divendres, 2 de novembre de 2012

L'Audiència reobre la investigació pel desallotjament de Pl Catalunya

L'Audiència de Barcelona ha ordenat que es reobri la causa per les càrregues en el desallotjament de la plaça Catalunya del 27 de maig de 2011, que es va saldar amb 121 ferits. El jutjat d'instrucció havia arxivat la querella després de considerar que l'actuació dels Mossos d'Esquadra havia estat 'raonablement proporcionada'.

Ara la secció setena de l'Audiència de Barcelona ha decidit que es reobri el cas, en què hi ha encausats el director general dels mossos, Manel Prat; l'intendent Antoni Antolín; el responsable de la Brigada Mòbil, David Bordas, i l'ex-responsable de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp. Així, l'Audiència deixa sense efecte el sobreseïment provisional després d'admetre el recurs dels advocats que representen les 56 persones que van presentar una querella contra els mossos i la guàrdia urbana.

'Ens trobem davant l'absència d'un mínim raonament que pugui considerar-se com a tal, i amb una efectiva incongruència entre els raonaments', diu l'Audiència, que considera que el jutge instructor va vulnerar les normes processals i va deixar indefensa la part recorrent.

Per aquest motiu insta ara el titular del jutjat d'instrucció a pronunciar-se 'de forma motivada amb plena llibertat de criteri' sobre les peticions de diligències dels querellants que foren refusades. Entre més, demanaven que es prengués declaració com a encausat a l'aleshores cap de la brigada mòbil que va intervenir en l'operatiu de la plaça de Catalunya, Miguel Hermida, i d'un subinspector de l'àrea regional de recursos operatius dels mossos d'esquadra. Precisament, en els recursos presentats els advocats de l'acusació retreuen que el jutge els havia denegat sense justificació tot un seguit de diligències.

El president del Parlament balear implicat en el cas Over-Gürtel

Cent&Ment, societat vinculada a l'empresari de la comunicació Jacinto Farrús, imputat en el cas Voltor, va presentar el 2008 un pressupost per valor de 18.400 euros a un negociat presumptament arreglat l'Ajuntament d'Inca, del qual va resultar beneficiària de manera directa la societat Over Màrqueting, segons consta en un informe de la Guàrdia Civil. L'Institut demana que declari l'ara president del Parlament balear Pere Rotger (foto), llavors alcalde d'Inca, també del PP, per dirimir les seves possibles responsabilitats.

Un document, inclòs en el sumari del cas Over -una branca com el Voltor del cas Gürtel i el Palma Arena que cada vegada es creuen més- que revela com l'expedient de contractació d'aquesta empresa per part del consistori 'inquer', l'alcalde era llavors l'actual president del Parlament balear Pere Rotger, "buit de tot rigor" en haver estat cursada com un contracte menor quan la quantitat que va ser abonada era de 17.500 euros (20.300 amb IVA) per unes enquestes sobre 'la qualitat de vida a Inca'.

L'Institut Armat incideix així en la forma com va ser suposadament maquillada la contractació per donar-li forma de negociat en què van concórrer altres empreses. No obstant això, els investigadors asseguren que Cent & Ment presentar una oferta per una quantia superior a la permesa per poder optar a un contracte menor -18.000 euros-, autoexcloent-se així de la possibilitat de guanyar-lo, mentre que l'altra mercantil que va intervenir en el procés, Ventall de Comunicació, pertanyia al Grup Over.

És més, Cent & Ment presentar un pressupost sense que constés número de referència ni registre d'entrada d'aquest al consistori, a més de no tenir signatura, rúbrica o segell que permetin identificar fiable als autors d'aquest, segons la Guàrdia Civil. En aquest sentit, el sumari del cas Over inclou documents en què figuren les anotacions 'Ajuntament d'Inca: Rafael Torres - acord amb Cent & Ment' i 'Pla Cent & Ment: Antoni Martorell (exdirector insular de Comunicació) Jacinto Farrús'.

