dijous, 29 de juliol de 2010

"S'ha constatat el saqueig del Palau per finançar el PI i CDC"

El Parlament de Catalunya ha aprovat portar a la Fiscalia les conclusions de la comissió d'investigació sobre el presumpte finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música, en un debat en el qual CiU ha insistit que ha patit un "tribunal polític" i una "caça de bruixes". PSC, ERC, ICV-EUiA, PP i C's han forçat que la cambra traslladi a la Fiscalia aquestes conclusions, on es constata que la documentació analitzada "permet provar l'existència d'un circuit que s'iniciaria amb les adjudicacions d'obra pública a Ferrovial". Segons el diputat d'ICV-EUiA Daniel Pi, la comissió ha constatat el "saqueig" del Palau per finançar el PI i CDC.

La comissió d'investigació del cas Palau arriba a la conclusió que el partit d'Artur Mas va finançar-se a través de les adjudicacions d'obra pública. El tripartit vol prohibir que les formacions polítiques puguin rebre donacions d'empreses que hagin prestat serveis a l'administració els últims dos anys.

"Aquesta empresa compensaria amb comissions que pagaria al Palau en forma de patrocinis i aquesta institució, al seu torn, desviaria una part de les comissions a qui ha adjudicat l'obra, CiU, que en aquells moments tenia el Govern de la Generalitat", afegeix el document. En l'apartat de millores, el tripartit proposa prohibir que els partits puguin rebre donacions de persones o empreses que prestin o hagin prestat en els últims dos anys serveis a administracions públiques.

Amb relació al cas de l'hotel del Palau, les conclusions reclamen "rigor i zel" a l'hora de garantir els interessos econòmics de la Generalitat, així com la reversió de la modificació del Pla General Metropolità que ha comportat l'operació per deixar sense efecte la permuta de qualificacions que afecta l'immoble de la Generalitat. En el debat parlamentari, el diputat de CiU Jordi Turull ha insistit que la comissió d'investigació és fruit de la "desesperació" del tripartitt, al que ha acusat de no posar límits en el seu objectiu d'"embrutar-ho tot".

Des del PSC, el diputat Jordi Terrades ha replicat que la comissió ha demostrat que existeixen "més que indicis" de finançament irregular a CDC a través de la Fundació Trias Fargas -actualment CatDem-, acollint-se als documents extrets dels ordinadors de l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i de l'exdirectora financera, Gemma Montull, i sobre l'adjudicació d'obres pública. "Hi ha massa coses que costen d'explicar", ha subratllat Terrades, qui ha instat al líder de CiU, Artur Mas, a donar explicacions i a posar ordre a les finances del partit.

Pere Bosch (ERC) ha lamentat la falta de transparència de CatDem, perquè no ha aportat la informació que la comissió li havia sol·licitat, i ha qualificat els convenis que havia signat amb el Palau d'"irregulars". Per al diputat de ICV-EUiA Daniel Pi, la comissió ha constatat el "saqueig" del Palau per finançar el PI i CDC, i ha lamentat que durant els últims mesos, Convergència hagi intentat desprestigiar el treball de la comissió. En la mateixa línia s'ha pronunciat el diputat del PP Santi Rodríguez.

R.U. refugi de feixistes i mercenaris de l'imperi

La justícia britànica ha rebutjat extradir l'ex president bosnià, Ejup Ganic, detingut a l'aeroport londinenc de Heathrow l'1 de març passat i que ahir dimecres per la tarda va tornar lliurement a Bòsnia. Sèrbia l'acusa de cometre crims de guerra durant la guerra que l'OTAN va organitzar als anys 90. L'arrest es va produir quan assistia a una cerimònia de la Universitat de Buckingham en qualitat de president de l'Escola de Ciència i Tecnologia de Sarajevo. No obstant això, el Regne Unit el va posar en llibertat "subjecte a condicions estrictes", a mitjans de març. Tot mentre es persegueix als serbis per defensar-se de l'agresió i el genocidi d'EUA i l'U.E.

