dimarts, 29 d’octubre de 2013

188 contra 2: l'Assemblea General de l'ONU exigeix aclaparadorament la fi del bloqueig ianqui a Cuba

L'Assemblea General de Nacions Unides ha tornat a manifestar-se aquest dimarts de forma aclaparant en contra de l'embargament i el bloqueig nord-americà contra Cuba, en votar una resolució de condemna i a favor del seu aixecament per 188 vots a favor, dos en contra -EUA i la seva colònia sionista- i tres abstencions. El suport a aquesta resolució presentada per Cuba constitueix ja la vintè segona ocasió consecutiva en què l'Assemblea General s'expressa en contra del bloqueig econòmic impost per EUA sobre l'illa fa mig segle.

La resolució, titulada "Necessitat de posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer impost pels Estats Units d'Amèrica contra Cuba", va rebre els mateixos suports que en 2012, un vot en contra menys i una abstenció més, un resultat del debat ha estat molt similar al de l'any passat, quan només Israel i Palau es van unir a Estats Units a votar en contra de la resolució, segons han avançat aquest dilluns fonts diplomàtiques.

Les conseqüències de l'embargament i la Llei Helms-Burton

Organismes llatinoamericans com Mercosur, CELAC o Caricom, així com de fora d'Amèrica, com l'Organització de la Conferència Islàmica o el Moviment de Països No Alineats, es van manifestar de forma unànime en contra de l'embargament. El canceller cubà, Bruno Rodríguez, va intervenir en nom del seu país per detallar de nou les conseqüències que l'embargament i la Llei Helms-Burton tenen en l'economia cubana, però també en altres camps com la sanitat.

Rodríguez ha agregat que la política nord-americana "impedeix" el lliure moviment d'i el flux d'informació, i ha recalcat que, després de més de 50 anys d'embargament i més de vint de rebot en Nacions Unides, la política d'Estats Units cap a Cuba obté "un absolut aïllament i descrèdit mundial". El representant nord-americà, Ronald Godard, va recalcar en el debat que l'embargament s'ha convertit en "un boc expiatori" que el Govern cubà empra per justificar els problemes econòmics del seu país.

Així mateix, va assegurar que acull amb satisfacció els canvis econòmics aprovats pel Govern de l'Havana, si bé va insistir que "Cuba segueix tenint un dels sistemes més restrictius del món".

El representant nord-americà ha assenyalat que el seu país va exportar a Cuba durant 2012, fins i tot malgrat les restriccions, productes per valor de gairebé 465 milions de dòlars, que inclouen aliments, instrumental metge, medicines i articles humanitaris.

188 vots a favor de la fi de l'embargament en 2012


L'any passat, en una votació que va tenir lloc al novembre, va haver-hi 188 vots a favor de la resolució de condemna a l'embargament i sol·licitud del seu aixecament, a més de dues abstencions (Micronèsia i Illes Marshall) i els citats tres vots negatius.

L'esborrany que es discutirà en l'Assemblea General inclou, com és habitual, un informe del secretari general que conté comentaris d'estats membres i dels organismes depenents de Nacions Unides.

Així, el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), indica que les situació a la illa del Carib durant l'any passat "va ser similar a la d'anys anteriors", ja que l'embargament "afecta a les relacions econòmiques externes de Cuba i els seus efectes poden observar-se en totes les esferes de les activitats socials i econòmiques del país".

Embargament a la illa des de 1962


Aquest organisme assenyala que, segons càlculs oficials, les pèrdues directes i indirectes acumulades per l'embargament des de 1962 fins a desembre de 2011 totalitzen 108.000 milions de dòlars.

També recorda que la mesura nord-americana ha limitat l'accés cubà a institucions financeres internacionals, la qual cosa "ha reduït la possibilitat d'obtenir recursos" per als plans de desenvolupament nacional o local del país.

Espanya i França van espiar i passar les dades a la NSA

Autoritats nord-americanes han revelat al Wall Street Journal que la NSA no és responsable d'interceptar trucades a França i Espanya. En canvi, l'espionatge hauria estat realitzat per les pròpies agències d'intel·ligència dels respectius països, que van compartir la informació amb l'agència.

Les fonts sense nom del Wall Street Journal asseguren que la informació filtrada per Edward Snowden ha estat malinterpretada. Després d'una anàlisi d'una de les diapositives donades a conèixer, es va determinar que la informació està basada en dades lliurades per França, que no es referiria a trucades fetes per francesos, sinó a països veïns. El mateix hauria ocorregut amb el cas d'Espanya.

"Sobre la base de l'anàlisi del document, Estats Units va concloure que els registres telefònics recol·lectats pels francesos eren en realitat de fora de França, i després van ser compartits amb Estats Units. Les dades no mostren que els francesos van espiar a la seva pròpia gent dins de França", assenyala el Wall Street Journal.

No podem saber quin és la interpretació correcta en aquest cas, encara que el que no està en dubte fins al moment és l'espionatge a Alemanya, on el mòbil de la canceller Angela Merkel va ser monitorejat des de 2002.

Greenwald: L'espionatge de la NSA no té res a veure amb la lluita contra el terrorisme


El periodista Glenn Greenwald, que va ajudar a revelar les dades d'Edward Snowden, ha assegurat que solament ha fet públics 200 o 250 documents d'un total de "molts, molts, molts milers". Snowden em va demanar "que fes un bon escrutini i fos judiciós", ha destacat el periodista dipositari dels secrets que el exanalista de la CIA té en el seu poder. Però no ha aclarit quants més publicarà.

Activistes, mitjans i periodistes, indignats per l'espionatge de la Generalitat destapat per Anonymous


La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) ha exigit "una recerca urgent i a fons", després de la publicació d'uns documents filtrats per Anonymous en els quals es denunciava el seguiment dels Mossos d'Esquadra en col·laboració amb el Centri de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) a periodistes, activistes socials i mitjans de comunicació. L'Agència Sírius també està a la llista d'espiats per la fatxenda de CiU.