No obstant això, sobre això el mateix Martorell, en declaracions a Europa Press, ha negat haver tingut cap relació amb el propietari d'Over, Daniel Mercat, ja que quan Cent & Ment concórrer al negociat impulsat per l'Ajuntament d'Inca, ell ja havia venut aquesta mercantil, concretament l'any 2005. Martorell ha assegurat així sentir-se "molt molest" davant aquesta "equivocació", incidint que en aquesta època "ja no estava en Cent & Ment com tampoc sé qui és Mercat", ha recalcat.

D'altra banda, pel que fa a Ventall, la Guàrdia Civil apunta que aquesta forma part de l'entramat societari d'Over, amb el mateix domicili, objecte social, administrador únic i apoderat. La factura per import total de 20.300 euros va ser abonada a Over, amb càrrec al pressupost general de l'Ajuntament, després que la proposta fos aprovada per la Junta de Govern de la Corporació local, amb Rotger al capdavant.

En aquest sentit, la Guàrdia Civil fa constar que "seria difícil desvincular d'un Consistori relativament mitjà i amb un pressupost no excessivament alt del coneixement de l'alcalde-president Pere Rotger el contingut i aprovació [del contracte] a l'empresa Over Marketing". Així mateix, destaca el fet que no s'oposessin a l'aprovació de la factura, elevada a la Junta de Govern pel llavors tinent d'alcalde Rafel Torres (actual alcalde), ni la interventora municipal ni l'assessor jurídic.

L'Institut Armat, davant l'existència de possibles delictes de prevaricació i malversació de cabals públics, considera així la necessitat que es prengui declaració tant a Rotger com a Torres, entre d'altres intervinents en la contractació, per dirimir les seves possibles responsabilitats i aclarir l'abast de l'adjudicació.

Díaz Ferran pagava els actes electorals d'Aguirre i Matas

Qui va ser president dels empresaris espanyols, Gerardo Díaz Ferrán, va finançar a l'expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, i l'expresident de Balears, Jaume Matas del PP. La investigació de la trama Gürtel no para de treure a la llum ramificacions que condueixen sempre al mateix port: el PP, tant en les comunitats que ocupa com al Govern central, va estar durant anys finançant-se il·legalment.

El que està saltant ara a la llum és el paper que en la trama Gürtel va jugar el president del grup Marsans i capo expulsat de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán que, no cal oblidar-ho, rebia contractes al seu torn dels governs als quals finançava. Díaz Ferrán, que està imputat per la gestió dels seus negocis, la major part d'ells en fallida, utilitzava diferents sistemes opacs per, presumptament, 'tornar' els favors que rebia en forma de contractes.

Només Díaz Ferrán tenia potestat per pagar aquestes factures


Segons s'ha sabut per la investigació que realitza la Guàrdia Civil sota les ordres del jutge que segueix el cas i que investiga el paper de l'empresa Over Marketing, els hotels que Marsans té a Balears pagaven a Over Marketing per campanyes de publicitat que en realitat no eren sinó la tapadora que servia per acabar pagant actes electorals.

Segons revela El País, la Guàrdia Civil va interrogar l'empleat de Díaz Ferrán que s'encarregava dels pagaments de Marsans a Over, i aquest va respondre que "No tinc coneixement d'aquestes factures ni recordo haver contractat a aquesta empresa mai, desconec els conceptes facturats. Em sembla que corresponen al que es coneix en el grup com un repartiment de les factures des de la central de Madrid, ja que era una pràctica habitual del grup Marsans el realitzar aquest tipus de desglossament i repartiment de factures (...) L'única persona que tenia potestat per autoritzar el pagament d'aquest tipus de factures era des de la presidència del Grup Marsans, en aquest cas el senyor Gerardo Díaz Ferrán. Cap director general del grup podria pagar sense autorització del president".

A Madrid, la clau era Fundescam


El diari informa també que a Madrid, presumptament el que feia Marsans era finançar la fundació del Partit Popular a la Comunitat de Madrid, Fundescam. I al seu torn, Fundescam pagava amb aquests diners els actes electorals d'Esperanza Aguirre. És oportú recordar que el grup Marsans obtenia contractes amb el Govern de la Comunitat de Madrid.

