dijous, 25 d’abril de 2013

Imputat l'alcalde de Castelló i cinc endollats del PP per prevaricació

El jutge del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià que instrueix la investigació de la trama Gürtel, sobre el descarat finançament irregular del PP valencià, ha citat a declarar com a imputat l'actual alcalde de Castelló de la Plana, Alfonso Bataller [PP] i quatre exalts càrrecs del govern valencià. El motiu és que quan Bataller era subsecretari de Sanitat va adjudicar contractes a empreses de la trama Gürtel, com Orange Market, controlades per Álvaro Pérez, àlies El Bigotis.

La resta dels imputats, tots per un possible delicte de prevaricació, són quatre antics alts càrrecs del govern valencià pertanyents a les conselleries de Benestar Social i Sanitat, així com de la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana. En concret, es tracta d'Antonio Santo, en relació amb la seua etapa a l'empresa pública Vaersa; Clara Abellán, per actes realitzats quan ocupava un lloc en la Conselleria de Benestar Social; Rafael Peset, a la Conselleria de Sanitat, i Arantxa Vallés, a la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional.

La CIA va dirigir la privatització de Rússia, segons Putin

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha dit avui que entre els assessors d'Anatoli Chubais, arquitecte de la campanya russa de privatitzacions a principis dels 1990 i actualment cap de la corporació nacional de nanotecnologies, hi havia agents de la CIA: "Avui sabem que en el seu entorn treballaven com a assessors agents de la CIA nord-americana. I el més graciós és que, a la tornada als EUA, van ser sotmesos a un judici doncs, en contra de les lleis del seu país, es van enriquir en el transcurs de les privatitzacions a Rússia i no tenien dret de fer-ho com a oficials actius d'Intel·ligència".

Putin ha afegit que "cal retre tribut al sistema judicial dels EUA que va actuar sense miraments, fins revelar la presència d'agents de la CIA a l'entorn de Chubais".

El president va refusar oferir noms concrets però un exmembre de l'equip de Chubais va dir a RIA Novosti que "potser es tracta d'Andrei Shleifer i Jonathan Hay".

El professor d'Economia de la Universitat de Harvard, Andrei Shleifer, i el seu auxiliar, el jurista Jonathan Hay, treballaren a Moscou en la dècada de 1990 en el marc d'un programa de la USAID, l'Agència nord-americana per al Desenvolupament Internacional. Van "ssessorar" al Govern de Ieltsin en matèria de privatitzacions, tema que Chubais supervisava en aquella època.

Durant la seva estada a Rússia, van comprar bons del tresor públic i accions d'empreses russes, el que es contradeia amb el contracte entre la USAID i la Universitat de Harvard. Aquestes infraccions van donar origen a un procés judicial que es va desenvolupar a Boston a mitjans de la dècada passada i arran del qual van haver de pagar multes milionàries.

Un 80% dels russos, segons diverses enquestes, qualifiquen d'il·legítimes les privatitzacions dels 1990 i advoquen per una revisió parcial o completa dels seus resultats. Anatoli Chubais per al rus mitjà és el símbol d'aquestes privatitzacions i del capitalisme salvatge i la corrupció establerta a Rússia.

Conscient d'això, Vladímir Putin va creure necessari ressaltar avui el mèrit dels joves reformistes que van liderar els primers anys de la transició econòmica durant la presidència de Borís Ieltsin.

"Penso que ell (Chubais) i diversos col·laboradors seus d'aquella època van cometre molts errors (...) però algú havia de fer el que van fer. Van canviar tota l'estructura de l'economia i, de fet, el ritme del seu desenvolupament. Es requereix coratge per fer aquests passos", ha justificat l'hereu del cop d'estat capitalista.

Restes fecals en el menjar dels hospitals públics de Navarra

Una inspecció realitzada per personal de Salut Pública del Govern de Navarra ha detectat restes fecals en menjar d'hospitals públics de la Comunitat Foral governada pels opusitoris d'UPN i experts pluricobradors de dietes per no fer res, entre d'altres greus problemes d'higiene en els aliments que serveix l'empresa privada Mediterrània de Catering. La merda privada sempre és bona, per Barcina i la banda feixista.

Els inspectors han afirmat que s'han detectat un total de 22 deficiències en els controls realitzats al nou servei de cuines del Complex Hospitalari de Navarra engegat el 21 de gener d'aquest any i ha destacat que al llarg dels mesos "s'han anat corregint algunes deficiències, però d'altres es repeteixen". Per això, el 9 d'abril va realitzar una proposta d'expedient sancionador a l'empresa Mediterrània de Catering.

Segons els inspectors, la manca d'higiene ha provocat que hagin trobat el bacteri E.coli en uns espaguetis, el que significa que hi havia restes d'excrements.

La inspectora de salut pública Agurtzane Jiménez, ha explicat que les deficiències detectades estan relacionades amb "la inadequada vestimenta del personal, que no disposa de vestidors; males pràctiques de manipulació, higiene no adequada de tasses, plats i altres estris, així com de les instal·lacions; deixalles d'aliments en els voltants de la cuina, caixes de pollastre en contacte amb el terra, mala conservació de patates refrigerades, manca de traçabilitat, i gestió no correcta de plats testimonis".

