dissabte, 30 de juny de 2012

VIDEO: Vehicles d'assalt dels EUA s'obren camí destruint habitatges afganesos


El vídeo mostra com diversos vehicles d'assalt de la Marina nord-americana s'obren camí destruint habitatges a la província afganesa de Helmand, al sud del país. Les imatges van ser preses el 2011 però s'han conegut ara.

Els militars nord-americans sostenen que l'operació es va realitzar per destruir alguns artefactes explosius que els talibans col·loquen a les carreteres per atacar a les tropes de l'OTAN. No obstant això, el vídeo demostra que els vehicles d'assalt 'Breacher' "obrien noves rutes per àrees residencials", assenyala PressTV i afegeix que els residents havien estat evacuats de casa seva.

Les tropes nord-americanes van emprar els 'Breacher' per primera vegada en les seves operacions a l'Afganistan el 2009. El vehicle és un tipus de tanc equipat amb coets que es llancen a uns 130 metres per tal de fer detonar bombes ocultes, a una distància segura per als soldats.

2 vídeos: Cadena humana contra el govern davant l'hospital de la Vall d'Hebron


Diversos centenars de persones han participat aquest migdia en una cadena humana de protesta contra les retallades dels governs neoliberals de CiU-PP a la sanitat pública catalana i espanyola, que ha envoltat avui l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona.
L'acció de protesta estava convocada per la Plataforma d'Usuaris en Contra de les Retallades en la Sanitat, per protestar contra el pla de reducció del servei per a l'estiu que suposarà que l'hospital més gran de Catalunya, tancarà al juliol, agost i setembre una mitjana de 121 llits sobre els 1.146 llits que té, una reducció d'un 17% dels llits per planta. També tancarà 39 quiròfans.


El de Vall d'Hebron, que és
CADENA HUMANA. Vall Hebron. Dissabte 30 de juny. 11:30 h.

En defensa de la Sanitat Pública i d'Ells Hospitals Públics i de la Seva Qualitat. Rebutgem el repagament i el R.D. de l'ELIMINACIÓ del Dret Universal a l'accés del Sistema Sanitari de Qualitat.

Davant la Gravetat de l'ATAC planificat ALS sistemes Públics de salut i ALS drets socials i democràtics, que està patint la ciutadania. Amb els reiterades, acumulatives i injustes retallades, dissenyades com Autèntic instrument programat per al cambio de model social, i que tinença com a consequència el posar en Perill la cohesió social i el benestar de la ciutadania, Quan no la Seva supervivència, la Plataforma de Usuaris i usuàries en contra de les retallades a la Sanitat Pública, encetem la primera de les Accions reivindicatives conjuntes, de No No i alternativa.

AQUESTA 1 acció reivindicativa conjunta, consisteix en la convocatòria, a les 11:30 h D'aquest dissabte 30-J, d'una CADENA HUMANA Al voltant del Perímetre de l'Hospital General Vall d'Hebron per expressar les El nostre Rebuig a les Mesures, antisocials i antisaludables, dels Governs Mas i Rajoy.

La Plataforma d'usuaris i usuàries en contra de les retallades a la Sanitat Pública, impulsada per l'Espai de Coordinació en Salut "Sap Muntanya" (xarxa de Treball Conjunt dels Àmbits salut dels Moviments Veïnal i 15-M dels Districtes barcelonins de Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinardó), està recolçada per:

 L'Espai de Coordinació en Salut "Sap Muntanya"
 La Junta de Personal de L'Hospital General Vall d'Hebron
 Els dos sindicats catalans CCOO, CGT i IAC (IAC-CATAC)
 la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB)
 els Comissions de salut de les Associacions Veïnals
 Diferents assemblees de barri del Moviment 15-M
 Comissió de Salut del Moviment 15-M
 Diferents col · lectius participants a la Trobada Sanitat # 28e
 DEMPEUS per la Salut Pública
 Iaioflautas

Die Linke acusa Merkel de violar la constitució amb els acords de l'UE

Die Linke, L'Esquerra alemanya, ha acusat avui la cancellera alemanya, Angela Merkel, de violar la constitució, després d'aconseguir la ratificació ahir a la nit al Bundestag (Parlament) i el Bundesrat (Senat) del pacte fiscal i el fons de rescat permanent, el MEDE: "El camí que s'està emprenent actualment és el d'una restricció social i democràtica", ha afirmat Gregor Gysi, cap del grup parlamentari de L'Esquerra, en explicar el recurs d'inconstitucionalitat contra tots dos mecanismes, presentat pel seu partit, format per comunistes i dissidents socialdemòcrates.

El Bundestag és desposseït de les seves competències pressupostàries amb el risc milionari que comporta el Mede i les mesures d'austeritat que estableix el pacte fiscal -malgrat les reformes pel creixement introduïdes per SPD i Die Grünnen amb el suport imprescindible de François Hollande-, que implicarà que "també a Alemanya es retallaran pensions, salaris i prestacions socials", ha subratllat.

"Si el Govern vol imposar ambdós mecanismes, s'haurà de celebrar un plebiscit per a una reforma de la Constitució", ha afegit Gysi, que va dir que "no es pot jugar així amb la Llei Fonamental com s'està fent ara". El cap del grup parlamentari de l'Esquerra es va mostrar convençut que les perspectives d'èxit dels recursos d'inconstitucionalitat presentats són bones. Cal recordar que el recentment nomenat president de la República, Joachim Gauck, es va negar aquesta setmana a signar el Pacte neoliberal, provocant un enuig considerable de Merkel.

Calcula Gysi que en unes tres setmanes es coneixerà la decisió del Tribunal Constitucional sobre això els RECURSOS i la postura presidencial i en conseqüència si les lleis per al pacte fiscal i el Mede han de ser ratificades pel president alemany, Joachim Gauck, i entrar en vigor.

Alhora critica durament que després dels acords assolits en la cimera de Brussel · les, els bancs puguin ser rescatats a través del Mede i va preguntar: "Per què hem de rescatar constantment a bancs i fons d'inversió lliure?".

"Mai i per cap preu aprovarem aquest pacte", va assegurar per la seva banda la copresidenta de L'Esquerra, Katia Kipping, en un acte del seu partit a Münster (oest), en referir al pacte fiscal, ja que equival a "gravar en marbre el retallada de prestacions socials".

El copresident de la formació comunista, Bernd Riexinger, ha dit estar "orgullós que el grup parlamentari de l'Esquerra hagi estat l'únic en votar en contra del pacte fiscal". Alhora, ha acusat a la resta de partits (CDU, FDP, SPD i Grünnen) de no haver après res de la crisi financera i ha assegurat que "tenen una por atroç als mercats", la confiança volen recuperar.

"Què és el que realment han entès des de 2008? Què ha passat? No s'ha regulat res. No s'ha tancat cap paradís fiscal, les activitats en l'ombra de la banca no han sortit a la llum, no s'han prohibit fons d'inversió lliure", va dir.

El recurs d'inconstitucionalitat presentat per L'Esquerra, que considera que el pacte fiscal transgredeix la carta magna alemanya, va ser enviat per fax a Karlsruhe, seu del Tribunal Constitucional, tot just acabar ahir a la nit la votació al Bundesrat.

La vigília, al Bundestag, un total de 491 diputats van votar a favor del pacte fiscal, 111 en contra i 6 es van abstenir, i 493 van votar a favor del Mede, 106 en contra i 5 es van abstenir, mentre que en el Bundesrat, 65 dels seus 69 membres van recolzar ambdós mecanismes.

Els resultats a les dues cambres són clarament superiors al mínim que la cancellera alemanya, Angela Merkel, necessitava per tirar endavant les mesures, encara que van quedar marcats per dissidents dins de la coalició de govern neoliberal (CDU, CSU, FDP) que van votar en contra.

Les claus de l'acord europeu: Hollande 1, Merkel 0

Paper reforçat del BCE. Els governs han acordat atorgar al Banc Central Europeu un paper de supervisor central del sistema bancari europeu, com pressionaven Hollande, l'SPD alemany i Mario Monti. Per a això, han demanat a la Comissió Europea que presenti una proposta que materialitzi aquesta aspiració, i han cridat al Consell Europeu que la implementi abans de finals d'any. Això representa un pas crucial cap a una unió bancària europea i un altre gol a la dictadura de Merkel i el PP neoliberal europeu.

http://noticies.sirius.cat/2012/06/les-claus-de-lacord-europeu-hollande-1.html

L'ANC dóna avui el tret de sortida a la Marxa per la Independència

La Marxa per la Independència, impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana, es posa avui a caminar. La sortida d'aquesta iniciativa es fa a la Seu Vella de Lleida. L'acte comença a les 20.00 amb una marxa dels Camps Elisis de la capital del Segrià fins a la Seu Vella, on a les 21.00 es donarà el tret de sortida a la Marxa i hi haurà les actuacions d'Al Tall i Bonobos, i la participació de Meritxell Gené.

A l'acte, hi ha prevista la participació de diverses personalitats, com Lluís Llach, Xavier Rubert de Ventós, Patrícia Gabancho, Ferran Requejo, Oriol Grau i Quim Torra. També hi participen membres de diferents formacions polítiques, com Joan Tardà (ERC), Josep Maria Vila d’Abadal (CiU) i Toni Strubell (Solidaritat).

Durant l'estiu, hi ha previstes marxes i actes per tot el territori, amb la intenció que la Marxa per la Independència culmini amb una gran concentració a Barcelona l'Onze de Setembre.

Fa un parell de dies es va fer públic que l'ex-entrenador del Barça, Pep Guardiola, ha donat suport a la Marxa per la Independència. A més de Guardiola, Josep Maria Terricabras, Salvador Cardús, Toni Albà, Quim Masferrer, Maria Mercè Roca, Víctor Alexandre, Ricard Torrents i Arcadi Oliveres també hi han donat suport tot i que no podran ser presents avui a l'acte de Lleida.

Annan culpa a la 'comunitat internacional' de la situació a Síria

La comunitat internacional és responsable que el conflicte de Síria amenaci amb estendre's a la regió, que hagi donat un nou espai perquè els terroristes actuïn i que s'estigui aguditzant la batalla sectària al país, segons ha acusat avui l'enviat especial de l'ONU i de la Lliga Àrab, Kofi Annan. Per intentar donar un gir de 180 graus, estan avui reunits a Ginebra els ministres d'Exteriors de França, Gran Bretanya, Estats Units, Xina, Rússia, Turquia, Iraq, Qatar i Kuwait, a més dels secretaris generals de l'ONU i la Lliga Àrab (aquest de Qatar), i l'alta representant d'Exteriors de la Unió Europea, la baronesa neoliberal Catherine Ashton.

"L'amenaça d'una extensió regional, un nou front per al terrorisme internacional; l'espectre de caure en un conflicte sectari, i tot això en una de les regions més conflictives del món. Aquesta és una situació que tots hem permès que es donés" , va dir Annan.

