dimecres, 23 de novembre de 2011

Rússia alerta els radars antimissils i desplega una defensa paral.lela a l'escut d'EUA


Vídeo en rus i traducció al castellà: El president de Rússia, Dmitri Medvédev, ha parlat avui en una al·locució sobre les decisions que havia adoptat en resposta al desplegament de l'escut antimíssils dels EUA i l'OTAN a Europa (EuroDAM). Medvédev: "He ordenat al Ministeri de Defensa alertar sense més dilació el radar d'alerta de míssils de Kaliningrad....".

Medvédev "adverteix" que Rússia pot abandonar el Tractat START


El president de Rússia, Dmitri Medvédev, ha declarat avui que el seu país té el dret de renunciar al Tractat per a la Reducció del Armament Nuclear Estratègic (START) a causa de la complicada situació que hi ha al voltant de la creació de l'escut antimíssils dels països de la OTAN a Europa: "Tenint en compte la relació directa entre l'armament estratègic nuclear ofensiu i defensiu, poden sorgir raons perquè el nostre país surti del Tractat START. Això es contempla en el tractat mateix", va dir Medvédev en una al·locució especial difosa per la televisió russa.

El 60% dels assalariats ja cobra menys de 1.000 euros al mes

El deteriorament del mercat de treball -cinc milions d'aturats- reflecteix la duresa de la crisi. Però també les retallades salarials, que han provocat un augment sense parangó en el nombre de treballadors amb ingressos anuals inferiors a dues vegades el Salari Mínim Interprofessional (SMI), situat en 641,40 euros mensuals. O el que és el mateix: Gairebé 6 de cada 10 assalariats perceben menys de 1.282,80 euros bruts al mes, el que situa els seus ingressos per sota de la barrera del 'mileurisme' després de pagar impostos i cotitzacions socials.

Les xifres les acaba de publicar l'Agència Tributària, i posen en relleu que ni més ni menys que 10.434.641 assalariats ingressen menys de dues vegades el SMI. D'ells, més de la meitat -5.600.000- perceben fins i tot uns ingressos que se situen com a mitjana en 6.603 euros anuals, per sota del salari mínim, el que s'explica perquè no tenen feina durant tot l'any, sinó només uns mesos.

Per tenir una idea de com ha evolucionat aquesta variable cal tenir en compte que el 2004 el 53,6% dels assalariats cobrava menys de dues vegades el SMI; l'any 2009 aquest percentatge ja representava el 57,5% dels assalariats, però l'any passat -últimes dades publicades- la proporció de 'mileuristes' havia pujat fins el 57,9%, el que significa que s'ha anat deteriorant el salari dels treballadors. En aquesta evolució, però, cal tenir en compte un cert 'efecte composició', ja que el SMI ha pujat en els últims anys -fins al 2008- per sobre de la inflació. Efecte que, en tot cas, no distorsiona el fonamental de les xifres.

Les dades de l'Agència Tributària són rellevants pel fet que la informació procedeix de les declaracions fiscals corresponents a cada exercici. Per tant, es tracta de xifres reals. I reflecteixen, igualment, un fet significatiu. A mesura que augmenta el nombre de''mileuristas 'baixa també la quantitat d'assalariats que declaren a Hisenda rendes superiors a deu vegades el salari mínim. És a dir, uns 6414 euros al mes.

El 2010, segons aquestes xifres, només havia 156.000 treballadors per compte d'altri amb ingressos superiors a deu vegades el SMI, amb prou feines el 0,9% del conjunt d'assalariats del país. Per sota dels 168.218 comptabilitzats un any abans i encara més lluny dels 199.200 que l'Agència Tributària registrava el 2008, fet que dóna idea de la caiguda en el nombre de treballadors per compte d'altri amb els nivells salarials més elevats.

El sou mitjà declarat són 19.113 euros


Segons Hisenda, el sou mitjà d'un assalariat es va situar l'any passat en 19.113 euros, pràcticament igual que un any abans. La diferència rau és que la crisi s'ha dut per davant l'ocupació de 425.000 assalariats que abans cotitzaven pels seus ingressos, el que ha fet baixar el seu nombre (mitjana anual) fins als 18.020.000, cosa que sens dubte explica el retrocés en la recaptació. En aquesta xifra s'inclou els aturats que declaren alguna quantitat a Hisenda, i també els que compatibilitzen la seva retribució com a assalariats amb alguna pensió.

L'Espanya dels baixos salaris afecta fonamentalment, i com era previsible, als més joves, però portant aquest concepte fins als 35 anys. De fet, el salari mitjà dels menors de 18 anys se situa en 4.108 euros anuals, per sota dels 7617 que, de mitjana, perceben que tenen entre 19 i 25 anys. En el cas dels joves amb edats compreses entre 26 i 35 anys, els ingressos mitjans se situen en 16.121 euros l'any, és a dir en el límit del 'mileurisme'.

Els salaris més alts, com és tradicional, se situen en el segment de població amb més de 56 i menys de 65 anys, amb un sou mitjà de 25.243 euros a l'any abans de pagar impostos.

Els salaris més elevats es paguen a Madrid, 24.711 euros anuals, molt per sobre dels 14.659 euros que perceben els assalariats extremenys. L'Agència Tributària no inclou els resultats de Navarra i el País Basc doncs es tracta d'territoris forals. Els salaris més alts es paguen a la indústria financera i en les assegurances (34.075 euros com a mitjana), i els més baixos en l'agricultura. Amb prou feines 6.320 euros declarats l'any. És a dir, hi ha una diferència de ni més ni menys que de cinc a un entre ambdós sectors.

Els sindicats respondran amb mobilitzacions a les retallades salarials de funcionaris

Els sindicats CCOO i UGT respondran amb mobilitzacions a les retallades salarials que patiran els empleats públics anunciats ahir pel president de la Generalitat, Artur Mas, ja que consideren "inadmissible" aquest "nou sacrifici" que es demana als funcionaris. La coordinadora de l'Àrea Pública de CCOO de Catalunya, Josefina Pujol, ha dit que qualsevol modificació de les condicions laborals als empleats públics ha de passar per la mesa de negociació. Pujol considera "inadmissible" que els treballadors públics hagin de tornar a patir retallades salarials, després de la retallada del 5% que van patir el 2010 i la congelació del 2011: "S'ha demostrat que això no serveix per res, perquè cada vegada estem pitjor", ha dit Pujol, que ha afegit que retallar el salari als empleats públics repercuteix sobre el consum.

