dijous, 28 d’octubre de 2010

França: Dos milions de manifestants. La CGT crida a seguir les protestes

SNCF preveu un trànsit gairebé normal de TGV i una millora dels bons B i Transilien amb 7 enllaços sobre 10. A l'Ile-de-France, s'han previst tres de cada quatre trens. Per regions, les connexions de xarxa TER mostren 7 de cada 10 enllaços, de vegades fins i tot a través del bus. Però s'espera una millora durant el dia per aconseguir un servei normal, a prop de Bretanya, Borgonya, Limousin, i Paca. Foto: Mapa de la situació petroliera.

Pel combustible, el govern va anunciar que havia establert un pla especial per al llarg cap de setmana de Tots Sants, per millorar les estacions de servei de proveïment dels quals 85% estaven obertes. Igual que el cap de setmana anterior, a causa dels viatges de vacances, el govern espera "un lleuger retard de reposició" el dimarts, que ha de "ser absorbit en el dia". (Veure l'article que explica la situació real a l'enllaç).

19:10 - S'han produit enfrontaments entre centenars de joves manifestants i la policia a Saint-Nazaire (Loira Atlàntic) després de la manifestació. Diverses persones han estat detingudes. Els manifestants van ser reprimits des de la vora de la prefectura amb gasos lacrimògens. Els manifestants van marxar anteriorment sense problemes, reunint a 20.000 persones segons els sindicats i 5.000 segons la policia.

Diversos milers de manifestants a Beziers


Malgrat les vacances escolars, milers de ciutadans (7 a 8.000) han omplert els carrers de Béziers per l'Avinguda Clemenceau, el carrer de la República, l'Hotel de Ville, l'avinguda Mas i l'Avinguda Gambetta, el encreuament de les Hores, l'Avinguda Wilson per acabar amb un còctel gegant ofert per l'Unió Local i treballadors de la CGT de la SNCF (Renfe francesa).

Merkel aprova amb trampes prolongar les nuclears entre protestes

El Parlament alemany ha aprovat la llei, impulsada pel govern dretà de la cancellera Angela Merkel, per prolongar el període d'operació de les 17 centrals nuclears que hi ha al país. La coalició de govern de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i el Partit Liberal (FDP) va aconseguir posposar una mitjana de 12 anys "l'apagada nuclear", pactada per al 2022 fa deu anys, entre les empreses energètiques i el govern del socialdemòcrata Gerhard Schröder. La llei és un projecte que Merkel va qualificar de "revolució" i que impulsa personalment.

A canvi de continuar operant les centrals nuclears, els quatre grans grups energètics nuclears, RWE, E.on, EnBW i Vattenfall, pagaran per un espai limitat de sis anys uns 2.300 milions d'euros anuals que seran destinats a consolidar els pressupostos de l'Estat.

També es comprometen a fer una contribució per al desenvolupament de les energies de fonts renovables d'entre 200 i 300 milions d'euros anuals.

Massives protestes

A tota Alemanya, la jornada va estar marcada per massives protestes en contra de la llei nuclear, tant d'agrupacions ambientalistes com d'empreses regionals proveïdores d'energia.

Activistes d'organitzacions ambientalistes es van enfilar, durant el debat parlamentari que va precedir a la votació, a l'edifici seu de la CDU de Merkel a Berlín, i van penjar un cartell en el qual acusen l'agrupació política de servir als interessos nuclears. "CDU = Política per a les empreses d'energia atòmica", podia llegir-se en el cartell. L'acció va durar aproximadament dues hores, després d'això la CDU va eposr denúncies contra els manifestants.

El president del partit Els Verds (Die Grünnen), Cem Özdemir, membres de Die Linke (L'Esquerra) i la secretària general del Partit Socialdemòcrata (SPD), Andrea Nahla, partits de l'oposició, es van acostar a expressar el seu suport als manifestants.

Al matí, aproximadament 2.000 persones es van reunir a Berlín i van formar una cadena humana al voltant del edifici del Reichstag, seu del Parlament Alemany.

Oposició anuncia resistència


Per la seva banda, 50 proveïdors municipals d'energia van llançar una campanya contra els plans del govern, que podrien significar que les inversions en els municipis caiguessin uns 6.000 milions d'euros (8.000 milions de dòlars), segons xifres presentades pel ministre d'economia de l'estat federat de Turíngia, Matthias Machnig.

La llei està redactada de manera que la seva aprovació no requereix el seu pas per la Cambra alta del Parlament, on estan representats els 16 estats federats d'Alemanya i la coalició governant de centre-dreta va perdre la majoria. L'oposició ja va anunciar que presentarà mesures legals contra el procediment.

Roben proves i dades del cas l'Oreal-Bettencourt-Woerth

Agres sospites de posible implicació policial o, encara pitjor, dels serveis secrets francesos en el robatori de proves en el cas l'Oreal estan escalfant encara més el malestar de la ciutadania. Després del robatori de dos ordinadors dels periodistes a les seus dels diaris Le Monde i Point, són les gravacions que es feren en el registre de Liliane Bettencourt, que van donar un gir polític al cas Bettencourt després de la seva revelació al juny per Médiapart, les que han estat robades dels locals d'investigació al subsòl, va anunciar ahir Mediapart.