Segons ha explicat, al llarg dels mesos "s'han anat corregint algunes deficiències, però d'altres es repeteixen". "L'empresa és la responsable que es serveixin els plats amb seguretat alimentària i en condicions. Nosaltres l'únic que fem és verificar si es fa correctament", ha apuntat.

Els tribunals investiguen 1.661 casos de corrupció política i financera

Els tribunals espanyols investiguen actualment un total de 1.661 casos de corrupció, política i financera, dels quals 302, per la seva especial complexitat i número d'implicats, tenen la consideració de macroprocessos. L'informe encarregat pel president del Consell detecta retards en aquestes investigacions que, en part, atribueixen a la lentitud en l'emissió d'informes per Hisenda i la Policia.

És el resum de les dades que va ordenar demanar al gener el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Gonzalo Moliner, per detectar i posar remei als retards en la tramitació d'aquestes causes que preocupen de manera especial als ciutadans.

La portaveu del Consell, Gabriela Bravo, ha explicat aquest dijous en roda de premsa que part de la culpa de les demores en aquests processos és dels experts d'Hisenda i de la Policia per la lentitud en l'emissió d'informes que li demanen els jutges per investigar la corrupció. Tanmateix, ha aclarit que els retards en aquests departaments s'hauran, com passa als jutjats, per problemes de mitjans personals i materials.

Les 1.661 causes de corrupció estan sent tramitades en un total de 798 jutjats. El Consell proposarà reforçar alguns d'aquests jutges per agilitzar les investigacions.

Portugal recorda la seva revolució protestant contra el neoliberalisme

Portugal viu l'aniversari del retorn a la democràcia amb la 'revolució dels clavells' protestant contra el neoliberalisme que asfíxia la seva economia i retorna Portugal a la dictadura oligàrquica de Salazar. Destacats protagonistes del cop que va portar la democràcia al país i l'esquerra critiquen les fracassades receptes d'austeritat neoliberals per sortir de la crisi, mentre que nombrosos capitans que el 25 abril 1974 van protagonitzar la revolta pacífica es neguen a participar en els actes oficials.

A les crítiques dels exmilitars s'han sumat els partits d'esquerra, que sumen 98 dels 230 diputats del Parlament, i s'oposen frontalment als sacrificis exigits pel rescat financer concedit a Portugal el maig del 2011.

El record del 25 d'Abril ha elevat el to dels seus retrets a la política neoliberal i les retallades a l'Estat social nascut d'aquell aixecament contra el règim autoritari que va instaurar en 1933 António d'Oliveira Salazar.

L'expresident i primer ministre Mário Soares, històric dirigent del socialisme lusità que també ha plantat als actes de la commemoració oficial, ha assenyalat en al · lusió a l'actual Govern: "Mai van fer res per ella (per la revolució) i són precisament el contrari".

La diputada Cecília Honório, del comunista Bloc d'Esquerra, ha acusat els conservadors del primer ministre Pedro Passos Coelho, que governen amb majoria absoluta, de "avergonyir-se" de la commemoració i d'estar cada vegada més aïllats dels ciutadans. La legisladora ha censurat que no s'hagin obert avui al públic les portes dels palaus de Belem, seu de la Presidència de la República, i de Sao Bento, de la direcció del Govern.

TRES ANYS DE RECESSIÓ

També s'ha limitat la presència d'espectadors a la sessió solemne del Parlament la presidenta, Assunçao Esteves, del Partit Social Demòcrata (PSD, neoliberal), ha demanat als diputats col·laboració perquè es "respecti" la cerimònia.

Les celebracions estan marcades per tres anys consecutius de recessió, una desocupació que supera ja el 17% i diverses tandes de retallades de salaris, pensions, subsidis i serveis públics. Però el Govern, que prepara una altra bateria d'ajustos per quadrar 1.300 milions d'euros en els pressupostos, defensa que només amb una forta reducció de la despesa estatal pot Portugal complir els compromisos del seu rescat i pagar un deute que supera ja el 120 per cent del PIB.

'Grandola VILA MORENA'

Els actes institucionals del 25 d'Abril es tanquen en l'Assemblea de la República amb 'Grandola Vila Morena', la cançó de Zeca Afonso que va servir de senyal per a l'inici de la revolució i que interpretarà en aquesta ocasió un grup coral d'aquesta localitat, situada a un centenar de quilòmetres al sud de Lisboa.

En els últims mesos, aquesta cançó ha estat l'himne tant en multitudinàries manifestacions com en actes de petits grups d'activistes que l'han utilitzat per expressar el descontentament popular. Amb ella han interromput discursos, inauguracions i fins a una intervenció al Parlament de Passos Coelho.

CELEBRACIÓ A MITJANIT

L'Associació 25 d Abril, creada pels militars revoltats en 1974 i que manté una actitud molt crítica amb les polítiques d'austeritat popular i enriquiment de les oligarquies corruptes i privatitzacions de l'Executiu neoliberal, també la va entonar ahir a la nit amb molt de sentiment en obrir les commemoracions la revolució.

