divendres, 12 de novembre de 2010

G-20: Obama es queda sol

Després de dos dies de desencontres i maratonianes negociacions, el G-20 ha aconseguit consensuar un comunicat final en la cimera de Seül en què s'insta a evitar les "devaluacions competitives" de les divises i es marquen les grans línies d'actuació per reduir els desequilibris comercials entre els països, encara que fins 2011 no es detallaran els instruments per limitar els dèficits o superàvits excessius. El fòrum ha acordat establir unes "guies indicatives", que mesuraran els desequilibris entre les balances per compte corrent dels diferents països -que mesura la posició exportadora o importadora d'una economia-, de manera que, si aquests desequilibris arriben a nivells perillosos, s'imposarien mesures.

Encara que els governants d'Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Regne Unit, Rússia, Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Índia, Indonèsia, Mèxic, Corea del Sud, Sud-àfrica, Turquia i de la Unió Europea (UE) com a bloc, van declarar per endavant la seva intenció d'arribar a un compromís, aquest no sembla fàcil. El president nord-americà, Barack Obama, va ser un dels últims a arribar al sopar de treball que va donar inici a la cimera i ho va fer sol, un gest que pot reflectir la difícil situació que enfronta.

Obama, sol contra el món

Obama va ser un dels últims a arribar al sopar de treball que va donar inici a la cimera i ho va fer solo.Además dels problemes interns que afligeixen a la seva administració-sobretot després que el seu partit perdés la majoria a la Cambra de Representants -, la resta dels governants del G-20 es va oposar a la proposta feta per Washington que les potències exportadores s'imposessin a si mateixes límits per acabar amb el desequilibri entre les nacions que acumulen forts superàvits en la balança de compte corrent, com la Xina i Alemanya, i els que sumen dèficits, com els Estats Units.

Per si fos poc, els reclams de l'administració Obama perquè la Xina acceleri la revaluació de la seva moneda van quedar desacreditats després de la decisió de la Reserva Federal nord-americana la setmana passada de comprar bons del Tresor per 600.000 milions de dòlars per a injectar recursos a l'economia, una mesura que devalua, de facto, el dòlar. A Amèrica Llatina, va ser Brasil qui va encapçalar les protestes per la mesura, el "gegant del Sud" no només es veu afectat en termes de competitivitat, sinó també inundat de dòlars.

Rousseff i Merkel diuen "no!"

"Aquesta és una forma de proteccionisme camuflat", va dir la nova presidenta del Brasil, Dilma Rousseff: "Crec que és greu per al món sencer la política del dòlar feble. Aquest és un tema que sempre va causar problemes. La política del dòlar feble fa que l'ajust nord-americà es faci per compte de les altres economies", ha afegit Rousseff. Pel que fa a la mesura de fixar límits precisos en la balança d'intercanvi, va ser la cancellera alemanya, Angela Merkel, qui es va oposar amb més fermesa.

Obama va vaticinar per a aquesta cimera del G-20 un "ampli acord", però per "ampli" pot entendre's també "poc concret", i és que entre bastidors segueix cremant el tema dels tipus de canvi. Obama es defensa de les crítiques afirmant que "el més important que pot fer Estats Units per l'economia mundial és créixer", en vista que el nord-americà és el mercat més gran del món. "Països com Alemanya es beneficien del nostre mercat obert i de que els comprem els seus productes".

Buscant un substitut per al dòlar

Merkel es va oposar a la proposta de Washington de fixar límits precisos en la balança d'intercanvi. No obstant això, molts dubten que la mesura de la Reserva Federal estigui orientada cap a la recuperació del mercat nord-americà. El ministre de Finances brasiler, Guido Mantega, tem que els diner barat sigui usat per especular en les bosses -sobretot en les dels països emergents- i no per a crear ocupació o estimular les inversions als Estats Units. De fet, l'expresident del Brasil Luiz Inacio Lula da Silva va arribar a demanar un canvi en el sistema financer internacional que permeti trencar el monopoli del dòlar nord-americà com a divisa de referència de l'economia mundial.

