dimecres, 21 de setembre de 2011

Consell Nacional d'EUiA: Coalició amb ICV però Nuet el segon de llista i mantenint la coalició ICV-EUiA amb IU

Última hora: El Consell Nacional d'EUiA s'ha reunit la tarda d'aquest dimecres per tractar l'estat de les negociacions amb ICV de cara a les eleccions del 20-N i ha aprovat un plec de condicions molt més dur que el de la setmana passada, després d'un acalorat debat sobre el document de base, presentat pel diputat Jordi Miralles.

Segons fonts ben informades d'EUiA, la proposta era una repetició de l'anterior, on EUiA apostava a la vegada per mantenir la coalició amb ICV a Catalunya i amb IU com a referent estatal però sense aclarir què faria EUiA en el cas que ICV trenqués amb IU i s'aliés amb Equo. El texte modificat aclareix que la coalició amb IU és prioritària amb qualsevol altre alternativa, així com l'ubicació del candidat d'EUiA, l'exsenador Joan Josep Nuet i Pujals, com a irrenunciable número dos de la llista, darrera el candidat d'ICV que, pel publicat per ICV, seria Joan Coscubiela.

Així EUiA no acceptarà cap aliança que suposi el trencament de la coalició estatal d'ICV-EUiA amb IU i amb el grup resultant al Congrés dels dipùtats.

Durant el debat alguna intervenció ha estat particularment crítica amb el candidat d'ESADE (escola empressarial dels jesuïtes on Coscubiela va fer de professor en plegar de CCOO), i la seva representativitat del col.lectiu sindicalista i l'esquerra o el seu paper respecte de l'aprovació dels Tractats europeus.

La candidatura de Joan Josep Nuet ha estat presentada per l'alcalde de Montornés, José Montero, i aprovada per unanimitat.

A la votació del document final hi han votat a favor 66 membres del Consell, 18 abstencions i 4 vots en contra que exigien una primera posició de llista o, en cas que només sortís un candidat per Catalunya, compartir-ne la gestió i el temps de legislatura.

Les negociacions continuaran amb ICV fins al dia 8 d'octubre, pel que hi haurà un altre Consell Nacional d'EUiA extraordinari abans, per tal de refrendar o rebutjar el resultat d'aquestes.

Segons opinions compartides amb Sírius, el malestar de les bases d'EUiA amb ICV ha estat el sentiment més compartit i palés al llarg d'un debat molt viu i amb més de 40 intervencions.

Núria Buenaventura, candidata segona d'ICV

Ahir mateix publicavem a Sírius l'intenció d'ICV de que Núria Buenaventura, que sustitueix Joan Herrera a Madrid, ocupés el segon lloc darrera Coscubiela. Les coses, doncs, no pinten sencilles per la renovació d'una coalició que fonts d'EUiA donen com "una etapa superada i sense futur".

Líbia: "Els mercenaris capturats són agents d'una Internacional "monarquista" (promonàrquica) controlada per la CIA"

Confirmant les declaracions del portaveu Ibrahim Musa sobre la captura d'un nombrós grup de mercenaris britànics i francesos entre els què hi havia un asiàtic sense identificar, el portal ivorià Antiimperialista "Abidjan en direct" informa que la 'Conferència Internacional Monarquista' (CMI) estaria ficant mercenaris armats per l'OTAN i finançats per la CIA. "Un dels capturats Britànic és Membre de la Lliga Anglesa Monàrquica i afiliat al CMI; 5 o 6 francesos han reconegut vincles amb aquesta i l'asiàtic és un observador del National Development Party de Brunei, afiliat també a la reaccionària CMI". Foto d'un mercenari de l'OTAN capturat a Líbia.

Segueix la contraofensiva a Sirte

Els brutals bombardejos criminals de l'OTAN sobre l'heroica Sirte que han matat centenars i potser milers dels seus habitants no han aconseguit que la seva població arriar la bandera verda sinó que, a l'inrevés, han motivat una contraofensiva que ha posat en ridícul a les bandes de rates assassines.

"La resistència heroica del poble libi evidència que l'ONU ha estat segrestada per l'OTAN, la justícia internacional pel CPI i la Interpol i el dret a la informació per CNN i Al Jazeera".

"El poble algerià és unànime en tractar de "harkis" a les rates líbies. Els "harkis" eren uns cipayos i mercenaris creats pels imperialistes francesos per ajudar-los a massacrar a les masses patriotes. Amb la victòria de la Revolució nacional algeriana els "harkis" van haver de escapar a França per no ser passats per les armes en càstig a les seves múltiples malifetes".

+

Durant la inauguració de la 66 Assemblea General de les Nacions Unides, Barack Obama va defensar la invasió de les potències imperialistes a Líbia i va assegurar que aquest "és el model com ha d'actuar la comunitat internacional en el segle XXI".

El premi Nobel de la Pau i impulsor de la brutal agressió contra el poble libi va tornar a justificar les bombardejos humanitaris contra població civil i va afirmar que ara "els libis poden caminar tranquils", gràcies al "èxit" de les operacions militars aèries de l'OTAN que van causar entre 30.000 i 50 mil morts.

Les informacions provinent des dels fronts de batalla de la resistència líbia desmenteixen el triomfalisme d'Obama, que va anunciar que amb la reobertura de l'ambaixada ianqui a Trípoli "tornarà a aixecar la bandera nord-americana" a la capital del país, on encara es registren cruents enfrontaments i explosions.

Tot i que la ciutat capital ha estat presa militarment per unitats nord-americanes, franceses, britàniques, alemanyes i Qatar, en les últimes hores la resistència ha clavat durs cops a les files mercenàries al punt que aquestes han hagut de recórrer al reclutament forçós de joves i menors d'edat.

Segons fonts de la resistència líbia, les forces patriotes controlen Beni Walid, Sirte, Murzuq, Awbari, Al Kufrah, Sebha, Ash Shati, Al Jufrah, Surt, Sawfajjin, Ghadames, Gharyan i molts altres pobles i ciutats del país.

El president dels Estats Units va pronunciar el seu discurs hores després que el cap del govern legítim de Líbia, Muammar Gaddafi, qualifiqués com "una farsa" l'actual situació que viu el país i va exhortar el poble libi a no creure "que un règim ha estat enderrocat i que un altre el substitueix, gràcies als bombardejos aeris i marítims ".

A través d'un missatge radial, Gaddafi va exclamar que "totes les tribus líbies li van fer saber a l'OTAN que ningú representa el poble libi" i que "l'únic poder legítim és el del poble i el dels comitès populars i qualsevol altre és nul i il.legítim".