Centenars de persones van acudir la passada mitjanit a la seu de Ràdio Renascença a Lisboa, que va emetre la cançó a la mateixa hora, les 00.20, que va donar el senyal als militars revoltats en els punts més allunyats de la capital que l'alçament estava en marxa.

Mango es 'crema' en l'últim incendi mortal en un taller de Bangla Desh

Bangla Desh, el major mercat d'esclaus del capitalisme mundial, ha patit el tercer incendi en sis mesos en tallers tèxtils que fabriquen peces per a multinacionals. Entre elles, diverses espanyoles que veuen com la seva marca i la seva reputació queden 'tacades'. N'hi ha prou amb assenyalar els gairebé dos-cents morts (un mínim de 271 confirmats la majoria dones) i un miler de ferits que aquest dimecres van ser presa de les flames a Dacca, la capital del país asiàtic. Entre les restes de l'edifici de vuit plantes que es va ensorrar pel foc van aparèixer peces de Mango, la companyia catalana propietat d'Isak Andic, a més de Benetton, Wal-mart i Disney.

Fonts oficials de la multinacional han confirmat que la seva marca era entre els enderrocs del centre de producció, si bé han explicat que els tallers que allí estaven instal·lats no fabricaven encara per a l'empresa espanyola.

El vicepresident de l'Associació Bangladesh de Fabricants i Exportadors del Sector Tèxtil, SM Mannan, va assegurar que unes 3.400 persones treballaven a l'edifici, segons recull el diari local New Age. Els bombers, la policia i personal militar han rescatat diversos centenars de persones d'entre la runa, mentre continuen les tasques d'auxili a la recerca de supervivents.

Segons la versió oficial, la roba de Mango estava en aquests tallers perquè "s'havien demanat mostres de productes a fabricants que hi tenien les seves oficines, com es fa amb molts proveïdors per testar la qualitat de les peces". Però les mateixes fonts insisteixen que fins a la data cap d'aquestes subcontractes manufacturaven cap tipus de producte per a l'empresa barcelonina.

Una explicació que recorda la que Inditex va donar al febrer quan etiquetes de Berskha i Lefties aparèixer entre les restes d'una fàbrica incendiada a Bangla Desh. En aquell succés a la factoria de Smart Dhaka Export Garments morir set persones, a les que el grup gallec va indemnitzar, tot i assegurar que aquest centre de producció era propietat d'una tercera companyia que no estava autoritzada, segons fonts del grup espanyol.

Segons l'acord negociat pel sindicat internacional Industriall Global Union, la família de cada mort rebrà 13.300 $ (uns 10.000 euros), més una partida per fer front a l'educació dels seus nens. Els treballadors ferits, així com els que van perdre els seus llocs de treball, rebran una mitjana de 50 dòlars al mes. Inditex va optar per trencar les relacions amb dos dels seus proveïdors (Womover i Center), que havien desviat la mercaderia a aquest taller.

Al novembre de 2012, un altre fet luctuós en els suburbis de Dacca va acabar amb la vida de 112 persones. Companyies com C & A, Kik i El Corte Inglés es van comprometre a indemnitzar a aquestes víctimes ia altres 120 ferides amb 4,3 milions d'euros, en una trobada a Ginebra (Suïssa) que va organitzar el citat sindicat internacional. Per contra, altres grups com Walmart, Sears/Kmart, Dickie o Disney, entre altres, no van assistir a la reunió i van rebutjar el pagament de tota indemnització a les víctimes.

El mercat d'esclaus de la Unió Europea


En l'incendi d'ahir treballaven tallers que pertanyien a les companyies Phantom Apparels Ltd, New Wave Style Ltd, New Wave Bottoms Ltd i New Wave Brothers Ltd, que manufacturen peces de vestir per a Benetton, Wal-mart, i Disney, entre altres firmes occidentals.

El director de la Policia Industrial, Mostafizur Rahman, va acusar els propietaris de les fàbriques d'ignorar les esquerdes que van aparèixer a l'edifici dimarts. "La policia Industrial va demanar als amos de les fàbriques que paralitzessin les operacions després de descobrir esquerdes ahir", va dir Rahman. "Però ignorar les nostres directives i van decidir obrir les unitats avui", va continuar el policia. Treballadors que van resultar ferits en l'accident van acusar als responsables de les fàbriques de obligar-los a treballar.

Bangla Desh és un dels països més pobres -i "capitalista"- del món, amb un PIB per càpita de 2.000 dòlars. Segons dades de l'informe Worldwide Sourcing 2013 del saló Zoom by Fatex, entre gener i setembre de 2012 les importacions tèxtils de Bangla Desh de la Unió Europea es van elevar un 9%. Bangla Desh, que arriba al 13% de les importacions totals tèxtils de la UE, ha superat Turquia com a principal proveïdor de la Unió Europea. El salari mínim és el més baix del món: 3.000 takes o uns 30 euros al mes.

