
4. Zaragoza – Juan alberto Belloch 92.414 euros
5. Valladolid – Francico Javier León de la Riva 91.000 euros
6. Valencia – Ritá Barberá 90.296 euros
7 .Castellón – Alberto Fabra 88.000 euros
8. Gasteiz – Patxi Lazcoz 85.570 euros
9. Oviedo – Gabino de Lorenzo 84.588 euros
10. Tenerife – Miguel Zerolo 84.445 euros
11. Donostia – Odón Elorza 82.091 euros
12. Huelva – Pedro Rodríguez 81.014 euros
13. Lleida – Ángel Ros 80..645 euros
14. Málaga – Francisco de la Torre 77.678 euros
15. Badajoz – Miguel Ángel Celdrán 73.500 euros
16. Santander – Iñigo de la Serna 72.416 euros
17. Alicante – Luis Diaz Alpieri 72.000 euros
18. Murcia – Miguel Ángel Cámara 72.000 euros
19. Ourense – Francisco Rodríguez 72.000 euros
20. Almería – Luis R. Rodríguez Comendador 71.005 euros
21. Salamanca – Julián Lanzarote 70.872 euros
22. Las Palmas – Jerónimo Saavedra 68.148 euros
23. Cuenca – Francisco Javier Pulido 68.000 euros
24. A Coruña – Javier Losada 66.942 euros
25. Burgos – Juan Carlos Aparicio 66.942 euros
26. Cádiz – Teofila Martínez 66.942 euros
27. Guadalajara – Antonio Román 66.492 euros
28. Ciudad Real – Rosa Romero 66.476 euros
29. Granada – José Torres 65.977 euros
30. Zamora – Rosa Baldeón 64.950 euros
31. Sevilla – Alfredo Sánchez Monteseirín 64.450 euros
32. Albacete – Manuel Pérez 63.434 euros
33. Córdoba – Rosa Aguilar 63.260 euros
34. León – Francisco Fernández 63.206 euros
35. Lugo – José López Orozco 63.000 euros
36. Palma de Mallorca – Aina Calvo 62.356 euros
37. Pamplona – Yolanda Barcina 61.982 euros
38. Girona – Anna Pagans 60.924 euros
39. Segovia – Pedro Arahuetes 60. 824 euros
40. Toledo – Emiliano García 60.389 euros
41. Cáceres – María Carmen Heras 60.200 euros
42. Pontevedra – Miguel Ángel Fernández 60.000 euros
43. Soria – Carlos Martínez 60.000 euros
44. Jaén – Carmen Purificación Peñalver 59.044 euros
45. Logroño – Tomás Santos 58.000 euros
46. Ávila – Miguel Ángel García 58.000 euros
47. Huesca – Fernando Elboj 48.688 euros
48. Teruel – Miguel Ferrer 47.000 euros
49. Palencia – Heliodoro Gallego 45.057 euros
50. Tarragona – Joseph Félix Ballesteros 33.264 euros

Mig pressupost de la Generalitat va al sector privat

Un 48% del que gasta la Generalitat va al sector privat en forma de béns i serveis, transferències i pagaments per inversions, segons un estudi sobre la cooperació pública i privada d'ESADE. A més, aquest percentatge augmentarà -segons l'escola neocon- perquè "dóna més flexibilitat a l'administració", però no menciona els beneficis pels qui controlen governs i pressupostos a canvi de precaritzar treball i societat.

Així ho reflecteix l'anuari Partners 2011, que "pretén avançar en el coneixement de la col·laboració publicoprivada" i inclou un estudi sobre el pressupost de la Generalitat.

Descomptats sous, despeses financeres i transferències a altres administracions, 17.600 milions de la Generalitat de Catalunya, el 48% del pressupost és despesa per mecanismes de mercat. Per Anna Tarrach, el fet que de cada 100 euros gairebé 50 tornin al sector privat és una xifra "significativa", perquè acosta Catalunya a països de capitalisme salvatge liderats pel Regne Unit i l'allunya d'altres comunitats autònomes i estats democràtics, sobretot pel capítol de sanitat, i també els d'ensenyament i acció social.

A més, Ángel Saz, professor de futurs lladres i defraudadors fiscals a ESADE, ha delirat amb l'argument que alguns serveis requereixen estar oberts sempre, i això els fa "bastant inviables" de gestionar amb funcionaris...