Pujol creu que "no és correcte" que s'hagin assabentat pels mitjans de comunicació d'aquests nous retalls, "és una falta de respecte a la concertació social", quan hi ha una taula de negociació.
Ha assegurat que respondran amb noves mobilitzacions a aquestes retallades, encara que ha dit que encara és aviat per concretar quines accions es duran a terme.

El responsable del sector Generalitat de la UGT de Catalunya, Xavier Casas, també ha assegurat que hi haurà mobilitzacions per rebutjar les noves rebaixes salarials als empleats públics.

Casas s'ha mostrat "rotundament en contra" d'aquesta nova retallada de salaris perquè "plou sobre mullat" i és demanar sacrificis als que ja els han demanat.

També Cases es mostra indignat pel fet que aquests noves retallades no s'hagin plantejat en una taula d'empleats públics, "que és on s'han de presentar unes mesures de la magnitud del que s'està proposant". Cases considera que les últimes declaracions de membres del Govern català sobre on s'aplicaran aquestes retallades sembla una "improvisació".

La vicepresidenta del Govern i responsable de la funció pública, Joana Ortega, ha concretat avui que la reducció salarial dels empleats públics s'aplicarà a un complement de la nòmina dues vegades l'any, coincidint amb el cobrament de les pagues extra de juny i desembre, les quals també es veuran així afectades.

El portaveu del govern de CiU, Francesc Homs, ha justificat les retallades per seguir "el model alemany" i assegura que no es van presentar els ajustos abans del 20-N perquè hagués estat una "bomba de rellotgeria", el que és una confessió en tota regla d'haver enganyat conscientment -Duran- durant la campanya.

Medvédev "adverteix" que Rússia pot abandonar el Tractat START

El president de Rússia, Dmitri Medvédev, ha declarat avui que el seu país té el dret de renunciar al Tractat per a la Reducció del Armament Nuclear Estratègic (START) a causa de la complicada situació que hi ha al voltant de la creació de l'escut antimíssils dels països de la OTAN a Europa: "Tenint en compte la relació directa entre l'armament estratègic nuclear ofensiu i defensiu, poden sorgir raons perquè el nostre país surti del Tractat START. Això es contempla en el tractat mateix", va dir Medvédev en una al·locució especial difosa per la televisió russa.

Rússia exigeix ​​garanties jurídiques que l'escut antimíssils que els EUA i països de l'OTAN -com Espanya a la base de Rota- planegen crear a Europa no afecti la seva seguretat, però fins ara, Washigton es nega a proporcionar les garanties.

Rússia, que desenvolupa nous sistemes anti avions hipersónics que seran en marxa aquest mes de desembre, ha amenaçat a EUA de crear un sistema paral.lel.

Rússia té míssils estratègics en capacitat de vulnerar l'escut antimíssils a Europa


Els míssils balístics lliurats a les Tropes de Míssils Estratègics i l'Armada de Rússia, estaran dotats amb equips per superar els sistemes de defensa antimíssils, ha anunciat avui el president de Rússia Dmitri Medvédev en comentar la situació al voltant del escut antimíssils (DAM) de la OTAN a Europa.

"Els míssils balístics estratègics entregats a les Tropes de Míssils Estratègics i la Marina de Guerra de Rússia, estaran dotats amb equips avançats suficients per superar la defensa antimíssils així com amb ogives noves d'alta eficàcia", va declarar.

El cap d'Estat va subratllar que s'elaboraran i seran realitzats en cas de necessitat altres activitats encaminades a contrarestar l'escut antimíssils dels EUA a Europa.

Rússia i l'OTAN van acordar cooperar en el projecte de l'escut antimíssils a Europa durant la cimera de Lisboa celebrada el novembre de 2010. No obstant això, les negociacions es van veure estancades per falta de garanties jurídiques per part dels EUA que aquest escut no anirà dirigit contra el potencial estratègic de Rússia.


Tractat per a la Reducció del Armament Nuclear Estratègic (START)

http://sp.rian.ru/infografia/20100405/125761515.html

La Comissió Nacional d’EUiA valora el resultat de les eleccions generals del 20-N

Informe del coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, presentat a l’òrgan de direcció aquest dilluns: 1.- Els resultat electorals a Espanya i a Catalunya confirmen l’hegemonia social de la dreta. Una hegemonia que institucionalment confirma el canvi de cicle polític cap a la dreta amb els governs espanyol i català, i la situació institucional després de les eleccions municipals i autonòmiques. Aquesta hegemonia social de dretes i les seves majories governamentals suposen nous reptes per a les persones i les forces d’esquerres en una situació política de l’Europa dels mercats, d’assumir el poder els poderosos amb el PP i de consolidació de CiU.

Per a EUiA, els reptes per a les esquerres en aquest context són la suma de forces, la unitat, contribuir a mobilitzar la societat i contribuir a organitzar comunitat.

2.- El PP aconsegueix la majoria absoluta. Un PP al govern amb conseqüències negatives en el terreny social, econòmic i laboral, amb passes enrere en la democràcia, les llibertats i els drets nacionals. La majoria del PP porta al poder als sectors dominants, avui hi ha una majoria de dretes com la representació política d’una aliança del sector financer oligàrquic, dels sectors més durs de la patronal, de certs grups de comunicació, de la jerarquia catòlica, del centralisme i dels franquisme sociològic.

Aquesta aliança de la dreta, els errors en les polítiques econòmiques i la gestió de la crisi del govern del PSOE, la por i la inseguretat dels treballadors/es en un context de crisi també en la política i d’atomització social, una llei electoral que afavoreix el bipartidisme, han portat a la dretanització dels resultats electorals del 20-N.

3.- Les polítiques del govern de Zapatero és on trobar els motius de la importantíssima derrota electoral del PSOE, que ja va expressar-se a les eleccions municipals i autonòmiques. El PSC i el PSOE perden milions de vots de gent d’esquerres i hauran de treure les seves pròpies conclusions, en aquesta hegemonia de la dreta a Catalunya i Espanya, i pel fracàs de les polítiques neoliberals per a una sortida a la crisi que castiga, de manera injusta, a la gent treballadora i la joventut, que no crea ocupació i que genera noves desigualtats.

