dimarts, 12 d’octubre de 2010

Kirguizistan: El 42'5% de participació mostra el rebuig als colpistes

Segons les dades oficials la participació electoral ha estat del 42,5% és a dir, de 2.852.751 kirguisos han votat 1.212.334. La votació va ser observada per diversos milers de representants de les organitzacions públiques i polítiques, així com gairebé 850 observadors estrangers de 31 organitzacions internacionals, entre ells l'OSCE de la CEI, l'OCS. Molts d'ells han registrat violacions severes del Codi Electoral del Kirguizistan i el dret internacional, inclosos el suborn de votants i el llançament massiu de paperetes a les urnes en alguns col.legis electorals.

Alguns partits polítics, participant en les eleccions, va declarar ahir la seva intenció de complir amb un recompte de vots en paral.lel. Molts líders dels partits polítics van subratllar que la votació en curs van ser "relativament transparent i honesta".

Al mes de juny la zona sud i la seva capital Oix (ing. Osh) van ser escenari d'enfrontments entre nacionalistes kirguissos i uzbeks, en els que ambdós grups encara es fan responsables l'un a l'altre, en una tensió evident a tot al país que el govern colpista vol minimitzar però que els resultats electorals demostren, amb una participació molt per sota d'anteriors comicis.

Nota de l'agència de notícies 24.kg: Durant les darreres eleccions parlamentàries al Kirguizistan, 16 de desembre de 2007, segons declaracions oficials de la Comissió Electoral Central, la participació electoral va ser al voltant de 72%. Alguns partits de l'oposició van tractar d'argumentar que aquest número indicava la falsificació dels resultats electorals. L'aclaparadora majoria de vots van ser rebuts pel partit llavors governant, l'Ak-Zhol, del derrocat president Bakiev.

França: 3.5 milions contra Sarko

Uns vint mil manifestants han sortit avui a migdia als carrers de Perpinyà per a protestar contra la reforma de les pensions, que entre més mesures endarreriria l'edat de jubilació dels 60 als 62 anys. La jornada de vaga, que ja va començar ahir a la nit, ha comportat anul·lacions en alguns aeroports i també un funcionament a mig gas del país, que dòna una imatge de diumenge de nord a sud. Els sindicats xifren en 3,5 milions els manifestants i a París 330.000 persones s'han llançat al carrer, en un total de 244 manifestacions, segons les centrals sindicals, un 20% més que el 2-O. Al davant dels manifestants els alumnes d'instituts que, amb els professors, estan unint-se per tota França a una mobilització sense precedents en molts anys. Foto: Perpinyà: "Sigues jove i calla!".

Els sindicats, malgrat les darreres modificacions, s'oposen a un dels projectes de llei més importants del mandat de Sarkozy. El text ja ha estat aprovat pel consell de ministres i la cambra baixa francesa. Durant el procés, la majoria parlamentària de dretes ha accedit a algunes de les peticions dels sindicats, com les excepcions perquè es puguin continuar jubilant als 60 anys els qui van començar a treballar d'adolescents o que les mares amb més de tres fills se'ls requereixin menys anys de cotització que a la resta. Aquest dies el text es debat al Senat abans de l'aprovació definitiva.

Els canvis no són suficients ni pels sindicats ni per la principal força de l'oposició, el Partit Socialista (PS). Tots coincideixen en exigir que es mantingui la jubilació als 60 anys, un punt que per al govern francès és innegociable. El president francès, Nicolas Sarkozy, considera que és indispensable ampliar la vida laboral dels francesos per reduir el dèficit que s'ha generat per l'allargament de l'esperança de vida.

En alguns casos, l'avís de vaga no té una durada determinada i es podria prolongar més d'una jornada si els treballadors ho decidissin. És el cas de la SNCF, la societat pública de trens de França.

Hisenda veu frau a la visita de Ratzinger a València

Tots els grups de l'oposició han reclamat avui al Síndic de Comptes i a l'ex-director de RTVV Pedro García informació sobre els contractes relacionats amb la visita del Papa Benet XVI a València el juliol del 2006. Un informe encarregat a Hisenda pel jutge del cas Gürtel a Madrid, Antonio Pedreira, posa de manifest irregularitats importants comeses pels gestors de l'ens. Enric Morera critica el 'saqueig de diner públic'; Marga Sanz alerta de la gravetat dels fets denunciats i el PSPV acusa Camps de fer un ús propagandístic de Canal 9.