"Des de l'any passat estem cridant al BRIC (Brasil, Rússia, Índia, Xina) per substituir el dòlar en les transaccions. Però aquest és un treball de convenciment", va dir Lula. "El dòlar ja no pot continuar sent l'única moneda de referència si és produït només per un país". Per la seva banda, el mandatari mexicà, Felipe Calderón, i la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández, van cridar a mantenir la cooperació internacional en aquesta qüestió. "Tirar-se les monedes al cap no porta a cap resultat", va assenyalar Fernández en el seu primer viatge a l'exterior des de la mort del seu marit, l'expresident Néstor Kircher, ocorreguda el 27 d'octubre.

Jintao rebutja acusacions

El president xinès Hu Jintao va rebutjar les acusacions de que el seu país estigui manipulant el iuan i va subratllar que l'ha mantingut "estable", tot avançant cap a la reforma del mecanisme de tipus de canvi: "La Xina fa tot el que pot per conduir la seva economia i mai culpa als altres pels seus propis problemes", ha indicat Hu abans de marxar al cim, en un missatge dirigit a Estats Units i Obama. No obstant això, després de la trobada bilateral amb Obama, Hu es va mostrar disposat a dissipar les tensions i propiciar la necessària cooperació.

La incertesa en matèria financera causa estralls en totes les latituds i el fet que els membres del G-20 es prenguin el seu temps a Seül per decidir si actuaran en conjunt o no a l'hora de posar límit als actuals desequilibris econòmics no és, per si sol, un succés que tranquil.litzi als mercats del món. La borsa argentina es va moure a pas de tortuga i l'espanyola va tancar amb una caiguda propera a l'1%, la sola idea que Irlanda es pugui veure obligada a demanar ajuda per poder finançar el seu deute va fer pujar els diferencials amb el bo de referència alemany i els costos per assegurar el deute sobirà de països com Irlanda, Espanya i Portugal.

Estats Units havia proposat un límit màxim del 4% per al dèficit o el superàvit per compte corrent que podria registrar un país, encara que en l'acord final del G-20 no s'expliciten els detalls d'aquest control dels desequilibris comercials, que es debatran en futures cimeres al llarg de 2011.

En qualsevol cas, el comunicat final suposa -en principi- una treva en la guerra de divises que ha marcat les converses i que amenaçava amb trencar la unitat d'actuació que havia predominat en les quatre cimeres celebrades fins ara pel G-20 des que va començar la crisi.

Europa assegura el seu suport a Irlanda

Els ministres de Finances d'Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Espanya s'han reunit avui per emetre un comunicat dirigit a calmar els mercats davant la incertesa per la situació a Irlanda. La declaració fou elaborada de forma paral.lela a les negociacions en el marc del G-20, per tal d'assegurar també als bancs creditors d'Irlanda que el país no es veurà abocat a la insolvència. Segons van dir fonts de la delegació alemanya a Seül, es subratlla en ella que Irlanda no requerirà diners privats en cas que necessiti ser rescatada.

El comunicat assenyala a més, que el mecanisme per a l'Estabilitat Financera Europea que preveu l'assistència financera a països de l'eurozona en dificultats, "ja està establert i la seva activació no requereix la participació del sector privat". L'actual pla de rescat va ser aprovat pels líders de la UE al maig i expira el 2013.

La notícia es coneix en moments en què hi ha preocupació perquè Irlanda pugui necessitar un rescat com el de Grècia a causa dels seus alts nivells d'endeutament.

Nerviosisme en els mercats

En una trobada celebrat la setmana passada a Brussel, els líders de la UE van discutir la creació d'un mecanisme permanent de resolució de crisi que reemplaci l'actual fons d'emergència. No obstant això, la postura de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que ha insistit que aquest sistema no podia finançar només amb diners del contribuent, va portar als inversors a la cautela.

Els tipus d'interès dels bons irlandesos a deu anys van aconseguir un rècord de 9,26 per cent, gairebé quatre vegades més que els alemanys, de referència a Europa. Portugal els té al 7'9%.

El president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, que també va assistir a la cimera de Seül, va dir que "tots els instruments estan a punt per actuar, de ser necessari".

Toxo al Govern: "El conflicte social segueix obert"

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha confiat que la reunió d'avui divendres serveixi perquè el Govern entengui el missatge sindical i sàpiga que el conflicte social continua obert: "Perquè hi ha 4,6 milions d'aturats, perquè la reforma laboral continua fent estralls, perquè el Govern segueix insistint en la injusta congelació de les pensions i perquè segueix parlant d'una reforma que convida a pensar que difícilment es produirà consens".