La situació política, social i les majories conservadores a Catalunya i Espanya tindran conseqüències negatives per a la majoria de les persones, en especial per a la gent treballadora, a les quals caldrà donar respostes àmplies des de les esquerres, des de la defensa de la democràcia i els drets de les persones.

4.- Amb els seus resultats CiU, tot i que ha rebut respostes cíviques i polítiques per les conseqüències d’un any de govern, ara pot aprofundir amb aquestes polítiques injustes. Els resultats de CiU a les generals –igual que a les eleccions catalanes i municipals- són expressió de la seva hegemonia en el terreny nacional front l’anticatalanisme del PP i en la seva proposta socioeconòmica, apareixent com el vot útil de la dreta a Catalunya per a establir noves aliances de classe a Espanya, i fins i tot fent seves propostes, en el terreny de la immigració, de PxC.

5.- Valorem positivament el creixement en vots, percentatge i escons d’ICV-EUiA. Volem agrair la confiança rebuda que s’ha traduït en major responsabilitat ja que hem triplicat en diputats i hem pujat en 93.000 vots (fins als 280.000), el millor resultat de la coalició en unes generals, i IU+ICV/EUiA 11 diputats i diputades. Aquest resultats confirmen l’estratègia d’EUiA sobre la necessitat de la Coalició i l’encert en l’aposta de “coalició aquí i coalició allà”. EUiA ha fet el que havia de fer, tot i les contradiccions viscudes.

La Comissió Nacional es felicita pels resultats que han garantint allò que EUiA es mereixia: la seva representació amb en Joan Josep Nuet al Congrés com a tercer diputat d’ICV-EUiA. Els homes i dones d’EUiA estem contents i ens felicitem.

La coalició tanca un cicle electoral amb una representació institucional d’EUiA que cal destacar: 1 diputat i 1 diputada al Parlament, 1 diputat al Congrés, 3 alcaldies, amb més regidors/es als ajuntaments catalans i a la capital catalana. Aquesta representació institucional ha de contribuir més al nostre treball social i polític.

La Comissió de campanya d’EUiA farà un informe balanç per tal d’analitzar el treball fet en aquestes eleccions generals.

6.- ICV-EUiA ha d’anar més enllà del que som avui. El cicle polític ha canviat i la coalició actual se’ns ha quedat petita pels reptes d’avui i de l’esquerra. En 10 anys la coalició ha mostrat, en totes les eleccions, que és votable per la gent d’esquerres.

Ara hem de facilitar que participin, decideixin i ajudin moltes més persones d’esquerres a reconstruir una formació d’esquerres, ecologista i nacional pels nous reptes i per a poder convertir-se en una esquerra d’acollida de gent d’esquerres que, més enllà d’ICV i d’EUiA, fan política, es mobilitzen, ens voten, ens donen suport públic i ens feliciten pels resultats. La situació política catalana i la realitat de l’esquerra ens mostren que necessitem un nou paraigües d’esquerres que doni cobertura, des de l’accent social i el pluralisme, a la reconstrucció de l’esquerra.

7.- EUiA valora positivament l’aposta i l’encert d’IU Federal per la coalició La Izquierda. Els bons resultats d’IU dels que ens felicitem, aconseguits des de la suma de 13 formacions, han de contribuir més a continuar relacionant el treball institucional -ara amb una major representació parlamentària- amb el treball polític i social, a continuar sumant l’esquerra transformadora i a cercar espais unitaris amb d’altres formacions d’esquerres davant la majoria del PP a les institucions i la seva hegemonia a la societat.

Els resultats d’altres formacions progressistes, ecologistes i d’esquerres mostren que aquelles que van equivocar-se i no van donar una pas en favor de la unitat, els electors/res els han castigat electoralment (EQUO, Anticapitalistes). Mentre que els resultats electorals confirmen que aquelles formacions d’esquerres que estan arrelades tenen bons resultats, com són Amaiur i el BNG.

8.- EUiA defensa la necessitat d’un grup parlamentari al Congrés fort, plural, d’esquerres, ecologista, compromès amb els drets de les persones i dels pobles, defensor de la plurinacionalitat de l’Estat espanyol i on s’expressi la singularitat de la nostra coalició.

9.- Els resultats electorals són una oportunitat per a fer créixer EUiA, millorar el nostre treball social, polític i organitzatiu i avançar en l’arrelament de les nostres assemblees. El Consell Nacional d’EUiA es reunirà el proper 2 de desembre per aprofundir en l’anàlisi de les eleccions del 20-N, un anàlisi que caldrà aprofundir en el procés fins a la propera Assemblea Nacional d’EUiA.

10.- EUiA assumeix que ICV-EUiA a d’estar a l'alçada. Ja han passat les eleccions i ara cal no callar, suma i unitat, democràcia i política, organització social i mobilització popular, drets i llibertats, i oposició a PP i CiU al carrer i a les institucions.

El president del Partit de l'Esquerra Europea i altres formacions feliciten EUiA i IU pels resultats electorals

El president del Partit d’Esquerra Europea (PEE) i secretari nacional del Partit Comunista Francès (PCF), Pierre Laurent, ha fet arribar les seves felicitacions a IU i EUiA -amb qui comparteix espai al PEE-, pels resultats obtinguts a les eleccions generals del 20-N. En la seva missiva, Laurent considera “molt preocupant” la majoria absoluta de la dreta. Malgrat tot, saluda l’augment en 700.000 vots i 9 diputats d’IU-ICV-EUiA respecte les generals de 2008, “una magnífica progressió” tenint en compte “el bipartidisme imperant i la injusta llei electoral que perduren a Espanya”.

Laurent també ha valorat “l’actitud impecable” d’ambdues formacions vers el moviment dels indignats i l’haver estat al costat de les lluites en defensa de l’educació i la salut públiques, que en l’opinió del president del PEE han donat els seus fruits a IU i EUiA.

“Per tots els vostres companys del PEE, pels europeus que lluiten, pels grecs i els francesos que, el 2012, també s’enfrontaran a importants comtesses electorals, la progressió d’una esquerra unida a l’entorn de propostes de transformació a Espanya és un formidable exemple”, diu Laurent a la seva carta. El dirigent del PEE i del PCF ha afegit que la dreta s’haurà d’enfrontar a partir d’ara a “una esquerra plural i molt més radical que el PSOE” i s’ha mostrat convençut que els 11 diputats i diputades d’IU-ICV-EUiA “jugaran un paper important en els pròxims mesos per ajudar als ciutadans en la confrontació amb els mercats financers, amb les seves posicions clarament oposades a l’austeritat i per un model de desenvolupament alternatiu”.

