dissabte, 6 d’abril de 2013

Herrira, en manifestació a Bilbo, demana un canvi en la política repressiva contra els presos polítics

Desenes de milers de persones han recorregut en manifestació als carrers de Bilbao aquest dissabte (foto) per demanar el canvi de la política penitenciària que s'aplica als reclusos d'ETA i en solidaritat amb la família de l'excap d'ETA Xabier López Peña, àlies Thierry, mort dissabte passat per problemes cardíacs en circumstàncies encara per aclarir. Convocada pel moviment de suport als presos d'ETA, Herrira, l'encapçalaven tres grans pancartes en què es demanava la fi de la doctrina Parot, l'excarceració dels presos malalts i la tornada dels empresonats a presons d'Euskal Herria i/o casa, en un procés de negociació que el franquisme rebutja quan, aquesta mateixa setmana, AI ha proclamat la condició de presos polítics de l'organització. Al davant, una pancarta amb el lema "Salbuespen neurriak eten" ("Pareu les mesures d'excepció").

Estava previst que fos silenciosa, però contínuament s'han escoltat crits a favor de l'amnistia i demanant la tornada dels presos d'ETA a casa.

A la marxa ha acudit la plana major de Sortu, entre ells Rufi Etxeberria, Jone Goirizelaia, Hasier Arrazi i Joseba Permach, i altres dirigents polítics com Unai Ziarreta (EA). Abans d'arrencar, la portaveu de Sortu, Maribi Ugarteburu, ha fet una crida a Espanya i França perquè deixin de "utilitzar als presos (d'ETA) i als seus familiars com a arma llancívola per bloquejar el procés de pau a Euskal Herria".

Canvi de política penitenciària


Ugarteburu ha manifestat que és "temps de solucions" perquè López Peña sigui "l'última víctima d'aquesta política penitenciària" que, ha dit, "vulnera tota la normativa internacional de drets humans", que és "excepcional i de guerra" i per la qual han mort en els últims temps dos presos malalts, Thierry i Ángel Figueroa.

Thierry, considerat l'instigador de l'atemptat contra la T-4 de Barajas que va trencar la treva d'ETA el 2006 i en què van morir dues persones, va morir dissabte passat en un hospital de París, en el qual va ingressar el passat 11 de març per problemes cardiovasculars.

En la mateixa línia de demanar un canvi en la política penitenciària aplicada als presos etarres s'han manifestat els portaveus de la resta de partits que han acudit a la convocatòria: Unai Ziarreta (EA), Oskar Matute (Alternatiba) i Rebeka Ubera (Aralar).

Sota la pluja i els paraigües els manifestants han arribat a l'Ajuntament de Bilbao, on portaveus Herrira han llegit un comunicat en el qual han emplaçat als governs d'Espanya i França que "inverteixin en positiu, en el respecte als drets humans, en el canvi de política penitenciària i en una aposta decidida a favor de la resolució i de la pau". A tres quarts de la tarda, després d'escoltar una cançó, la concentració ha acabat sense incidents.

El PP es blinda regalant la impunitat total als defraudadors

Un canvi en el Codi Penal aprovat el desembre d'amagatotis per la banda de corruptes del PP i socis permet als defraudadors eludir la presó amb el pagament de la quantitat deguda a Hisenda i una multa sempre inferior a aquesta quantitat. El pagament pot realitzar-se en un termini fins a dos mesos després de la imputació del defraudador amb un ampli marge des del descobriment del delicte. Imatge de Joan Grau Cànoves.

El Govern ha posat molt fàcil als grans defraudadors no trepitjar la presó i ni haver de pagar el que a la resta de ciutadans se li espolia amb acarnissament usurer. Un canvi en el Codi Penal en matèria de falsa "transparència i lluita" contra el frau fiscal, aprovat al desembre i en vigor des de mitjans de gener, redueix notablement les penes de presó a canvi del pagament de la quantitat deguda i una multa que en cap cas superarà la quantia del deute.

Defraudar més de 120.000 euros a Hisenda o la Seguretat Social és delicte a Espanya. Si el frau és descobert, la pena que s'ha d'aplicar, segons el artículo305.1 del Codi Penal és d'1 a 5 anys de presó i una multa que pot arribar a 6 vegades la quantitat defraudada.

La modificació aprovada a finals de l'any passat permet als defraudadors, inclosos els de major rang, reduir la pena de presó a menys d'un any, de manera segur que no sigui necessari trepitjar la presó, després de pagar el seu deute tributari més una multa que no superi la quantitat deguda en un termini de dos mesos.