"Si es recondueixen algunes d'aquestes coses crec que és possible donar-li sentit novament al diàleg social i conciliar-lo amb les necessitats reals de la societat", ha assenyalat Toxo, i ha recordat que els sindicats han presentat una iniciativa al Congrés per fer reversible almenys alguns dels elements més negatius de la reforma laboral.

Preguntat per si ha conegut ja al nou ministre de Treball i Immigració, Valeriano Gómez, Toxo ha dit que l'ha vist diverses vegades perquè és una persona amb un llarg recorregut. El líder sindical ha entès que Gómez es "prengui un temps" per aterrar al Ministeri, però li ha recordat que "tampoc hi ha massa" i que el que necessita el país és un Govern que posi sobre la taula els elements necessaris per reconduir aquesta situació.

Sobre si ha tingut contacte amb algun dels aspirants a presidir la CEOE, Toxo ha reconegut que aquests últims dies ha coincidit amb el president d'AETIC, Jesús Banegas, i ha parlat amb el president de Foment del Treball, Joan Rosell, però ha tingut menys contacte amb el president de la patronal andalusa, Santiago Herrero.

En aquest sentit, ha admès que seria "més convenient" veure més Herrero, ja que també és el responsable de les Relacions Laborals de la CEOE i l'encarregat d'impulsar relacions amb sindicats. A més, ha lamentat que, "desgraciadament", la crisi de la cúpula de la CEOE estigui afectant "molt seriosament" a la marxa de les relacions bilaterals en temes "tan importants" com la negociació.

Preguntat per si secunda la tesi del Govern que Espanya tornarà a crear ocupació en el segon semestre de l'any que ve, el líder de CCOO s'ha limitat a dir que no s'ho creu: "Desgraciadament un es veu obligat a fer afirmacions que el temps després acaba confirmant", ha afegit, després de considerar que l'atur seguirà creixent en el que queda de 2010 i, "probablement", al llarg del 2011, encara que de forma més moderada.

Sobre les idees del Govern per reformar les polítiques actives, el sindicalista s'ha limitat a dir que l'Executiu no ha entès que el seu problema no era només de comunicació, sinó també per la posada en marxa d'unes polítiques que ha de corregir per permetre la volta a un clima de normalitat en el diàleg social, ja que les persones no esperen solucions de la propaganda, sinó dels canvis de rumb.

Carmen Carreras, cap de llista d’EUPV a les municipals per Castelló

La coordinadora d’EUPV i candidata a la Presidència de la Generalitat, Marga Sanz, i la diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, presenten avui, a la seu d’EUPV de Castelló, a Carmen Carreras, cap de llista d’EUPV a les properes eleccions municipals per a la ciutat, en roda de premsa. La coordinadora local d'EUPV, Carmen Carreras, considera una exageració que el Palau de la Festa coste als ciutadans i ciutadanes més de set milions d’euros. I afegeix, “com sempre el consell no ha posat encara un euro en aquesta infraestructura, deixant que la corporació municipal afronte la despesa en solitari”.

La coordinadora critica la despesa que representa el Palau de la festa en un context de crisi econòmica i considera exagerat els set i mig milions d’euros que costarà a la ciutat de Castelló. “El Partit Popular no té cap mesura ni contenció en la despesa pública, tots els seus projectes són desproporcionats i serveixen per a fer una sonada propaganda, però tenen com a conseqüència la ruïna de les institucions que governen, Castelló és un bon exemple”.

La representant d’esquerres a Castelló qüestiona la necessitat d’un Palau de la Festa de més de set milions d’euros, “tenint a la ciutat altres infraestructures que poden complir similars funcions, i estalviar uns diners molt necessaris, donat l’estat crític dels comptes, desprès d’anys de govern popular a l’ajuntament”. “No entenem com segueixen gastant i gastant com si a la ciutat l’afectara la crisi ni l’atur, és inaudit”, assegura.

Carreras finalitza recriminant la falta d’implicació del Consell i la seua morositat a l’hora de complir els seus compromisos econòmics amb les inversions a Castelló. “Els 7,5 milions que costa aquesta infraestructura han sigut pagades per l’Ajuntament de Castelló íntegrament, a l’espera que el Consell pose la seua part d’1,8 milionsen un hipotètic futur”, i finalitza, “haurien de tindre més cura dels ajuntaments, tradicionalment ofegats econòmicament, i especialment de Castelló, no està aquesta ciutat per a festes amb Alberto Fabra com alcalde”.