"Ningú hauria de tenir dubtes dels extrems perills que implica el conflicte: per Síria, per a la regió i per al món", va advertir l'enviat especial, i va assumir la responsabilitat col·lectiva.

"No hauríem d'haver arribat a aquesta situació"

Ho van intentar en va els seus subalterns, que divendres van estar llargues hores negociant sense arribar a cap acord, donat les postures oposades dels occidentals i àrabs d'una banda, i Xina i Rússia de l'altre, que rebutgen qualsevol solució imposada de forma exterior i no consensuada amb el règim de Bacher al-Assad.

Annan va reconèixer aquestes diferències, però va encoratjar als reunits a superar-les per tal de trobar una solució que beneficiï a tots.

"Aquest és un problema sirià, amb orígens sirians i la principal responsabilitat per a resoldre'l recau en els sirians. Però la comunitat internacional, particularment les potències en aquesta sala, té un paper de suport essencial".

"Units podeu ajudar a crear les condicions que permetrien als sirians a crear la seva pròpia solució política. Però si esteu dividits, les possibilitats d'aquest resultat disminueixen", ha afegit l'exsecretari general de l'ONU.

Annan va assumir una vegada més que el seu pla de pau de sis punts mai va ser implementat, ja que el seu principal premissa, l'alto el foc, no va ser respectat des del primer dia de la seva suposada entrada en vigor, el passat 12 d'abril.

Malgrat això, va sol·licitar suport per intentar fer-ho, advocant per la creació d'un procés polític a través de la formació d'un govern de transició "que inclogui dones i homes als quals no se'ls pugui retreure res".

"Això requereix un diàleg nacional, un procés de revisió constitucional subjecte a aprovació popular i eleccions justes i lliures", va suggerir Annan, qui no va dubtar a demanar que l'acord inclogui "conseqüències en cas de no compliment".

El règim ja ha anunciat que no accepta solucions imposades des de l'exterior, i l'oposició formada por un desconcert de bandes terroristes, cadascú amb els seus propis interessos -com a Líbia- ha avançat que no formarà govern amb membres d'un Executiu que té "les mans tacades de sang".

En una carta oberta publicada prèviament al diari ginebrí "Le Temps", Annan va acusar les potències de "haver-se tancat en un diàleg de sords que no fa més que atiar l'incendi. Intencionadament o no, han encoratjat al govern i a una part de l'oposició a considerar que la força era l'única opció possible".

Conscients d'això, les potències van tenir una sèrie de trobades bilaterals abans de començar la reunió plenària, que prossegueix sense avenços públics.

Felip Puig s'amaga de la ciutadania

El conseller d'interior va accedir dues hores abans i per la porta del darrera al local on havia de pronunciar una conferència el dimecres 27 de juny. Minuts més tard, l'alcalde i alguns regidors de l'equip de govern també van evitar les protestes organitzades davant la seu a Girona de l'Obra Social Espaicaixa. L'organització va al·legar motius de seguretat que és com s'en diu de la por entre l'oligarquia nazicatòlica. És la representativitat real que té un govern de fatxendes en una dictadura de corruptes. Foto: Puig, especialista en fugir d'estudi.

Al llarg del dia es van produir diverses mostres de rebuig a la presència del conseller. Des de primera hora del matí, les portes principals del recinte Espaicaixa van aparèixer amb taques de pintura vermella i verda, tot i que van ser retirades immediatament. La presència del conseller va comportar que aquell dia la seu de l'obra social de la Caixa suspengués les activitats dirigides als seus usuaris, en gran part gent gran.

A la tarda, una vuitentena de persones es van concentrar en motiu dels casos repressius oberts a la ciutat des de que Felip Puig ostenta el càrrec de conseller d'Interior, com ara la desena d'encausats durant la càrrega dels mossos d'esquadra al llarg de la visita d'Artur Mas a la UdG, els sis encausats per una suposada agressió a l'alcalde, les dues persones multades per participar a una manifestació antiracista a Salt, així com la vintena de persones identificades arran del desallotjament del rectorat de la UdG o de l'ocupació de La Caixa del passat 15 de maig, entre d'altres casos, en una manifestació convocada per l'Assemblea Popular de Girona, CGT, COS, CUP, Endavant (OSAN), IAC, Maulets i SEPC, sota el lema “ni retallades, ni repressió”.

El fort desplegament policial preparat per l'ocasió va contrastar amb la manifestació pacífica que hi havia davant les portes de la seu de l'entitat bancària. Vuit furgonetes antidisturbis dels mossos d'esquadra desplegades entre l'estació de tren i els accessos a la plaça Poeta Marquina van custodiar la zona, així com diverses dotacions uniformades i més d'una desena d'agents de paisà a l'interior del local.
oto:

L'OTAN nega a Síria el dret a defensar el seu territori

Armando Pérez: L'OTAN, el bloc militar occidental més poderós del món, en termes categòrics i fins amb certes dosis de demagògia, va negar a Síria el dret a defensar el seu territori en condemnar el país àrab per enderrocar un caça de Turquia que va violar el seu espai aeri, durant una fosca missió considerada per experts militars a Rússia, com una provocació premeditada.

El secretari de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, va afirmar que la destrucció del caça turc el 22 de juny, va ser una acció inacceptable i un altre exemple de com les autoritats sirianes "violen les normes internacionals, la pau, la seguretat i les vides humanes". Declaracions que van causar molt sorpresa a Rússia, perquè defensar la sobirania nacional mai ha estat una violació de les normes internacionals, i tenint en compte la procedència de l'avió infractor, l'exèrcit sirià no va poder obrar d'una altra manera.

Perquè en les actuals circumstàncies, Turquia és un dels principals enemics potencials de Síria, ja que el seu govern, des del seu territori, obertament tolera, executa o finança el lliurament d'armament a una oposició insurgent per tal de derrocar el govern legítim, i sumir el poble sirià en una cruenta guerra civil de conseqüències impredictibles.

A partir d'aquestes consideracions, qualsevol militar sirià, fins al recluta més novell, comprèn que la incursió d'un caça turc en l'espai aeri del seu país és una amenaça evident que requereix respostes contundents.

Analitzant la informació disponible, experts militars consideren infantil i cíniques les reclamacions fetes per alguns governs occidentals que Síria va haver evitar la destrucció de l'avió i potser, va haver ordenar als seus caces de la Força Aèria interceptar l'avió turc, custodiar fins als límits del espai aeri, o obligar-lo a aterrar en territori sirià.

Aquest tipus de mesures són aplicables en situacions quan els infractors són avions amb passatgers o de la Força Aèria de països amb les que existeixen relacions normals, i no en el cas de circumstàncies hostils, com les actuals relacions turc-sirianes.

A més, el fet que el caça de reconeixement va violar l'espai aeri sirià va ser reconegut pel primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan durant una al·locució al parlament on va dir que el caça va realitzar un vol d'instrucció i que per error, i durant poc temps, va entrar en l'espai aeri sirià.

Però segons sembla, els militars sirians no creuen en els errors turcs i van afirmar que l'avió de reconeixement turc, un RF-4E, va volar a baixa altura pel que no va ser detectat pels radars, i que les tropes de la guàrdia costanera en detectar visualment l'avió infractor, van obrir foc amb bateries de defensa antiaèria.

És a dir, segons la versió siriana, l'avió va ser derrocat amb un projectil de canó, i no per un míssil dirigit, com afirmen els turcs.

"Va ser una incursió basta i inesperada Quan els nostres militars van veure el caça tan a prop no van poder fer res més que obrir foc amb canons. A la cua de l'avió van quedar orificis fets pels projectils, l'abast d'aquestes bateries no supera els dos quilòmetres i no van poder abatre cap blanc en aigües internacionals", va dir a la premsa el representant de la cancelleria siriana, Jihad Makdissi.

A favor d'aquesta versió queda el fet que després de l'atac, l'avió turc va poder volar uns quants quilòmetres més fins a la seva caiguda en sòl sirià, cosa que no passa després de l'impacte d'un míssil.

Fonts pròximes a la intel·ligència militar russa consultades per la premsa moscovita no descarten la possibilitat que l'incident del caça turc va tenir relació amb la fuga d'un coronel en un MiG-21 de la Força Aèria de Síria, que va demanar asil polític a Jordània, alguns dies abans.

Després descodificar del MiG-21 els senyals de reconeixement amic-enemic, secretes per a cada país, el caça turc va poder realitzar aquest vol il·legal per comprovar aquests paràmetres, i la capacitat operativa de les estacions de radar i els sistemes de defensa antiaèria de Síria.

Informació clau en el moment d'una intervenció militar contra Síria per la qual aposta la majoria de països occidentals i les monarquies del Golf Pèrsic, i que fins al moment, no es produeix per la inamovible postura de Rússia i Xina disposats a vetar qualsevol resolució en el Consell de Seguretat que insinuï l'ús de la força contra Damasc.

Actualment, l'ajuda estrangera a les parts enfrontades a Síria es realitza de forma indirecta, Iran i el moviment Hezbollah al Líban ajuda al president Baixar Assad, mentre que l'Aràbia Saudita, Qatar i Turquia ajuden a l'oposició armada siriana.

Segons analistes russos, l'evolució dels esdeveniments indica que falta poc temps perquè aquesta ajuda indirecta passi a una fase directa, amb el risc que esclati un altre conflicte regional al Pròxim Orient.

Perquè en territori turc cada dia augmenta el flux de la població siriana que busca seguretat en camps de refugiats on no existeix cap control.

Davant la proximitat del caos, les autoritats d'Ankara ja pensen en la creació d'una zona de contenció a la frontera amb Síria sota la protecció de l'exèrcit turc, o en el millor dels casos per tropes internacionals de pau.

El problema és que com demostren els fets, en aquests camps de refugiats també s'aglutinen agrupacions de l'oposició armada, voluntaris i mercenaris per combatre contra l'exèrcit sirià i fins i tot delinqüents comuns.

Segons la premsa nord-americana en aquests campaments ja operen agents de la CIA que controlen la distribució d'aquest armament que també pot caure en mans d'agrupacions extremistes com Al-Qaida i els seus aliats.

Com en altres ocasions, Al-Qaida pot ser un aliat tàctic útil per derrotar a l'exèrcit sirià i enderrocar Bashar que són els plans dels EUA i els seus amics.

El problema és que Al-Qaida té el costum de tornar les seves armes contra els seus benefactors.

L'AN crida a declarar com a imputada a l'antiga cúpula de la CAM

El jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez ha citat a declarar en qualitat d'imputats a cinc antics directius de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) per presumptes delictes societaris, estafa i manipulació del preu de les coses, segons l'acte dictat el passat 28 de juny. Foto: L'exdirectora general de Caja Mediterráneo (CAM), María Dolores Amorós.