Aquest robatori, així com dos ordinadors portàtils i un disc dur extern, va ocorrer dues setmanes abans que els ordinadors dels periodistes, de Monde i de Point, que treballen en el cas Bettencourt, diu Médiapart.

"Dos ordinadors portàtils (...) un disc dur extern que contenen dades confidencials i dos CD que inclouen les gravacions fetes famoses de Liliane Bettencourt han desaparegut", explica Médiapart.

El lloc Médiapart va publicar diverses exclusives en el cas Bettencourt, inclosa la publicació de les gravacions secretes entre la multimilionaria i el seu seguici.

El portàtil del periodista Hervé Gattegno Point va ser robat el dissabte a l'oficina del diari. El mateix dia, l'equip de Gerard Davet, periodista de Le Monde va ser robat de casa seva.

EUA perd el control una hora de 50 míssils nuclears

Militars nord-americans van perdre, durant gairebé una hora, el control sobre 50 míssils nuclears a causa d'un error tècnic que es va produir a la base aèria de Warren, a Wyoming, va admetre ahir un portaveu de la Força Aèria dels EUA. L'incident va tenir lloc el passat dissabte, 23 d'octubre. Una fallada d'equips, suposadament causat per un dels cables subterranis, va interrompre "la comunicació entre el centre de control i els míssils, encara que (els militars) van ser capaços de supervisar la seguretat d'aquells" mentre va durar el problema, afirmà el tinent coronel Todd Vician: "Han estat sota protecció en tot moment", assegurà.

Va afegir també que els projectils en qüestió ja van ser revisats sense que es descobrissin danys. A la base Warren, prop de la ciutat de Cheyenne, estan emplaçats 150 míssils balístics intercontinentals Minuteman III. La decisió del dissabte va afectar 50 míssils d'aquest tipus, una novena part de l'arsenal nord-americà.

Rússia acusa Occident de desestabilitzar el Caucas del Nord

Els serveis secrets de països occidentals procuren desestabilitzar la situació al Caucas rus, va manifestar ahir a la nit Alexander Jloponin, representant plenipotenciari del president de Rússia en el Districte Federal nord-caucàsic: "La instigació de conflictes interètnics és una tasca molt seriosa a la qual es dediquen avui els serveis secrets de nacions occidentals o simples provocadors", va assenyalar Jloponin. El tema caucàsic, digué, adquireix especial actualitat a la llum de la pròxima Olimpíada d'Hivern 2014 que tindrà lloc a la ciutat russa Sotxi, a la vora del mar Negre.

El lloctinent de Medvédev esmentar com a "part del concepte general per a desestabilitzar la situació al Caucas" el recent decret del president georgià, Mikhaïl Saakashvili, que va autoritzar la lliure entrada a Geòrgia, sense visat, per als ciutadans russos residents o empadronats a les repúbliques nord-caucàsiques de Txetxènia, Ingúixia, Ossètia del Nord, Daguestan, Kabardino-Balkària, Karacháyevo-Txerkèssia i Adiguea.

Jloponin qualificar aquesta mesura com "truc barat" que apunta contra Rússia.

Miralles i Claramunt presenten l'acord de coalició a Cubelles

El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA, Jordi Miralles, i la presidenta de Dones amb Iniciativa, Mercè Claramunt, van participar ahir en un acte a Cubelles (Garraf) on participà en la presentació de l’acord de coalició a Cubelles, per a les eleccions municipals de 2011, i van explicar les mesures que la coalició es marca com a prioritats després de la vaga general del passat 29-S.

Miralles va explicar que són necessàries aplicar mesures alternatives per crear 300.000 llocs de treball, proposant un Pla de creació d’ocupació verda vinculat a la indústria, a la mobilitat, a l’energia i als residus, i deixant de banda les politiques que aplica el govern central socialista, les quals, segons el líder d’EUiA, vénen marcades per l’FMI. Miralles també es va mostrar partidari d’una reforma fiscal on pagui més qui més té, de lluitar contra el frau fiscal, i de buscar fórmules per modificar la reforma laboral que podrien passar per una Iniciativa Legislativa Poular (ILP).

Després de l’acte, Pere Lleó, president d’ICV de Cubelles, i Alfonso Muñoz, coordinador d’EUiA de Cubelles, van presentar a la ciutadania cubellenca l’acord entre ICV i EUiA de Cubelles, per a les properes eleccions municipals del 2011. Mónica Miquel, regidora d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Cubelles, va valorar aquest acord molt positivament: “Les forces d’esquerres sumen en benefici dels ciutadans i ciutadanes de Cubelles”, va assegurar.

La banca espanyola necessita més de 35.000 milions

El Banc d'Espanya urgeix a les entitats financeres a rearmar el matalàs de provisions. El supervisor està reclamant a bancs i caixes que accelerin les desinversions en actius no estratègics per generar noves plusvàlues, amb les quals recompondre les seves reserves, especialment la dotació genèrica, el rebost que ajuda a cobrir els riscos futurs. Les previsions que fa un any apuntaven que el sector veuria el pitjor d'aquesta crisi el 2010 s'han vingut avall i està interioritzada la idea que van mal dades fins a 2012.