"Respira" supera en una setmana les 500.000 visites

El vídeo "Respira", produït per la Confederació General del Treball (CGT), supera en una setmana les 500.000 visites, només, a YouTube i ha estat visionat en més de cent països.

"Respira" és la peça resum de cinc vídeos que conformen la campanya "per què no crides?, La teva vaga és el teu crit" que la CGT ha realitzat amb motiu de la seva convocatòria de vaga general per al pròxim 14 de novembre. Aquest dia estan convocades vagues generals de 24 hores a Portugal, Espanya, Malta i Xipre, vaga general de 4 hores a Itàlia i jornades de lluita i mobilització a França, Alemanya, Bèlgica, República Txeca, Eslovènia, Holanda, Noruega, Suècia...

La campanya de la CGT denuncia les conseqüències nefastes que, en cinc àmbits socials fonamentals com són l'educació, habitatge, sanitat, ocupació i drets civils, estan provocant les mesures antisocials decretades pels diferents governs entre la classe treballadora i altres sectors desfavorits.

Internet i les xarxes socials han estat les eines que ha utilitzat la CGT per divulgar el seu missatge i sensibilitzar la majoria social perquè faci seva la vaga general laboral, social i de consum convocada per al 14 de novembre.

Els electes socialistes reclamen «el retorn immediat» d'Aurore Martin

Un total de setze electes del PS a Ipar Euskal Herria han fet pública una declaració en la qual sol·liciten «el retorn immediat» d'Aurore Martin i han condemnat l'execució de l'ordre d'arrest europea, recordant que els fets referits per l'Estat espanyol no són objectables en territori francès: «pertany a un partit polític legal a França i participa en manifestacions públiques», afegeixen.

És per això que, «en defensa del dret a la llibertat d'expressió» han reclamat la posada en llibertat de la militant independentista detinguda i lliurada ahir per la policia francesa.

Signants: Sylviane Alaux (diputada), Marie-Christine Aragon (consellera general), Mathieu Bergé (conseller regional), Colette Capdevielle (diputada), Kotte Ecenarro (primer vicepresident del Consell General), Frédérique Espagnac (senadora), Jean Espilondo (alcalde de Angelu), Henri Etcheto (conseller general), Guy Lafite (alcalde adjunt de Biarritz), Bernard Lougarot (senador suplent i alcalde de Gotaine Irabarne), Frantxua Maitia (vicepresident del Consell Regional), Joël Maitia (diputat suplent), Christophe Martin (vicepresident del Consell general), Guy Mondorge (vicepresident del Consell general), Simon Piveteau (diputat suplent), Arnaud Villeneuve (conseller general i alcalde de Tardets).

Un vídeo de l'execució de soldats sirians pels terroristes commociona el món

Un vídeo que mostra l'execució de soldats sirians per part de terroristes de les forces rebels armades i finançades per l'OTAN i les monarquíes dictatorials del Golf ha estat condemnat aquest divendres a Nacions Unides, que ha advertit que, si això quedés confirmat, suposaria un nou acte equivalent a un crim de guerra. Avisem que les imatges són molt dures.

"Com d'altres vídeos d'aquest tipus és difícil verificar-lo immediatament, en termes d'ubicació i dels que estan involucrats. El analitzarem acuradament, però les al·legacions indiquen que aquests (les víctimes) eren soldats i no combatents", ha declarat el portaveu de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Rupert Colville. "En aquest sentit, sembla ser un crim de guerra... un altre més", ha assenyalat.

El portaveu de l'ONU ha reiterat la petició de les Nacions Unides perquè les forces involucrades en el conflicte sirià "respectin les normes humanitàries i el dret internacional".

Així mateix, ha insistit que els crims que tenen lloc des de l'inici del conflicte a Síria, fa més d'un any i mig, no quedaran impunes: "No ha d'haver dubte que la rendició de comptes tindrà lloc. Hi ha evidència de molts d'aquests crims i si aquest vídeo és verificat i s'aclareixen alguns detalls podria ser part d'aquesta evidència", ha recalcat.