El 10 de juliol declararan l'exdirector general de recursos de la CAM Vicente Soriano Terol i l'exdirector de planificació i control de la caixa alacantina, Teófilo Sogorb. El dimecres 11 de juliol, per la seva banda, està citat l'expresident del consell d'administració de l'entitat financera Modesto Crespo.

L'endemà, dijous 12, serà el torn per l'exdirector general de l'entitat Roberto López Abad i el 13 de juliol, compareixerà l'última directora general de la caixa alacantina, María Dolores Amorós, que va perdre la demanda per acomiadament improcedent que va interposar i es va quedar sense l'indemnització de 10 milions que exigia.

Aquests cinc exdirectius de la cúpula de la CAM es van portar 13 milions d'euros com a retribució pel seu treball en l'entitat llevantina. A més, entre 2004 i 2008, la CAM va augmentar un 61% el pagament als alts directius entre 2004 i 2008, passant dels 2,16 als 2.480.000 d'euros.

Tots ells seran els segons directius de caixes d'estalvis intervingudes pel Banc d'Espanya que compareixen davant l'Audiència Nacional, després dels antics gestors de Caixa Castella la Manxa, que van declarar al febrer de 2011.
Intervinguda fa gairebé un any

El nou titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 de l'Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez, reprèn així les diligències d'investigació per la causa oberta contra la CAM al novembre de 2011 pel jutge Fernando Grande-Marlaska, arran de la denúncia presentada per l'advocat Diego de Ramon, que representa prop de 500 afectats per l'escàndol de les participacions preferents. A la causa es va sumar la Fiscalia Anticorrupció.

Comunicar beneficis de 39 milions quan tenien pèrdues de 1.136.000


A més, Gómez Bermúdez ha citat a declarar, el proper 16 de juliol, als perits de l'auditora PwC que van elaborar els informes sobre l'anàlisi dels estats financers de la caixa d'estalvis i sobre les jubilacions vitalícies i prejubilacions, que es autoadjudicar els antics gestors.

La CAM, qualificada per Fernández Ordóñez com "el pitjor del pitjor" el passat mes d'octubre, va ser intervinguda pel Banc d'Espanya el 23 de juliol de 2011 i va substituir als seus administradors. A més, va aprovar una injecció de 2.800 milions d'euros per part del FROB, els administradors van elaborar els informes on es descriuen les nombroses irregularitats comeses pels antics gestors de la CAM, sobretot en la concessió de crèdits al sector immobiliari i en la concessió de pensions vitalícies per a la cúpula directiva.

Al març de 2011, els gestors de la caixa d'estalvis, actualment propietat del Banc Sabadell, van comunicar a les autoritats financeres uns beneficis de 38,9 milions d'euros quan tres mesos després els comptes llançaven unes pèrdues de 1.136 milions d'euros.

El Regne Unit denuncia Israel davant l'ONU per torturar nens palestins

Un grup de juristes britànics han presentat a l'ONU un informe que recull les suposades tortures de nens palestins per part dels militars israelians. D'acord amb el document Children in Military Custody (Nens sota custòdia militar), als menors palestins els posen grillons i romanen en reclusió aïllada mentre estan sota la custòdia israeliana, el que és considerat com una tortura i viola la Convenció sobre els Drets del Nen de l'ONU.

L'informe es va elaborar amb el suport financer del Ministeri de Relacions Exteriors del Regne Unit a partir de la informació recollida per 12 advocats britànics que van visitar Israel i van conversar amb diferents agències de l'ONU, ex soldats israelians, diverses ONG hebrees i amb els propis nens palestins.

Segons la informació reflectida a l'informe, els militars israelians solen arrestar els menors palestins de nit a casa seva. Després els tapen els ulls, els lliguen les mans i els transporten a centres d'interrogatoris a terra de vehicles militars i cap per avall. "De la majoria dels nens s'abusa verbalment i físicament, no els informen sobre el seu dret a tenir un advocat o a guardar silenci.

De vegades els fiquen en cel·les d'aïllament i els fan signar papers que no poden comprendre perquè estan escrits en hebreu, assenyala l'informe.

La Justícia hebrea: selectiva i discriminatòria

Així mateix el document redactat pels experts britànics revela discriminació en les lleis israelianes: hi ha unes normes legals aplicades als israelians i altres, als palestins. D'acord amb la legislació del país hebreu, un nen israelià menor de 14 anys no pot ser empresonat, mentre que a un palestí el poden ficar a la presó si ha complert ja els 12 anys. Els menors israelians tenen suport legal en un termini màxim de 48 hores des del moment de la seva detenció, mentre que els palestins poden passar fins a tres mesos a la presó fins veure un advocat.

Greg Davies, un advocat britànic i defensor dels drets de l'infant encarregat de redactar l'informe, assenyala que es tracta d'una evident discriminació dels menors palestins, el que és una violació de l'Article 2 de la Convenció sobre els Drets dels Infants.

Davies afirma que els membres de la delegació britànica van veure amb els seus propis ulls a un menor palestí amb cadenes quan van visitar un tribunal israelià. "El més sorprenent era que les autoritats israelianes sabien que la delegació britànica estaria allà aquell dia", apunta l'advocat. Un fiscal militar hebreu va assenyalar a la delegació dels juristes britànics que "cada nen palestí és un terrorista potencial". Aquesta postura, segons Davies, només originarà més injustícia a la qual només Israel pot posar fi.

Chávez: "Mercosur és un escut per protegir-nos de l'imperialisme"

Hugo Chávez va emfatitzar ahir que tant el Mercat Comú del Sud (Mercosur), així com l'Aliança Boliviariana per als Pobles de la nostra Amèrica (Alba) i la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) són un escut en contra de l'imperialisme i els seus plans desestabilitzadors. L'afirmació la va fer el Primer mandatari via telefònica en un contacte amb Telesur, després que els presidents del Mercosur aprovessin a la Cimera de Caps d'Estat realitzada a Mendoza, Argentina, l'ingrés ple de Veneçuela a aquest bloc regional.

El president va explicar que Veneçuela havia realitzat la sol·licitud d'ingrés fins i tot molt abans que assumís ell la presidència, incrementant els seus esforços de manera formal cada any. Va afegir que el 4 de juny de 2006 es va signar un protocol d'adhesió, el qual després hauria de ser aprovat pels respectius parlaments dels països membres.

"Després vam aconseguir superar una trava tremenda que era el procés de Paraguai, aquest mateix que va donar el cop d'Estat contra (Fernando) Lugo en una actitud irracional, una actitud furibunda contra Veneçuela", va destacar.

Va emfatitzar que aquesta actitud causava mal a la integració de Llatinoamèrica i fins al propi Paraguai, que fins i tot el 2011 hi va haver una proposta a la Cimera d'Amèrica Llatina (CAL) de fer una modificació del reglament per a l'ingrés de Veneçuela que va estar a punt de aconseguir-se, però que novament es va frenar tota la voluntat política i tot el treball tècnic per la negativa del senat de Paraguai.

"Aquest enclavament autoritari, el Congrés de Paraguai, és un exemple dels enclavaments autoritaris que van quedar en aquest continent després de la caiguda de la dictadura dels militars d'extrema dreta, subordinades a l'imperi ianqui, que no tenen cap codi d'ètica, cap codi polític ", ha recalcat.

Chávez ha destacat que: "Amèrica del sud és l'epicentre d'una gran revolució", com ho havia projectat fa diversos anys el líder de la revolució cubana, Fidel Castro.

PVa citar al líder de la revolució cubana Fidel Castro qui va expressar que: "En el ventre d'aquest Continent està continguda una revolució. Està prenyada l'Amèrica Llatina, i algun dia naixerà aquesta revolució. Ningú sap com naixerà i si serà atès el part per eminents metges o per una llevadora. Ningú sap si naixerà amb dolor o sense dolor, però algun dia parirà aquest Continent una revolució ".

"El part va passar i està en ple desenvolupament una revolució democràtica pacífica. Aquest Continent ha de ser un territori de pau, una zona de pau, aquí no permetrem que tornin cops d'Estats, invasions, desestabilitzacions. Que es compleixi el mandat dels nostres pobles! ", va manifestar Chávez, i va concloure" Visca el Mercosur!. Visca la unitat de la nostra Amèrica! i Visca els nostres pobles! ", va exclamar.

Els presidents del Mercosur van acordar convocar una reunió especial que serveixi d'admissió oficial de Veneçuela al Mercosur, per al dia 31 del juliol pròxim, a Rio de Janeiro, Brasil.

Igualment, van decidir convocar a tots els països d'Amèrica del Sud perquè enmig del complex escenari internacional s'uneixin per aconseguir que el procés d'inclusió social, protagonitzat en l'última dècada a la regió, s'aprofundeixi i actuï com a factor d'estabilitat econòmica i social en un ambient de plena democràcia.

Derrota a l'imperialisme

El cap d'Estat veneçolà va destacar que és una derrota per l'imperialisme nord-americà i les burgesies subordinades de la regió, entre elles la de Veneçuela, que juntament amb la de Paraguai va fer l'impossible per evitar la inclusió del país en el referit bloc regional.

Ha apuntat a més que l'ingrés d'aquest 29 de juny és un dia històric per a la integració i l'ètica, sobretot per als enclavaments autoritaris hereus de les dictadures d'extrema dreta.

Chávez va destacar que durant els últims 13 anys, la burgesia i l'imperialisme han estat darrere de les decisions dels senadors de Paraguai; igual que darrere del cop d'estat contra Fernando Lugo, president destituït del país sud-americà.

Va emfatitzar que els pobles del món estan observant els atropellaments a la sobirania dels països per part de la dreta.

"L'àguila no caça mosques! Veneçuela està ocupant un lloc que sabrà dignificar per seguir enfortint la unitat de Sud-amèrica".

La Xina completa amb èxit la missió espacial Shenzhou-9

Els cosmonautes xinesos de la missió "Shenzhou-9" van tornar ahir a la Terra després d'una missió de tretze dies a l'estació espacial en construcció "Tiangong-1", ha informat la cadena de televisió CCTV del país asiàtic. Segons la font, la càpsula va aterrar a prop de les 10.00 hora local (02.00 GMT) tal com estava planificat, al comtat de Siziwang, al nord de la regió autònoma de Mongòlia Interior (nord de la Xina), on van aterrar anteriorment les vuit sèries prèvies de naus "Shenzhou".

Els cosmonautes Jing Haipeng, Liu Wang i Liu Yang, aquesta última la primera dona xinesa a viatjar al cosmos, van retornar a casa en "bones condicions", d'acord amb informació de l'equip mèdic que els va atendre després de l'aterratge. Des del Centre de Control Aeroespacial de Pequín, el ministre Wen Jiabao va fer seguiment del retorn de la tripulació que va estar a l'espai des del 16 de juny passat.

Els cosmonautes o "taikonautas", ("taikong" significa "espai" en mandarí), van ser rebuts amb una breu cerimònia després de sortir de la nau una hora després de l'aterratge.