S'espera que el marge d'interessos de la banca disminueixi un 15% cada any entre 2010 i 2012. I amb la certesa que la morositat, encara que a ritme més lent, encara seguirà pujant des del 5,5% actual. La consigna del regulador és nítida: Cal fer caixa i omplir les alforges, davant la persistència de la incertesa econòmica: "Tots hem de vendre el que ens quedi, a uns més i a altres menys", diuen en el sector, on algunes entitats ressalten que en els pròxims mesos hauran d'accelerar el consum de provisió genèrica per esquivar les pèrdues.

Del matalàs anticíclic, propi del sistema bancari espanyol, s'han emprat ja 18.200 milions des de 2008, segons el Banc d'Espanya. El 2007, amb una taxa de mora del 0,84%, les provisions totals de la banca fregaven els 35.000 milions d'euros. El 18% era dotació específica per cobrir préstecs impagats i la resta, matalàs genèric. En l'actualitat, hi ha 61.100 milions en provisions per a crèdits, dels quals més de 37.000 milions (60,5%) són fons específics.

Les reserves, a més de per la duresa de la crisi, ara també noten la pressió de la nova circular de provisions del Banc d'Espanya. La normativa, presentada al maig i posada en marxa l'1 d'octubre, ha accelerat el calendari de cobertura dels impagats (s'han de dotar al 100% al cap de dotze mesos) i ha augmentat la provisió de la cartera d'immobles. Ara arriba al 30% del valor de l'habitatge als dos anys de la seva entrada en balanç.

La nova norma s'ha traduït, en la pràctica, en majors exigències de dotacions a curt termini, un esforç que moltes entitats ja estan carregant contra la provisió genèrica. Entre juny i setembre, aquesta ha passat, per exemple, de 765,000,000 a 302.000.000 a Caja Madrid. A Banesto també ha disminuït en tres mesos de 652.000.000 a 370.000.000.

El major impacte de la circular, en qualsevol cas, encara està per arribar. Els treballs que el supervisor va realitzar abans de l'estiu, per calibrar les conseqüències de la implantació de la nova regulació, mostren que les exigències de provisions del sector augmentaran aquest any un 2% i fins a un 7% el 2011.

L'any que venç gran part de la cartera immobiliària de bancs i caixes, que s'eleva a uns 60.000 milions d'euros, les entitats han rebut el 2010 la primera allau d'habitatges procedents d'adjudicacions judicials (entre 100.000 i 150.000 immobles), però va ser en el primer semestre del 2009 quan es va produir el pic de les compres a promotores. Gran part dels actius adquirits a les immobiliàries amb dificultats complirà el 2011 més de dos anys en balanç, la qual cosa multiplicarà les exigències de provisions.

Plusvàlues realitzades


Des de 2007, la banca ha generat ingressos atípics per més de 20.000 milions amb els quals ha reforçat el seu balanç. Les entitats han venut xarxes d'oficines i també part de les seves participacions en cotitzades, on les caixes encara tenen posicions amb un valor de mercat de 25.000 milions. S'han venut negocis com les assegurances o les gestores de valors i fons, i també s'han obtingut extraordinaris amb la recompra d'emissions de deute que estan cotitzant per sota del seu preu d'emissió.

Menys crèdits i més cars

Les majors exigències de capital (encaminades a augmentar la capacitat de les entitats per assumir pèrdues) incrementaran el cost dels préstecs que es fan les entitats entre si en el mercat interbancari, el que repercutirà en els crèdits que concedeixi la banca a la clientela, que seran més cars i restrictius.

L'efecte d'aquesta restricció del crèdit serà negatiu per al creixement econòmic i, especialment, per a les petites i mitjanes empreses (pimes), ja que no podran compensar les seves necessitats de crèdit amb emissions en els mercats de capitals.

L'exsecretari d'Estat d'Economia amb el PP ha indicat que Basilea III busca una banca més solvent i líquida i, en definitiva, més petita, a falta que es concretin les mesures per evitar que els eventuals problemes d'entitats de gran influència sobre el sistema -conegudes com de risc sistèmic- puguin perjudicar el conjunt de la banca.

Les línies bàsiques de la reforma de Basilea -ja aprovades i que es veuran en la propera cimera del G-20- afavoreixen la macro estabilitat, amb menys creixement del crèdit durant els auges, però amb menor recessió durant les fases descendents del cicle, ha emfatitzat l'economista.

"El que és bo per al fetge pot ser dolent per al ronyó", ha comparat l'exsecretari d'Estat d'Economia i ex president de Lehman Brothers Espanya.

Encara que els efectes del menor crèdit sobre el PIB no siguin rellevants en els pròxims dos anys, perquè tant empreses com particulars estan reduint el seu endeutament, a més llarg termini pot acabar per "aplanar" el cicle econòmic, ha advertit Luis De Guindos.

Els asteroides que podrien aniquilar-nos

Us presentem als NEO. No tenen res a veure amb Matrix, però per descomptat sí que han estat els "elegits", almenys per estar en la llista que les seves sigles representen: els Near Earth Objects o Objectes Propers a la Terra. Els més propers estan en observació per si la seva petitíssima probabilitat d'impacte creixés. Per fer-nos una millor idea, tinguem en compte que la Lluna és a 0,00256 UA. Algunes consideracions: encara que l'autor del gràfic hagi posat a aquests objectes celestes en cercles, es tracta d'asteroides o cometes que orbiten al voltant del Sol, no de la Terra.