La gravetat dels fets ha provocat que el "número dos" de l'opositor Exèrcit Lliure Sirià (ELS), Malek Kurdi, hagi condemnat també la suposada execució: "Fins ara no sabem qui han comès aquests actes, però és clar que els condemnem i si resulta que són membres del ELS els anem a castigar", ha declarat Kurdi, dirigent del principal grup opositor armat, en una conversa telefònica amb Efe des de la frontera turc-siriana.

Condemna d'Amnistia Internacional

Des de Londres, Amnistia Internacional (AI) ha condemnat el vídeo penjat a la xarxa en què un grup armat sirià porta a terme una execució sumària de soldats del Govern que estan sota la seva custòdia.

Segons AI, les imatges haurien estat preses a la província siriana d'Idlib i mostren com uns deu homes, presumptament membres de les forces de seguretat, són colpejats abans que ser tirotejats per integrants d'un grup armat.

Amnistia, amb seu a Londres, afirma en una nota divulgada avui que encara es desconeix quants homes van resultar morts en l'incident però les organitzacions no governamentals sirianes han indicat que almenys 28 han mort.

La subdirectora d'AI per Orient Mitjà i Nord d'Àfrica, Ann Harrison, ha qualificat les imatges de "espantoses" i ha advertit que poden constituir un "crim de guerra", a més de "demostrar un menyspreu pel dret humanitari internacional per part del grup armat".

"Amnistia Internacional no ha pogut confirmar la identitat del grup armat que ha dut a terme aquestes execucions sumàries, i cap grup ha assumit fins ara la responsabilitat. Però continuarem investigant l'incident", ha afegit Harrison.

"Una vegada més demanem a totes les parts que respectin les lleis de guerra i s'abstinguin de la tortura, els maltractaments i les morts de presoners", ha puntualitzat.

"Sor Maria em va dir que el meu fill havia mort"

Felisa Tomico, que va denunciar el presumpte robatori del seu fill acabat de néixer el 1978 a la Casa de la Mare, una clínica situada al carrer Goya de Madrid, ha confirmat avui davant del jutge que una monja anomenada "Sor Maria" li va dir que el nadó s'havia mort.

En declaracions als periodistes, Tomico ha expressat el seu desig que se sàpiga la veritat i que "pagui qui hagi de pagar", després de ratificar la seva denúncia davant del titular del Jutjat d'Instrucció número 47 de Madrid. La denunciant ha recordat que el 26 maig 1978 va donar a llum a la Casa de la Mare i després del part una religiosa anomenada "sor Maria" li va comunicar al pare que el nadó havia mort i va convèncer als presents que no veiessin el cadàver del nen perquè estava "desfigurat".

Tomico ha explicat que la monja pertanyia a la congregació de les Filles de la Caritat, era de mitja alçada i de contextura prima, però no pot assegurar que fos Maria Gómez Valbuena, imputada en un altre cas pel presumpte robatori d'una nena a la Clínica Santa Cristina el 1982. Després de comparèixer davant del jutge durant aproximadament una hora i repassar tots els detalls de la denúncia, Tomico ha assenyalat que s'ha quedat "molt a gust" i ha estimat que la investigació del seu cas és positiva per a altres mares que busquen al seu fills.

Anonymous amenaça acabar amb Facebook: "Guardeu les dades perquè el dilluns no hi haurà (Fb)"

El grup de pirates informàtics Anonymous ha tornat a prometre la fi de la xarxa social Facebook advertint als seus usuaris que tenen només uns dies per guardar totes les seves dades enviades al lloc web.

El grup de 'hacktivistes' de Anonymous ha establert la data per l'apocalipsi de Facebook, i és dilluns "" Tenen exactament cinc dies per guardar totes les seves fotos de Facebook en un disc dur, copiar invitacions als esdeveniments i decidir qui són seus veritables amics.