EUiA i IU també han rebut felicitacions de la resta de partits i formacions amb qui comparteixen espai al PEE, com Synaspismos (Grècia), PCF (França), PC d’Àustria, Hongria i Romania, i el Partit del Treball de Suïssa.

Ratzinger cessa a un altre bisbe irlandès implicat en un cas de pederàstia

Ratzinger ha cessat al bisbe de la diòcesi irlandesa de Derry, Seamus Hegarty (foto), acusat d'estar implicat en un 'pacte secret' per solucionar fora dels tribunals un cas d'abusos a una nena de vuit anys a mans d'un sacerdot de qui la identitat no ha estat facilitada. El Vaticà va exigir la dimissió a Hegarty sobre la base del article 401 / 2 del Codi de Dret Canònic, que diu el següent: "Es prega encaridament al bisbe diocesà que presenti la renúncia del seu ofici si per malaltia o una altra causa greu quedés disminuïda la seva capacitat per desenvolupar-lo". Les relacions entre Irlanda i el Vaticà han quedat molt afectades pels escàndols coneguts.

Al març de 2010 va ser el diari irlandès The Belfast Telegraph el que va revelar el cas. La víctima va explicar al diari que va patir abusos durant un període de deu anys, però ha indicat que no ho havia denunciat fins ara perquè havia signat una clàusula de confidencialitat. Pel que sembla, la jove va rebre unes 12.000 lliures esterlines (uns 13.400 euros) i una carta de disculpa del suposat agressor, un capellà de la diòcesi de Derry.

Seamus Hegarty és el cinquè bisbe irlandès cessat després dels nombrosos casos d'abusos sexuals a menors per part de clergues a Irlanda, que van sortir a la llum el 2009, quan es van conèixer dos informes oficials que van revelar que durant dècades centenars de nens irlandesos van patir abusos sexuals per part de sacerdots.

L'Informe Ryan va posar al descobert que en els últims 70 anys, milers de menors van patir abusos sexuals i tortures físiques i psíquiques en institucions estatals regentades per religiosos. L'informe Murphy va revelar que 400 nens van ser víctimes d'abusos per 46 sacerdots de l'arxidiòcesi de Dublín des de 1975 a 2004.

Després de conèixer aquests casos, Benet XVI va manifestar que estava "assolat i angoixat" i que compartia amb els fidels la "indignació, la traïció i la vergonya" per aquests delictes sexuals. Nombroses persones i grups de víctimes, van mostrar, però, la seva decepció en considerar que el Pontífex es va oblidar de la responsabilitat del Vaticà i de la jerarquia catòlica local en dirigir principalment les seves crítiques només cap als sacerdots.

Recentment, el Govern d'Irlanda va acusar el Vaticà d'haver obstaculitzat i intentat frustrar les investigacions d'una comissió oficial sobre abusos sexuals comesos per sacerdots catòlics en la diòcesi irlandesa de Cloyne entre 1996 i 2009. El 13 de juliol el Govern irlandès va publicar un nou informe sobre abusos sexuals comesos contra menors a la diòcesi de Cloyne per 19 clergues, així com la resposta de les autoritats eclesiàstiques d'aquesta diòcesi a les denúncies d'agressions. Recentment Irlanda ha tancat la seva ambaixada al Vaticà, el que provocà una airada protesta de Ratzinger.

El Vaticà va assenyalar en un comunicat que "en cap moment va intentar interferir en la Justícia irlandesa o impedir a les autoritats civils que exerceixin la seva tasca" i va rebutjar, així mateix, l'acusació que entorpís els esforços de l'Església d'aquest país a l'hora de afrontar els abusos sexuals sobre menors comesos per sacerdots.

Blair i Bush declarats culpables de "crims contra la pau" a Malàisia

L'expresident nord-americà George W. Bush i l'exprimer ministre britànic Tony Blair han estat declarats culpables en absència per "crims contra la pau" durant la guerra a l'Iraq a Malàisia. El veredicte l'ha dictaminat un tribunal per a crims de guerra a Kuala Lumpur, al final d'un 'judici' que forma part d'una iniciativa de l'exprimer ministre malai, Mahathir Mohamad, molt crític amb la intervenció internacional a l'Iraq.

"Les proves van mostrar que els tambors de guerra sonaven molt abans de la invasió. Els acusats van admetre en les seves pròpies memòries seva intencions d'envair l'Iraq sense tenir en compte les lleis internacionals", va afirmar la comissió de jutges presidida per l'ex jutge federal Abdul Kadir Sulaiman després de quatre dies d'audiències.

El veredicte és purament simbòlic ja que el tribunal no té força vinculant


Mahates, que va dimitir el 2003 després d'estar 22 anys al poder, va anunciar plans per establir el tribunal en 2007, quan va titllar a Bush i Blair de "infanticides" i "criminals de guerra".

El tribunal també té previst considerar les acusacions de tortura i crims de guerra plantejades contra altres set persones, entre elles l'ex secretari de defensa nord-americà Donald Rumsfeld i l'exvicepresident Dick Cheney.

IU critica la "demagògia" de CiU en demanar un pacte fiscal

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha criticat la "demagògia" de CiU ja que el líder del grup parlamentari català a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, ha estat "desfiscalitzant" la Hisenda Pública i ara defensen que la solució en Catalunya és un "pacte fiscal" perquè es "traslladin més recursos des de l'Estat. Lara ha assegurat que Duran ha donat suport "aixecant el ditet permanentment" a la baixada de l'impost de societats o la reducció dels tipus impositius de les rendes més altes, entre altres mesures.

"Avui a la Hisenda Pública hi ha pocs recursos i ara la solució a Catalunya és que vol volen un pacte fiscal perquè es traslladin més recursos del conjunt de l'Estat a Catalunya", ha manifestat.

Al fil d'això, Lara ha lamentat que CiU hagi rebut vots d'una part molt "xenòfoba" del seu electorat i ha comentat les declaracions de Duran sobre els aturats a Andalusia on criticava que a Catalunya naixien "més Mohammad que Jordi o José". "Ha responsabilitzat del deute al tripartit però no ha calat la política de treure recursos a la hisenda pública de la qual és copartícip no només PSOE i PP sinó també CiU", ha reiterat.