(Imatge ampliada) A la part superior s'observen les mides dels asteroides a escala entre ells, però no amb la Terra. Per a la distància, és millor mirar avall, on s'expressa en unitats astronòmiques, la distància mitjana entre la Terra i el Sol D'altra banda, moltes de les aproximacions han ocorregut en el passat, com podeu veure en les dades de baix. A més, tots els objectes aquí representats tenen més d'1 km de diàmetre: això vol dir que són els que, d'impactar, acabarien amb la civilització tal com la coneixem, segons es reflecteix en l'escala de Torí.

El gràfic ha estat fet per Zachary Vabolis, dissenyador gràfic i il.lustrats, basant-se en dades públiques de la NASA.

Aquestes aproximacions són normals, es duen produint durant milions d'anys. No obstant això, hi ha objectes bastant perillosos que no estan reflectits en la imatge, com ara Apofis, del qual s'esperen dues trobades perillosos, en 2029 i 2036. L'objecte no és present perquè mesura "només" 250 metres de diàmetre. En 2029 s'aproximarà prou com perquè s'observi a simple vista: uns 40.000 km (0,0002674 UA, deu vegades més a prop que la Lluna). De tota manera, la seva col lisió està descartada.

El problema és que passarà prou a prop com perquè el nostre planeta alteri l'òrbita de l'asteroide, fent així més impredictible: Es desconeix com afectarà això a les probabilitats de col.lisió del 2036 i més endavant (ja que és un asteroide l'òrbita travessa la nostra i hi ha diverses trobades). No obstant, el més probable és que s'allunyi encara més.

Xina reforçarà regulació del mercat de sucre

El Ministeri de Comerç de la Xina ha promés avui reforçar la regulació dels mercats de sucre després que les reserves ajudaran a estabilitzar els preus que van augmentar recentment a una alçada rècord enmig d'un clima advers. Entre el 10 i 17 d'octubre, els preus al detall del sucre en paquets petits va aconseguir una mitjana de 7,68 iuans (1,15 dòlars USA) el quilogram a les principals ciutats, 1,3% més que al setembre, d'acord amb el Ministeri de Comerç.

Això mostra que els preus han començat a estabilitzar-se, va dir el ministeri, que també va prometre enfortir la regulació del mercat.

Xina subhastar 210.000 tones de reserves de sucre el 22 d'octubre en un intent per frenar els creixents preus, els quals van ser atribuïts al clima extrem freqüent d'aquesta temporada a les principals àrees productores de sucre de la Xina, així com als subministraments menors de l'estranger .

A la regió autònoma de l'ètnia Zhuang de Guangxi, sud-oest de la Xina, la principal àrea productora de sucre del país, els preus del sucre van arribar al preu rècord de 6.000 iuans (902,3 $ USA) la tona l'11 d'octubre.

A més, els futurs del sucre van aconseguir una alçada rècord en vuit mesos de 683,20 lliures per tona a Londres el 15 d'octubre.

El Ministeri de Comerç va dir que les reserves governamentals segueixen sent abundants i va prometre millorar el subministrament del mercat i garantir les necessitats del públic.

Entre octubre de 2009 i setembre de 2010 es van subhastar vuit lots de reserves de sucre amb un total de 1.710.000 de tones, va dir el ministeri.

Xina emetrà 28.000 milions de iuans en bons del Tresor aquesta setmana

Xina emet aquesta setmana un lot de bons del Tresor de registre comptable a cinc anys amb un valor facial total de 28.000 milions de iuans (4.200 milions de dòlars), ha anunciat avui el Ministeri d'Hisenda.

El període de venda de cinc dies començarà el 21 d'octubre i els bons seran comerciables en els mercats d'intercanvis a partir del 27 d'octubre.

L'interès dels bons tindrà una taxa fixa del 2,91% i serà pagat anualment, segons l'informe. Es tracta del lot número 33 del seu tipus llançat pel ministeri aquest any.

Merkel: Un any de mentides, especulació i impopularitat

Fa un any que liberals i conservadors signaren el contracte de coalició governamental que els manté en el poder a Alemanya. Des de llavors, la popularitat de l'actual Govern ha caigut en picat, per l'incompliment de les promeses electorals, els atacs amb el Deutsche Bank del seu amic Ackermann (foto) contra les economies socialistes del sud i ara per intentar forçar canvis amb Sarkozy al tractat de l'Unió que sols convenen a la seva economia especuladora i còmplice amb els defraudadors amics seus, començant pel seu cap Helmut Kohl.

Un tarannà sionista i anticomunista i una hipócrita i mesquina política neocon amb Cuba, Veneçuela o Bolivia

Democristians (CDU), socialcristians (CSU) i liberals (FDP) signaren el 27 d'octubre de 2009 el contracte que segellava la aspirada aliança de dretes per posar fi a un "matrimoni de conveniència" de conservadors i socialdemòcrates i permetre el retorn al poder dels liberals neocons, després d'una sequera de 11 anys.

El contracte de coalició va ser rubricat de manera emblemàtica en la representació del Govern de Rin del Nord-Westfàlia, governat per la dreta.