El jutge Timothy Workman de la Cort de Magistrats de Westminster considera que existeix una "motivació política" darrere d'aquest procés. Es basa en l'anterior resultat de les dues investigacions que s'han fet per separat. El 2003, el Tribunal Penal Internacional per l'Antiga Iugoslàvia va concloure que no existien aquestes proves. D'altra banda, la Fiscalia de Bòsnia i Hercegovina va considerar que darrere d'aquest cas havia motius polítics.

El magistrat apunta que "la combinació d'ambdues (investigacions) em porten a creure que el procés està sent utilitzat amb fins polítics i per això constitueix un abús del procés d'aquest tribunal", va dir el magistrat.

La decisió és favorable als arguments de la defensa. L'advocat de Ganic, Stephen Gentle, al.legava que l'ordre d'extradició tenia el seu origen en motius polítics i per tant no es sostenia legalment.

Acusat per crims de guerra

Ejup Ganic, de 64 anys, va ser vicepresident de Bòsnia durant la guerra civil i col.laborador proper del llavors president i líder musulmà, Alija Izetbegovic. També va ocupar el càrrec de president de la Federació de Bòsnia i Hercegovina de 1997 a 2001.

El 2009 el ministeri d'Interior serbi va emetre una ordre d'arrest contra 19 sospitosos de cometre crims de guerra durant la guerra serbo-bosniana (1992 a 1995), entre ells els membres de la presidència de Bòsnia i Hercegovina Stjepan Kljuic i Ejup Ganic.

Segons Sèrbia, el bosnians estaria implicat en el conegut atac contra la columna de l'exèrcit iugoslau. Els esdeveniments van tenir lloc al carrer Dobrovoljacka entre el 2 i 3 de maig de 1992, un dia després que fos capturat el president bosnià Alija Izetbegovic.

L'exèrcit de l'autoproclamada República de Bòsnia i Hercegovina va atacar un comboi de tropes iugoslaves que es batien en retirada, en virtut d'un acord subscrit per les parts. 42 persones van morir i altres 73 van ser ferides. Sèrbia manté que l'atac va ser una violació de l'acord de Roma i de la convenció de Ginebra. Ganic i altres dirigents bosnians al.leguen que l'ofensiva es va produir per alliberar el president bosnià Alija Izetbegovic, capturat el dia abans a l'aeroport de Sarajevo pels militars serbis.

Defensa d'EUA ha robat 8.700 milions a Iraq

El Departament de Defensa no pot justificar com ha emprat 8.700 milions de dòlars, el 95% del fons de reconstrucció per l'Iraq, segons ha posat de manifest una auditoria. La quantitat desapareguda, segons l'informe de l'Inspector General Especial per a la Reconstrucció de l'Iraq, són diners iraquians procedents de les vendes de petroli entre 2004 i 2007 i que gestiona el Pentàgon. Aquest fons, que té la seu a Nova York, es va crear el 2003 a instruccions del Consell de Seguretat de l'ONU. Després de la invasió, l'Iraq va permetre a EUA que l'administrés per sufragar projectes humanitaris i de reconstrucció, encara que va retirar aquesta autorització en 2007. En aquest temps, el Pentàgon va rebre 9.100 milions de dòlars.

El 95% del total del fons de reconstrucció

L'informe, presentat aquest dimarts, indica que el Departament de Defensa no pot "respondre de les seves obligacions, despeses i balanços restants relacionats" amb 8.700 milions de dòlars d'aquest fons, una xifra que equival al 95% del total.

De la quantitat "desapareguda", el Pentàgon desconeix per complet què ha passat amb 2.600 milions de dòlars.

La resta dels diners és de difícil localització a causa d'una mala comptabilitat, la manca de control de les despeses i la falta d'establiment de comptes bancaris especials, com ordena el Departament del Tresor per a aquests casos, indica l'informe, que esmenta "falta de instruccions "comptables i" fallades en el control financer i de gestió".

Això, indica l'oficina del Inspector General: "Ha deixat aquests fons vulnerables a usos indeguts".