Sistema electoral que beneficia Amaiur

D'altra banda, el coordinador federal d'Esquerra Unida ha avançat que la seva formació tindrà un "grup viu" i espera que "sigui la veu del carrer" al Parlament per lluitar contra la majoria absoluta de la què disposa el Partit Popular. "Treballarem col·lectivament que és el que hem defensat en la campanya i és el que hem de fer", ha postil·lat.

En aquest sentit, Lara ha declarat que amb un sistema electoral més just el seu partit hagués aconseguit catorze escons més, que en canvi els hi han quedat entre el PP i el PSOE. "És un sistema electoral absolutament injust que a més fins i tot ha primat en aquesta ocasió concreta a un partit d'àmbit independentista com és el cas de Amaiur", ha criticat.

En ser preguntat per les mobilitzacions contra les retallades, el dirigent d'IU ha assegurat que les gent té raons per a aquest tipus de protestes perquè els "injustos" ajustaments estan afectant a la classe treballadora que no és responsable de la crisi. "Ho va dir Cospedal. Va dir que es preveuen temps de més mobilitzacions. Prova que en el seu full de ruta confirma els ajustos", ha manifestat.

LA PRIMA DE RISC NO CONEIX GOVERNS

Sobre la situació econòmica que es trobarà quan arribi al Govern Mariano Rajoy, Lara ha criticat les declaracions del líder del PP en què avançava que si guanyava les eleccions "automàticament anava a estabilitzar pràcticament l'euro". "Donava uns missatges que automàticament hi hauria tranquil·litat en els mercats. Es demostra que en els mercats no coneixen a cap govern, ja ho hem vist amb Berlusconi o en el cas de Grècia", ha reiterat.

En aquest context, el dirigent d'IU ha reclamat a la UE que adopti mesures per acabar amb l'especulació dels mercats, "més enllà de l'opinió de les agències de qualificació". "Sembla que ens volen alemanyitzar", ha fet broma i alhora ha destacat que les pressions que rep Rajoy vénen per part de l'Agència Fitch i de la cancellera alemanya Angela Merkel.

Un sindicat de Mossos qualifica de “flagrant acte de menyspreu” les mesures de Mas

El Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME-CCOO) ha reaccionat de manera contundent a l’anunci del president de la Generalitat, Artur Mas, d’una nova rebaixa del sou del funcionariat. L’organització ha emès un comunicat en què qualifica de “flagrant acte de menyspreu” el fet que es justifiqui la retallada salarial amb el fet que als treballadors de la funció pública no els perilla el lloc de treball: “Portem més d’un any suportant el silenci i el passotisme total per part de l’Administració vers les nostres propostes i reivindicacions”, afirmen des de l’organització.

Des del sindicat, asseguren que a més de la retallada de sou del 5%, els agents del Cos de Mossos d’Esquadra també han vist congelat l’acord d’equiparació salarial amb Bombers. En el text, s’assegura també que s’ha incomplert l’acord per al pagament de les nits treballades, que s’ha suspès l’aportació al pla de pensions i que s’ha reduït en un 50% l’aportació al Fons d’Ajut Social. Per tot això, des de l’organització xifren en un 10% la pèrdua del poder adquisitiu dels agents des de maig del 2010.

Per una altra banda, l’SME-CCOO se suma a les crítiques llençades fa pocs dies per un altre sindicat de la policia catalana, el CAT, contra la “manca de transparència i de comunicació que està mantenint el Departament d’Interior” amb els representants del col·lectiu de Mossos d’Esquadra. “En cap moment se’ns ha informat, ni molt menys consultat, sobre aquestes mesures anunciades”, s’afirma en el comunicat de l’SME-CCOO. En aquest sentit, apunten que “allò més lògic” hagués estat esperar a la celebració del Consell de Policia, convocat per al 24 de novembre. “Portem més d’un any suportant el silenci i el passotisme total per part de l’Administració vers les nostres propostes i reivindicacions”, afegeixen.

CCOO: Tenneco (Monroe) infiltra detectius a la plantilla per espiar als treballadors

La multinacional nord-americana de components d'automoció Tenneco, fabricant de marques com Monroe, fonos o DynoMax, utilitza, segons CCOO, "tècniques denigrants per espiar l'acompliment dels treballadors en les línies de producció". La Secció Sindical de CCOO a Tenneco a Ermua (Biscaia) ha denunciat que s'ha tingut coneixement que la companyia ha infiltrat detectius al taller per prendre nota dels moviments dels operaris, extrem que, segons el sindicat, ha estat confirmat per l'empresa.

Després d'obtenir la informació, el sindicat denuncia que la direcció de Tenneco obre expedients disciplinaris per qüestions que res tenen a veure amb el ritme de la producció ni amb la qualitat del producte elaborat, com ara fumar, portar posades les ulleres de protecció o absentar momentàniament de la màquina, encara que sigui per atendre altres tasques productives.

A conseqüència d'aquests expedients, tres treballadors eventuals no han estat renovats, cosa que, per CCOO, representa "una frivolitat en temps amb una taxa de desocupació tan crítica".

El sindicat ha qualificat el recurs a l'espionatge professional de "immoralitat" i "atemptatori contra la dignitat dels treballadors d'una plantilla que s'ha caracteritzat sempre pels seus alts nivells de productivitat i compromís amb la qualitat".

Per al sindicat, la mesura no només és desproporcionada, sinó que no es respecten els límits constitucionals en relació al dret d'intimitat. A més, CCOO el rebuig d'humiliant, assegurant que la presència de detectius infiltrats "genera un ambient d'assetjament i permanent psicosi".

Tenneco és una de les empreses industrials del metall amb major plantilla a Euskadi, gairebé 700 treballadors. La planta d'Ermua es dedica a la fabricació d'amortidors de la marca Monroe.