Estudiants i treballadors de la UPC tallen la Diagonal de Barcelona

Estudiants i treballadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) es manifesten des de les 11.00 hores d'aquest dijous per l'avinguda Diagonal de Barcelona, ​​tallant el trànsit al seu pas. Protesten contra l'acomiadament d'uns 200 treballadors, entre interins de personal d'administració i servei (PAS) i professors associats previstos per la retallada del 10,9% del pressupost de 2013, i han clamat per una educació pública i de qualitat.

Amb crits de 'No permetrem els acomiadaments' i 'Giró dimissió' i 'Giró dictador', que es dirigien al rector del centre Antoni Giró, els manifestants han avançat sota la pancarta 'Treballadors i estudiants unides i endavant' i és previsible que l' passar per la Universitat de Barcelona (UB) es sumin més estudiants i professors. La manifestació acabarà a la Plaça Sant Jaume.

Protestes a l'UAB


D'altra banda, més d'un centenar d'estudiants han bloquejat avui les entrades al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) impedint l'accés a algun dels membres del Consell de Govern, que finalment ha estat suspès pel centre. Els manifestants han impedit el pas de la vicerectora de Relacions Institucionals, Silvia Carrasco, que s'ha presentat amb seguretat pròpia de la universitat ia la qual els estudiants han perseguit fins i tot bloquejant el seu vehicle per evitar la celebració del Consell.

Els alumnes mantenen així les seves protestes a l'espera que la institució cedeixi en les seves pretensions entre les quals figura alleugerir l'increment de les taxes universitàries i millores laborals per al personal docent i investigador (PDI) i el personal d'administració i serveis (PAS).

A més a fet, segons ha explicat la coordinadora d'Assemblees de Facultats de la UAB, Maria Garcia, l'objectiu de bloquejar la celebració del Consell ha estat impedir l'aprovació d'un dictamen jurídic que rebutja canvis en el sistema electoral de la universitat. Garcia ha avançat que si la institució no negocia mantindran les protestes i fins i tot es plantegen noves accions, el Rectorat de la UAB roman ocupat per estudiants des de la setmana passada i en la jornada de dimecres hi va haver una manifestació que va acabar amb dos ferits lleus després d'un forcejament amb els Mossos d'Esquadra.

El detingut pels atacs de Boston estava desarmat

Dzhokar Tsarnaev, el menor dels germans sospitosos pels atacs de Boston, estava desarmat en el moment de la detenció, segons ha informat 'The Washington Post', cosa que discrepa de la versió de l'FBI. El sospitós està ingressat al centre mèdic Beth Israel Deaconess de Boston sota vigilància policial.

El sospitós dels atacs del passat 15 d'abril a Boston, Dzhokar Tsarnaev, estava desarmant en el moment de l'assalt de l'FBI al vaixell on s'havia amagat el passat divendres en una zona residencial de Watertown, segons han informat diverses fonts oficials al diari 'The Washington Post'.

Aquestes fonts discrepen de la versió de l'FBI i del Govern nord-americà, segons la qual Tsarnaev estava fortament armat en el moment de l'assalt, havia respost a trets als agents i fins i tot s'havia disparat a si mateix, el que li va generar una ferida greu en la gola que probablement li impedeixi tornar a parlar.

Algunes de les fonts citades pel diari han indicat que les autoritats estaven desesperades per capturar-lo per poder-lo interrogar, però no han precisat quina va ser la causa del tiroteig. Altres fonts, en canvi, han afirmat que els trets de la policia es van deure al caos del moment i al convenciment dels agents que Tsarnaev estava armat.

Europa: guerra de classes socials

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que existeix avui dins de la UE, i molt especialment dins de l'Eurozona, una aliança dels establishments financers i exportadors dels diferents països de la UE que dominen els sistemes de govern d'aquesta unitat. Aquests interessos entren en conflicte amb els interessos de les classes populars d'aquests països. Un objectiu d'aquells establishments, sota l'hegemonia dels establishments alemanys, és debilitar al món del treball a fi d'aconseguir un augment de les rendes del capital, la qual cosa estan fent amb èxit a través de les polítiques públiques dels estats que dominen.

En diverses ocasions he emfatitzat la gran importància i urgència de recuperar categories analítiques oblidades en l'estudi de la realitat econòmica i política-com classes socials, poder de classe, aliances i conflictes de classe, entre d'altres-que són imprescindibles per entendre les crisis financeres i econòmiques avui existents a Europa, a l'Eurozona ia Espanya.

No cal dir que les classes socials han anat variant des que els grans fundadors de l'anàlisi sociològica (des de Marx a Weber) les van definir i analitzar per primera vegada (per a un excel·lent anàlisi d'estructura de classes, veure l'obra de Marina Subirats Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials en les albors del segle XXI. 2012). La validesa d'aquestes categories continua la seva gran potència.

En realitat, l'oblit d'aquestes categories d'anàlisi no és un oblit casual, sinó que és un oblit programat i promogut, com a conseqüència de l'enorme poder de les classes dominants. El millor indicador del poder de classe en un país és precisament que ningú parli de classes socials (considerant la utilització de termes com "lluita de classes" com "antiquada", sent l'autor de tal tipus de narrativa marginat o vetat als mitjans de major difusió del país).

