dimarts, 15 de març de 2011

EUPV exigeix al Consell el tancament immediat de la central de Cofrents (Vídeo Cayo Lara: No a les nuclears!)


El grup parlamentari d’EUPV ha presentat en Les Corts Valencianes, la petició per a que la Generalitat Valenciana es pronuncie i inste al Govern central al tancament definitiu de la central de Cofrents aquest mateix mes, quan es compleix la caducitat de la seua llicència. “Els esdeveniments al Japó han de fer reflexionar les institucions valencianes i espanyoles i actuar amb previsió, rebutjant el magatzem de Zarra i procedint d’immediat al tancament de la central de Cofrents”, ha reclamat el diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró. Al vídeo: Declaracions del coordinador general d'IU, Cayo Lara, que ha assegurat en roda de premsa, que les centrals nuclears són un perill seriós i cert per a la humanitat, i per això reiteren la seva posició de dir 'no' a les centrals nuclears.


Precisament, Esquerra Unida participà ahir en la marxa pel tancament de Cofrents, en la què s’exigí al Govern la no renovació de la llicència d’explotació de la central i el tancament d’aquesta. “No pot passar ni un dia més sense que no es prenga la decisió d’actuar. Estem parlant de qüestions vitals com són la seguretat per a les persones i el medi ambient. Les intencions d’allargar la vida de la central de Cofrent han de ser rebutjades. El perill d’un accident nuclear és cada volta major pel seu envelliment i deteriorament”, explica el diputat d’esquerres.

Torró manifesta que el que està ocorrent al Japó “és summament preocupant. Cal un debat seriós sobre política atòmica i el cas del Japó ha de ser un punt d’inflexió per a substituir l’energia nuclear per energies renovables que no generen la perillositat d’aquesta. Després de Txernòbil i Harrisburg, aquestos nous successos venen a confirmar les tesis que diuen que els riscos de l’energia nuclear, per xicotets que siguen en percentatge, són inassumibles per les seues dimensions catastròfiques, no hi ha llindar de risc acceptable en aquestes instal•lacions, i no hi ha centrals segures”.

Alerta nuclear al reactor 2: L'accident de Fukushima és ja de nivell 6 sobre 7

L'accident nuclear ocorregut a la central japonesa de Fukushima després del sisme i el tsunami del passat divendres, és de nivell 6 (sobre 7) i el recinte de contenció del reactor número 2 "ja no és hermètic", ha anunciat avui l'Autoritat Francesa de Seguretat Nuclear: "El fenomen va adquirir un abast molt diferent del d'ahir (dilluns). Està clar que estem en un nivell 6", va sostenir André Claude Lacoste, president del ASN (organisme independent) en una trobada amb la premsa.

El govern nipó ha ordenat que 140.000 persones es tanquin a casa després que una explosió i incendi empitjoressin la situació a la planta nuclear de Fukushima

El responsable de l'ASN va indicar que el recinte de contenció del reactor número 2 de la central de Fukushima, al nord-est del Japó, "ja no és hermètic". S'han evacuat 70.000 habitants propers i s'assumeix que hi ha un greu risc nuclear sobre la població.

El 12 de març, quan es va registrar una primera explosió en aquesta central nuclear situada 250 km al nord de Tòquio, la ASN havia indicat que l'accident es situava en el nivell 4 de l'escala internacional d'episodis nuclears i radiològics (INES) el màxim és 7.

En aquesta escala, la catàstrofe nuclear de Txernòbil (Ucraïna), l'abril de 1986, va ser de nivell 7.

La "justícia" espanyola condemnada a Europa per vulnerar la llibertat d'expressió d'Arnaldo Otegi


El Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg ha condemnat a Espanya per vulnerar el dret a la llibertat d'expressió del que va ser portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, quan va ser condemnat a un any de presó per un delicte d'injúries al Rei per definir-lo com "responsable dels torturadors". La sentència, feta pública avui dimarts pel Tribunal Europeu de Drets Humans, condemna a Espanya a pagar Otegi 20.000 euros per danys morals, a més dels 3.000 euros de les costes del procediment.

Aquesta condemna contra Otegi va ser dictada pel Tribunal Suprem i posteriorment avalada pel Tribunal Constitucional, que va rebutjar el recurs d'empara presentat per la seva defensa.

Segons el Constitucional, les afirmacions del líder de l'organització il superaven de manera "patent"-pel seu notori "caràcter infame" - el nivell del que lícit. Estrasburg entén, però, que s'ha vulnerat el dret d'Otegi a expressar-se lliurement:
"Les paraules d'Otegi no qüestionar la vida ni l'honor del Rei", afirma el TEDH.

Els magistrats del TEDH asseguren que les paraules d'Otegi no van constituir "una ofensa personal i gratuïta contra la persona del Rei" ni qüestionar "la seva vida privada i el seu honor personal".

El tribunal amb seu a Estrasburg considera que aquesta condemna "va ser contrària" al dret a la llibertat d'expressió del portaveu de Batasuna i vulnerar per tant l'article 10 de la Convenció Europea dels Drets Humans. L'acte pot ser recorregut davant la Gran Sala del Tribunal d'Estrasburg.

Otegi va dir que el Rei "protegeix la tortura i imposa la Monarquia"

Els fets van tenir lloc el 26 de febrer de 2003, quan, amb motiu de la visita del Rei al País Basc per inaugurar un central elèctrica a la província de Biscaia, Otegi va donar una roda de premsa en la qual, en resposta a la pregunta de un periodista, va dir que la presència del monarca a Euskadi era "una veritable vergonya".

