dissabte, 3 de març de 2012

L'Ertzaintza carrega al final de la manifestació d'homenatge a les víctimes de Fraga


L'Ertzaintza ha carregat a la conclusió de la manifestació convocada pels sindicats per commemorar els successos del 3 de març de 1976 i ha detingut almenys 3 persones. El 3 març 1976 cinc obrers van morir a mans de la Policia Armada espanyola, Benvingut Pereda, José Castillo, Pedro María Martínez, Francisco Aznar eta Romualdo Barroso. El responsable de la Policia Armada llavors era l'assassí Manuel Fraga. Aquest matí, l'esquerra abertzale, Aralar, Eusko Alkartasuna i Alternatiba han homenatjat els cinc treballadors morts el 3 de març de 1976 a Gasteiz durant una càrrega de la Policia Armada i han reclamat "una veritable transició democrátitca basada en el reconeixement d'Euskal Herria com a nació". Vídeo: "Campanades a Morts" de Lluís Llach interpretada per l'Orquestra Simfònica de Gasteiz i l'Orfeó Donostiarra en commemoració dels 30 anys dels fets de Gasteiz.

Dotacions de la Policia autonòmica han carregat als voltants de la Plaça de la Verge Blanca de Gasteiz a la conclusió de la manifestació convocada pels sindicats que anualment recorre els carrers de la capital alabesa per reindir homenatge als cinc treballadors que van morir a mans de la Policia Armada el 3 de març de 1976. Hi ha almenys tres detinguts a causa d'aquests incidents, que s'han desfermat quan l'Ertzaintza ha carregat contra un grup de joves que estava realitzant una asseguda davant de la seu del PP a Gasteiz. Abans de la manifestació, els sindicats han fet un acte d'homenatge.

Homenatge dels partits polítics

En la cerimònia convocada pels partits polítics, celebrada aquest matí davant del monument que recorda els cinc treballadors que van morir per trets de la Policia Armada, han estat presents el dirigent de l'esquerra abertzale Txelui Moreno, el vicecoordinador d'Aralar, Dani Maeztu, i el secretari general d'EA, Pello Urizar, entre d'altres.

Durant l'acte, alguns dels assistents han llançat crits de "Policia, assassina" o "Herriak ez du barkatuko".

En el discurs llegit durant l'homenatge consensuat entre les quatre sensibilitats polítiques, s'ha destacat que "igual que fa 36 anys, aquest poble necessita una segona i veritable transició democràtica, basada en reconeixement d'Euskal Herria com a nació, així com en el seu dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur ".

A més, aquestes formacions aposten per "avançar" en aquesta direcció "de la mà d'una àmplia majoria social". Segons la seva opinió, els independentistes i sobiranistes d'esquerres han de recórrer a "l'acumulació de forces" com a forma d'avançar cap a "un nou escenari polític".

Urizar

En declaracions als periodistes abans de la cerimònia, Urizar ha qualificat de "avanç" el fet que, per primera vegada, el Govern de Lakua hagi celebrat un homenatge en record a les víctimes d'aquests successos. La cerimònia de l'Executiu s'ha desenvolupat al mateix lloc, encara que tres hores abans de la d'aquestes formacions.

No obstant això, el líder d'EA ha assegurat que cal que aquest reconeixement s'ampliï "a tot l'arc polític". Segons ha indiciat, s'ha de fer justícia "amb totes les víctimes, siguin de l'origen que siguin".

Després de lamentar el "oblit" que alguns damnificats han patit "durant molts anys" per part de les institucions, ha advertit als partits "als quals se'ls omple la boca quan parlen de víctimes" que les del 3 de març "també ho són i cal recolzar-les".

Acte polític

D'altra banda, l'esquerra abertzale, LAB i els joves independentistes han celebrat un acte polític en què han realitzat una ofrena floral en memòria dels morts en els successos de Zaramaga.

El portaveu de l'esquerra abertzale Txelui Moreno ha defensat la necessitat de "trencar amarres" amb Madrid perquè aquesta "dependència" és un "llast" per al desenvolupament i el benestar. En aquest sentit, ha fet una crida a sortir "al carrer" el proper 29 de març, dia perquè el ELA, LAB, STEE-EILAS, ESK, EHNE i Hiru han convocat una vaga general a Hego Euskal Herria contra la reforma laboral.

Moreno ha denunciat que la "involució en tots els sentits" també en matèria laboral ha passat de "ser preocupant a ser alarmant" i, en aquest sentit, ha assegurat que "totes les llums vermelles estan enceses".

"Les receptes aplicades pel PP ja les coneixem, debilitar el sector públic i salvar el financer, mentre recomponen el malparat sistema capitalista i unit a tot això involució centralista en el territorial. No se'ns consulta, se'ns imposa. No se'ns dóna la possibilitat de sortir de la crisi, se'ns encadena a un vaixell a la deriva amb cent fuites d'aigua", ha assegurat.

Moreno ha indicat que la "dependència" de Madrid és "un llast per al nostre desenvolupament, per al nostre benestar, per al nostre futur". "I davant tot això el PSE de López, UPN de Barcina i el PNB d'Urkullu són incapaços de plantejar una alternativa. Doncs si són un llast, trenquem amarres, com més aviat millor".

Toxo: "Amb la reforma laboral s'està acomiadant per milers"

El nombre d'aturats registrats a les oficines d'ocupació al febrer va registrar un increment considerable -112.269 desocupats, un 2,4% més que al gener, que eleva el total a 4.712.098 treballadors i treballadores-, unes xifres "tremendament negatives", segons el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, que ha alertat que Espanya està davant d'un creixement de l'atur registrat "de gairebé el doble" que el febrer de l'any passat.

Toxo, que ha participat en una roda de premsa abans de participar en una assemblea de delegats a Tudela, Navarra, ha afirmat que "la conjunció d'atonia econòmica, incentivada per la política de retallades, i la no solució dels problemes de finançament, juntament amb la reforma laboral, només podia donar com a resultat el creixement de desocupació". "Quan apareixen dades d'aquesta naturalesa, el que menys agrada és haver-les predit, però era evident", ha afegit.