Avui en dia, Rin del Nord-Westfàlia està en mans novament de socialdemòcrates i Verds, i de cridar-se a eleccions generals en aquest moment, aquests partits i no l'aliança de Merkel estarien en condicions de fer-se amb el poder a Berlín.

Promeses i promeses, tot mentida

En assumir la coalició "negre-groga" (pels colors de les formacions), el president del Partit Liberal i nou vicecanceller i ministre d'Exteriors, Guido Westerwelle, va prometre un "canvi mental i polític" a Alemanya.

Però en el seu lloc, els "socis naturals" es van embrancar en picabaralles interminables en temes com la política tributària o la sanitària. Van aprovar rebaixes impositives als hereus de fortunes i als hotelers que van provocar la indignació de l'home del carrer i van posar en alerta Merkel.

Les promeses de rebaixes fiscals generalitzades, que va proclamar l'FDP en campanya, mai van arribar, i la seva popularitat es va desplomar en dos terços quedant en el 5%, el mínim per assegurar la seva permanència en el Parlament.

Els grans temes es van anar ajornant fins després de les esperades eleccions regionals a Renània del Nord-Westfàlia el maig passat, en què la centre-dreta va ser desbancada per un govern minoritari de socialdemòcrates i verds.

El ministre d'Exteriors Guido Westerwelle va omplir més d'una vegada els titulars al comparar els beneficis d'ajuts estatals per als desocupats amb la "decadència de l'Imperi Romà" i per invitar coreligionaris en els seus viatges a l'estranger pagats amb diners públics.

Merkel, per la seva banda, va ser criticada a Europa per demorar -amb vista a les eleccions regionals- l'anuència d'Alemanya per al paquet d'ajuda financera a la atribolada Grècia, causant greus pèrdues a la moneda europea per pur egoisme partidista i essent -amb el seu soci especulador i amo del deute grec, espanyol o portugués, el suïs amo del Deutsche Bank Josef Ackermann- el principal problema pels "socis" del sud i de l'est, tot amb l'objectiu de posar Alemanya al cap d'Europa i imposar els seus interessos particulars als 27 socis de l'UE.

Política deslluïda

Els ànims es van caldejar encara més després del revés electoral a Rin del Nord-Westfàlia, especialment entre la CSU i el Partit Liberal, que van intercanviar insults i desqualificacions.

Tot i que Alemanya està sortint més ràpid de la crisi, que el Deutsche Bank va ajudar a generar amb la connivència de la dreta europea i dels bancs especuladors americans, la ciutadania va tenir durant molt de temps la sensació que el govern no feia res, quan el que feia era enfonsar l'economia pública per interesos privats.

Ara, un any després, els socis ultra conservadors han accelerat el ritme. Van acordar reduir l'Exèrcit i suspendre el servei militar obligatori, per tenir un exèrcit mercenari ben controlat. També van convenir una reforma del sistema sanitari que costarà més als assegurats i han decidir allargar la vida útil de les centrals nuclears, en contra de ses pròpies promeses i l'opinió pública alemanya, que mai ha importat a la dreta més que per manipular-la.

Amb l'excusa de fer front a una crisi provocada per la seva política neocon, de la qual Alemanya està sortint menys perjudicada gràcies a enfonsar la dels seus socis i pagar la meitat dels interessos pel deute que aquells als que la RFA ha enfonsat premeditadament, Merkel va anunciar el paquet de mesures d'estalvi més gran de la història d'Alemanya, uns 80.000 milions d'euros en els pròxims quatre anys. Però estalvi pels pobres, mentre els seus amics i ella, augmenten beneficis i compren barato tot el que van enfonsar.

Un altre comici regional, el del bastió conservador de Baden-Wurtemberg el març de 2011, podria ser vital per Merkel i els seus aliats. La cancellera ha pres partit a favor d'un megaprojecte de reforma de l'estació central de Stuttgart, la capital d'aquest "Land", que ha desencadenat multitudinàries protestes populars.

Carreras: "El PP ha de millorar la gestió, no pujar impostos"

La coordinadora local d'EUPV a Castelló, Carmen Carreras, considera excessiu l'augment d'un 2% dels impostos i taxes municipals per l'any 2011. “L'Ajuntament ha preferit carregar les economies familiars en lloc de fer un pla de sanejament, que aconseguisca un ús racional dels conters públics que evite el seu malbaratament, la tònica del govern del senyor Alberto Fabra”.

Carreras recrimina la manca de sensibilitat de l'equip de govern de Castelló, i de l'alcalde, Alberto Fabra, amb la majoria de les famílies de la ciutat, que viuen molt ajustadament, i que ara veuran les seues economies més en perill per l'afany recaptatori del Partit Popular.

La portaveu d'EUPV afirma que la mala gestió econòmica del Partit Popular, que ha portat a la ruïna al consistori municipal no la pot pagar la ciutadania, que no té cap culpa, i més en un context de crisi. “L'alcalde pretén pujar més de 18 impostos i taxes de cop, alguns del quals ja estan a uns nivells prou elevats en comparació amb altres municipis, com és l'IBI”, i continua, “el pagament dels impostos per la ciutadania ha de tindre necessàriament com a conseqüència una millor qualitat dels serveis públics, i això no ocorreix a Castelló, tenim un problema greu de gestió”.