El recentment aprovat article 305.6 del Codi Penal, publicat al BOE el passat 28 de desembre, és el que concreta tots aquests avantatges, sense comparació amb altres delictes similars. El text assenyala que el pagament de la quantitat deguda i la multa corresponent s'ha de fer en un termini màxim de dos mesos des que el defraudador rebi la citació com a imputat, cosa que succeeix temps després que s'hagi iniciat el procés penal.

Quan sigui acomplert el termini, la multa que haurà sumar-se a la devolució del que s'ha defraudat no superarà en cap cas aquesta mateixa quantitat. De fet, pot ser la meitat o fins i tot una quarta part. A canvi del pagament, la pena de presó quedarà sempre per sota d'un any i podria fins i tot arribar als tres mesos. Sense antecedents, l'execució de la pena quedarà suspesa i el defraudador eludirà la presó.

Jacobo Dopico Gómez Aller, professor titular de Dret Penal a la Universitat Carlos III de Madrid, denúncia en un article a Zona Crítica que aquest canvi legislatiu destrueix "qualsevol possibilitat que el dret penal tributari arribi a tenir a Espanya una mínima capacitat intimidatòria" i considera que les seves conseqüències es patiran durant anys. Segons Gómez Aller, la modificació "introdueix uns incentius extraordinaris perquè es cometin nous fraus tributaris".

Els corruptes del PP impedeixen que l'Agència Tributària lluiti contra el frau


Als canvis legislatius que afavoreixen els defraudadors, se suma la creixent manca de mitjans per fer aflorar casos de frau fiscal. L'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat considera que el nostre país hauria de comptar amb el doble d'efectius destinats a aquestes tasques per poder equiparar-se a la mitjana dels països europeus més avançats.

En un informe del passat mes de març, l'associació recorda que l'Agència Tributària té el mateix nombre d'empleats públics que en el moment de la seva creació el 1992 mentre que la riquesa del país s'ha duplicat. Els inspectors d'Hisenda critiquen que, des de l'arribada de la crisi, la situació hagi empitjorat amb una disminució pressupostària del 12% i una reducció dels mitjans humans, en no cobrir les prejubilacions.

El document destaca que la manca de mitjans es posa de manifest especialment en la lluita contra el frau de les grans empreses i grups econòmics del país. Segons l'organització, la composició dels equips destinats a aquestes tasques impedeix realitzar comprovacions amb la profunditat necessària.

El Llobregat, un riu de sal, hormones i animals "bisexuals"

Segons tècnics i experts, el problema principal que afecta a gran part del Llobregat és l'alta concentració de sal de les seves aigües, a més de contaminants agrícoles i industrials, com l'excés de nutrients, compostos orgànics, níquel, cloroform, pesticides, hormones i fàrmacs com antibiòtics o antiinflamatoris. Els medicaments i hormones causen canvis en els caràcters sexuals de peixos, amfibis i mol·luscs (mascles amb gònades femenines i femelles amb genitals masculins).

Isabel Muñoz afegeix: "Ja de per si la conca és rica en clorurs sòdics". Però la concentració de residus de sal a Súria i Sallent agreuja la qualitat de l'aigua i els ecosistemes. Muñoz alerta de perills com "la desaparició d'espècies per la manca de connectivitat entre masses d'aigua amb diferent nivell de sal".

A Sallent hi ha dues muntanyes artificials de sal: el Cogulló i la Botjosa, la primera, activa, i la segona, inactiva. Ambdues són residus de l'explotació de les mines de potassa d'Iberpotash. El Cogulló mesura 200 metres d'alt i té un quilòmetre de longitud.

El problema sorgeix quan la pluja filtra la sal i aquesta arriba als aqüífers i al riu. Albert Junyent, de l'associació Prou ​​sal!, Explica que "a més la sal arriba als boscos i terrenys que envolten la muntanya i mata la vegetació". Per neutralitzar aquests danys, un fossat envolta la muntanya i drena les aigües que surten conduint a un col·lector de salmorres que les porta fins al mar. Segons Junyent, "vistos els danys al bosc, això no és suficient" i afegeix que el col·lector de salmorres, construït el 1989, "ha tingut unes 300 fuites en 20 anys". En canvi, Iberpotash sosté que "la gestió mediambiental dels dipòsits és integral gràcies al sistema de canals que traslladen l'aigua del col·lector a la mar".

Prou sal! lluita perquè Iberpotash "restauri la zona" i proposa "tornar la sal a la mina o portar-la al mar". Però l'empresa explica que tornar la sal a la mina "és un procés inviable que posaria en risc la seguretat de la instal·lació". Prefereixen aprofitar la sal com un recurs "per tractar-la i comercialitzar-la".