Anticorrupció: “Carlos Fabra no és un defraudador qualsevol”

La Fiscalia Anticorrupció considera que han quedat acreditats els presumptes delictes de suborn, tràfic d'influències i els quatre fraus fiscals pels quals reclama a l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, un total de 13 anys de presó. La UCE demana una condemna perquè es vegi que “a rics i poderosos" també els afecta la llei.

El fiscal ha reiterat aquest dimarts en les seves conclusions finals sobre l'anomenat cas Fabra, que ni el exdirigente del PP ni la seva dona han aportat un sol document que acrediti els ingressos per 3,3 milions sense justificar des que es va iniciar la recerca, per la qual cosa s'acusa al matrimoni de diversos fraus per més d'un milió d'euros a la Hisenda: “És un frau a la Hisenda pública, però el defraudador no és un qualsevol, era el president de la Diputació de Castelló i, mentre exigia el pagament de tributs en la institució ell, per darrere, defraudava a la Hisenda pública”, ha dit el fiscal en exigir que la condemna pels quatre presumptes delictes contra Hisenda no sigui la mínima.

L'advocada de l'Estat també ha recalcat la falta de justificació dels ingressos i ha afegit que la conducta del matrimoni ha estat “absolutament obstructiva” a la justícia i que no existeix “major prova contra els acusats” que els documents. “Els moviments bancaris ho determinen tot, agafin i facin nombres, mirin les despeses, està tot documentat”, ha dit la lletrada al tribunal de l'Audiència Provincial de Castelló.

També l'advocat que exerceix l'acusació popular (representada per la Unió de Consumidors UCE) ha reclamat una sentència condemnatòria “perquè doni la sensació de que als rics i poderosos també els pot caure damunt la llei i que estem en un Estat de dret en el qual tots som iguals”. Una sentència absolutoria, ha dit “deixaria amb el final que a ells mai els passa gens”.

La novena sessió del judici que se segueix contra Carlos Fabra i altres quatre acusats ha estat dedicada a la formulació de les conclusions finals de les parts després de la declaració de més de 50 testimonis i de la prova pericial que va finalitzar la setmana passada.

El fiscal Anticorrupció ha manifestat que durant els dies de judici, i amb els documents existents en la causa, ha quedat provat que Fabra va cometre suborn i tràfic d'influències (a més dels delictes fiscals). “Les gestions realitzades davant diferents organismes i ministeris a Madrid interferint per l'aprovació dels registres fitosanitaris (de l'empresari Vicente Vilar) eren per interès particular”, ha dit negant el suposat interès general per la província de Castelló. “Hi havia un evident vincle, no solament personal i d'amistat, sinó un interès econòmic”, ha afegit. El fiscal ha citat, a més, tots els documents en els quals es va arribar a parlar de les “pressions” de Fabra per aconseguir els permisos per als productes fitosanitaris de Vilar.

D'altra banda, tant la fiscalia com l'advocada de l'Estat han arremès contra l'informe pericial aportat per la defensa per justificar els ingressos del matrimoni. “Són tesis extravagants i absurdes”, ha dit el representant del ministeri públic. L'advocada de l'Estat ha recalcat que l'informe es va fer sobre la base de manifestacions i no documents que justifiquin els ingressos.

Després de les conclusions de les acusacions ha pres la paraula el lletrat de Fabra per demanar la seva absolució. La sessió d'avui encara no ha finalitzat. El judici està previst que conclogui demà amb les conclusions de la resta de defenses.

http://noticies.sirius.cat/2013/10/la-forma-doperar-dels-fabra-es-de.html
“La forma d'operar dels Fabra és de manual de diner negre”

El cap de l'unitat de suport de l'Agència Tributària a la Fiscalia Anticorrupció i un dels perits judicials que van investigar els comptes de l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra (PP), i de la seva exdona, ha manifestat aquest dimecres que la forma d'operar del matrimoni és “la primera que s'inclou en els manuals d'estudi d'afloració de diner negre” i més “quan no s'acredita l'origen de l'efectiu”. “És una operació conegudísima, és a dir, una forma d'aflorar diner negre és demanar un préstec i amortitzar-ho en efectiu”, ha recalcat Conrado M. Caviró.

Activistes, mitjans i periodistes, indignats per l'espionatge de la Generalitat destapat per Anonymous

La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) ha exigit "una recerca urgent i a fons", després de la publicació d'uns documents filtrats per Anonymous en els quals es denunciava el seguiment dels Mossos d'Esquadra en col·laboració amb el Centri de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) a periodistes, activistes socials i mitjans de comunicació. L'Agència Sírius també està a la llista d'espiats per la fatxenda de CiU.

La FeSP considera "molt greu" aquest presumpte seguiment, que suposadament va ser realitzat a través d'Internet i de les xarxes socials. El col·lectiu Anonymous ha donat a conèixer 38 documents, l'elaboració dels quals atribueix als Mossos d'Esquadra en col·laboració amb el Centri de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), una fundació constituïda en 2009 pel Govern tripartit català de PSC, ERC ICV.

En aquests documents es recullen seguiments realitzats a través d'Internet i de xarxes socials a diferents activistes socials, periodistes, diversos mitjans de comunicació alternatius i alguns partits polítics i sindicats al maig de 2012. Inclouen seguiments de comptes en Twitter, dades i enllaços a pàgines webs de les activitat que van desenvolupar aquestes persones i col·lectius en relació amb manifestacions i protestes convocades aquell mes contra Bankia, La Caixa, el primer aniversari del 15M, el cim del Banc Central Europeu a Barcelona i unes altres.

Entre els periodistes que han estat seguits figuren alguns que estan afiliats a sindicats de la FeSP. De confirmar-se aquests fets, es tractaria de "un gravíssim atemptat contra la intimitat i contra el dret al fet que no siguin interceptades les comunicacions sense autorització judicial, alguna cosa que el Codi Penal tipifica com a delicte i castiga fins a amb quatre anys de presó", ha advertit la FeSP.