"Aquesta situació s'ha produït perquè la majoria de les organitzacions del Departament de Defensa que reben els fons no requereixen la supervisió del Departament del Tresor, i cap organització del Departament de Defensa ha estat designat com a agent executiu per a la gestió dels fons", estableix l'informe.

En una resposta inclosa en el document, el Departament d'Estat es mostra d'acord amb les recomanacions del Inspector General d'establir normes més estrictes per a la supervisió d'aquests fons.

L'Oficina de l'Inspector General Especial per a la Reconstrucció de l'Iraq ha recomanat que el secretari de Defensa, Robert Gates (foto), ha d'especificar els procediments per a la comptabilitat futura tots els fons no governamentals disponibles per a aquest tipus d'operacions.

EUPV contra l'incompetència cultural del PP

El diputat autonòmic d’EUPV Lluis Torró afirma que la política exercida per Teatres de la Generalitat: “Fa aigües per tots els costats i són ja molts els fronts oberts contra una gestió que redueix, retalla i elimina. L’últim document del Consell Valencià de Cultura és una prova més”. L’informe, entre d’altres anàlisis, critica la supressió d’obres en valencià del festival de teatre de Sagunt i mostra la seua preocupació per l’abandonament de la Nau. Torró considera que el pronunciament del CVC “és una bufetada més a l’erràtica política que està duent Immaculada Gil-Lázaro al front de Teatres de la Generalitat, malauradament recolzada, a més, per la pròpia consellera de Cultura”, critica.

Esquerra Unida insta a Trini Miró a “reflexionar i rectificar, perquè els fets sobrepassen ja el sentit comú. El propi Consell Valencià de Cultura dona la veu d’alerta i mostra una preocupació molt significativa que hauria de fer actuar a Miró per a prendre cartes en l’assumpte”, demana el diputat d’esquerres

Per a Torró, Gil-Lázaro està “totalment desacreditada per seguir en el càrrec i el que hauria de fer la consellera és destituir-la i respectar les necessitats del teatre valencià, les quals perillen amb una gestió com la que està duent-se a terme”.

ICV-EUiA a favor de les vegueries

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA i diputat ecosocialista en el Parlament de Catalunya, Jaume Bosch, ha justificat el vot a favor de la llei de vegueries per part del seu grup: "El meu grup votarà afirmativament la llei de vegueries per deixar constància de la nostra voluntat ferma de fer possible l'organització de Catalunya en vegueries tal com preveu l'Estatut", ha dit Bosch en la part inicial de la seva intervenció en el debat d'aprovació de la nova legislació, alhora que també ha volgut deixar clar que el que ha fet avui el Parlament: "És poc més que expressar la voluntat d'organitzar el país en vegueries", tal com preveu l'Estatut.

Bosch ha indicat que el seu grup parlamentari "té un compromís de govern en aquesta legislatura amb Esquerra Republicana i amb el PSC que implica la proposta de crear set vegueries. Nosaltres complirem aquest compromís en aquesta legislatura i en la votació d'aquesta llei", ha dit Bosch, alhora que ha deixat clar que ICV-EUiA: "Està molt oberta a mirar que passa en el futur i estem disposats a escoltar, estem disposats a aprendre i a deixar-nos convèncer", en relació a la creació de la vegueria del Penedès. "La realitat és que demà ningú tindrà vegueria", ha dit Bosch als membres que volen impulsar la creació de la vegueria del Penedès.

Respecte a la creació d'una vegueria exclusiva per la Vall d'Aran que la llei no soluciona i on la coalició sempre havia defensat un tracte especial per la Vall d'Aran, Bosch ha anunciat que ICV-EUiA: "Proposarà que els representant de l'Aran a la vegueria siguin designats pel Consell Generau i mantinguin una relació quasi federal amb la vegueria, compatible amb la necessària planificació territorial i de serveis en tot l'Alt Pirineu" en la tramitació de la Llei Especial d'Aran.