A la part baixa, a la salinitat s'afegeix la forta pressió urbana, agrícola i industrial del Baix Llobregat. Això genera contaminants com l'excés de nutrients, compostos orgànics, níquel, cloroform i, recentment, pesticides, hormones i fàrmacs com antibiòtics o antiinflamatoris. Aquests residus, explica Isabel Muñoz, "perjudiquen l'ecosistema i les espècies més sensibles com larves d'insectes o peixos". Els medicaments i hormones poden causar canvis en els caràcters sexuals de peixos, amfibis i mol·luscs (mascles amb gònades femenines i femelles amb genitals masculins).

Però, com el Besòs, el Llobregat és un riu mediterrani de manera que, explica Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia de la UB, "el seu cabal és estacional i hi ha èpoques en què baixa notablement com a l'estiu". Això implica que l'aigua tractada que aboquen les depuradores no pugui diluir per falta de cabal.

Les solucions que es van proposar en el cas del Besòs són extrapolables al Llobregat: Separar les aigües depurades de les pluvials i reutilitzar la primera per a la indústria. Tanmateix, la presència de fàrmacs no disminuiria, perquè, segons Muñoz, "les administracions no estan obligades a controlar la seva presència en les vies". Unes administracions que s'enfronten a dos problemes: L'escassetat d'aigua en els rius i la seva contaminació.

El CSIC ho va descobrir el 2002 als rius Anoia i Cardener


Investigadors del CSIC, que van analitzar durant vuit mesos els contaminants d'estrogènics (hormones femenines) en aigües, sediments i peixos dels rius Anoia i Cardener a Catalunya destaquen que 7 exemplars agafats al gener i març al riu Anoia mostren signes d'intersexualitat (coexistència de teixit testicular i d'ovaris) i alts nivells de vitel.logenina. Adverteixen els investigadors que aquesta intersexualitat és molt significativa, ja que hi ha pocs estudis on s'hagi vist tan clara (3-X-2002).

Sis punts estratègicament seleccionats en els rius Cardener i Anoia (tres per riu, abans i després de les depuradores d'Igualada, Manresa, Calaf i Piera) han estat els enclavaments on s'han pres les mostres d'aigua i sediments i els exemplars de carpa per analitzar. L'objectiu d'aquest treball, que es publica aquesta setmana a la revista Environmental Toxicology and Chemistry i que àmplia altres anteriors del mateix grup, és descobrir les concentracions de contaminants estrogènics i el seu impacte sobre els animals aquàtics.

L'estudi, dirigit per Damià Barceló, del Departament de Química Ambiental de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona «Josep Pascual Vila», analitza la presència dels 14 contaminants estrogènics coneguts. Signen el treball també Mira Petrovic, Montserrat Solé i Maria J. López de Alda, totes del mateix centre del CSIC.



Identifiquen a Alemanya a 50 presumptes exguàrdies d'Auschwitz

L'agència alemanya encarregada d'investigar els crims del nacionalsocialisme ha identificat a 50 exguàrdies del camp de concentració nazi d'Auschwitz -tots entorn als 90 anys- que han romàs, com tants altres milers a tot el món, protegits pel neofeixisme imperialista des la fi de la II Guerra darrera del neó publicitari de "democràcies" i "occidentals".

Ja es van donar a conèixer els noms i adreces dels antics supervisors del camp de la mort que actualment viuen a Alemanya, i tenen prop de 90 anys d'edat. Tots ells estan acusats de complicitat en assassinat i podrien afrontar càrrecs sobre això, encara que la seva edat ho fa dubtós.

En una entrevista concedida al diari alemany, l'advocat Kurt Shrimm, que els últims 13 anys ha encapçalat l'agència central per a la investigació de crims del nacionalsocialisme, va qualificar el cas contra els exguàrdies com "amb possibilitats", malgrat que, a causa de la manca de testimonis, serà difícil de demostrar la culpabilitat dels sospitosos.

Shrimm també va fer referència al cas d'Iván Demianiuk que va treballar com a guàrdia al camp nazi d'extermini de Sobibor, a Polònia, i que al final va ser declarat culpable i condemnat a una pena de presó.

Demyaniuk, resident a Ohio (EUA) i un de tants milers d'ucraïnesos units al nazisme -dels que la condemnada per corrupta i milionària Julia Timoixenko és l'hereva més coneguda-, que va pugnar per eludir la justícia durant dues dècades amb l'ajuda de EUA, va ser processat a Alemanya només el 2011.