També ha assenyalat -amb la mateixa lògica servil i sense cap argument inteligent- que el "copagament" del ciutadà en alguns serveis serà una línia de futur i s'ha d'introduir de manera "gradual" i distributiva, és a dir, pagar més per rebre menys serveis i donant els beneficis als mateixos que han corromput i desmontat el sistema.

Per Saz: "El futur de l'administració passa per no créixer quantitativament en plantilla pròpia, passa per treballar amb els actors que ja existeixen i per tenir una plantilla pròpia que sigui més cervell que múscul". I no com els de ESADE i altres escoles per delinqüents fiscals i explotadors, sense ni una cosa ni l'altre...

Evidentment, per ser professor de neocons i feixistes no cal ser inteligent, només tenit molta cara, xaquetes de coloraines i un bon endoll.

Londres crema contra l'exclusió de la classe treballadora de la Universitat



Estudiants i policies es van enfrontar violentament el dijous a Londres en una manifestació contra la pujada del preu de les matrícules a les universitats, costos que el govern britànic ha decretat triplicar en contra dels interessos de la classe treballadora. Deu agents i 38 manifestants van resultar ferits i 22 persones van ser detingudes durant la llarga i multidudinaria protesta als carrers del centre de la capital en la qual es van veure involucrats fins el príncep Carles i la seva dona Camila, que "van resultar il.lesos" en un atac contra el seu cotxe.

Després de cinc hores de debats, la Cambra dels Comuns va aprovar a última hora de la tarda el polèmic projecte de llei que podria fins a triplicar el preu de les matrícules a les universitats d'Anglaterra per un ajustat resultat de 323 vots a favor i 302 en contra , quan la coalició dirigida pel conservador David Cameron disposa d'una àmplia majoria de 84 escons.

"Estic molt enfadada, però això no és el final", va dir entre sanglots a l'exterior del Parlament la manifestant Anna Campbell, de 19 anys, estudiant de francès i rus a la Universitat de Sheffield (nord d'Anglaterra), després de la votació.

"Això només és el principi, continuarem lluitant", ha afegit.

La violenta manifestació va ser la quarta que van protagonitzar milers d'estudiants des que el govern va anunciar el seu pla de pujar les matrícules a les universitats d'Anglaterra de les 3.290 lliures anuals per alumne actuals a 6.000 lliures, i fins i tot a 9.000 (14.200 $, 10.700 euros) "en circumstàncies excepcionals" a partir de 2012.

Durant hores, els joves, molts d'ells encaputxats, es van enfrontar als policies que buscaven impedir per tots els mitjans que s'acostessin al parlament, i els van llançar tota mena d'objectes.

"Era a la línia del front, vaig caminar fins el cordó policial, amb les mans a l'esquena, per explicar que el seu setge era immoral i inhumà", va explicar a l'AFP Julyen Phillips, un estudiant del Goldsmiths College de Londres de 23 anys, que portava la cara ensangonat abans de ser evacuat.

"Hi havia uns tipus que empenyien tanques al costat, però un policia va preferir pegar al cap", ha afegit a Parliament Square, una plaça situada just al costat de l'edifici.

A última hora, el Rolls Royce que transportava al príncep Carles, hereu de la corona, i la seva dona Camila va ser atacat quan el matrimoni es dirigia al teatre, però tots dos "van resultar il.lesos", segons el seu portaveu.

Els agressors van trencar però una de les finestretes del darrere del vehicle i el van ruixar de pintura, segons les imatges de la televisió.

Uns altres manifestants van destrossar mobiliari urbà, així com portes i finestres del ministeri de Finances indignats pel resultat de la votació que va obrir fissures en el govern de coalició de conservadors i liberaldemòcrates.

Malgrat algunes concessions d'última hora, 21 dels 57 diputats liberaldemòcrates van desafiar el seu líder, el viceprimer ministre Nick Clegg, i es van oposar a la pujada de preus, com va prometre el seu partit durant la campanya electoral. Vuit es van abstenir.

Una de les estudiants que es manifestaven en Parliament Square, Andrea Baptiste, de 18 anys, va titllar de "mentider" a Clegg per recolzar aquesta pujada que, segons ella, "crea greus divisions socials".

Els estudiants llancen pedres i pintura al cotxe de Carles d'Anglaterra

Els estudiants britànics han identificat el cotxe de Carles d'Anglaterra i Camilla Parker i l'han atacat trencant un vidre i llançant-hi pintura. Londres ha viscut avui una nova jornada de manifestacions i enfrontaments entre la policia i els estudiants. Milers d'estudiants s'han concentrat al voltant de Westminster en un últim intent per evitar que els diputats votessin a favor d'una reforma que triplicarà el preu de les matrícules universitàries fins a les 9.000 lliures anuals.