La representant d'esquerres a la ciutat de Castelló considera que existeixen moltes altres formes de quadrar els conters públics menys oneroses per a les butxaques dels ciutadans i ciutadanes, i exigeix un pla de sanejament per a contenir “una despesa desbocada que no té reflex en el nivell de vida de la ciutat. El PP ha utilitzat la forma més fàcil i menys treballosa per a ells, una pujada generalitzada d'impostos. La ciutadania es mereix que els polítics es calfen el cap i treballen de valent buscant
solucions imaginatives que són perfectament assolibles com es que es retallen les despeses supèrflues i els càrrecs a dit i assessors polítics, aquesta plantilla es troba sobredimensionada i costa un grapat d'euros”.

EUPV-Alt Palància critica l'acte amb Mario Conde

Davant la visita de l'ex president del Banc Nacional de Crèdit, Mario Conde, a la ciutat de Segorbe amb la finalitat de realitzar una conferència amb el títol de "mirant cap endavant", convidat per l'Associació Cultural Navarro Reverter, EUPV es pregunta si aquesta és la nova referència de la dreta comarca. Conde, després de diverses operacions de compravenda de empreses farmacèutiques espanyoles a multinacionals estrangeres, va ser capaç en només quatre anys d'enfonsar econòmicament a l'entitat, una de les més importants del sistema financer espanyol.

Sent finalment imputat, processat i condemnat per diversos delictes i faltes entre les quals es troben la de falsedat en document, apropiació indeguda i estafa, sumant les seves condemnes una vintena d'anys de presó.

Amb un atur superior al 25% a la nostra comarca i els principals projectes institucionals i privats fracassats, girar la vista cap a personatges tan sinistres dins de la història recent del nostre país suposa un nou pas en la pèrdua de les referències socials i econòmiques de l'Alt Palància per part de la dreta i la falta de connexió amb la realitat i amb el plantejament de solucions als problemes de la zona.

Mario Conde, participa des de 2009 en la tertúlia de l'emissora de extrema dreta "Intereconomía", tertúlia des de la qual s'ha anomenat "Guarra i Puerca" a la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Herrera s'acomiada del Congrés

El diputat d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Herrera, s'acomiadà ahir del Congrés dels Diputats amb una pregunta dirigida a l'executiu espanyol, per conèixer 'l'orientació política que busca el Govern espanyol amb la seva remodelació'. Herrera ha estat diputat en els últims 6 anys i ara inicia una nova etapa en la seva carrera política a Catalunya com a cap de llista a les eleccions al Parlament del pròxim 28 de novembre.

Herrera serà rellevat dijous per Núria Buenaventura, número dos de la llista d'ICV per Barcelona en les darreres eleccions generals Segons un comunicat del partit, Herrera ha situat durant la seva etapa al Congrés com a temes de debat les qüestions mediambientals i la fiscalitat progressiva per fer que aquells que tenen més paguin i aportin més en el manteniment de l'Estat del benestar.

Herrera ha traslladat al Congrés la reivindicació d'usuaris afectats pel mal funcionament de les Rodalies Renfe i els ferrocarrils convencionals a Catalunya davant l'obsessió de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de posar en primer lloc l'arribada de l'alta velocitat com una de les prioritats.

El diputat ecosocialista ha defensat els temes mediambientals i de mobilitat sostenible, i el rebuig de l'energia nuclear, així com el foment de les energies renovables. Herrera també ha participat activament en l'aprovació de la Llei de la Memòria Històrica tot traslladant les peticions de les entitats de recuperació de la memòria.

En aquests sis anys al Congrés Herrera ha estat premiat pels periodistes que segueixen l'activitat parlamentària (Associació de Periodistes Parlamentaris) en tres ocasions: Diputat Revelació, Millor Relació amb la Premsa i diputat més actiu.

Herrera serà rellevat dijous per Núria Buenaventura, número dos de la llista d'ICV per Barcelona en les darreres eleccions generals i actualment directora general de Medi Natural del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i exalcaldessa de la localitat de Rubí.

ICV-EUiA La Llagosta: Propostes d'ordenances i taxes 2011

La coalició ICV-EUiA de La Llagosta ha proposat un conjunt de mesures per a que siguin debatudes en els propers dies en el marc de l’aprovació de les ordenances fiscals, taxes i preus públics per al 2011. ICV-EUiA espera que les seves propostes tinguin una millor rebuda que l’any passat quan “l’equip de govern no en va recollir cap ni una demostrant la seva voluntat”. També últim, i renovat, butlletí de la coalició a La Llagosta, “Solucions” surt al carrer.

La coalició ha proposat a l’equip de govern que en una conjuntura econòmica com l’actual, cal establir criteris polítics que ajudin a garantir els principis d’equitat i progressivitat en la política fiscal, amb l’objectiu de reduir l’impacte econòmic sobre els veïns i veïnes de La Llagosta.