El veterà i comandant de la nau He Haipeng va ser el primer a sortir de la càpsula, seguit del seu company i militar Li Wang L'única dona a bord, i la primera xinesa a viatjar al cosmos, Liu Yang, de 34 anys, va ser l'última a abandonar el vehicle espacial.
Xina va iniciar el seu programa per conquerir l'espai el 8 d'octubre de 1956. El primer vol tripulat del país asiàtic va tenir lloc l'octubre de 2003, en què va participar el cosmonauta Yang Liwei a bord de la nau espacial "Shenzhou-5".

Turquia desplega armament antiaeri a la frontera amb Síria

Uns trenta vehicles militars, inclosos camions carregats de bateries de míssils, van partir de la província del sud de Hatay, segons els mitjans locals. El passat juliol 26 l'Exèrcit turc ja va enviar almenys quinze unitats d'artilleria i tancs a la mateixa zona en el marc del conflicte que va començar entre Ankara i Damasc la setmana passada després que l'Exèrcit sirià ataqués avions militars turcs que sobrevolaven el seu territori .

El 22 de juny Turquia va anunciar que una de les seves aeronaus de reconeixement RF-4E va ser enderrocada per la defensa antiaèria de Síria i va caure a vuit milles de les aigües territorials sirianes. Cap dels dos pilots de l'avió han estat localitzats. Tres dies després, el Govern turc va informar que les Forces Aèries sirianes van obrir foc contra un avió turc que portava a terme l'operació de recerca i rescat dels dos pilots.

Per la seva banda, Síria va adduir que va actuar en defensa pròpia ja que tenia tot el dret a atacar una aeronau no identificada que sobrevolava el seu espai aeri.

Descobreixen a Groenlàndia el més antic cràter de la Terra

Geòlegs europeus i russos han descobert prop de la ciutat de Maniitsoq (foto), Groenlàndia, el més antic cràter de la Terra, de 100 quilòmetres de diàmetre, que va sorgir fa 3.000 milions d'anys per la caiguda d'un asteroide de 30 quilòmetres, diu un article publicat a la revista Earth and Planetary Science Letters.

"Aquest descobriment únic permet estudiar les conseqüències d'un bombardeig meteòric del planeta que es va produir 1.000 milions d'anys abans del que es creia anteriorment. Necessitem tres anys per convèncer la comunitat científica escometre tal estudi. Els empresaris van ser els primers a reaccionar. Van organitzar l'exploració del cràter el 2011, esperant trobar jaciments de níquel i platí", va dir Iain McDonald, de la Universitat de Cardiff, que dirigeix ​​els estudis.

McDonald i els seus companys, inclòs Borís Ivanov, expert d'un institut de l'Acadèmia de les Ciències de Rússia, van fer tal descobriment després de diverses expedicions a Groenlàndia el 2010 i 2011.

El geòleg Adam Garde, del Servei Geològic de Dinamarca i Groenlàndia, va ser el primer a suposar l'existència d'un cràter en aquest lloc el 2009. Mentre estava analitzant uns mapes geològics a prop de Maniitsoq, va descobrir anomalies estranyes en l'estructura de les roques locals, provocades, segons sembla, per l'impacte d'un meteorit gegant.

A l'estudi d'aquest fenomen es van incorporar científics de Rússia, Gran Bretanya i Suècia. Van ser organitzades dues expedicions, durant les quals van ser rebutjades altres explicacions d'aquestes anomalies i es va confirmar la de l'impacte d'un meteorit gegant.

Aquest esdeveniment es va produir fa uns 3.000 milions d'anys. Això explica l'absència de la tassa, habitual forma dels cràters. Durant un temps tan llarg, Groenlàndia va viure diversos períodes glacials i de formació de muntanyes, que van esborrar totes les empremtes de la caiguda del meteorit, excepte les deformacions provocades en les roques per l'ona de xoc.

Els càlculs realitzats van permetre concloure que es va tractar d'un asteroide de més de 30 quilòmetres. De caure tal cos sobre un continent, hauria provocat un embut de fins a 600 quilòmetres de diàmetre, o el doble que el cràter Vredefort a Sud-àfrica. Segons geòlegs, un cos celeste d'aquesta mida és capaç de "evaporar" un Estat mitjà i esborrar de la faç de la Terra totes les formes superiors de la vida.

Aquest descobriment ajudarà també als astrofísics a comprendre millor les condicions en què es formaven planetes i meteorits durant la joventut del sistema solar, suposen científics.

El PP col·loca a un germà d'Aznar al Tribunal de Comptes

Entre els candidats col.locats per PP i PSOE al Tribunal de Comptes destaquen dos consellers pel PP: Manuel Aznar López, germà gran de l'expresident del Govern José María Aznar, que fins ara estava treballant en el Defensor del Poble, i Margarita Mariscal de Gante, exministra d'Justícia d'Aznar.

Cap a les 20 hores, quan vencia el termini fixat, han arribat al registre general del Congrés els números 1 i 2 del grup popular, Alfonso Alonso i José Antonio Bermúdez de Castro, i Antonio Hernando, secretari de Relacions Institucionals i Política Autonòmica del PSOE, i s'ha pogut conèixer la llista completa dels noms pactats pels dos partits per renovar els òrgans constitucionals.

L'òrgan fiscalitzador dels comptes públics i per tant de la corrupció en que PP i PSOE són implicats en nombrosos casos, estarà presidit per Ramón Álvarez de Miranda -de coneguda família franquista i que va ser diputat per l'UCD inventada pel rei-, també proposat pel PP. La resta dels candidats per al Tribunal de Comptes són, dels proposats pel PP, Ángel Algarra Parets, María José de la Fuente i de la Calle, José María Suárez Robledano, i Javier Medina Guijarro, i dels proposats pel PSOE , Felipe García Ortiz, Enriqueta Chicano Jávega, María Dolores Genaro Moya, Lluís Armet i Coma i Maria Antònia Lozano Álvarez (aquesta última, pactada pels socialistes amb IU).

divendres, 29 de juny de 2012

La NASA sospita que hi ha un oceà sota la superfície de Tità

La sonda Cassini de la NASA va enviar algunes dades que fan sospitar que hi ha una capa d'aigua líquida sota la superfície de Tità, una de les llunes del planeta. Els investigadors van observar que la lluna es contreia i s'expandia a mesura que orbitava a Saturn.

Si Tità fos només de roca, l'atracció gravitacional de Saturn provocaria protuberàncies de prop d'1 metre d'alçada. No obstant això, s'han observat formacions que sobresurten fins a 10 metres, el que suggereix que no només hi ha roca present. La investigació va ser publicada a la revista Science.

L'observació "porta a la gairebé ineludible conclusió que hi ha un oceà amagat en la profunditat", va declarar Luciano IESS, autor principal del paper i investigador de Cassini a Itàlia. "La recerca d'aigua és una fita important en l'exploració del sistema solar, i hem descobert un altre lloc ara on és abundant", ha indicat.

Tità té una òrbita de 16 dies, ia través de Cassini es va observar que la seva forma canvia lleugerament depenent del lloc de l'òrbita en què estigui. La sonda va mesurar les variacions que la gravetat produïa a la lluna. Una capa oceànica no necessita ser molt gran o profunda per crear aquestes marees. Com la superfície de Tità és en gran mesura gel, que és abundant en diverses llunes del sistema solar, els científics suposen que aquest oceà que està sota la superfície sòlida és probablement d'aigua.

A la Terra, les marees de l'oceà es produeixen per l'atracció que la Lluna i el sol generen en atreure a l'aigua. En els oceans oberts, aquestes marees arriben fins a 60 cm d'altitud. Encara que l'aigua és més fàcil de moure que la roca, la gravetat del sol i la lluna també provoquen que l'escorça s'elevi a fins a 50 cm.

El que existeixi aigua a Tità no significa que hi hagi vida, encara que els científics creuen que hi ha més probabilitat que aquesta es generi quan hi ha aigua en contacte amb roca. No obstant això, fins al moment no podem veure l'interior de la lluna així que no es pot determinar amb exactitud què hi ha sota l'escorça.

L'existència d'aigua també desperta dubtes respecte a la manera com Tità emmagatzema metà en el seu interior, un misteri que no ha pogut ser resolt encara. La presència d'aigua i potser amoni podria ajudar a explicar aquest fenomen.

El repagament de fàrmacs s'ajorna a Catalunya per als pensionistes fins a l'octubre

Els pensionistes catalans que -a part l'euro català de CiU per cada medicament- hauran d'abonar el 10% de l'import dels fàrmacs segons la normativa d'Ana Mato (PP) diferiran el pagament fins a l'octubre, quan el sistema informàtic ja pugui garantir quin és el límit concret que els correspon abonar per renda, segons ha anunciat avui el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa.

Amb aquest procediment transitori es vol evitar que els pensionistes avancin uns diners que la Generalitat creu que aquests usuaris necessiten, fins a saber amb exactitud qui ha de pagar i quina quantitat, segons ha explicat Padrosa.

El director del Servei Català de la Salut ha donat a conèixer en una roda de premsa els mecanismes que utilitzarà Catalunya per posar en marxa el pròxim 1 de juliol el nou sistema de repagament, en funció de la renda.

Segons Pedrosa, fins l'1 d'octubre l'usuari rebrà els fàrmacs com sempre i la farmàcia li lliurarà un justificant de dispensació en el qual s'indica que els medicaments que li han lliurat estan subjectes al nou règim de repagament.

Demà dissabte, 30 de juny, durarà un segon més

Dissabte que ve, 30 de juny, durarà un segon més per decisió del Servei Internacional de Rotació de la Terra i Sistemes de Referència. Aquest segon addicional, anomenat també intercalar, s'agrega cada 30 de juny o 31 de desembre per limitar a un màxim de 0,9 segons la diferència acumulada entre el temps solar mitjà i el Temps Universal Coordinat (UTC), dues escales que coexisteixen des la dècada de 1970, després de la invenció de rellotges atòmics. Foto: Rellotge atòmic de Cesi, el més precís del món.

El Servei de rotació terrestre, vigilant oficial de l'UTC, va decidir el gener passat que l'ajust de torn es farà el 30 de juny.

La implementació d'aquest correctiu a Rússia anirà a càrrec d'un centre de recerca (VNIIFTRI) situat als afores de Moscou i supeditat a l'Agència federal de regulació tècnica i metrologia. És el principal centre metrològic del Servei nacional del temps, les freqüències i la determinació de característiques de la rotació terrestre.

Totes les nacions desenvolupades disposen d'equips d'alta precisió per realitzar les seves pròpies mesures del temps amb rellotges atòmics, i l'escala universal (UTC) és una referència consensuada que va reemplaçar el 1972 al GMT.