La Junta Executiva Federal de la FeSP demana al Govern de la Generalitat catalana i, en el que li correspongui, a l'Executiu central, que esclareixin aquests fets i adoptin les mesures necessàries per garantir el dret de la ciutadania en general, i dels periodistes i mitjans de comunicació en concret, a difondre lliurement les seves idees i opinions per tots els mitjans legals al seu abast, tal com estableix la Constitució.

Sírius també està a la llista d'espiats per la fatxenda de CiU


Des d’ahir a la tarda circulen per la xarxa una trentena de documents filtrats per Anonymous que demostren uns patrons de monitoratge -espionatge i control- d’activitats a les xarxes socials i també seguiments a comptes determinats per part –directament o via encàrrec- dels Mossos d’Esquadra. Encara que la majoria de comptes recollits es refereixen a activistes socials i col·lectius de diferents ideologies –però sempre centrades en l’espectre d’esquerres, alternatius i/o independentistes,- també s’hi poden trobar periodistes i mitjans de comunicació "perillossos per la tropa feixista i nazicatòlica, entre els quals hi és l'Agència Sírius, el que ens il.lusiona i agraïm, doncs, si fem por és perquè les nostres veritats els hi fan mal. Gràcies!

Els jutges que han de jutjar als Germans Musulmans, dimiteixen en massa

Els jutges encarregats del cas contra els líders dels Germans Musulmans a Egipte s'han inhibit sense aclarir els seus motius, per la qual cosa el judici haurà de ser assignat a un altre tribunal. El líder dels Germans Musulmans, Mohammed Badie, així com els seus vicepresidents, Jairat al Shater i Rashad Bayoumi, i més d'altres 30 alts càrrecs de l'organització islamista estan acusats d'incitar a l'assassinat de manifestants anti islamistes durant les revoltes i cop d'estat militar recolzat per EUA que va enderrocar al primer govern triat democràticament a Egipte.

Els acusats havien de comparèixer aquest dimarts per primera vegada davant els tribunals. Se'ls acusa d'incitar a l'assassinat de les nou persones que van morir al juny durant una manifestació davant la caserna general de la seva organització al Caire, un mes abans del derrocament del president Mohamed Mursi, procedent de les files dels Germans Musulmans.

El procés va començar formalment a la fi d'agost però va ser retardat immediatament. Els principals acusats no van ser posats a la disposició del tribunal per motius de seguretat. Des del derrocament de Mursi van ser empresonats gairebé tots els líders dels Germans Musulmans. Contra el propi Mursi començarà un procés similar al dels líders de l'organització el proper 4 de novembre.

Egipte gira cap a Rússia

La política exterior de la junta militar que governa Egipte està experimentant grans canvis geopolítics. L'Estat àrab més poblat del món busca nous amics, reforçant l'antiga amistat amb Rússia. Les recents tensions entre Egipte i EUA per la posició de Washington sobre el derrocament de Mohamed Mursi, han portat a l'oligarquia del Caire a reavivar els llaços amb un vell aliat: Rússia. El dijous una delegació de la diplomàcia pública egípcia encapçalada per Ahmed Abdullah, governador de la província del Mar Roig, va començar una sèrie de reunions amb els funcionaris russos a Moscou.

El frau fiscal suposa uns 80.000 milions d'euros a l'any

Quant deixa d'ingressar cada any el sector públic per l'economia submergida? La resposta l'acaben d'oferir dos experts en ‘diner negre’. I la seva conclusió és que fins al 8% del PIB s'esfuma pel respirador de l'economia il.legal. O el que és el mateix, uns 80.000 milions d'euros. Per fer-se una idea del que significa aquesta xifra, cal tenir en compte que és equivalent al que va recaptar l'any passat Hisenda per l'IRPF i Societats (83.607 milions), la qual cosa posa en relleu la seva importància en termes econòmics.

El treball està signat pels economistes Santos M. Ruesga, catedràtic d'Economia Aplicada, i Domingo Carbajo, inspector d'Hisenda i amb una llarga trajectòria en l'administració tributària. Tots dos van formar part de la Comissió que va crear el Govern en temps de Miguel Boyer com a ministre d'Economia, per analitzar els efectes i les solucions per acabar amb l'economia submergida.

Aquelles conclusions van caure en sac trencat i 30 anys després, com diu l'informe, l'economia que funciona al marge de la llei, representa ja al voltant del 28% del PIB, la qual cosa converteix a Espanya al país de major creixement de l'economia submergida.

Una dada ho certifica. Segons la seva recerca, l'economia informal representava en 2006 el 19,6% del Producte Interior Brut, però en 2010 ja suposava el 24,7%, i en augment. La causa tindria a veure amb la crisi, que ha disparat l'economia informal. Ara se situaria entorn del 28%. Un volum tan ampli té un evident cost en termes de recaptació, i segons les seves estimacions, es mouria entre el 3% i el 8% del PIB.

Entre les causes que expliquen aquest augment es troba la menor utilització de mitjans electrònics de pagament. Moltes empreses han eliminat el cobrament per no pagar comissions i en altres casos s'ha elevat el sostre a partir del com es pot pagar per mitjans electrònics. Existeixen, a més, altres factors.

Pressió fiscal i diner negre


Els ajustos (retallades) han pogut afectar “de forma notable” als comportaments dels agents econòmics, ja que la major pressió fiscal pot incentivar la seva participació en l'economia submergida “com una manera de millorar el seu nivell de competitivitat”. Sobretot quan en un context de crisi els marges empresarials tendeixen a estrènyer-se.

El resultat és un fort augment de l'economia submergida. I de fet, segons les seves estimacions, per cada punt que augmenta l'economia submergida, els ingressos fiscals es redueixen, aproximadament, en 0,35 punts percentuals. És a dir, lleugerament per sobre de la tercera part del PIB.

Els autors de l'informe atribueixen aquest enorme creixement de l'economia submergida a un enfocament “excessivament nacional” d'aquesta problema. I apunten directament als paradisos fiscals (centres off shore). “Estem assistint, sostenen, a un desplaçament de l'evasió tributària directa cap a la elusión fiscal més sofisticada”. I per aquest motiu es reclami major col·laboració internacional.