Avui, com he intentat mostrar en els meus treballs, hi ha una aliança de les classes dominants a l'Eurozona, dirigida per la classe dominant alemanya (constituïda pels establishments financers i exportadors alemanys, l'expressió política més directa és el govern de la coalició cristianodemòcrata- liberal, presidida per la Sra Merkel), dominant en la pràctica a les institucions de l'Eurozona i molt especialment al Banc Central Europeu, BCE, (que és un mer instrument d'aquest establishment) i, en menor grau, al Consell Europeu ia la Comissió Europea. Els establishments alemanys estan aliats amb els establishments (classe dominant) de cadascun dels països de l'Eurozona.

Les polítiques de desmantellament de l'Estat del Benestar (des l'abaratiment dels salaris al debilitament de la protecció social) són els objectius de l'aliança d'aquests establishments (classes dominants) aconseguint així el que sempre han desitjat: el debilitament del món del treball a finalitat d'augmentar les rendes del capital. I les dades mostren que aquest objectiu s'està aconseguint, sent les polítiques públiques que s'estan imposant altament reeixides. Les rendes del capital com a percentatge de la renda nacional han anat augmentant a costa que les rendes del treball hagin anat disminuint en tots els països de l'Eurozona.

Una estratègia per al manteniment del seu domini és evitar que s'estableixin les bases per a una aliança de les classes dominades en els països de l'Eurozona. El projecte neoliberal, que és l'expressió ideologicopolítica d'aquesta aliança de establishments europeus (és a dir, de les seves classes dominants), requereix la no existència de les aliances de classes dominades (que constitueixen les classes populars d'aquests països, formades per les classes treballadores-que existeixen, encara que ja no s'utilitza aquest terme per definir-i les classes mitjanes).

D'aquí que els instruments d'aquests establishments siguin el BCE o els centres de creació i reproducció de la ideologia neoliberal, com FEDEA a Espanya, que constantment ofereixen documents amb l'objectiu d'intentar eliminar la possibilitat que estableixin les aliances. Una manera d'aconseguir-ho és estimulant el racisme, el xovinisme i qualsevol ideologia que divideixi les classes populars.

La versió de la crisi promoguda per l'establishment alemany i el BCE

El cas més recent és la publicació per part del BCE d'un document (The Eurosystem Household Finance and Consumption Survey. Statistical Series. 04.02.13. BCE) que intenta mostrar que les classes populars alemanyes (que, segons s'indica, estan subsidiant els treballadors grecs, espanyols, portuguesos i italians) són més pobres que les classes populars dels països suposadament subsidiats. No cal dir que aquest informe ha estat immediatament promogut en tots els llocs en què el pensament neoliberal (la saviesa convencional) es produeix i reprodueix. El diari de l'establishment alemany, Der Spiegel, per exemple, publica a la portada una imatge que resumeix el missatge que aquest establishment vol donar. Es veu a un grec prenent el sol i passejant muntat en el típic ase grec, que porta unes alforges plenes d'euros. El que li falta a la imatge per completar el missatge que apareix en les seves pàgines és un dibuix d'un obrer alemany enviant euros com a "ajuda".

Entre un gran nombre d'experts en temes d'economia política, el BCE no té credibilitat científica (cosa que també està passant amb els informes de FEDEA), que són manipulats en extrem. I la feina del BCE així ho mostra. En el seu intent per mostrar que Alemanya i, per tant, la seva població, és en realitat més pobre que els altres països de l'Eurozona (sí, ha llegit bé, l'informe diu textualment el que jo escric aquí), presenta el nivell de riquesa mitjana de la població, prenent com a indicador de riquesa la propietat immobiliària.

I ja que a Alemanya, com en la majoria de països del nord i centre d'Europa, el lloguer és més comú que la propietat, conclou que els alemanys són més pobres perquè tenen menys propietat, així de senzill. L'estudi, basat en una enquesta a 62.000 llars en 15 dels 17 països de l'Eurozona, subratlla que la mitjana dels alemanys té només un terç de la riquesa de la dels espanyols, la meitat de la dels grecs i només una cinquena part de la dels xipriotes. El missatge que s'està transmetent (explícitament en molts dels comentaris de l'informe) és que és injust que els alemanys estiguin "ajudant" als espanyols, grecs, xipriotes i altres. El problema d'aquest "estudi" és, com acabo d'assenyalar, que manipula les dades en extrem. Vegem-ho.

L'estudi utilitza com a mesura quantitativa la mitjana. Però una persona es pot ofegar en un riu la profunditat és de només mig pam com a mitjana. En unes parts del riu, aquest pot estar sec (sense aigua a la superfície) i en altres pot ser de dos metres, que és on un es pot ofegar. Té, doncs, d'analitzar la variabilitat de profunditats (o de propietat immobiliària). I és aquí on apareixen les suposadament oblidades "classes socials".

Quan analitzem la propietat immobiliària per classe social, veiem que a Alemanya, com bé han documentat Paul de Grauwe i Yuemei Ji en el seu article a Social Europe Journal (16.04.13) titulat "Are Germans Really Poorer than Spaniards, Italians and Greeks?" , la propietat immobiliària es concentra en les rendes superiors (és a dir, en els membres de l'establishment alemany i classes afins, com la classe mitjana de rendes superiors), els nivells de propietat immobiliària són tan elevats, o més, com els dels establishments europeus (per a un excel · lent anàlisi d'aquest estudi a Espanya, veure l'article de Juan Torres, "Més Trampes del BCE per cobrir a Merkel", Públic. 17.04.13).