Tot i ser condemnat a cinc anys d'empresonament, un tribunal alemany va dictaminar que no els complís a la presó per la seva avançada edat i delicat estat de salut, una complaença incomprensible amb algú anomenat 'Ivan el Terrible' per la seva complicitat en més de 28.000 morts, Demyaniuk va passar la resta de la seva vida, fins que va morir als 91 anys, en una còmoda i luxosa casa d'un asil d'ancians a Baviera, bressol del nazisme i feu de la oligàrquica CSU -la seva més pura hereva ideològica-, aliada perenne de la CDU de la feixista Merkel.

Situat al costat de la ciutat polonesa d'Auschwitz, el camp de concentració del mateix nom és un dels llocs d'extermini en massa més coneguts de la Segona Guerra Mundial. Allà van ser assassinades al voltant de dos milions de persones. El 1947 en el lloc de l'antic camp es va crear el Museu Auschwitz, que està inclòs a la Llista del Patrimoni Mundial.

El PP va ocultar un informe sobre greus deficiències als trens de l'accident al metro

El PP i Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) han mantingut ocult des de setembre de 2005 un informe, elaborat per un alt càrrec de l'empresa ferroviària, en què s'admet que les unitats de tren articulat (UTA) de la serie 3700 estaven "molt pròximes al final de la seva vida útil". Els trens implicats en l'accident de metro del 3 de juliol de 2006, en què van morir 43 persones i 47 van resultar ferides, patien greus problemes tècnics, d'obsolescència de les peces i fins i tot patien corrosió en els sostres dels vagons, segons l'informe signat pel director adjunt d'explotació, Vicente Contreras, el 15 de setembre de 2005.

La data del document és important perquè s'elabora just sis dies després de l'accident de Picanya en què van xocar 03:00 UTA i 35 persones van resultar ferides (entre elles un maquinista que va perdre una cama). I es justifica la necessitat de renovar el parc mòbil just deu mesos abans de l'accident del 3 de juliol, en el qual també es van veure implicats les UTA ​​3736 i 3714.

El document advertia que "la branca de tracció i el control de la mateixa és de tecnologia ja obsoleta pel que presenta grans problemes per al seu manteniment". A més, "a causa del clima d'aquesta zona la corrosió en els elements de caixa és molt important, per la qual cosa es fa necessari el sanejament de tota ella i substituir els sostres causa del gran deteriorament que pateixen". La situació de les UTA ​​havia de ser tan greu que FGV va licitar el novembre de 2005 un contracte de 20 unitats de metro de la sèrie 4300 que, finalment, va guanyar l'empresa Vossloh el 22 de juny de 2006 (onze dies abans del sinistre) per 116.400.000 d'euros.

Oltra: "S'ha ocultat informació perquè el govern del PP no té la consciència tranquil·la"


El document va ser revelat ahir per la diputada de Compromís Mónica Oltra, qui havia demanat a FGV tenir accés als expedients tècnics de contractació dels 62 trens que s'han adquirit a l'empresa Vossloh des de 2005. Segons Oltra "l'informe demostra que es va ocultar informació a la comissió d'investigació de l'accident de metro del 3 de juliol de 2006 i demostra que els tècnics ja havien advertit que els trens no estaven en condicions, que havien acabat la seva vida útil i que això estava provocant sinistralitat".

Per a Oltra, l'informe de FGV "demostra que des del Partit Popular s'ha ocultat maliciosament informació que era rellevant en la comissió d'investigació". Per això Compromís ha tornat a presentar una proposta perquè es reobri la comissió d'investigació de l'accident del metro i que el PP de les Corts ja ha rebutjat en onze ocasions. "Cada dia descobrim més coses en relació a l'accident que es va ocultar perquè el govern del PP no té la consciència tranquil·la".

De fet, l'ocultació d'aquest informe és el detall que revesteix major gravetat a aquest assumpte ja que ni es va facilitar a la comissió d'investigació de l'accident del metro a les Corts ni al perit ferroviari d'Adif que va analitzar les circumstàncies del sinistre. "No es va facilitar aquest document perquè no es va sol·licitar", van justificar ahir fonts de FGV. "En perit ia les Corts es va donar informació sobre les revisions de les UTA ​​i dels trens accidentats. Si haguessin vist alguna cosa anormal haurien sol·licitat més informació. Si Oltra té dubtes sobre la investigació ha d'acudir als tribunals per a la reobertura del procediment".