Segons l'informe, la televisió valenciana es va gastar durant la visita del Papa 14.713.940,75 euros i, en els contractes firmats, hi va haver un 'incompliment generalitzat dels principis de publicitat i concurrència' a l'hora d'adjudicar serveis o subministraments que per la seva quantia 'haurien hagut d'haver-se tramitat amb procediments de contractació oberts i negociats i que s'han adjudicat com a contractes menors', fraccionant els contractes per parts.

En la documentació de Canal 9 s'hi han detectat irreguralitats importants. Tots els contractes estan relacionats amb la retransmissió de la visita que va fer Canal 9. En total, més de catorze milions d'euros, un dels quals es va dividir en petits contractes d'una manera altament irregular, segons l'informe. Els altres tretze milions es van fraccionar en 11 contractes, el més important dels quals fou per Teconsa, una constructora sense cap experiència en insonorització. Aquesta empresa en va subcontractar moltes d'altres.

'Queda acerditat que almenys en dos dels expedients s'adjudica el servei a empreses sobre les quals existeixen dubtes importants sobre la seva possibilitat d'acreditar la solvència tècnica i professional necessàries per a ser contractades', diu l'informe.

El PEE planteja una mobilització transnacional a tot Europa

El passat dissabte va tenir lloc a Lisboa una nova reunió de la xarxa de sindicalistes del Partit de l’Esquerra Europea PEE-EL). Una trobada que va finalitzar amb una resolució que posa en primer plànol les necessitats de les persones, a les quals s’ha de supeditar l’economia, i planteja la necessitat de mobilitzar–se de forma transnacional a tot Europa, desenvolupant accions comunes i coordinades, després de l’èxit de la jornada del 29 de setembre. Foto: Núria Lozano, d'EUiA).

A la reunió, a la que va assistir la responsable de món del treball d’EUiA, Núria Lozano, va comptar amb la participació de sindicalistes d’Alemanya, Grècia, Dinamarca, Itàlia, Polònia, Xipre, Finlàndia, Estònia, Suècia i Gran Bretanya pertanyents als partits polítics de l’esquerra transformadora europea. En el seu marc s’ha debatut extensament sobre diverses qüestions, entre les quals cal destacar l’estratègia europea 2020 respecte als interessos de la classe treballadora, i les alternatives d’esquerres des del món del treball; les iniciatives de privatització dels serveis portuaris europeus, per part de la Comissió Europea, estratègies de lluita política i sindical, i l’intercanvi d’impressions sobre la situació a cada país, partint d’un petit informe preparat per cada participant.

La pròxima reunió de la xarxa tindrà lloc a Roma el mes de maig de 2011. Amb caràcter previ tindrà lloc una reunió del nucli de coordinació, del qual EUiA en som membres, també a Roma, a mitjans de març.

Com a qüestió col·lateral a la xarxa de sindicalistes, diumenge tenia lloc l’assemblea de món del treball que el Bloco d’Esquerda celebra cada dos anys. El partit estava interessat en conèixer l’experiència espanyola amb la vaga del 29S. En aquest sentit es va demanar la participació de la responsable de l’àrea de treball d’EUiA, Núria Lozano, que va centrar la seva intervenció en l’Estratègia de Lisboa 2020 i les seves repercussions sobre les condicions laborals i socials dels treballadors i treballadores. Es tractava d’una reunió d’uns 100 delegats de l’àrea de món del treball del Bloco.

Miralles: “Fent camí per l’esquerra”

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha publicat el llibre “Fent camí per l’esquerra. Cròniques d’uns temps intensos (2002-2010)”, un recull dels articles publicats des de l’any 2002 a l’edició de Catalunya del diari El Mundo i que retraten i analitzen una part de la història recent. La presentació oficial del llibre es farà dijous 14 d’octubre a les 19 hores a la sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès.

Durant els últims 8 anys Jordi Miralles ha col·laborat de forma regular a l’edició catalana de El Mundo i ja ha publicat 44 articles, que el llibre agrupa en 8 blocs temàtics: economia, treball i indústria; polítiques públiques i drets de les persones; política catalana; política espanyola; per la pau a Euskadi; Europa; model d’estat, república i federalisme, i memòria democràtica.