D'aquesta manera i en la totalitat de la seva intervenció, Bosch ha volgut deixar clar que el seu grup parlamentari i la seva formació política "volen les vegueries ja que no són una divisió anacrònica basada en somnis del passat sinó una necessitat del present i el futur per aconseguir un autèntic equilibri territorial, que superi la que va ser, en el seu moment, una divisió artificial en províncies. Però sobre tot les volem perquè Catalunya, a través d'aquest Parlament, exerceixi el dret a organitzar-se d'acord amb la seva voluntat".

El diputat ecosocialista ha recordat que "l'única fórmula de sistema electoral que permet adoptar la vegueria com a àmbit electoral i que permet ampliar el seu nombre, sense alterar la proporcionalitat del vot, és la que va presentar el meu grup a la ponència de la frustrada llei electoral".

Bosch ha recordat la necessitat de negociació amb el Govern de l'Estat per la creació de les vegueries i en aquest sentit ha emplaçat, de la mateixa manera que ho va fer en el debat de totalitat, a començar a negociar amb el Govern espanyol per la creació d'aquesta divisió i així poder tenir més de 4 vegueries.

L'OAC i el “finançament irregular” de CiU

ICV-EUiA ha aprofitat la última sessió de la Comissió del Palau per fer públic el seu compromís a portar al jutjat tot el material de la comissió, tal i com es reflecteix a les conclusions presentades pels grups que donen suport al govern. Aquesta decisió ve avalada per l'informe de la Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) que considera "irregular" el finançament de CiU. Durant la sessió el diputat per ICV-EUiA, Daniel Pi, ha proposat una sèrie de mesures que dificultin el finançament il·legal o il·lícit de les formacions polítiques.

Entre aquestes propostes es pot destacar la prohibició de les donacions anònimes a les fundacions de partits polítics, la prohibició de fer donacions a aquestes fundacions per part d'empreses que treballen per les administracions públiques o el desenvolupament íntegre de l'autolimitació de les despeses electorals, incloent per exemple el mailing únic.

Pi també ha aprofitat per criticar l'actitud de Convergència i Unió durant el transcurs de tota la comissió. El diputat ha assenyalat que "les conclusions de CiU parlen de tot menys del Palau" i ha criticat que Convergència hagi fet servir sempre com a única explicació "l'això no toca, això no és una comissió d'investigació i l'això no demostra res". Per fer evident l'actitud de la formació nacionalista, Pi ha afirmat que "això és com quan un veu que tots els cotxes li venen de cara a l'autopista i pensa que tothom va en contra direcció".

El diputat de la formació ecosocialista ha volgut destacar el valor de la comissió, "ha estat un treball molt seriós i molt últil". Tot i que ha volgut recordar que CiU no ha enviat tota la informació requerida impossibilitant d'aquesta manera extreure'n més conclusions.

ICV-EUiA recolza la llei de l'Àrea Metropolitana

El diputat d'ICV-EUiA, Salvador Milà, ha defensat a la sessió plenària el vot del seu grup a favor de la llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona: "Aquesta és una oportunitat única per les poblacions de la primera i de la segona corona metropolitana ja que aquesta llei garantirà l'equilibri entre Barcelona i les seves poblacions veïnes", ha afirmat Milà. El diputat ecosocialista també ha volgut destacar l'impacte que tindrà aquest organisme sobre els serveis oferts als ciutadans: "La proximitat de les administracions tindrà una repercussió directa en la qualitat dels serveis oferts". Per a Milà aquesta nova llei també permetrà afrontar d'una forma més directa els desequilibris i les injustícies socials.

Milà ha destacat que la nova administració pugui donar una visió global i unificada sobre aspectes tan importants per a la formació ecosocialista com l'habitatge, el transport, les comunicacions o el medi ambient i ha cridat a la "cooperació de les altres institucions per a la millora constant dels serveis.

El diputat ecosocialista també ha deixat una porta oberta per a que altres poblacions es puguin adherir en pròximes etapes.

I.U. demana ampliar el debat de la reforma laboral

El portaveu parlamentari d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, amb els parlamentaris d'ERC i BNG, Joan Tardà i Olaia Fernández, han sol.licitat al president de la Comissió de Treball del Congrés, Juan Barranco, que ampliï el termini dels treballs a la Cambra i ajorni la reunió prevista del proper dijous, dia 29, perquè el debat sobre la reforma laboral es faci de la forma "més rigorosa i responsable possible, hagi de veritat temps per negociar i s'eviti la urgència amb què el Govern vol tirar endavant una llei tan important".

