diumenge, 4 d’agost de 2013

Mohammad VI anul·la el indult a l'agent secret pederasta que ja està lliure a Espanya

Mohammad VI ha revocat l'indult atorgat el passat dimarts a pederasta espanyol Daniel Galván (foto), beneficiari d'una mesura col·lectiva de gràcia juntament amb altres 47 presos espanyols, segons un comunicat del Gabinet Reial. Galván ja es troba a Espanya, després d'haver obtingut el passat dimecres un salconduit. Condemnat el 2011 a 30 anys de presó per haver abusat d'onze nens menors d'edat, va ser indultat per expressa pressió del govern de Rajoy que el va incloure a última hora a la llista. Espanya espera l'ordre de detenció marroquí per capturar al pederasta.

El comunicat afegeix que, sota les instruccions formals de Mohammad VI s'està duent a terme una investigació amb l'objectiu de determinar les responsabilitats i els errors que han conduït a què es produeixi aquesta "lamentable alliberament", així com "identificar els responsables d'aquesta negligència", la qual cosa és una recerca desesperada de cap de turc ja que Marroc es limita a fer el que li demana "el seu oncle", com Mohamed diu a Juan Carlos, i aquest al seu torn el que li posa a la llista el govern del PP, que va actuar amb ple coneixement del que feia.

El comunicat, recollit per l'agència MAP, indica que Mohammad VI ha donat instruccions al ministre de Justícia, Mustafà Ramid, perquè estudiï amb el seu homòleg espanyol el seguiment que s'ha de donar a la qüestió després anul·lar l'indult.

Es creu que Galván ja es troba a Espanya, després d'haver obtingut el passat dimecres un salconduit al Consolat espanyol per abandonar el país un cop obtingut l'indult, però no està clar si la revocatòria de l'indult té conseqüències jurídiques i l'ex pres i exagent secret del govern d'Aznar a l'Iraq -el de les armes de destrucció massiva i l'atemptat islamista de Madrid-, després col·locat pel PP a la Universitat nazicatòlica de Múrcia, podria ser ara objecte de persecució a l'Espanya feixista per la que treballava.

"L'anul·lació de caràcter excepcional de l'indult l'ha decidit el monarca en consideració amb els errors que han marcat aquest procés, la gravetat dels crims comesos i al respecte als drets de les víctimes", subratlla el comunicat.

Daniel Galván va ser condemnat el 2011 a 30 anys de presó per haver abusat d'onze nens menors d'edat (entre 3 i 14 anys), pena que va ser confirmada en apel·lació i en cassació, però dimarts passat va sortir en llibertat sense càrrecs després de l'indult col·lectiu de 48 presos espanyols, que el Palau Reial marroquina presentar com una resposta a una petició en aquest sentit del rei Joan Carles I.

Galván va abandonar la presó el mateix dimarts, dimecres va aconseguir un document consular espanyol per poder sortir del país (doncs el seu passaport estava caducat) i es creu que aquest mateix dia va abandonar Marroc voluntàriament, encara que el ministre de Justícia va assegurar aquest mateix dia que havia estat expulsat i prohibida la seva tornada al país.

L'indult real al pederasta ha desencadenat una onada de protestes no només en les xarxes socials, sinó també al mateix carrer, i divendres la policia va dispersar amb violència diverses manifestacions.

En un comunicat de caràcter excepcional, ja que és inusual que el rei doni explicacions sobre les seves decisions, el monarca va aclarir ahir que "mai va ser informat de la gravetat dels crims" pels que havia estat condemnat el pederasta espanyol.

L'indult a l'espia pedòfil espanyol causa una gran crisi... al Marroc

Vídeo: La protesta contra el "violador de Kenitra" durament reprimida a Rabat


Centenars de manifestants van ser dispersats violentament davant el Parlament a Rabat divendres a la nit. La manifestació va ser organitzada per protestar contra l'indult concedit pel rei Mohammad VI a Daniel Galván Viña, un pedòfil espanyol agent secret inclós a la llista a l'última hora per pressions del govern espanyol del PP.

L'indult al Marroc d'un pederasta espanyol -Daniel Galván Viña o Daniel Fino Galván, encara per determinar amb seguretat- a instàncies del rei Juan Carlos ha generat una gran polèmica i protestes les darreres hores a Rabat. I tot apunta que el cas va pel camí de complicar-se encara més. Tant és així que el rei marroquí Mohamed IV, qui va signar l'indult, s'ha vist obligat a fer un comunicat, circumstància ben poc habitual, al cap de tres dies de protestes, en el qual diu que desconeixia els crims de l'indultat i que ha estat un 'alliberament lamentable'. Mohamed IV, a més, anuncia una investigació per a determinar 'els responsables d'aquesta negligència'.

El pederasta indultat pel Marroc treballar a la Universitat de Múrcia


El pederasta espanyol que va ser indultat pel Marroc al costat d'altres 47 presos després de la mediació del rei Juan Carlos va treballar durant sis anys a la Universitat de Múrcia (UMU), segons informa L'Opinió de Múrcia. Daniel Galván va estar sis anys al departament de Relacions Internacionals de la institució, dues com a becari i quatre amb un contracte de personal administratiu, com ha confirmat el rector de la institució, José Antonio Cobacho.

Es confirmen així les declaracions de l'advocat del pederasta, Mohamed Benjedou, que va revelar que el seu client li havia explicat que va estar treballant a la universitat murciana. No obstant això, Cobacho ha desmentit que Galván exercís tasques de professor de l'assignatura de Ciències Oceàniques, després que hagi investigat els arxius oficials de la UMU per aclarir si l'espanyol alliberat gràcies al rei Mohamed Vi treballar o no al seu centre.

Entre les raons que addueix el rector per justificar la seva contractació està el gran coneixement dels idiomes del pederasta. "Parlava molts, especialment l'àrab", ha relatat Cobacho.

Daniel Galván, que suposadament va ser un oficial de l'exèrcit iraquià que va ajudar a les forces estrangeres a enderrocar Saddam Hussein, va abusar sexualment de diversos nens d'entre 3 i 15 anys als quals també va gravar i fotografiar. Un crim que li va costar una condemna a 30 anys de presó.

Després de la seva posada en llibertat, que va ser sol·licitada pel CNI, segons el diari El País, Galván ha tornat a Espanya entrant al país a través de Ceuta.