El pròleg del llibre ha anat a càrrec del director de El Mundo Catalunya, Àlex Sàlmon, i compta amb els comentaris de diferents personatges com el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego; el secretari general d’ICV i candidat d’ICV-EUiA, Joan Herrera; el diputat d’IU, Gaspar Llamazares; l’excoordinador d’Ezker Batua, Javier Madrazo; el rector de la UPEC, Jordi Serrano, l’escriptora Rosa Regàs, la presidenta de Ciutadans pel Canvi, Carme Valls, i el president de l’Esquerra Europea i diputat de Die Linke, Lothar Bisky.

Precisament la presentació oficial del llibre comptarà amb la presència de Joan Carles Gallego, Gaspar Llamazares, i del director de El Mundo Catalunya, Àlex Sàlmon. L’acte estarà presentat per la diputada al Parlament de Catalunya, Mercè Civit.

Ofrena floral a Ferrer i Guàrdia

La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia organitza demà dimecres 13 d'octubre un dels darrers actes de commemoració de l'Any Ferrer i Guàrdia: l'ofrena floral en motiu de l'aniversari de l’afusellament del pedagog català. L'ofrena tindrà lloc a les dotze del migdia, davant el monument a Francesc Ferrer i Guàrdia, a Montjuïc (Final de les escales mecàniques d’accès a l’avinguda de l’Estadi), i comptarà amb la presència de Joan-Francesc Pont (President de la Fundació Ferrer i Guàrdia), Joffre Villanueva (Secretari general del Moviment Laic i Progressista) i altres representants de les organitzacions que formen part del Moviment Laic i Progressista.

França: aturada massiva contra Sarkozy (vídeo)

12 d'octubre: Vaga general a França contra les retallades socials del govern Sarkozy i les rebaixes salarials i de les pensions. Aquesta és la darrera d'una sèrie de mobilitzacions de la Classe Treballadora francesa que està posant contra les cordes el govern de Nicolas Sarkozy.


Més de dos milions de vots seguiran sense escó al Congrés

Es reformarà la vigent Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), de l'any 1985, però no per augmentar la seva proporcionalitat i corregir les disjuncions que afecten Esquerra Unida (IU) i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), tercera força política (969.946 vots, 3,77%) i sisena en el Parlament: dos diputats d'un total de 350, el 0,57% de la Cambra. I és que no tots els vots són iguals.

Els canvis previstos, es veuran aquesta setmana, quan es registrin al Congrés dues proposicions de llei. Una, pactada per PSOE i PP, per reforçar les barreres que ja existeixen per impedir que concorrin llistes contaminades, de suport encobert a ETA. L'altra, acordada pels dos grans partits nacionalistes, CiU i PNV, que modifica aspectes clau com el vot dels residents a l'estranger, la transparència dels censos, la prevenció del transfuguisme o el tractament de les campanyes en les televisions privades. Però hi ha una tercera reforma, més cosmètica, i que demà aprovarà el ple del Congrés: la reducció i simplificació de la papereta del Senat, feta per evitar l'alt percentatge de vots nuls (2,29% el 2008). El Govern ha aprofitat la tramitació d'aquesta mínima part de cirurgia de la LOREG per modificar la Llei del Tribunal Constitucional i escurçar el mandat dels nous quatre magistrats que designarà la Cambra Alta a mitjans de novembre.

El Consell d'Estat ja va dictar sentència. Ja va dir en el seu informe de 2009, redactat a petició del Govern, que el sistema actual "presenta desajustos importants" i que existeixen punts "susceptibles de millora, per garantir la igualtat d'electors i partits".

I és que no tots els vots són iguals. Si fem una ullada als resultats de les generals de 2008, PSOE, PP, CiU o PNV van obtenir almenys un escó en totes les circumscripcions en què es van presentar. L'excepció és dels conservadors, que no van obtenir acta a Girona. Així, del total de 25,7 milions de vots emesos, 23,6 milions es van traduir en diputats.

I els 2.069.642 sufragis restants? Són els vots que es van quedar sense escó. Molts van procedir de candidatures que no van superar el 3% exigit en la circumscripció. Altres, perquè no van esgarrapar un parlamentari per la fórmula de repartiment. A IU-ICV no els van servir 649.677 paperetes (el 67% de tots els seus vots), igual que UPyD va inutilitzar 173.984 sufragis (el 57% del total). Van ser les dues formacions amb més deixalla de vots.