El secretari general de CCOO, ha dit a més que si bé la reforma laboral es va aprovar fa tot just 20 dies, té coneixement que "s'està acomiadant per milers". "Ha baixat la contractació i hi ha sobre tot menys contractació estable. Això de l'herència rebuda cada vegada es va quedant en menys", ha apuntat.

Toxo ha indicat que el problema de l'atur "no són les lleis laborals, perquè no són les que creen o destrueixen l'ocupació". Segons la seva opinió, la desocupació depèn de l'evolució de l'activitat econòmica i del teixit productiu. I com a exemple ha assenyalat que "amb les mateixes lleis laborals hi ha 12,6% de atur al País Basc i un 31,5% a Andalusia".

L'increment de l'atur al febrer s'aproxima a xifres de destrucció d'ocupació similars a les de l'any 2009, i es registra tant entre homes, com entre les dones, encara que el nombre de desocupades és lleugerament superior. El 22% dels nous aturats tenen menys de 25 anys i la seva xifra total supera el mig milió de persones.

L'atur creix en tots els sectors i s'incrementa el nombre de persones que busquen la primera feina. Així mateix, en matèria de contractació, en descens, nombre de contractes registrats, el que implica que l'activitat econòmica segueix caient.

La contractació indefinida continua baixant (-21,06%) en comparació al mes de febrer de l'any anterior. També disminueix la contractació temporal. Crida l'atenció també en relació a la contractació indefinida l'important descens respecte al mes de gener de 2011 dels contractes de foment de la contractació indefinida (-65,32%).

La taxa de cobertura de les prestacions per desocupació se situa al gener de 2012 al 69,10%, enfront del 76,10% de gener de l'any anterior.

D'altra banda, el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social va ser de 16.897.112 ocupats al febrer, fet que suposa una pèrdua de 449.983 afiliats en relació al mateix mes de 2011. Respecte al mes passat l'afiliació va caure en 49.710 persones. Per CCOO, les dades d'afiliació juntament amb els d'atur registrat mostren una pèrdua important d'ocupats i com els sectors de construcció, serveis i indústria no es recuperen.

Segons CCOO, les dades posen en relleu que l'acumulació de decisions polítiques desencertades en el context nacional i internacional ha fet que la situació no hagi deixat d'empitjorar des de l'inici de la crisi.

Els plans d'ajust realitzats, i els que s'anuncien, per complir amb l'objectiu de reducció del dèficit, suposaran una major destrucció d'ocupació, especialment en el sector públic, afectant en primer lloc als interins, treballadors i treballadores de les contractes i subcontractes i al personal laboral fix, fonamentalment després dels canvis introduïts en aquesta matèria en la recentment aprovada reforma laboral, que fa una aposta clara per facilitar i abaratir l'acomiadament.

"Se segueix sense adoptar mesures d'estímul de l'economia, segueix sense fluir el crèdit i s'ha reduït el consum. Les polítiques d'increment d'ingressos es carreguen sobre els treballadors però segueix sense realitzar l'imprescindible canvi en el sistema fiscal. A això es afegeix que el Govern no ha atès el II Acord per l'Ocupació i la Negociació Col · lectiva, que significava, entre altres mesures, una aposta per la flexibilitat interna enfront de l'ús abusiu de la flexibilitat externa (acomiadament) com a únic mecanisme d'ajust davant els canvis de cicle", assenyala Paloma López, secretària d'Ocupació de CCOO.

Finalment, CCOO insta el Govern a establir una taula de Diàleg Social on es recondueixi l'errònia direcció de la reforma laboral, es respectin els acords assolits entre els interlocutors socials i posi en marxa polítiques d'estímul de l'economia, per iniciar el camí de la recuperació econòmica.

Una multitudinària marxa denúncia a Ondarroa la petició fiscal per a set veïns

La Fiscalia de l'AN ha sol·licitat recentment un total de 120 anys de presó per a set ondarroarras sota l'acusació de pertànyer a ETA, el que ha estat denunciat per una nodrida manifestació en aquesta localitat. Els ondarroarras Ibon Iparragirre, Xeber Uribe, Asier Badiola, Zunbeltz Bedialauneta, Urtza Alkorta, Igor Martin i Olaitz Lema han rebut avui el suport de centenars de veïns d'aquesta localitat, que sota el lema "Epaiketa fartsarik ez" han sortit al carrer per denunciar la petició de condemna que recentment ha fet en contra la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola.

Els ondarroarras van ser detinguts entre gener i febrer de 2010 per l'Ertzaintza i van denunciar haver patit maltractaments en dependències policials -denúncia per la qual el conseller d'Interior de Lakua, Rodolfo Ares, encausar a l'advocat Alfontso Zenon- i alguns d'ells van requerir atenció mèdica durant el període d'incomunicació. Dos anys més tard, segons han denunciat, "ha quedat clar que la tortura és l'única prova" que hi ha en contra dels imputats.

Després de tenir coneixement de la petició fiscal, l'Ajuntament d'Ondarroa va aprovar una moció en la que cridaven a acudir a la marxa d'avui i en la que van assenyalar que aquest tipus de judicis són contraris al nou temps que es viu a Euskal Herria.

Es van dirigir així mateix a la Fiscalia de l'Estat per transmetre-li que ha de garantir el dret a la defensa dels encausats, ja que la petició fiscal està basada en declaracions que podrien haver estat obtingudes sota maltractaments.

Primers resultats d'eleccions parlamentàries a l'Iran

El Consell Electoral de l'Iran ha anunciat aquest dissabte els primers resultats dels novens comicis a l'Assemblea Consultiva Islàmica de l'Iran (Mayles) en alguns centres electorals del país. El recompte de vots realitzat en 150 centres de votació electorals indica que el partit "conservador" ha obtingut una victòria clara, aconseguint 112 escons, davant els 28 aconseguits pel partit reformista.

Segons els resultats presentats pel ministeri de l'Interior de l'Iran, fins al moment s'han confirmat els resultats de 21 centres de votació. D'acord amb la informació proporcionada, el president del vuitè parlament, Ali Larayani, ha aconseguit un total de 270.382 vots a la ciutat de Qom.

Al centre de votació de Teheran, de les 708 urnes examinades, Gholamali Fada Adel (expresident de la Mayles), Seyed Mohammad Hassan Abu Torabi Fard, Morteza Aqa Tehrani, Seyed Massud Mir Kazami (exministre de Petroli), Ali Reza Marandi, Ali Motahari, Ahmad Tavakoli, Seyed Mahmud Nabavian, Mohammad Kosari i Bijan Nobave, han obtingut els llocs de l'u al deu.