En aquest sentit, la coalició roja i verda ha plantejat a l’equip de govern l’establiment de Taxes i Preus progressius en funció dels nivells de renda i les circumstàncies personals i familiars, especialment en alguns serveis municipals com podria ser el de la Escola Bressol i el Centre Esportiu El Turó, entre altres. Per ICV-EUiA cal tenir en compte l’escenari actual de crisi econòmica per garantir l’accés als serveis de tota la ciutadania. Així doncs, la coalició proposa establir un escalat de preus (a similitud de l’escalat de l’IRPF) que tingui en compte, per exemple, a pensionistes, jubilats/des, discapacitats/des amb pocs recursos i també els/les aturats/des de llarga durada o amb dificultats d’inserció (especialment aquells que no reben prestació), els hi podem bonificar entre un 50 i un 100% determinats serveis: esportius, culturals, de lleure,..., ja que, de no fer-ho, difícilment hi podran tenir accés.

La coalició també ha proposat altres mesures, com establir un nou tractament a la Taxa per Llicència d’obertura d’establiments comercials, que incentivi la instal·lació de nous comerços que ajudi a la dinamització comercial del municipi i a crear nous llocs de treball. Establir bonificacions a l’IBI de fins el 50% als habitatges on s’hi hagin instal·lat sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric d’energia solar o bonificació de fins el 50% pels contribuents d’IAE que hagin incrementat la seva plantilla de treballadors/es amb contracte indefinit en el període anterior al d’aplicació.

Albiol: “La CEU vol fer propaganda ultracatòlica als centres sanitaris”


La diputada d'EUPV, Marina Albiol, considera inacceptable que els recursos públics de tots i totes siguen utilitzats per a fer propaganda ultraconservadora i demana que es derogue el conveni entre la CEU i el Consell que permet als estudiants i estudiantes fer pràctiques als centres sanitaris públics.

Marina considera inapropiat que els i les alumnes de la universitat privada Cardenal Herrera puguen fer pràctiques en centres públics i alhora fer proselitisme de la seua doctrina religiosa. “Els hospitals públics no són el lloc apropiat, per això ja estan les esglésies”, i descriu que la inauguració del curs acadèmic va contar amb la presència del Bisbe de Sogorb-Castelló, que va exhortar a l'evangelització, i el propi gran canceller de la CEU, Alfredo Dagnino va afirmar que “són obra de l'església i al servei de l'església”.

Albiol afirma que els centres de la xarxa pública de sanitat: “No han d'estar vinculats i menys beneficiar a qualsevol ideologia religiosa, siga quina siga. Utilitzar les instal·lacions dels hospitals de Castelló per fer proselitisme católic, va en contra del caràcter aconfessional de les administracions, i no ha de permetre's. Per això demanem que es derogue el conveni que existeix actualment entre el Consell i aquesta universitat privada”.

La diputada asevera que, si els estudiants volen fer les pràctiques mèdiques pròpies de la seua titulació, poden fer-les perfectament en els centres dependents de l'església o qualsevol altre centre privat que estiga d'acord.

EUPV exigeix explicacions sobre la contractació a Medi Ambient

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, demanarà demà al conseller Juan Cotino en la Comissió de Medi Ambient de Les Corts Valencianes que oferisca informació detallada sobre aquestes contractacions de la pròpia Conselleria i de les empreses o entitats públiques dependents d’aquesta. “La conselleria ja té més personal externalitzat que funcionaris. Les subcontractacions s’han convertit en un costum i casos com el de VAERSA, clamen al cel”, critica.

Esquerra Unida ha arreplegat les nombroses denuncies sindicals sobre aquesta qüestió, “sobre la cessió irregular de treballadors, la no creació de places públiques perquè es cobreix el treball amb subcontractats, sobre la xarxa de clientelisme, la contractació a dit, i sobre un llarg etcètera més que cal una explicació completa del conseller Cotino, la qual ens ha estat negada fins ara”.

Torró a més recorda que existeixen ja sancions de la pròpia Inspecció de Treball respecte les externalitzacions i privatitzacions de Vaersa. “Aquesta empresa pública de la Generalitat, dedicada a la preservació mediambiental, arrossega i incrementa, legislatura rere legislatura, un greu problema de precarització laboral, fruit de greus infraccions en la contractació del seu personal i ja és hora que el Consell done la cara i oferisca explicacions en Les Corts Valencianes”, reclama.

ICV-EUiA en "profund desacord" amb la suspensió del Reglament lingüístic

El president del grup municipal d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, expressà el "profund desacord" de la coalició roigverda amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de suspendre cautelarment l'aplicació d'alguns articles del Reglament d'Ús de la Llengua Catalana a l'Ajuntament de Barcelona. Gomà s'ha mostrat convençut de la "plena legalitat" de la normativa, que "promou l'ús social del català sense que aquest sigui excloent ni vulneri els drets individuals de ningú".

Gomà ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona "ha fet, històricament, una aportació molt important al procés de recuperació del català i a les estratègies de normalització del seu ús", i ha assegurat que "l'actual complexitat lingüística existent a la ciutat està relligada i vertebrada per una llengua que és sentida com a pròpia i és comuna pel conjunt de la ciutadania".

