dimarts, 21 d’agost de 2012

A la princesa Maria Glòria d'Orleans-Bragança, princesa de Iugoslàvia i comtessa d'Empúries, el SAT li ha ocupat un negociet

Maria Glòria d'Orleans-Bragança, princesa de Iugoslàvia (Petrópolis 1946). Princesa imperial del Brasil amb el tractament d'altesa imperial que arran del seu casament amb el príncep Alexandre de Iugoslàvia (foto) esdevingué princesa hereva al tron de Regne de Iugoslàvia, i avui uns 400 jornalers del SAT han entrat al palauet que Espanya li regalà i que ara és un hotel per a la seva casta, i l'han ocupat. Però tranquicolega, que no són de la vostra casta ans gent honesta que no agafa mai el que no és seu ni viu del que roba. A continuació una mica de l'història consanguinea dels personatges ocupats i les seves pretensions de recuperar la feina sigui com sigui. Per això està la família, i el COI.

Nascuda a la ciutat de Petrópolis, antiga ciutat residencial dels emperadors del Brasil el dia 13 de desembre de 1946. Filla del príncep Pere Gastao d'Orleans-Bragança i de la princesa Maria de l'Esperança de Borbó-Dues Sicílies. La princesa era néta per via paterna del príncep Pere d'Alcantara d'Orleans-Bragança i de la comtessa d'origen bohemi Elisabet Dobrzensky von Dobrzenicz i per via materna ho era del príncep Carles de Borbó-Dues Sicílies i de la princesa Lluïsa d'Espanya.

L'any 1972 es casà a Villamanrique de la Condesa, a la província de Sevilla, amb el príncep i cap de la casa reial de Regne de Iugoslàvia, Alexandre de Iugoslàvia, amb qui s'establí als Estats Units i amb qui tingué tres fills:

SAR el príncep Pere de Iugsolàvia, nat a Xicago el 1980.

SAR el príncep Felip de Iugoslàvia, nat a l'estat de Virgínia el 1981.

SAR el príncep Alexandre de Iugoslàvia, nat a l'estat de Virgínia el 1981.

Maria Glòria es divorcià del príncep Alexandre l'any 1985. Pocs mesos després es casà amb l'aristòcrata castellà, Ignacio de Medina y Fernández de Córdoba fill de la duquessa de Medinaceli i posseidors del ducat de Segorbe i del comtat d'Empúries.

La princesa Maria Glòria resideix a l'actualitat a Andalusia, paradís fiscal pels espoliadors de les emparentades monarquies feixistes internacionals, allò que en diuen "el capitalisme" o "el club Bildferberg" els qui no s'acaven d'aclarar.

Maria Glòria decendeix per via directe de la reina Maria Leszczynska. Ara bé, des de la mencionada reina i seguint la línia que ens condueix a Maria Glòria, totes les seves avantpassades han contret matrimoni dins de la casa dels Capet de França, amb les seves branques d'Orleans i Borbó al capdavant. Així l'ordre seria:

Maria Leszczynska, esposa del rei Lluís XV de França (1703 - 1768).

Elisabet de França, esposa del duc Felip I de Parma (1727 - 1759).

Maria Lluïsa de Borbó-Parma, esposa del rei Carles IV d'Espanya (1751 - 1819).

Maria Isabel d'Espanya, esposa del rei Francesc I de les Dues Sicílies (1789 - 1848).

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, esposa del rei Ferran VII d'Espanya (1806 - 1876).

Lluïsa Ferranda d'Espanya, esposa del príncep Antoni d'Orleans (1832 - 1897).

Maria Lluïsa d'Orleans, esposa del príncep Felip d'Orleans (1848 -1919).

Lluïsa d'Orleans, esposa del príncep Carles de Borbó-Dues Sicílies (1882 - 1958).

Maria de l'Esperança de Borbó-Dues Sicílies, esposa del príncep Pere Gastao d'Orleans-Bragança (1914 - 2005).

Maria Glòria d'Orleans-Bragança (1946)

Alexandra de Grècia (reina de Iugoslàvia)

Alexandra de Grècia, reina de Iugoslàvia (Atenes 1921 - Burgess Hill, West Sussex, Gran Bretanya 1993). Princesa de Grècia i de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial que esdevingué la darrera reina de Iugoslàvia arran del seu casament amb el rei Pere II de Iugoslàvia.

Filla del rei Alexandre I de Grècia i de la "senyora" Aspasia Manos. Nasqué mesos després de la mort del seu pare i el seu naixement estigué enterbolit per qüestions dinàstiques. Alexandra era néta per via paterna del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia.

Educada a Atenes i a la Gran Bretanya per la seva mare, sempre visqué apartada de la cort atenenca i fins i tot menystinguda. Influenciada per la seva mare que li buscava un bon partit dintre de la reialesa es casà al consolat iugoslau de Londres amb el rei Pere II d'Iugoslàvia que en aquell moment era a Londres disfrutant de l'ocupació nazi del seu país.

Pere II de Iugoslàvia era fill del rei Alexandre I de Iugoslàvia i de la princesa Maria de Romania. El matrimoni s'establí a Londres on nasqué el seu primer i únic fill:

SAR el príncep Alexandre de Iugoslàvia, nat a Londres el 1944. Casat l'any 1972 a Villamanrique de la Condesa amb la princesa imperial Maria Glòria d'Orleans-Bragança de qui es divorcià l'any 1985 per casar-se amb l'anglogrega Katherine Clairy Batis.