Però el que és més important és que quan s'inclouen-com s'ha d'incloure-altres formes de propietat, com accions bancàries, bons i altres instruments que generen renda, llavors la propietat fins i tot es concentra encara més. El nivell mitjà d'aquest tipus de propietat és més gran a Alemanya, juntament amb Holanda, que el dels altres països de l'Eurozona. L'establishment alemany té una enorme propietat, resultat de la seva sobredimensionat capital financer i exportador, del qual la majoria de treballadors alemanys amb prou feines s'ha beneficiat.

El major increment de la productivitat a Alemanya ha anat a enriquir a les rendes del capital més que les rendes del treball, situació que es repeteix en tots els països del l'Eurozona i que mostra que els treballadors alemanys tenen més interessos econòmics en comú amb els treballadors espanyols, grecs i italians, que amb el seu propi establishment financer i exportador (com he mostrat en els meus treballs. Veure "Política Econòmica" a www.vnavarro.org). Les economies basades en les exportacions tenen baix consum domèstic, grans desigualtats i escassa capacitat adquisitiva de les classes populars.

Però hi ha una altra dimensió que no es toca en l'informe del BCE i que és d'enorme importància. I és la forma de propietat. En realitat, la categoria de propietaris de l'habitatge és una categoria que, en els mal anomenats països d'elevada propietat (com són els del Sud de la UE), inclou a les llars que estan endeutats fins a la medul causa d'estar hipotecats. Gran nombre de persones suposadament propietàries, no ho són, ja que la propietat resideix en els bancs que van prestar la hipoteca.

I aquí està el greu problema. Aquests països són els que tenen major endeutament privat, endeutament que arriba a nivells asfixiants a les classes populars de baixa renda i que, en general, pertanyen a la classe treballadora no qualificada amb baixos salaris. Aquest endeutament és una de les característiques del mercat laboral i de l'economia espanyola, endeutament que beneficia al capital financer (inclòs, per cert, l'alemany, que va prestar gran quantitat de diners a la banca espanyola perquè pogués invertir especulativament en el sector immobiliari).

Ha estat una estratègia política de les forces conservadores i liberals a Espanya (és a dir, de l'establishment espanyol) l'incentivar la propietat immobiliària, és a dir, l'endeutament, la qual cosa, a més d'afegir rigideses en el mercat laboral (que rarament se citen, doncs tot el debat sobre aquesta rigidesa s'atribueix erròniament a la no existent dificultat d'acomiadar al treballador), limita la capacitat adquisitiva de la població, reduint la demanda i el seu efecte motor sobre l'economia, mostrant, un cop més, que les desigualtats de rendes són causes molt importants d'ineficiència econòmica. I això el lector ho llegirà poques vegades en els mitjans d'informació de major difusió.

Jordi Pujol Ferrusola va guanyar prop de 13 milions en un sol dia

Guanyar gairebé 13 milions d’euros en un sol dia no està a l’abast de la majoria de mortals, però Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l’expresident de la Generalitat, va aconseguir-ho el 2008, a través d’una operació amb una de les seves empreses que estan sent investigades per moure més de 30 milions d'euros per 13 països, alguns d'ells paradisos fiscals.

Des de fa setmanes, els lucratius negocis del primogènit de qui va presidir la Generalitat de 1980 al 2003 estan en el punt de mira arran de la denúncia que va fer a la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (Udef) de la Policia espanyola la seva examant Maria Victòria Álvarez.

Segons informa el diari ABC, Jordi Pujol Ferrusola es va embutxacar 12,7 milions d’euros -8,9 després del pagament d’impostos- a través de l’empresa Iniciatives Marketing i Inversions SA, una de les cinc societats a través de les quals va moure més de 30 milions per 13 països entre 2004 i 2012 i actualment investigades per l’Audiència espanyola. Iniciatives Marketing i Inversions SA té com a objecte social “comprar i vendre a tot el món màrmols, granits i tot tipus de pedra natural”, a banda de “realitzar projectes clau en mà”. La companyia no compta amb treballadors, més enllà de l’administradora única, que és Mercè Gironès, dona de Pujol Ferrusola.

Els 12,7 milions de beneficis obtinguts en una jornada de 2008 no provindrien de l’activitat ordinària de l’empresa, sinó d’“altres ingressos d’explotació”. De fet, per l’activitat ordinària la societat va facturar 450.000 euros aquell any.

Investigació del jutge Ruz


En una recent interlocutòria, el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Pablo Ruz ha demanat a tres entitats bancàries –BBVA, Mediolanum i Credit Suisse– que aportin tota la documentació que tinguin sobre els moviments i comptes bancaris de Jordi Pujol Ferrusola i de cinc de les seves empreses, algunes ja liquidades: Inter Rosario Port Services, Iniciatives Marketing i Inversions, Iberoamericana de Business and Marketing, Project Marketing i Active Translation. Segons un informe de l’Agència Tributària, a través dels comptes d’aquestes empreses, el fill de l’expresident ha fet més d’un centenar d’operacions per un import conjunt de 32,4 milions d’euros per tretze països, inclosos alguns paradisos fiscals, entre els anys 2004 i 2012.