En aquest sentit, el president d'ICV-EUiA al Consistori ha lamentat que el PP, promotor del recurs contra el Reglament lingüístic de l'Ajuntament, "persegueixi novament escenaris de fractura social on fonamentar les seves expectatives electorals". "Si avui les seves tesis s'haguessin imposat, Catalunya seria un país dividit en dues comunitats lingüístiques", ha assegurat Gomà, convençut que "el proper Consell Plenari evidenciarà de nou la solitud del PP en contra de la voluntat majoritària de la societat catalana".

ICV-EUiA: Llista electoral de Tarragona

ICV-EUiA ha presentat amb un acte la llista electoral de la demarcació de Tarragona per a les pròximes eleccions catalanes. Hortènsia Grau, cap de llista d’ICV-EUiA per la demarcació, ha indicat que la coalició ha estat capaç de presentar un equip de persones idoni “per seguir fent polítiques d’esquerres”. Grau ha destacat també l’equilibri de la candidatura pel que fa a gènere, procedència territorial i àmbits d’actuació dels 18 candidats i candidates i els onze suplents.

La sobtada mort de Kirchner commou Argentina

En les primeres hores del matí de dimecres 27 d'octubre, moria a casa seva a Los Sauces, Río Gallegos, l'expresident i diputat nacional, Dr. Néstor Carlos Kirchner. Pel que es coneix fins al moment, una sèrie d'aturades cardíaques van derivar en la seva mort sobtada. Kirchner, president de la República Argentina entre l'any 2003 i el 2007, havia estat internat dues vegades prèvies, el 8 de febrer i l'11 de setembre d'aquest any. Malgrat això, el seu sobtat decés, als 60 anys d'edat, ha convulsionat la societat argentina i ha suscitat la consternada solidaritat de diversos líders regionals i mundials. Dotze anys governador de l'austral província de Santa Cruz, Néstor Kirchner va saltar a la política nacional després de la crisi del 2001 i el 2002. En les presidencials de 2003, va accedir a una segona volta contra l'expresident Carlos Menem esgarrapant amb prou feines el 22%. Menem, tanmateix, conscient de la magnitud de la derrota que l'esperava, no es va presentar. D'aquesta manera peculiar, un dirigent gairebé desconegut a l'àmbit nacional, d'una petita localitat del sud del país, arribava a la primera magistratura de la República.

El panorama no podia ser més desolador. Mancat d'una base de sustentació independent, Kirchner enfrontava els cops de cua d'una espectacular crisi econòmica, política i social. Amb la desocupació rondant el terç de la població i la pobresa superant llargament la meitat, molts li van pronosticar un futur breu al capdavant del govern nacional. Clarament, no el coneixien.

Amb voluntat decidida, empenta i atreviment, Kirchner va encarar la renovació de la Cort Suprema de Justícia, on predominava la “majoria automàtica” lligada al menemisme. També va encarar una profunda reestructuració de les Forces Armades. Abans de complir un any en el poder, ja havia donat impuls polític decisiu a l'anul·lació de les lleis d'Obediència Deguda i Punt Final, i ordenava despenjar els quadres de l'expresident de facto Jorge Rafael Videla del Col·legi Militar.

A aquestes alçades, el kirchnerisme mostrava un fort repunt en l'economia, que es replicava en el creixement dels llocs de treball, la baixa de la pobresa i de la indigència i el creixement del consum i la inversió.

Però la iniciativa política del president no deixava marge ni respir. La renegociació del deute externa culminava amb un inusitat èxit el març del 2005. Aquest mateix any, però l'octubre, Kirchner assolia la mesura de la seva independència política, quan la seva dona, la senadora Cristina Fernández, vencia amb facilitat els candidats del duhaldisme.

I encara quedava temps per a més, ja que sobre el tancament de l'any, l'Argentina anunciava la seva decisió sobirana de pagar per endavant tota el deute al Fons Monetari Internacional, acabant d'aquesta manera amb la grollera ingerència dels organismes multilaterals de crèdit en els assumptes interns del país. Menys d'un mes abans, la tasca mancomunada de Néstor Kirchner i Hugo Chávez en la cimera de Mar del Plata forçava el fracàs definitiu de les iniciatives continentals de lliure comerç fomentat pels Estats Units.

I així, en gairebé dos anys, totes les nostres discussions havien estat reformulades; les nostres teories, desafiades; les nostres esperances, superades. L'Argentina s'embarcava en el lustre de més gran creixement de la seva història, consolidava i ampliava els abastos de la seva ciutadania, donava passos decisius en la consolidació d'un rumb que poc temps endarrere hagués semblat impensable. Néstor Kirchner havia esborrat la frontera del que és impossible, i ara tot podia succeir.

Després de la rotunda Victòria de la seva dona, Cristina Fernández, en les eleccions d'octubre del 2007, Néstor Kirchner va passar a un no tan còmode segon pla, i malgrat el declivi electoral de la seva força política, producte del conflicte agropecuari i l'alienació d'amplis sectors de les classes mitjanes metropolitanes, les mesures transcendents van continuar: l'estatizació dels fons privats de pensió, l'establiment de l'assignació universal per fill, la promulgació de la llei de serveis de comunicació audiovisual són només algunes de les marques d'un temps indeleble.

El va tocar anar-se avui, 27 d'octubre, el mateix dia en que el país del Bicentenari deixaria, a través del Cens Nacional, una foto tan diferent d'aquella de 2001, una foto presa per Néstor Carlos Kirchner.