Els escons tampoc no costen el mateix, i això respon a la mida de la Cambra (350 diputats), a la fórmula matemàtica de repartiment (la llei D'Hondt) o a la partició en districtes (les províncies, algunes molt poblades i amb gran nombre d'actes a repartir, com Madrid o Barcelona, i altres, la majoria, molt més petites, on el joc es cenyeix a PP i PSOE). La suma de tots els elements genera la desproporció global del sistema, que fa que socialistes i conservadors aconsegueixin un escó amb 66.000 vots. A IU li costa set vegades més.

Una llei ideal, que assumís la proporcionalitat exacta i una única circumscripció (i no 52), llançaria un hemicicle diferent. El PSOE, amb el 43,9% de les paperetes, no disposaria dels seus 169 escons, sinó de 154. Això és, el 44% del Congrés. El PP perdria 14 actes, fins a les 140. IU s'adjudicaria 13, i UPyD, quatre. Això sí, entrarien més petits partits.
"¿Qué más podemos hacer? Estoy ya tan decepcionado... Todas los días le doy vueltas, intento buscar fórmulas para convencer a los políticos, para persuadirles de que no pueden mantener este amplio consenso en un sistema injusto. No voy a tirar la toalla".

Victoriano Ramírez, catedrático de Matemática Aplicada y líder del Grupo de Investigación de Métodos Electorales (GIME) de la Universidad de Granada, acusa el hartazgo de una lucha que le ha llevado muchos años. Él, como tantos investigadores, como el propio Consejo de Estado, ha echado cuentas y afilado lápices para dibujar el modelo electoral perfecto para España. No ha servido. Las estructuras del sistema no se tocarán en esta IX Legislatura. Ya es definitivo. Más de dos millones de votos seguirán sin escaño en el Congreso de los Diputados.

Pero sí se reformará la vigente Ley Orgánica del Régimen Electoral General (LOREG), de 1985. Y no para aumentar su proporcionalidad y corregir disfunciones como la que sufren Izquierda Unida e Iniciativa per Catalunya Verds (IU-ICV), tercera fuerza política (969.946 votos, 3,77%) y sexta en el Parlamento: dos diputados de un total de 350, el 0,57% de la Cámara.

Los cambios previstos, aunque de mucho calado, caminan por otro lado. Y se verán de nuevo previsiblemente esta semana, cuando se registren en el Congreso dos proposiciones de ley. Una, pactada por PSOE y PP, servirá para reforzar las barreras que ya existen para impedir que concurran listas contaminadas, de apoyo encubierto a ETA. La otra, acordada por los dos grandes partidos, CiU y PNV, modifica aspectos clave como el voto de los residentes en el extranjero, la transparencia de los censos, la prevención del transfuguismo o el tratamiento de las campañas en las televisiones privadas.

Pero hay una tercera reforma, más cosmética, y que mañana aprobará el pleno del Congreso: la reducción y simplificación de la papeleta del Senado, hecha para evitar el alto porcentaje de votos nulos (2,29% en 2008). El Gobierno ha aprovechado la tramitación de esta mínima parte de cirugía de la LOREG para modificar la Ley del Tribunal Constitucional y acortar el mandato de los nuevos cuatro magistrados que designará la Cámara alta mediado noviembre.
Solicitud del Ejecutivo

El Consejo de Estado ya dictó sentencia. Ya dijo en su informe de 2009, redactado a petición del Gobierno, que el sistema actual "presenta desajustes importantes" y que existen puntos "susceptibles de mejora, para garantizar la igualdad de electores y partidos".

Y es que no todos los votos son iguales. Si echamos un vistazo a los resultados de las generales de 2008, PSOE, PP, CiU o PNV obtuvieron al menos un escaño en todas las circunscripciones en las que se presentaron. La excepción es de los conservadores, que no obtuvieron acta en Girona. Así, del total de 25,7 millones de votos emitidos, 23,6 millones se tradujeron en diputados.

