divendres, 30 d’agost de 2013

Egipte: 1 mort i 36 manifestants pro-Mursi ferits

Una persona ha perdut la vida i altres 36 han resultat ferides durant una manifestació pro-Mursi celebrada aquest divendres a la ciutat de Port Saïd, al nord d'Egipte. El portaveu del colpista Ministeri egipci de Sanitat, Mohammad Fathalà, ha confirmat la mort del partidari del detingut president Mohammad Mursi per impacte de bala.

L'agència oficial Mena, en referència als violents xocs a Port Said, ha informat que hi ha tres ferits greus i ha afegit que, en aquesta jornada també hi ha hagut conflictes a El Caire (capital), Alexandria (nord) i les ciutats del delta del Nil de Tanta i Mahala al-Kubra.

A la plaça de l'Esfinx, situada a la capital, El Caire, policies han llançat gasos lacrimògens contra els manifestants que, tot i la repressió, han sortit als carrers després del rés col·lectiu de divendres per expressar el seu rebuig al cop d'Estat militar.

Dijous, Salah Gomaa, membre de l'Aliança Anti-Cop, formada per diverses faccions polítiques d'Egipte, a més de convocar una nova jornada de protestes per a aquest divendres, va demanar l'obertura d'una investigació sobre l'ús de la violència durant els últims mesos contra els partidaris de Mursi.

Des del passat 3 de juliol, quan l'Exèrcit egipci va enderrocar a Mursi, president democràticament electe a Egipte, els enfrontaments entre els partidaris i detractors (recolzats per l'Exèrcit) del deposat mandatari han deixat centenars de morts i milers de ferits.

El PP amenaça els organitzadors de "la cadena" al País Valencià

El vice-president del govern valencià, José Ciscar (PP), ha avisat que el Consell prendria 'les mesures necessàries' contra el ramal valencià de la Via Catalana, que es farà l'Onze de Setembre a Vinaròs i que connectarà la cadena humana del Principat amb el País Valencià. 'No es poden celebrar actes que tinguen a veure amb l'expressió del dia d'afirmació nacional d'una altra comunitat', ha dit Ciscar, que ha deixat clar que el govern de fatxendes franquistes 'es posicionarà en contra si finalment s'arriba a produir'.

Ciscar no ha volgut precisar quines series les mesures que prendria el Consell contra la cadena humana.

Ha dit que, com que no tenia constància oficial de la convocatòria del tram valencià de la Via Catalana, no podia anticipar les mesures que hi prendria contra. De fet, ha assenyalat que les competències per actuar podrien correspondre a la delegació del govern espanyol.

Tots aquells qui hi vulguen participar al tram valencià, que és coordinat per Acció Cultural, són convocats el dia 11 a les 17.07 (el començament de la Via Catalana és a les 17.14) a la N-340, al límit dels termes de Vinaròs i Alcanar, que és alhora el límit administratiu entre el País Valencià i el Principat de Catalunya; des d'allí, la cadena s'anirà desplegant en direcció sud.

Serà el compositor i músic vinarossenc Carles Santos qui es donarà la mà amb el representant del Principat, en el punt on s'uneix el municipi del Baix Maestrat amb Alcanar. Juntament amb Santos, seran els pares de Guillem Agulló qui duran a terme aquest enllaç simbòlic.

El SAT s'emporta una desena de carros amb material escolar d'un Carrefour a Sevilla

Prop de les 11.00 del matí més d'un centenar de membres del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) es concentraven en els aparcaments de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Algú donava el senyal i una filera de cotxes sortia cap al proper Carrefour del barri de Montequinto, al terme municipal de Dos Hermanas. Gairebé sense temps per aparcar els vehicles, es produïen les primeres carreres cap a la porta de l'hipermercat, on diversos integrants del sindicat jornaler treien ja, a pas lleuger, “entre vuit i deu” carrets de la compra carregats de material escolar bàsic: llibretes, bolis, llapis, ceres de colors… Carrefour ha dit que no presentarà cap denúncia contra el SAT: “No hi ha hagut cap incident, i no es denunciarà”.

“Truca al 091, truca”, cridava un guàrdia de seguretat. A les portes del centre comercial començaven a escoltar-se les primeres consignes: “Contra l'atur, lluita obrera”, cridaven una vegada i una altra els membres del sindicats. Mentrestant el material escolar “expropiat”, era carregat en diferents vehicles. “Despeses militars per a escoles i hospitals”, seguien corejant els membres del SAT, mentre clients i treballadors del Carrefour observaven amb atenció i bona dosi de complicitat els esdeveniments.