El grup de 'hacktivistes' Anonymous ha establert la data per l'apocalipsi de Facebook, i és dilluns", cita els pirates informàtics el diari britànic 'The Independent'. És la segona advertència que Anonymous realitza recentment a Facebook.

A finals d'octubre ja van arribar amenaces a la xarxa social per la seva relació amb la desenvolupadora de jocs en línia Zynga causa del acomiadament de 100 empleats de la firma de videojocs i aplicacions i la seva intenció d'acomiadar-ne 1.000. "El tracte indignant que han patit els seus empleats i el seu comportament contra molts desenvolupadors" justifiquen, d'acord amb el grup, la seva acció, ha informat el diari britànic 'Daily Mail'.

Així mateix, consideren que l'empresa acomiadi als seus treballadors mentre obtenen milionaris beneficis. L'acció, coneguda com #OP maZYNGA, es portaria a terme el proper 5 de novembre, data que coincideix amb l'aniversari de l'intent de l'anglès Guy Fawkes de volar el Parlament britànic al segle XVII i s'ha convertit en un dels símbols del moviment Anonymous.

L'Espanya franquista: l'únic país d'Europa que no investiga la corrupció

"És una situació que frega el ridícul i que a més de seguir sumant derrotes sobre la transparència d'Espanya, perjudica encara més la imatge i la reputació de les institucions públiques espanyoles, ja prou menyscabada per la crisi", afirma Victòria Anderica, coordinadora de campanyes d'Access Info Europe, que haurà de pagar 3.000 euros de multa per preguntar quines són les mesures que Espanya està implementant per lluitar contra la corrupció. Un fet inaudit a Europa.

"Segons la sentència del Tribunal Suprem que tanca el cas que va començar el 2007, no tenim dret a sol·licitar aquesta informació", ha denunciat aquesta ong en un comunicat.

Un estudi internacional titulat "Comptin el que han fet" i publicat el 2011, va elogiar a països com Argentina, Armènia, Xile, Colòmbia, o el Regne Unit perquè lliuraven al públic la informació sobre la implementació de mesures anticorrupció que Access Info Europe intentava aconseguir en 2007 per poder participar en el debat públic sobre la lluita contra la corrupció a Espanya, l'únic d'Europa amb més d'un milió d'habitants que no compta amb una llei d'accés a la informació pública. Aquesta situació també col·loca a Espanya en la llista de incomplidors de la UNCAC que recull en el seu article 13 la necessitat de "garantir l'accés eficaç del públic a la informació".

 El principal argument del Tribunal Suprem és que la informació sol · licitada per Access Info Europe sobre el compliment d'Espanya amb les obligacions imposades per la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció és en realitat una forma de demanar explicacions al govern i no una sol·licitud d'informació en si. El Tribunal no es pronuncia sobre l'al·legació principal, que és la violació del dret d'accés a la informació, reconegut internacionalment com un dret fonamental.

"El problema és que l'Administració no arriba a contestar Access Info Europe, la qual cosa obliga a l'organització a acudir a la via judicial, una via lenta i costosa per a tots però especialment les ONG, per poder seguir amb el seu treball", comenta Enrique Jaramillo, advocat defensor d'Access Info Europe en aquest cas.

"El Tribunal Suprem reconeix que l'Administració incompleix l'obligació de contestar, escudant-se en la figura del silenci administratiu, i condemna en costes a qui reclama empara judicial amb una sentència que ni tan sols entra en el fons de l'assumpte", explica Jaramillo, i afegeix que "el risc d'haver de pagar costes és un desincentiu enorme per al ciutadà i fa menys probable que algú decideixi impugnar judicialment la manca de resposta a una sol·licitud d'informació."

Segons els estudis i monitoratges que Access Info ha desenvolupat des de 2006 a Espanya, el nivell de silenci administratiu en les sol · licituds d'accés a la informació a institucions espanyoles és de mitjana d'un 50%. Espanya, en el marc de les seves obligacions com a país signant de la Convenció de Nacions Unides Contra la Corrupció (UNCAC), ha de completar cada dos anys un formulari d'autoavaluació en què detalla què està fent per implementar les mesures per lluitar contra la corrupció.