Els experts asseguren que al costat de la cooperació és necessari que les autoritats modulin la seva activitat repressora, i en el seu lloc optin per una política planificadora que doni continuïtat a la lluita contra el frau fiscal al llarg dels anys. De la mateixa manera, es recomana que, al mateix temps, es doni exemple des del costat de la despesa pública amb una “lluita decidida” per combatre la corrupció, que d'alguna manera legitima determinats comportaments.

Els experts consideren que una mesura efectiva pot ser eliminar les unitats monetàries de major valor en circulació, els bitllets de 200 i 500 euros, i que en començar la crisi sumaven per si sols el 71,2% del total circulat a Espanya. Però és que actualment han pujat al 76,72%, mentre que amb prou feines aconsegueixen la meitat en la mitjana de l'eurozona i a més van baixar en el mateix període.

Tals plantejaments restrictius haurien d'acompanyar-se d'un incentivament dels mitjans de pagament electrònics, evitant regulacions que els encareixin en termes relatius per als consumidors i mitjançant incentius fiscals com els aplicats contra l'economia submergida a Alemanya i a favor dels pagaments amb targetes a Àsia i Amèrica.

Recorden, finalment, que a Espanya l'ús d'efectiu duplica al de l'eurozona i critiquen que la mesura que limita els pagaments a un màxim de 2.500 euros tingui un caràcter aïllat, sense que s'hagin donat alternativa en forma d'altres mitjans de pagament.

Obama pacta amb YouTube ocultar les atrocitats dels seus mercenaris a Síria

Els comptes oficials d'Obama en Twitter i Facebook i la web de la campanya presidencial van ser 'hackeades' en menys de 24 hores per l'Exèrcit Electrònic Sirià i utilitzades per difondre un vídeo sobre la guerra a Síria, informa el portal Infowars. El vídeo, una compilació de 24 minuts de durada, mostrava atrocitats comeses suposadament pels rebels i els terroristes d'Al-Qaeda a Síria. Poques hores després que els comptes d'Obama anessin objecte de 'hackeo', el vídeo va ser esborrat per YouTube al.legant el seu "contingut impactant i repugnant".

Encara que el vídeo portava mesos penjat en YouTube, el lloc web solament ho va eliminar després que comencés a rebre milers de visites a causa que es podia accedir a ell a través dels comptes de Barack Obama en Twitter i Facebook. En ser YouTube propietat del gegant Google, la decisió d'eliminar el vídeo ha suscitat sospites que podrien existir certes complicitats entre YouTube i la Casa Blanca.

"En YouTube de tant en tant rebem peticions legals de Governs de tot el món que requereixen que es bloquegi l'accés a certs continguts del nostre lloc web. Després de revisar la petició i el contingut del vídeo en qüestió, YouTube pot esborrar un contingut específic amb la finalitat de complir amb les lleis de determinats països", afirma un càrrec de responsabilitat de l'empresa.

Segons els experts, no és desgavellat pensar que la decisió de YouTube d'eliminar el vídeo dels actes dels rebels pugui obeir a una petició del Govern d'Obama, donada l'estreta relació que té amb la Casa Blanca el que va anar director general de Google fins a 2011, Eric Schmidt.

Schmidt va realitzar importants donacions per a les dues campanyes presidencials d'Obama i va exercir d'assessor informal d'Obama quan aquest va arribar a la Casa Blanca en 2008. Després de la seva segona victòria en les presidencials de 2012, Obama va oferir a Schmidt un lloc en el Gabinet presidencial.

Roben 54 milions de dòlars en el major atracament de la història de Líbia

Una desena d'homes armats va assaltar ahir un vehicle blindat que transportava diners del Banc Central de Líbia, i es va portar un botí de 54 milions de dòlars, va informar la premsa local. Es tracta del major atracament de la història de Líbia i demostra el caos existent al país després del cop militar feixista de l'OTAN contra Gaddafi.

Els fets van ocórrer als afores de Sirte, a l'oest del país nord-africà, quan el furgó es trobava a mig camí entre l'aeroport i la ciutat. Els assaltants van robar 53 milions de dinars libis (42 milions de dòlars) i l'equivalent de 12 milions de dòlars en moneda estrangera.

Afortunadament, no cal lamentar víctimes arran de l'incident. El furgó era escortat per un sol vehicle de seguretat i els guàrdies no van poder resistir als deu atacants fortament armats.

Dos anys després de la caiguda de Muamar Gadafi, Líbia segueix registrant nombrosos enfrontaments armats, ja que els diversos grups armats de mercenaris que van combatre contra l'antic règim es van negar a acatar l'ordre de desarmament del nou Govern nomenat per França i l'OTAN, que a canvi roben el petroli i gas libis. En algunes zones del país, aquestes milícies estan millor dotades i tenen una major capacitat de combat que les forces de seguretat "oficials" dels colpistes.

http://noticies.sirius.cat/2013/10/libia-en-guerra-civil-i-dividida-en.html
Líbia: en guerra civil i dividida en tres als dos anys de la contrarevolució feixista

Líbia marca el segon aniversari de la mort de Muamar Gaddafi amb el país immers en una nova guerra civil i amb els combats estenent-se des de la ciutat oriental de Bengasi, bressol de la contrarevolución feixista. La violència entre milícies radicals i els seus abans col·legues i ara instal·lats com a forces regulars va esclatar el divendres a la nit i va continuar ahir mentre la capital, Trípoli, es prepara per a les seqüeles del segrest en aquest mes del primer ministre Ali Zaidan.

El PP de Gasteiz prohibeix la celebració de l'Udazkenfest

Segons informen des de l'organització d'aquest festival solidari amb les famílies de presos bascos, el Consistori de feixistes del PP a la capital alabesa pretén emparar-se en criteris tècnics per justificar la seva censura franquista. Les mateixes fonts, que avui realitzaran una compareixença pública per valorar i explicar els detalls d'aquesta prohibició, han anunciat que la mesura rebrà una resposta social adequada.

En aquest sentit, cal assenyalar que el portal digital del festival (www.udazkenfest.org) adona de la prohibició i llança un missatge la ciutadania: «Atents a les convocatòries».