De la província de Teheran, unes 30 persones passaran a formar part del novè parlament de la República Islàmica.

El recompte de vots realitzat en 150 centres de votació electorals indica que el partit "conservador" ha obtingut una victòria clara, aconseguint 112 escons, davant els 28 aconseguits pel partit reformista.

Malgrat les amenaces formulades pels Estats Units i Occident, el poble iranià ha participat activament en els comicis, anant a votar més d'un 65% de la població.

La República Islàmica d'Iran

El sistema polític de la República islàmica es basa en la constitució de 1979. El sistema abasta diversos òrgans directius connectats intrincadamente. El líder Suprem d'Iran és responsable de la delineació i de la supervisió de les polítiques generals de la República islàmica de l'Iran. En absència del Líder, es nomena a un consell de líders religiosos. El Líder és comandant en cap de les forces armades i controla les operacions d'intel·ligència i la seguretat de la República Islàmica.

El té per si mateix, l'autoritat de declarar la guerra, així com la capacitat de designar i acomiadar als líders judicials, de les xarxes de ràdio i televisió estatals i al líder màxim del Cos de Guàrdies de la República Islàmica. Designa a sis dels dotze membres del Consell de Guardians. Ell i el consell de líders religiosos, són elegits per l'Assemblea d'Experts, amb base en les seves qualificacions i a l'alta estima popular que se'ls professi.

Després del Líder, el President de la República és el funcionari més alt del país. És el responsable que la Constitució sigui obeïda. És, a més, el cap de l'executiu. Ha de notar-se que a diferència del succeït en altres països, no és el cap de les Forces Militars. Segons la llei, tots els candidats presidencials han de ser aprovats pel Consell de Guardians abans que formalitzin la seva candidatura. Un cop confirmades com a candidats, el President és elegit per majoria absoluta en sufragi universal per un terme de quatre anys.

Després de la seva elecció, el president designa i supervisa el Consell de Ministres, coordina les decisions governamentals, i selecciona polítiques del govern per ser exposades al Parlament. Vuit vicepresidents serveixen sota del president, així com un gabinet de 21 ministres, el qual ha de ser acceptat pel Parlament.

El parlament Iranià és unicameral, l'Assemblea Consultiva Islàmica o "Mayles-i Shura-ye Eslamí", està conformada per 290 membres, elegits per un període de quatre anys. Són triats per vot directe i secret. Estableix la legislació, ratifica tractats internacionals, i aprova el pressupost del país. Tota la legislació de l'assemblea s'ha de confirmar pel Consell de Guardians.

Una prerrogativa constitucional estableix cinc escons per a les religions del Llibre i altres minories, pel que entre cristians, jueus i zoroastrians es reparteixen aquests escons, el que els dóna una representativitat política propera al 2% que representen. Els sunnites no entren en aquest repartiment. Els candidats al Mayles requereixen l'aprovació del Consell de guardians.

L'Assemblea dels Experts, que té sessions setmanals, es compon de 86 clergues "virtuosos i doctes" triats pel públic per un període de vuit anys. Igualment que en les eleccions presidencials i parlamentàries, el Consell de Guardians determina elegibilitat per candidatura en aquesta asamblea.

Els membres de l'Assemblea d'Experts així mateix trien al Líder Suprem dins dels seus propis membres i ho reconfirman periódicamente. Mai s'ha sabut que l'assemblea desafiï una decisió del Líder.

Dotze membres formen el Consell de Guardians, sis dels quals són clergues designats pel Líder. El cap de la judicatura recomana els sis restants han de ser juristes especialitzats en dret islàmic, que són nomenats oficialment pel Parlament.

El Consell de Guardians està investit amb l'autoritat per interpretar la constitució i determinar si les lleis aprovades pel Parlament estan en línia amb la Xaria (Llei Islàmica). Per tant el Consell pot exercir veto sobre el Parlament. Si una llei aprovada pel Parlament es jutja incompatible amb la Constitució amb la Xaria, es remet de nou al Parlament per a la seva revisió.

El Consell també examina als candidats presidencials, parlamentaris i de l'Assemblea d'Experts, per confirmar que són aptes per postular una candidatura.

Creat pel Aiatol·là Khomeini el 1988, el Consell de Discerniment té l'autoritat per intervenir conflictes entre el parlament i el Consell de Guàrdies. Actualment, segons la llei fonamental, el Consell de Discerniment serveix com a organisme consultiu al Líder Suprem, fent-lo un dels cossos de govern de més abast del país, almenys en nom.

Poder judicial

El cap de la judicatura és designat pel Líder, que al seu torn designa al president del Tribunal Suprem i al procurador públic principal.

Els tribunals públics veuen els casos civils i penals. Hi ha també tribunals revolucionaris que jutgen certes categories de delictes, com crims contra la seguretat nacional, contraban de narcòtics i actes contra la República Islàmica. Les sentències emeses en aquests tribunals són definitives i inapel·lables.

Les sentències del Tribunal Administratiu Especial, que funciona independentment al marc judicial regular i que respon solament davant el Líder, són també definitives i inapel·lables. Aquest Tribunal Administratiu Especial atén els delictes suposadament comesos per clergues, encara que també ha vist casos que implicaven a particulars.
Líders i grups de pressió polítics

Entre els grups estudiantils actius es troba la reformista "Oficina per al Enfortiment de la Unitat" i "la Unió de Societats d'Estudiants Islàmics".

Grups que donen suport a la República Islàmica són Ansar-i Hizballah, l'Associació d'Estudiants Islàmics Iranianes, Estudiants Musulmans seguint la Línia de l'Imam, Estudiants de l'Islam i l'Associació Coalició Islàmica. La base de poder conservador es diu que està feta amb una "xarxa de membres de les milícies Basiji, famílies de màrtirs de guerra, alguns membres de la Guàrdia Revolucionària, alguns empleats governamentals, alguns membres dels pobres rurals i urbans i fundacions amb connexions conservadores".