Les cinc empreses investigades tenen una sorprenent història. Totes estan domiciliades al carrer Ganduxer, precisament en el despatx de Jordi Pujol Ferrusola, amb l’excepció d’Inter Rosario Port Services, que segueix radicada a Tarragona. Precisament, la premsa argentina informava la tardor passada que el grup xilè Ultramar havia comprat el 30% de les accions de Terminal Puerto Rosario SA, gestor de terminals de càrrega del port fluvial de la ciutat argentina de Rosario, que fins aquell moment estava en mans d’Inter Rosario Port Services, l’empresa tarragonina en la qual hi figura Mercè Gironès, com a administradora, i Jordi Pujol júnior, com a apoderat. L’import d’aquella operació es manté en secret i, per tant, es desconeix si guarda relació amb les ampliacions de capital de dues altres empreses del matrimoni, que fa vida per separat, segons expliquen fonts del seu entorn, però que segueixen junts en els negocis.

Lluny d’aturar la seva activitat, Jordi Pujol Ferrusola acaba de portar a terme una ampliació de capital de 15 milions d’euros en les seves societats. En concret, segons dades del Butlletí del Registre Mercantil de Barcelona del 31 de gener passat, l’ampliació fa referència a l’empresa Active Translation SL, per un import de 7.670.262 euros; i a Irigem 2012 SL, per 7.650.115 euros.

Active Translation és una de les cinc empreses de Jordi Pujol Ferrusola investigades per l’Agència Tributària, per ordre del jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz, mentre que Irigem 2012 és una empresa de la seva esposa, Mercè Gironès.

Neixen a Uruguai bens transgènics fluorescents

Científics uruguaians han anunciat el naixement de bens transgènics, els primers a Sud-amèrica, dels que les cares i peülles llueixen de color verd fluorescent si són il·luminades amb una llum ultraviolada: "A través d'animals transgènics és possible produir proteïnes d'interès farmacèutic", va explicar el president de la fundació de l'Institut de Reproducció Animal de l'Uruguai (IRAUy), Alejo Menchaca, citat avui per la premsa local.

Les nou ovelles van néixer en un predio del IRAUy com a part d'una investigació conjunta amb experts de l'Institut Pasteur de Montevideo, finançada, en part, per l'Agència Nacional de Recerca i Innovació.

La cridanera coloració dels animals serveix per comprovar en aquesta etapa que la tècnica va ser "desenvolupada correctament", va assegurar Menchaca. El gen incorporat als embrions de les ovelles produeix la Proteïna Verda Fluorescent en una medusa (Aequorea victòria): "No ferem servir una proteïna d'interès mèdic o per generar un medicament perquè volíem posar la tècnica a punt", ha indicat l'investigador.

La tecnologia permetrà en el futur extreure el gen responsable de la producció d'insulina en l'humà i incorporar-lo al genoma d'un embrió d'ovella, va exemplificar l'equip científic en un comunicat. D'aquesta manera, l'ovella produirà insulina en la seva llet per després aïllar la proteïna i fabricar un medicament per a ús humà.

Això constitueix "una alternativa molt més econòmica enfront de les formes actuals de produir medicaments". També es podrien desenvolupar altres fàrmacs d'alt cost.

"És innovador a nivell nacional i internacional perquè no hi ha molts exemples a la resta del món treballant amb aquesta espècie i amb aquesta tecnologia en particular, que és una mica més moderna", va celebrar Menchaca.

El IRAUy i l'Institut Pasteur treballen fa quatre anys en aquest projecte.

Tancades a centenars d'escoles del país contra les retallades en l'ensenyament

Centenars de centres educatius de tot el país fan avui una tancada en protesta contra les retallades a l'educació i contra l'aprovació de la LOMCE. L'Assemblea Groga ha comunicat que la intenció és mostrar 'el rebuig frontal a la política que duen a terme els actuals governs de CiU i PP, d’espoli d’un sistema educatiu públic construït amb l’esforç de tots i totes, amb l’únic objectiu de dedicar els recursos econòmics al rescat i recolzament del poder financer i a l’augment del poder de l’escola concertada i privada.'

Segons els portaveus de l'organització, la llei Wert és antipedagògica, mercantilitzadora, segregadora, sexista, antidemocràtica i privatitzadora. Consideren intolerable el deteriorament de les condicions laborals dels professors dedicats a l'ensenyament públic, amb una retribució reduïda, un horari ampliat, acomiadaments d'interins i manca de substituts fins passats quinze dies.

Les tancades començaran a les cinc d'horabaixa i s'espera que n'hi hagi a centenars de centres dels Països Catalans i també de l'estat espanyol.