Rússia envia vaixells de guerra a la Mediterrània

Rússia ha enviat un grup de vaixells de guerra de la seva flota del Pacífic a la mar Mediterrània per formar a la regió un grup permanent de l'Armada russa, així ho va informar divendres el ministeri rus de Defensa. El ministeri rus va detallar que els vaixells de guerra, entre els quals hi ha el gran vaixell antisubmarins 'Almirall Panteleyev', els vaixells de desembarcament 'Peresvet' i 'Almirall Nevelski', el petrolier 'Pechenega' i el vaixell remolcador 'Foti Krylov', van des del mar de la Xina Meridional rumb al Canal de Suez, a Egipte, on arribarà a mitjans de maig.

El passat mes de març, el ministre rus de Defensa, Serguei Xoigú, va anunciar que és necessari que un grup naval operatiu permanent "defensi els interessos de Rússia al mar Mediterrani".

En aquest sentit, el cap de la Comissió Parlamentària per a la Defensa, l'almirall Vladímir Komoyedov, havia afirmat que la flota de l'Armada russa al mar Mediterrani podria incloure fins a 10 vaixells.

Rússia compta en l'actualitat amb una única base militar a l'estranger, és a dir, el port sirià de Tartus, a 160 quilòmetres al nord-est de la capital del país àrab, Damasc.

El capo Felip Puig col.loca un altre imputat de CiU

Felip Puig acaba de col.locar, com a adjunt al seu cap de gabinet, Xavier Reinaldos (foto, a la dreta), contra el qual s’ha querellat un grup d’exsocis d’una cooperativa de Vilafranca del Penedès. Xavier Reinaldos, en la seva condició de gerent de la cooperativa i director general de la seva secció de crèdit, suposadament hauria falsificat els comptes anuals dels anys 2003 i 2004, que mostraven beneficis de 27.465 euros i de 42.725 euros, respectivament, quan, en realitat, hi havia unes pèrdues de prop de 3 milions d’euros i de més de 700.000 euros en cadascun d’aquests exercicis.

En plena polèmica pels diputats imputats, el conseller d’Empresa, Felip Puig, ha incorporat com a adjunt al seu cap de gabinet Xavier Reinaldos [a la imatge], membre del consell nacional de Convergència, que també ha declarat en qualitat d’imputat, segons consta en una interlocutòria judicial, per la querella interposada per exsocis del desaparegut Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès i de la seva secció de crèdit.

En una interlocutòria datada el 7 de desembre passat, la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Vilafranca del Penedès, Mónica Buetas, assenyala que, un cop practicades totes les diligències, entre les quals destaca la declaració de Reinaldos «en qualitat d’imputat» per presumptes delictes societaris, obre procediment abreujat i demana a la Fiscalia i a les acusacions personades que presentin les seves peticions.

En aquesta interlocutòria judicial s’indica que, de les diligències, se’n desprèn que Xavier Reinaldos, en la seva condició de gerent de la cooperativa i director general de la seva secció de crèdit, suposadament hauria falsificat els comptes anuals dels anys 2003 i 2004, que mostraven beneficis de 27.465 euros i de 42.725 euros, respectivament, quan, en realitat, hi havia unes pèrdues de prop de 3 milions d’euros i de més de 700.000 euros en cadascun d’aquests exercicis.

A més, s’hi afegeix que s’haurien falsificat documents de l’auditoria del 2004 i s’hauria amagat informació fiscal rellevant al consell rector de la cooperativa, a l’empresa auditora PwC i als organismes d’inspecció de la Generalitat. Per aquests mateixos fets també va declarar al jutge en qualitat d’imputat Albert Pinyol, exdirector financer del Celler Cooperatiu, una entitat que el 2006, arran del seu desgavell econòmic, va ser absorbida per Covides.

Després que el fessin fora de l’antic Celler Cooperatiu, Reinaldos va presentar una demanda per acomiadament improcedent, que va ser desestimada en primera instància pel Jutjat Social núm. 4 de Barcelona i, en segona instància, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, segons precisa Jaume Pons, un dels querellants. Pons explica que personalment va posar aquests fets en coneixement de dirigents convergents com Jordi Pujol, Germà Gordó i Jordi Turull i que, fins i tot, en el seu moment en van informar el Parlament de Catalunya.

En l’escrit que van dirigir a la cambra parlamentària al març de 2007, que figura en el dossier de sessions, els exsocis Jaume Pons i Pere Catasús adverteixen que el Celler Cooperatiu i la seva secció de crèdit van incomplir la normativa reguladora del funcionament de cooperatives, quan Reinaldos n’era el gerent, sense que els departaments de Treball i d’Economia de la Generalitat exercissin les seves potestats. Un exemple: en una inspecció dels tècnics del Departament d’Economia feta al gener de 2004 es van detectar 21 irregularitats; però, tot i que al novembre següent es va tramitar un requeriment perquè se solucionessin, mai no van comprovar-ne el compliment.