Joan Lluís Quer, home de confiança d'Artur Mas i responsable de l'obra pública, amb grans interessos en constructores

Joan Lluís Quer, home de confiança d'Artur Mas i responsable de l'obra pública a Catalunya, ha invertit en els últims tres anys almenys 2,5 milions d'euros en companyies privades relacionades amb l'enginyeria i l'assessoria d'obres. Res de particular si no fos perquè és el president de l'empresa pública GISA, que controla i promou tota l'obra pública de la Generalitat i que acaba de presentar un ERO per a un terç de la seva plantilla en un moviment que els sindicats denuncien com el començament de la privatització de l'obra pública a Catalunya.

Gisa, el pressupost anual sobrepassa els 1.200 milions d'euros, acaba de presentar un ERO perquè la crisi s'ha acarnissat especialment en el sector de la construcció. Les retallades imposats pel Govern català obliguen a totes les empreses i organismes públics a paralitzar les seves inversions-o deixar-sota mínims-i fins i tot a presentar expedients de regulació.

Segons els sindicats, l'intent de retallada d'un terç de la plantilla de Gisa deixaria a la gran empresa pública ferida de mort, encara que com és impossible paralitzar tota obra pública (que comprèn no només carreteres, esteses ferroviaris, canals, hospitals, escoles, residències de la tercera edat, comissaries, habitatges, etc), una gran part d'aquest pastís hauria de derivar cap a companyies privades. "Ens temem que el que pretén el Govern és privatitzar l'obra pública de la Generalitat per donar-la a empreses privades", assenyala a El Confidencial Xavier Casas, responsable del sector de la Generalitat de la UGT de Catalunya.

D'aquí la visió de futur de Joan Lluís Quer, que va començar a desplegar una intensa activitat empresarial des de finals del 2007 i que, tot i la crisi econòmica i immobiliària, es va dedicar en cos i ànima a potenciar firmes de consultoria i assessoria d'obres civils precisament en aquesta dura època.

El president de Gisa és un home de confiança d'Artur Mas. Entre 1987 i 1991, va ser responsable de planificació de projectes de Clavegueram de Barcelona (Clabsa) i cap de projectes d'Aplicacions de l'Aigua (Adasa), signatura pertanyent al grup Agbar. El 1993, va entrar al Govern que llavors presidia Jordi Pujol com a gerent de Gisa i de Regsa, la companyia pública que controla les zones de regadiu i les infraestructures aqüíferes.

En l'últim tram del mandat de Pujol, de 2000 a 2004, va passar a ser gerent de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). En aquest any, amb l'arribada del Tripartit al poder, va abandonar l'Administració i va passar a ser, fins al 2008, director general d'Auding-Auditories i Enginyeries i des del 2009 fins aquest any va ser també conseller delegat de AudingIntraesa.

Acumulació de càrrecs


Aquest voluminós currículum li va servir per ser nomenat, el febrer d'aquest any, president de Gisa. Aquesta perla de l'Administració catalana va ser considerada, des del primer moment, d'especial interès per Artur Mas. Tant que va decidir que no dependria més del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, sinó d'Economia i Coneixement, encara que amb el control polític directe de Presidència.

L'home en l'ombra per vigilar l'activitat en una àrea tan important com l'obra pública és una altra persona de confiança del president català: Germà Gordó, secretari del Govern. La intenció de Mas era remodelar totes les àrees de la Generalitat per donar un major poder de control a Presidència. I les grans companyies, així com àrees sensibles, com Afers Exteriors, Comunicació o Esports, que mouen milions d'euros a l'any, van passar a tenir aquest control efectiu del president.

Però les atribucions a Quer no es van quedar aquí. Pocs dies després, el cap de Gisa era nomenat també president d'Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), l'ens públic que controla els grans projectes ferroviaris o d'infraestructures, com la línia 9 del Metro, la línia Orbital Ferroviària de la regió metropolitana o l'Eix Transversal Ferroviari català.

Així mateix, va assumir la presidència de Regsa, la companyia que realitza actuacions de promoció i execució de regs per a la construcció de canals i sèquies. I a principis d'abril, va ser nomenat també president de la companyia pública Reg Sistema Segarra-Garrigues (Regsega), l'empresa que executa el canal Segarra-Garrigues, una de les obres públiques més importants d'Europa.

En definitiva, que el seu pes específic dins de l'Administració va créixer com l'escuma en qüestió de setmanes. Aquestes dues últimes companyies pertanyien abans a Medi Ambient, però amb l'arribada de Mas van passar a dependre d'Economia, encara que amb el control executiu de Presidència: a Regsa està Francesc Homs, portaveu del Govern i secretari general de Presidència.

Però la crisi en el sector no espanta Quer, potser perquè el que són retallades en el sector públic poden entendre's com a oportunitats de negoci en el sector privat. El 2007, va comprar a un despatx que es dedica a crear societat l'empresa Promotora d'Enginyeria i Auditoria Catalana. Amb 3.006 euros de capital, al cap d'uns mesos va ampliar capital en 842.494 euros, dels quals gairebé 299.999 euros van ser assumits pel propi Quer.

Aquesta empresa té per objecte la compravenda i arrendament de finques rústiques o urbanes, la realització d'obres i construccions, tant públiques com privades, i l'assessorament en projectes.

Espectaculars inversions

A través d'aquesta societat, Quer va entrar en l'accionariat de Auding i en el de Epler Invest, una altra immobiliària creada l'octubre del 2007. En un procés similar a l'anterior, Epler va elevar el seu capital de 3.006 euros a una mica més de 7 milions d'euros l'abril del 2008. Quer va invertir en aquesta operació 1.341.500 euros i va ser nomenat director general de la companyia.

El mateix mes d'abril, Epler va tornar a realitzar un increment de capital de 158.500 euros, subscrits íntegrament per Quer, que va tornar a injectar una altra partida de 200.000 euros a l'any següent, en una nova ampliació, pel que la seva participació s'eleva a 2,1 milions d'euros.

A través d'Epler, a més, va passar a controlar dues companyies més de l'àmbit de l'assessoria. Una d'elles és Auditories i Enginyeries SA, l'objecte és l'estudi, promoció, gestió i administració de caràcter immobiliari i la realització de plans i projectes urbanístics, treballs de consultoria en enginyeria civil, consultoria sobre gestió pública i "desenvolupament de les activitats pròpies d'un laboratori d'anàlisi de productes industrials, de residus i d'enginyeria i resistència de materials ".

Quer era el seu administrador únic des del 2008, càrrec en què va cessar el passat 18 de febrer, després de ser nomenat president de Gisa. Aquest mateix dia, va cessar com a administrador de Promotora d'Enginyeria i Auditoria Catalana.

Paral.lelament, a través de Epler va entrar en la societat Anàlisi i Medi Ambient, que comparteix seu amb aquesta i amb Auditories i Enginyeries. En realitat, Epler s'havia fet amb el control total d'aquestes dues companyies mitjançant una operació financera i gràcies a un préstec de 10,5 milions d'euros que li van prestar la Caixa d'Estalvis de Navarra, la CAM i en Banc Espirito Santo.