Otegi ha assegurat que Joan Carles era "el cap" dels que havien presumptament sotmès a maltractaments als dirigents d'Egunkaria durant els cinc dies que van romandre incomunicats després de la seva detenció. Va definir en aquest sentit al Rei com "aquell que protegeix la tortura i que imposa el seu règim monàrquic al nostre poble pel mig de la tortura i de la violència".

Tot i que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va absoldre en un primer moment, Otegi va ser finalment condemnat l'any 2005 el Tribunal Suprem a un any de presó per haver comès un delicte d'injúries greus al Rei.

Un any més tard, el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit el recurs del exportaveu de Batasuna, per la qual cosa Otegi va decidir acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Líbia: Els libis s'enfronten i l'OTAN es queda amb el botí

Armando Pérez: Líbia és un mos suculent i absolutament indefens perquè, quan surti Gaddafi, ningú pot demostrar amb papers a la mà qui és el propietari o responsable de 200.000 milions de dòlars de reserves internacionals i almenys 430.000 milions invertits a Europa i Estats Units, a més de la novena reserva d'hidrocarburs més gran del món. Entre les notícies relacionades amb Líbia, alguns mitjans d'informació a Rússia i l'exterior comenten les mesures empresa per alguns governs occidentals per contenir la contraofensiva del líder libi, Muammar el Gaddafi de qui les tropes, de mica en mica, recuperen el control sobre les ciutats on dies abans va triomfar la sublevació.

En particular, la congelació de comptes de bancs i actius suposadament pertanyents a Gaddafi, els seus familiars o el seu entorn, amb l'objectiu d'afeblir-lo econòmicament i impedir que compri més armes per aixafar la revolta i conservar el poder a Líbia.

Encara que, teòricament, Gaddafi ja no podia comprar més armes perquè les sancions imposades recentment pel Consell de Seguretat de l'ONU inclouen un embargament total a la venda d'armes al règim libi, en moments que la situació al país àrab depèn de la capacitat de combat de cadascuna de les parts enfrontades.

Recolzar el règim de sancions contra Líbia ja va suposar pèrdues per a Rússia, en concepte de l'incompliment de contractes de venda d'armes anteriorment subscrits amb les autoritats líbies.

I altres països d'Europa també assumeixen pèrdues després de suspendre clàusules de manteniment, lliurament de recanvis i modernització d'armament venut a l'exèrcit de Gaddafi per empreses d'Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Espanya, entre altres.

El govern d'Itàlia va concedir a Gaddafi llicències per exportar caces i bombarders per 107 milions d'euros, perquè el govern de Líbia és accionista de la italiana Finmeccanica, la vuitena empresa productora d'armes en el món, que compta amb fàbriques d'helicòpters en el territori libi.

El 2009, Alemanya va vendre a Líbia armament per 83,5 milions d'euros entre vehicles tot terreny, helicòpters, radars, i armament amb capacitat de inutilitzar la molt esmentada zona d'exclusió aèria, com proposen alguns països europeus i alguns dels cancellers dels països membres de la Lliga Àrab en una cimera celebrada la setmana passada al Caire (amb la negativa de Síria, Algèria, Sudan i Iemen, a la que s'ha afegit Turquia).

I no obstant la seguretat que ningú ven o vendrà més armes a Gaddafi, la croada internacional contra les reserves de divises líbies i els seus actius a l'exterior sembla que tenen motius diferents.

I no és per menys, en les actuals circumstàncies, Líbia és un mos suculent i absolutament indefens perquè, quan surti Gaddafi, ningú pot demostrar amb papers a la mà qui és el propietari o responsable de 200.000 milions de dòlars de reserves internacionals, almenys 430.000 milions invertits a Europa i els Estats Units i la novena reserves d'hidrocarburs més gran del món.

Fins que va esclatar la revolució a Líbia, l'administrador d'aquesta renda era Gaddafi i com ara el consens mundial és que el coronel libi ha de dimitir, per lògica les riqueses líbies han de passar a les noves autoritats.

El problema és que "aquestes autoritats" no existeixen en absolut.

Per profit dels cobdiciosos, l'actual situació a Líbia condueix a un carreró sense sortida o a compromisos arriscats a molt llarg termini, perquè les amorfes forces revolucionàries que es perfilen com a representants del poble libi amb prou feines han estat reconegudes a Occident com "interlocutors" sense cap atribut de legitimitat.

I mentre aparegui aquesta "legitimitat" que compleixi els requisits que exigeix ​​Occident, pot passar molt de temps. Mentrestant, els governs dels països civilitzats preocupats de paraula, però sense moure un dit per aturar la guerra civil a Líbia van començar unilateralment la repartició del pastís.

Amb la precisió de franctiradors, els governs van bolcar tot el poder de la seva legislació per congelar els fons de l'Autoritat Inversora Líbia (LIA, per les seves sigles en anglès), fons sobirà amb inversions en sectors claus de l'economia mundial.

LIA té accions del banc Unicredit, del consorci automobilístic Fiat i fins a part del Club de Futbol Juventus de Torí.

Precisament LIA i no Gaddafi figura com la major accionista de l'empresa Libyan Italian Advanced Co, subsidiària de Finmeccanica que fàbrica helicòpters en plantes a Líbia.

Considerat el 13º major fons sobirà del món, LIA també té inversions a Anglaterra amb accions en el banc escocès (i d'en Botín R.S.) HSBC, la major entitat bancària del Regne Unit, i és el cinquè accionista del grup Pearson, propietari del diari Financial Times (FT).