Alexandre nasqué a una habitació de l'Hotel Claridge de Londres que el govern de Winston Churchill havia declarat territori iugoslau. Alexandre fou apadrinat per la reina Elisabet II del Regne Unit. Posteriorment visqueren a la Costa Blava.

Un cop la guerra acabà i els territoris iugoslaus quedaren a l'òrbita soviètica, la relació entre la parella anà de mal en pitjor. El caràcter inestable de la princesa i la depressió del rei els conduiren a importants crisis emocionals que obligaren a una separació de facto. La palesa manca de recursos econòmics evidenciaren encara més aquest desgavell familiar.

El rei emigrà als Estats Units on morí l'any 1970 en una operació de transplantament de fetge. Alexandra es retirà de la vida pública i residí a Venècia amb la seva mare a la Vil·la Giudecca. Alexandra i Aspasia Manos portaren una vida molt austera a Venècia, la manca de recursos econòmics no els hi permeté ni tan sols assistí al casament del seu fill amb la princesa Maria Glòria d'Orleans-Bragança.

Alexandra de Grècia morí a Anglaterra l'any 1993. Després de l'enterrament a la Catedral ortodoxa de Londres en què hi assistí el rei Constantí II de Grècia, la reina Sofia d'Espanya i la reina Elisabet II del Regne Unit, les restes mortals de la darrera reina de Iugoslàvia foren traslladades el mateix any al cementiri del Palau de Tatoi a les afores d'Atenes on descansen al costat dels seus pares.

Olga de Grècia (princesa de Iugoslàvia)

La família de la princesa Olga de Grècia als jardins del Palau Blanc de Belgrad.

Olga de Grècia, princesa de Iugoslàvia (Atenes 1903 - París 1997). Princesa de Iugoslàvia. Nascuda princesa de Grècia i de Dinamarca, filla primogènita del príncep Nicolau de Grècia i de la gran duquessa Helena de Rússia. La princesa era néta del rei Jordi I de Grècia i besnéta del tsar Alexandre II de Rússia.

El casament de la princesa Olga de Grècia i de Pere de Iugoslàvia. Asistents: la gran duquessa Helena de Rússia, la reina Sofia de Grècia, els nuvis, la reina Maria de Romania i la reina Elisabet del Regne Unit.

Abans del compromís amb el príncep Pau de Iugoslàvia, es comprometé amb el príncep Frederic de Dinamarca, i hi hagueren certs rumors sobre un possible nuviatge amb el príncep de Gal·les, el futur Eduard VIII del Regne Unit. El casament se celebrà a Belgrad el 22 d'octubre de 1923. La família de la princesa Olga visqué a Belgrad i l'any 1934 el seu marit fou proclamat regent de Iugoslàvia durant la minoria d'edat del rei Pere II de Iugoslàvia. Aquest fet marcà el futur de la princesa grega en tant que la inoperància del seu marit davant el perill nacionalsocialista que amenaçava Iugoslàvia li valgueren serioses crítiques des de Londres i Washington.

Olga tingué tres fills:

SAR el príncep Alexandre de Iugoslàvia nascut a Belgrad el 1924. Es casà amb la princesa Maria Pia d'Itàlia de la qual es divorcià per casar-se amb la princesa Bàrbara de Liechtenstein.

SAR el príncep Nicolau de Iugoslàvia nascut el 1928 a Belgrad i mort en un accident automobilístic prop de Windsor el 1954.

SAR la princesa Elisabet de Iugoslàvia nascuda el 1936 a Belgrad. S'ha casat en tres ocasions, en primer lloc amb Howard Oxenberg, en segon lloc amb Neil Balfour i en tercer lloc amb el president peruà Manuel Ulloa y Elias.

L'any 1941 partiren a l'exili, primer a El Caire i després a Kenya i a Sud-Àfrica. Un cop acabada la guerra s'establiren entre Suïssa i París. La princesa morí a París a causa d'alzheimer.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Gl%C3%B2ria_d%27Orleans-Bragan%C3%A7a

La UE recupera les reserves de cru davant el possible atac d'Israel contra Iran

Els països de la Unió Europea UE recuperen amb urg��ncia les seves reserves de cru i combustibles per satisfer les noves exigències de les seves nacions davant informes que Israel es prepara per atacar l'Iran. L'agència belga Apetra i l'holandesa Sova, responsables de les reserves estratègiques de petroli en els seus països, anuncien licitacions per importar al voltant de 250 000 tones de combustible dièsel i gasolina amb data de lliurament pel setembre i octubre pròxims.

Per la seva banda, la companyia francesa SAGESS, ha comprat 267.000 tones de barrils de combustible dièsel i anuncià una licitació per al subministrament de prop de 300 mil tones de petroli cru.

D'acord amb la directiva de la UE, les reserves d'emergència de petroli en els 27 països de la UE, acordades el 2009, no han de caure "per sota del nivell de les importacions durant 90 dies o 61 dies de consum diari mitjà".

Els països membres de la UE han de mantenir un terç de les seves reserves de petroli en forma de productes derivats del petroli. La Directiva de la Unió Europea en l'actualitat defineix les regles per a l'ús de les reserves estratègiques en cas d'una crisi energètica, segons RIA.


Els preus del petroli a borsa continua pujant mentre que a Espanya, abans de la pujada de l'IVA, els preus són ja propers als francesos, amb la de 95 octans per sobre el 1'56 euros per llitre a Repsol.