Però no es va quedar aquí l'activitat del puixant home de negocis. L'abril del 2009, va posar en marxa la societat cicóric New Group, dedicada a "assessorament i gestió d'empresa, d'estructura d'aquesta, d'estratègies comercials i industrials i d'organització interna i externa, racionalització i planificació del negoci i els recursos".

A més, es dedica també a la "confecció i implementació de plans d'empresa i plans estratègics i la intermediació en operacions de reestructuracions i adquisició d'empreses" ia la "tinença i inversió d'actius financers, obligacions, accions, participacions d'altres companyies i la intermediació en la realització de serveis d'enginyeria civil". Segons les inscripcions del Registre Mercantil, Quer encara continua com a administrador d'aquesta empresa.

Estats Units, França, Regne Unit i ara Rússia signen acords amb Suïssa contra el blanqueig. Espanya, no.

Rússia i Suïssa signaran aquesta setmana un acord sobre el lliurament d'informació concernent als comptes de ciutadans russos en bancs suïssos, ha declarat avui el ministre rus de Finances, Alexei Kudrin: "L'acord haurà de ser aprovat avui en una reunió del Govern, i aquesta setmana ho signaré juntament amb representants de Suïssa", va dir Kudrin durant la seva compareixença a la cambra baixa del Parlament.

Va comentar que el document reglamentarà el lliurament d'informació sobre comptes de ciutadans russos obertes en bancs suïssos: "Rússia també podrà demanar informació sobre comptes bancaris dels seus ciutadans acusats d'evasió fiscal o blanqueig de diners", va apuntar el ministre.

Va afegir que similars acords ja s'han signat recentment amb Estats Units, França i el Regne Unit.

Historia d'un frau crònic, impune i tolerat

Al maig de 2010 les autoritats franceses van donar informació a l'Agència Tributària espanyola sobre una llista de 300 persones amb comptes en el banc suís HSBC Private Bank Suïssa. Pel que sembla un ex executiu del banc va lliurar un disc amb tota la informació sobre un grup de poderosos clients que no declaraven els seus ingressos a les autoritats d'hisenda dels seus països.

Entre els esmentats figuraven el major banquer d'Espanya, Emilio Botín, el seu germà Jaume i deu fills de tots dos. Els Botín insisteixen que, a partir d'aquest episodi, regularitzar la seva situació amb la hisenda espanyola pagant uns 200 milions d'euros.

La denúncia indicava que no havien presentat les autoliquidacions d'impost a la renda de persones físiques i de l'impost sobre el patrimoni entre 2005 i 2009. A comanda de l'Agència Tributària, els dotze membres de la família Botín presentar declaracions complementàries amb les rendes de les quals eren titulars "trust, fundacions i altres figures fiduciàries" vinculades a ells.

No obstant això, en la informació remesa per Hisenda a la Fiscalia Anticorrupció el passat 13 de maig per l'existència d'indicis de delicte, la Delegació de Grans Contribuents ha assenyalat que "en les actuacions de comprovació ació realitzades fins ara" no s'havia pogut determinar si les regularitzacions realitzades amb les declaracions complementàries "han estat completes i veraces".

Encara que aquestes comprovacions no han conclòs, Anticorrupció va presentar la denúncia contra Botín i els altres onze membres de la seva família perquè l'anàlisi de les declaracions corresponents al 2005 prescrivia el 30 de juny. El Ministeri Fiscal recorda que, en el cas que les regularitzacions practicades siguin "completes i veraces", s'arxivaran les actuacions contra els membres de la família.

Botín i la seva família no van declarar fons i diners la seva estada a comptes del HSBC Private Bank de Suïssa, la qual cosa podria suposar un delicte contra la Hisenda pública i també un altre de falsedat documental.

El jutge no va precisar la quantitat presumptament defraudada durant aquest període, però va dir que en algun exercici va poder superar els 120.000 euros (170.000 dòlars) per cada un dels 12 contribuents de la família investigats.

L'Agència Tributària espanyola va demanar al president del Santander tota la documentació relativa a aquests comptes bancaris, que, segons Botín, tenen el seu origen en diners invertits fora d'Espanya pel seu pare, Emilio Sanz de Sautuola i López, mort el 1993.

Els fons localitzats a Suïssa provenen d'Emilio Botín, el pare del president de Santander, que va fugir d'Espanya el 1936, a l'inici de la Guerra Civil. Botín pare es va refugiar a Suïssa, on va obrir un compte bancari a la que va traslladar una part del patrimoni de la família que actualment gestiona una fundació. Aquest patrimoni no ha estat ampliat des de la mort d'aquell, el 1993.

Emilio Botín, de 76 anys, és la desena persona més rica d'Espanya, amb una fortuna calculada en 1.500 milions d'euros, segons la revista Forbes. La família va presentar un gran volum de documents, tractant de regularitzar la situació d'aquests comptes en els últims anys. Però els inspectors d'Hisenda van reconèixer que era impossible revisar la "ingent documentació''presentada pels denunciats abans del proper 30 de juny, data en què preescriben delictes tributaris presumptament comesos el 2005.

Reportaje en el New York Times sobre Emilio Botin y la investigación sobre la cuenta de Emilio Botín en Suiza:

El diario estadounidense dedica un reportaje al caso de la cuenta suiza de la familia Botín. El texto que firma su corresponsal Raphael Minder resalta el perfil de Emilio Botín, su éxito al frente del Santander y su vasta influencia en España. Aunque el NY Times apunta que la investigación sobre la cuenta secreta podría ser un importante revés y destaca que el caso no está siendo “agresivamente investigado” por los medios españoles.

Según el New York Times: “Emilio Botín es un banquero español multimillonario conocido por llevar las riendas con firmeza”. Pero recogen que hay un asunto “no tan pequeño sobre el que el señor Botín no ha podido mantener el control: una cuenta bancaria suiza abierta en secreto hace mucho tiempo por su padre, que creció tanto que cuando las autoridades españolas descubrieron su existencia el año pasado, el Sr. Botín y otros miembros de la familia pagaron 200 millones de euros en impuestos para evitar una acusación de evasión fiscal”.

Sobre la cuenta, el diario explica que la Audiencia Nacional española está investigando si el pago es suficiente, dado que algunos expertos calcula que el volumen de la cuenta podría llegar a los 2.000 millones de euros. Y que el tribunal también está examinando la “maraña” de documentos presentados por la familia para comprobar si ha habido falsificación. Pero recogen las palabras del abogado de los Botin que asegura que la familia está cooperando con la investigación y que nadie ha sido acusado de mala conducta.