Albiol: "L'Alcalaten encara no ha rebut cap ajuda"

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera inaudit que tres anys després que la comarca de l'Alcalaten sofrira un desastrós incendi, els afectats i afectades encara no solament no hagen rebut les ajudes sinó que perillen per la falta de compromís del Consell: “Molt ens temem que no tenen cap intenció de pagar cap euro, porten massa temps sense fer res, per desesperació dels afectats i les afectades, que veuen passar el temps sense que el Consell complisca”.

La diputada preguntarà al consell quan té previst donar les ajudes econòmiques per a solucionar als danys ocasionats per l'incendi de la comarca de l'Alcalatén i la seva quantia.

Albiol considera “molt trist” que, a dia de hui, tres anys després que un incendi arrasès l'Alcalatén els ajuntaments de la comarca, encara no hagen rebut les ajudes: “És completament inadmissible la falta d'eficàcia de les administracions, porten massa de temps esperant, i encara perdran les ajudes per la desídia del Partit Popular”.

La portaveu d'Esquerra Unida considera que seria molt greu que les ajudes es pergueren perquè tant el PP com el PSOE, redueixen les seves responsabilitats a criticar l'administració de signe contrari. “No estan en el seu lloc de govern per a fer declaracions atacant al contrari, sinó per a gestionar i donar solucions a les famílies i municipis afectats per l'incendi”.

Estafa amb les indemnitzacions a víctimes del nazisme

Més de 30 milions d'euros és la xifra a que arriba l'escàndol destapat a Nova York: Diners pagats per Alemanya en compensació pels crims nazis que haurien estat objecte de malversació. La Jewish Claims Conference (JCC), "Conferència de Demandants Jueus", va ser fundada el 1951. Avui, la fiscalia de Nova York ha presentat una demanda contra el seu antic director i sis dels seus empleats. A tots ells se'ls acusa de malversació de fons: 30,5 milions d'euros en un termini de 16 anys, pels quals podrien anar fins a dos dècades a la presó.

5.000 peticions falses

Amb actes i documentació falsa demanava la JCC indemnizacions.Según descriu el New York Times, l'estafa seguia sempre el mateix patró: A través de diaris nord-americans es reclutaven immigrants vinguts de Rússia, la història era falsificada fins convertir-los en víctimes de la persecució antisemita o en habitants d'algun gueto quan, en realitat, molts d'ells havien nascut després de 1945, és a dir, caigut ja el règim nazi.

Servint-se d'actes i documents d'identitat falsificats, a més del profund coneixement que sobre l'Holocaust tenen els membres de la JCC, es presentaven les demandes d'indemnització. Un cop pagada des de Berlín, part de la compensació anava suposadament a parar a les butxaques dels ara acusats.

L'excessiva similitud en els casos de diferents sol.licitants de reparacions va ser el que finalment va cridar l'atenció, i les mateixes autoritats van acabar veient sorpreses per les dimensions reals de l'escàndol. En total, s'han trobat 5.000 peticions falses. El frau és "considerable i irritant a la vegada", va declarar la fiscal Preet Bharara davant la premsa novaiorquesa.

Milions d'euros


La jueva Esfira Hegedues rep el 2001 un xec de 10.000 marcs, expedit pel Govern alemany, de mans de Karl Brozik, representant de la JCC: "Si hi ha una organització de la que es podria esperar que estigués lliure de cobdícia i enganys, aquesta és la 'Claims Conference', que cada dia ajuda a milers de persones", va indicar la fiscalia. També l'actual president de la JCC, Julius Berman, va manifestar obertament la seva consternació.

La JCC, el nom complet és Conference on Jewish Material Claims Against Germany, "Conferència de les Demandes de Compensació Material als Jueus contra Alemanya", representa els jueus que resideixen fora d'Israel, principalment als Estats Units. El 1952 i sobre la base del Tractat de Luxemburg, Alemanya es va comprometre a indemnitzar els jueus que haguesin patit sota la dictadura nacionalsocialista. 3.500 milions de marcs van fluir en els anys successius cap a l'Estat d'Israel i la JCC per intentar esmenar la presecución, els treballs forçats i la confiscació de possessions jueves durant l'època nazi.