El fons libi té participacions en la petroliera Royal Dutch Shell (de la reina d'Holanda i els Rothchild. R.S.), en la banca Standard Chartered, en Vodafone i a British Petroleum (de la d'Holanda i la d'Inglaterra, R.S.), que té concessions petrolíferes i inversions superiors als 1.000 milions d'euros a Líbia.

LIA també té inversions importants als EUA més que tot en les empreses (petroliera dels Rockefeller, R.S.) Exxon, Chevron, Pfizer, Xerox, Halliburton i Honeywell Bull, del sector aeroespacial.

En començar la campanya contra LIA, alguns experts a Rússia comparteixen l'opinió del president de Veneçuela Hugo Chávez quan va afirmar que molts governs aprofiten la situació a Líbia per treure profit a costa del capital libi invertit a l'exterior, mentre apareixen els nous propietaris legítims.

En conseqüència, Alemanya, Canadà, Àustria i Suïssa (governats tots per les dretes amb extrema dreta neonazi, R.S.) ja van congelar comptes de Gaddafi, els seus familiars i entitats libies, i els EUA també van congelar fons libis per una suma de 30.000 milions de dòlars.

El problema és que cada un d'aquests governs no explica les implicacions de les mesures imposades i en el millor dels casos, afirmen que es tracta de la suspensió total de transaccions i el pagament de dividends.

El ministre d'Economia, Rainer Bruder, qui va ordenar el bloqueig dels comptes del Banc Central, del Libyan Foreign Bank, i LIA a Alemanya, va garantir que els comptes estaran sota custòdia fins que la situació Líbia s'aclareixi i el capital pugui ser posat en mans d'autoritats reconegudes pel poble libi.

Però els experts russos afirmen que la congelació de fons més que tot impedeix als actuals propietaris (Gaddafi) utilitzar aquests fons i que és molt difícil la transferència als "nous" amos.

Com a exemple citen el plet de les autoritats d'Haití que des de 1989 reclamen sense èxit la devolució dels comptes dipositats en bancs de Suïssa de l'ex dictador Jean-Claude Duvalier, o Mobutu, expresident del Zaire, entre tants d'altres.

Tot i que les noves autoritats a Egipte ja van presentar les demandes corresponents, les autoritats helvètiques no han congelat els comptes de l'enderrocat president Hosni Mubarak.

Tècnicament la part executora de l'embargament respon pel valor nominal del capital, i no dels dividends o pèrdues que pot passar durant el bloqueig d'aquests actius.

Queda l'esperança en què els governs occidentals tornaran al poble libi aquests fons que per a ells significa, progrés i benestar, que és pel que actualment lluiten els que es van aixecar en armes contra Gaddafi.

Karzai, fart de l'OTAN: "EUA i l'OTAN han d'aturar les operacions a Afganistan"

El president de l'Afganistan Hamid Karzai va dir el dissabte que les tropes de l'OTAN i els EUA ha de "aturar les seves operacions al país" quan es va reunir amb les famílies dels assassinats per error per la Coalició a la ciutat de Asadabad, província central de Kunar. Testimonis van dir que el president va plorar davant d'una noia que tenia una cama amputada després d'un atac d'helicòpter dels EUA.

Seixanta-quatre civils, entre ells 40 nens, van ser assassinats per error en la LE15 Kunar entre febrer i 1 de març. El mateix Karzai ha perdut un cosí del seu pare mort a la província de Kandahar.

Organitzacions jueves recolzen el Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) a Israel

El 4 de febrer, es va emetre una "Declaració d'Organitzacions Jueves en oposició al BDS". En resposta a aquesta declaració, més de 20 organitzacions i activistes jueus d'arreu del món han publicat la "Declaració d'activistes i organitzacions jueves actives en el Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra Israel": Fem una crida a organitzacions i individus a unir-se a nosaltres en la signatura d'aquesta carta en suport de la justícia i contra l'opressió, en favor de la vida i el benestar humans i contra el racisme i la colonització. Manifestémonos contra l'ús fraudulent de l'antisemitisme com encobriment del racisme i l'ocupació.

Uneix-te a nosaltres en el moviment per la justícia a Palestina i cap a un món en pau, llibertat i equitat amb els nostres conciutadans.

Donem la benvinguda a organitzacions i individus a unir-se a nosaltres en la condemna de les falses afirmacions d'antisemitisme emeses en l'intent de desacreditar el nostre activisme col.lectiu antiracista contra l'apartheid israelià.

Per signar la carta i difondre-la en les seves xarxes, si us plau cliqui:
http://www.ijsn.net/657/.

Declaració d'activistes jueus i organitzacions jueves actius en el BDS contra Israel. Una resposta jueva a la Declaració de febrer de 2011 d'Organitzacions Mongetes Sionistes sobre les Campanyes de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra Israel.

Atès que els boicots, desinversions i sancions acadèmiques, culturals i comercials cap a Israel:

* Estan sent apel.lats per la Societat Civil Palestina en resposta a l'ocupació i colonització de la seva terra,
* Són una eina moral de resposta no-violenta i pacífica a més de seixanta anys de colonialisme israelià, i,
* En forma justa exigeixen la crida a la rendició de comptes d'institucions israelians (i els seus aliats i socis) que usufructúa vincles comercials, culturals i acadèmics per blanquejar la responsabilitat d'Israel per continus crims contra la humanitat,

Les organitzacions i persones sotasignants mantenim inamovible el nostre suport a les iniciatives de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra Israel fins que aquest compleixi la seva obligació de reconèixer el inalienable dret del poble palestí a la seva autodeterminació i respecti en la seva totalitat els dictats del dret internacional.

