diumenge, 22 d’agost de 2010

Assange parla d'un complot contra Wikileaks

Les denúncies de dues dones, que el van acusar per abús sexual, van motivar a la fiscalia d'Estocolm a emetre una ordre d'arrest contra Julian Assange, de nacionalitat australiana, que va ser retirada menys de 24 hores després, el mateix dissabte. Assange, de 39 anys, va dir a l'edició electrònica del diari suec "Aftonbladet" que la identitat de les dones en qüestió no ha estat revelada en els mitjans. "No tinc idea de qui són", va recalcar. L'ordre de detenció va ser emesa després que les dues dones acudissin a la policia per denunciar que havien tingut inicialment relacions sexuals voluntàries amb Assange que després degenerar en violació, en un cas, i en assetjament sexual, en l'altre.

Després de conèixer per primera vegada les acusacions, Assange va assegurar que aquestes formen part d'una campanya de difamació orquestrada per persones que rebutgen la publicació de documents sensibles per part de WikiLeaks.

Els lligams de la fiscal de guàdia

Per la seva banda la fiscal de guàrdia que va autoritzar la detenció de Assange, Maria Häljebo, que roman en el seu lloc, ha explicat que divendres a la nit va rebre una trucada de la policia descrivint el que les dones havien dit: "La informació que vaig rebre era tan convincent que vaig prendre la decisió".

El seu cap, la fiscal Eva Finn, ha declarat que tenia més informacions que la fiscal de guàrdia i que per això va anul.lar l'ordre d'arrest. També va confirmar que les dues dones que van originar la intervenció de la justícia en cap moment van presentar una denúncia judicial i que "les decisions que concerneixen a mesures urgents, com l'ordre de detenció de dissabte (que després va ser anul lada), sempre han de ser reavaluada a una investigació preliminar".

D'altra banda, una organització en defensa del respecte a les garanties judicials, ha demanat a l'Oficina del Defensor del poble suec que obri una investigació sobre l'actuació de la la fiscal per "el seu estrany, groller i inapropiat comportament després d'infringir el seu deure d'imparcialitat d'acord a l'Estat de Dret que ha de seguir i servir".

La responsable d'aquest caos, la fiscal de guàrdia que va creure la versió de dues dones que havien cridat a la policia però no havien presentat cap denúncia, està casada amb Per Kjellstrand que treballa per al Departament de Justícia de Suècia. Aquesta dada és un més dels que manegen les diverses teories de la conspiració que ja poblen la xarxa sueca i que enllacen el "cas Häljebo Kjellstrand" amb l'ajuda del govern suec a la CIA per segrestar ciutadans que van ser traslladats a centres de tortura i certa documentació al respecte.


Ens quedem amb les dades i les declaracions públiques. Julian Assange ha declarat avui "que li van posar en guàrdia contra trampes sexuals".

Conspiració contra WikiLeaks?

En una entrevista publicada aquest diumenge a "Aftonbladet", Assange va considerar possible un complot del Pentàgon en contra. "No sé qui està darrere de tot això. Però ens han advertit que ara el Pentàgon podria jugar-nos una mala passada, per destruir-nos", va assenyalar, afegint que, en aquest context, se'ls havia advertit expressament de" trampes sexuals". El seu col.lega Hrafnsson comentar per la seva part a l'agència de notícies AFP que hi ha "organitzacions poderoses que volen perjudicar WikiLeaks".

WikiLeaks va saltar als titulars dels diaris al juliol, després que el portal d'Internet, que porta a terme una campanya en defensa de la llibertat d'informació, publiqués milers de documents nord-americans classificats relacionats amb la guerra a l'Afganistan.

La fiscalia d'Estocolm va informar que segueix investigant l'acusació d'assetjament sexual, després de desestimar la denúncia de violació. Assange va dir que viu en aquests moments a la casa estiuenca d'un amic al nord de Suècia i que es quedarà al país fins que el cas hagi estat aclarit.

Marga Sanz: "Camps ha enfonsat la Generalitat"

La coordinadora d 'EUPV i diputada autonòmica Marga Sanz ha manifestat: "Camps ha enfonsat la Generalitat en un pou de deutes per donar negocis als seus amics, i són les persones més vulnerables les que estan pagant la nefasta gestió econòmica del Consell", en relació amb les retallades pressupostàries que ara es dirigeixen a les residències de pesones majors. Sanz ha assenyalat que "el PP no té entre les seves prioritats les necessitats de la gent ni en el terreny de l'atenció personal ni en el social, que en plena crisi són més agudes".i afegeix: "Ni la gent gran, ni les que no tenen ingressos, mereixen una atenció preferent del Consell, que carregats de deutes, es presten només a ajudar els seus amics".

En aquest sentit, la diputada continua assenyalant la llarga llista de retallades socials que com a Renda Garantida de Ciutadania, residències de gent gran, el camp, la indústria, bombers, bandes de música, educació, etc ... "han estat les víctimes de les preferències del PP, més ocupats en tapar els forats de la visita del Papa, o ajudar a la Fundació on participa Cotino, o mantenir els grans esdeveniments ".