El portaveu nacional del sindicat, l'històric capdavanter jornaler Diego Cañamero, es va col·locar en la porta d'entrada i va justificar aquesta nova “acció simbòlica” del SAT. “Dos milions d'andalusos i andaluses estan en situació de pobresa i 400.000 famílies no reben cap tipus d'ajudes, i ara quan comença el col·legi veuen com els seus fills no poden portar les sabates, no tenen bolígraf, no tenen llibreta… no tenen absolutament res i això és injust”, clamava Ca��amero, alhora que denunciava “l'estafa” del sistema i “el robatori” que suposa el pagament del deute públic. Segons la seva explicació, “el material serà repartit en col·legis i entre famílies que ho necessitin”.

Una vegada finalitzat el breu discurs, Cañamero va donar indicacions per abandonar l'aparcament abans que arribés la Policia. En qüestió d'un parell de minuts l'aparcament del centre comercial va quedar desert i els cotxes dels sindicalistes i jornalers es creuaven a la sortida amb dos vehicles de la Policia Nacional, dels quals els agents es van baixar de forma veloç per intentar controlar al més aviat possible la situació.

“Hi ha hagut alguna agressió o forcejament?”, va ser el primer que va preguntar el policia que es va posar al capdavant del dispositiu. La resposta dels responsable de l'hipermercat va ser negativa. A diferència de l'estiu de 2012, en el qual membres del SAT es van portar d'un Mercadona de la província de Sevilla diversos carros amb menjar, en aquesta ocasió no es va produir cap tipus d'altercat ni picabaralla amb els treballadors de la gran superfície. Tampoc ha participat el parlamentari d'Izquierda Unida Juan Manuel Sánchez Gordillo.

La Policia va envoltar dues furgonetes blanques que van resultar ser d'uns paletes

Segons va informar un responsable de la cadena d'hipermercats, aquesta no presentarà cap denúncia contra el SAT. “No hi ha hagut cap incident, i no es denunciarà”, va afirmar a Andalucesdiario.es.

Mentrestant, i amb els membres del sindicat ja lluny del Carrefour, diversos agents envoltaven dues grans furgonetes blanques. Al costat d'elles hi havia varis dels carros que havien estat utilitzats per transportar el material escolar. ”Ja s'han anat tots. Hi ha dues furgonetes blanques i anem a comprovar si està aquí el material requerit”, informava un agent a través del seu walkie-talkie.

Després de diversos minuts d'espera, un paleta, que estava en plena feina de tirar ciment, tal com testificaven els seus verds i altes botes d'aigua, arribava per obrir els dos vehicles. Ni rastre de bolígrafs, ni llapis, ni llibretes. Com els membres del SAT, el material ja estava lluny.

Segons Cañamero “es tracta d'una acció simbòlica, per denunciar les retallades en educació i el malament que ho estan passant les famílies. S'ha realitzat en el Carrefour igual que es podia haver fet en un Lid´l, un Mercadona o qualsevol altre”.

El govern andorrà estudia retirar la residència temporal a Teixeira

El govern d'Andorra va confirmar ahir que el 14 de novembre del 2012 va autoritzar la residència temporal a Andorra de l'ex-president de la Confederació Brasilera de Futbol Ricardo Teixeira, amic de l’actual president del FC Barcelona i soci de la gestoria que li va tramitar els papers, Sandro Rosell. Ara, la policia andorrana ha demanat a la brasilera que especifiqui si Teixera ja tenia antecedents penals quan va fer els tràmits per demanar la residència. Segons la resposta que obtingui, el govern estudia retirar-li la residència temporal.

La tramitació de la sol·licitud continua aixecant polseguera perquè Teixera podria eludir la justícia del seu país ja que el Brasil i Andorra no tenen conveni d'extradició. Teixera va fer la petició de residència a Andorra al setembre del 2012 i va presentar els antecedents penals al juliol, és a dir, de dos mesos abans. El govern andorrà diu que no fou fins al maig de 2013, que van conéixer les presumptes accions fraudulentes al Brasil de Teixeira.

Ara esperen la resposta de les autoritats brasileres i segons quina sigui, el govern podria retirar la residència temporal a Teixeira immediatament o esperar-se a que arribi el novembre, moment en què s'hauria de renovar la residència temporal i decidir llavors si la revoca o la renova.