Y sobre la figura del propio Emilio Botin dicen: “a diferencia de otros países europeos, donde los banqueros son figuras en gran parte anónimas, el Sr. Botín tiene mucho poder en España. A pesar de que evita los eventos sociales y no hace muchas declaraciones públicas, su influencia se percibe como de gran alcance. Y ha sido capaz de mantener el control del Santander, a pesar de que su familia solo retiene un 2% de las acciones”.

Destacan que “su capacidad para fusionarse y hacer crecer al Santander es la envidia de bancos de todo el mundo… Pero ahora en vez de celebrar su extraordinaria hazaña de transformar un banco regional en un coloso financiero mundial, el patriarca millonario se enfrenta a una serie de retos que podrían llegar a poner en peligro más de un siglo de control familiar del banco”.

Finalmente el diario se fija en la poca repercusión que el caso ha tenido en los medios españoles: “en gran medida puede ser debido a la presunción generalizada de que no saldrá nada más gordo del caso. Aunque algunos periodistas españoles también reconocen que no han investigado agresivamente. “El Santander se gasta mucho en publicidad y esto influye en el tratamiento informativo que reciben”, dijo Salvador Arancibia, un periodista de negocios en Madrid que ha cubierto el Santander desde 1980 y que también ha trabajado para el banco. `Especialmente en un momento en que los medios de comunicación se encuentran en una situación financiera delicada”.

Pero apuntan que “uno de los pocos lugares de España donde el Sr. Botín sí es criticado abiertamente es la Puerta del Sol, la plaza pública que desde mayo ha sido el hogar de las protestas de los indignados”.

CiU i PSOE són favorables a la construcció d’un magatzem temporal de residus nuclears a Ascó

L'equipament serà una "solució transitòria" fins que es construeixi el cementiri nuclear, segons publica el BOE aquest dimecres. La secretaria d’Estat de Canvi Climàtic del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí ha formulat una declaració d’impacte ambiental favorable a la construcció d’un magatzem per al combustible gastat i els residus radioactius de la central nuclear d’Ascó. És el pas previ a l’autorització administrativa perquè es construeixi la instal·lació.

El projecte de magatzem temporal individualitzat (ATI) al qual s’ha donat el vist-i-plau és una “solució transitòria”, que s’ha d’utilitzar fins que es construeixi el magatzem temporal centralitzat (ATC), al qual Ascó és també candidata. Aquest últim és un dels “objectius prioritaris” recollits en el Pla de Residus Radioactius. Està previst que l’ATI s’ubiqui a l’oest dels dos reactors de la central, en una zona de pineda.

Mallorca: S'obre judici oral contra Munar, Nadal, Vicens, Flaquer i altres pel cas Can Domenge

La titular del Jutjat d'Instrucció número 12 de Palma, Carmen González, ha obert judici oral contra l'expresidenta del Consell de Mallorca i del Parlament, Maria Antònia Munar (UM), l'exvicepresident insular Miquel Nadal (UM), els ex consellers Miquel Àngel Flaquer i Bartomeu Vicens i altres dos acusats per la venda presumptament irregular dels terrenys de Can Domenge per 30 milions d'euros per part de la Institució insular, la meitat del seu valor en el mercat, segons han informat fonts jurídiques.

Així ho ha decretat la magistrada mitjançant el seu acte d'obertura de judici oral sis mesos després que la Fiscalia presentés el seu escrit d'acusació per aquesta causa, en el marc de la qual reclama sis anys de presó per Munar així com per a Nadal, Vicens i Flaquer per presumptes delictes de frau a l'administració (pels quals demanen tres anys de presó), revelació de secrets (tres anys) i prevaricació, tot i que finalment no els acusa d'un delicte de malversació de cabals públics.

Aquest nou pas sobre encara més als sis acusats a la banqueta, si bé en el cas de l'ex dirigent històrica d'Unió Mallorquina no serà jutjada fins que l'Audiència no resolgui el recurs que la seva defensa va presentar contra la interlocutòria que posava fi a la instrucció de la causa.

Una resolució que mantenia que Munar "coneixia i va participar" en la trama presumptament irregular ordida al voltant de la venda i alienació dels solars de Can Domenge a Sacresa i Ferrà Tur per la meitat de la quantitat que oferia l'empresa Núñez i Navarro, amb la interposició de la querella va ser incoat el cas.

L'acte d'obertura de judici oral també es dirigeix ​​contra Santiago Fiol, advocat assessor contractat per Sacresa per a la seva expansió a Palma i a qui la jutge instructora es referia en el seu acte com la "corretja de transmissió" entre l'empresa i el Consell, i contra el principal accionista de Sacresa, Román Sanahuja Pons, que presumptament dirigia i es responsabilitzava de la recepció i preparació del concurs.

Cal recordar que, en l'anterior interlocutòria que posava fi a la instrucció i que decretava el pas a procediment abreujat del cas, la instructora considerava "il.lògic" que Munar, presidenta del Consell quan es van alienar els terrenys, fos "enganyada" llavors pels altres imputats en la causa que investiga les presumptes irregularitats comeses al voltant d'aquesta venda, com tampoc creu que "tot l'entramat, el pla i les negociacions" es fessin "d'amagat" de la històrica dirigent d'UM.

Així mateix, la magistrada recordava que va ser Munar qui va designar a les persones que van gaudir d'una actuació material, personal i directa en el procés i en les negociacions "fraudulentes", en relació a Nadal, Vicens i Flaquer, i a més abundava en què "era la presidenta del partit al qual pertanyien tots ells", en referència a UM.

"L'alienació no podia passar per alt a Munar"

"L'alienació de Can Domenge no era un assumpte més que pogués passar per alt a la presidenta", subratllava la jutge, que aprecia "indicis bastants" que "per raó del seu càrrec, la influència i poder que exercia sobre els consellers directament implicats" i per la seva" participació en les reunions en què es fixaven aspectes essencials" del procés", va participar en els fets avenint-se a la forma i elements del concurs". És més, asseverava que la competència per adjudicar-la corresponia a la pròpia Munar, de tal manera que tot i estar absent per malaltia en el ple en què es va aprovar l'alienació "no es pot pensar que es van desentendre de l'assumpte".

No obstant això, l'expresidenta insular no és l'única contra la qual carregava González en recalcar, en el cas de Nadal, que va tenir una intervenció "personal i activa" a la desafectació dels terrenys i va participar de manera directa en la transmissió d'informació a Sacresa, a més de signar el decret d'aprovació de l'expedient de contractació per a l'alienació, el 30 de desembre de 2005.

Quant a Vicens, recordava que va ser qui va demanar per escrit l'alienació de l'immoble i qui "des del primer moment ja va mostrar la seva opció per la forma de concurs", sense que es justifiqués "de forma raonable" per què existien altres factors determinants diferents del preu.

Mentrestant, assenyala sobre Flaquer que el seu departament era el que tenia la competència per a la tramitació de l'expedient d'alienació i ell qui va proposar que es desestimen les al.legacions formulades a la desafectació.