EU: El cas Brugal evidencia un presumpte delicte de revelació i ús d'informació privilegiada

El portaveu del grup municipal d'EU, Miguel Ángel Pavón, davant les últimes declaracions de diversos imputats en la peça del cas Brugal que investiga el presumpte arreglo del PGOU, declaracions que confirmarien que l'empresari Enrique Ortiz va poder disposar d'informació sobre les previsions del nou PGOU abans que fos fet públic i que va poder fer ús d'aquesta informació en benefici propi, ha considerat avui que cada vegada hi ha més evidències d'un presumpte delicte de revelació i ús d'informació privilegiada. Miguel Ángel Pavón recorda que la Fiscalia Anticorrupció acusa Sonia Castedo (PP) i a Luis Díaz Alperi (ambdós a la foto) d'haver facilitat aquesta informació privilegiada a Enrique Ortiz.

Les declaracions davant del Jutjat d'Instrucció n º 5 tant de l'empresari Ramon Salvador Àgueda com del directiu de BANCAIXA Joan Zurita, confirmant el contingut de les converses telefòniques - interceptades per la policia - que van mantenir amb Enrique Ortiz a l'agost i setembre de 2008, abans de que es sotmetés a informació pública el PGOU, evidenciarien un presumpte delicte que seria extensible a les persones que hagin facilitat aquesta informació privilegiada.

D'altra banda, EU també destaca que l'informe de l'Agència Tributària sobre els ingressos de les empreses lligades al germà de Sonia Castedo i al exregidor socialista Javier Gutiérrez semblen contradir les declaracions de tots dos davant el Jutjat en qualitat d'imputats, una contradicció que ha de aclarir en seu judicial per aclarir la seva presumpta intervenció en la igualment presumpta trama polític-empresarial que podria haver arreglat el nou PGOU d'Alacant.

Finalment, el regidor de la formació d'esquerres ha reiterat que el planejament general de la ciutat està sota greu sospita de corrupció i que ha de paralitzar immediatament la tramitació de la seva aprovació definitiva a la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient fins que la Justícia es pronunciï.

El Banc d'Espanya posa al llop a cuidar de les ovelles

El Banc d'Espanya acaba de concedir l'acreditació com taxadora a la immobiliària Aguirre Newman, una de les principals empreses d'intermediació en la venda i el lloguer d'edificis, pisos, terrenys i actius immobiliaris, en general. Convé cridar l'atenció sobre la definició que el Banc d'Espanya fa de les activitats que poden desenvolupar les taxadores que compten amb la seva homologació. "Estan autoritzades per realitzar valoracions de béns immobles per a cert tipus d'entitats financeres, en particular les relacionades amb el mercat hipotecari". Foto: Santiago Aguirre, President i soci fundador de l'empresa.

D'altra banda, els sectors bancari, assegurador i de fons, es troben entre els principals inversors, directes i indirectes, en actius immobiliaris a Espanya, per la qual cosa, resulta bastant raonable sostenir que les taxacions d'Aguirre Newman poden tenir una influència directa en la valoració del patrimoni immobiliari i, conseqüentment, en els seus comptes de resultats. En aquest moment l'inmobiliaria Aguirre Newman oferta 428 locals llogats al Banc de Santander al seu web.

El Banc d'Espanya té homologades un total de 57 taxadores, entre les quals, igual que Aguirre Newman, ja hi havia una altra immobiliària: CB Richard Ellis. Una situació que recorda perillosament al que va succeir amb escàndols financers com el d'Arthur Andersen, Enron o, més recentment, al de les agències de qualificació de deute, com Moody's, Standard & Poor's i Fitch, que han demostrat com les empreses amb diferents àrees d'activitat involucrades en el mateix negoci acaben supeditant la seva 'independència' al seu compte de resultats.

Thierry Meyssan: Per què està fallant el pla de desestabilització de Síria?


Lluny de indisposar a la població siriana contra el «règim», el bany de sang dels "rebels" va aconseguir un moviment d'unitat nacional al voltant del president. Les operacions contra Líbia i Síria tenen actors i estratègies comunes. Però els resultats són molt diferents ja que no hi ha comparació possible entre els dos estats. Thierry Meyssan analitza aquest quasi-fracàs de les forces colonialistes i contrarevolucionàries i pronostica per a aquestes últimes un efecte de bumerang en el món àrab.

Encara que l'intent de derrocar el govern sirià té molts punts de similitud amb la maniobra contra Líbia, els resultats són molt diferents a causa de les particularitats socials i polítiques dels països en què es desenvolupen. El projecte tendent a acabar simultàniament amb aquests dos estats ja havia estat enunciat des del 6 de maig de 2002 per John Bolton, el llavors subsecretari d'Estat de l'administració Bush. Nou anys més tard, la seva posada en pràctica per part de l'administració Obama està enfrontant nombrosos problemes.

Igual que a Líbia, el pla inicial contra Síria consistia era un cop d'Estat militar, la qual cosa ràpidament va resultar impossible a manca d'aconseguir trobar els oficials necessaris. Segons la informació que hem rebut, també estava prevista l'aplicació d'un pla idèntic al Líban. A Líbia, l'existència del complot es va saber abans d'hora i el coronel Gaddafi va aconseguir arrestar el coronel Abdallah Gehani [1]. No va quedar llavors un altre remei que sotmetre el pla original a una revisió enmig del inesperat context de la «primavera àrab».

L'acció militar

La idea principal [a Síria] era provocar desordres en una zona ben delimitada i proclamar allí un emirat islàmic que pogués servir de base per desmantellar el país. Es va seleccionar el districte de Dara perquè es troba a la frontera siriana amb Jordània i amb el Golan ocupat per Israel, la qual cosa facilitava l'enviament de tot tipus d'ajuda material als secessionistes. Es va orquestrar allà un incident artificial mitjançant l'ús d'estudiants de l'ensenyament mitjà que van realitzar una sèrie de provocacions, tàctica que va funcionar més que satisfactòriament a causa de la brutalitat i l'estupidesa del governador i del cap de la policia local. Quan van començar les manifestacions, franctiradors emplaçats en els sostres van disparar a l'atzar contra la multitud i contra les forces de l'ordre, escenari idèntic al que es va aplicar a Benghazi per suscitar la revolta.

La planificació incloïa més enfrontaments, sempre en districtes sirians fronterers com a mitjà de garantir bases de reraguarda, primerament a la frontera nord del Líban posteriorment a la frontera amb Turquia. La missió dels combats estava en mans d'unitats petites, sovint d'uns 40 homes, en què es van barrejar individus reclutats localment amb una direcció conformada per mercenaris estrangers provinents de les xarxes del príncep saudita Bandar ben Sultan. El mateix Bandar va estar a Jordània per supervisar el començament de les operacions, en contacte amb oficials de la CIA i del Mossad.