Un grup de socis del Celler Cooperatiu van presentar una querella contra Reinaldos l’any 2006, que posteriorment van ampliar contra Albert Pinyol, que ha estat prop de tres anys paralitzada per una nul·litat d’actuacions, segons apunta Xavier Iniesta, advocat de l’acusació. L’Audiència Provincial va ordenar el 2008 que es reprenguessin les diligències.

Un nazi mentider "defensa" al seu pupil narco Feijoo

El president del Consell d'Estat i vell feixista José Manuel Romay Beccaría, ha negat avui -amb la credibilitat d'un mentider compulsiu- que en l'època en què va robar de la Conselleria de Sanitat a Galícia, a mitjans dels noranta, hagués fet negocis amb el narco Marcial Dorado, a la presó en l'actualitat per narcotràfic. Romay Beccaría, de qui el xofer a la Conselleria era Manuel Cruz, posteriorment condemnat per ser testaferro de Dorado, afirma amb la barra dels mentiders habituals que ell no va conèixer el narcotraficant. El nazisme dels corruptes segueix enrocat en la impunitat de la dictadura. Foto: el vell feixista i el seu col.locat: tot per la pasta!

"Ja veurà com no hi ha res d'això ni ho pot haver", ha dit avui Romay abans de participar en un acte amb emprenedors a la Ciutat de la Cultura a Santiago, preguntat per la possible existència de negocis entre la Conselleria i les empreses de Daurat en aquesta etapa.

La passada setmana es van difondre unes fotografies de Daurat a bord d'un iot amb l'actual president gallec, Alberto Núñez Feijóo, en l'època en què aquest era número dos de la Conselleria de Sanitat, per sota de Romay Beccaría. Arran d'aquestes imatges publicades pel diari El País, sobre les quals Núñez Feijóo assegura que no hi ha res més, que va conèixer a Dorado per altres persones i que va tallar relació quan va saber que tenia causes pendents. Els partits gallecs en l'oposició han demanat la seva dimissi��, així com la relació de contractes de la Conselleria de Sanitat amb les empreses de Daurat en aquests anys.

Beccaría assegura que no va conèixer a Dorado tot i la relació d'aquest amb el seu xofer


Ha assenyalat que està "disgustat" per la publicació de les fotos i ha indicat que està convençut que Núñez Feijóo "no va fer mai res en contra de la llei" i també que no té "contaminació amb cap fet d'aquesta naturalesa", en al·lusió a les activitats de Dorado.

"Pocs polítics tenen el nivell de compromís ètic amb la seva funció com Núñez Feijóo", ha seguit desbarrant el vell bocamoll franquista Romay, que ha considerat que "el millor que li pot passar a Galícia" és que l'actual president "segueixi treballant amb força", ja que és un "model de gestor per competència tècnica i compromís ètic", així com tots els assassins i mafiosos franquistes que són el model a seguir.

També ha dit que Núñez Feijóo està "tranquil" perquè "no va fer res que no pugui fer" -i no perquè la justícia amb els capos mafiosos no s'hi fica- i s'ha mostrat convençut que això és "el que preval, el que pensa la majoria de la gent ara mateix".

Torres: Cristina va ser essencial per xuclar de Telefónica

L'ex soci d'Ignacio Urdangarin, Diego Torres, ha lliurat al jutge instructor del cas Nóos, José Castro, documentació que demostra que la Borbón va ser essencial per cobrar diners de la màfia de Telefónica el 2007. En aquests correus electrònics, acompanyats de fotografies, Torres informa al jutjat d'instrucció número 3 de Palma que tots dos xupòpters van presidir el gener de 2007 la presentació d'un "projecte social" del Fòrum de Reputació Corporativa, fruit d'un treball de consultoria de l'Institut Nóos.

En l'escrit que acompanya la setena tanda de correus electrònics lliurats al jutge durant la instrucció, l'advocat de Torres afirma que Nóos va col·laborar amb Telefónica a la comunicació i disseny del projecte "2015, un món millor per a la Joana" i l'acte al qual van assistir la parella va ser la culminació d'aquest.

Torres, que tracta de mostrar la implicació de Cristina a l'Institut Nóos, investigat pel robatori de milions dels fons públics, assenyala que la repercussió del projecte no hauria estat la mateixa sense la presència de l'esposa de Urdangarin i del propi Ignacio en l'acte de l'11 de gener de 2007.