Solidaritat amb els presos


El certamen, creat per recolzar als familiars i als afins dels 53 presos i preses alabeses, va ser presentat a la fi de setembre en Gasteiz. Els presents en aquell acte van denunciar l'impacte de les mesures d'excepció en les famílies dels represaliados i van criticar que la despesa mitjana mensual per cada persones presa ascendeix a 1.376 euros. «Aquest càstig econòmic afegit crea situacions realment greus. [...] Per això, és més necessària que mai la solidaritat amb els qui sofreixen les conseqüències de la dispersió», van destacar.

Per poder materialitzar aquesta solidaritat amb els represaliados i les seves famílies, els organitzadors havien preparat un cartell ple de rostres coneguts. Així, des de les 18.30, els presents sota la cúpula de Zurbano, situada al costat del Fernando Buesa Sorra, anaven a poder veure les actuacions de Soziedad Alkoholika, Gatillazo, Mandoilek, Ze Esatek!, Arramazka i Tximeleta.

L'Audiència Nacional dictamina que la derogació de la 'doctrina Parot' s'ha d'aplicar a tots els presos


El Ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha conclòs que la sentència del Tribunal de Drets Humans que va ordenar excarcerar a Inés del Rio ho va fer amb fonament en arguments que "clarament transcendeixen a la demandant i són d'aplicació general a tots els casos en què es donin situacions semblants". Foto: el soldat soviètic uzbek que va penjar la bandera roja al Reichstag ens disculparà la gosadia.

Deutsche Bank registra una baixa del 98% en el benefici trimestral

Deutsche Bank registra una caiguda massiva del 98% en el seu guany trimestral a causa d'una baixa en les inversions i a costos de processos legals. La mateixa sort corre el suís UBS i per les mateixes raons: la seva implicació en l'organització i lucre per l'estafa financera internacional neoliberal organitzada entre uns altres pel Deutsche sota el mandat del feixista ex assessor de Merkel i ja expulsat de la presidència del principal banc alemany, Joseph Ackermann.

El desplomi del passat trimestre va ser de 18 milions d'euros (24,81 milions de dòlars), per sota de les expectatives més modestes, empesa a la baixa per una caiguda en els ingressos per intermediació i un augment d'1.200 milions d'euros en provisions per a litigis.

Els càrrecs judicials es van produir després que rivals com JP Morgan Chase i Rabobank van retirar milers de milions de dòlars per fer front als escàndols revelats després de l'estafa financera organitzada per la banca d'EUA, Regne Unit, Suïssa, Espanya i Alemanya i que és un autèntic cop d'estat contra la societat civil per part de l'oligarquia feixista i neoliberal internacional.

Augment de les provisions per litigis


Les provisions per a litigis del banc alemany, la seva reserva per fer front a les dificultats legals previstes, van augmentar a 4.100 milions d'euros en el tercer trimestre, va dir el banc en un comunicat aquest dimarts.

S'esperava que Deutsche Bank reportés una caiguda del 43 per cent en el seu guany abans d'impostos a 642 milions d'euros, segons un sondeig de Reuters a nou analistes. S'havia previst que els ingressos per intermediació del Banc caurien un 47 per cent a poc més d'1.000 milions d'euros.

"Esperem que l'ambient de litigis segueixi sent complex", va dir el banc en un comunicat, la qual cosa indica que el pitjor podria no haver acabat.

Cristina podria ser imputada per autollogar-se el palau

La Infanta Cristina se situa a la vora de la imputació després d'haver signat de pròpia mà el contracte fictici de lloguer del seu palau de Pedralbes a la seva societat instrumental Aizoon. La recerca judicial del cas Urdangarin acaba d'oferir una novetat d'extraordinària rellevància per al futur processal de la Borbó. L'Agència Tributària ha aportat al Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma el contracte original pel qual els ducs de Palma van fer creure al Fisc que tenien llogada la seva residència barcelonina a la seva empresa patrimonial (foto).

Aquesta nova prova confirma la seva implicació directa en la gestió de la trama i la situa en l'epicentre del frau fiscal i del blanqueig de capitals pel qual el jutge estudia cridar-la a declarar.

El document de autoalquiler alberga la rúbrica per duplicat de Cristina de Borbó com a "arrendadora" i com a "arrendatària" pel que queda polvoritzat l'argument esgrimit fins avui per la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i la pròpia Agència Tributària encaminat a exonerar-la en la trama vinculada a l'Institut Nóos. Aquell pel qual ella «no era conscient» del que feia malgrat ser la propietària al 50% de l'entitat Aizoon, una empresa que tenia com a única finalitat l'emissió de factures falses per buidar les arques de l'entitat «sense ànim de lucre» que presidia Urdangarin i que va ser utilitzada pel matrimoni per pagar les seves despeses personals. Aquest argument ha servit, entre altres qüestions, per exculpar-la dels delictes fiscals comeses per Aizoon en 2007 i 2008, que han estat atribuïts exclusivament al seu marit.

Aquesta troballa té lloc quan el jutge José Castro estudia si crida a declarar a la filla del monarca o si, per contra, rebutja aquesta possibilitat. En aquesta ocasió, i tal com li va apuntar l'Audiència de Palma, el magistrat rastreja la participació de la filla del Rei en sengles delictes fiscals i de blanqueig de capitals.

El contracte fraudulent de lloguer va ser utilitzat pel matrimoni Urdangarin-Borbó per generar despeses fictícies i pagar menys imposats ja que ni la seva residència del carrer Elisenda de Pinós ha albergat despatx professional algun ni l'entitat que comparteixen ha tingut activitat real des de la seva creació en 2003. A més els va servir per desviar-se fons, concretament 12.000 euros a l'any, procedents de Aizoon, que al seu torn havien estat col·locats allí a través de l'Institut Nóos. En el cas de Cristina, va arribar a percebre mitjançant aquesta treta 30.747 euros.