Els parlamentaris, però, han aprovat la mesura, tot i que el govern ha aconseguit només una majoria de 21 vots. La policia ha tancat els accessos al parlament britànic, i molts manifestants no han pogut arribar a la zona. De moment, hi ha hagut dinou ferits, segons els serveis mèdics de Londres. A més, la policia ha detingut almenys set manifestants.

Minuts abans de la votació definitiva dels diputats, els manifestants han cremat contenidors d'escombraries que han provocat intenses flames de foc a pocs metres de Westminster. Quan han conegut el resultats, els estudiants han tornat a intensificar les protestes, i han indicat que continuaran lluitant per evitar que la mesura no s'aprovi, ara, a la cambra dels Lords.

La divisió entre els parlamentaris, especialment dins del partit liberal demòcrata de Nick Clegg, ha provocat la dimissió de tres diputats liberal demòcrates amb càrrecs al govern de coalició: Jenny Willott, Mike Creockart i Lee Scott. Tots tres han deixat el càrrec per poder votar en contra dels plans del govern, que contradiuen la promesa electoral del partit d'evitar qualsevol augment en el preu de les universitats públiques.

La votació final ha donat la victòria al govern de coalició després de llargues negociacions i tensions entre els diversos partits. Fins a 333 diputats han votat a favor de l'increment dels preus de les matrícules, mentre que 302 han votat en contra. La xifra significa que el govern ha aprovat el canvi amb una majoria reduïda de només 21 diputats, molt menor de la que gaudeix normalment. De fet, en condicions normal el govern de coalició entre conservadors i liberal demòcrates té una majoria de més de 80 parlamentaris.

Els hackers solidaritzats amb wikileaks segueixen creixent

Durant les últimes hores els atacs de DDOS contra els perseguidors de Wikileaks-que ja s'ha cobrat diverses víctimes com ara PayPal, MasterCard, o el web de la fiscalia de Suècia-no solament no s'ha desinflat sinó que creix per moments segons les declaracions realitzades per un representant del grup de ciberactivistes Anonymous a la cadena BBC Ràdio 4 . La xarxa anònima de ciberactivistes ha creat una aplicació que permet a qualsevol cibernauta cedir la seva computadora en línia per a col·laborar en els atacs. Fins ara utilitzen Twitter per a orquestrar la protesta massiva.

Concretament i entre altres coses aquest representant, que s'ha autodenominat Coldblood, assegura que cada vegada més persones s'estan unint a la "botnet voluntària" amb la que en les últimes hores el grup ha tombat les diferents webs que comentàvem. A més tot sembla indicar que en breu hi haurà un atac de Denegació de Servei a Amazon per deixar de donar-li allotjament a WikiLeaks i probablement Twitter també acabi sent atacat ja que els de la xarxa de microblogging estan tancant a mesura que les van detectant els comptes que el grup utilitza per coordinar, en part, els atacs.
.

Detingut un adolescent a Holanda pels ciberatacs a Paypal i Mastercard

La policia holandesa va anunciar el dijous l'arrest d'un jove de 16 anys d'edat per la seva presumpta participació en els atacs en línia contra Visa i MasterCard com a part d'una campanya de vigilància per donar suport a Wikileaks. L'adolescent és l'únic detingut a escala mundial fins al moment per aquests atacs.

Segons un comunicat de premsa emès per l'Oficina Nacional, el nen va confessar haver participat en atacs contra les empreses de pagament online dels Estats Units que van enfurismar als partidaris de WikiLeaks tallant la capacitat de rebre donacions.

En resposta, un grup poc organitzat que porta el nom d'Anonymous va organitzar un atac de denegació de servei a un banc suís que tallar els fons a Assange fundador del grup, Julian, juntament amb els atacs a Visa.com, MasterCard.com i PayPal.com.

La investigació de l'oficina holandesa de Delictes d'Alta Tecnologia va ser comissionada pel fiscal Nacional en els Països Baixos. L'anunci no esmenta de quin crim el jove estava sent acusat, ni tampoc va indicar si la policia va pensar que el noi estava profundament involucrat amb l'organització del grup o va ser només un de milers que van oferir voluntàriament els seus equips per atacar els llocs web.