Però Síria no és el mateix que Líbia i el resultat ha estat contrari a l'esperat. Líbia és un Estat creat per les potències colonials que van unir per la força les regions de Tripolitània, Cirenaica i Fezzan mentre que Síria és una nació històrica, que les mateixes potències colonials van reduir a la seva més simple expressió. Líbia està per tant sotmesa a forces centrífugues que poden expressar-se de forma espontània.

A Síria, per contra, hi ha forces unificadores que esperen reconstruir la Gran Síria, que inclouria l'actual Jordània, la Palestina ocupada, el Líban, Xipre i una part de l'Iraq. La població del país que actualment coneixem com Síria s'oposa per tant, de forma espontània, als projectes tendents a dividir la nació.

D'altra banda, també és possible comparar l'autoritat del coronel Gaddafi i la de Hafez el-Assad-el pare de Bachar el-Assad. Els dos van arribar al poder a la mateixa època i van combinar la intel·ligència i la brutalitat per imposar-se. Per contra, l'actual president sirià Bassar al-Assad no va prendre el poder. Ni tan sols esperava heretar.

Va acceptar la presidència perquè el seu pare havia mort i sabent que únicament la seva legitimitat familiar podia evitar una guerra de successió entre els generals del seu pare. L'exèrcit sirià el va anar a buscar a Londres, on Bachar exercia plàcidament la seva professió de oftalmòleg, però va ser el poble l'ha consolidada en el poder. Bassar al-Assad és, sense dubtes, el líder polític més popular de l'Orient Mitjà. Fins fa 2 mesos, era també l'únic que no utilitzava escorta i no tenia el menor inconvenient a barrejar-se amb les multituds.

L'operació militar tendent a desestabilitzar Síria i la campanya de propaganda desencadenada simultàniament contra aquest país van ser organitzades per una coalició d'Estats en la qual els Estats Units exerceix el paper de coordinador, exactament de la mateixa manera que l'OTAN actua com a coordinador dels Estats -membres i no membres de l'aliança atlàntica-que participen en la campanya militar de bombardejos contra Líbia i en la campanya tendent a denigrar aquest país. Com ja hem assenyalat anteriorment, els mercenaris van ser proporcionats pel príncep saudita Bandar, que va haver fins i tot que fer una gira internacional fins al Pakistan i Malàisia per reforçar el seu exèrcit personal, desplegat des Manama fins Trípoli. Podem citar també com a exemple la instal·lació, a les oficines del ministeri libanès de Comunicacions, d'un centre de telecomunicacions creat especialment per a aquest assumpte.

Lluny d'aconseguir indisposar a la població siriana contra el «règim», el bany de sang va donar lloc al sorgiment d'un moviment d'unitat nacional al voltant del president Bassar al-Assad. Conscients de que existeix la intenció d'arrossegar a la guerra civil, els sirians van conformar un bloc. Les manifestacions antigovernamentals s'han reunit únicament entre 150 000 i 200 000 persones en un país que compta 22 milions d'habitants, mentre que les manifestacions a favor del govern s'han reunit multituds mai vistes anteriorment a Síria.

Davant els incidents, les autoritats han donat mostra de sang freda. El president ha emprès finalment les reformes que des de fa temps volia implementar, reformes que la pròpia població havia frenat fins ara per por d'una occidentalització de la societat.

El partit Baas va acceptar el multipartidisme per evitar caure en l'arcaisme. Contràriament al que afirmen els mitjans de premsa d'Occident i l'Aràbia Saudita, l'exèrcit sirià no va reprimir als manifestants sinó que va combatre als grups armats. Per desgràcia, els seus oficials superiors, formats en la desapareguda URSS, no van saber donar mostres de tacte amb els civils atrapats entre dos focs.

La guerra econòmica

Es va produir llavors una evolució en l'estratègia comuna d'Occident i Aràbia Saudita. A l'adonar-se que l'acció militar no aconseguiria enfonsar a Síria en el caos a curt termini, Washington va decidir actuar sobre la societat a mitjà termini. La idea és que la política del govern del-Assad estava donant lloc a la formació d'una classe mitjana -única garantia eficaç de democràcia-i que és possible utilitzar aquesta mateixa classe mitjana contra el govern. Per aconseguir-ho, cal provocar un ensorrament econòmic a nivell nacional.

El principal recurs de Síria és el petroli, encara que la seva producció no arriba a un volum comparable al dels seus rics veïns. Per comercialitzar aquest petroli, Síria necessita tenir en els bancs occidentals els anomenats assets (havers o valors), que serveixen com a garantia durant les transaccions. N'hi ha prou amb congelar aquests havers per matar el país. Per tant, és important i convenient tacar el més possible la imatge de Síria perquè l'opinió pública occidental accepti l'adopció de «sancions contra el règim».

Per la congelació dels havers d'un país és necessària, en principi, una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU, que en aquest cas és una cosa altament improbable. Xina, que en el cas de Líbia es va veure obligada a renunciar al seu dret de veto sota pena de perdre tot accés al petroli de l'Aràbia Saudita, probablement hauria de plegar novament. Però Rússia si pogués recórrer al veto ja que, de no fer-ho, perdria la seva base naval a la Mediterrània i la seva Flota del Mar Negre s'ofegaria darrere dels Dardanels. (* Aquest article fou escrit abans de la resolució del consell de seguretat, on efectivament es va produir el veto rus).

Per intimidar-la, el Pentàgon ha enviat al Mar Negre el creuer USS Monterrey, com establint que de tota manera les ambicions navals de Rússia són irrealistes.

En tot cas, l'administració Obama pot ressuscitar la Syrian Accountablity Act de 2003 per congelar els fons sirians sense esperar l'adopció d'una resolució a l'ONU ni una votació al Congrés nord-americà. Com ja ho ha demostrat la història recent, específicament en els casos de Cuba i de l'Iran, Washington pot convèncer fàcilment als seus aliats europeus perquè es pleguin a les sancions que els Estats Units adopta de forma unilateral.

És per això que la veritable batalla s'ha desplaçat actualment cap als mitjans de difusió. L'opinió pública occidental s'empassa fàcilment qualsevol conte causa de la seva total ignorància sobre Síria i la seva fe cega en la màgia de les noves tecnologies.