Grups de l'oposició inclouen el Moviment d'Alliberament de l'Iran i el partit de la Nació de l'Iran; Grups polítics armats que han estat gairebé totalment reprimits pel governs són Mojahedin-i Khalq Organization (MEK), Fedaïns del Poble, Partit Democràtic del Kurdistan Iranià; la Societat per a la Defensa de la Llibertat.

Alguns grups d'oposició iranians han estat severament reprimits pel règim, sent un exemple el Partit de la Llibertat de l'Iran, que actualment està "prohibit". Hooshang Amirahmadi, (president del Consell iranià nord-americà es va presentar a president en la novena elecció presidencial a l'Iran al juny de 2005, però el conservador i religiós Consell de Guardians el va desqualificar per la seva ciutadania nord-americana.

L'exèrcit

L'exèrcit està encarregat de la defensa de les fronteres de l'Iran, mentre que la Cossos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (coneguda com Sepah) s'encarrega de mantenir la seguretat interna.

Complexitat del sistema

El sistema polític de l'Iran, complex i inusual, combina elements d'una teocràcia islàmica moderna amb la democràcia. Una xarxa d'institucions electives i no electives s'influeixen entre si en l'estructura de poder del govern.

Segons les lleis electorals vigents, el Consell de Guardians supervisa i aprova els candidats electorals per a la major part de les eleccions nacionals a l'Iran. El Consell de Guardians té 12 membres, sis clergues, nomenats pel Líder Suprem i sis juristes, elegits pel Majlis d'entre juristes musulmans nomenats pel Cap del Sistema judicial, qui és nomenat pel Líder Suprem. Segons la llei actual, el Consell de Guardians aprova als candidados de l'Assemblea dels Experts, que al seu torn supervisa i tria al Líder Suprem.

Els reformistes diuen que aquest sistema crea un cercle tancat de poder.4 Reformistes iranians, com Mohammad-Ali Abtahi han considerat que això constitueix el nucli de l'obstacle legal per al moviment reformista a l'Iran.

No obstant això, els conservadors rebutgen l'existència d'un cercle, afirmant que els sempre canviants membres del Consell de Guardians i l'Assemblea d'Experts, així com el lliure albir humà, fa que aquest sistema de poders i contrapoders en el poder que existeixen en qualsevol sistema.

Cap d'aquestes dues lleis estan manades per la constitució i sos lleis ordinàries aprovades pel Parlament o l'Assemblea d'Experts, que per tant poden modificar. No obstant això, malgrat els esforços de molts activistes polítics, ha estat impossible fer-ho fins ara, ja que han fracassat a l'hora d'aconseguir majoria a l'Assemblea.

Mahmud Ahmadinejad

Mahmud Ahmadinejad (en persa, محمود احمدی نژاد) (Aradan, Iran, 28 d'octubre de 1956) és un enginyer civil d'ideologia conservadora islamista, i actual president de la República Islàmica de l'Iran des del 2 de agost de 2005.

Ahmadinejad va ser elegit president de l'Iran el 24 de juny del 2005 a la segona volta de les eleccions presidencials -anteriorment va ser alcalde de Teheran des del 2003-. El seu rival, que havia aconseguit més vots a la primera ronda, era l'influent expresident Akbar Haiximi Rafsanjani, a qui Ahmadinejad va derrotar amb el 61,69% dels vots dels aproximadament 28.000.000 del total, amb una participació d'aproximadament un 59,6%, mentre que a la primera volta Ahmadinejad només havia aconseguit un 19,48%.

Alguns analistes diuen que l'estil de vida simple d'Ahmadinejad i els seus punts de vista suposadament populistes han guanyat suport sobretot entre les classes més pobres del país.

Encara que Rafsanjani inicialment va rebutjar els resultats i va al·legar l'ús d'una campanya de "trucs bruts", però, més endavant va declarar que el poble iranià ha de "donar suport" al president electe. En les eleccions del 12 de juny de 2009, Ahmadinejad, segons les dades oficials, va obtenir un 62,63% dels vots escrutats davant tot just un 33% del seu principal rival, Mir-Hossein Mousavi. En els dies posteriors a la cita electoral, els seguidors de Mousavi, van qüestionar la veracitat dels resultats divulgats, produint diversos altercats als carrers de Teheran.

Esquerra Unida sol·licita la compareixença de Cabré per la trama de cooperació

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, ha presentat una sol·licitud de compareixença del conseller Cabré en la Comissió de Drets Humans i Tercer Món de Les Corts per a que done compte dels resultats de la investigació interna que va a fer el Consell sobre els expedients de cooperació. “Esperem que se’ns informe de manera completa i que el PP no pose ni una sola traba a l’oposició per accedir al transcurs de la investigació”.

Albiol ha criticat durament que Blasco “continue negant la major, descartant que tinguera responsabilitat alguna sobre els fets, i sense intenció de deixar d’estar en la primera filera política”.

La diputada d’Esquerra Unida recorda a Blasco “que no intente fer-nos creure que existeix un judici paral·lel, perquè el que hi ha és l’obvietat d’uns fets: la detenció de nombroses persones implicades en una trama corrupta, una de les quals era la seua ma dreta, per tant la seua responsabilitat política és una realitat indubtable”, subratlla.

Albiol insta a Fabra “a que si el que veritablement vol és que no hi haja ni la més mínima ombra de dubte sobre cap membre del seu govern, el que hauria de fer és apartar a Blasco. Ell era el màxim responsable polític en el moment en què es produïren aquestos fets”.

Un altre agent francès capturat a Síria, i ja són 19

La Xarxa Voltaire ha sabut de font fidedigna que, aquest dilluns 27 de febrer del 2012, l'exèrcit nacional sirià va fer presoner a un agent francès a Azuz, al districte de Idlib, prop de la frontera turca. Amb aquest nou arrest ja són 19 els agents presoners francesos detinguts a Síria. Les negociacions per al seu lliurament a França es desenvolupen actualment a través de la Federació Russa, dels Emirats Àrabs Units i del Sultanat d'Oman.

Els Emirats Àrabs Units s'han distanciat de la posició comuna del Consell de Cooperació del Golf i han decidit adoptar una actitud d'estricta neutralitat pel que fa al tema de Síria. Els Emirats han prohibit al seu territori l'organització de qualsevol manifestació a favor o en contra del govern sirià.