Segons la defensa de Torres, Telefónica era client de l'Institut Nóos. La institució investigada col·laborar amb l'empresa en assumptes de comunicació i responsabilitat corporativa i el 2007 li va facturar 178.000 euros.

A més de diversos correus electrònics entre tres treballadors de l'Institut Nóos, dos consultors externs involucrats en aquest projecte, Torres ha lliurat al jutge un article amb una fotografia sobre la presència dels ducs de Palma a la presentació del projecte, extrets de la pàgina web de la Casa Reial.

Torres va lliurar aquesta nova tanda de documents al jutge ahir, el mateix dia que el fiscal Anticorrupció, Pedro Horrach, va registrar un recurs d'apel·lació que resoldrà l'Audiència de Palma demanant la revocació a la citació com imputada de la infanta Cristina, perquè prestés declaració el 27 d'abril. El jutge Castro va acordar la suspensió d'aquesta citació, fins que sigui resolt el recurs.

D'altra banda, Torres ha entregat també al jutge un escrit en relació al testimoni prestat en aquesta causa per part de l'expresident del València Juan Bautista Soler, que va negar per dues vegades la seva intervenció en un València Summit, esdeveniment organitzat per l'Institut Nóos.

L'advocat de Torres afirma que Soler "va faltar a la veritat" i aporta per demostrar dues fotografies que il·lustren la participació de l'expresident del València en l'esdeveniment, així com un resum de la ponència en la qual va prendre part al costat d'altres empresaris i professors, que està inclosa en el llibre oficial del congrés.

En aquesta causa s'investiga el cobrament de 3.512.000 euros per part de l'Institut Nóos mitjançant contractes signats amb la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, la Fundació Turisme València Convention Bureau i la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana, per organitzar els congressos València Summit.

Girona: merda de porc al 45% de fonts i acuífers

Els ecologistes denuncien la mala qualitat general de les fonts que hi ha a les comarques d’Osona i del Ripollès, a causa del gran nombre de granges de porc sense control mediambiental que hi ha en aquesta zona: "el 45% de les fonts superen els nivells marcats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS)". Denuncien que la més contaminada és la font de Gallisans, a Santa Cecília de Voltregà, "que creix i creix enriquint-se de nitrats fins al pic de 407 mg/l, quan els valors màxims de potabilitat són per sota del 50 mg/l". I és que els votants de CiU tenen patent de cors de la Generalitat que sols està per robar al poble, no per controlar als seus mafiosos.

Un estudi presentat pel Grup de Defensa del Ter (GDTer) destaca «l’estat deplorable de la qualitat dels nostres aqüífers». L’entitat ecologista ha fet pública l’anàlisi sobre les fonts de les comarques d’Osona i del Ripollès, en la qual es conclou que «tot i la certa millora d’enguany, res no ens fa pensar que la situació està millorant a nivell tendencial, i després de tants d’anys d’haver reconegut aquest problema, les mesures de control real i efectiu en aplicació i gestió dels purins brillen per la seva absència». Ginesta Rodríguez, portaveu del GDTer, afirma que «a Osona fa anys teníem aigua molt bona i ara ja no n’hi ha».

L’estudi realitzat determina el nivell de nitrats que hi ha a les fonts i als aqüífers de la zona. En els darrers mesos hi ha hagut un relatiu descens de la presència d’aquest component a les fonts analitzades –més de 160, de les quals 17 no rajaven–, circumstància que, com en anys anteriors, pot ser deguda a les poques pluges. El que passa és que, amb els aiguats de les darreres setmanes, la situació pot haver canviat notòriament i per anar a pitjor. La presència de nitrats està estretament lligada a la dels purins, els excrements dels porcs. Aquests es dipositen en els camps. Si no plou, allà es queden; però, quan vénen els ruixats, aquests els aporten cap a fonts i pous. En aquest sentit, la sequera és una arma de doble tall, perquè sense aigua els aqüífers baixen de nivell, però les pluges faciliten que es contaminin.

«Més i més nitrats»

El GDTer explica que dels successius estudis que s’han fet es desprèn que «en les tendències dels últims deu anys veurem que la concentració de nitrats presenta oscil·lacions» sempre dins del mal estat generalitzat. Els ecologistes mostren la seva preocupació pel fet que «el 45% de les fonts superen els nivells marcats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Denuncien que la més contaminada és la font de Gallisans, a Santa Cecília de Voltregà, «que creix i creix enriquint-se de nitrats fins al pic de 407 mg/l, quan els valors màxims de potabilitat són per sota del 50 mg/l». Això l’ha convertit en la més contaminada de l’any.