El referit document està datat a Barcelona el 20 de desembre de 2005 i demostra, de forma definitiva, la participació directa i conscient de Cristina de Borbón en el frau fiscal investigat. La seva importància radica precisament en les raons exposades fins al moment per orillarla en les perquisicions.

EUA: Embarassades a la presó perquè no es droguin

Alicia Beltran, de 28 anys, viu en Milwaukee (Wisconsin) i va plorar desconsoladamente per por i impotència quan les autoritats federals van arribar a la seva casa el passat 18 de juliol i la van detenir. Embarassada de 14 setmanes, i després de pensar que havia fet el correcte explicant-li al seu metge que havia estat addicta als medicaments, els agents la van internar en un centre de desintoxicació amb el pelegrí i absurd argument de protegir al fetus, una mesura recolzada per la llei en aquest Estat feixista ianqui.

Beltran va tenir la mala sort de topar-se amb una treballadora social i una mèdic escèptiques que li van acusar de no cuidar al seu fetus per no voler sotmetre's a un tractament de desintoxicació; tot això a pesar que en les primeres anàlisis d'orina solament van trobar traces de Suboxone, un medicament que palía els símptomes de dependència als opiáceos, i que en els segons efectuats, la dona estava neta.


La treballadora social li va recomanar que tornés a prendre la Suboxone, al que ella va al·legar que no ho necessitava perquè ja no era addicta. Beltran, enfadada, li va donar amb la porta en els nassos cridant: “Potser el que haig de fer és avortar”. La mèdic, per la seva banda, va al·legar que la dona “havia admès obertament el seu consum i abús”. “Va mostrar poc control de si mateixa i va rebutjar el tractament que se li va oferir -reclutament total en un centre o presó-. La vida del nen depèn totalment de les accions judicials que es prenguin sobre aquest tema”, va indicar la doctora. Quaranta-vuit hores després d'aquests esdeveniments, diversos agents es van personar a la seva casa i la hi van portar a la presó del comtat. Beltrán s'enfrontava a la seva primera audiència davant el jutge. “No sabia que els no nascuts tenien advocats”, explica Beltran en la història relatada per The New York Times.

Després de ser detinguda, la dona va comparèixer davant un jutge que li va indicar que necessitava un lletrat; davant la seva perplexitat, va descobrir que el seu fetus tenia un guardià i que havia de lluitar per la seva custòdia, explica aquesta dona, ja a casa i embarassada de sis mesos, després de passar 78 dies en un centre de desintoxicació per ordre judicial.

Beltran s'ha quedat sense el seu treball a temps complet i les seves esperances de trobar un a mitja jornada són gairebé nul·les: "Surto de comptes el 15 de gener i estic molt espantada que vinguin i es portin al meu bebè. Se suposa que estic en l'època més feliç del meu embaràs i jo solament puc sentir terror”, ha declarat Beltran al mateix periòdic.

La llei de Wisconsin, coneguda com a “mamà cocaïna” i aprovada en 1998, atorga als facultatius i autoritats el dret a confinar a una futura mare si consumeix alcohol o drogues “de forma severa” i es nega a anar a un centre de tractament voluntàriament. El cas de Beltran es troba en aquest moment en els tribunals, on es denuncia la inconstitucionalitat de la regulació; és la primera vegada que es desafia la protecció del fetus sobre el dret de la mare a EUA.

Wisconsin, Minnesota, Oklahoma i Dakota del Sud són els Estats dels 50 que conformen la nació que compten amb una normativa d'aquestes característiques -poder internar a una dona embarassada per abusar de substàncies i així protegir al fetus-. "Aquesta regulació també és contrària a la seva llibertat física, a la seva privadesa mèdica i a molts altres drets constitucionals”, segons s'explica en la denúncia. “La guerra encoberta entre els drets de les dones embarassades i els de el fetus ha d'acabar”, continua el text. A causa que les dades de la seguretat social de Wisconsin són confidencials, es desconeix quants casos s'han donat des de la seva entrada en vigor en 1998, encara que el periòdic assegura que “se sap que hi ha hagut varis l'any passat”.

Entre aquells que defensen la regulació, la seva principal al·legació és que la norma “és un esforç adequat per protegir al nounat”. “Si la mare no és prou intel·ligent com para no prendre drogues, hem d'actuar. La llei està feta per protegir a les mares i als bebès”. Sobre aquest tipus de lleis se sostenen moltes de les regulacions antiabortistas del país, que pretenen atorgar al no nascut tots els drets. A part d'en aquests quatre Estats, en uns altres existeixen regulacions acollides al dret civil; a la protecció de menors o a les lleis criminals que forcen a les dones a anar a programes de tractament i, fins i tot, a castigar-les pel seu consum.

Les associacions contràries a aquest tipus de lleis asseguren que hi ha centenars de casos documentats de dones afectades i que just coincideixen amb aquelles que compten amb menys recursos i que pertanyen a minories. A més, l'Associació de Metges d'EUA assegura que aquestes normes “sobrevaloran els efectes de les drogues en els no nascuts”.

Per desgràcia, a EUA existeixen casos més extrems que el de Beltran a Wisconsin. Per exemple, Alabama va redactar una llei en 2006, denominada “Protecció contra el perill químic cap als nens” que, suposadament, els protegeix de les metanfetaminas. Gràcies, o malgrat ella, s'ha arribat enviar a més de 100 dones a la presó perquè els seus nounats van donar positiu a aquesta substància. Són molts els Estats que consideren aquesta llei inconstitucional, però Alabama ha aconseguit aplicar-la des del moment de la concepció.

Els experts assenyalen que totes aquestes injustícies ocorren “perquè aquestes lleis donen a les autoritats el poder i la legitimitat de posar al mateix nivell els drets d'una dona embarassada i els de els òvuls fertilitzats, els embrions i els fetus”. Un fet que para molts no té cap sentit, però que uns altres han fet d'això una croada en pro de la vida; un debat emocional que, almenys a EUA, sembla no tenir una fàcil solució en un futur proper.