Convocatòria de l'ANC per l'Onze de Setembre

L'Assemblea Nacional Catalana emprèn la recta final de la campanya de la concentració de l'Onze de Setembre fent públic el cartell de la convocatòria i cridant tothom a participar a la marxa i la concentració de la diada, a la plaça de Catalunya de Barcelona. 'L'11 de setembre marxem sobre Barcelona', anuncia l'ANC, que convoca a les sis de la tarda per reivindicar que Catalunya esdevingui un nou estat d'Europa.

Mars Express capta la primera imatge 3D de Fobos

La sonda Mars Express de l'ESA (Agència Espacial Europea) ha obtingut una imatge 3D i amb un gran detall de Fobos (Por), la major lluna de Mart. La sonda va prendre la imatge quan es trobava a menys de 100 quilòmetres de la superfície del satèl·lit i la seva publicació coincideix amb la celebració del 135 aniversari del seu descobriment.

Més d'un segle després que l'astrònom Asaph Hall entreveure per primera vegada Fobos, la sonda europea que orbita sobre el planeta vermell ha captat una imatge que, segons els científics de l'ESA, "permet estudiar la superfície amb un nivell de detall sense precedents".

Sobre la superfície de Fobos es pot distingir una sèrie de solcs que semblen emanar del cràter Stickney -la zona irregular de la dreta-. Al principi els astrònoms van pensar que aquest cràter va ser conseqüència d'un impacte, però una nova teoria suggereix que es va poder haver format quan la lluna va travessar un núvol de runa despresos de la superfície de Mart.

De totes les llunes del Sistema Solar, Forbos és la que es troba més a prop del seu planeta. Orbita a uns 6.000 quilòmetres de la superfície del 'planeta vermell'. A més, "vista des de la superfície de Mart, Forbos surt i es posa sobre l'horitzó dues vegades al dia", asseguren els astrònoms europeus.

Tanmateix, l'òrbita de Fobos està decayento, i en uns 50 milions d'anys podria desintegrar, segons apunta l'ESA. Aquest fet donaria lloc a un núvol de runa que acabaria precipitant sobre la superfície de Mart.



http://www.rtve.es/noticias/20120821/sonda-europea-mars-express-capta-primera-imagen-3d-luna-mas-grande-marte/559184.shtml

El Govern cubà condemna a tres exviceministres per corrupció

Un tribunal cubà ha condemnat a penes d'entre quatre i 12 anys de presó per actes de corrupció a 12 directius de l'empresa estatal Cubaníquel, entre ells tres exviceministres de l'Indústria Bàsica, ha informat aquest dimarts el diari oficial Granma. Els 12 funcionaris van ser condemnats per "cometre delictes associats a la corrupció durant el procés de negociació, contractació i execució del projecte d'expansió de la planta Pere Soto Alba, ubicada a Moa (aquest), per a l'extracció, refinació i comercialització de níquel i cobalt", va anunciar el diari oficial cubà. El níquel és el principal producte d'exportació cubà.

"Atesa la gravetat d'aquests fets i les seves nocives conseqüències en una de les activitats estratègiques per a l'economia del país", el tribunal provincial d'Holguín (est), va condemnar a 12 anys, la sentència més llarga, al exviceministre Alfredo Zayas (2004-2007), director executiu de l'empresa.

A 10 anys va ser condemnat el exviceministre Ricardo González (2001-2004 i 2007-2010), director de la Junta de Directors de l'empresa i president del comitè de direcció del projecte, assenyala el quotidià. A vuit anys de presó va ser condemnat el exviceministre Antonio dels Reis (1980-1999), membre del comitè de direcció del projecte. Els altres nou condemnats, que exercien diferents càrrecs a l'empresa, van rebre penes de quatre a set anys de presó.

Els dotze condemnats, així com la Fiscalia, tenen la possibilitat d'apel·lar davant del Tribunal Suprem cubà. Raúl Castro va anunciar el 29 de gener, davant la primera Conferència Nacional (congrés extraordinari) del governant Partit Comunista (únic), que no tindria "contemplacions" amb els corruptes.

El SAT ocupa un palau-hotel d'un latifundista

Més de 400 persones han ocupat pacíficament el caseriu de Moratalla, propietat de Maria de la Gloria d'Orleans-Braganza, cosina de Juan Carlos, al terme municipal cordovès de Hornachuelos, dins de la segona etapa de la marxa obrera organitzada pel Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), després de passar per la província de Jaén. En aquest moment, fins a una vintena d'agents de la Guàrdia Civil es trobaven custodiant la porta principal d'accés a la finca, que pertany a "un conegut latifundista andalús catalogat com "aristòcrata" pel Mundo, és a dir, la monàrquica-franquista Maria de la Gloria d'Orleans-Braganza, "prima" del Borbón.

L'entrada a la finca, passades les 12,30 hores, s'ha produït per "una escletxa" al costat de la porta, a més de "pujar entre uns esbarzers". Els agents "no han pogut actuar" i esperen per rebre l'ordre de desallotjament de les persones que es troben a l'interior de la parcel·la.

El diputat autonòmic d'IULV-CA i alcalde de Marinaleda (Sevilla) Juan Manuel Sánchez Gordillo ha criticat el "latifundisme andalús", i alhora ha animat a romandre en el lloc "fins que vingui una ordre de desallotjament".

Així, segons ha manifestat, "poden venir a provocar, però no ens en anirem, anem a resistir pacíficament, volem una ordre del jutge", en cas contrari, ha avisat que passaran la nit al mas. En tot cas, ha destacat que no vol "incidents", sinó que l'objectiu és romandre de manera pacífica, el major temps possible.