Tenint en compte que amb relació als nitrats la contaminació ve dels purins, Ginesta Rodríguez afirma que «l’única solució és reduir la cabanya porcina; és molt fàcil». La portaveu ecologista hi afegeix que les granges de porc «tenen molt més densitat que no pas territori disponible per abocar-hi purins». Tot i que en els darrers temps s’ha reduït lleugerament el nombre de granges, «ara, encara hi ha més d’un milió de porcs». A més, molts d’aquests porcs, finalment, no es sacrifiquen a Catalunya. N’hi ha molts que van a Holanda i a altres països centreeuropeus, però darrerament fins i tot se n’exporten cap a la Xina. En molts estats europeus hi ha, assegura Rodríguez, «unes normatives molt més estrictes que les que hi ha a l’Estat espanyol i també a Catalunya». Els ecologistes també reclamen que s’augmenti el control que hi ha sobre les granges de porcs perquè n’hi ha que no funcionen correctament. La portaveu del GDTer afirma que «no volem anar en contra del sector pagès, però la realitat és que aquí estem assumint costos que no ens porten cap benefici».

La fatxenda demagoga CiU-PP-PSC votarà per mantenir el títol a Felipe de Borbón

CiU de Girona votarà dilluns en contra de la moció presentada per la CUP per a deixar de reconèixer Felip de Borbó com a 'príncep' de la ciutat. El portaveu de la federació de mentiders nazionalcatòlica, Carles Ribas, afirma que és molt diferent declarar "persona non grata" la delegada del Govern a Catalunya, María la Tobarra, ja que aquesta ha mostrat una actitud "bel·ligerant" amb la ciutat, que donar suport a aques tipus de mocions presentades per la CUP. D'altra banda, el PP ha anunciat ja també el seu vot en contra, mentre que el PSC, malgrat no haver-se posicionat amagant el cap com sempre també votarà en contra, tal com va fer el passat mes de juliol en una moció molt similar. Foto: Mas, el botifler més fals, hipòcrita, corrupte i mentider de l'història de Catalunya.

A falta de canvis d'última hora, doncs, sembla que la moció presentada per la CUP no prosperarà. El text de la formació independentista, que serà l'últim punt de l'ordre del dia de dilluns, no només demana que es deixi de reconèixer Felip de Borbó com a príncep de la ciutat, sinó també que el consistori deixi de participar en totes les activitats i actes que la Fundació Príncep de Girona organitzi a la ciutat.

La moció defineix el títol de Príncep de Girona com a "il·legítim i anacrònic", i creu que la Fundació que porta el seu nom s'hauria de convertir en una nova entitat "més útil i amb un nom més arrelat al territori".
Aquesta és la segona vegada que la CUP presenta una moció per treure el títol a Felip de Borbó. La primera, presentada el passat mes de juliol, va rebre els vots en contra de CiU, PSC i PP, mentre que només CUP i ICV hi van votar a favor. Ara sembla que es podria produir una situació similar, malgrat que el passat 26 de març CiU sí que va donar suport (junt amb ICV-EUiA) a una moció de la CUP per declarar la delegada del Govern, María de los Llanos de Luna, persona "non grata" a la ciutat.

En aquella ocasió, CiU va donar suport a la proposta després que Llanos de Luna hagués portat als jutjats la decisió de l'Ajuntament de contractar trens per anar a la manifestació independentista de l'11 de setembre a Barcelona i també la decisió de declarar Girona territori català, lliure i sobirà. Ara, però, CiU considera que es tracta d'una situació diferent, ja que la feixista Tobarra havia mostrat una actitud "bel·ligerant" amb la ciutat. Ribas diu que "no podem anar per aquest camí" i donar suport a aquest tipus de mocions per part de la CUP, amb cap argument que no sigui l'evident de llepacul a la monarquia criminal i feixista de la que són part fonamental.

La posició de CiU coincideix amb la del PP, que també votarà en contra de la moció al considerar que és "ridícula, oportunista i repetitiva" i només perjudica la imatge de la ciutat. Segons la portaveu popular, Concepció Veray, es tracta d'"una mostra més de l'obsessió de la CUP per anar contra tot el que no sigui la seva particular manera de veure la independència de Catalunya".

El PSC, per la seva banda, no ha decidit el seu vot, però és difícil que li doni suport, especialment perquè al juliol ja hi van votar en contra i amb Llanos de Luna es van abstenir. Diari de Girona no va aconseguir contactar amb el representant d'ICV-EUiA, Joan Olòriz, per conèixer la seva opinió.