La guerra mediàtica

En primer lloc, la campanya de propaganda focalitza l'atenció del públic en els crims atribuïts al «règim» per evitar els interrogants sobre la nova oposició. Aquests grups armats no tenen absolutament res a veure amb els intel·lectuals contestataris que van redactar la Declaració de Damasc. Vénen de mitjans extremistes religiosos sunnites i són fanàtics que rebutgen el pluralisme religiós del Llevant i somien amb instaurar un Estat concebut a la seva pròpia imatge i semblança. Si lluiten contra el president Bashar al-Assad no és perquè pensin que es tracta d'un individu massa autoritari sinó perquè és un alauita, el que per a ells equival a ser un heretge. Des d'aquesta òptica, la propaganda contra Bashar el-Assad està basada en una inversió de la realitat.

Un exemple que pot moure a riure és el cas del bloc «Gay Girl in Damascus», creat el febrer de 2011. Per a molts mitjans de la premsa atlantista aquest lloc, editat en anglès per la jove Amina, va esdevenir una font d'informació sobre Síria. L'autora descrivia com era de difícil per a una jove lesbiana la vida sota la dictadura de Bashar el-Assad i la terrible repressió desencadenada contra la revolució que s'estava desenvolupant a Síria. Com a dona i gai, Amina gaudia de la protectora simpatia dels internautes occidentals, que van arribar fins i tot a mobilitzar-quan es va anunciar que els serveis secrets del «règim» l'havien arrestat.

Va resultar, però, que Amina no existia. La seva adreça IP permetre comprovar que el veritable autor del bloc d'Amina era un «estudiant» nord-americà de 40 anys anomenat Tom McMaster. Aquest propagandista, que suposadament està fent un doctorat a Escòcia, estava participant en el congrés de l'oposició siriana prooccidental que va reclamar a Turquia una intervenció de l'OTAN contra el govern de Bashar al-Assad. Per descomptat, no hi era en com estudiant [2].

El més sorprenent d'aquesta història no és la ingenuïtat dels internautes que es van empassar les mentides de la suposada Amina, sinó la mobilització dels defensors de les llibertats en defensa de gent que el que realment fan és lluitar contra les llibertats. En la Síria laica, la vida privada és considerada un santuari. És possible que sigui difícil defensar la vida privada en el si de la família, però això no succeeix a nivell de la societat.

Tot i això, aquells a qui els mitjans de premsa occidentals estan presentant com a revolucionaris, i als que nosaltres considerem contrarevolucionaris, són en realitat violentament homòfobs i fins i tot planegen instaurar càstigs corporals i, en alguns casos, fins a la pena de mort per castigar d'aquest «vici».

Aquest principi d'inversió de la realitat s'està aplicant a gran escala. Només cal recordar els informes de l'ONU sobre la crisi humanitària deslligada a Líbia: desenes de milers de treballadors immigrants fugen d'aquest país per escapar a la violència. Els mitjans de premsa atlantistes utilitzaren aquest fet per concloure que el «règim» de Gaddafi ha de ser enderrocat i que cal donar suport als revoltats de Benghazi. Però el responsable d'aquest drama no és el govern de Trípoli sinó els supòsits revolucionaris de la regió de Cirenaica, que van desencadenar una veritable cacera de negres.

Moguts per una ideologia racista, els «revolucionaris» afirmaven que els negres estan al servei de Gaddafi i els linxaven quan aconsegueixen atrapar-los. En el cas de Síria, les cadenes de televisió d'aquest país transmeten imatges de grups d'homes armats parapetats en els sostres de les cases, des d'on disparen a l'atzar sobre les multituds i les forces de l'ordre. Però les cadenes occidentals i saudites retransmeten aquestes mateixes imatges atribuint els crims al govern de Damasc.

En definitiva, el pla de desestabilització en marxa contra Síria no està donant els resultats esperats. Si bé ha convençut a l'opinió pública occidental que aquest país viu sota una terrible dictadura, el seu efecte a Síria ha estat el d'unir a la immensa majoria de la població al voltant del seu govern. Una cosa que pot acabar resultant perillós per als creadors del pla, sobretot per a Tel Aviv. Al gener i febrer de 2011 vam ser testimonis del sorgiment d'una onada revolucionària en el món àrab, a la qual ha seguit a l'abril i maig una onada contrarevolucionària. La balança encara està en moviment.

EUA: Policia ruixa gas pebre a la cara de manifestants pacífics


Durant una manifestació de indignats a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, Estats Units, els joves realitzaven una "asseguda" i, en refusar a aixecar-se, la policia va ruixar gas pebre directament a la cara dels manifestants. La crueltat de la repressió policial contra el creixent moviment dels indignats, sacseja l'opinió pública nord-americana, i dos agents implicats i la cap de policia de l'universitat han estat suspesos però els estudiants volen més càstig i que caigui la rectora.

Roben l'autocar d'Obama i el deixen sense teleprompter

El robatori de l'autobús en el qual Barack Obama viatja durant la seva gira electoral va amenaçar el discurs del president, que es va quedar sense el seu teleprompter. El vehicle va desaparèixer de l'aparcament del seu hotel a Richmond en vigílies del discurs d'Obama a Virgínia, Estats Units. La pèrdua va ser valorada en 200 mil dòlars.

L'autocar de la gira nacional del president guardava tot l'equip per a la presentació del mandatari. Entre els aparells robats hi havia també el teleprompter o apuntador electrònic, de gran importància ja que aquest dispositiu és el que sol usar Obama per llegir els seus discursos en els actes públics.

Una mica més tard, la policia va trobar el vehicle abandonat prop de l'aeroport. Ara s'investiga si els lladres van extreure alguna cosa. Malgrat l'incident, Barak Obama va pronunciar el seu discurs com estava planejat.

Obama va començar la seva gira pels estats clau de Carolina del Nord i Virgínia fa dos dies per tal remuntar el seu nivell de popularitat i promocionar el seu projecte de llei laboral, que implica la creació de nous llocs de treball, entre d'altres objectius electorals. Dels vots d'aquests estats dependran els resultats dels comicis presidencials propers.

Al seu torn, els republicans van acusar el president nord-americà de populisme i van organitzar una acció en la qual van cridar a "remolcar l'autobús de la gira presidencial".