El 1980, la Conferència va rebre en concepte de reparacions úniques a més de 340.000 víctimes del terror nazi al voltant de 1.000 milions d'euros. Nous desemborsaments van seguir després de la reunificació d'Alemanya i actualment uns 53.000 supervivents de la Shoa reben a tot el món una pensió mensual del Govern alemany de 291 euros, xifra que Berlín i la Conferència van acordar com a vàlida a partir de 1992. El 2007, Alemanya es va comprometre a pagar altres 250 milions d'euros, destinats al programa de pensions de la JCC.

Reunió entre sindicats i ministeri per la Reforma laboral

El Ministeri de Treball i Immigració ha citat els sindicats avui divendres per a una reunió que es presenta com a primera presa de contacte cap a la recuperació del diàleg social, trencat arran de la reforma laboral. Encara que no es descarta la presència del ministre de Treball, Valeriano Gómez, la reunió la pilotarà la nova secretària d'Estat d'Ocupació, Mari Luz Rodríguez, i hi assistiran els secretaris d'Acció Sindical de CCOO i UGT, Ramón Górriz i Toni Ferrer, entre altres.

Amb l'arribada al Ministeri de Treball de Valeriano Gómez, el procés de diàleg social el portarà la Secretaria d'Estat d'Ocupació en comptes del Gabinet per al Diàleg Social, figura que va crear l'anterior ministre, Celestino Corbacho, i que Gómez s'ha encarregat de suprimir.

Aquest és la primera trobada que es produeix entre Treball i els sindicats després que la reforma laboral aprovada pel Govern i el Parlament es guanyés el rebuig de CCOO i UGT i provoqués la convocatòria d'una vaga general, el passat 29 de setembre.

L'objectiu d'aquesta reunió, a part de reprendre el diàleg social, és el de començar a temptejar el terreny per a una immediata reforma de les polítiques actives d'ocupació, una de les metes que s'ha marcat el Govern en la seva agenda social i que vol tenir llista per al proper mes de gener.

PRIORITAT A LES POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ


Precisament, la reunió de divendres es produirà una setmana després que el ministre de Treball, Valeriano Gómez, presentés al Consell de Ministres un informe sobre la reforma de les polítiques actives d'ocupació.

Espanya gasta anualment uns 8.000 milions d'euros en polítiques d'actives, el que revela la importància d'emprendre una reforma que faci més eficaç aquesta despesa. A més, malgrat l'important volum de recursos que es destinen a les polítiques actives d'ocupació a Espanya, Treball vol que aquests es reforcin progressivament, a mesura que les condicions econòmiques ho permetin.

Actualment, l'estructura de la despesa en polítiques actives de l'Estat es distribueix aproximadament en tres terços: un terç es destina a bonificacions a la contractació, un altre terç a programes d'ocupació i el terç restant, a programes de formació.

Pel que fa a les bonificacions, Treball considera imprescindible una avaluació permanent del nou sistema per verificar si compleix els objectius previstos i, a mig termini, tendir cap a un model en què les bonificacions empresarials a la contractació tinguessin un menor pes en la composició de la despesa pública en polítiques actives d'ocupació.

Així mateix, entén que els actuals programes d'ocupació destinats a les persones desocupades-molts d'ells dissenyats 25 anys enrere-també haurien de ser objecte d'una revisió en profunditat per adequar-los al context del segle XXI.

En el capítol de formació, Treball creu que la reforma hauria d'anar encaminada a incrementar l'eficàcia del sistema incloent, entre altres mesures, un sistema global d'anàlisi de les necessitats i potencial del conjunt dels aturats.

Finalment, el Departament que dirigeix Valeriano Gómez aposta perquè la reforma de les polítiques actives d'ocupació aprofundeixi en la vinculació entre els programes d'ocupació, en els quals participen les persones desocupades, i les prestacions del sistema de protecció per desocupació.

ICV-EUiA Osona: 10 compromisos d’esquerres i ecologistes

La candidata d'ICV-EUiA d’Osona, Montse Ayats, i el diputat al Parlament de Catalunya i exconseller de Medi Ambient, Salvador Milà han presentat avui a l’Embarcador del Ter (Manlleu), els 10 compromisos d’esquerres i ecologistes per a la comarca d’Osona. Els ecosocialistes han volgut representar aquests compromisos a partir d’un decàleg d’esquerres i ecologistes que han simbolitzat amb el compromís de plantar 10 arbres en 10 municipis diferents de la comarca a llarg de tota aquesta campanya.