Espanya espera l'ordre de detenció marroquí per capturar al pederasta

Espanya espera que el Marroc emeti una ordre de detenció per poder capturar al pederasta espanyol Daniel Galván Vinya, de 63 anys, segons fonts del Govern. Aquest havia estat condemnat a 30 anys al país magribí per abusar de 11 nens, però va ser excarcerat dimarts passat, després de ser indultat per Mohamed VI. Ahir a la nit, un comunicat del rei alauita va anunciar la revocació d'aquesta decisió.

No obstant això, les mateixes fonts han assenyalat que l'Executiu espanyol ha indicat al Govern del Marroc que, sense aquesta ordre de detenció, no es pot procedir a l'arrest de Galván Vinya, ja que a Espanya els indults no són revocables ni per via administrativa, ni tampoc per ordre d'un jutge. En qualsevol cas, de localitzar al reu, en cap cas podria ser posat a disposició del Marroc, sinó que quedaria a disposició de l'Audiència Nacional.

Galván Vinya està en parador desconegut des que va sortir del Marroc a través de Ceuta. El pederasta no havia de fer cap tràmit a Espanya, excepte el de presentar el seu passaport a la frontera. Galván va acudir al consolat espanyol a Rabat, després de la seva posada en llibertat per renovar el passaport, que li havia caducat a la presó, i de seguida va marxar del país.

Interromputs els trens entre Figueres i Girona per una avaria

La circulació de trens a la línia R11 entre Barcelona i Portbou està aturada entre Figueres i Girona per una avaria elèctrica a la catenària. Adif ha informat que els tècnics de la companyia estudien les causes per fer una estimació del temps que caldrà per restablir la normalitat a la línia. Un tren que viatjava amb 50 persones a bord ha quedat aturat a 50 metres de l'estació de Sant Jordi Desvalls (Gironès), i segons ha explicat Renfe serà remolcat fins a l'andana perquè la gent en pugui baixar.

Renfe espera ara el càlcul d'Adif per si ha d'habilitar un servei alternatiu per carretera per cobrir el trajecte.

Protecció Civil ha activat la prealerta del pla d'emergències Ferrocat, i a dos quarts de vuit del vespre s'ha habilitat el transport alternatiu per carretera per cobrir el tram afectat. Els autobusos cobreixen el tram entre Girona i Figueres.

Des d'Adif s'ha explicat que una primera inspecció indica que les dues catenàries del tram afectat presenten avaria, però de moment no s'ha pogut oferir una previsió del temps que es tardarà a restablir el servei.

2 hores d'espera i moltes reclamacions a Girona


A l'estació de trens de Girona, desenes de persones s'han aplegat a l'exterior de l'edifici esperant els autobusos. La gran majoria d'ells criticaven que portaven més de dues hores esperant l'arribada dels vehicles. D'altra banda, l'oficina d'atenció al client es trobava desbordada per la gran quantitat de persones que volien presentar una reclamació o preguntar quines eren les seves opcions i com podien continuar el seu trajecte.

ETA accepta tractar el desarmament amb els agents bascos

El coordinador de la Xarxa Ciutadana per l'Acord i la Consulta, Lokarri, Paul Ríos, ha manifestat que ETA accepta discutir sobre el seu desarmament i desmantellament amb els agents polítics i socials bascos implicats en el procés de pau, en comptes de fer-ho amb el Govern espanyol.

El coordinador de la plataforma ciutadana Lokarri, Paul Ríos, ha destacat en una entrevista a l'agència EFE el canvi d'actitud d'ETA en relació a la interlocució per al seu desarmament i desmantellament, després d'assumir que la via de diàleg amb el Govern espanyol està tancada.

«Abans, el model que proposava ETA eren converses entre el Govern i ells per parlar del tema del desarmament, la seva dissolució i els presos i, en l'últim comunicat, en canvi, accepta que totes aquestes qüestions es poden discutir amb la societat basca», subratlla Rius sobre el comunicat que l'organització armada va realitzar el passat 15 de juliol.

Ríos ha afirmat que «no hi ha cap solució al procés de pau que no sigui una sortida a la basca», com va proposar el president del PNB, Andoni Ortuzar, en la celebració de l'aniversari de la fundació del partit el passat dimecres a Bilbo.

«No es pot negociar tot un procés de pau sense comptar amb la societat basca, amb les seves institucions, els seus legítims representants, la seva societat civil», ha argumentat.

«Per tant, jo crec que, per fi, a excepció del Govern d'Espanya, la resta d'actors ha arribat a la conclusió que s'ha de donar protagonisme a la societat basca i crec que aquest és el punt de partida més adequat per pensar que les coses es poden fer bé», ha subratllat.

Malgrat l'protagonisme que ha de cobrar la societat basca en el procés, el coordinador de Lokarri ha reconegut que es necessita la «col·laboració» del Govern espanyol, almenys pel que fa a la qüestió dels presos.

En aquest sentit, s'ha mostrat molt crític amb el paper exercit fins ara pel Govern de Mariano Rajoy a qui ha acusat de comportar de manera «mesquina» en matèria penitenciària i ignorar els reiterats pronunciaments del Parlament de Gasteiz perquè es modifiqui la política carcerària.

L'Ebre, una altra vegada en lluita pel seu cabal

Centenars de persones, molts ja coneguts i amb les mateixes samarretes blaves amb el nus que l'any 2001 van omplir els carrers a les Terres de l'Ebre, a Barcelona i a Brussel·les, s'han citat aquest diumenge a Amposta per iniciar una altra vegada la lluita pel Delta de l'Ebre. A manca del tràmit de l'aprovació pel Consell de Ministres, Miguel Arias Cañete, ministre del PP contra i no del Medi Ambient, ja ha presentat un nou pla hidrològic que posa en perill, segons la Plataforma en Defensa de L'Ebre (PDE), el cabal del riu Ebre i amb això el model econòmic del delta i el futur dels veïns d'aquestes terres.

Arias Cañete és un vell conegut de la plataforma. Ja van parar el seu projecte fa més de 12 anys i, amb el govern tripartit a Catalunya, la plataforma també va sortir al carrer per evitar el transvasament d'aigua a les conques del Ter i el Llobregat. Una visita del conseller Baltasar (ICV-EUiA) a Montserrat i unes esperades pluges van ajudar a replantejar el projecte.