La política criminal de CiU-PP deixa sense quiròfans d'urgència Bellvitge

Ja hi ha una iniciativa popular -de Dempeus per la Salut Pública- per portar davant els tribunals, per la seva responsabilitat en les morts causades per les retallades en sanitat als feixistes de CiU-PP, però a aquest pas els seus crims i l'abast de la seva irresponsabilitat per fer negoci dels malalts s'haurà acabat -entre suïcidis, misèria, violència, malalties i accidents laborals o de trànsit- amb centenars de persones innocents mortes: Cirurgians creuats de braços davant quiròfans buits, llits coberts amb llençols sense estrenar i malalts greus s'han quedat sense intervenció per falta de mitjans a l'hospital de Bellvitge de Barcelona, ​​centre de referència nacional i un dels més grans de l'àrea metropolitana barcelonina.

La típica epidèmia gripal de cada hivern ha estat suficient per descobrir les carències dels hospitals públics de Catalunya després de les retallades de la Generalitat de CiU_PP, al voltant del 12% del pressupost de sanitat -uns 1.200 milions d'euros- en els dos últims anys. L'hospital de Bellvitge va suspendre ahir totes les intervencions programades -una vintena- per alliberar llits i poder atendre els pacients que s'acumulen en urgències, majoritàriament afectats per patologies gripals anuals.

"Hem patit un pic de l'epidèmia gripal i no disposàvem de suficients llits per cobrir", va assenyalar un portaveu de l'hospital que no va precisar quants llits manté tancats l'hospital. "No és una xifra estable, van variant segons les necessitats del centre", va justificar.

Entre els afectats queden pacients greus, com Silvia López, de 33 anys, a la qual ahir havien d'extirpar a les 07h tumors per un càncer de recte amb metàstasi al fetge i els pulmons. "Mesos de quimioteràpia i setmanes de dieta perquè ens deixin tirats a última hora", ha lamentat a mig matí López amb l'angoixa de no saber quan l'intervindran. "Els metges diuen que era urgent, ningú entén per què fan això", va insistir.

A mitja tarda, hores després de demanar-li explicacions, el centre va informar que ja havia reprogramat la urgent operació de López per dimarts: "No l'hi hem pogut dir abans a la pacient perquè és una operació complexa que requereix cirurgians de diferents especialitats", es va excusar un portaveu del centre.

El surrealisme, va remarcar Silvia López entre desenes de llits buits, és que enganxats al quiròfan on li havien d'extirpar els tumors s'amunteguen desenes de llits tancats i buits des de fa mesos. El tancament de quiròfans també va afectar quatre pacients amb processos cancerígens, han detallat fonts hospitalàries. "No tenen ni de passar la fregona perquè puguem utilitzar-los", va lamentar López davant una reguera de llits buits i sense poder esborrar un gest de no comprendre. "La Generalitat va dir que les retallades no afectarien els pacients greus... i mira'ns", va protestar el seu marit, Jesús Rojano, des d'una planta d'hospital gairebé deserta.

La direcció del centre va admetre problemes per "un increment de la demanda assistencial coincidint amb una epidèmia de grip", va assenyalar a la tarda en un comunicat que no feia cap menció al nombre de pacients afectats. Davant d'aquesta situació, va anunciar, el centre obrirà 26 llits hospitalaris a partir de dilluns, per cinc milions d'habitants... Ridícul!

"Sorprèn tan poca previsió davant de casos tan delicats", ha assenyalat Rojano. López va saber que es quedava sense operació aquest dijous, exactament 14 hores abans d'entrar a quiròfan. "Va cridar un operador per dir que no els quedaven places per a l'operació", va recordar el seu marit. "I quan li preguntem què passaria ara ens va contestar 'no ho sé'. És indignant, no són maneres", es va molestar Rojano. Perquè el canvi de plans va sorprendre a la pacient després de més d'una setmana de dieta estricta i dos dies prenent laxants: exigències que haurà de repetir per habilitar el sistema digestiu a una operació especialment complexa.

I després de diversos mesos de quimioteràpia que exigeix ​​una intervenció imminent: "Els metges ja van avisar que havia operar al febrer perquè la quimio no perdés efecte", ha detallat el marit. "No tenen ni mena de consideració amb els pacients", va protestar. "De veritat és una forma d'estalviar deixar els quiròfans tancats i els cirurgians sense fer res?", ha assenyalat.

El tancament massiu dels quiròfans de Bellvitge, que va anul·lar tots els ingressos, es produeix després d'una setmana amb les urgències col·lapsades en molts dels hospitals públics. La majoria d'ells s'han vist obligats a suspendre operacions programades per alliberar llits i poder atendre els pacients, la majoria afectats per processos gripals. Fins ara, però, els centres havien suspès intervencions no urgents ni greus, bàsicament relacionades amb traumatologia.

El Departament de Salut, per la seva banda, va admetre que els hospitals han patit una "sobrecàrrega" davant una epidèmia amb més incidència que la d'altres anys però rebutja parlar de col·lapse i comptar els morts.

Felip Puig, el conseller irresponsable i bocamoll, ha fet augmentar les morts en carretera

Totes les alarmes s'han encès en el Servei Català de Trànsit. Després del polèmic augment dels límits de velocitat realitzat pel bocamoll incompetent Felip Puig i criticats per tècnics i polítics, les dades de mortalitat a les carreteres en els dos primers mesos de l'any són els pitjors en més d'una dècada. Les morts a la xarxa viària catalana al gener i febrer han augmentat un 30% respecte l'any passat, però si es tenen en compte els ferits greus registrats en els accidents amb morts, l'indicador es dispara fins al 54%. És el govern dels millors, menjant llobarro...

En Trànsit no volen esperar i, encara que pogués semblar prematur perquè queden molts mesos per al balanç anual, van a actuar a diversos nivells però sense anar al centre de la qüestió. El primer serà renovar les recomanacions de responsabilitat i prudència en la conducció. I el segon serà, molt aviat, la multiplicació d'efectius dels Mossos de Trànsit, especialment els divendres i els diumenges, que és quan s'acumula la sinistralitat.