Segons Ayats “volem fer una campanya en positiu, fent accions i propostes per a la comarca” i afegeix “la campanya un arbre, un compromís, vol demostrar simbólicamente que la sortida de la crisi serà ecològica o no serà”.

La candidata osonenca i el diputat Salvador Milà, acompanyats d’Arnau Martí, Tito Louzao, Josep Maria Anglada, Assumpta Falgueras i Jordi Gangolells han plantat el primer arbre, un roure martinenc, a Manlleu, al Meandre d’en Gelabert, en un espai on
el CERM i el GDT estan realitzant una tasca de replantació d’espècies autòctones.

10 COMPROMISOS D’ESQUERRES I ECOLOGISTES

1/ Pla Nova Economia, Nova Ocupació per la creació de llocs de treball basats en la sostenibilitat i el reforçament de l’Estat del benestar. Rebaixarem la taxa d’atur en gairebé 10 punts.

2/ UVic, per un model universitari propi, garantia de servei públic.

3/ Pla Tren 2014. Per una mobilitat sostenible. Desdoblament de la via ferroviària fins a Ripoll i Metro Comarcal d’Osona.

4/ Per una agricultura lliure de transgènics i d'excés de purins amb una aposta pels productes de qualitat i proximitat.

5/ Un ensenyament públic basat en els principis d’equitat, igualtat i qualitat. No donarem suport a projectes segregadors com els Espais de Benvinguda Educativa.

6/ Garantirem el dret a l’habitatge amb especial atenció a la gent gran i els joves. Reactivació dels 17.000 habitatges buits existents a la comarca.

7/ Per la plena ciutadania amb drets i deures, dotant de recursos suficients els ajuntaments per tal d’aplicar plans d’acollida. Dret a vot de les persones migrades.

8/ Per un creixement sostenible sense més destrucció del territori i més ocupació innecessària de sòl agrícola. Declarar i protegir la Plana de Vic com a espai d’interés agrícola.

9/ Serveis de suport a la vida quotidiana de la gent gran que garanteixi el dret a viure i envellir dignament a casa.

10/ Per una sanitat pròxima i universal. Rebutjarem qualsevol proposta de copagament o privatització dels serveis sanitaris.

EUPV denuncia les col.locacions a dit de Castedo i Llorens

El candidat d'EU a l'alcaldia d'Alacant, Miguel Ángel Pavón, ha qualificat "d'escandalós" que l'alcaldessa Sonia Castedo i el seu primer tinent d'alcalde, Andrés Llorens, es reafirmin en la pràctica de promoure col.locacions a dit en empreses concessionàries de contractes municipals. Miguel Ángel Pavón recorda que a la ciutat d'Alacant hi ha més de 30.000 persones en atur que mereixen optar a un treball en igualtat de condicions, l'hi demanin o no a Castedo i Llorens

Miguel Ángel Pavón recorda a tots dos dirigents del PP que hi ha més de 30.000 persones en atur a la ciutat d'Alacant, i que totes i cadascuna d'elles mereixen optar a un lloc de treball en igualtat de condicions, demanin o no aquest lloc de treball a Castedo i Llorens.

Per a la formació d'esquerres, la pràctica defensada pel PP municipal forma part de la cultura del clientelisme polític que ha promogut el PP en els seus quatre legislatures de govern i que EU considera fonamental eradicar l'Ajuntament d'Alacant.

Miguel Ángel Pavón defensa la transparència i la igualtat d'oportunitats en la contractació de persones tant en el propi Ajuntament com a les empreses concessionàries de serveis municipals. Unes contractacions que han de vehicular a través d'entitats com l'Agència Local de Desenvolupament o el SERVEF mitjançant la valoració objectiva de la situació econòmica i els mèrits, formació i capacitació professional de les persones en situació d'atur, i mai en funció que hagin fet arribar la seva petició d'ocupació a l'alcaldessa oa altres regidors de l'equip de govern.