BDS no és antisemita. Rebutgem la noció que l'anomenat de Palestina de 2005 al BDS, i les campanyes de BDS a tot el món que ell mateix ha inspirat, tenen les seves arrels en un sentiment antijueu. Per contra, BDS és un moviment antiracista en contra de la brutal ocupació quotidiana de Palestina i l'amenaça militar a la regió per l'Estat d'Israel. Les falses acusacions d'antisemitisme distorsionen la veritable naturalesa de la lluita palestina i són una ofensa i una traïció a la llarga història de la supervivència i resistència jueves a la persecució.

BDS no és anti-democràtic. També rebutgem l'afirmació que el boicot acadèmic i cultural d'Israel desafien el principi democràtic de la llibertat d'expressió. La investigació i el desenvolupament en les institucions acadèmiques tenen un paper central en el disseny i la defensa de les maquinàries militar i d'intel ligència d'Israel. Les institucions culturals perpetuen el frau de la democràcia israeliana. El defensar la llibertat d'expressió d'aquells que menyspreen la justícia i el demonitzar els que lluiten per la justícia és un flac favor a la genuïna democràcia.

Una família de Vic sospita que els van robar el fill quan va néixer, el 1974

Quan van començar a investigar al jutjat els van dir que a Vic mateix n’hi havia almenys tres casos més. Ho sospiten arran de l’obertura del debat social per aquests fets i comprovant que hi ha detalls que no els quadren. Vic podria ser un altre dels punts de l’Estat espanyol on es van registrar casos de nens robats (300.000) a partir del franquisme. El seu cas es remunta a l’any 1974 per un part que va tenir lloc a L’Aliança. Per això ara, arran del debat social que s’ha obert, també han optat per investigar el cas i aclarir què va passar.

Tot l’embaràs va anar bé, sense complicacions. Tant és així que la mare de la família va decidir que pariria amb el suport d’una llevadora, per fer-ho fàcil. I el part, explica, tampoc va tenir cap mena de complicació.

Els problemes van arribar després. “El vaig veure sortir, el van agafar, el van tapar i se’l van endur corrent; més tard ens van venir a dir que s’havia mort”, explica la mare, consternada perquè ningú li va detallar mai quina havia estat la causa de la mort que declaraven.

Han passat 36 anys però en recorden molts detalls. O més aviat els detalls que mai van conèixer, que s’han acabat convertint en interrogants sense resposta. Si realment el nen va morir, per
què no els van deixar veure el cos ni tenir-hi cap mena de relació addicional? “Ens van dir que s’encarregarien de tot i que l’enterrarien”, diu la dona.

No ho veuen clar, perquè consideren que l’enterrament, “car com és”, l’hauria d’haver assumit la família i no el centre hospitalari.

Arran de la investigació que estan fent pel seu compte han pogut saber que al cementiri de Vic no hi consta aquest enterrament. Tampoc consta, diuen, al registre de naixements i defuncions de la Clínica. En canvi, sí que el van inscriure al lligall d’avortaments del Registre Civil, ja que els metges en van certificar la mort abans que passessin les 24 hores de vida.

Això també els ha dut a intentar recuperar la història clínica de la dona, on haurien de constar-hi els fets o, almenys, que va estar ingressada. Però els arxius han desaparegut. Des del Consorci Hospitalari de Vic, que ara gestiona la Clínica de Vic (abans L’Aliança), argumenten que no tenen cap documentació de l’any 1974 perquè ja no els la van passar en el seu moment.

De fet és la mateixa resposta que van donar a la família de Vic que ara està investigant el seu cas: “Ens van dir que no ho trobaven”, s’exclama la dona. Fonts de L’Aliança consultades per EL 9 NOU no han donat resposta sobre el cas.

Amb tots aquests interrogants, sospiten que podrien haver estat víctimes d’un altre cas de nen robat que es podria haver venut després a una família que el volgués adoptar a canvi de diners. “Volem que alguna de les persones que hi estaven involucrades en aquell moment tinguin un mínim remordiment”, argumenten.

A la seva recerca particular els ha acabat d’animar el fet que als jutjats de Vic els diguessin que, abans que ells, almenys tres famílies més ja els havien anat a demanar informació perquè també sospiten que podrien haver estat víctima de més casos de nens robats del franquisme.

Excandidat presidencial a Bielorússia imputat, fuig a Polònia protegit per diplomàtic

Un ex candidat presidencial a Bielorússia, en espera de judici per organitzar els avalots de les últimes eleccions, diu que ha fugit del país per escapar de la tortura a mans de la policia secreta. Ales Mikhalevich (foto) va dir en un blog el dilluns que estava en un lloc segur a l'estranger i "fora de l'abast del KGB de Bielorússia". Es diu que un cotxe amb distintiu diplomàtic l'ha portat a Polònia, que ho nega. Mikhalevich havia acusat el mes passat la KGB bielorussa de torturar presos polítics amb la finalitat que signessin una declaració de cooperació.

El ara fugit va dir que va ser colpejat, despullat i penjat per les mans durant els seus gairebé tres mesos a la presó, i que va ser posat en llibertat només després de signar aquesta declaració. El KGB ha rebutjat la demanda de Mikhalevich sobre tortures, que cap més dels detinguts, ja en llibertat i alguns inculpats, tampoc ha denunciat.