Cal recordar que el cas va ser instruït durant quatre mesos pel Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) a causa del aforament de Munar, Nadal i Vicens, encara que finalment va tornar a mans del Jutjat d'Instrucció número 12 després que l'ex líder d'UM dimitís com a presidenta del Parlament el 26 de febrer de 2010, després les acusacions abocades contra ella pel mateix Nadal durant les declaracions.

Veure també:

El Cas Palma Arena i els seus implicats: Una xarxa de crim organitzat des del franquisme balear fins...

http://reportatges.sirius.cat/2011/09/el-cas-palma-arena-i-els-seus-implicats.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+reportatgessirius+%28Reportatges+Sirius%29

Educació d'EUiA demana "un model d'escola pública, de qualitat, d’equitat, laica i en català"

Segons EUiA: "La societat catalana s'ha manifestat unànimement a favor de la immersió lingüística al nostre sistema educatiu. El model d'escola catalana ha garantit l'acollida, integració i convivència d'infants i joves de totes les procedències, ha garantit un únic model i la cohesió social en un sol país. El ultimàtum donat pel TSJC per a què el Govern de la Generalitat modifiqui el sistema educatiu en català atempta contra la realitat i la normalitat quotidiana a Catalunya. Trencar el nostre model d'escola en català, obre una escletxa que pot derivar en la segregació per llengua, segregació per origen i aprofundir el trencament de la cohesió social".

"Es en aquest punt on Esquerra Unida i Alternativa també volem manifestar la nostra preocupació. La cohesió social esta en perill si s'aplica la sentencia del Suprem però també la cohesió social i la segregació en funció de la realitat social, econòmica i cultural, degut a les retallades de la inversió en Educació que el Govern de CiU està aplicant en aquest començament de curs 2011-2012".

"La reducció de la 6a hora, el augment de l'alumnat amb la mateixa plantilla que el curs anterior, la reducció d'hores de vetlladors i vetlladores, el augment d'una hora lectiva per part del professorat, l’eliminació de programes pedagògics... afecten directament a la qualitat del sistema educatiu públic i a les condicions laborals dels i les professionals de l'Educació.

Ens cal una inversió al nivell de la UE-15 per a què l’escola pública sigui un sistema equitatiu per a infants i joves. L'escola pública corregeix els factors de desequilibri socials i amb una atenció adequada i de qualitat educa, acompanya i orienta a les famílies per aconseguir una educació integral d'infants i joves".

"A Esquerra Unida i Alternativa ens mobilitzem per la defensa del model lingüístic i també en contra de les retallades que volen precaritzar el model d'escola pública catalana, augmentar els concerts privats i traspassar a les famílies despeses educatives que són un deure d'inversió del Govern de la Generalitat".

"Des d'EUiA rebutgem la reducció de la transferència que la Generalitat de Catalunya tenia compromesa amb els Ajuntaments pel sosteniment de les places públiques d'escola bressol. Aquesta reducció trenca amb el camí engegat pel govern catalanista i d'esquerres de crear 42.000 places publiques d’educació 0-3 i de fer d'aquesta etapa 0-3 una etapa veritablement educativa, pública i de qualitat. La reducció de l’aportació de la Generalitat obre la porta a la privatització de l’educació 0-3 tal i com ha exposat en els darrers dies l’alcalde de Barcelona, que no crearà més places publiques però sí que en concertarà de noves amb escoles privades".

"EUiA continuarà treballant amb els i les professionals del sector, amb les famílies i amb les organitzacions socials i sindicals per preservar el model públic i de qualitat de l'educació 0-3 impulsat pel govern d'esquerres, per defensar la inversió pública en Educació fins a nivells de la UE i per garantir un model d'escola pública, de qualitat, d’equitat, laica i en català".

Rússia: "L'apel·lació palestina a l'ONU no exclou el procés negociador"

El ministre rus d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, va afirmar que la majoria dels membres de l'ONU donaran suport a la sol.licitud palestina davant l'Assemblea General, però va descartar que aquesta apel·lació sigui una alternativa al procés negociador: "Els palestins planegen demanar el reconeixement del Estat palestí durant la sessió (de l'Assemblea General de l'ONU). La majoria dels membres de l'ONU estan disposats a donar suport a aquesta apel · lació. Juntament amb això, van confirmar clarament que la "marxa" a l'ONU no és una alternativa a les negociacions", afirma Lavrov.

El canceller rus assenyala que Rússia dóna suport als palestins que "mitjançant la crida a l'ONU volen reacentuar la necessitat d'una solució mitjançant les negociacions d'acord amb el dret internacional". En aquest sentit, el ministre va descartar la necessitat de canviar el format de la mediació en l'arranjament del conflicte palestí-israelià.

"L'actual mecanisme de 'acompanyament' representat pel Quartet, integrat per Rússia, EUA, Unió Europea i l'ONU, va demostrar la seva utilitat", va dir Lavrov, en afegir que "és acceptat i reconegut per totes les parts del conflicte, els palestins i els israelians, així com per altres jugadors interessats i pel Consell de Seguretat de l'ONU".

Entre els temes clau de la 66a sessió de l'Assemblea General de l'ONU el canceller rus va destacar també "la primavera àrab", en particular la situació a Síria, que és el "pilar de l'arquitectura del Pròxim Orient".

"Simpatitzem amb les aspiracions dels pobles àrabs i el seu desig d'una vida millor, i creiem que ells mateixos poden i han de determinar el seu destí, així que ens pronunciem en contra de ingerir en els seus assumptes interiors i imposar receptes des de fora", va concloure Lavrov.

El president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, planeja demanar el proper 23 de setembre, a l'Assemblea General de l'ONU, el reconeixement internacional de l'Estat palestí en les fronteres de 1967, que inclouen Cisjordània, Franja de Gaza i Jerusalem Oriental.

La seva decisió és objecte de fortes crítiques per part d'Israel, EUA i diverses nacions d'Occident que qualifiquen de unilateral aquesta postura i insisteixen a rellançar les negociacions de pau entre l'ANP i Israel, suspeses des de setembre de 2010 per la negativa israeliana de frenar la construcció d'habitatges de colons als territoris ocupats.

Andalusia: Un altre judici repressiu més contra el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT)

El dijous 22 de setembre, a les 10h del matí, tindrà lloc al Jutjat del Contenciós Administratiu número 5 de Màlaga ("Ciutat de la Justícia", C/ Fiscal Luis Porter s/n), un judici en el que s'impugna una multa que la Subdelegació de Govern a Còrdova va imposar a la companya Virgínia, de la Unió Local de Màlaga del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), per participar en les mobilitzacions que va dur a terme el SAT en el mes de setembre de 2009 a la localitat de El Carpio (Còrdova).