"La correcció de les xifres de l'any passat no s'està arrossegant en el present curs i els resultats acabarien sent molt dolents si es seguís la línia marcada per gener i febrer", comenta el director general del Servei Català de Trànsit, Joan Aregio, que aquests dies ha confessat al seu cercle de col·laboradors que està "molt preocupat" per la situació. I és que mentre en primer bimestre del 2011 el total de morts es va elevar a 30, al gener i febrer d'aquest any la xifra arriba als 39.

"Les dades són suficients per llançar un toc d'atenció a la població, ja que un alt percentatge dels sinistres s'han produït per factor humà. Hem de demanar-li als conductors que prestin gran atenció a la via i actuïn a la carretera amb responsabilitat", insisteix Aregio, l'activitat aquests dies s'ha concentrat en buscar la manera de frenar aquesta tràgica tendència però sense canviar les oprdres absurdes del conseller per no fer-lo quedar en evidència, malgrat els morts. Primer és el bocamoll dels llobarros, després el poble.

Per ara, s'han cursat ja ordres perquè les patrulles de Mossos d'Esquadra de Trànsit disposen de més presència i de més controls preventius de tot tipus a la xarxa viària. Repressió, és l'única solució per tots els mals del feixisme, segons els feixistes.

S'inicia el procés del recompte de vots a l'Iran mentre la propaganda feixista ja dóna resultats des de Washington

Quan no hi ha en tota la premsa mundial resultats sobre les eleccions iranianes, la veu del feixisme publica la propaganda -com en l'anterior campanya- donant per vencedors als seus: "El president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, va patir una severa derrota en les eleccions parlamentàries de divendres, en què un grup d'opositors al mandatari va obtenir la majoria dels 290 escons que componen el Parlament, informen avui mitjans estatals", afirma La Vanguàrdia, en solitari i mentint com habitualment segons les directrius de l'amo ianqui, doncs ningú més que ells -sempre tan disposats- ha publicat encara cap resultat.

Això és el que diu la premsa iraniana a aquestes hores: "Els centres electorals dels comicis parlamentaris de l'Iran s'han tancat i el procés de recompte de vots s'ha iniciat. Les urnes es van tancar a les 23h00 locals (19h30 GMT) de divendres, després que a causa de l'àmplia participació del poble iranià, l'horari de votació, programat inicialment fins 18h00 locals (14h30 GMT) fos prolongat cinc hores.

D'acord amb els funcionaris electorals del país persa, fins a les 21h00 locals (17h30 GMT), més de 31 milions de paperetes electorals havien estat utilitzades, xifra que indica una alta participació de més de 64,6 per cent dels iranians en la novena ronda dels comicis de l'Assemblea Consultiva Islàmica de l'Iran (Mayles).

En aquest mateix sentit, després de finalitzar la jornada, el ministre de l'Interior de l'Iran, Mostafa Mohammad Nayar, va qualificar de "calma" l'ambient de les eleccions parlamentàries celebrades al país islàmic i va posar en relleu que la participació massiva del poble iranià mostra una vegada més el seu nivell cultural i el seu compromís amb la llei.

De la mateixa manera expressar la seva gratitud per l'àmplia participació de la nació iraniana tot i la forta caiguda de neu en algunes províncies del país.

"No s'ha reportat cap problema en els centres electorals de tot el país", ha destacat.

Més de 48 milions de ciutadans iranians tenien dret a votar per triar entre els 3.400 candidats, a 290 diputats com a representants del poble iranià davant la Mayles.

D'acord amb el director del Comitè Electoral de l'Iran, Seyed Solat Mortazavi, els resultats s'anunciaran entre les 48 i les 72 hores d'iniciat l'escrituni".

Xina condemna la denominació japonesa de les seves illes Diaoyu

El ministeri xinès de Relacions Exteriors ha reaccionat a un comunicat que va emetre divendres el gabinet japonès, en què va publicar els nous noms atorgats a 39 illes deshabitades, entre les quals s'inclouen les illes de Diaoyu (nom donat pels xinesos) o Senkaku (nom posat per Japó): "Qualsevol acció unilateral que dugui a terme la part japonesa sobre Diaoyu i les seves illes afiliades és il·legal i no té validesa", ha destacat el portaveu del ministeri xinès de Relacions Exteriors, Hong Lei.

Lei ha assenyalat que "la Xina té la sobirania indisputable sobre elles (les illes Diaoyu)", i ha insistit que aquests illots formen part del territori del gegant asiàtic des de l'antiguitat.

Japó es va annexar les illes durant la Primera Guerra Sinó-Japonesa de 1895. D'altra banda, Estats Units les va ocupar i les controla des de 1945, encara que va decidir cedir la seva administració a Japó.

"No importa quins noms li doni Japó a les illes, no canviarà el fet que pertanyen a la Xina", ha afegit Lei.

Al setembre de 2010, Tòquio va detenir el capità xinès d'un vaixell pesquer en aigües properes a les illes Diaoyu, un acte que va incidir negativament en les relacions bilaterals entre aquestes dues nacions d'Àsia Oriental.

Pequín va protestar enèrgicament pel que ha passat i va suspendre els seus contactes a nivell ministerial, entre altres mesures.

El videoclip de les protestes


L'usuari 'Donant canya' va penjar ahir a YouTube un videoclip de la #PrimaveraValenciana, un recull d'imatges impactants de les protestes d'estudiants i de la repressió de la policia d'aquestes setmanes a València, amb la cançó 'Utòpics, idealistes, ingenus', de Pau Alabajos, de fons.

Dilluns 5 de març de 8:30 a 16 h: 'A twitter per l'alliberament dels 5'

En el marc de les accions solidàries per l'alliberament dels Cinc Herois a tot el món el proper dia 5 de març, la Universitat de les Ciències Informàtiques desenvoluparà amb els estudiants i professors de la seva comunitat el que s'ha denominat el "Tuitazo per l'alliberament dels 5", usant l'etiqueta #5HeroesCubanos, amb especial èmfasi en el just reclam de familiars i amics de la família de René González Sehwerert perquè se li permeti visitar el seu germà Roberto, afectat d'una gravíssima malaltia.

Tot i l'acció realitzada per l'advocat de René perquè la seva visita es concreti, el govern i la jutge encarregada del cas no s'han pronunciant encara, desestimant les múltiples peticions que de manera solidària, humana i altruista moltes persones de bé al món s'han fet ressò.