No està gens clar com Mikhalevich ha aconseguit escapar-se del país donat que les autoritats seguien retenint el seu passaport i se li va prohibir sortir de Minsk, la capital, en espera de judici.

Abans, un reporter d'un periòdic rus, Gazeta.Ru, cità una font d'entre els associats de Mikhalevich dient que va creuar la frontera amb Polònia en un vehicle diplomàtic.

L'informe no va poder ser confirmar i el Ministeri de Relacions Exteriors de Polònia va dir que no tenia confirmació de que Mikhalevich era a Polònia.

Mikhalevich va ser un dels centenars de persones detingudes, entre ells set candidats presidencials, durant els assalts contra institucions i edificis públics, organitzat ja abans de coneixer els resultats, que van donar un 78% al comunista Lukaitxenko i un 6% als vuit altres candidats junts.

Prop de 8000 persones han estat ateses per l’oficina d’habitatge a Guíxols

El març del 2009, després de 6 anys de reivindicacions del grup municipal d’ICV-EUiA, el govern de l’ajuntament de Feliu de Guíxols, va crear la regidoria i va posar en marxa el Servei Local d’Habitatge. Jesús Fernández regidor que va impulsar la creació del Servei recorda què durant aquests dos anys en funcionament ha servit per ajudar moltes persones a tramitar ajuts per aconseguir habitatge, per rehabilitar-ne, com a mitjancer entre llogaters i propietaris, per tirar endavant el Pla Local d’Habitatge i per gestionar la concessió d’habitatges de protecció.

Més de 7.700 persones s’han fet servir aquest servei en aquest dos anys. Abans, aquestes gestions s’havien de fer a Girona o bé al Consell Comarcal, a La Bisbal.

En una primera etapa l’oficina va comptar només amb fons municipals, fins al juliol de l’any passat, que es va convertir en Oficina Local d’Habitatge amb el suport de la Generalitat. Convergència i Unió, que havia votat fins tres vegades en contra de la creació de l’oficina, va donar-li continuïtat un cop va ser al govern.

La primera fita de l’Oficina va ser la promoció i adjudicació dels habitatges de Mas Falgueres, amb 18 pisos de lloguer i 18 de venda , que en conjunt va tramitar 190 sol·licituds.

Actualment s’ocupa de l’ajut al lloguer, l’anomenat “lloguer just”, que és dona a persones de determinats ingressos amb una quantitat màxima de 240 € mensuals i una mitjana de 200€ per sol·licitud aprovada. En aquests dos anys aquests ajuts han suposat per a les famílies beneficiades un total de 588.000 €. També s’ha ocupat de les persones que reben la renda bàsica d’emancipació, joves entre 22 a 30 anys. Es tracta de 200 casos que en aquest moments reben una ajut de 210 € mensuals tot plegat més de mig milió d’euros anuals per famílies de Guíxols.

Un altre servei que s’està oferint, aquest de del setembre del 2010, és la “Bossa de lloguer social”, del qual ja s’han llogat 10 habitatges i 7 més estan en tramitació. Es tracta de facilitar l’accés a famílies amb pocs recursos que potser no trobarien lloguers. També s’ofereixen garanties als propietaris, com assegurances multirisc, servei jurídic en cas d’impagament i un seguiment de l’ús correcte de l’habitatge.

EUiA, resolució de la CN sobre el món àrab: No a l'intervenció a Líbia

Resolució de la Comissió Permanent d’EUiA: La formació se solidaritza amb la lluita del poble i demana que “es creïn les condicions per a la fi de la violència, un alto al foc i l'inici d'un diàleg”, rebutja la intervenció estrangera i demana que “es creïn les condicions per a la fi de la violència, un alto al foc i l'inici d'un diàleg”. El 17 de desembre de 2010 un jove tunisià s'immolava en un acte de desesperació, símbol de manca d'expectatives de futur. Des d’aleshores ençà quelcom està canviant al món àrab. Aquests canvis s'estan produint en major o menor mesura a Tunísia, Egipte, Iemen, Iraq, Jordània, Líbia, Baréin, Algèria i Marroc, entre d'altres països.

Hi ha elements comuns que han fet possible aquests fets: manca de llibertats, governs corruptes, incapacitat per construir estats democràtics, empitjorament de les condicions econòmiques i socials i manca de perspectives de la gent treballadora i de la joventut. Han estat governs que han rebut el suport històric de les potències occidentals (Unió Europea i Estats Units) per motius geopolítics, econòmics (petroli i gas) i amb el pretext de la lluita contra el terrorisme internacional.

A Líbia, la resposta violenta i repressiva de Muammar el Gaddafi als legítims anhels de llibertats, en sintonia amb les revolucions de caràcter nacional i democràtic a la resta de països, ha derivat en una greu confrontació armada interna.

EUiA ens solidaritzem amb la lluita del poble libi, en favor de la llibertat, les reformes democràtiques, econòmiques i socials, així com per a la fi del règim autoritari libi de Gaddafi. EUiA demanem que es creïn les condicions per a la fi de la violència, un alto al foc i l'inici d'un diàleg que respongui als anhels de llibertats i democràcia del poble libi.

EUiA ens manifestem en favor de la pau i el respecte ple a la vida i als drets de tots els ciutadans i ciutadanes libis, sense intervenció estrangera, que només serviria per a la prolongació del conflicte. Tal i com dèiem a la resolució del 24 de febrer: “Donem suport a les lluites dels ciutadans i ciutadanes àrabs que lluiten per deslligar-se de l’imperialisme i per les seves aspiracions nacionals i democràtiques”.