Llamazares, en una roda de premsa amb els altres dos parlamentaris després de la reunió matinal de la ponència encarregada d'informar del projecte de llei de la reforma laboral, va constatar les dificultats i les pressions que està tenint el Grup Socialista per arribar a acords, especialment per part de les formacions de la dreta com PP i CiU, el que està condicionant els treballs de la ponència.

El portaveu parlamentari d'IU va advertir que el que pretén el Govern amb aquesta reforma és un "trágala parlamentari", quan es tracta d '"una llei molt important que s'ha de tramitar en termini i amb temps per a la reflexió, el diàleg i el debat".

"Es pretén-va dir-que entre avui i dijous es produeixi el tràmit total de la llei al Parlament i això és una bogeria i un gravíssim error. No és de rebut que es pugui fer una cosa així, de forma tan precipitada i que té tantes implicacions".

Gaspar Llamazares va fer una crida "al seny, a la racionalitat i la responsabilitat per una tramitació normalitzada d'una llei molt transcendent".

IU, amb ERC i BNG, van registrar la petició d'ampliació del termini dels treballs en la Comissió parlamentària després de quedar patents les importants dificultats trobades en la ponència per debatre sobre les prop de 350 esmenes que tots els grups han presentat al projecte de llei de reforma laboral del Govern.

Meyer: "Els taliban estan guanyant la guerra"

Segons el parer de Willy Meyer, eurodiputat i coordinador de política internacional d'Esquerra Unida, la publicació dels documents militars sobre l'Afganistan filtrats per WikiLeaks: "Confirma el que IU ha vingut mantenint des de l'inici a de la guerra de l'Afganistan, que es tracta d'una guerra il.legítima, que està aconseguint el contrari del que va perseguir". Després de gairebé 9 d'anys de guerra, Willy Meyer va advertir: "Els taliban estan guanyant. Les forces nord-americanes i de l'OTAN han comès permanents crims de guerra encoberts que han estat la millor coartada per donar més força al moviment talibà".

Segons el parer de l'eurodiputat d'IU "la desclassificació dels papers pot implicar responsabilitats penals internacionals, pels danys produïts a persones innocents per part de les forces aèries i terrestres de l'OTAN, crims que podien haver estat evitats".

Recentment l'eurodiputat advertia al Parlament europeu de la necessitat de les retirades de les tropes de l'OTAN i de les tropes espanyoles. La solució, reiterava "implica una sortida negociada amb la Xina, Rússia i els països àrabs, que permeti una normalització de la situació a l'Afganistan" i "acabar amb el govern corrupte de Karzai".

El coordinador de política internacional d'IU va anunciar una iniciativa perquè Catherine Ashton, l'Alta Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, es pronunciï sobre el que Meyer qualifica "com la constatació d'un reiterat fracàs".

Per Willy Meyer: "El Govern espanyol per acció o omissió és participi d'aquesta política criminal". En aquest sentit va demanar al ministre d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos ia la Ministra de Defensa Carme Chacón, que recentment han visitat l'Afganistan, que realitzen "una exhaustiva anàlisi dels documents" i exigeixin responsabilitats als comandaments de l'OTAN. Va reiterar la posició d'IU perquè "les tropes espanyoles tornin a Espanya com més aviat millor".

I.U. rebutja les retallades en habitatge

El coordinador federal de Política Territorial i Sostenibilitat d'Izquierda Unida, Pablo Prieto, denuncia que "la ministra Beatriz Corredor ha acabat per confirmar avui la retallada a les polítiques d'Habitatge de que ja havíem advertit la setmana passada". El dirigent federal d'IU titlla de "fal.làcia" les explicacions públiques donades per Corredor durant la Conferència Sectorial reunida avui ja que "ens trobem simplement davant d'un retallada pressupostària antisocial que de cap manera suposa una aposta pel lloguer o la rehabilitació. Senzillament les polítiques d'Habitatge del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero entren en un impresentable dic sec".