Participacions Preferents: les prioritats han de ser la clientela i la plantilla

"Des de COMFIA-CCOO exigim que s'adoptin mesures urgents per garantir seguretat i suport a les plantilles i, a més, solucions ràpides per als clients afectats que permetin recuperar la reputació del sector, sense perjudici de depurar responsabilitats de gestors i supervisors. L'imatge pública del sector financer espanyol continua deteriorant-se. A l'incapacitat demostrada pels supervisors i per les cúpules de les entitats per propiciar mesures que permetin la circulació del crèdit a famílies i empreses, s'ha sumat ara el que ja és perillosament conegut entre una part important de l'opinió pública com el "corralito" espanyol: les participacions preferents".

No es pot oblidar la responsabilitat d'aquests mateixos supervisors i gestors en la bombolla immobiliària, identificada com una de les principals causes de la crisi, la falta de legitimitat que els mateixos han acumulat amb una política de retribucions de directius i consellers que en més d'un cas ha superat el socialment repugnant i els plantejaments de retallada de plantilles i destrucció d'ocupació en cada vegada més entitats.

La situació és de sobres coneguda: Transmetent a les seves plantilles objectius de comercialització sota la premissa que era un producte fiable per oferir-lo als clients. Una gran part de les entitats financeres d'aquest país han estat oferint durant anys instruments d'inversió complexos i poc líquids, originalment més apropiats per a inversors qualificats, però que han acabat per ser comercialitzats entre la clientela més tradicional.

Durant anys, però, el producte no ha generat problemes fins que es modifiquen les condicions del mercat secundari i es força a aflorar les minusvalideses, generant una situació que produeix de facto la immobilització de l'estalvi de centenars de milers de famílies. S'ofereix com a alternativa al seu canvi en accions i altres actius, en molts casos, amb importants descomptes. I en l'epicentre de tot això, els bancaris i bancàries, particularment directors i directores d'oficines, als que toca el difícil paper de donar explicacions i solucions a la clientela afectada.

Tota aquesta política, passada i present, s'ha executat sense que els organismes supervisors (CNMV i Banc d'Espanya), que tenen l'obligació de regular i controlar el mercat financer a més de prevenir problemes d'aquesta magnitud, hagin sabut complir amb l'obligació que els ciutadans li tenim encomanada.

Ells són els responsables directes, al costat de molts gestors que han apostat per la comercialització massiva d'aquests productes.
Aquesta política socialment irresponsable, executada per uns i consentida per altres, està tenint importants conseqüències per a moltes entitats i les seves plantilles:

La lògica indignació de la ciutadania i de la clientela es dirigeix, bàsicament, contra les plantilles d'aquestes entitats, contra els bancaris i bancàries (els únics que donen la cara davant seu) generant-se situacions de pressió insostenible i d'autèntic risc físic sense que tampoc s'adoptin les mesures exigibles de prevenció i protecció, com ja vam indicar en el nostre anterior comunicat.

Molts clients se senten enganyats, de manera que en no poques entitats existeix el risc cert de presentació de demandes. No és descartable que puguin afectar en major o menor mesura a l'empleat o empleada que va comercialitzar el producte de bona fe, atenent les instruccions rebudes de la seva entitat, en el marc de campanyes comercials agressives i amb intensa pressió d'objectius.

S'està lesionant greument la credibilitat i confiança de la població en el sector financer espanyol en conjunt, assestant a més un cop dur al model de negoci minorista, basat en la proximitat i la confiança, en pro d'una banca més especulativa centrada en el benefici immediat i que només pensa en l'impacte que té en els balanços a curt termini.

Fem també una crida general als bancaris i bancàries, particularment als que exerceixen el seu treball a la xarxa, perquè la pressió comercial i laboral que rebin, per molt intensa que sigui, no els faci deixar en un segon pla la seva pròpia seguretat: cal valorar els objectius a complir abans d'haver d'enfrontar a una pèrdua de confiança del client oa problemes laborals més greus.

Des de COMFIA-CCOO entenem que la problemàtica és de prou calat com per exigir que s'adoptin mesures urgents per:

• Minimitzar l'impacte produït per les modificacions en el mercat secundari d'aquests títols, oferint solucions ràpides per als clients afectats.

• Recuperar la confiança de la clientela i la reputació del sector, tornant a posar en valor el negoci minorista.

• Oferir a les plantilles seguretat, protecció i els recursos necessaris per a prestar una atenció als seus clients, així com ple suport i cobertura a les possibles demandes que poguessin interposar contra l'entitat i que puguin afectar de qualsevol forma als bancaris i bancàries.

• Depurar responsabilitats de gestors i supervisors responsables de la situació, per acció dels uns i per defecte els altres.

Actius tòxics: Què són les participacions preferents i el deute subordinat?


Esteve Gau i Argerich: Ja fa dies que els diaris parlen de certs productes financers que han estat anomenats tòxics (com les participacions preferents) i dels quals el ciutadà mitjà no sap ben bé explicar on és el problema. Aquests productes l’únic mal que tenen en la majoria dels casos és que qui els ven moltes vegades no sap ben bé en què consisteixen i, si ho sap, amaga l'informació o la deforma per tal de tranquil·litzar el client. Tota la informació del producte consta –o ha de constar- en els papers que ens donen a signar quan el contractem.

Unnim: Participacions preferents i deute subordinat


Esteve Gau i Argerich: Aquest vint-i-nou de febrer ha sortit als diaris que Unnim deixava de pagar els interessos de les participacions preferents i el deute subordinat. Tal com ja vam dir en l'article anterior aquests dos productes –que normalment són venuts com “una mena d’estalvi a termini”- no donen interessos en cas que l’entitat emissora tingui pèrdues. Tal com ha estat el cas. Unnim ja feia temps que sortia als diaris i tot feia pensar que el moment arribaria. Va rebre ajudes del FROB i el Banc d’Espanya ja feia mesos que la citava com una de les “noves” entitats –recordem que és el resultat de la fusió de les caixes de Manlleu, Terrassa i Sabadell- que hauria de pensar en un altra absorció per part d’una entitat solvent.

Unnim va anar pagant els interessos per fer la impressió de solvència. Ha hagut de ser el Banc d’Espanya qui fes notar que la situació financera, d’acord amb la naturalesa del producte, no permetia pagar els interessos.