¿Y los 2.069.642 sufragios restantes? Son los votos que se quedaron sin escaño. Muchos procedieron de candidaturas que no superaron el 3% exigido en la circunscripción. Otros, porque no arañaron un parlamentario por la fórmula de reparto. A IU-ICV no le sirvieron 649.677 papeletas (el 67% de todos sus votos), igual que UPyD inutilizó 173.984 sufragios (el 57% del total). Fueron las dos formaciones con más desecho de votos.

Los escaños tampoco cuestan lo mismo, y ello responde al tamaño de la Cámara (350 diputados), a la fórmula matemática de reparto (la ley D'Hondt) o a la partición en distritos (las provincias, algunas muy pobladas y con gran número de actas a repartir, como Madrid o Barcelona, y otras, la mayoría, mucho más pequeñas, donde el juego se ciñe a PP y PSOE). La suma de todos los elementos genera la desproporción global del sistema, que hace que socialistas y conservadores consigan un escaño con 66.000 votos. A IU le cuesta siete veces más.

Una ley ideal, que asumiese la proporcionalidad exacta y una única circunscripción (y no 52), arrojaría un hemiciclo distinto. El PSOE, con el 43,9% de las papeletas, no dispondría de sus 169 escaños, sino de 154. Esto es, el 44% del Congreso. El PP perdería 14 actas, hasta las 140. IU se adjudicaría 13, y UPyD, cuatro. Eso sí, entrarían más pequeños partidos.
Vigilando la estabilidad

La mayoría de expertos, sin embargo, no propone ese sistema puro, por los problemas de estabilidad que acarrearía. Ni tampoco lo defienden IU o UPyD. Se han lanzado soluciones intermedias, como el método biproporcional que ha propuesto Ramírez y su GIME, y que garantiza una mayor proporcionalidad sin sacrificar la gobernabilidad. El modelo llegó a la subcomisión del Congreso que analizó durante dos años la revisión de la ley. "Pensé que los partidos, tras el informe del Consejo de Estado, pactarían una mínima reforma, aunque fuera mala, pero nada. Tampoco los medios han ejercido presión", subraya quejoso el catedrático.

"Tan importante es lo que votamos como lo que descartamos", contrarresta Jordi Xuclà, portavoz de CiU en la ponencia. La tesis la respaldan también PSOE, PP y PNV. Los cuatro no califican de "farsa" los avances pactados, como los tacha Rosa Díez, líder de UPyD. Los dos grandes y los dos nacionalistas destacan que para voltear la arquitectura electoral se requiere "consenso", y no lo había. Todos reprochan especialmente a IU que abomine de una ley que "en 1979 [con el PCE] le dio 23 diputados y en 1996, 21".
¿Qué pasa si hay bloqueos?

El escepticismo cunde entre los expertos. Todos coinciden en que si no hay cambios, se debe a que PSOE y PP se encuentran "cómodos" con un modelo que les concede una cierta sobrerrepresentación. Además, recalcan, los ciudadanos han aprendido a votar, "saben qué es el voto útil". "La democracia no es perfecta, tiene problemas", apunta Ignacio Urquizu. Este sociólogo de la Complutense recuerda que cualquier sistema no sólo ha de atender la pluralidad, sino también procurar la estabilidad o la preocupación por los territorios. "Con un Parlamento más fragmentado, un Ejecutivo con menos mayoría, no se habrían podido aprobar las medidas de ajuste", ilustra.

"No hay que enamorarse tanto de la proporcionalidad, que a veces genera peligrosas minorías de bloqueo", completa Alberto Penadés, sociólogo del CIS que, no obstante, admite que sería "deseable" una ley "más justa", para la que no haría falta ni retocar la Constitución. "Tardará en surgir una oportunidad como esta. Zapatero prometió estudiar la reforma, y ya cerrado el paquete, no se volverá a abrir el melón. Porque el PP no lo va a hacer", señala. Carlos Vidal Prado, constitucionalista de la UNED, aventura una vía de escape: que se ensaye la reforma de la ley en comunidades autónomas y en ayuntamientos.

La mirada se dirige ahora al Reino Unido, donde los liberales pusieron por delante una revisión del sistema para gobernar con conservadores o laboristas. "Si IU o UPyD son necesarios, ahí podría suceder el cambio. O si la ciudadanía lo reclamase con fuerza. Pero no confío mucho", concluye realista Vidal. Mientras, más de dos millones de votos seguirán a la espera de un escaño.