Si el pla hidrològic de la conca de l'Ebre tira endavant, deixarà sense recursos la part final del riu i la salinització no s'aturarà


Ara, la plataforma torna al carrer i aquest diumenge era el dia per simbolitzar l'inici una altra vegada de les mobilitzacions. Els portaveus són conscients que és estiu i deixen les majors protestes per a setembre, però també saben que aquesta nova guerra de l'aigua es guanyarà a Europa. El PHN que proposa l'executiu espanyol contradiu directives marc de la Unió Europea i Susana Abella, portaveu de la plataforma, espera l'irremeiable aprovació de la llei per a iniciar la lluita jurídica a l'Estat, però també a Europa.

Abella està segura que Brussel·les ja ha escoltat al Delta de l'Ebre i ara espera que el Govern català també es posi al costat de la plataforma. Defensen que si el pla hidrològic de la conca de l'Ebre tira endavant, deixarà sense recursos la part final del riu i la salinització no s'aturarà. El nou pla de Cañete, per Abella, "és més destructiu" que l'anterior. "És el mateix pla d'especulació de l'aigua que fa anys que l'Estat espanyol vol tirar endavant", ha apuntat la portaveu.

Des de la plataforma també ha destacat que de moment els únics missatges positius davant l'aprovació d'aquest pla de conques han arribat des de la comunitat valenciana i murciana: "Posa de relleu que aquest pla hidrològic només beneficia els que volen realment transvasar aigua del riu ", ha assegurat la portaveu.

El primer assaig ha funcionat i més de 500 persones s'han concentrat en el matí d'aquest diumenge a Amposta per rebre el catamarà de l'organització ambientalista WWF, que tanca la seva campanya de pesca sostenible i se suma així a la lluita de la PDE. El seu responsable, Eva Hernández, ha assegurat que el nou PHN "és el pitjor" que ha vist mai la seva organització i que, segons ella, "està basat en dades artificials només per fer quadrar les xifres a petició d'alguns polítics".

Els crits en contra el transvasament i demanant la dimissió del ministre només han deixat de sentir-se amb les cançons a ritme de jota del grup ambaixador de les Terres de l'Ebre, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.

La NSA va espiar també Amèrica Llatina

Tan satisfet va quedar amb la informació que li va atorgar l'Agència Nacional de Seguretat nord-americana (NSA), que l'actual ambaixador dels Estats Units al Brasil i exsecretari auxiliar d'Estat, Thomas Shannon, va escriure una carta donant les gràcies al director de la NSA, Keith Alexander, que va ser divulgada aquest dissabte a la revista brasilera Època.

La missiva agraeix les "excepcionals" informacions que li van ser subministrades a més d'un centenar de documents per la NSA, dades que serien fruit de les tasques d'espionatge desplegades per aquest departament en diferents països del món. Amb ells, EUA va definir la seva actuació a la Cimera de les Amèriques realitzada a Trinitat i Tobago en 2009.

Shannon diu en el seu text que els informes de la NSA "ens van donar una comprensió profunda dels plans i intencions d'altres participants de la cimera i van garantir que els nostres diplomàtics estiguessin ben preparats per assessorar el president (Barack) Obama i la secretària (d'Estat, Hillary) Clinton". La carta està datada el 19 de maig de 2009.

"Rivals a la regió"


El llavors secretari auxiliar va avaluar la participació nord-americana en la trobada com "reeixida", en gran mesura gràcies a l'aprofitament de la informació que manejava per endavant, relacionada a assumptes com "Cuba i com interactuar amb contraparts difícils, com el president de Veneçuela, Hugo Chávez".

Aquesta trobada serviria per presentar Obama com un líder interessat en dialogar amb Amèrica Llatina. "El nostre govern estava decidit a construir una relació productiva i positiva amb els nostres veïns, mentre que els nostres rivals a la regió estaven igualment decidits a desacreditar i avergonyir. Vam tenir èxit i els nostres rivals van fracassar, i el nostre èxit es deu, en bona mesura, a les informacions abundants, detallades i en temps adequat que vostès ens van subministrar", ressalta el diplomàtic.

La denúncia se suma a les revelades el mes passat pel diari O Globo basant-se en documents filtrats pel exanalista Edward Snowden, segons els quals Estats Units monitoratge en l'última dècada a través dels seus serveis secrets milers de trucades telefòniques i fluxos de correu electrònic realitzats per brasilers o per estrangers de pas pel país sud-americà.

"Ni PP ni PSOE volen saber la veritat del finançament il·legal: és un paripé"

El van anomenar un dia perquè es fes càrrec d'una societat nova, Filesa, i va acceptar l'encàrrec, com a bon militant del PSOE i germà d'una de les referents del partit en aquell moment. Processat, condemnat i indultat pel primer cas de finançament il·legal d'un partit polític a Espanya, aquests dies es regira a la butaca quan sent l'intercanvi d'acusacions entre els dirigents del PSOE i del PP sobre els papers del cas Barcenas: "Tot això és un paripé!".

Si algun motiu de satisfacció li queda d'aquella etapa-explica en la seva conversa amb El Confidencial-és aquest: "Jo, que vaig ser el boc expiatori de tot allò, potser sóc l'únic que ha treballat per al finançament d'un partit polític que no s'ha enriquit, sinó tot el contrari". Es diu Alberto Flores València. I té clar que a Espanya no hi ha cap interès per acabar amb el finançament il·legal dels partits polítics. "Quan anava camí de la presó -explica- es va acostar un dels guàrdies civils i em va dir: 'Tranquil, que això és per poc temps'. Em vaig quedar perplex, perquè jo tenia una condemna de deu anys de presó, com podia saber res aquell guàrdia civil?".

Però el guàrdia civil tenia raó. Alberto Flores, com la resta de processats de Filesa, només va estar a la presó nou mesos perquè, malgrat l'enorme dimensió que va aconseguir aquell escàndol, va acabar rebent un indult que va tancar definitivament la seva condemna. I no va ser el PSOE qui li va concedir, sinó un Govern del Partit Popular. El PSOE va ser qui va carregar, a través de la fiança dipositada, amb la multa milionària que li van imposar (259 milions de pessetes), i el Partit Popular li va evitar els deu anys de presó. Com diria Rajoy, fi de la cita.

El camí marcat per Filesa

Aquell indult va ser el final d'un procés judicial que, analitzat ara, amb la distància que imposen els anys, no deixa de llançar preguntes sense respostes que teixeixen un mantell de sospites sobre la veritable naturalesa dels continus pronunciaments polítics per acabar amb el finançament il·legal dels partits polítics a Espanya, suport de tots els casos de corrupció que es coneixen. De veritat existeix aquest interès per acabar amb el finançament il·legal? Alberto Flores creu que no. Al contrari: "Filesa va marcar el full de ruta per a tot el que va venir després".