Ja llavors, davant la crisi que teníem a sobre i avui aguditzada, el SAT reivindicava:

(1) Treball per als aturats,
(2) Un PER extraordinari que doni feina als aturats del medi rural com a mínim durant quatre mesos,
(3) Moratòria de pagament de les hipoteques per a totes les persones en atur,
(4) que la durada del subsidi agrari i renda agrària fossin de 10 mesos i la seva quantia el salari mínim interprofessional (624 €),
(5) ajuts directes al comerç i petites empreses, així com la condonació d'alguns impostos,
(6) l'eliminació de les 35 peonades com a requisit per demanar el subsidi d'atur,
(7) ajudes als petits agricultors i cooperatives per potenciar cultius socials que generessin beneficis econòmics i treball,
(8) l'eliminació del "cop de decret" perquè totes les persones que reuneixin els requisits puguin demanar el subsidi agrari,
(9) tallers d'ocupació, escoles taller, cases d'ofici en base dels aturats / es i al nombre d'habitants per cada poble i ciutat i,
(10) que els treballadors immigrants i les seves famílies estiguessin inclosos en aquestes mesures i puguin accedir a les prestacions socials en peu d'igualtat amb els nadius.

Era la culminació de tot un seguit de mobilitzacions, les úniques amb caràcter global contra la crisi en aquell moment a Andalusia, el immediat capítol anterior havia estat la detenció de 12 companys a Sevilla, entre ells el nostre secretari, Diego Cañamero, i desenes de companys apallissats, insultats i amenaçats per la Policia de Griñan i Zapatero, pel simple fet de dur a terme protestes pacífiques; intentant l'ocupació simbòlica de Canal Sud i el Pont del V centenari, uns 10 dies abans.

Aquesta repressió que pateix el SAT, s'ha manifestat fins a la imposició de multes de trànsit als piquets del nostre Sindicat quan participaven en Vagues convocades legalment.

Ens trobem amb 300 companys entre multats i processats, i amb 400.000 euros entre multes i fiances, sense comptar les peticions d'anys de presó.

El Govern de Griñan i Zapatero, estan pervertint la utilització dels mecanismes de l'Estat, per reprimir no les conductes, sinó les pacífiques i justes protestes que han existit i existeixen davant la seva desastrosa gestió.

Aquesta multa que recorrem el dijous, ja han estat declarades en casos similars per alguns jutjats com nul.la de ple dret, per saltar-se les més mínimes garanties del sancionat.

El SAT anima a assistir-hi com a públic al judici, a les 9:30 a les portes de l'edifici judicial, per mostrar la solidaritat amb la companya i el rebuig a la injusta repressió que pateix la classe treballadora.

Plutó té 4 llunes i podria tenir un oceà tot i les baixes temperatures

En analitzar l'estructura de Plutó els científics han arribat a la conclusió que sota la capa de gel que el cobreix pot existir un oceà líquid. A més, el telescopi espacial Hubble, rastrejant l'òrbita de Plutó, li ha trobat un nou satèl.lit, que ha estat nomenat provisionalment P4, i és la quarta i més petita de les llunes de Plutó.

La ciència contemporània afirma que Plutó està format en un 40% per pedra i en un 60% per gel. El gel es forma de petites partícules comprimides en una massa espessa. En la composició del aquest planeta nan hi ha també potassi radioactiu que produeix calor a l'desintegrar-se. Si la quantitat del potassi és considerable (75 parts per cada mil milions) i la viscositat del gel és alta, podria haver líquid a uns 165 quilòmetres de profunditat al planeta nan, encara que la temperatura a la superfície és 230 graus Celsius sota zero.

La manca de seguretat dels científics ve determinada per l'absència d'informació sobre la mida de les partícules del gel, que no pot ser mesurat des de la Terra. No obstant això, el 2006 es va llançar a l'espai una sonda que ha d'assolir Plutó el 2015 i permetrà respondre a diverses preguntes sobre el planeta, entre elles, la referent a l'existència d'aquest oceà.
Detecten un quart satèl·lit al voltant de Plutó

El telescopi còsmic Hubble, que rastreja les òrbites de Plutó, va trobar un nou satèl lit que gira al voltant d'aquest planeta. L'astre, que va rebre el nom provisional de P4, és la quarta i més petita de les llunes de Plutó.

Segons càlculs dels astrònoms, el seu diàmetre és de tan sols 13-34 quilòmetres. El satèl.lit més gran de Plutó, Caront, mesura 1040 quilòmetres de diàmetre, mentre que els altres dos, Nix i Hidra, presenten un diàmetre de 32 i 113 quilòmetres respectivament. El P4 va ser trobat en l'òrbita entre Nix i Hidra, que van ser descoberts el 2005 amb ajuda del telescopi Hubble.

Malgrat les seves dimensions diminutes, el P4 no és el menor satèl lit del sistema solar. Dos satèl lits de Júpiter, el J9 i el J12, tenen menys de 1.600 metres de diàmetre.

El P4 va ser detectat per primera vegada en una imatge captada pel Hubble el 28 de juny. Posteriorment la troballa va ser comprovat per imatges preses el 3 i el 18 de juliol. Segons va comentar el director del programa d'observació del Hubble, Mark Showalter, les càmeres del telescopi van permetre als especialistes veure "clarament" un objecte així de diminut situat a més de 5 milions de quilòmetres.

Segons els experts, el descobriment del P4 contribueix a reforçar la teoria de l'aparició del sistema de Plutó com a resultat d'una col.lisió de dos cossos celestes que tenien la mida d'aquest planeta nan, i que es va produir fa 4,6 milions d'anys.

Ara el 'nou' satèl.lit ha de ser batejat amb un nom oficial. Segons la tradició, els nous cossos celestes descoberts en el sistema solar reben els noms dels déus de la mitologia grega o romana. El mateix planeta Plutó porta el nom del déu romà del inframón. Raó de més perquè el P4 sigui batejat en honor d'algun personatge mitològic vinculats amb ell, pensen els entusiastes de l'espai.

El lloc web Space.com, dedicat a l'astronomia i l'exploració espacial, porta a terme una votació a Facebook per batejar al nou cos celeste. No obstant això, la decisió final la prendrà la Unió Astronòmica Internacional. Una de les propostes que lidera l'enquesta és 'Can Cèrber', el gos guardià de l'inframón proveït de tres caps.

El descobriment que va realitzar el telescopi Hubble no serà probablement l'únic vinculat amb el planeta Plutó. L'estació automàtica interplanetària New Horizons (Nous Horitzons) de la Universitat John Hopkins, en EE. EUA., Va ser llançada el 2006 per l'estudi del cinturó de Kuiper i s'acostarà a Plutó el 2015.