Aquesta informació a Espanya no és pública


"Aquesta situació és bastant sorprenent, especialment per a un país que està dient a la comunitat internacional que està fent esforços per millorar la transparència, en concret per lluitar contra la corrupció" comenta Helen Darbishire, directora executiva d'Access Info Europe. que ja ha presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional i recorrerà aquesta decisió davant el Tribunal Europeu de Drets Humans".

Jordània condemna la construcció d'una acadèmia militar sionista a Al-Quds

El Govern de Jordània va condemnar i rebutjar dijous el pla israelià d'establir una acadèmia militar a la Muntanya de les Oliveres a Jerusalem Est (al-Quds). La Muntanya de les Oliveres "és part dels territoris ocupats palestins el 1967", va estimar el ministre jordà d'Informació i portaveu del Govern, Samih Maayatah.

Segons Maayatah, la construcció d'assentaments israelians és inacceptable, ja que podria soscavar la pau i els esforços encaminats a portar als palestins i israelians a la taula de negociació. En la seva opinió, el règim de Tel Aviv, en seguir amb les seves construccions il · legals, envia senyals negatives als esforços per aconseguir la pau.

Maayatah va instar la comunitat internacional a intervenir i posar fi a totes les activitats referents a la construcció d'assentaments israelians i les mesures unilaterals.

També, ha posat èmfasi en la necessitat d'unir esforços per reprendre les negociacions de pau entre palestins i israelians.

Aquestes negociacions, va dir, haurien de conduir a la creació d'un Estat palestí independent dins de les fronteres de 1967 i amb al-Quds com la seva capital.

Recentment, les autoritats palestines han reiterat que la total suspensió dels processos de construcció d'assentaments il · legals no només és una obligació del règim israelià, sinó una precondició per les converses de pau entre l'ANP i el règim de Tel Aviv.

L'any passat, el president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbàs, va sol · licitar oficialment davant l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) que Palestina sigui reconeguda com a Estat de ple dret.

Actualment, més de 140 països donen suport a la formació d'un Estat palestí dins de les fronteres de 1967.

Important repercussió de la detenció d'Aurore Martin a la premsa francesa

La premsa francesa no sol oferir molt espai a la política basca, però la detenció i lliurament d'Aurore Martin ha copat gran protagonisme en els rotatius i edicions digitals d'aquests. La capçalera de referència en Ipar Euskal Herria, 'Sud Ouest', obre la seva portada remarcant la perplexitat amb què ha estat rebuda la detenció.

«La militant basca s'arrisca a 12 anys de reclusió» és el titular que reprodueix el diari de referència en Ipar Euskal Herria, 'Sud Ouest', en pàgines interiors. El titular de portada és més expressiu, «Aurore Martin: l'arrestation xoc», i expressa la sorpresa que ha provocat la detenció i posterior lliurament de la militant independentista.

També a 'Sud Ouest' relaten que la policia havia preparat una operació d'esquer entorn del Vall d'Aspe, «per fer creure el pas d'un comboi per la frontera via Canfranc». Potser esperaven un bloqueig de la muga entre Guipúscoa i Lapurdi.

I és que la classe política a Ipar Euskal Herria comparteix la seva posició contrària al lliurament de la militant de Batasuna, i bon exemple d'això són les reaccions d'ahir mateix des Batasuna fins a la UMP passant pels principals càrrecs electes del PS.

'Le Monde' ja recollia ahir mateix el teletip de l'agència AFP on es mostrava la incomprensió amb què es va rebre la notícia de la detenció de Martin. Avui al matí la notícia segueix sent tema de portada en l'edició digital i el rotatiu parisenc afegeix una carta contrària a la euro ordre signada per Matthieu Bonduelle i Patrick Henriot, secretaris general i nacional, respectivament, del Sindicat de la magistratura.

Liberation, també, recull la detenció d'Aurore Martin i mentre informa entre cometes que l'acusació és «ser part d'una organització terrorista», afegeix que cal, aquest cop sense cometes, a la seva participació en «reunions públiques com a membre del partit Batasuna».