EUiA ens oposem a qualsevol tipus d'intervenció militar a Líbia, aquests tipus d’intervencions militars s'ha demostrat que comporten conseqüències pitjors, especialment per a la població civil, com en els casos d'Iraq i Afganistan. Ens oposem la instal·lació d'una zona d'exclusió aèria, que entenem com a pas previ a una intervenció militar.

EUiA ens solidaritzem amb les organitzacions de l'esquerra política i social àrabs i la seva lluita que, tal i com han definit en una recent reunió a Beirut del Fòrum de l'Esquerra Àrab, afirmen: “Les tasques de les forces d'esquerra àrabs són reforçar-nos i consolidar el moviment revolucionari que està vivint la regió”.

Resolució de la Comissió Permanent d’EUiA, 14 de març 2011

Turquia també s'oposa a l'intervenció de l'OTAN a Líbia

El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, ha manifestat avui que s'oposa a la intervenció de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) a Líbia, ja que considera que la via militar no ajudarà a trobar una solució per al conflicte que travessa aquest país del nord d'Àfrica. Erdogan va fer aquestes declaracions durant un discurs pronunciat davant més de mil persones, amb motiu de la reunió de dos dies de la Cimera dels Líders del canvi, que es va inaugurar avui al Centre de Convencions d'Istanbul. Foto: Tropes Saudites a Baréin.

Líbia i Baréin: entre resolució i l'intervenció
Muammar al-Gaddafi recupera terreny perdut i els atacs no cessen. La comunitat internacional vacil.la a intervenir, encara que l'Unió Europea va enviar ahir (2011.03.14) una missió a Bengasi.

Gaddafi recupera terreny i ja ha pres Brega mentre la estratègica Aydabiya està sent atacada amb l'objectiu de recuperar Bengasi, bastió dels insurgents. Mentrestant, la Unió Europea, que va reconèixer el divendres 11/03 al Consell insurgent com el seu interlocutor, ha enviat una missió a Bengasi.

La resolució es fa esperar

Després que la Lliga Àrab demanés expressament al Consell de Seguretat de Nacions Unides l'aprovació de la zona d'exclusió aèria, França i Gran Bretanya -promotors de la idea- fan pressió també en la trobada del G-8 a París per intervenir a Líbia.

Segons la informació oficial, no és que la Gran Bretanya vulgui una intervenció militar sigui com sigui, es tracta més aviat de protegir la població civil. No obstant això, el Consell de Seguretat -on estan la Xina i Rússia amb dret a veto- no s'ho creu pas davant les experiències conegudes d'Iraq i Afganistan.

Hi ha encara "qüestions fonamentals" sense resposta, ha estat el comentari de l'ambaixador rus a Nacions Unides, Vitaly Txurkin. Com per exemple: "Qui i com va a implementar la zona d'exclusió?".

Per la seva banda, l'ambaixador francès, Gerard Araud, parla de que la resolució sobre això podria estar a punt aquesta setmana.

El perill latent, segons diverses anàlisis, és que per a quan la resolució estigui a punt, Muammar al-Gaddafi hagi recuperat l'absolut control de Líbia. Mentrestant, "cada dia Gaddafi s'enfronta amb més brutalitat al seu poble", va dir el primer ministre britànic David Cameron, principal promotor dels atacs a Líbia i que va anar a Egipte a vendre armes a la junta militar que l'OTAN subvenciona i manté al poder dictatorialment, com a Europa, amb lleis electorals feixistes i antidemocràtiques.

Per la seva banda, Alemanya, membre no permanent del Consell de Seguretat, segueix veient amb escepticisme una intervenció militar: "Estem convençuts que Alemanya no s'ha de veure embolicada en una guerra prolongada en el Nord d'Àfrica", va subratllar el ministre d'Exteriors, Guido Westerwelle, afegint que Berlín advocarà més aviat per majors sancions contra Líbia.

Tremola la Península Aràbiga

Mentrestant, la Península Aràbiga també segueix sumida en enfrontaments. Mentre al Iemen les manifestacions van intensificar i l'aparell estatal carrega contra els manifestants contra el règim de 32 anys d Abdallah Saleh, a la petita Baréin van arribant 1.000 soldats saudites i dels Emirats Àrabs Units per donar suport al dictador, el rei Hamad ibn Isa Al Khalifah. Des de fa quatre setmanes els manifestants exigeixen reformes democràtiques malgrat la violenta repressió de l'autòcrata.

El tirà ha demanat el suport dels països sunnites del Consell de Cooperació del Golf (CCG)-al qual pertanyen Kuwait, Qatar, Oman i els Emirats Àrabs Units- per "mantenir l'ordre i la seguretat". És la primera vegada des de fa 20 anys -quan la primera guerra de l'Iraq i la invasió a Kuwait- que el CCG es mobilitza en suport a un dels seus membres en crisi. Les forces opositors de Baréin parlen ja d'una "ocupació" del país.

Petició per a la convivència i contra la intolerància a Alsàcia

A Alsàcia, on els catòlics tenen les seves catedrals i esglésies, els protestants tenen els seus temples, hi ha sinagogues jueves, els cristians ortodoxos tenen les seves esglésies i altres religions tenen les seves sales d'oració, i els musulmans finalment tindran una gran mesquita a Estrasburg. Els agnòstics, els ateus i els que no els importa res es troben al wynstub i la bierstube (cerveseria) o a les cases de te. L'extrema dreta, en les seves variacions regionals o nacionals, s'enquisten a la llum de la política xenòfobs propagada pel govern.