'No toqueu res, que no és el nostre'

Per la seva banda, el portaveu del SAT, Diego Cañamero, ha explicat que després de la rehabilitació de l'edifici de la finca, "les empreses no han pagat als treballadors i no compleixen el conveni", a més de "explotar els immigrants". Així mateix, ha demanat als integrants de la marxa que no toquin "res del palau, perquè no és el nostre", i l'ocupació és "pacífica".

La marxa del sindicat a Còrdova ha sortit de Hornachuelos, està previst que delegui a Posades migdia i culmini a Almodóvar del Río, d'on sortirà el dimecres per entrar a la capital cordovesa per la carretera de Palma del Riu i arribar a la Subdelegació entorn a les 13 hores.

Des del SAT, asseguren que volen "unir les lluites del camp i de la ciutat" mitjançant aquesta marxa, que conclou amb una concentració "contra la repressió sindical i la criminalització que es pateix per part del Govern", i alhora que reivindiquen "no pagar el deute, ja que la major deute existent és privada, dels bancs en la seva majoria, i els diferents governs del PSOE i del PP i l'andalús i espanyol, plegats al capitalisme, estan socialitzant les pèrdues privades a través de retallades ".

Així mateix, reclamen "la derogació de tots les retallades, la prohibició dels desnonaments i els acomiadaments, el repartiment de la riquesa i del treball, o l'elevació del salari mínim a mil euros", entre d'altres reivindicacions.

L'edifici principal de la finca ocupada ha estat rehabilitat recentment per explotar com a allotjament turístic de luxe. Compta amb vuit hectàrees de jardins que van ser dissenyades per l'arquitecte paisatgista francès Forestier, responsable també del disseny del Parc de María Luisa.

Marga Sanz recolza l’autoinculpació simbòlica de Marina Albiol davant els atacs del PP

La síndica d’Esquerra Unida en Les Corts, Marga Sanz, ha assenyalat, arran de l’intent del PP de criminalitzar a la diputada Marina Albiol, que el partit conservador “mostra la seua cara més autoritària en anunciar la seua intenció de portar a la Mesa de les Corts Valencianes la proposta de possibles sancions contra la diputada Marina Albiol, per mostrar la seua solidaritat amb l’acció del SAT en dos supermercats andalusos contra la situació de pobresa que viuen centenars de milers de persones en l’Estat Espanyol”. EUPV anuncia que proposarà un debat parlamentari sobre la pobresa i l’exclusió social al País Valencià.

“El PP -ha afegit Sanz- lluny d’argumentar amb idees, pretén reprimir-les i fer callar el debat i el dret d’opinió amb mesures sancionadores. Ahir van ser els estudiants de l’IES Lluís Vives, avui és una diputada d’EUPV: en tot cas el PP sempre evidencia la seua incapacitat per al debat d’idees darrere d’un autoritarisme impropi d’una democràcia”.

La síndica d’esquerres ha recordat que el PP manté en el seu grup parlamentari a 11 imputats o investigats en casos de corrupció i que “ha malgastat els diners dels valencians i valencianes en actuacions tan inútils com antisocials i ruïnoses, que només han cercat afavorir a uns pocs, i ara pretén evitar el debat sobre les conseqüències d’aquestes polítiques en centenars de milers de persones que pateixen la pèrdua de l’ocupació, el desnonament del seu habitatge, l’augment de la pobresa i l’exclusió social”.

Per açò, la coordinadora d’EUPV recolza l’actuació de Marina Albiol, igual que la dels càrrecs públics com Ignacio Blanco, Esther López Barceló o Rosa Pérez Garijo, els afiliats a Esquerra Unida que es van autoinculpar simbòlicament en la convocatòria de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH), per a de forma pacífica exigir al Govern i al Consell que prioritzen les polítiques de creació d’ocupació i mesures contra l’exclusió social. “Aquesta posició, col·lectiva, ens representa a tota l’organització i d’ella ens sentim orgullosos i orgulloses”, ha assegurat Sanz.

Sanz rebutja l’intent del PP d’intimidar al grup parlamentari d’esquerres i anuncia que portaran a Les Corts la proposta de celebrar un debat monogràfic, amb propostes de resolució sobre la situació de crisi econòmica i social que pateixen milions de valencians i valencianes. Si, com és habitual, el PP rebutja el debat i utilitza el seu corró parlamentari per a rebutjar el debat, ho portarem als carrers i places del País Valencià, juntament amb l’exigència d’un Referèndum sobre les retallades socials i laborals que Rajoy està aprovant i Fabra aplica submissament”.

“Anem a plantejar una vertadera moció de censura ciutadana i popular a un govern sense legitimitat social per a imposar més sacrificis”, ha afegit la síndica d’esquerres.

Montoro desautoritza Soria i critica la seva reforma elèctrica

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha carregat contra la reforma elèctrica dissenyada pel titular d'Indústria, José Manuel Soria (foto), per acabar amb el gegantí dèficit de tarifa de 24.000 milions d'euros que acumula el sector i que inclou taxes especials per les energies renovables. Montoro assegura que aquesta mesura és discriminatòria i crearà problemes legals. "Ens hem oposat des del primer minut", afirma.

A més, Montoro acusa obertament al seu col·lega al Govern franquista de filtrar a la premsa la possibilitat que es cobri un cèntim verd sobre el consum de gas natural. "Han decidit airejar aquesta idea en els mitjans, però jo tinc l'última paraula en la creació d'impostos", afirma en l'entrevista telefònica, realitzada el passat 16 d'agost, i "no hi ha res decidit".