La seva convicció la sustenta en la peculiar experiència viscuda en els mateixos budells d'un partit polític: "Filesa es crea per acabar amb el descontrol que existia amb els maletins durant el Govern del PSOE. Ja existia una altra estructura de finançament, amb altres empreses, però allò no anava bé. Tecnològica Informàtica 2020, Bleker, Atacir, Viatges Ceres o Telemundi ja funcionaven abans que Filesa, al costat d'altres regionals, com Deuno o Sofodepsa a Andalusia, que rebien les comissions pels contractes amb l'administració. Però com molts maletins es quedaven pel camí, i no arribaven al partit, es va decidir acabar amb tot això i organitzar-ho millor. Així es crea Filesa i em proposen ser fiduciari de la nova societat".

El que es va constatar en la investigació judicial, cenyida a només un parell d'anys, és que la recaptació de Filesa, al costat de Matesa i Time-Export, va aconseguir 1.200 milions de pessetes de 1989. Encara que amb posterioritat mai s'ha detectat a Espanya cap trama de finançament il·legal semblant a aquella (una organització empresarial delictiva creada des del partit al Govern), la similitud Filesa amb els processos de corrupció coneguts després, incloent-hi l'extensa trama de Gürtel, és molt eloqüent. Comptes a Suïssa, testaferros d'empreses fictícies, grans empreses que adquireixen per milionades informes inexistents o irrellevants... I algú que acaba explicant tot el que ha passat.

En el cas de Filesa, el delator va ser un personatge peculiar, un xilè anomenat Carlos Alberto Van Schouwen, sobre el qual Alberto Flores no guarda bons records. "A mi em demanaren ser fiduciari de Filesa i ningú em va advertir que anava a estar envoltat de gilipolles, amb perdó. Perquè el que no se li ocorre a ningú és donar-li la comptabilitat a algú que no tenia ni idea de comptabilitat i que, per no tenir, no tenia ni permís de residència a Espanya". La qüestió és que, un bon dia de maig de 1991, l'esmentat Carlos Alberto Van Schouwen, desdenyat per una sèrie de milions que esperava rebre i no va rebre, va denunciar públicament la trama de Filesa.

El procés judicial que es va iniciar llavors, que culminaria sis anys després, es va anar desinflant a mesura que passaven els anys, una nova circumstància que es repeteix contínuament en molts altres casos de corrupció política. De les 50 persones que van arribar a estar imputades inicialment, la causa es va reduir després a 39 processats i, finalment, es van asseure al banc dels acusats 12, dels quals només van ser condemnats 08:00. Entre ells, Alberto Flores. Per descomptat, que entre els processats no es trobava ningú de la primera línia política del PSOE ni tampoc ningú rellevant ens els donants. "Aquell judici va ser una autèntica farsa. A veure qui entén que el Tribunal Suprem condemnés als testaferros a deu anys de presó i que als empresaris i banquers que havien participat del suborn els exculpés perquè, segons el tribunal, si li donaven diners al PSOE era per generositat. És una vergonya, però això funciona així".

Per l'experiència d'aquell judici de Filesa, Alberto Flores té clar que si existís a Espanya un veritable interès per acabar amb la corrupció que emana del finançament il·legal dels partits polítics, el primer seria perseguir amb contundència el suborn. "Però això no passa. És més, en el judici de Filesa, si el PP estava personat en la causa no era per conèixer la veritat, perquè sabia perfectament en què consistia allò, sinó per protegir empresaris i banquers, a més, és clar, de desgastar políticament al PSOE. De fet, el PP mai va arribar a acusar ningú de suborn".

Jo no sé si Bárcenas serà també un altre boc expiatori, però per descomptat jo no em vaig endur ni una sola pesseta

Amb el protagonisme que, de nou, ha adquirit la corrupció associada al finançament il·legal dels partits polítics, Alberto Flores ha recopilat tots els records de l'etapa de Filesa en un llibre que veurà la llum en breu, De l'era de Franco a Filesa. Mentrestant, eludeix qualsevol comparació amb Luis Bárcenas. "Home, jo no sé si Bárcenas serà també un altre boc expiatori, però per descomptat jo no em vaig endur ni una sola pesseta. Al contrari, vaig haver de vendre part del meu patrimoni per fer front a tot allò. Altre cas és el de Luis Oliveró , que és l'administrador únic de Filesa, encara que era una figura decorativa perquè, en realitat, tot el cotarro ho manejava Carlos Navarro [llavors diputat del PSOE]. Era ell qui rebia instruccions des de dalt del que havia de facturar. A Luis Oliveró , estant jo present, li van lliurar a Suïssa 2.500 milions de pessetes a canvi del seu silenci, perquè amenaçava amb deixar caure el Govern".

Una semblança més? Alberto Flores, despatxa els dubtes amb rapidesa: "A mi que no m'expliquin històries. Com Rubalcaba, que deia que Filesa era una cosa meva i de Oliveró... Que no, que són tots una colla d'impresentables".

França, Regne Unit i Alemanya tanquen les seves ambaixades al Iemen per seguretat

Com el Regne Unit i Alemanya, França tancarà la seva ambaixada al Iemen durant diversos dies a causa de les creixents preocupacions de seguretat per la possibilitat d'imminents atacs terroristes, va anunciar dissabte el president francès, Francois Hollande. Els tres països van decidir tancar les ambaixades temporalment al Iemen després que el govern nord-americà anunciés divendres el tancament de 21 missions diplomàtiques en països àrabs a partir d'aquest diumenge. Foto: Manifestants s'enfilen a la reixa l'ambaixada nord-americana durant protestes a Sanà, capital del Iemen, al setembre 2012.

Durant un viatge al sud de França, el mandatari va assenyalar que l'ambaixada francesa tancarà les seves portes durant diversos dies, i ha afegit que "tenim elements per creure que l'amenaça és molt seriosa i altres països també han adoptat decisions similars".

Així mateix, Hollande va demanar prudència als ciutadans francesos que es troben en aquesta regió: "Hem de mantenir una vigilància extrema en les pròximes setmanes, sobretot per les persones que viatgen per aquesta regió", ha indicat.

La cadena de televisió nord-americana CNN va informar que l'alerta dels EUA està relacionada amb "xats" i correus electrònics entre els membres d'Al-Qaida al Iemen, que planejaven un atac contra objectius nord-americans i occidentals.