Finalment, EU vol expressar el seu rebuig frontal a aquestes pràctiques, desgraciadament també exercitades per alguns polítics del PSOE local (Roque Moreno), i recorda que algunes d'aquestes col.locacions que tan vehementment defensa Castedo estan sent investigades per la Fiscalia Anticorrupció per si poguessin ser considerades com a presumptes dons lligades a un presumpte tracte de favor a l'empresari Enrique Ortiz en la definició del PGOU d'Alacant.

ICV-EUiA: "La cultura és un pilar de l'Estat del benestar"

"A ICV-EUiA volem una cultura moderna, oberta al món i que formi ciutadans crítics", ha dit Joan Herrera en un acte on també ha intervingut la segona de la llista, Dolors Camats, i que ha comptat amb la presència d'entitats del món de la cultura, artistes i creadors: "Sabem que la cultura és un bé de primer ordre, una garantia de cohesió i un motor de transformació i per això volem que sigui protagonista del nou model econòmic i social per sortir de la crisi", ha assegurat.

Per això, Herrera, s'ha compromès a "ser impulsors i generadors del canvi i del protagonisme que la cultura necessita" perquè ha de ser "garantia de cohesió i motor de transformació social".

Així, el candidat ecosocialista vol que la cultura sigui moderna, oberta, no-carrinclona, que formi ciutadans crítics" i per això ha assegurat que el Pla d'Equipaments Culturals (PECCat) i el seu desplegament en els propers 10 anys com a Mapa cultural: "Ho concreten. Ens comprometem, des del respecte de l'autonomia municipal, a vetllar per incorporar la concreció del PECCat els equipaments del tercer sector i de l'associacionisme així com tenir present els equipaments i serveis d'ensenyaments artístics que hi ha arreu de Catalunya".

Sanz: "Enèsim capítol del club vergonyós de la comèdia!"

La candidata d’EUPV a la Presidència de la Generalitat, ha assenyalat que la intervenció ahir al matí del president del Consell: “Ens torna a oferir l’enèsim capítol d’aquest club de la comèdia vergonyós en què converteix Camps cada dijous la seua sessió de control. L’histrionisme de Camps ens esgota la paciència i es desesperant escoltar-lo dir falsetats i no contestar mai allò que li se pregunta. Està ebri de la seua imaginació. Camps s’ha convertit en un dolent humorista, groller i irrespectuós”.

Sanz afirma que Camps “ja no està en condicions per a seguir eixint a la tribuna. La seua credibilitat ha desaparegut, i les seues paraules ja no mereixen cap confiança. A més, en lloc d’assumir les seues responsabilitats davant tots els casos de corrupció que arrossega els seu govern i el seu partit, es mostra altiu, irrespectuós davant la cambra autonòmica”.

La diputada d’esquerres assenyala: “Camps ens ofereix unes sessions de control vergonyoses i durant aquest període de sessions no ha contestat a una sola pregunta de l’oposició. Incompleix les seues responsabilitats i les seues obligacions”, critica.

Dempeus: "Aprenem i decidim com morir"

Aquesta tarda, a les 17'30h, Dempeus per la Salut Pública convoca, a la sala d'actes del Museu Picasso, per parlar de com Aprenem i decidim com morir, amb el Dr. Luis Montes, de l'Hospital Severo Ochoa de Leganés, i altres membres de la DMD, com na María Benitez i en Gustavo Subirats, el Dr. Antoni Barbarà Molina de Dempeus, na Cristina Montané de l'Associació de familiars afectats de FM-SFC-SQM i en Albert Royes, de l'Observatori de Bioètica i Dret, amb col.loqui entre totes i tots.

Joan Nuet: Bons d'ajut per Gaza

Ja estan al carrer els bons de suport per a la compra de material de construcció per portar en els vaixells d'ajuda a Gaza. I hi ha el bo de les milles nàutiques: 150 euros per una milla! En breu penjarem una mostra dels reconeixements que enviarem als que comprin milles, de moment deixem aquest detallet perquè us inspireu i ens ajudeu a la venda!

El senador de l'Entesa Joan Josep Nuet no ha pogut volar a l'Aaiun, han suspès el vol doncs l'espai aeri sahrauí està tancat i impera l'estat de setge a l'Aaiun. Dimarts 16 interpel.larà, en el ple del Senat, a la ministra Trinitat Jimenez sobre la passivitat del Govern d'Espanya davant els assassinats de civils sahrauís i el flagrant atac als drets humans al Sàhara Occidental per part de l'ocupació marroquina.