Per Montoro, l'objectiu prioritari és reduir el dèficit públic, no el tarifari. "Aquest no serà decisiu a l'hora de resoldre el finançament de l'economia espanyola", afirma sobre el dèficit de tarifa (diferència entre el cost de l'electricitat i el que paguen els consumidors). "No hauríem de deixar-nos distreure per això, ni per disparitats en el Govern. Hem de garantir que complim l'objectiu de reducció del dèficit públic a curt termini", afegeix.

Les companyies elèctriques "ens estan dient que no afanyem la decisió política perquè podria complicar la situació encara més perquè no hi ha una solució fàcil", diu el ministre d'Hisenda. No obstant això, la reforma elèctrica és una de les condicions imposades per Brussel·les a Espanya després de la petició del rescat per a la banca.


Taxes a les renovables


El pla d'Indústria preveu un impost general del 4% per a totes les tecnologies del règim ordinari (nuclear, hidràulica i cicles combinats a gas). En renovables destaca el tipus que s'aplicaria a l'energia eòlica (11%) ia la fotovoltaica (19%). A més de l'impost general, les nuclears i les hidroelèctriques tindrien una taxa addicional.

Aquestes fórmules posarien l'accent, una vegada més, en les primes que cobren les energies renovables-paralitzades per decret a principis d'any per a noves instal·lacions-i tractarien d'evitar, tant sí, l'augment del dèficit de tarifa elèctric que supera els 24.000 milions d'euros.

Sobre la possible revisió a la baixa de les primes que cobren les renovables, Montoro es mostra favorable: "El Tribunal Suprem ha dictaminat que el Govern pot canviar les regulacions" que fixen els subsidis. "Que vulguin fer-ho o no és una altra cosa", diu.

Vistiplau del Suprem


Aquest tema va ser destacat per Sòria al juliol. Segons el ministre, en el debat de la reforma hauria entrat un element nou i és una sentència del Tribunal Suprem del 26 de juny que avala les retallades a les primes de les renovables efectuats el 2010 per l'anterior Govern socialista. "Hi ha un debat respecte a si és més convenient anar a la via impositiva o és més convenient anar a la via d'una retallada de primes. Pot ser qualsevol de les dues formes", afegí.

Sòria va explicar també que, quan s'executin entre 2012 i 2020 els projectes renovables amb prima concedida al llarg dels últims anys, "va a comportar un nivell global de primes de 70.000 milions d'euros". "Aquests sistemes no els poden assumir ni les companyies elèctriques en el seu balanç, ni els consumidors en la nostra tarifa, ni l'Administració en el seu compte pressupostàri".

Eleccions basques al 21 d'octubre: Cap a la majoria abertzale i l'independència

El president basc gràcies a la repressió i la tupinada electoral, Patxi López (PSE), ha anunciat avui a Gasteiz la convocatòria d'eleccions anticipades el 21 d'octubre. La situació econòmica, la caiguda de la recaptació en les tres hisendes forals i la pressió dels partits de l'oposició ara legalitzats han empès López a avançar les eleccions en comptes d'exhaurir una legislatura ingovernable, que s'acabava al març 2013. El cert és que l'oposició feia molts mesos que ho demanava i el pacte de govern amb el Partit Popular estava trencat. Tot i això, López ha dit que és una decisió 'absolutament personal'.

Seran les primeres eleccions autonòmiques basques en què coincideixin alhora l'absència d'ETA i la participació d'una formació abertzale legalitzada, amb possibilitat de ser la més votada. Amb l'anàlisi de la forma en què arriba cada partit es completa un escenari insòlit, amb derivacions clares en la política nacional:

- PSE. Patxi López no podia aguantar més temps en minoria. Des que el PP va anunciar la ruptura del pacte al Parlament basc era segur que no podia resistir el que quedava de legislatura i s'aventurava i es donava per descomptada la convocatòria electoral anticipada per a la tardor.

El parèntesi de l'existència d'un lehendakari d'un dels dos partits nacionals o constitucionalista sembla estar prop d'arribar al final. És gairebé impossible que, amb la presència d'una formació abertzale al Parlament de Vitòria, pugui reeditar-se un pacte entre socialistes i populars. Només podrien optar els socialistes a acords amb el PNB o, molt més remotament, amb l'esquerra abertzale, però sense tenir la Lehendakaritza i fora del poder.

Per a la política nacional i el PSOE, el futur de Patxi López té clares derivacions perquè el seu nom ha estat considerat com a possible futur líder socialista. El seu problema serà que, molt probablement, després de les eleccions basques, el seu paper institucional es difumini fora de la Lehendakaritza i l'allunyarà del focus mediàtic.

A més d'Andalusia, la del País Basc és la presidència autonòmica més significativa de les que tenen els socialistes en aquest moment. I pot suposar una pèrdua important de poder institucional, si es confirmen les previsions de les enquestes.

- PP. Els populars van apostar fort al maig quan van trencar amb els socialistes, sabent que això obria la porta a eleccions anticipades al País Basc i, previsiblement, al final del Govern constitucionalista. El moviment de Basagoiti pot portar a un Executiu sobiranista al País Basc i la tornada a les tensions territorials.

Als greus problemes de Mariano Rajoy pot sumar-se després del 21 d'octubre l'existència d'un Govern basc que aspiri a la independència i ressusciti tensions com la del Pla Ibarretxe -o encara més radical i esquerrà- en temps de José María Aznar.

Es sumarà a la tensió a Catalunya on el teatre de CiU amb el seu esbombat pacte fiscal no ha convençut ningú, ja farts de les martingales i les traïcions reiterades del partit nazicatólic d'Artur Mas, i quan la possibilitat d'eleccions anticipades catalanes és tan real com urgent, davant el fracàs reiterat i la complicitat en les mentides de tots dos partits franquistes.