L'oposició de Crespo a Lloret va veure 'tracte de favor' a Petrov

Els exportaveus de l'Ajuntament de Lloret, Joaquim Teixidor (GRILL), Lluïsa Parrilla (PSC) i Antoni Garcia (ICV) van passar ahir per les dependències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en ser citats a declarar com a testimonis en el marc del cas Clotilde, que investiga la vinculació del diputat de CiU i exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, amb una presumpta xarxa de blanqueig de capitals. Foto: Josep Valls i Xavier Crespo (CiU).

L'interrogatori dels exregidors s'ha centrat en el conveni urbanístic de l'empresa Diagnostic Development Company, que administrava el presumpte cap de la màfia russa a Lloret, Andrei Petrov, i l'Ajuntament de Lloret. Indiquen que tots ells estaven a favor del projecte inicial de la plaça de braus, que es va convertir en un centre comercial, però que es van oposar a la bonificació del 50% de l'impost de construccions perquè entenien que el conveni ja era prou favorable i el municipi no es podia deixar perdre una injecció de 133.000 euros, corresponent a l'estalvi que va suposar per DDC l'exempció del pagament de la meitat de l'impost.

És en aquest marc que van denunciar un cert "tracte de favor" de l'Ajuntament -liderat per CiU amb majoria absoluta però amb al suport del PP-. No obstant, neguen que poguessin sospitar de l'existència de possibles corrupteles, com les que s'han investigat.

D'altra banda, l'empresari gironí Rafael Ballo, assistit pel lletrat Sergio Noguero, també va comparèixer davant el TSJC, en el seu cas com a imputat. En la seva declaració, va admetre haver realitzat "donacions" a l'equip de futbol de Lloret sense que això suposés rebre un tracte de favor per part de l'equip de govern.

Va admetre que no existia un contracte de patrocini a l'ús però que sempre va realitzar els pagaments de forma legal a través de la seva empresa, Domun Habitat. Concretament, va finançar el club durant tres temporades amb l'extensió de xecs per valor de 15.000 euros. Una d'aquestes temporades va ser finançada a través de l'empresa Rosa d'Estiu, que compartia amb un altre soci, que ja va declarar com a testimoni.

En la seva compareixença, l'empresari ha aportat fotografies que acreditaven la publicitat que contractava amb aquest patrocini i que s'exhibia en els plafons del camp de futbol així com en l'equipació dels jugadors. La idea dels patrocinis li hauria sigut proposada per l'aleshores regidor d'Urbanisme, Josep Valls, també imputat en el cas Clotilde.

Es dóna el cas que el soci d'aquest constructor imputat ja va declarar el passat 12 de març com a testimoni i aleshores va admetre davant la jutge que el regidor Josep Valls li solucionava els problemes administratius de les seves obres després d'accedir a la seva oferta de patrocinar a l'equip de futbol local.

En la seva declaració judicial aquest testimoni va apuntar que Valls es va comprometre a solucionar els seus problemes administratius davant l'àrea d'Urbanisme després d'accedir a patrocinar el club local. Segons fonts judicials, la fiscalia està estudiant demanar la imputació d'aquest testimoni perquè la seva situació és molt semblant a la del seu soci.

I és que en la investigació oberta contra l'exalcalde de Lloret Xavier Crespo la jutge investiga, entre d'altres qüestions, si l'actual diputat de CiU va donar un tracte de favor al suposat mafiós rus Andrei Petrov a canvi de favors, entre ells que esponsoritzés els equips locals de futbol i hoquei.

En estirar del fil dels patrocinis, els investigadors van descobrir que no només Petrov aportava diners als equips de futbol i hoquei locals, motiu pel qual en la causa també s'ha imputat, de moment, l'empresari Rafael Ballo.

L'atur arriba a 6.202.700 persones i la taxa al 27,16%

El número d'aturats va augmentar en 237.400 persones en el primer trimestre, fins a arribar als 6.202.700, i la taxa d'atur va pujar 1,14 punts respecte al quart trimestre de 2012 i es va situar en el 27,16% de la població activa.

A més, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicada avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), entre gener i març l'ocupació va disminuir en 322.300 persones fins a situar el nombre d'ocupats en 16.634.700 i la taxa d'activitat en el 59,68%.

El nombre de desocupats que va perdre la feina fa més d'un any es va elevar a 2.901.100 en l'esmentat període, 111.200 més que en el quart trimestre de 2012.

Segons va dir el dimarts el Banc d'Espanya, l'economia del país va encadenar en el primer trimestre de l'any la setena contracció consecutiva en baixar un 0,5 per cent intertrimestral i un 2,0 per cent interanual.

L'INE anunciarà oficialment la dada del producte interior brut del país el proper 30 d'abril en la seva versió preliminar.

El nombre de llars amb tots els seus membres en atur va arribar 1.906.100 en el primer trimestre de l'any, 72.400 més que en el quart trimestre del 2012, fet que suposa un increment del 3,95%, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA).

Les dades publicades avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren també que el nombre de llars en què tots els seus membres actius estan ocupats va baixar en 190.400, fins 8.143.900, el 2,28%.

Si es compara anualment, les llars amb tots els seus actius en atur va créixer en 177.700, el 10,28%, mentre que els que tenen tots els seus actius ocupats van disminuir en 449.800, el 5,23%.