Prieto destaca que "aquesta retallada es produeix mentre el nostre país segueix al vagó de cua de la Unió Europea en matèria d'Habitatge. Rodríguez Zapatero ara ens tira a tots en marxa del tren amb un altre greu error que confirma la seva gir a la dreta en matèria social".

El responsable de Política Territorial d'IU detalla que "tot i les cortines de fum que llança la ministra el que passa és que en nom de la reducció del dèficit es sacrifica l'accés a un habitatge en eliminar les ajudes directes a l'entrada per a la compra (fins ara entre 8.000 i 12.000 euros per sol licitant) i es retalla greument els diners per construir habitatge protegit de lloguer".

"No contents amb això -prossegueix-, el Govern socialista dóna un cop a les Comunitats més compromeses en donar suport als que tenen menys recursos, en eliminar l'anomenada "reserva d'eficàcia", i deixar sense pressupost estatal addicional a les CCAA que superin els objectius del Pla Estatal d'Habitatge. Qualsevol altra cosa que digui Beatriz Corredor no és més que propaganda".

Posa com a exemples Astúries i Catalunya, on els governs d'Izquierda Unida i ICV-EUiA s'encarreguen de la Conselleria d'Habitatge i on tres de cada quatre habitatges que es van començar a construir el 2009 van ser protegits. "Amb l'anunciat avui per la ministra, que castiga especialment als que sí que complim, difícilment es podran mantenir aquests objectius", indica.

Pau Prieto denuncia que "Rodríguez Zapatero no ha dubtat a triar entre mantenir l'Estat de Benestar o ficar la tisora i que el paguin els més desfavorits. La conseqüència serà que augmentarà greument l'exclusió per a molts milers de ciutadans que no tindran accés a un habitatge precisament quan més necessiten l'ajuda de l'Estat".

En la seva opinió: "Aquestes mesures suposaran més exclusió social i també més atur en el sector de la construcció, ja seriosament tocat amb les retallades en infraestructures i obra pública assenyalats pel ministre de Foment".

Prieto considera també "fals" que hi hagi millores per facilitar l'accés al crèdit. "La finestreta dels bancs seguirà tancada com des d'ara ho estarà també la finestreta del Ministeri per poder informar de com accedir en millors condicions a un habitatge", afirma.

"Izquierda Unida -assenyala Pau Prieto- s'oposa frontalment a aquestes mesures i insta Rodríguez Zapatero a rectificar, deixant de banda la seva política neoliberal i afrontant la sortida a la crisi amb polítiques justes, socials i d'esquerres".

Udalbiltza destapa moltes mentides i cap prova

Els ciutadans bascos que estan sent jutjats per treballar i impulsar Udalbiltza han subratllat que en la vista oral ha quedat "ben clar" que el procés "està basat en una gran mentida" i que no s'ha aportat cap prova que demostri la vinculació de la institució nacional a ETA. Diversos dels ciutadans bascos processats en la causa contra Udalbiltza van comparèixer ahir a Donostia per fer balanç de les quatre primeres sessions del judici, en què, segons han destacat: "Està quedant ben clar que tot el procés està basat en una gran mentida".

Maribios Ugarteburu, en nom de tots, ha destacat que durant la vista oral han "començat a caure els falsos fonaments d'una farsa que va començar a construir per la teulada", sota la premissa del "tot és ETA", i que ni la Fiscalia ni l'acusació popular "han estat capaços d'aportar cap prova que demostri la vinculació de Udalbiltza a ETA, perquè no pot ser".

Ha considerat "greu" que "ens estiguin demanant explicacions sobre una activitat política pública i sobre activitats administratives intermunicipals" en un tribunal penal, el que per als processats demostra que l'objectiu de l'Estat espanyol és "penalitzar els fonaments de la democràcia: els ajuntaments. Això és el que l'Estat espanyol està jutjant de manera inquisitorial".