Encara que les eleccions basques tenen sempre una lògica particular, el PP testarà a Euskadi l'enorme desgast que, segons totes les enquestes, li provoca la crisi i les retallades. A més, per a octubre hi ha previsió d'un nou rescat per a Espanya, que coincidirà amb un moment de tensió electoral al País Basc. En pocs mesos arribaran també els comicis a Galícia, on el PP es juga encara més.

Rajoy perdrà part de la poca tranquil·litat que li queda.

- PNB. Els nacionalistes bascos competeixen aquesta vegada, sobretot, amb l'esquerra abertzale, per això és clar que tindran temptació de radicalitzar el seu discurs cap al sobiranisme. Òbviament, el PP ja no pot aspirar a tenir els seus vots al Congrés i està per veure fins on arriben els seus compromisos electorals de sobiranisme i superació de l'Estatut o per reprendre més brindis al sol com el d'Ibarretxe i Artur Mas.

- L'Esquerra Abertzale. Segons les enquestes està en condicions de ser la força més votada, de manera que els feixistes de l'Opus Dei, Fernández i Gallardón, pretenen una nova Llei Electoral on puguin votar al País Basc tota la cort madrilenya feixista, i així perpetuar la tupinada i el frau electoral . Arnaldo Otegi no podrà ser candidat, però amb els resultats de les últimes generals s'espera que trenquin els seus sostres electorals i assumeixin el govern en totes les circumscripcions. Competeix contra un PNV sense credibilitat i haurà d'articular un discurs per al nou escenari que s'obre al País Basc, acollint les bases tradicionals i també a votants més moderats que sempre han rebutjat la violència, però que se situen en l'independentisme.

ETA no s'ha dissolt oficialment -demanda humiliant i ridícula exigida pels franquistes impenitents en actiu-, però sembla evident que és ja història. Així ho admeten fins als franquistes del PP quan treuen escortes als seus protegits.

- Altres partits. En anteriors eleccions, a la feixista UPyD no li ha anat al País Basc tan bé com esperava. Ara té l'oportunitat d'ocupar un espai que han deixat lliure el PP i el PSE: el dels votants més "espanyolistes" i contraris als gestos o els passos sobre els presos. És a dir, el seu objectiu és la recerca de votants identificats amb posicions com la del nazi Mayor Oreja, que es diuen sentir "traïts" pel Govern franquista de Rajoy.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4035296/20120821/patxi-lopez-avanca-eleccions-basques-21-doctubre.html
http://blogs.elpais.com/el-patio-del-congreso/2012/08/un-escenario-ins%C3%B3lito-e-incierto.html

'Paraguai Resisteix' contra Monsanto

'Paraguai Resisteix', liderat pel destituït per l'oligarquia feixista paraguaiana, president Fernando Lugo, ha iniciat una campanya contra les empreses locals vinculades amb la multinacional nord-americana Monsanto, i les seves llavors transgèniques. La mesura respon a la decisió del Govern colpista i corrupte d'augmentar l'ús de llavors genèticament modificades.

El moviment denuncia que les llavors comercialitzades per Monsanto causen danys a l'economia del país i alhora contaminen la terra i la deixen inutilitzable per altres cultius. Segons els activistes de 'Paraguai Resisteix', Monsanto, només el 2010, va obtenir ingressos per 10 bilions de dòlars i va afectar la llavor nacional i el petit productor.

A més, la soja transgènica ha fet del camp un lloc perillós per a la salut dels camperols pels verinosos herbicides. El col · lectiu Anonymous Paraguai, per la seva banda, 'va piratejar' les pàgines d'Internet de les companyies nacionals vinculades amb l'empresa nord-americana.

L'analista Sandino Astúries opina que aquest grup de resistència no només lluita per la sobirania del poble paraguaià "sinó que posa en evidència el pagament de favors polítics del govern colpista a alguns sectors financers". "Aquí el que veiem és una lluita en primer lloc per protegir els paraguaians d'aquest tipus d'empreses que tenen la comercialització d'aquestes llavors que causen dany a la població. La segona és la lluita per la sobirania nacional.

Això està afectant empreses paraguaianes i interessos paraguaians i aquí està sotmetent a interessos internacionals. El que està fent 'Paraguai Resisteix' és fer accions a favor dels paraguaians i posar en evidència el que està fent el govern colpista que és d'alguna manera congraciar-se amb alguns sectors econòmics als EUA, comenta l'expert.

Egipte estableix un escut de defensa antimíssils al Sinaí

L'Exèrcit egipci ha establert per primera vegada des de 1967 un escut antimíssils desconegut al desert del Sinaí, fronterer amb els territoris de Palestina ocupats pel règim d'Israel, segons ha anunciat aquest dimarts la ràdio del règim de Tel Aviv. La pàgina web palestina 'Paltoday "ha assenyalat que la mesura adoptada pel Govern egipci amenaça seriosament el règim de Tel Aviv.

"Egipte vol canviar la realitat existent sobre els successos que van tenir lloc al nord del Sinaí", segons ha indicat un dels analistes d'aquesta emissora, segons HispanTV.

"L'executiu egipci ha pres aquesta decisió sense haver consultat abans amb les autoritats israelianes", ha afirmat una font israeliana al diari nord-americà 'Herald Tribune'.

De la mateixa manera, ha sostingut que la iniciativa del Caire és sorprenent, ja que, els grups armats i els palestins no solen usar avions de combat.