Tots els rotatius recullen la preocupació que ha creat la detenció entre els càrrecs electes de Ipar Euskal Herria i recullen les seves declaracions.

Over va obtenir concursos arreglats a Balears, Madrid, València i Castella i Lleó

El propietari de l'empresa de publicitat Over Marketing, Daniel Mercado, ha declarat al jutge del cas Over-Gürtel que investiga el presumpte finançament irregular del PP balear, que es va beneficiar de concursos arreglats en les comunitats de Balears, Madrid, València i Castella i Lleó.

En la seva declaració davant del jutge José Castro i el fiscal anticorrupció Pedro Horrach el 27 d'octubre, Mercado ha admès haver-se beneficiat de contractes arreglats per adjudicar-se'ls a la seva empresa de fins a cinc conselleries del Govern balear en la legislatura 2003-2007 en què era president Jaume Matas.

També ha asegurat que la pràctica de convidar a tres empreses del seu grup en els negociats sense publicitat per acabar concedint el concurs a Over va passar a Balears, la Comunitat de Madrid, la Comunitat de València i amb la Junta de Castella i Lleó, segons figura en la declaració inclosa en el sumari del qual el secret es va aixecar aquest dimarts i al qual ha tingut accés Efe.

En el cas de la Comunitat de Madrid, Mercado ha detallat al jutge que dues factures per 20.000 i 30.000 euros de les empreses Iniciatives de Premsa i Peda Produccions a la Conselleria d'Ocupació i Dona, revertien en realitat en Over que al seu torn facturava a aquestes companyies per treballs de consultoria no realitzats.

Mercado ha apuntat al jutge que tot el que no eren concursos de les conselleries ho decidia l'exconseller d'Esports de la Comunitat de Madrid, Alberto López Viejo, i que aquest li va dir en una ocasió que la seva contractació per la comunitat s'estava reduint perquè el suposat cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, no volia que Over seguís treballant per al govern regional.

L'amo d'Over li ha manifestat al jutge la seva "percepció" que tant Correa com altres cobraven comissions.

Mercado admet haver cobrat factures falses


En relació al govern de Castella i Lleó, Mercado ha admès haver cobrat factures falses per la campanya de difusió de l'exposició "Celtíberos", per imports inferiors a 12.000 euros, emeses per empreses amigues d'Over, una pràctica que també es va realitzar en un encàrrec d'aules d'igualtat del departament de la Dona de la Junta.

Mercado ha assegurat al jutge que algú de la Conselleria d'Igualtat i Dona va aconsellar el fraccionament de factures per poder fer el pagament davant la falta d'un expedient administratiu.

A la Comunitat Valenciana, Mercado ha declarat haver fet "molt poca cosa" i tot això durant els governs dels expresidents Eduardo Zaplana i José Luis Olivas, però "res" en l'etapa de Francisco Camps.

Camps figura també a la llista de regals de luxe de la trama 'Gürtel' balear

Entre la documentació confiscada a l'empresa de publicitat investigada en el que es coneix com la ramificació balear del 'cas Gürtel' figuren diversos alts càrrecs del PP de les comunitats autònomes que controlaven el partit en les passades legislatures.

Entre ells l'expresident valencià Francisco Camps, que apareix en la nòmina de líders als quals el publicista Daniel Mercado triava com a beneficiaris dels seus regals nadalencs. Segons ha explicat en les seves declaracions davant el jutge José Castro, la Guàrdia Civil, la Fiscalia i el seu advocat Jaume Sanz de Bremond, es tractava de detalls per fomentar i cuidar les relacions públiques.

Habitualment eren complements de luxe com carteres, portadocuments, corbates o bosses. Mercado ha negat que regalés rellotges d'alta gamma. Una de les firmes favorites per realitzar la compra d'aquests articles era Loewe. I així apareix registrat en aquest llistat.

En alguns casos, els responsables d'Over no han estat capaços de recordar exactament què van regalar en cada cas encara que ho circumscriuen a una atenció habitual entre empreses.