El Ministeri d'Afers Exteriors del Regne Unit va demanar als seus ciutadans al Iemen abandonar la zona immediatament: "Si no surten del país ara, quan les línies aèries encara estan operant, és extremadament improbable que el govern britànic pugui ser capaç d'evacuar o de proporcionar assistència consular", va dir el ministeri en una nota.

Per la seva banda, les missions germàniques al Iemen romandran tancades el diumenge i dilluns per preocupacions de seguretat, ha informat el Ministeri d'Afers Exteriors d'Alemanya.

Interpol emet una alerta global per les fuites massives de presoners islamistes


Iraq, Líbia i el Pakistan van viure en les últimes jornades massives accions per rescatar reus. La institució sospita d'actes coordinats. 1.100 presos van escapar d'una presó a Bengasi, Líbia, el 27 de juliol. Cinc dies abans, 500 reus van veure la llibertat a l'Iraq després d'una operació de rescat. Entre els alliberats hi havia alts càrrecs d'Al-Qaida. El 31 de juliol, un atac contra un centre de reclusió al Pakistan realitzat per talibans va alliberar desenes de presoners. En tots els casos les baixes van ser nombroses. (Foto de la presó després de l'atac). Tancament d'ambaixades d'EUA.

Les bases militars d'EUA a Alemanya són centres de la NSA. El Gran Germà feixista al descobert


Més de 20 anys després de la fi de la Guerra Freda -segons la publicitat imperial-, Estats Units manté nombroses bases militars a Alemanya i a l'Europa "de les llibertats" pels oligarques. Els experts estimen que aquestes bases serveixen a l'espionatge de la NSA. El cas d'espionatge internacional pels serveis secrets dels EUA i Estats Units, que impliquen servidors privats com Vodaphone o British Telecom i a Governs de tot Europa no deixa de créixer i tenyir-se de feixisme la realitat de les democràcies d'aparador neoliberals.

L'indult a l'espia pedòfil espanyol causa una gran crisi... al Marroc

L'indult al Marroc d'un pederasta espanyol -Daniel Galván Viña o Daniel Fino Galván, encara per determinar amb seguretat- a instàncies del rei Juan Carlos ha generat una gran polèmica i protestes les darreres hores a Rabat. I tot apunta que el cas va pel camí de complicar-se encara més. Tant és així que el rei marroquí Mohamed IV, qui va signar l'indult, s'ha vist obligat a fer un comunicat, circumstància ben poc habitual, al cap de tres dies de protestes, en el qual diu que desconeixia els crims de l'indultat i que ha estat un 'alliberament lamentable'. Mohamed IV, a més, anuncia una investigació per a determinar 'els responsables d'aquesta negligència'.

De fet, segons alguns mitjans marroquins, ja hi ha hagut les primeres dimissions dins de la casa reial marroquina, tot i que no se n'han especificat els càrrecs. La casa reial espanyola, en canvi, que és qui va fer la petició formal a la casa reial marroquina, encara no ha dit res sobre el cas.

A més, com més va més força pren la hipòtesi segons la qual aquest pederasta és un ex-espia espanyol del CNI i l'indult etava relacionat amb un intercanvi d'espies entre el CNI i el DGED, el servei d'intel·ligència marroquí.

Una llista d'indults a petició de Juan Carlos


La polèmica ja va començar dimarts, quan la publicació a la llista d'indults de presos espanyols del Marroc hi figurava Daniel Galván Viña, de 64 anys, un pederasta que havia estat condemnat a trenta anys de presó. Segons que informa Europa Press, citant fonts de les cases reials espanyola i marroquina, el rei Mohamed VI va configurar-la tenint en compte les peticions del rei Juan Carlos, que fa pocs dies, a mitjans juliol, havia visitat precisament el monarca marroquí.

Arran de l'enrenou, el ministeri d'Afers Estrangers espanyol ha dit que han estat les autoritats marroquines les encarregades d'elaborar la llista, que incloïa 48 noms, l'últim dels quals el del pederasta, cosa que fa pensar que podria haver estat afegit a última hora. Sigui com sigui, el rei Juan Carlos va agrair públicament a Mohamed IV els indults durant la 'Festa del tron', aquesta setmana.

Identitat falsa


Ara, però, s'ha sabut que Daniel Galván Viña podria ser una identitat falsa perquè podria haver estat un espia espanyol a l'Iraq. Al seu advocat marroquí, Mohamed Benjedou, Galván li va dir que havia estat un oficial del l'exèrcit iraquià que va participar en el derrocament de Sadam Hussein, en declaracions recollides pel diari El País. Galván també li va dir que havia estat professor d'universitat a Múrcia. En paraules de l'advocat: 'No me'l vaig creure perquè és impossible que fes dues coses alhora i en llocs tan llunyans.' El diari Público avança el nom de Daniel Fino Galván en comptes de Daniel Galván Viña.

En la documentació facilitada per l'administració penitenciària marroquina es descriu Galván com un 'espanyol d'origen iraquià', nascut a l'Irac l'any 1950 i de pare i mare iraquians. Tot plegat reforça la idea que Daniel Galván Viña podria ser un nom fals.

Abusos a onze menors gravats en vídeo


D'una altra banda, el ministre de Justícia marroquí ha confirmat que aquest ciutadà espanyol havia estat condemnat a presó per haver abusat d'onze menors d'edat. També ha dit que el pederasta no pot tornar al Marroc mai més. L'advocat de les víctimes ha explicat a l'agència Reuters que l'indultat és un jubilat que tenia dos pisos a Kénitra (Marroc) i que fa tres anys es van localitzar uns vídeos on es veia com abusava de nens d'entre quatre i quinze anys.

Tot plegat fa pensar que va prestar grans serveis com a espia o que en cas de no ser alliberat podria revelar algun secret d'estat majúscul. El PSOE, de moment, ja ha dit que en demanarà explicacions al congrés.

Aldarulls a Rabat i manifestació a París


Aquestes dues últimes nits la policia ha carregat contra els manifestants davant del parlament marroquí que protestaven contra aquest indult. Però és que les protestes han arribat fins i tot a París, on ahir s'hi van centenars de persones convocades per l'Associació Marroquina dels Drets Humans.