Al costat d'això, ha criticat que tant la Fiscalia com l'acusació popular els estiguin interrogant sobre "fets que tenen a veure amb l'exercici dels drets fonamentals reconeguts en la legislació espanyola o en el Dret internacional", de manera que entenen que es tracta "d'un judici contra els drets civils i polítics".

Els encausats s'han mostrat "profundament preocupats" per l'actitud de la Fiscalia, que manté elevades peticions de presó.

"Tractant d'ocultar el fet que el naixement i activitat de Udalbiltza ha estat causa de la voluntat conjunta de centenars de càrrecs electes municipals; tracta de demostrar que va sorgir i es va desenvolupar a les ordres d'ETA. Però no ha aportat encara prova ni informació al respecte", ha destacat Ugarteburu.

A l'hora de fer balanç també s'han referit les nombroses mostres de suport rebudes tant a Euskal Herria com fora del país, així com les iniciatives de denúncia que s'han posat en marxa, i han tingut paraules d'agraïment per a tots.

Mobilitzacions

Alhora, han fet una crida a reprendre aquest treball a partir de setembre, quan es reprengui de nou la vista oral.

Així, han convocat una concentració silenciosa el 10 de setembre a les 12.00 al Boulevard de Donostia, i han anunciat que participaran en la manifestació nacional convocada per al dia 11 per la iniciativa Adierazi EH.

"Els mitjans pretenen guanyar l'opinió pública"


Felipe Aranguren: "Els mitjans pretenen guanyar l'opinió pública".

Caravana Solidaritat amb Panamà 2010

La Caravana Solidària amb Panamà 2010 començà ahir dimecres 28 de juliol al matí i té previst finalitzar el proper 12 agost arribant a Panama. La Caravana la integren gent de Catalunya, Argentina, Mèxic i Itàlia i es fa per difondre i denunciar la situació de repressió que s'està vivint en Panama, després de que el poble, els treballadors i el Moviment Social panameny sortís al carrer a protestar unes lleis aprovades pel govern de Martinelli que eliminen el dret a vaga, la sindicalització, concedeix total impunitat a la policia i NO obliga les empreses transnacionals mineres i hidroelèctriques a realitzar estudis d'impacte ambiental.

Hi ha hagut 10 morts i centenars de ferits i detinguts, persecució de líders sindicals i del Moviment Social i la repressió cotinua. A la Caravana viatgen com a observadors internacionals amb el suport i suport de diferents associacions de Catalunya, Panamà i Mèxic, 7 persones en una furgoneta Cheroky que han venut els grups zapatistes
(EZLN) al moviment social de Panamà, que utilitzà el mateix sub-comandant Marcos en una de les gires per Mèxic.

La idea és que es vagin solidaritzant altres organitzacions i que la Caravana vagi creixent en vehicles, per arribar massivament a la frontera de Costa Rica amb Panamà.

Fabra citat a declarar el 23-S

El jutge d'instrucció número 1 de Nules ha citat a declarar com a encausat el president de la diputació de Castelló, Carlos Fabra, el 23 de setembre. El magistrat l'ha citat per la causa oberta per delictes contra l'administració pública i frau fiscal, pels quals la fiscalia ja va demanar quinze anys de presó i una multa de 2,3 milions d'euros. Fabra, president del PP provincial, havia d'haver declarat el maig passat però "no va poder assistir" al jutjat per motius de salut. De fet, dos mesos abans havia delegat les seves funcions, també per qüestions de salut, al vice-president primer de la diputació de Castelló.

Fabra fa front a la denúncia d'Hisenda per unes suposades irregularitats en la declaració de la renda del 1999. Segons la investigació judicial, Fabra va ingressar, a través de comptes personals o familiars, 5,3 milions d'euros sense justificar durant sis anys.

PSPV, PP i BLOC junts contra el medi ambient

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera que amb la connivència del PSPV, PP i BLOC en la defensa del parany: “La Diputació s'ha col.locat en contra del medi ambient, i tot per un grapat de vots”. La portaveu d'Esquerra Unida a les comarques del nord, critica la decisió del PP, PSPV i BLOC de defensar el parany i exigeix la retirada immediata del recurs d'inconstitucionalitat presentat al TC: “En això perden el temps aquests tres partits que van votar una reforma contraria a dret de la llei de caça, en formular declaracions buides i condicionar decisions judicials”, i continua: “Més bé farien en resoldre els problemes dels castellonencs i castellonenques”.