El premi Nobel de Medicina Richard J.Roberts denuncia la manca d'ètica de la indústria farmacèutica

En una entrevista a ATTAC, el premi Nobel Thomas Steitz denúncia als laboratoris farmacèutics per no investigar sobre antibiòtics que curen a la gent. Es pregunta fins a quin punt és vàlid i ètic que la indústria de la salut es regeixi pels mateixos valors i principis que el mercat capitalista, els quals arriben a assemblar-se molt als de la màfia.

Fa uns dies es va publicar una nota sobre dades revelades que mostren que les grans companyies farmacèutiques als Estats Units gasten centenars de milions de dòlars l'any pagant a doctors perquè aquests promoguin els seus medicaments. Per complementar reproduïm aquesta entrevista amb el Premi Nobel de Medicina Richard J.Roberts qui assenyala que els fàrmacs que curen no són rendibles i per això no són desenvolupats per les farmacèutiques que en canvi sí desenvolupen medicaments cronificadors que siguin consumits de forma serialitzada. Això, assenyala Roberts, també fa que alguns fàrmacs que podrien curar del tot una malaltia no siguin investigats.

I es pregunta fins a quin punt és vàlid i ètic que la indústria de la salut es regeixi pels mateixos valors i principis que el mercat capitalista, els quals arriben a assemblar-se molt als de la màfia. L'entrevista originalment va ser publicada pel diari editat a Barcelona, ​​La Vanguardia:

La investigació es pot planificar?

- Si jo fos ministre de Sanitat o el responsable de Ciència i Tecnologia, buscaria a gent entusiasta amb projectes interessants, els donaria els diners justos perquè no poguessin fer res més que investigar i els deixaria treballar deu anys per sorprendre'ns.

- Sembla una bona política.

- Se sol creure que, per arribar molt lluny, has de donar suport a la investigació bàsica, però si vols resultats més immediats i rendibles, has apostar per l'aplicada…

- ¿I no és així?

- Sovint, els descobriments més rendibles s'han fet a partir de preguntes molt bàsiques. Així va néixer la gegantina i bilionària indústria biotech nord-americà per a la qual treballo.

- ¿Com va néixer?

- La biotecnologia va sorgir quan gent apassionada es va començar a preguntar si podria clonar gens i va començar a estudiar-los i a intentar purificar-los.

- Tota una aventura.

- Sí, però ningú esperava fer-se ric amb aquestes preguntes. Era difícil obtenir fons per investigar les respostes fins que Nixon va llançar la guerra contra el càncer el 1971.

- ¿Va ser científicament productiva?

- Va permetre, amb una enorme quantitat de fons públics, molta recerca, com la meva, que no servia directament contra el càncer, però va ser útil per entendre els mecanismes que permeten la vida.

- ¿Què va descobrir vostè?

- Phillip Allen Sharp i jo vam ser premiats pel descobriment dels introns en l'ADN eucariòtic i el mecanisme de gen splicing (empalmament de gens).

- ¿Per què va servir?

- Aquest descobriment va permetre entendre com funciona l'ADN , però, només té una relació indirecta amb el càncer.

- ¿Quin model d'investigació li sembla més eficaç, el nord-americà o l'europeu?

- És obvi que el nord-americà, en què pren part activa el capital privat, és molt més eficient. Prengui per exemple l'espectacular avanç de la indústria informàtica, on són els diners privats el que financen la recerca bàsica i aplicada, però respecte a la indústria de la salut…Tinc les meves reserves.

- L'escolto.

- La investigació en la salut humana no pot dependre només de la seva rendibilitat econòmica. El que és bo per als dividends de les empreses no sempre és bo per a les persones.

- Expliqui 's.

- La indústria farmacèutica vol servir als mercats de capital…

- Com qualsevol altra indústria.

- És que no és qualsevol altra indústria: estem parlant de la nostra salut i les nostres vides i les dels nostres fills i milions d'éssers humans.

- Però si són rendibles, investigaran millor.

- Si només penses en els beneficis, deixes de preocupar-te per servir els éssers humans.

- Per exemple…

- He comprovat com en alguns casos els investigadors dependents de fons privats haurien descobert medecines molt eficaces que haurien acabat del tot amb una malaltia…

- ¿I per què deixen d'investigar?

- Perquè les farmacèutiques sovint no estan tan interessades a guarir-lo a vostè com a treure-li diners, així que aquesta investigació, de sobte, és desviada cap al descobriment de medicines que no curen del tot, sinó que fan crònica la malaltia i li fan experimentar una millora que desapareix quan deixa de prendre el medicament.

- És una greu acusació.

- Doncs és habitual que les farmacèutiques estiguin interessades en línies d'investigació no per guarir sinó només per convertir en cròniques dolències amb medicaments cronificadors molt més rendibles que els que curen del tot i d'una vegada per sempre. I no té més de seguir l'anàlisi financera de la indústria farmacològica i comprovarà el que li dic.

- Hi ha dividends que maten.

- Per això li deia que la salut no pot ser un mercat més ni pot entendre tan sols com un mitjà per guanyar diners. I per això crec que el model europeu mixt de capital públic i privat és menys fàcil que propiciï aquest tipus d'abusos.

- ¿Un exemple d'aquests abusos?

- S'han deixat d'investigar antibiòtics perquè són massa efectius i guarien del tot. Com no s'han desenvolupat nous antibiòtics, els microorganismes infecciosos s'han tornat resistents i avui la tuberculosi, que en la meva infantesa havia estat derrotada, està ressorgint i ha matat aquest any passat a un milió de persones.

- ¿No em parla vostè del Tercer Món?

- Aquest és un altre trist capítol: gairebé no s'investiguen les malalties tercermundistes, perquè els medicaments que les combatrien no serien rendibles. Però jo li estic parlant del nostre Primer Món: la medicina que cura del tot no és rendible i per això no investiguen sobre ella.

- ¿Els polítics no intervenen?

- No es faci il.lusions: en el nostre sistema, els polítics són mers empleats dels grans capitals, que inverteixen el necessari perquè surtin elegits els seus nois, i si no surten, compren els que són elegits.

- De tot hi haurà.

- Al capital només li interessa multiplicar-se. Gairebé tots els polítics - i sé del que parlo-depenen descaradament d'aquestes multinacionals farmacèutiques que financen les seves campanyes. La resta són paraules…

Pedreira demana al TS que obligui el corrupte TSJCV valencià del PP a investigar la visita de Ratzinger i altres estafes

La negativa del Tribunal Superior valencià (TSJCV) a investigar episodis clau en l'historial de la trama Gürtel, com els estimen amb la visita del papa el 2006 o el descarat finançament il.legal del PP el 2008, ha portat al jutge que instrueix el cas en Madrid, Antonio Pedreira, a reclamar la intervenció del Tribunal Suprem (TS). La complicitat de la magistratura valenciana, l'amiguisme i la corrupció traspassen l'escàndol per exposar una situació de franquisme descaradament criminal. Si el TS no força al TSJCV a ampliar la seva investigació, la visita del papa i els comptes del PP el 2008 podrien acabar en una mena de llimbs jurídics molt beneficiós per als que es van lucrar en ambdós maniobres.