EUPV segueix qüestionant la política de rebaixes fiscals que al costat d'una mala gestió dels diners públics per part del Consell, ha deixat en els ossos la xarxa de serveis públics i socials al País Valencià.

Arxivada la querella del "Pocero" contra IU i PCE

La lluita d'IU i el PCE contra la corrupció i en especial l'episodi contra Francisco Hernando "El Pocero", ha fet un pas endavant amb l'arxiu d'una de les querelles interposades pel pocero contra l'alcalde de IU a Seseña Manuel Fuentes i, en aquest cas, també contra els dirigents d'IU Cayo Lara i Manolo Cambra. Una altra vegada més, els intents realitzats pel constructor per desviar l'atenció pel cas del PAU el Quiñón a Seseña, en el qual s'ha encausat a l'anterior alcalde de la localitat, del PSOE, no han donat els seus fruits i queda patent que el Pocero va ser com a mínim un presumpte actor en l'operació.

El PCE va felicitar IU per la sentència, que constata l'actuació de l'organització que lidera Cayo Lara contra la corrupció.

El Jutjat d'Instrucció número 43 de Madrid va emetre un acte el passat divendres en què acordava el sobreseïment lliure i l'arxiu de les diligències obertes amb motiu d'una denúncia de l'empresari Francisco Hernando, «El Pocero», contra el coordinador general d'IU, Cayo Lara, l'alcalde de Seseña (Toledo), Manuel Fuentes, i el secretari Federal d'Organització d'IU, Manuel Cambra Fernández, per un presumpte delicte de denúncia falsa.

Polèmica càrrega dels Mossos a Gràcia

Una polèmica i gairebé temerària càrrega antiavalots dels Mossos d’Esquadra a la plaça de la Vila de Gràcia ha estat la nota més destacada de la jornada d’alta tensió que aquest dissabte ha viscut la Festa Major de Gràcia al voltant de l’homenatge a l’expresa Laura Riera. Els fets, que tota la setmana han viscut un preescalfament mediàtic fortíssim, han començat cap a quarts de sis quan un fort dispositiu ha tancat els cinc accessos de la plaça del Raspall i ha limitat el pas a veïns o periodistes identificats.

La roda de premsa d’abans de l”acte organitzat per Rescat s’ha saldat amb deu retinguts i un detingut -el lector del manifest- i la posterior desconvocatòria oficial de l’homenatge ha anat seguida d’una manifestació improvisada que ha acabat a la plaça de la Vila amb les càrregues policials. Es dóna la circumstància que a la plaça en aquell moment ja hi havia els participants en el correfoc i els diables de Piera i els de la Colla Vella de Gràcia han resultat contusionats pels Mossos. Per la seva banda, Laura Riera ha estat homenatjada en un dinar a Espai Obert amb 150 persones i posteriorment, a la nit, en diversos moments del concert d’Eina, amb referències indirectes des de l’escenari i directes des del públic. Avui, a les 18 hores, hi ha convocada una manifestació a plaça de la Vila en solidaritat amb el detingut de la tarda.

Albert i Roque alliberats!

Roque Pascual i Albert Vilalta van ser segrestats el 29 de novembre per al-Qaida. Un avió del govern espanyol està preparat per anar-los a buscar a Mali o a Burkina Faso. Al-Qaida del Magrib Islàmic ha alliberat avui els cooperants de la caravana Barcelona Acció Solidària Roque Pascual i Albert Vilalta, segrestats el 29 de novembre de l'any passat a Mauritània, segons que ha avançat la cadena al-Arabiya. Fonts de la negociació vinculen l'alliberament amb l'extradició a Mali del condemnat pel segrest Omar Sahraoui.

El govern espanyol no ha fet públic encara cap comunicat però té a punt un avió per envolar-se cap a Mali o cap a Burkina Faso per anar-los a buscar. No se sap encara, doncs, si l'alliberament es farà efectiu a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, o a Tombouctou, a Mali. Tampoc el govern català no confirma encara la notícia.

L'alliberament arriba només sis dies després que les autoritats mauritanes van extradir a Mali el segrestador de Gámez, Vilalta i Pascual. La extradició al seu país d'Omar Sid-Ahmed Ould Hamma, àlies Omar Sahraoui, es va produir aquest dilluns, segons el Ministeri d'Informació maurità, i això hauria afavorit les negociacions. Un tribunal maurità va condemnar Sahraoui a 12 anys de presó per participar en el segrest dels tres membres de la Caravana Solidària el 29 de novembre al nord de Mauritània. Mali i Mauritània mantenen des de fa dècades una convenció d'extradició de criminals que van ratificar el 2002.

Vilalta i Pascual són els segrestats que han passat més temps en mans d'aquest grup lligat a al-Qaida a la regió desèrtica del Sahel.

Tots dos, juntament amb Alícia Gámez van ser segrestats a Mauritània el 29 de novembre de 2009, quan anaven amb la caravana solidària que havia de recórrer uns quants països de l'Àfrica. Membres de la facció de l'AQMI van interrompre el que havia de ser un viatge d'ajuda humanitària a la carretera que comunica Nouadhibou i Nouakchott, la capital mauritana. El 10 de març passat, el grup va alliberar Alícia Gámez al.legant que s'havia convertit a l'islamisme.