Vídeo: La protesta contra el "violador de Kenitra" durament reprimida a Rabat


Centenars de manifestants van ser dispersats violentament davant el Parlament a Rabat divendres a la nit. La manifestació va ser organitzada per protestar contra l'indult concedit pel rei Mohammad VI a Daniel Galván Viña, un pedòfil espanyol agent secret inclós a la llista a l'última hora per pressions del govern espanyol del PP.

Escàndol al Marroc per l'indult real a un agent secret pederasta espanyol, "el violador de Kenitra"


Daniel Galván Viña és un agent secret espanyol i el Ministeri de l'Interior -del supernumerari de l'Opus Dei Fernández Díaz- va pressionar perquè s'inclogués en la llista del monarca d'indultats al Marroc, denúncia France24 i afegeix que l'escàndol no només afecta al Marroc sinó internacionalment a la protecció dels infants quan es pressiona per endurir les gairebé inexistents penes als pederastes, i que posa en "perill els nens espanyols", ja que el condemnat a 30 anys de presó per abusar d'onze nens de fins a 3 anys, "podrà exercir lliurement" i amb suport policial els seus crims a l'Espanya nazionalcatòlica.

ICV-EUiA s'ofereix per fer un pressupost amb CiU sense acceptar el límit del PP

"Espero la trucada de CiU perquè els hem estès la mà per definir uns objectius de dèficit i un pressupost que desacati". Així de clar ha estat el diputat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, oferint així la seva formació per poder conformar uns comptes per 2013 i 2014 que "no obeeixin" els límits marcats per l'estat espanyol i per Europa. Nuet també insta el Govern a “fer un acte de sobirania real” i desobeir el límit de dèficit que imposa l’Estat.

Herrera ha assegurat que estan "disposats a parlar-ne" amb CiU i el Govern "si presentem un pressupost que desobeeixi el dèficit". I és que l'ecosocialista considera que una nova pròrroga dels comptes és la pitjor de les opcions i per això vol evitar-la. "Tothom sap que vol dir el pressupost de l'any passat retallat un 20%", ha dit.

Oferta en ferm. ICV-EUiA està disposada a negociar els comptes de 2013 amb CiU si el Govern planifica un pressupost que obviï l'objectiu de dèficit de l'1,58% que ha fixat l'Estat per a Catalunya. "Hem estès la mà per definir uns objectius de dèficit i un pressupost que desacati, que no obeeixi, que faci sacsejar unes regles del joc marcades pel govern espanyol i per Brussel·les inacceptables", ha dit Herrera en l'entrevista concedida a l'ACN.

És per això que el líder d'Iniciativa s'ha mostrar d'allò més predisposat al diàleg. "Jo espero la trucada de CiU. Ens oferim, però per no continuar desganant el país amb una pròrroga pressupostària", ha comentat Joan Herrera, que veu possible seure amb CiU per "parlar de quina és la desobediència, fins on arribem, i quin és el pressupost necessari".

I és que per Herrera, la pròrroga pressupostària que ja ha demanat ERC i que no descarten CiU i el Govern és el pitjor dels escenaris. "El que no val és dir que prorroguem perquè això significa acatar. Les escoles, els hospitals, els mitjans públics, tothom sap que això vol dir aplicar el pressupost de l'any passat retallat un 20%", ha sentenciat.

A més, Herrera ha qualificat de "fracàs" l'estratègia que atribueix a CiU i ERC d'haver estat "intentant forçar" un augment del sostre de dèficit prorrogant el pressupost de 2012. "No ha servit. L'objectiu que deien que era assumible al febrer estava marcat en l'1,7%, i han aconseguit esgarrapar un 0,12%. És molt escàs", ha comentat, tot afegint que per ell, tant la xifra del govern espanyol com la que en el seu dia van demanar convergents i republicans són "un disbarat".

Nuet insta el Govern a “fer un acte de sobirania real” i desobeir el límit de dèficit que imposa l’Estat


Vuit mesos després de l’inici del 2013, el Govern de la Generalitat encara està acabant de reflexionar sobre si pensa presentar uns pressupostos per a l’exercici en curs o prorrogar els de l’any passat. Dos dies abans que l’executiu, dimarts vinent, faci pública la seva decisió i al final de la setmana en què s’ha sabut que el govern de l’Estat ha imposat a Catalunya un límit de dèficit de l’1,58% el coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, ha reclamat a l’executiu d’Artur Mas que desobeeixi aquesta imposició. “L’única opció és desobeir el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro i fer els pressupostos que necessita Catalunya, sense retallades imposades per les polítiques d’austeritat suïcida”, ha reclamat Nuet. Desobeir, ha indicat, “seria un acte de sobirania real”. El coordinador d’EUiA també ha recordat que si els pressupostos es prorroguen també seguiran les retallades. I ha fet una crida a totes les esquerres a oferir una alternativa a l’austeritat que propugnen PP i CiU.

“EUiA sempre ha criticat les polítiques d'austeritat propugnades per les mateixes instàncies econòmiques i polítiques que ens van dur a la crisi i que ara ens ofereixen més patiment per sortir de la mateixa”, ha recordat Nuet. “Per desgràcia el PP i CiU han compartit i aplicat àmpliament aquestes receptes i ara cal que, en un acte real de sobirania i justícia social, ens en desmarquem de forma clara”, ha reclamat.

Després de defensar l’elaboració d’uns comptes ajustats a les necessitats de Catalunya, i no al límit de dèficit imposat, Nuet ha assegurat que EUiA està “disposada” “a donar suport a pressupostos en aquesta línia, però no a avalar més retallades sigui per la via d'obeir a Montoro aquest any o de prorrogar les retallades de l'any passat on ja van cometre aquest error”.

Crida a les esquerres perquè “no apuntalin” les retallades


D’altra banda, Nuet també ha estès la mà a altres forces d’esquerra per oferir l’alternativa a aquestes polítiques d’”austeritat suïcida”. “Cal a Catalunya una nova perspectiva política i econòmica que la CiU retalladora i corrupta es incapaç de liderar, cal dons certificar un canvi i demanem a les esquerres catalanes que no apuntalin ni velles formes de fer política ni la política justificadora de les retallades sense sensibilitat social”, ha exhortat Nuet.

El marit de Cospedal cobrava 7.000 euros al mes sense treballar

La Fiscalia de Cantàbria ha obert diligències per dur a terme una investigació penal sobre l'activitat d'Ignacio López del Hierro, marit de 'labienpagá' i feixista María Dolores de Cospedal (PP), a l'entitat financera Liberbank -resultat de la fusió de diverses caixes, entre elles, Caixa Castella-la Manxa i Caja Cantàbria-. López del Hierro ha estat denunciat per presumptes cobraments de 7.000 euros al mes de Liberbank sense contraprestació de servei algun, podent haver incorregut, així, en delictes d'apropiació indeguda i falsedat documental. Foto de la parella de lladres.