Una altra Catalunya, una altra Espanya

Vicenç Navarro: Aquesta conferència introdueix l'establiment del moviment Procés Constituent a Catalunya, que assenyala la necessitat de crear una altra Catalunya, així com una altra Espanya, basades en la tradició republicana.
Aquí estem reunits, vinguts de tots els racons de Catalunya, per celebrar el nostre naixement; un moment de gran alegria, que vivim amb gran il·lusió. I arribem aquí per renovar junts el nostre compromís de posar-nos al servei de la gent normal i corrent del nostre país.

Mirem ara al nostre al voltant i vegem què ens uneix. I una cosa que està clara és que el que motiva el nostre compromís és el nostre profund desig d'aconseguir la felicitat -sí, ho hem de dir sense cap rubor, la felicitat-, la llibertat i el benestar del nostre poble, i molt en particular de les seves classes populars, és a dir, d'aquells ciutadans que amb el seu treball, sigui remunerat o no, han construït i estan construint aquest país. El nostre compromís és amb la majoria de la població, que avui sent que no té la possibilitat de participar en les decisions d'aquells que els governen. Per aquest motiu sigui un dels nostres objectius ajudar al fet que aquesta població sàpiga que ells són els que fan Catalunya, i que és d'ells de qui deriva el poder de l'Estat, tant el central com la Generalitat de Catalunya, és a dir, de les institucions encarregades de la gobernanza del país.

D'aquí deriva el segon punt que ens defineix, i que és el nostre rebuig, no a Espanya, no als diferents pobles i nacions de la Península Ibèrica, que considerem els nostres germans, sinó a l'Estat espanyol, que clarament no ens representa. Aquest Estat, fruit d'una transició inmodélica, dominat pels hereus de la dictadura feixista, és responsable de l'enorme endarreriment de l'Estat del Benestar espanyol i també és responsable que aquest Estat mai hagi acceptat el caràcter plurinacional d'Espanya, imposant el seu nacionalisme espanyolista, un nacionalisme que ens asfixia a tots els altres.

Aquest Estat espanyol no és el nostre Estat. Ni els seus símbols, són els nostres símbols. No ens trobem a gust en aquest Estat, que no és el nostre, i ajudarem als nostres germans i germanes a Espanya, que ja estan als carrers al llarg de tot el territori perquè tampoc senten que sigui el seu Estat. Els ajudarem al fet que aconsegueixin el seu alliberament. Avui saludem les seves mobilitzacions, denunciant que aquest Estat no els representa a ells tampoc. Els ajudarem al fet que aconsegueixin canviar tal Estat, aconseguint un que els representi.

Nosaltres, ara, ens hem de concentrar a aconseguir el nostre alliberament, en aquest costat de l'Ebre. Perquè nosaltres tampoc ens trobem còmodes en aquesta Catalunya oficial, que és escassament democràtica, molt poc justa i molt poc solidària. No ens agrada una Catalunya en la qual un burgès viu deu anys més que un treballador no qualificat en atur crònic. Aquesta no és nostra Catalunya.

No ens agrada tampoc aquesta Catalunya insolidària. Catalunya no és pobre. Catalunya és rica. I en canvi, la despesa pública per finançar els serveis públics de sanitat, educació, habitatge, escoles d'infància, entre altres serveis, és dels més baixos d'Europa. I això es deu, no solament al dèficit fiscal que Catalunya té amb Espanya – dèficit que ens empobreix –, sinó primordialment a l'enorme poder que les forces conservadores a Catalunya han tingut sobre l'Estat i sobre la Generalitat. Aquesta és la major causa del nostre subdesenvolupament social, on, a pesar que Catalunya sigui més rica que la mitjana de la Unió Europea dels Quinze, el grup de països més rics de la Unió Europea, els serveis públics són dels menys finançats i on gairebé un de cada quatre catalans és pobre. Aquesta no és la Catalunya que volem.

Per aquest motiu volem una altra Catalunya, una Catalunya en la qual democràcia no sigui solament votar cada tants anys dins d'un sistema electoral poc representatiu. Volem una democràcia participativa, i directa, en la qual cada ciutadà pugui participar a través de referèndums vinculants i altres formes participatives de democràcia.

Democràcia no és solament democràcia representativa, i encara menys ho és una democràcia com l'existent a Catalunya, on el sistema electoral és poc representatiu, on la política s'entén com el politiqueo entre les elits governants. Aquesta no és nostra Catalunya. Volem una Catalunya autènticament democràtica, autènticament participativa, en què la gobernanza del país procedeixi directament de les decisions del poble de Catalunya, és a dir, de tots els que viuen i treballen a Catalunya, sense limitacions o exclusions.

I el dret a decidir ha d'incloure-ho tot. Dret a decidir per un poble sobirà significa decidir, no solament sobre si vol separar-se o no de l'Estat espanyol, sinó sobretot la resta, és a dir, sobre els llocs de treball, sobre les nostres escoles, sobre els nostres centres sanitaris, sobre els nostres barris, i un llarg etcètera. I no solament mitjançant una autoritat delegada, sinó directament per la població. És a dir, democràcia és la contínua i constant participació de les classes populars en la cerca de la seva felicitat i del seu benestar, obtinguts en solidaritat amb tots els altres.

Som conscients que se'ns dirà – ja se'ns ha dit – que som utòpics, que estem somiant, que això no es pot realitzar a Catalunya. Sabem, no obstant això, que aquest argument s'ha utilitzat constantment per evitar canvis. Però tenim evidència que el canvi és possible. Cadascun dels canvis que han millorat el benestar de la població al nostre país s'ha aconseguit a força de mobilitzacions populars. Mai oblidem que tot i que Franco, un dels majors assassins que han existit a Europa al segle XX, va morir en el llit, la dictadura va morir al carrer.

També volem aclarir que no som ni volem ser un partit. Som un moviment polític-social que vol transformar profundament Catalunya. I tenim plena fe al nostre poble. I sabem que quan la població es mou, pot moure muntanyes. I s'han mogut muntanyes. Repeteixo que no som ni volem ser un partit polític.