Aquesta crisi econòmica no és com les altres: beneficia els que s'han equivocat absolutament en tot

Paul Krugman: Diverses persones m'han demanat que respongui a un editorial publicat per The Wall Street Journal i escrit per Phil Gramm, exsenador republicà per Texas, i Glenn Hubbard, degà de l'escola de negocis de la Universitat de Columbia, sobre la recuperació de Reagan en contrast amb la d'Obama i per què demostra que l'economia de dretes és fantàstica. Però ja havia respost. Quan? Al febrer de 2008, quan gent com Hubbard i Gramm negaven que hi hagués recessió en absolut. De fet, Gramm declarava en una entrevista publicada a The Washington Times el 9 de juliol de 2008 que l'únic que patíem era una "recessió mental" i que Estats Units s'havia convertit en una "nació de ploraners".

Així doncs, fa més de quatre anys vaig predir una recuperació molt lenta. Per què? Perquè recessions com les de 1990-1991, 2001 i 2007-2009 tenen orígens molt diferents a les de 1974-1975 o la recessió doble de 1979-1982.

Les velles recessions van ser creades més o menys deliberadament per la Reserva Federal mitjançant una restricció monetària que pretenia controlar la inflació, la qual cosa significava una recuperació en V un cop la reserva decidís que havíem patit prou i deixés anar les regnes. Totes les noves recessions han reflectit una extralimitació del sector privat, que és molt més difícil de compensar.

Fixeu-vos en que encara que vaig pronosticar una recuperació lenta ja llavors, ho ha estat encara més del que esperava. Però no té cap misteri, en aquell moment, ni jo ni ningú sabíem fins a quin punt havia sobrepassat els seus límits el sector privat, i tampoc esperava l'austeritat fiscal sense precedents que ha llastrat tant la recuperació tenint en compte que ens trobem en un parany de liquiditat.

I sí, és frustrant que la crisi econòmica estigui redundant en el benefici polític d'algunes persones que s'han equivocat absolutament en tot, mentre que gent com jo, que potser no haguem encertat sempre, hem acumulat un esplèndid historial durant els últims cinc anys.

Letònia i el rècord de Romney

No és una connexió que s'hagués d'esperar, però hi ha alguna cosa aquí.

Hi ha hagut alguns estira i arronsa pel rècord de creació d'ocupació de Mitt Romney com a governador de Massachusetts. La veritat és que els governadors no tenen massa impacte en aquestes coses però, per si serveix d'alguna cosa, la creació d'ocupació a Massachusetts era nefasta. La resposta de la campanya de Romney ha consistit en citar el baix índex d'atur de l'estat quan va abandonar el càrrec, la resposta a la resposta és que va ser conseqüència a que alguna gent se n'havia anat de l'estat.

La mobilitat laboral no té res de dolent, però reduir la taxa d'atur traslladant a gent a un altre lloc no és exactament una recepta per a la recuperació nacional.

La qual cosa ens porta a Letònia, on la desocupació, tot i ser molt alta encara, ha baixat. Però això guarda molta relació amb una enorme caiguda de la població activa, motivada en gran mesura per l'emigració.

Insisteixo: la mobilitat laboral no té res de dolent, però si Letònia suposadament ha de ser un model a seguir, traslladar tot Europa a un altre lloc d'Europa no acaba de semblar una proposta sostenible.

El cercle inepte i corrupte de la banca espanyola

Rodrigo Rato, Jaime Caruana i José Viñals són els tres noms que el The New York Times ha posat en el punt de mira en aquest reportatge publicat aquesta setmana, en què recorda que tots tres van tenir responsabilitats de supervisió del sistema bancari espanyol i de responsabilitat en el Fons Monetari Internacional, que van negar que la banca patís problemes de solvència i que es van posar la medalla del 'miracle econòmic espanyol', la bombolla immobiliària, abans que esclatés.

'Des de les seves posicions privilegiades, primer al banc central espanyol i després com a alts executius sobre risc bancari a l'FMI, José Viñals i Jaime Caruana estaven ben situats per fer sonar l'alarma de la debacle bancària que s'apropava', escriu el periodista Landon Thomas en el reportatge.

Però no va ser així. L'abril del 2010, recorda Thomas, José Viñals, que ja havia rellevat Caruana en el càrrec a l'FMI, va voler calmar les veus que alertaven de la situació dient que el sistema era sòlid i que necessitava molt poca capitalització.

Caruana: 'El sistema està prou capitalitzat'


'El senyor Caruana no havia estat pás més profètic. Interpel·lat en una conferència de premsa el juliol del 2008 sobre la caiguda del preu dels habitatges a Espanya, va reconèixer que hi podria haver pèrdues en els préstecs hipotecaris. Però va afegir: 'El sistema financer espanyol ho pot afrontar, i està prou capitalitzat', diu el diari nord-americà.

Des de l'FMI, José Viñals va parlar dels desafiaments de les caixes, i va donar suport a la tasca que feien els seus ex-col·legues en el Banc d'Espanya per endreçar el sector financer, amb la fusió de les entitats que va donar com a resultat Bankia. Al capdavant de Bankia, Rodrigo Rato, ex-ministre durant el govern d'Aznar, i que també havia dirigit l'FMI, va dir que el banc que dirigia tenia una gran fermesa, 'tant en termes de solvència com de liquiditat'.

Rato, de campió del miracle espanyol al desastre de Bankia


El New York Times recorda el paper que ha jugat Rato en aquesta crisi; des de presentar-se, quan era ministre, com el campió del 'miracle econòmic espanyol', fet que el va catapultar fins a la direcció de l'FMI, fins a la 'desastrosa gestió de dos anys a Bankia'.

La gestió de Rato com a ministre va coincidir amb el moment àlgid de la bombolla immobiliària, que va continuar durant els anys de govern de José Luís Rodríguez Zapatero. El 2006, un informe intern d'inspectors del Banc d'Espanya alertava l'executiu espanyol de la situació. L'estudi critica l'actitud passiva de Caruana (director del Banc d'Espanya entre el 2000 i el 2006) i avisava 'de l'extraordinària acceleració dels préstecs hipotecaris i als promotors immobiliaris' i del fort endeutament a curt termini a un nivell molt alt, molt per damunt dels dipòsits que tenien.

El reportatge segueix amb aquest relat incontestable sobre la manca de capacitat o de voluntat de previsió del perill de la bombolla immobiliària: 'L'informe del 2006 pintava un quadre molt més fosc que no el que Rato i l'FMI van dir poc temps després quan el Fons va fer el seu informe del 2007 sobre la situació econòmica i financera d'Espanya, i sobre la capacitat del Banc d'Espanya de frenar els excessos. Aquella anàlisi de l'FMI lloava el dinamisme del sistema financer espanyol i deia que era la forta i prudent supervisió era un punt fort de l'economia'.

Les claus de l'acord europeu: Hollande 1, Merkel 0

Paper reforçat del BCE. Els governs han acordat atorgar al Banc Central Europeu un paper de supervisor central del sistema bancari europeu, com pressionaven Hollande, l'SPD alemany i Mario Monti. Per a això, han demanat a la Comissió Europea que presenti una proposta que materialitzi aquesta aspiració, i han cridat al Consell Europeu que la implementi abans de finals d'any. Això representa un pas crucial cap a una unió bancària europea i un altre gol a la dictadura de Merkel i el PP neoliberal europeu.

Recapitalització dels bancs. Una vegada que les noves competències del BCE estiguin en marxa, els líders acceptaran que els fons de recapitalització europeus flueixin directament als bancs. Això significarà que les ajudes no pesaran en els comptes dels Estats. L'Eurogrup examinarà la situació del sector financer irlandès perquè es tracta que "casos similars siguin tractats de la mateixa manera".

Els fons europeus de rescat. Els mandataris també han pres rellevants decisions respecte als fons europeus d'estabilització financera. En primer lloc, es permetrà que els fons europeus puguin comprar en el mercat secundari bons de deute dels Estats que compleixin amb els requeriments fiscals de l'eurozona. El Banc Central Europeu servirà d'agent per a les operacions en els mercats financers. A més, el Mecanisme d'Estabilitat Europeu perdrà la condició de creditor preferent, el que contribueix a asserenar als mercats financers.

Des que s'ha anunciat l'acord, els mitjans neoliberals parlen ja sense embuts d'un èxit dels negociadors d'Espanya i Itàlia -sense mencionar al principal vencedor, Hollande- en el pols per unes ajudes als bancs que no suposin la ruïna dels països receptors i el benefici de la banca alemanya. Els dos socis mediterranis, s'interpreta a Alemanya, van jugar ahir junts una final europea prèvia a la que els enfrontarà diumenge al futbol. Aquesta matinada han guanyat tots dos, formant el que el corresponsal cap de l'agència Reuters a Berlín, Andreas Rinke, ha batejat com 'duo infernale'.

Ignorant de futbol, ​​l'índex DAX alemany obria un matí alegre guanyant dos punts i mig, mentre el Berlín polític es preparava per dissipar la doble sensació de derrota. La cancellera Angela Merkel, que segueix a Brussel·les per al segon dia de cimera, s'ha afanyat aquest matí a desmentir que Europa s'hagi desviat de curs que ella i el llavors president francès Nicolas Sarkozy van imposar a finals de 2011. Aquesta tarda tindrà ocasió d'exposar en una roda de premsa convocada per la una. A continuació, contar-ho als diputats alemanys, que a la tarda votaran al Bundestag el Pacte fiscal europeu i el mecanisme d'estabilitat permanent.

Encara resultats es concretaran amb detall a principis de juliol, la batalla sobre el relat de la cimera està avui en el seu apogeu. Els mitjans alemanys la lliuren cada un a la seva manera. El web del setmanari Der Spiegel, que és una de les 10 més visitades del país, sentenciava aquest matí en el seu típic estil directe que "Itàlia i Espanya guanyen en el pòquer de les negociacions". Després han canviat el titular, que al migdia era "La nit en què Merkel va perdre". L'ultraliberal Die Zeit, en canvi, interpreta que "Itàlia i Espanya aconsegueixen guanyar temps".

El muniquès Süddeutsche Zeitung obre amb un lúgubre "Totalment perduts", però només es refereix a la selecció de futbol que dirigeix ​​Joachim Löw. Més avall, l'influent diari de la nazi Baviera explica que "Itàlia i Espanya paguen un preu petit" per les futures ajudes. Interpreta el reporter que "Europa ha canviat d'estratègia per lluitar contra la crisi del deute".

El neoliberal Frankfurter Allgemeine Zeitung titula "Itàlia prepara el camí per demanar ajudes" i exposa les contradiccions entre el que ha explicat avui Merkel i el que ha dit el primer ministre italià Mario Monti. El segon assegura que l'acord d'avui eximirà de sotmetre als controls externs als països que recorrin en el futur a les ajudes. Merkel, en canvi, ha dit que, tot i que les ajudes vagin directament als bancs, la petició d'auxili haurà de sortir del Govern. I que haurà de complir condicions. Per Merkel és crucial que els seus votants alemanys no sentin que els seus diners es transferirà als països socis sense cap control.