Tota la informació a la web:
http://www.rumboagaza.org/campanas/bonos-de-apoyo/

Dos bombolles inmenses al centre de la Via Làctia



El telescopi Fermi de la NASA, un observatori espacial de raigs gamma, ha descobert dues bombolles colossals, situades sobre i sota del centre de la Via Làctia. És una estructura desconeguda fins ara a la nostra galàxia i podria correspondre al romanent de l'erupció d'un forat negre gegant: "El que veiem són dos bombolles que emeten raigs gamma i que s'estenen a 25.000 anys llum cap al nord i el sud del centre de la galàxia", diu Doug Finkbeiner, astrònom del Harvard Smithsonian per Astrofísica a Cambridge (Massachusetts, EUA), que va ser el primer a reconèixer-les: "Encara no entenem completament la seva naturalesa i origen".

Encara no entenem completament la seva naturalesa o origen

L'estructura s'estén per més de la meitat del cel visible, des de la constel.lació de Verge fins a la constel de la Grulla, i pot tenir milions d'anys d'antiguitat. Un article amb els resultats de l'estudi ha estat acceptat per a la publicació a The Astrophysical Journal.

Altres astrònoms que estudien raigs gamma no havia detectat les bombolles degut, en part, a la boira d'aquests raigs que apareix en tot el cel. Aquesta boira es presenta quan partícules que es mouen a velocitats properes a la de la llum interactuen amb la llum i el gas interestelar a la Via Làctia.

Com es van formar?

Els científics ja estan fent més anàlisis per comprendre millor com es va formar aquesta estructura mai abans vista. Les emissions de la bombolla són molt més energètiques que la boira de raigs gamma vista en altres parts de la Via Làctia. Les bombolles també semblen tenir vores ben definides.

La forma i les emissions de l'estructura suggereixen que es va formar com a resultat d'un gran i relativament ràpit alliberament d'energia, encara que la font continua sent un misteri.

Una possibilitat podria ser un raig de partícules d'un forat negre supermassiu en el centre de la galàxia. En moltes altres galàxies, els astrònoms han vist raigs de partícules ràpides alimentats per la matèria que cau cap a un forat negre central.

Encara que no hi ha evidència que el forat negre de la Via Làctia tingui avui aquest tipus de raig, és possible que ho tingués en el passat.

Les bombolles també poden haver-se format com a resultat dels fluxos de sortida de gas d'una explosió de formació d'estrelles, potser la que va produir molts cúmuls d'estrelles massives en el centre de la Via Làctia fa milers de milions d'anys.

Joan Herrera i Jordi Miralles al Centre Cívic la Salut

El candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya per la coalició ICV-EUiA, Joan Herrera, serà avui matí de divendres 12 de novembre a Coloma de Gramenet i per la tarda, amb Jordi Miralles, a Badalona. Joan Herrera començarà la seva jornada al Barcelonès, fent una roda de premsa a Coloma de Gramenet a les 12 h, a la rambla de Sebastià (entre el carrer de Sagarra i Silvestre). Tot seguit visitarà diferents indrets i a les 13.15 h, estarà a la plaça de la Vila fent un aperitiu. A la tarda, visitarà Badalona per fer un acte al Centre Cívic La Salut, Mercat de la Salut, a les 19.30h.

L'acte comptarà amb la presència de Jordi Miralles, número 3 de la candidatura d'ICV-EUiA per Barcelona, de la candidata de Badalona, Carme Martinez, i dels candidats de Sant Adrià, Gregori Belmonte, i de Santa Coloma de Gramenet, Siscu Sanchez. Presentarà l'acte Carles Sagués, president del Grup Municipal d'ICV-EUiA de l'ajuntament de Badalona.

Cafès dels Divendres a l'Ateneu Roig

Organitza: Fundació Pere Ardiaca. Hora: 19h, a l'Ateneu Roig, C/ Ciudad Real, 25 (Vila de Gràcia). Divendres 12 novembre: Ajust neoliberal, resposta social i cicle polític. Introdueix: Celestino Sánchez, President de la Fundació Pere Ardiaca. Divendres 19 novembre: Què volem d’un govern d’esquerres a Catalunya per al futur immediat? Introdueix: Judith Calabria, Membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Roig. Fundació Pere Ardiaca: www.fpereardiaca.org. Telf: 93 511 45 70.