D'altra banda, Avi Isacharof, reporter militar del diari israelià Haaretz, ha declarat que les autoritats de Tel Aviv es mantenen en silenci respecte a la decisió del Govern egipci de reforçar la presència de les seves forces armades a la frontera amb el règim israelià, fet que contradiu els acords de pau signats entre ambdues parts.

El passat 5 d'agost, 16 guàrdies fronterers egipcis van perdre la vida i més de 7 resultaren ferits en un atac a la regió del nord del Sinaí, quan homes armats van atacar un lloc de control situat a prop de la frontera entre Egipte i els territoris ocupats.

Els economistes crítics als EUA

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala els punts de vista d'economistes als Estats Units poc coneguts a Espanya i que han tingut gran incidència en el debat en aquell país sobre la situació europea. Els dos economistes que sostenen postures més crítiques cap a la saviesa convencional que domina els establishments econòmics als EUA i en la Unió Europea més coneguts a Espanya són Paul Krugman i Joseph Stiglitz.

D'ells, Paul Krugman ha realitzat la majoria del seu treball en el món acadèmic, encara que va tenir una experiència pràctica quan va treballar per al Consell d'Assessors Econòmics (Council of Economic Advisers) com a membre del personal tècnic de tal consell durant l'administració republicana del president Reagan. Stiglitz, però, ha tingut una llarga experiència en l'administració pública.

Va ser nomenat pel president Clinton membre del citat consell el 1993, nomenant president d'aquest en 1995. Més tard, el 1997 va ser nomenat director econòmic (chief economist) del Banc Mundial. En ambdues posicions va tenir enfrontaments notoris amb el secretari del Tresor Robert Rubin (un banquerao del Wall Street) i el seu protegit Lawrence Summers en el cercle econòmic pròxim al president Clinton.

Dels dos, Krugman és el que ha canviat més les seves postures ja en els seus inicis eren bastant conservadores. En la mesura que va anar adquirint major seguretat en el món acadèmic va ser adoptant postures més crítiques. La seva major evolució es va produir quan va ser nomenat columnista de The New York Times (NYT), que li va donar una plataforma on podeu influir al públic en general.

Les seves columnes han, en ocasions, irritat l'equip dirigent del NYT que, per equilibrarle ha expandit el nombre de columnistes conservadors i neoliberals. Stiglitz, per contra, sempre va tenir una actitud crítica de l'establishment econòmic, ja des del principi. Els seus topades amb l'equip econòmic del president Clinton són ben coneguts.

Els dos van ser molt crítics amb l'administració Bush, el que explica en part la seva guardó: el Premi Nobel d'Economia. Aquest premi havia perdut prestigi quan va ser controlat per A. Lindbeck, un economista suec neoliberal que va presidir el consell, atorgant tota una bateria de Premis Nobels a economistes de tarannà neoliberal, i alguns fins i tot d'escàs intel · lecte.

Això va crear una protesta general que va obligar el Banc de Suècia, que finança aquest Premi Nobel, a destituir Lindbeck i nomenar economistes de sensibilitat keynesiana per equilibrar la llarga llista de neoliberals (veure el meu article "Els premis Nobel d'economia", Temes per el debat, gener de 2009). Tal guardó els va donar un enorme poder que han estat utilitzant àmpliament des de llavors.

Sense desmerèixer la gran tasca realitzada i que continuen realitzant ambdós economistes, els llibres utilitzo en el meu docència, voldria, però, assenyalar que altres economistes crítics existeixen i que han precedit els dos autors en les seves anàlisis de la crisi actual i que per estar més a l'esquerra que tots dos no han tingut la visibilitat mediàtica que es mereixen.

Tres d'ells són economistes del Center for Economic and Policy Research de Washington. Dean Baker, va ser el primer economista que va predir la crisi financera dels EUA, molt abans que Roubini, el qual ha estat presentat com el primer economista que va predir la crisi. Això no és cert. Dean Baker ja va predir la bombolla immobiliària i els efectes devastadors que tindria. Mark Weisbrot ha estat un dels pioners en la crítica del neoliberalisme i John Schmitt ha estat el que ha estat més actiu en la seva anàlisi dels dogmes neoliberals (alguns d'ells sostinguts per Krugman en els seus primers escrits) al mercat laboral. John Schmitt va ser el primer a criticar la tesi neoliberal que sosté que l'elevat atur es deu a la rigidesa dels mercats laborals.

Un altre pensador que ha tingut una gran influència en l'anàlisi del context polític del fenomen econòmic (una dimensió molt poc analitzada en Stiglitz i Krugman) és Jeff Faux, fundador del Economic Policy Institute, que en el seu llibre The Global Class War, analitzar, millor que ningú, les causes polítiques de la crisi financera i econòmica.

I, d'altra banda, el que ha estudiat més el creixement de les desigualtats (un dels temes als quals Stiglitz està donant més èmfasi) dins el pensament crític i la seva influència en la gènesi de la crisi ha estat Richard Wolff, professor emèrit del Departament d'Economia de la Universitat de Massachusetts un dels departaments d'economia més interessants dels EUA, qui va assenyalar ja fa temps que les desigualtats als EUA eren la bomba que faria estimular la crisi, com així va ser.

L'estudi de les desigualtats (al que Roubini ara s'ha afegit) i el seu impacte en la crisi va ser la millor contribució de l'economia crítica als EUA obtinguda de Paul Sweezy, Harry Magdoff i John Kenneth Galbraith. Cap d'ells va rebre el Premi Nobel que es mereixien, i això a causa de la seva actitud crítica de l'establishment acadèmic en l'àrea d'economia.