El populista i neoliberal Bild, per la seva banda, compte als seus milions de lectors que "Els socis europeus salven a Espanya i a Itàlia". Es pregunta el diari berlinès si "Merkel ha cedit les seves posicions" i aclareix que ella ho nega. Però afegeix, amb signes d'exclamació, que "Merkel ha fet concessions!".

Le Figaro confirma que la CIA supervisa el lliurament d'armes als terroristes sirians

El diari parisenc conservador Le Figaro descriu la manera com les monarquies corrompudes àrabs lliuren armes semi pesades a les bandes de salafistes en guerra amb el poble de Síria. Els carregaments arriben des de Aràbia Saudita a l'aeroport turc de Adana on són descarregades sota la supervisió de l'intel·ligència i la policia turques i de la CIA segons el New York Times. Aquest aeroport és un dels centres importants de comandament de la guerra criminal llançada per l'OTAN contra Síria. Al Mukawama condemna enèrgicament l'atemptat terrorista contra una televisió siriana. Foto: Sang dels periodistes sirians que no s'agenollen davant l'OTAN i els seus lacais.

Les armes són transportades clandestinament sempre sota supervisió militar turca i de la CIA a Damasc i a les afores de Damasc, concretament a Al Zabadany en la via cap a Líban.

És la CIA qui ordena els punts de recollida de les armes. Un criminal suposadament anomenat Nasser va reconèixer a Le Figaro que amb els turcs discuteixen els objectius dels atemptats, el que vol dir que és el servei secret turc -seguint instruccions dels seus superiors de l'OTAN i de la CIA-, els qui ordenen als mercenaris com assassinar a la població civil, als militants del Baas, funcionaris, religiosos, obrers i altres innocents, com organitzar emboscades a l'exèrcit, atacar edificis oficials, destruir mesquites, esglésies, escoles, instal·lacions econòmiques, etc.

Els terroristes dels Germans Musulmans (que acaben de rebre la presidència d'Egipte de mà dels militars pro imperialistes) tenen la seva pròpia xarxa de subministrament d'armes provinents també dels polvorins saudites. Pel que sembla els militars francesos estan perdent influència i la CIA únicament els autoritza a lliurar equips de comunicació als terroristes.

Al Mukawama condemna enèrgicament l'atemptat terrorista contra una televisió siriana

"Expressem la nostra profunda indignació per l'atemptat terrorista perpetrat per una banda salafista a sou de la família reial saudita i entrenada per l'OTAN contra el canal de TV" Al Ikhbariya "situat a la província de Damasc. L'atemptat ha costat la vida a tres companys periodistes segons l'agència SANA oa sis persones entre empleats civils i periodistes segons la televisora ​​al Manar a les famílies enviem les nostres més sinceres condolences".

"Coneixem perfectament l'odi dels generals de l'OTAN a la veritat informativa que nodreix la consciència d'un poble en resistència per la seva vida i la seva llibertat. El 1999 no van ser sinistres terroristes a sou sinó avions de l'OTAN els que van destruir la Ràdio Televisió de Sèrbia assassinant a nombroses persones. Estem segurs que en aquesta ocasió aquests criminals i els seus agents no aconseguiran els seus objectius i el poble sirià, àrab i mig oriental sortirà reforçat i victoriós d'aquesta dura prova".

L'atemptat criminal es va produir l'endemà que la Unió Europea hagi decretat mesures de sanció contra els mitjans informatius sirians.

La llum puja el diumenge un 3,95% i el gas natural un 2,26%

Els feixistes del PP-CiU pugen la llum a partir de diumenge un 3,95% de mitjana per als consums sense discriminació horària, mentre que la de gas natural ho farà en una mitjana del 2,26% i encarirà el rebut mitjà d'aquest producte en 14,89 euros a l'any. Així podran seguir mantenint els corruptes col.locats a Endesa i d'altres companyies elèctriques, des del senyor XGal Felipe González, els ineptes i negadors de la crisi Solbes i Elena Salgado, fins al genocida alcohòlic Aznar o els marits inútils de la bocamolla i retrasada Soraya Sáenz o "la bien pagá" i espoliadora de Castilla Cospedal. Foto: 6 corruptes, ineptes i prevaricadors que viuen del que roben.

L'increment en la tarifa d'electricitat, els nous termes apareixen recollits en una resolució publicada aquest divendres, es produeix després que el Govern hagi decidit congelar els peatges elèctrics, que recullen els costos regulats del sistema.

Aquesta pujada de la TUR de la llum és la segona de l'any, ja que a l'abril es va aplicar un increment del 7%, mentre que en el cas del gas, la TUR va pujar un 0,5% al gener i un 5% l'abril.

La conxorxa dels corruptes


Presidents del Govern que passen a ser consellers en companyies energètiques. Ministres que entren a formar part o, fins i tot, presideixen empreses. Tot amb sous importants pel mig. El pas de la política al món empresarial és cada vegada més comú i, en temps de crisi, forma part d'una crítica popular que a poc a poc alça més la veu. L'últim cas registrat ha estat el de Pedro Solbes, exministre d'Economia, que entrarà el proper 13 de juny al consell d'administració de Barclays com a assessor de l'àrea europea de l'entitat britànica.

Solbes s'uneix a una llarga llista que encapçalen els expresidents del Govern José María Aznar i Felipe González. El primer va ser 'fitxat' a principis d'aquest any per l'elèctrica Endesa, on exerceix d'assessor extern de la seva cúpula directiva percebent més de 200.000 euros a l'any. Per la seva banda, González va ser nomenat conseller de Gas Natural a finals de 2010. El seu salari: 126.500 euros bruts anuals.

Els casos d'Aznar i González han provocat una intensa reacció en contra a l'opinió pública, sobretot pel fet que tots dos expresidents cobren 80.000 euros bruts anuals dels pressupostos generals de l'Estat, una retribució amb caràcter vitalici per raó del càrrec exercit i que és compatible amb els sous que reben de les elèctriques. Fins i tot partits com ERC, IU, BNG i UPyD han demanat endurir l'actual Llei d'incompatibilitats per evitar aquest tipus de casos.

Europa: Acord per a la recapitalització directa de la banca

Després de més de cinc hores de reunió, passades les quatre de la matinada (hora catalana), els líders dels 17 països de la zona euro han arribat a un acord per alleujar la pressió dels mercats sobre el deute espanyol i italiana, que ha portat els tipus d'interès que paguen tots dos països a nivells insostenibles. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha hagut de cedir finalment a que el fons de rescat pugui recapitalitzar directament a la banca espanyola, encara que només una vegada que el Banc Central Europeu (BCE) es converteixi en supervisor únic de les entitats financeres.

En aquest moment, es podrà prescindir de la intermediació de l'Estat i, per tant, eliminar el pes que el crèdit de fins a 100.000 milions concedit a la banca té sobre el deute públic i el dèficit. Encara no hi ha data perquè el BCE assumeixi aquest nou paper, que suposa un important pas cap a la unió bancària, però la proposta ha d'estar enllestida a l'octubre amb la idea de posar-la en marxa a finals d'any.

A més, els fons a través dels quals es canalitzarà la recapitalització de la banca espanyola-primer, el Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF), i després el seu successor, el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) - perden el caràcter de creditor preferent a l'hora de reclamar els seus deutes. Aquest privilegi havia fet fugir als inversors, temorosos de veure relegats a l'últim lloc en cas d'impagament, el que augmentava el risc associat als bons espanyols.

Finalment, el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, ha anunciat que es "flexibilitzaran" els requisits perquè els dos fons europeus de rescat, el provisional i el permanent, puguin comprar deute en el mercat secundari d'aquells països que compleixin els seus compromisos d'ajust i consolidació fiscal. Van Rompuy no va aclarir si la intervenció d'aquests fons en el mercat de bons seguirà subjecta a l'aplicació d'un pla de rescat amb exigències macroeconòmiques i quina serà la "condicionalitat apropiada" que, segons les seves paraules, comportarà el pla de recapitalització bancària.

L'acord, que el primer ministre italià Mario Monti ha rebut amb "doble satisfacció", recull condicions similars per a Itàlia, l'altra gran economia de l'euro amb serioses dificultats per finançar-se, segons informa Financial Times. Irlanda podrà acollir-se a condicions similars Irlanda, segons el rotatiu britànic. Els líders de la UE han encarregat a la Comissió que configuri el pla "de manera urgent". Thomas Wieser, líder del grup de treball de l'Eurogrup, ha assegurat que si bé el rescat a Espanya continuarà pels termes ja establerts, els diners concedit, fins a 100.000 milions, i la quantia definitiva es coneixerà el proper 9 de juliol, poden sortir ràpidament dels balanços públics una vegada que el nou supervisor estigui en funcionament.

El president espanyol, Mariano Rajoy, no s'ha volgut pronunciar sobre l'acord, encara que va sortir de la seu del Consell Europeu visiblement satisfet, mentre que el primer ministre italià, Mario Monti, ha reconegut que la discussió havia estat "dura i plena de moments de tensió", però "ha valgut la pena", ha subratllat.

Rajoy i Monti havien sorprès a la tarda als altres líders al vetar l'aprovació del pla de creixement de la UE per un import de 120.000 milions d'euros, equivalents a l'1% del PIB de la UE. Fonts diplomàtiques van dir que Espanya recolza plenament aquest pla, però van subratllar que "no seria creïble ni de bon tros suficient" si no anava acompanyat de mesures per estabilitzar "a curt termini" els mercats financers. En la seva baralla, Monti i Rajoy van comptar amb el decidit suport del nou mandatari francès, François Hollande.

El biaix ideològic en el càlcul dels costos laborals i en el coneixement econòmic a Espanya

Vicenç Navarro: Aquest article mostra el biaix que existeix en el coneixement econòmic hegemònic a Espanya, sistemàticament favorable als interessos financers i empresarials a costa dels interessos del món del treball.

Hi ha conceptes que es reprodueixen amb gran facilitat, i jo afegiria amb frivolitat, a la premsa, no només econòmica, sinó també en la premsa generalista, que són erronis i que sistemàticament afavoreixen a uns (per regla general al món del capital) a costa d'altres (per regla general al món del treball). Un d'ells és el concepte de costos laborals unitaris. Es diu constantment que els costos laborals per persona ocupada han crescut més que la inflació, creant el gran problema de manca de competitivitat.

En aquest argument se suposa erròniament que els costos laborals per treballador són resultat de dividir el cost del treball (els salaris) per la productivitat. Basant-se en aquesta interpretació errònia del que són els costos laborals per treballador, es conclou que si els salaris pugen més que la productivitat tindrem un problema: augmentarà la inflació. I d'aquí s'assumeix que l'elevada inflació a Espanya es deu al fet que els salaris han crescut més ràpidament que la productivitat i, per tant, que cal reduir els salaris, per tal de reduir la inflació.