Si bé molts actes racistes, xenòfobs, antisemites, islamòfobs, profanació de cementiris i els atacs contra la propietat i les persones a Alsàcia embruten el món, els líders locals del Front Nacional (feixistes), Alsàcia Primera posa més èmfasi que altres en una campanya des de fa molt de temps contra els musulmans, amb el pretext d'oposar-se a un minaret, i propagar caricatures racistes.

Els sotasignant(s), creients i no creients, diuen que totes les religions han de gaudir d'igualtat de drets, quan es respecten les lleis de la República. Tots junts, els que creuen en el cel i els que no, declarem la nostra oposició a les intrigues de la intolerància i l'odi que descomposa la convivència.

I.U. vol reforçar la llei per a la Recuperació de la Memòria Democràtica

"Es reconeix el dret de la ciutadania andalusa a localitzar els ciutadans andalusos desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista". Així diu l'article 9 de la proposició de llei per a la Recuperació de la Memòria Democràtica a Andalusia, que Izquierda Unida presentarà en breu al Parlament autonòmic i que reforça alhora que desborda la norma aprovada pel Congrés el 2007. El text obliga la Junta a localitzar les fosses comunes, garantir la seva conservació, excavar-les i exhumar les restes si és possible, així com identificar-los.

IU pretén amb això alliberar de responsabilitat a familiars i associacions i obligar a la Junta a assumir directament i d'ofici aquestes tasques. Les despeses de tot això "seran sufragats" per l'Administració autonòmica. "Quan els treballs realitzats donin com a resultat la troballa de restes de desapareguts es procedirà a denunciar davant els jutjats", assenyala l'article 11.

La llei recull en l'article 1 el "dret de la societat a conèixer la veritat dels fets esdevinguts durant la Guerra Civil, la dictadura [...] i la transició". Una de les mesures per a garantir-seria la inclusió de la "Memòria Democràtica" en el currículum escolar. La norma fixa la creació d'un Institut de la Memòria Democràtica, d'un cens públic de desapareguts i d'un banc d'ADN. També preveu un Catàleg de Llocs de la Memòria Democràtica.

La llei imposa la retirada dels símbols franquistes dels edificis privats i obliga la Junta a reparar econòmicament els familiars dels "defensors de la democràcia".

És una incògnita el recorregut del text, que serà presentat aquest dimarts davant els mitjans. Ni tan sols està garantida la seva admissió a tràmit. El PSOE podria tombar-argumentant que ja existeix una llei de memòria històrica. Independentment que ara prosperi o no, queda clar l'enfocament republicà de la proposta sobre memòria històrica d'IU, que té opcions d'entrar al Govern andalús després de les eleccions de 2012 si el PP no obté majoria absoluta. La coalició ha advertit que aquest assumpte és una de les seves prioritats.

EUPV de Vila-real critica la campanya del PP “Creixem amb tu”

El candidat d'EUPV a l'alcaldia de Vila-real, Alejandro Moreno, ironitza que amb el govern del PP, l'únic que creix, “és la deute públic, actualment absolutament descontrolat”, i considera questa campanya una burla a la ciutadania. El candidat critica que l'equip de govern del PP, gasta grans quantitats de diners en propaganda i en millorar la seua imatge davant de la ciutadania: “Voldríem saber a quant ascendeix la despesa en publicitat de l'Ajuntament de Vila-real, pagada amb els diners tots i totes, de com ho estan fent de bé amb els parcs i jardins, amb els col·legis públics, amb els centres de dia, i tot l'imaginable, una realitat que no veiem”.

El representant d'esquerres considera insultant i poc respectuós amb la ciutat que mentre l’ajuntament es gasta els diners públics en coses absolutament supèrflues, “el PP es dedica a acomiadar a treballadors municipals i deixar-los a l'atur sense contemplacions”, i agrega, “aquesta és la idea del PP de créixer, aquesta campanya és absolutament demagògica”.

Moreno argumenta que des d'Esquerra Unida de Vila-real, plantegem que la política de desenvolupament “no ha de passar per engrandir el deute públic, ni per la privatització de serveis, sinó per l'enfortiment dels serveis públics locals, amb el desenvolupament de la qualitat integral del servei, amb gestió comunitària, amb participació comunitària, amb pressupostos decidits per la pròpia comunitat”. I finalitza, “el ciutadà paga els seus impostos, el ciutadà decideix que es fa localment amb els seus recursos, tant econòmics i d'infraestructura, com a humans, tècnics i professionals, aquesta és la idea de créixer d’EUPV”.

Geli: "El 2003 el finançament era "molt pitjor" que l'actual"

És una obvietat que CiU s'amaga darrera sa xerrameca demagògica, doncs és clar que el finançament de la Generalitat durant els anys del pujolisme i els seu aliat Aznar -el pacte del Majèstic-, a part dels nombrosos casos de corrupció ja sentenciats o per sentenciar, era molt més negatiu per a Catalunya que l'actual. Així, l'exconsellera de Salut del PSC, Marina Geli, ha declarat que estaven a punt d'embargar l'Hospital de Sant Pau per no pagar les quotes de la Seguretat Social quan va entrar a la conselleria.