Millet i Montull també imputats pel cas de l'Hotel Palau

La jutge del cas de l'Hotel del Palau de la Música ha exigit el pagament d'una fiança de 900.000 euros a Fèlix Millet i Jordi Montull, una quantitat que els imputats no han pogut pagar en tenir embargats tots els seus béns per ordre d'un altre magistrat que investiga el saqueig de la institució cultural. En l'acte, la titular del jugat d'instrucció número 10 de Barcelona, ​​Miriam de Rosa Palacio, ha acordat enviar a judici a Fèlix Millet i Jordi Montull pel presumpte tràfic d'influències en la tramitació del fallit hotel de luxe al costat del Palau, un cas pel qual també seran jutjats els exresponsables d'urbanisme de la capital catalana.

La jutge obliga en el seu acte a Millet ia Montull a dipositar de forma immediata una fiança de 900.000 euros, xifra que equival a la comissió que suposadament els exresponsables del Palau de la Música van rebre del constructor hoteler a canvi de garantir-li la adjudicació del projecte, que mai es va arribar a executar.

No obstant això, fonts judicials han informat que els saquejadors confessos del Palau de la Música no han fet efectiva de moment la fiança exigida per la jutge instructora, tot i que el termini ha expirat ja, perquè tots els seus béns coneguts els tenen embargats per ordre del jutge d'instrucció número 30 de Barcelona, ​​que investiga l'espoliació de la institució cultural.

La jutge del "cas Hotel" també ha acordat l'embargament dels béns de Millet i Montull per garantir la xifra de 900.000 euros que exigeix ​​com a fiança, però és difícil que es pugui fer efectiva donat que als exresponsables del Palau no els queden propietats ni diners en metàl·lic que confiscar.

El passat mes de juliol, el jutge instructor de l'espoli, Josep Maria Pijuan, va ordenar el registre dels domicilis de Millet i Montull per embargar els seus béns a fi de garantir els 40 milions d'euros de responsabilitat civil exigida pel saqueig del Palau de la Música.

Concretament, Pijuan es va portar de la casa dels exresponsables del Palau prop de 50.000 euros que guardaven en metàl·lic entre els dos i els seus col · leccions d'art i, dies més tard, va exigir a CDC una fiança de 3,2 milions d'euros per cobrir la quantitat que els exresponsables del Palau van desviar suposadament a la formació catalanista.

El cas de l'Hotel del Palau, que se celebrarà a l'Audiència de Barcelona, ​​portarà a judici la cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona en l'època del socialista Jordi Hereu, acusats d'haver sucumbit al poder d'influència de Millet per facilitar la tramitació urbanística del fallit hotel del Palau, ocultant que l'operació beneficiava un particular.

La Fiscalia reclama que Millet i Montull indemnitzin el Palau de la Música amb 567.000 euros i la Generalitat amb altres 333.000, proporció que suposadament els correspon de la comissió de 900.000 euros que els saquejadors confessos van rebre del promotor hoteler Manuel Valderrama per garantir l'adjudicació del projecte.

En el seu acte, la jutge acorda l'obertura de judici oral davant l'Audiència de Barcelona contra Millet i Montull, l'arquitecte Carles Díaz, l'ex tinent d'alcalde d'Urbanisme Ramon García Bragado, així com l'exgerent i el director de serveis jurídics d'aquesta àrea municipal, Ramon Massagué i Enric Lambies, pels delictes de tràfic d'influències, apropiació indeguda, falsificació i prevaricació.

http://www.lavanguardia.com/politica/20120821/54339554039/embargo-bienes-impide-millet-pagar-fianza.html

Líbia regala els arsenals de Gaddafi als rebels sirians

La Líbia islamista controlada per l'OTAN està subministrant armes dels arsenals de Gaddafi als rebels sirians i aquest contraban va creixent cada dia, segons informen els mitjans occidentals. Així, per exemple, segons les dades del diari britànic The Sunday Times, el subministrament d'armes procedents de Líbia a l'anomenat Exèrcit Lliure Sirià ja es realitza a gran escala. L'armament arriba a les mans dels rebels sirians a través del port libanès de Trípoli.

Tot i que els militars del Líban han informat sobre la intercepció de només un vaixell carregat amb armes d'origen libi, des de llavors almenys set embarcacions amb aquestes armes a bord han atracat a les costes libaneses, segons els mitjans occidentals.

Els mercenaris islamistes sirians, integrants de l'Exèrcit Lliure Sirià, recullen l'armament dels vaixells a la nit. Després porten metralladores, llançagranades, llançacoets portàtils, fusells automàtics etc. a un campament militar que han creat al nord del Líban. D'allà les armes es traslladen a través de la frontera al territori sirià.

Els vaixells de l'ONU que patrullen les aigües internacionals prop del Líban són l'únic obstacle en el camí de les armes líbies cap al país àrab, però, segons sembla, els seus "esforços" no són suficients.

Tanmateix, sembla que els arsenals del coronel Gaddafi no són l'única font d'armes per als rebels sirians. En els mitjans apareixen dades sobre el subministrament d'armes fabricades a Occident a l'oposició siriana a través de tercers països, segons va escriure en el seu compte de Twitter el viceministre de Relacions Exteriors de Rússia, Guennadi Gatílov. "És interessant com en aquestes condicions els nostres socis occidentals, que es pronuncien per la introducció de sancions contra Síria, veuen el seu compliment garantit", va afirmar el diplomàtic.