El director que es va negar a pagar López del Hierro

Segons relata el diari El Mundo, la denúncia està encapçalada per un exdirectiu de Caixa Cantàbria, Alfonso Díez. Per fer efectius els cobraments al marit de la presidenta de Castella-la Manxa i actual secretària general del PP, Liberbank va utilitzar a una filial, Bancantabria Renting, topant-se amb un problema: la seva llavors director general, Antonio Osca, es va negar a realitzar pagaments sense serveis justificats i va demanar que l'ordre se li donés per escrit.

Després atenir-se a aquesta ordre, Osca va ser acomiadat per "pèrdua de confiança". Segons El Mundo, aquest desconeixia que López del Ferro era el marit de Cospedal quan es va negar a aprovar els seus honoraris, l'any 2011.

La Fiscalia investigarà, per tant, si hi ha motius per a l'obertura d'una querella o, per contra, el cas queda arxivat.

PP i PSOE pacten amagar-se les vergonyes sobre l'accident de l'Alvia

L'enfrontament polític entre els dos grans partits s'ha mantingut per ara al marge de l'accident de tren de Santiago i seguirà sent així en els propers dies. El bipartidisme corrupte i monàrquic ha acordat no convertir la tragèdia de l'Alvia en nou motiu de confrontació política, no sigui que tots dos surtin escaldats. PP i PSOE saben que l'encreuament d'arguments acabaria perjudicant ambdues bandes de corruptes i pocavergonyes per la història recent de la línia d'alta velocitat Orense-la Corunya, el tram en què es va produir el fatídic descarrilament.

La ministra de Foment, Ana Pastor ha parlat per telèfon en els últims dies amb el seu antecessor en el càrrec, José Blanco, i també amb la secretària d'Organització del PSOE, Elena Valenciano, per "canviar impressions" sobre l'accident i veure com tapar l'escàndol sense assumir responsabilitats. Blanco, que va assistir al funeral que es va mantenir en un segon pla, va expressar a Pastor la seva solidaritat amb la tragèdia i es va oferir a col·laborar en el que pugui necessitar. Quant al contingut de la conversa entre la ministra de Foment i Valencià, totes dues es van comprometre a cooperar perquè la desgràcia no entri en el terreny de la contesa partidista.

Aquest és el clima que es respirarà aquesta setmana a la compareixença de la ministra de Foment en la Comissió del Congrés del mateix nom. Pastor vol explicar l'actuació del seu departament i respondre els dubtes de l'oposició. Estarà acompanyada per Julio González Pomar i Gonzalo Ferre, presidents de Renfe i Adif, respectivament. Però, almenys pel que fa a la relació Govern-PSOE, s'espera que la cita discorri en un ambient de normalitat, sense crítiques exacerbades a l'adversari, segons les fonts consultades.

Una inauguració carregada de contingut polític

El principal motiu de la baixa confrontació que envolta de moment l'accident de Santiago en comparació amb altres catàstrofes, com la del Prestige o la del metro de València, és el context polític que acompanya la tragèdia. El tram de la línia d'alta velocitat en què l'Alvia ha sortit de la via va ser inaugurat per Blanco el 10 de desembre de 2011, un mes després de les eleccions generals, quan només era ministre de Foment en funcions.

Blanco no va voler perdre aquest acte per culpa de l'avançament de les eleccions generals. Era el projecte al que més temps li havia dedicat en els seus dos anys i mig al capdavant de Foment. Veia en aquest assoliment històric per a Galícia la catapulta que havia auparle a la presidència de la Comunitat Autònoma. El cas Campió frustrar les seves aspiracions, però al desembre de 2011 la seva ambició estava pràcticament intacta.

Els dubtes que ha generat la precarietat del sistema de control en el tram del descarrilament podrien haver esquitxat per la celeritat que va posar Blanc per inaugurar el servei abans d'haver d'abandonar el Govern. No obstant això, l'exsecretari d'Organització del PSOE ha aconseguit que ningú li demani explicacions ni responsabilitats polítiques per la configuració actual d'aquest tram.

La veritat és que el Partit Popular es troba en circumstàncies similars. Pastor va participar en aquella inauguració en qualitat de diputada del PP per Galícia, encara que només uns dies després va assumir la cartera de Foment. També va assistir lògicament en un lloc destacat el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que va interpretar l'arribada de l'Alta Velocitat a Galícia com el final d'una reivindicació històrica que havia aconseguit segellar el seu Govern. Acusar ara mútuament sobre les deficiències d'aquest tram inaugurat tant pel PP com pel PSOE amb tots els honors no beneficiaria cap dels dos partits i podria perjudicar a tots dos.

Alta Velocitat o Velocitat Alta?

El pimer tren d'Alta Velocitat que estrena la línia A Coruña-Santiago de Compostel · la-OurenseHay altre element que contribuirà a rebaixar la tensió política. L'accident ha demostrat que la seguretat i qualitat del tram Orense-la Corunya dista molt d'estàndards de l'Alta Velocitat, l'etiqueta que havia acompanyat a aquesta línia des de la inauguració. Però la ministra de Foment ha hagut d'admetre després de la tragèdia que aquest tram és en realitat de Velocitat Alta, una alteració de l'ordre dels vocables que situa la línia en un escalafó inferior a l'AVE. Pastor ha insistit fins i tot a aclarir la terminologia per intentar salvar la imatge de la indústria espanyola d'Alta Velocitat a l'exterior, perquè es juga un contracte al Brasil que ascendeix a 11.000 milions d'euros i hi ha altres concursos en joc a Turquia, Estats Units i Kazakhstan.

No obstant això, tant l'anterior Govern del PSOE com l'actual del Partit Popular, així com l'Executiu autonòmic gallec, també del PP, havien defensat fins al dia de l'accident que el tram Orense-la Corunya formava part de la xarxa nacional d'Alta Velocitat. Ningú va precisar el dia de la inauguració que la línia només era de Velocitat Alta. I de fet, Adif continua venent a la seva pàgina web oficial que aquesta via pertany a la màxima categoria del sistema nacional de ferrocarrils. Ni PP ni PSOE sembla que estiguin, per ara, en condicions de qüestionar l'actuació de l'adversari.