Però, com bé ha assenyalat David Lizoain, la definició de Cost Laboral Unitari (Unit Labour Cost, ULC) no és la que s'assumeix. ULC és el percentatge que els salaris representen sobre tot el producte, és a dir, sobre la unitat de producció, sigui aquest un cotxe, sigui aquest un servei privat de neteja. En altres paraules, expressat matemàticament, ULC = (preu del producte) x (percentatge que els salaris representen sobre el producte final).

Per tant, el creixement del ULC es pot deure, bé al creixement del preu del producte (per exemple, com a resultat del creixement de la inflació) o bé l'augment del percentatge que els salaris representen sobretot el producte (com a resultat, per exemple, del major creixement dels salaris que del creixement d'altres costos de producció, com ara els beneficis). Doncs bé, mirant les dades, resulta que en la majoria dels anys, aquest últim factor, el percentatge que els salaris representen sobre el cost del producte, ha anat baixant, en lloc d'anar augmentant, mentre que el percentatge que els beneficis representen sobretot el producte ha anat creixent.

Semblaria lògic, per tant, que s'indicara que aquest percentatge cal reduir-lo, doncs el seu creixement (i no el creixement dels salaris) contribuiria a la inflació. Doncs bé, vostè, lector, mai hi haurà llegit en la literatura econòmica espanyola (controlada en la seva gran majoria pel pensament ortodox neoliberal), que cal reduir els beneficis per disminuir la inflació i/o augmentar la competitivitat. I a això se'n diu el biaix ideològic de la cultura mediàtica i econòmica del país que sempre promou solucions que beneficien el món empresarial a costa del món del treball.

Aquesta situació que determina un biaix en la literatura econòmica a favor del capital (i molt especialment del capital financer) i en contra del món del treball, aconsegueix la seva dimensió màxima a Espanya, on la transició inmodélica de la dictadura a la democràcia es va fer sota el gran domini de les forces conservadores. Aquest domini va ocórrer també en el món acadèmic incloent l'àrea de coneixement anomenada "ciències econòmiques".

La influència de la banca i de la patronal en els fòrums on es debaten els temes econòmics és enorme. I la literatura econòmica apareix, en la seva major part, en revistes finançades predominantment, encara que no exclusivament, per la banca, sense que això fada creat cap protesta. Aquesta situació és un indicador de l'enorme poder d'aquests grups fàctics. En altres àrees, com en medicina, s'ha intentat (no gaire èxit) reduir l'impacte de la indústria farmacèutica en la creació de coneixement mèdic i en la pràctica clínica. És ben conegut que la gran majoria de les revistes i congressos mèdics són finançats per la indústria farmacèutica, la qual cosa ha determinat una preocupació per part de les autoritats públiques, que han intentat regular i disminuir tal influència.

No així en les àrees econòmiques. En realitat, la banca controla avui les revistes econòmiques de major renom en el món acadèmic, la qual cosa trenca amb el principi de llibertat acadèmica, ja que treballs de recerca crítics a la banca no apareixen en aquests revistes. I ja que un principi del món acadèmic és "publish or perish" (publica o mor), aquest control implica una enorme discriminació en contra de les veus crítiques que dificulta la seva promoció en la seva carrera acadèmica professional.

Les càtedres Fedea són càtedres finançades per la banca i per grans grups empresarials, que gaudeixen de grans recursos i caixes de ressonància, enfront dels economistes crítics que estan en una situació clarament discriminada. L'enorme i asfixiant ortodòxia conservadora i neoliberal de la majoria de fòrums acadèmics en economia ha determinat la seva incapacitat de comprendre la crisi actual i de com resoldre-la. La seva dependència d'aquests interessos financers i econòmics els converteix en part del problema en lloc de en part de la solució. És sorprenent que, malgrat l'enorme fracàs de les polítiques econòmiques neoliberals, gaudeixin de les plataformes i fòrums des d'on prediquen el dogma neoliberal que està fent tant toco a les classes populars d'Espanya.

Catedràtic de Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra, i professor de Public Policy. The Johns Hopkins University

La Cort Suprema dels EUA aprova la reforma sanitària d'Obama


La Cort Suprema de Justícia dels Estats Units va aprovar la controvertida reforma sanitària. Als afores de l'organisme van concentrar-se centenars de reaccionaris per protestar en contra d'aquesta decissió.

En plena campanya electoral, la reforma d'Obama va ser un dels temes de debat entre partidaris i opositors. La polèmica es va instal·lar perquè la iniciativa obliga tots els nord-americans a dotar-se d'una cobertura de salut abans de 2014, sota pena de sancions. En aquest sentit, els republicans consideren que la reforma atropella les llibertats individuals, augmenta els costos de la cura de la salut, retalla el programa 'Medicare' per a ancians i jubilats i soscava la Constitució.

AI: "La venda de plàtans està més regulada que la d'armes"

El comerç internacional d'armament està menys regulat que el de plàtans. Així ho va constatar l'ONG Amnistia Internacional (AI) en una conferència celebrada dimecres a Nova York. A més de destacar que resulta "sorprenent que productes com els plàtans, les ampolles d'aigua o els ossos de dinosaure estiguin sotmesos a una regulació internacional més estricta que les armes", l'organització va fer una crida a l'ONU perquè aprovi un tractat més sever per evitar la venda d'armes a països on es violen els drets humans.

"Els EUA és el major exportador mundial d'armes, amb el 35% del volum total ", va comunicar a l'agència EFE la directora executiva d'AI en aquest país nord-americà, Suzanne Nossel. Precisament per això, l'ONG planeja lliurar més de 200.000 signatures al secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, el proper 3 de juliol, just un dia abans que comencin les negociacions en aquest organisme per redactar un Tractat sobre el Comerç d'Armes (TCA) que permeti regular aquest mercat. Un acord que, segons organitzacions defensores dels drets humans, evitaria 500.000 morts a l'any i establiria un fort control sobre una activitat que està insuficientment regulada.

"Volem un tractat que impedeixi que es transfereixin armes a Síria, Sudan, Congo o Guatemala, ja que en el 60% dels abusos contra els drets humans que es cometen al món hi ha armes implicades i 1.500 persones moren cada dia en un conflicte armat, gairebé una per minut ", va explicar la directora d'AI.

No obstant això, alguns països continuen demanant unes normatives més flexibles, que afectin un nombre menor d'armes, de manera que Nossel ha apuntat que lluitaran perquè "l'administració d'Obama i altres estats membres de l'ONU detinguin les transaccions d'armes irresponsables". Aprofitant l'ocasió, més de 100 activistes es van reunir a Times Square amb caixes plenes de plàtans com a símbol de la ineficàcia de les normes del comerç mundial.

Putin recolza el dret de l'Iran a l'ús de l'energia nuclear amb fins pacífics

El president de Rússia Vladímir Putin va donar suport el dret de l'Iran a la tecnologia nuclear amb finalitats pacífiques. En declaracions en directe al programa de televisió "Rússia 24", Putin va assenyalar que Moscou considera que l'Iran té el dret a l'ús de l'energia nuclear pacífica, amb la garantia que el seu programa nuclear no donarà lloc a la producció d'armes nuclears.

I va afegir: "Encara que el problema no és senzill, crec que la qüestió s'hauria de resoldre per mitjans pacífics, el diàleg i mitjançant l'observació dels drets dels iranians".

Iran també ha d'oferir garanties a la comunitat internacional que el seu programa nuclear no donarà lloc a la producció d'armes atòmiques i a la proliferació d'un arsenal de destrucció massiva ", va assenyalar Putin.

En la seva recent reunió amb el president Ahmadinejad a Pequín, el president Putin va manifestar que Moscou sempre donarà suport al dret de l'Iran a l'energia nuclear amb fins pacífics.

dijous, 28 de juny de 2012

Ferran Rodés, nou president de l'ARA

La Junta de Socis de l'ARA ha nomenat l'empresari i accionista del diari Ferran Rodés nou president del consell d'administració. Rodés substituirà en el càrrec Oriol Soler, que ha comunicat a la Junta la seva decisió d'abandonar les seves responsabilitats al capdavant del mitjà. Les accions de Soler i les del Grup Cultura 03, que ell presideix, seran adquirides pel diari. L'empresari assumeix el càrrec després d'una ampliació de capital. Recentment va ser nomenat per la Generalitat de CiU president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.

Els socis de l'ARA han acordat, a més, tirar endavant una ampliació de capital per "acompanyar el creixement actual i futur del projecte". La Junta General de Socis de l'ARA ha emès un comunicat en què detalla tots els canvis que s'han produït.

25.5.12: Ferran Rodés, vice-president del grup Havas, parla de "La comunicació i les marques al segle XXI"

"Ferran Rodés és vice-president del grup Havas, un dels més grups més grans de Publicitat i Comunicació del món. Rodés és també conseller d'Acciona, i co-fundador del diari ARA (del qual és president del Consell Editorial). Recentment ha estat nomenat per la Generalitat de Catalunya president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.

Ens va explicar que en el camp de la comunicació s'ha produït una revolució, passant del capitalisme industrial (marca, mitjans massius, canal, consumidors) i control en poques mans a una situació en què sols un 33% de les marques aconsegueixen connectar. Si una marca desapareix els consumidors no se'ns preocuparien gaire! Això es irrellevancia.

El gran canvi és amb Internet, que esquerda aquesta confiança. I per sorpresa és el mes feble, el consumidor, qui comença a usar internet, i les marques triguen anys, cinc, o algunes encara no han reaccionat. El primer que fan es crear xarxes, intercomunicar-se, cosa que no havia passat mai. A mes, el consumidor crea els propis mitjans, les xarxes socials, etc, i el consumidor imposa noves regles. El nou amo és el consumidor. I com que jo mano ara m'haureu d'explicar qui sou perquè us faci confiança, es la transparència, i ara cal Talk, Think & Trust".

Ferran Rodés Vilà és vicepresident de Havas


Nascut a Barcelona, és el fill de Leopoldo Rodés Castañé, el fundador de Media Planning, SA, una agència que compra mitjans de comunicació espanyols amb presència a Espanya i Amèrica, i actualment és president de la Junta de Havas Media. Després de la seva formació en economia i de llocs de treball diversos en el sector bancari, Rodes va ser nomenat director general de Media Planning, SA el 1994.

El 1999, Rodes es va convertir en director general de Media Planning Group (MPG), una empresa formada per Havas i altres inversors amb Media Planning, SA i d'altres empreses. Havas es va fer càrrec de totes les MPG el 2001. Més tard es va convertir en vicepresident executiu d'Havas Advertising.

Rodes es va convertir en vicepresident de Havas el 2005 i conseller delegat el 2006.