Ho repeteixo perquè algunes elits partidistes tenen el temor que els fem perdre vots. No és aquesta nostra intenció. Volem que la població participi i es mobilitzi electoralment. Però nosaltres volem anar més enllà de la via representativa. Volem conscienciar a la ciutadania que ells són Catalunya, que les persones anònimes que, en la seva vida quotidiana i amb el seu treball, fan el país, són els que tenen el dret a decidir i a governar-ho, transformant-ho profundament. I per a això es requereix una àmplia mobilització i grans aliances.

Amb això construirem la nova Catalunya, al voltant del Manifest, que és la nostra guia i amb el qual amplis sectors de la població estan ja d'acord. I nosaltres convidem als partits progressistes al fet que se sumeixen a aquest projecte. Cadascuna de les propostes que fem, sabem que la majoria de la població les accepta i les desitja. I donem la benvinguda als seus militants perquè tots junts, persones de diferents sensibilitats, puguem ajudar a revolucionar aquest país. Est és el nostre projecte.

I és aquí on ens considerem hereus de tots aquells que ens van precedir en aquesta lluita per aconseguir la llibertat, la felicitat i la solidaritat. Som hereus dels nostres pares i avis, que van perdre una guerra defensant la llibertat, la democràcia, la solidaritat i la justícia social.

Som hereus d'aquells que van continuar lluitant contra la dictadura, en els anys quaranta, en els anys cinquanta –quan comencem les mobilitzacions pacífiques en contra d'aquell horror-, en els anys seixanta i setanta en les magnífiques mobilitzacions que, sota el lideratge del Moviment Obrer, van acabar amb aquella dictadura, i som hereus d'aquells que van continuar pressionant durant l'època post-franquista denunciant la falta de representativitat de les institucions espanyoles i catalanes mal anomenades representatives, que, en realitat, “no ens representen”, criticant l'enorme subdesenvolupament social d'aquell Estat post franquista i que mai va acceptar que Catalunya fos una nació. Som hereus de tots ells i, com a tals, volem acabar un període iniciat en la Transició inmodélica del 1978, i que s'ha esgotat.

Volem començar un nova Transició que sigui no violenta, pacífica, alegre i radical, radical perquè anirem a les arrels de les causes de l'escassa felicitat del nostre poble. Serem gentils i amables, però no tous. I no cejaremos en la nostra obstinació, recorrent fins i tot a la desobediència civil, si així ho exigeix el nostre compromís amb el benestar del nostre poble. Això és el que som, i això és el que volem per a aquesta nova Catalunya, una Catalunya més justa, més social, més solidària i més participativa i democràtica, una Catalunya que pugui ajudar en solidaritat als altres pobles i nacions d'Espanya a alliberar-se, facilitant la germanor entre els pobles que aquest Estat espanyol dificulta.

Rebutgem tota hostilitat i ofensa a les classes populars d'Espanya. Però si que rebutgem aquest Estat espanyol, i ho fem sense violència, amb serenitat i amb compromís, i amb la mateixa intensitat amb la qual volem canviar aquesta Catalunya, per ajudar a les seves classes populars a substituir-la per una altra Catalunya, que sigui democràtica, justa i solidària.

Greenwald: L'espionatge de la NSA no té res a veure amb la lluita contra el terrorisme

El periodista Glenn Greenwald, que va ajudar a revelar les dades d'Edward Snowden, ha assegurat que solament ha fet públics 200 o 250 documents d'un total de "molts, molts, molts milers". Snowden em va demanar "que fes un bon escrutini i fos judiciós", ha destacat el periodista dipositari dels secrets que el exanalista de la CIA té en el seu poder. Però no ha aclarit quants més publicarà.

Greenwald ha denunciat en la cadena CNN que l'espionatge realitzat per l'Agència de Seguretat Nacional nord-americana (NSA) no té per objectiu la lluita contra el terrorisme, si no que aquesta justificació "és pur engany" de la Adminstración nord-americana.

El periodista que ha ajudat a publicar milers de documents que comprometen al Govern d'EUA, -segons els quals, hauria espiat les trucades de 35 líders mundials i les comunicacions de milions de ciutadans anònims-, s'ha mostrat molt crític amb les tècniques d'espionatge del Govern nord-americà que no coneixen límits legals ni morals.

"Des de l'11 de setembre, els governs britànic i nord-americà han llançat el seu crit contra el terrorisme com a justificació cada vegada que són descoberts fent coses que no han de fer", ha subratllat.
A persones innocents de tot el món

La realitat és que "el sistema d'espionatge es dedica en gran part, no als terroristes, sinó a persones innocents a tot el món", li ha dit a la periodista Christiane Amanpour.

"És Angela Merkel una terrorista? Són els seixanta o setanta milions d'espanyols o francesos terroristes? Estan els terroristes en Petrobras?", ha preguntat retòricament referint-se a diverses informacions que apunten al fet que la NSA va intervenir el telèfon mòbil de la canceller alemanya o més de 60 milions de trucades telefòniques a Espanya.

"És alguna cosa que el món no coneixia, i ara ho sap, i aquesta és la raó per la qual les autoritats nord-americanes estan molestes", ha destacat. "No perquè danya la seguretat nacional, sinó perquè danya la seva reputació i credibilitat a tot el món".

'No és cert que tots els països espían a democràcies aliades'


Greenwald ha rebutjat els arguments d'aquells que creuen que tots els països ho fan. "No és cert que tots els països intercepten les comunicacions de les democràcies aliades", ha apuntat.

"I, definitivament, no és veritat que cada país reculli a orri les comunicacions de milions de persones innocents en pràcticament tots els països del món", ha afegit.

De la mateixa manera, el periodista no creu que en publicar els mètodes d'espionatge d'EUA s'estigui posant en perill la vida de moltes persones, com li han recriminat algunes veus al país.

Greenwald, que va anunciar a principis d'aquest mes que deixava el periòdic The Guardian per unir-se a una nova aventura periodística llançada pel fundador de eBay, Pierre Omidyar, també va explicar a Amanpour les seves motivacions. "Com a periodista, la meva pregunta no és com puc ajudar al govern dels EUA sinó com informo millor a persones de tot el món sobre el que han de saber", va sentenciar.