Marihuana contra el tràfic de drogues

Nelly Sants va veure el seu fill Daniel arribar a casa capcot, amb la gorra tapant-li la cara i els ulls enrogits. Ella sabia que l'havien descobert fumant marihuana a la porta de l'institut. El primer que li va passar pel cap a aquesta infermera de 57 anys va ser: "Va camí a la perdició". Havia escoltat rumors de persones que tornaven boges, es convertien en criminals, i arruïnaven la seva vida per consumir-la. En pocs segons, però, va canviar d'actitud. El va abraçar i li va dir: "Espero que el deixis aviat. Però si no, aquesta és la teva casa, el teu refugi". Foto: El president d'Uruguai José Mujica.

Va ser el primer contacte de Nelly amb el cànnabis, fa ja 15 anys. Al poc temps, un 31 de desembre, el dia del seu aniversari, li donava la primera calada a un porro, que li passava Daniel.

En la seva modesta casa als afores de Montevideo, Nelly guarda avui en pots la producció de marihuana de la seva última collita. Fa tres anys, es va convertir en acte-conreadora, un dels prop de 5.000 que calcula la Junta Nacional de Drogues (JND) hi ha al país -l'Associació d'Estudis del Cannabis d'Uruguai (AECU) puja la xifra a 12.000-. "Primer li vaig permetre a Daniel fumar a casa per protegir del carrer. Em feia por el que li podia passar. Volia allunyar de les boques de fum (punts de venda de droga), així que vam començar a plantar".

Una lògica similar a la que va utilitzar Nelly per protegir el seu fill del tràfic de drogues, és la que està a un pas d'assentar a Uruguai. El projecte de llei aprovat aquesta setmana al Congrés dels Diputats pretén deixar enrere la política prohibicionista i debilitar al narcotràfic a través de la regulació de la producció, consum i venda de la marihuana. "Des de 2010 ja teníem un projecte promogut per alguns diputats que feia referència a l'auto-cultiu. Després se li va donar un tractament de seguretat amb la idea de combatre al narcotràfic i treure una porció del seu mercat. És una forma de dividir la seva incidència i que no es formi un Estat paral·lel com s'ha establert en altres països", explica el químic i diputat juliol Battistoni, membre del Front Ampli, la coalició de partits al Govern.

El projecte preveu que l'Estat atorgui llicències per a la producció i distribució, que cada conreador posseeixi un màxim de sis plantes, la creació de clubs de cànnabis amb fins a 45 membres i 99 plantes i que cada usuari tingui dret a 40 grams mensuals per al consum propi que trobareu a les farmàcies.

A Uruguai, a diferència de la major part d'Amèrica Llatina, el mercat de la marihuana representa gairebé el 80% del total de les drogues i un negoci d'uns 30 milions de dòlars, segons la JND. Fa ja diversos anys que diversos grups d'usuaris -que la JND xifra en 120.000- i auto-cultivadors exigien al Govern la regularització d'aquesta droga. La llei vigent, aprovada el 1974, durant la dictadura militar, permet el consum de marihuana i altres drogues, però la producció i la venda estan prohibides.

El 2009, la policia va aplanar la casa de Joan Vaz, 46 anys, i li va trobar un cultiu. Després de ser condemnat a dos anys i quatre mesos i passar 11 mesos a la presó, va fundar l'Associació d'Estudis del Cannabis d'Uruguai (AECU), que ha estat un dels grups de pressió que han obert el debat. "Quan coneixes la presó no vols que vagi ningú. Al meu fill li vaig explicar que és com Mordor, del Senyor dels Anells, però aquí els orcs es mengen als orcs", apunta Vaz. Des de llavors, la seva associació, amb l'ajuda de diversos advocats, ha assessorat 22 auto-cultivadors detinguts.

Tot i que es preveu que la llei entri en vigor a finals d'any, ja hi ha sis clubs de cànnabis -actualment il·legals-. Vaz i els seus socis més, van celebrar al maig la segona Copa Cannàbica, una competició en la qual experts de diversos països tasten marihuana i premien les millors mostres. La cultura del cànnabis a Uruguai, assegura Vaz, es va començar a organitzar fa uns 10 anys i amb la nova llei, calcula, els cultivadors arribaran fins als 25.000.

És comú passejar per algunes de les places de Montevideo i que en l'aire es respiri una intensa olor de marihuana. "Jo a la plaça del entremesclo li dic al passeig del cànnabis", ironitza Battistoni, que passa tots els dies per aquí camí de la seva oficina. Però tot i els moviments pro-cànnabis, de la voluntat de l'Executiu i d'aquesta escena costumista, un 63% dels uruguaians estan en contra de la llei, segons l'última enquesta divulgada aquesta setmana per la consultora Xifra.

A la cambra dels diputats el projecte va tirar endavant per la majoria absoluta del Front Ampli -la resta de partits s'oposaven, encara que no al auto-cultiu-, i fins i tot en les files de la coalició hi va haver qui va tenir fortes crítiques. "La marihuana és una fems", va declarar Darío Pérez, diputat i metge, abans de votar favorablement. Alguns estaments importants com l'Associació de Química i Farmàcia de l'Uruguai, però, dubten de la distribució de la marihuana per no "ser un producte de salut registrat" ​​al Ministeri de Salut Pública. "Som els responsables de tots els productes de la salut registrats al MSP, com això no es tracta d'un producte de la salut no entra en l'òrbita de la nostra competència professional. És com un peluix", ha apuntat el seu secretari, Eduardo Savio.

L'ONU, a través de la Junta Internacional de la Fiscalització d'Estupefaents (JIFE), va emetre un comunicat en què expressava la seva "preocupació" per l'aprovació del projecte. El text assegurava que viola la Convenció sobre Narcòtics de 1961, de la qual Uruguai és part i afirmava que podrà tenir "greus conseqüències en la salut i el benestar de la població i per a la prevenció de l'ús de marihuana entre els joves".

El Govern uruguaià, però, ha arribat a una conclusió diferent a les Nacions Unides i la resta d'Amèrica Llatina, i ha emprès el camí de la legalització. "Últimament he reflexionat molt sobre el delicte. Jo sé que plantar és il·legal però no em sento una delinqüent", reflexiona Nelly," tot i que cada vegada que passa un cotxe patrulla pel meu carrer es em surt el cor del pit". Sembla que ara se li concedirà el seu desig: "Jo només vull plantar en pau".