En l'actualitat està casat i té cinc fills: Joan, Sara, Manuela, Marc i Carlota. Es va casar dues vegades.
http://en.wikipedia.org/wiki/Fernando_Rod%C3%A9s_Vil%C3%A0

CiU controlarà també El Punt-Avui: Joaquim Vidal 'compra' el 64% per 1 €

El diari 'El Punt Avui' ha canviat de mans aquesta tarda i l'empresari gironí Joaquim Vidal s'ha convertit en el seu màxim accionista. Segons els treballadors, la venda del rotatiu s'hauria fet efectiva pel preu simbòlic d'un euro, tot i que la direcció només avança que s'ha venut pel "valor del passiu". Vidal, que és propietari de Televisió de Girona i de la cadena de supermercats Valvi, ha comprat el paquet majoritari d'accions, que fins ara pertanyia a l'empresari Joan Bosch. Militant de CiU, va ser alcalde de Sant Gregori des del 1983 fins al 1995. Vidal també va ser senador.

El Govern regala 8 milions al Grup Godó en un any i mig

El Govern d'Artur Mas i CiU ja ha atorgat més de 8 milions d'euros al Grup del comte Godó en només un any i mig de mandat després que el Departament de Presidència destinés ahir una subvenció plurianual de 5,5 milions al seu pamflet La Vanguardia.


Josep Prat dimiteix com a president de l'Institut Català de la Salut

El president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, ha presentat la dimissió aquest dijous davant del conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, esquitxat per les presumptes irregularitats que va poder cometre en l'exercici dels seus càrrecs en empreses sanitàries públiques i privades. El president de l'ICS apareix en diverses denúncies de malversació de fons públics quan dirigia el hòlding sanitari Innova de la localitat de Reus (Tarragona).

La Conselleria de Salut de la Generalitat ha informat en un breu comunicat que Prat ha demanat "ser rellevat de les seves funcions com a president del Consell de adiministració de l'ICS". La petició l'ha realitzat "per poder dedicar tots els esforços a atendre els assumptes que l'afecten aliens a l'ICS", precisa la nota, que afegeix que el conseller l'ha acceptat.

Balears: La subhasta del PP fa olor de podrit

El termini acaba demà però, fins ara, el PP balear afirma que no ha trobat compradors per als dos primers immobles que ha tret a subhasta: l'edifici de Can Fàbregues, al centre de Palma, i un solar del Parc-BIT per els que esperava obtenir més de dos milions d'euros. En cas que en les 48 hores que queden no es presenti cap comprador interessat, el PP obrirà un "procés de negociació amb alguns inversors que sí que han mostrat verbalment el seu interès en fer-se amb aquest patrimoni, però que consideren que el preu és elevat", el que porta a la conclusió evident que Bauzá i els seus amics van a per la cosa pública a preu privat de ganga entre col·legues.

Es tracta de la primera subhasta de patrimoni aprovada pel Consell de Govern per poder obtenir liquiditat de sumar als seus pressupostos.

Un portaveu de la Conselleria d'Administracions Públiques, encarregada de formalitzar la subhasta ja que d'aquest departament depèn la gestió del patrimoni de l'Executiu, ha informat que no s'ha presentat cap inversor a la licitació i ha considerat que, donat l'escàs marge de temps que resta fins que finalitzi el termini de presentació d'ofertes, és molt probable que la subhasta acabi declarant deserta.

Negociació en conxorxa

En cas que en les 48 hores que queden no es presenti cap comprador interessat, el Govern té la intenció d'obrir un procés de negociació amb alguns inversors que sí que han mostrat verbalment el seu interès en fer-se amb aquest patrimoni, però que consideren que el preu és elevat. La Generalitat espera poder alienar aquests béns per la via de la negociacions amb aquests inversors interessats, encara que si intenció és seguir traient immobles de la seva propietat a subhasta per obtenir ingressos addicionals.

A més dels dos immobles que ara estan a la venda, el Govern ja té una llista amb els possibles béns alienables, entre els quals hi ha quatre solars del Parc-BIT més d'una sèrie de nínxols al cementiri de Bon Sosec que van acabar en mans del Govern com a pagament d'un deute.

Altres edificis i immobles que estaven inicialment en el llistat no es posaran a la venda, com és el cas de l'oficina de l'INEM de la Porta del Camp, que al principi va estar en el llistat de béns alienables. A la llista sí que figura el pis que albergava la Llar Balear a Madrid, però perquè es vengui primer ha aprovar el Consell de Govern.

PSOE i IU exigeixen una investigació per la "gravíssima" denúncia de l'instructor del 'cas Fabra'

Vuit anys porta el 'cas Fabra' donant voltes pel Jutjat de Nules, a Castelló, amb pretextos, apel·lacions i retards inexcusables, sense que Carlos Fabra se senti a la banqueta per tràfic d'influències, suborn i frau fiscal. Han hagut de passar nou jutges per la causa fins que l'instructor actual, Jacobo Pin, s'ha atrevit a denunciar les pressions de l'Audiència perquè es tanqui el procés. Des del PSOE i L'Esquerra Plural exigeixen investigar a fons la denúncia tot i que el successor de Dívar al CGPJ, Fernando de Rosa (foto), sigui 'un gran amic de Camps' i reconegut corrupte col·locador d'amigues del PP, on milita després de fer-ho a la franquista AP (alló que a Espanya s'en diu 'independència judicial').

El secretari de Política Institucional del PSOE, Antonio Hernando, ha demanat al Consell General del Poder Judicial (GCPJ) que investigui la "gravíssima" denúncia del jutge, que ha demanat empara al Consell General del Poder Judicial denunciant reiterades pressions dels seus superiors en la Audiència de Castelló perquè s'arxivi el cas.

Pin denuncia pressions de l'Audiència Provincial


Jacobo Pin ha demanat empara al CGPJ perquè entén que l'Audiència Provincial està "pertorbant" la seva "independència". Pin instrueix el cas contra el president del PP de Castelló i expresident de la Diputació provincial des de fa tres anys. És el novè jutge instructor que es fa càrrec d'ell des que es va presentar la primera denúncia el desembre de 2003.

Per què tants jutges han deixat el cas?


"Potser ara comencem a explicar per què han estat tants els jutges que han passat per la instrucció del cas Fabra i per què han estat tants els que s'han anat", ha dit Hernando.

"Crec que el CGPJ, si vol recuperar el seu prestigi, ha de fer alguna cosa més que justificar les seves despeses i actuar de forma decent, ha de complir amb la seva obligació, i la seva obligació és que si hi ha un membre de la carrera judicial que està denunciant pressions per arxivar un cas que afecta el PP ha de investigar immediatament ", ha afegit el dirigent socialista.

Llamazares denuncia que està en joc la independència judicial


El portaveu de Justícia de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) al Congrés, Gaspar Llamazares, ha emplaçat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a estudiar en la reunió d'aquest dijous a les pressions denunciades.

En declaracions als passadissos de la cambra baixa, Llamazares ha recordat que no s'ha fet més que canviar els jutges instructors "al llarg dels anys". I ara, l'últim, és que al que ho instrueix se li pressiona perquè la investigació "no avanci". "Crec que és un fet gravíssim que qüestiona la independència del poder judicial", ha subratllat abans de demanar al ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que prengui cartes en l'assumpte.

EUPV demana la compareixença de De Rosa


El grup parlamentari EUPV, a través del seu diputat al Congrés, Ricardo Sixto, ha sol·licitat la compareixença del president en funcions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Fernando de Rosa, al Congrés perquè expliqui la "pertorbació de la independència "del jutge del 'cas Fabra'.

Marina Albiol: “A Castelló hi ha caciquisme judicial”


La diputada d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes Marina Albiol ha registrat hui una sol·licitud de compareixença del president del Consell General del Poder Judicial, Fernando de Rosa (foto), per a que explique la denúncia del jutge del Cas Fabra sobre la pertorbació sobre la seua independència per part de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Castelló i quines mesures ha pres el màxim òrgan de govern dels jutges per a assegurar la independència del magistrat.

Marina Albiol ha assegurat que aquesta petició d’empara “explica moltes coses rares i inquietants que han acompanyat la instrucció del Cas Fabra, sense anar més lluny el brutal retard”. Albiol ha demanat a l’Audiència Provincial de Castelló que “faciliten als jutges la seua tasca sense pressions”. La diputada ha denunciat el “caciquisme judicial” que impera a Castelló.

Albiol ha destacat el caràcter “excepcional, quasi inèdit” de la mesura adoptada pel jutge i ha ironitzat amb el destinatari de la petició: “un ex conseller de Camps del mateix partit que l’acusat Carlos Fabra”. Així, la formació d’esquerres, a través del seu diputat en el Congrés, Ricardo Sixto, ha registrat hui una petició de compareixença del president del CGPJ per a que explique quines mesures pretén impulsar el màxim òrgan de govern dels jutges per a assegurar la independència del jutge de Nul·les.

Xerrades secretes: Turquia implora als EUA que autoritzi ofensiva occidental contra Síria

El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan ha implorat al president nord-americà, Barack Obama, que permeti a Turquia iniciar l'ofensiva OTAN-monarquíes sunnites contra Síria, sota "el pretext perfecte" de l'avió turc enderrocat per les forces sirianes la setmana passada. L'argument de les xerrades telefòniques entre els dos polítics va ser filtrat al diari digital israelià 'Debka', que cita unes fonts militars i d'intel·ligència no revelades.

Segons s'indica, en reiterades ocasions Erdogan va argumentar amb força que l'incident amb l'avió abatut obre el camí perquè els socis occidentals puguin començar l'operació immediata contra Síria.

En el marc de les converses telefòniques el primer ministre turc va subratllar que el fet faria possible crear zones d'exclusió aèries, atacar obertament els objectius militars en el territori sirià i establir zones de seguretat per als rebels i refugiats. Alhora, Erdogan va apuntar que l'Exèrcit turc està absolutament preparat per l'ofensiva, encara que és EUA qui ha de prendre la iniciativa militar.

Obama: El moment no ha arribat D'acord a la web hebrea, per ara el mandatari nord-americà no ha autoritzat l'operació militar, ja que el moment adequat, segons ell, encara no ha arribat. No obstant, segons el lloc, Obama ha recalcat que les operacions encobertes de les forces especials nord-americanes, britàniques, turques i franceses han de continuar a l'interior del país.

Erdogan, per la seva banda, va sostenir que no hi hauria tàctiques clandestines que permetin aturar la violència sagnant a Síria ni enderrocar el règim de Bashar al-Assad, ja que només l'exercici lliure de la força militar nord-americana i la seva capacitat logística podrien funcionar per assolir aquest objectiu .

A més, el fet faria possible evitar que Turquia es vegi obligada, a partir d'ara, a continuar amb l'operació pel seu compte. Aquest dimarts el mateix diari digital va revelar que les forces d'operacions especials britàniques ja van creuar la frontera que separa Turquia amb el nord de Síria i estan operant en el territori del país.