En un acte datat ahir, Pedreira fa seva les tesis d'Anticorrupció i demana a l'alt tribunal que obligui al TSJCV a declarar "competent per conèixer de l'assumpte". És a dir, per a investigar tots aquells indicis delictius relacionats amb actuacions que la xarxa corrupta i els seus presumptes còmplices del PP van desenvolupar al País Valencià. El TSJ madrileny ja ha assenyalat que no li competeix investigar delictes comesos fora de la seva jurisdicció llevat d'excepcions que no concorren aquí. I Pedreira subscriu aquesta doctrina punt per punt.

El contracte de Canal 9 per a cobrir el viatge del papa reportar a la xarxa 3.000.000 d'euros

La decisió del jutge d'acudir al Suprem arriba quatre mesos després que el TSJCV acceptés, el 25 de maig, investigar, per greus delictes de corrupció encara que parcialment, a set membres del PP que són o havien estat alts càrrecs del PP valencià i la Generalitat. Entre ells, destaquen l'exvicepresident de l'Executiu Vicente Rambla, l'expresidenta de les Corts Milagrosa Martínez i l'exsecretari general del PP valencià, Ricardo Costa.

Que, després de dos anys donant llargues, el TSJCV s'avingués a investigar els comptes del PP i les seves relacions amb la Gürtel van eclipsar un fet: Ni la visita del cap vaticà ni elfinançament il.legal del PP el 2008 serien objecte de la nova instrucció judicial. I no ho serien tot i les presumptes magnituds delictives i econòmiques en joc.

Segons la Policia, gràcies a la campanya que el nazi Ratzinger va girar a València el juny de 2006, la trama es va embutxacar gairebé 3.000.000 d'euros en comissions. El modus operandi va ser clàssic: un contracte falsejat pel qual Canal 9, la radiotelevisió pública valenciana controlada pel PP, va adjudicar la cobertura de l'esdeveniment mitjançant pantalles i equips de sonorització a la constructora Teconsa, una de les empreses satèl.lit de la trama. L'agenda de Pablo Crespo, considerat el lloctinent de Francisco Correa, confirma una dada rellevant: Crespo sabia que Ratzinger viatjaria a València abans que el Vaticà ho confirmés. I que el mos seria per al seu grup. El TSJCV entén en canvi que no es pot parlar d'un abús amb segell valencià: "Es tractaria d'una operació més presumptament dissenyada per l'organització de Francisco Correa de les que ve coneixent el TSJ de Madrid".

El TSJCV també rebutja investigar el finançament il.legal dels seus amics del PP. Gairebé un milió el 2008


Però el forat negre del rebutjat pel TSJCV no acaba amb la visita de Ratzinger. Perquè la segona qüestió substancial que el TSJCV va rebutjar investigar va ser el delicte electoral (falsejar els comptes de la campanya) perpetrat per dirigents del PP valencià el 2008, amb un objectiu que Pedreira explicava així en el seu acte d'inhibició: emmascarar 441.000 euros que empreses afins el PP i amb múltiples contractes públics van pagar a Orange Market per treballs ficticis, així com camuflar també altres 405.450 euros abonats en negre a la mateixa Orange Market pel PP.

Segons el sumari, l'objectiu d'aquella gran operació de disfressa comptable per import de 846.000 euros va ser esborrar el rastre del finançament il.legal del PP valencià.

En el punt dels comptes electorals de 2008, Anti-corrupció subratlla una paradoxa que Pedreira reflecteix en el seu acte: que el TSJCV ha acceptat investigar si la falsificació de factures per camuflar lliuraments el PP el 2008 va suposar un delicte de falsedat documental, però exclou investigar si aquests mateixos fets comportar un delicte electoral. I "això destaca Anticorrupció tot, no només de tractar-se dels mateixos fets, sinó que en els delictes la competència dels quals rebutja haurien pogut participar persones aforades davant el TSJ".

La Fiscalia subratlla la paradoxa d'investigar uns delictes i no altres


Pedreira truca a la porta del Suprem després que la Fiscalia li reclamés al juliol la imputació de qui, durant la visita de Benet XVI, dirigia Canal 9: Pedro García Gimeno, destinatari, segons la Policia, d'una comissió de mig milió d'euros . Però que García Gimeno declarés com a imputat davant Pedreira resultava des del començament inviable. Fonts del cas subratllen que, des que la seva inhibició pel que fa a València, va ser ferma, el jutge va tenir clar que mai tornaria a tirar d'un sol fil d'aquesta troca.

Per accedir a tota l'història Gürtel, clicar:
http://www.losgenoveses.net/casogurtel/Trama%20Nacional/gurtelnoticias2010.htm

L'Ertzaintza sembra el caos a Errekalde quan va a desallotjar el gaztetxe Kukutza

Un impressionant desplegament de l'Ertzaintza es troba al barri bilbaí de Errekalde per procedir al desallotjament de Kukutza. S'han registrat nombroses càrregues policials que s'han saldat almenys amb quatre detinguts i diversos ferits. Un nombre indeterminat de membres del gaztetxe romanen encara al seu interior. A les 10.00 d'aquest matí, oferiran una roda de premsa per donar compte de la situació i han cridat a participar en una manifestació, que tindrà lloc a les 17.00 hores.

Desenes d'agents de l'Ertzaintza han acudit al barri bilbaí de Errekalde per donar pas al desallotjament que farà possible l'enderroc de l'emblemàtic gaztetxe.

La policia autonòmica, que ha anat fins i tot amb dos tanquetes i un helicòpter i una presència cada vegada més gran, ha tancat tots els carrers veïns a Kukutza i ha realitzat nombroses càrregues contra els que s'han acostat per intentar evitar el desallotjament.

Els agents han aconseguit accedir a l'interior del gaztetxe a través d'un forat realitzat amb una de les tanquetes, encara que, "de moment, la gent dins del gaztetxe segueix resistint i està amb molts ànims", segons han destacat els membres d'Kukutza en un comunicat que han penjat al seu lloc web. També és possible seguir el desallotjament via streaming o mitjançant Twitter, amb l'etiqueta # kukutza.

Diversos dels membres del gaztetxe s'han enfilat a la teulada de l'edifici amb l'arribada dels agents i des de llavors romanen en aquest lloc onejant banderes de Kukutza, al costat d'una pancarta que diu "Kukutza Gaztetxea ikutu bez!". També s'escolten nombrosos crits de "Kukutzatik ez dira pasako!".

Segons ha informat l'agència Europa Press, les nombroses càrregues de la Brigada Mòbil de l'Ertzaintza, que encara se segueixen produint, s'han saldat amb almenys quatre detinguts i diversos ferits. També s'ha identificat a nombroses persones.