Geli ha demanat un gran pacte en la sanitat de cara als pressupostos d'aquest 2011 i dels pròxims

L'exconsellera de Salut i diputada del PSC al Parlament, Marina Geli, ha recordat a CiU que quan els socialistes van arribar al govern el 2003 es van trobar que la situació del finançament era "molt pitjor" que l'actual.

Geli ha posat un exemple del que es van trobar i ha revelat que l'Hospital de Sant Pau de Barcelona estava a punt de ser embargat perquè no pagava les quotes de la Seguretat Social.

D'altra banda, Marina Geli ha reclamat un gran pacte per al sector sanitari de cara als pressupostos d'aquest any i els pròxims arran de les retallades anunciades per l'actual conseller, Boi Ruiz, i ha recordat els grans avenços que s'han fet des del tripartit en sanitat a Catalunya en els últims anys arran d'un pacte tàcit que hi havia entre tots els partits.

EUPV insisteix en la comissió d’investigació sobre irregularitats a Fira València

La candidata d’EUPV a la Presidència de la Generalitat i coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, ha insistit aquest matí en que “hi ha una ombra d’irregularitats molt evident en els pagaments del Consell a Fira València”. Esquerra Unida ja denuncià els pagaments en negre per part de la trama Gürtel a una directiva de Fira València, així com la realització de viatges privats d’una empresa del president amb càrrec al pressupost de la institució.

“I hui un mitjà de comunicació fa públics els pagaments del Consell a la Fira per un acte del PP europeu. Exigim explicacions immediates de Rambla en les Corts i insistim en la necessitat que es cree una comissió d’investigació que aporte lluny a aquest obscur assumpte”.

El passat mes de febrer, Sanz ja reclamà explicacions sobre el que estava passant a Fira València al conseller d’Indústria en Les Corts Valencianes. “Exigírem aleshores que s’obriguera una investigació al respecte perquè els fets eren molt greus i estàvem parlant de la desviació de diners públics. Ara estem davant d’altra més, d’actes del PP presumptament pagats amb diners de tots els valencians i valencianes”, critica.

Esquerra Unida recorda que Fira València és una institució pública, “i seria intolerable que estiguérem davant d’altre cas de corrupció. Per això li demanem a Rambla que obriga la porta a la transparència en Fira València. El PP està ja massa acostumat a que els periodistes publiquen casos de suposada corrupció en les institucions i com a resposta simplement guarde silenci i negue la major”.

Sanz ha lamentat a més que mentre açò ocorre, “assistim precisament a la presentació per part de l’empresa d’un Expedient de Regulació d’Ocupació que afecta a la majoria de la plantilla. Això fa que encara ens indigne més la situació, i exigim respostes immediates”.

Marina Albiol: “No hi ha dates per al TRAM”

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, critica la manca de planificació del Consell en el desenvolupament del Tram a l'àrea metropolitana de la Plana. “Han enganyat als ciutadans i ciutadanes, amb un projecte que a dia d'avui deuria 40 kilòmetres actius”. “El conseller, Mario Flores d’infraestructures, ha reconegut en la comissió d'obres públiques de Les Corts Valencianes, que no hi ha dates per al TRAM en el seu projectat recorregut per la plana”, assegura la diputada.

“Davant de les preguntes del grup d'EUPV, no ha pogut més que reconèixer que no tenen cap calendari real i factible per a la connexió mitjançant Trolebús de l'àrea metropolitana de Castelló”.

La diputada considera escandaloses aquestes declaracions, “fa més de sis anys que van anunciar amb altaveus que per a 2010 tindríem uns 40 kilòmetres de transport interurbà, i a dia d'avui solament tenim operatius un kilòmetre i mig, el tram que discorre entre el Parc Ribalta i la universitat”.

Albiol acusa al Consell directament de mentir descaradament a la ciutadania de Castelló, “prometent allò que saben no van a complir, el PP s'ha fet un mestre en l'art de prometre coses, i després oblidar-se completament, a Castelló ho sabem molt bé”.

Dos joves morts en intentar reparar una fuita de gas a València

Dos joves d'uns 20 anys han mort per intoxicació de gas quan intentaven reparar, sense els mitjans de protecció adients, una fuita en una canonada al carrer Alcalde Reig de València, han informat fonts de la Policia Local i del Centre de Coordinació d'Emergències. El succés s'ha produït cap a les tres de la tarda quan, segons sembla, s'ha produït una fuita de gas i, en fer una rasa de tres metres de profunditat per intentar reparar-lo, els dos operaris, d'uns vint anys, han resultat intoxicats.

Fins al lloc es traslladaren membres de la policia local i bombers, així com dues ambulàncies del SAMU, que van intentar reanimar-los, inútilment i no han pogut fer res per salvar-los la vida.

Marga Sanz: “La imatge de Camps en la banqueta judicial és cada vegada més nítida”

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica, ha valorat en aquestos termes el nou rebuig del Tribunal Superior de Justícia a altre recurs de Camps per la causa dels tratges. “El més greu de tota aquesta història és que Camps no sols tindrà la vergonya de seure sent president de la Generalitat en un judici com imputat per un delicte de suborn, sinó que ho farà també com a candidat, cosa que significa el poc respecte que el PP té als electors valencians”.

Sanz subratlla que cada dia que passa, “la fotografia de Camps assegut en una banqueta judicial és més evident i pròxima.Com ja diguérem des d’EUPV fa unes setmanes, quan altre recurs de Camps va ser rebutjat, el “ratito largo” del què presumia està arribant al seu fi”.