En aquest cas hi ha una diferència important entre ser titular de participacions o de deute. Tal com vam dir les participacions preferents vénen a ser unes accions que no permeten participar en la presa de decisions. Tot i no tenir poder de decisió se’ls tracta com si fossin accionistes i allò que ara no han cobrat no ho cobraran mai, aquests interessos que han deixat de percebre ja els han perdut.

D’altra banda el deute subordinat, tal com vam dir, s’acosta molt a la figura de les obligacions, ve a ser una mena de préstec que els seus partícips fan a l’entitat. Per aquesta mateixa raó aquests interessos que ara no s’han pogut cobrar seran percebuts un cop variï la situació financera de l’entitat. La propera vegada que es puguin cobrar interessos es cobraran els que toqui pel període corresponent i els que no s’hagin pogut pagar abans.

Com poden veure, el cas d’aquests productes mostra clarament que la seva toxicitat depèn de la situació financera de qui els emeti.

/2012/02/actius-toxics-que-son-les.html
/2012/03/unnim-participacions-preferents-i-deute.html

Les boles de foc de febrer

video
Enmig de la nit, el 13 de febrer, alguna cosa va pertorbar a la població animal de Portal, un poble rural situat a Geòrgia, Estats Units [Vídeo]. Les vaques van començar a mugir ansiosament i els gossos del lloc udolaven mirant al cel. La causa de la commoció va ser una roca que venia des de l'espai: "A la 1:43 de la matinada, hora de l'Est, vaig ser testimoni d'una impressionant bola de foc", informa Henry Strickland, qui és un resident de Portal. "Era molt gran i va il·luminar la meitat del cel mentre es partia en trossos. L'esdeveniment va fer bordar als gossos i va alterar el bestiar, el qual va començar a fer sons d'agitació. Lamento no haver tingut una càmera; l'episodi va durar gairebé 6 segons". El que Strickland va veure va ser una de les inusuals "boles de foc de febrer".

Aquesta bola de foc va ser registrada sobre el nord de Geòrgia, el 13 de febrer, per una càmera de tot el cel de la NASA, en Walker Co, Geòrgia.

"Algunes roques bastant grans han estat colpejant l'atmosfera de la Terra aquest mes", diu Bill Cooke, que treballa a l'Oficina de Medi Ambient de Meteoroides, de la NASA. "S'han registrat cinc o sis boles de foc importants, les quals podrien haver escampat meteorits sobre Estats Units".

El que té als investigadors desconcertats no és la quantitat de boles de foc. Fins ara, el nombre de boles de foc registrat al febrer de 2012 és normal. El que les fa diferents és la seva aparença i la seva trajectòria.

"Aquestes boles de foc són particularment lentes i penetrants", explica l'expert en meteors Peter Brown, que és professor de física a la Universitat d'Ontario Occidental. "Travessen la part superior de l'atmosfera movent-se a menys de 15 quilòmetres per segon, es frenen ràpidament i arriben a menys de 50 quilòmetres de la superfície de la Terra".

L'espectacle va començar la nit de l'1 de febrer, quan una bola de foc que va aparèixer sobre el centre de Texas va provocar la sorpresa de milers d'observadors a la zona de Dallas-Forth Worth: "Era més brillant i durava més que qualsevol altra cosa que hagi vist abans", reporta el testimoni ocular Daryn Morran. "A la bola de foc li va prendre aproximadament 8 segons creuar el cel. Podia veure com començava a frenar. Després, va explotar com si fos una artilleria de focs artificials, es va partir en diversos trossos, va brillar intermitentment una mica més i, lentament, es va apagar".

Un altre observador que es trobava en Coppell, Texas, va informar sobre un sonor esclat doble al moment en què "l'objecte es va partir en dos trossos grans i molts més de petits".

La bola de foc va tenir una lluentor que va ser prou intens com per ser captada per càmeres de la NASA ubicades a Nou Mèxic, a més de 800 quilòmetres (500 milles) de distància. "Va ser gairebé tan brillant com la Lluna plena", diu Cooke. Basant-se en les imatges de la NASA i en altres observacions, Cooke estima que l'objecte tenia d'1 a 2 metres de diàmetre.

Des de començament de febrer, la Xarxa de Boles de Foc de Tot el Cel, de la NASA ("All-Sky Fireball Network"), ha fotografiat al voltant de mitja dotzena de meteors brillants que pertanyen a aquesta misteriosa categoria. Tenen mides que van des d'una pilota de bàsquet fins a un autobús, i tots tenen en comú una lenta velocitat d'entrada i una profunda penetració en l'atmosfera. Cooke va analitzar les seves òrbites i va arribar a una conclusió sorprenent: "Encara que totes les boles de foc provenen del cinturó d'asteroides, no tenen origen en el mateix lloc dins del cinturó", diu. "No hi ha una font única per aquestes boles de foc, la qual cosa és intrigant".

Aquesta no és la primera vegada que els observadors del cel han vist boles de foc inusuals en el mes de febrer. De fet, "les boles de foc de febrer" són gairebé una llegenda en els cercles d'aficionats als meteors.

Brown explica: "Durant la dècada de 1960 i 1970, els astrònoms aficionats van notar un increment de la quantitat de boles de foc brillants, sonores, i de profunda penetració, albirades durant el mes de febrer. Els números semblaven significatius, especialment quan es considera que hi ha poques persones fora de la seva llar durant les nits d'hivern. Els estudis de seguiment, duts a terme a finals dels '80, no van suggerir un augment important en la taxa de boles de foc de febrer. Tot i això, sempre ens hem preguntant si en veritat ocorre alguna cosa inusual".

De fet, hi ha un estudi publicat el 1990 per l'astrònom Ian Halliday, el qual suggereix que les "boles de foc de febrer" són reals. Ell va analitzar registres fotogràfics d'aproximadament mil boles de foc que es van observar entre 1970 i 1980, i va trobar evidència d'un eixam de boles de foc que va interceptar l'òrbita de la Terra en el mes de febrer. També va trobar rastres d'eixams de boles de foc a finals de l'estiu i durant la tardor. No obstant això, els resultats continuen sent polèmics. Fins i tot el mateix Halliday va reconèixer que hi ha certes grans incerteses estadístiques en els seus resultats.