Per a Albiol: “Estem aplegant al tot val, tres grups politics, PSPV, PP i BLOC agafats de la mà per a pressionar descaradament al Tribunal Constitucional”. I recrimina: “Per a altres qüestions més importants per a les nostres comarques mai es posen d'acord, però en cas del parany s’uneixen en aliança”.

Al parer de la representant d'esquerres, la situació del PSPV, i la seua defensa utilitària del parany és rocambolesca, “és el seu propi partit al govern qui va presentar el recurs d'inconstitucionalitat, els seus eurodiputats a Brussel.les no volen saber res del tema, conscients de la il.legalitat de la reforma de la llei valenciana de caça, tota una contradicció que deixa la defensa del parany per part del PSPV sense caps ni peus i en el terreny de la demagògia més barata”.

La diputada critica que tot aquest enrenou no té res a veure amb la defensa d'una tradició de caça “sobrepassada pels temps i l'avanç de la nostra societat, sinó que es basa estrictament en el més pur i fred càlcul electoralista i exemplifica, fins a on poden aplegar-se determinats partits per un grapat de vots”.

EUiA Montblanc: "Hi ha altres solucions!"

"A EUiA de Montblanc pensem que hi altres maneres de fer les coses: Cal recaptar diners per evitar aquestes sanguinàries retallades de salaris i benestar social. Algunes de les mesures que es podrien adoptar: Retallar despeses militars com les desfilades anuals, com la que es va fer a Badajoz, i la permanència de tropes espanyoles a l’Afganistan. Aplicar una reforma fiscal, amb impostos justos on pagui més el que més té. Càrregues fiscals per a les grans fortunes. Persecució del frau fiscal. Fer pagar a l’església per el seu Patrimoni, doncs fins ara no han pagat mai l´IBI ni l'impost de Patrimoni. Retirar totes les subvencions que tenen i que es financin pels catòlics, si és que hi han".

Retallar les despeses de la casa Real.

Treure el sou a perpetuïtat de 7000 euros, el xofer i cotxe oficial als ex presidents de l'estat espanyol.

No finançar bancs o caixes amb diners públics.

No subvencionar empreses privades i castigar a totes aquelles que treuen la producció fora (externalitzen o deslocalitzen) per estalviar-se ma d’obra.

Expropiar el patrimoni que te la família Franco i que va ser robat al poble.

Treure ducs, comtes i altres títols nobles donats per la dictadura franquista i que es segueixen pagant amb diner públic.

Aquests son uns quants exemples de molts que ni han i que es podrien aplicar abans de retallar sous o paralitzar projectes que donen millor qualitat de vida als ciutadans i ciutadanes. Per això EUiA de Montblanc recolzarà les mesures que aprovi l’equip de Govern de Montblanc i el seu consistori que vagin en el sentit de la defensa de les obres públiques necessàries per a la comarca de la Conca de Barberà. I afegim nosaltres, així com la defensa d’un transport públic de qualitat, que el nostre territori mereix.

U.E.: Blat de moro transgènic per als humans

L'executiu comunitari va adoptar aquest dimecres sis decisions noves sobre el blat de moro transgènic, respecte a autoritzar-ne l'ús tant per a l'alimentació humana com per a l'animal. També se n'ha acordat la importació i transformació, però no pas el cultiu. El blat de moro modificat genèticament ha rebut una avaluació positiva de seguretat per part de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i s'ha sotmès al procediment de control de l'UE. Aquestes autoritzacions tenen una validesa de deu anys, per tant qualsevol producte produït a partir de blat de moro modificat genèticament estarà estrictament sotmès a les normes de l'UE.

Tot i així, aquesta normativa no té cap vincle amb les mesures aprovades recentment sobre el cultiu, ja que no deixa de ser el procediment habitual que se segueix amb els aliments per a les persones i els animals.