Teixeira encara no ha estat mai condemnat per cap cas de corrupció, però va haver de dimitir després de publicar-se acusacions greus en contra seva i té investigacions obertes, en les quals també apareix el nom de Sandro Rosell.

Sandro Rosell, soci de la gestoria que tramita el permís de Teixeira a Andorra


La tramitació de la sol·licitud de residència temporal a Andorra de l'ex-president de la Confederació Brasilera de Futbol i amic de Sandro Rosell, Ricardo Teixeira, per a eludir així la justícia del seu país continua aixecant polseguera. El Diari d'Andorra publica avui una informació segons la qual l’actual president del FCBarcelona és soci i cofundador de la consultora comptable i financera Comptages de Sant Julià, encarregada de gestionar la petició de Teixeira.

Argentina condemna "la impunitat dels crims franquistes"

La Cambra de diputats d'Argentina ha declarat "el seu enèrgic repudi als crims de lesa humanitat comesos a Espanya per la dictadura franquista i a la impunitat que gaudeixen els seus responsables". Així de taxatiu s'ha pronunciat el Congrés argentí en una carta signada pel seu president, Julián Domínguez, el president de la Comissió de Drets Humans d'aquesta càmera, Romero Carlotto, i altres vuit diputats de diferents formacions polítiques.

En el seu delclaración, els parlamentaris han expressat a més la seva solidaritat amb les víctimes, "recolzant el procés judicial obert al nostre país per investigar els crims, promovent d'aquesta forma la memòria, la veritat i la justícia", assenyalen.

La redacció del document, amb data del 28 d'agost, coincideix amb la presència al país sud-americà de Darío Riva, primer querellant de la causa, Carlos Slepoy, advocat de les víctimes de la dictadura, i Soledad Luque Delgado, víctima del robatori del seu germà durant el franquisme, que presentaran el dilluns la primer declaració sobre el robatori de bebès davant la jutge del cas, l'argentina María Servini de Cobria.

Entre els fonaments adduïts pel Congrés per redactar el document, els diputats destaquen "l'absoluta denegació de justícia existent a Espanya respecte a aquests crims" i que el procés judicial obert a Argentina "és l'únic al món que pretén investigar-los".

"Les víctimes del genocidi sofert pels nostres pobles van recórrer a els tribunals espanyols, i als d'altres països europeus, en procura que se'ls atorgués l'empara judicial que els nostres els negaven. Avui les víctimes del genocidi franquista, un dels més greus perpetrats al segle XX, ho fan davant els tribunals de justícia argentins amb el mateix propòsit", assenyala el document.

Davant la impossibilitat d'obrir un procés a Espanya i després de ser apartat de la carrera judicial el exjuez de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que investigava els crims, el 14 d'obrir de 2010 les associacions per la Memòria Històrica van interposar una querella davant la justícia argentina per investigar els crims franquistes, una causa que segueix oberta i que els Governs espanyols del PP i el PSOE han obstaculitzat en diverses ocasions.

Hollande o la hipocresia d'un demagog enfonsat en el descrèdit

El president "socialista" francès, François Hollande, assegura aquest divendres que la negativa de Regne Unit a intervenir a Síria no canvia la postura del seu govern, que està "preparat" per a una altra agressió colonial com la de Mali, Costa de Marfil o Libèria, per defensar els interessos dels seus oligarques i multinacionals, enmig del descrèdit i el suport més baix dels francesos a un president des que es fan enquestes.

Hollande segueix, d'aquesta forma, la mateixa postura del president nord-americà i les corporacions armamentístiques amb les quals tots dos països, juntament amb el Regne Unit i Alemanya, intentar millorar els seus comptes, després de l'estafa neoliberal de la qual són còmplices imprescindibles i ben pagats.

Barack Obama també es va mostrar partidari -encara que amb el doble joc de mantenir la seva fatxenderia cara a la galeria feixista ianqui però oferint-se al mateix temps a Rússia per negociar una sortida sense violència a la seva aventura fracassada a Síria- de seguir endavant en la seva estratègia fins i tot amb el rebuig britànic i sense el consens en el si del Consell de Seguretat de Nacions Unides, alguna cosa que Washington sap impossible per l'oposició russa i xinesa respaldadsa per 4 de cada cinc països de l'ONU. Diverses fonts del govern nord-americà citades per la cadena CNN i el diari The New York Times coincideixen a assegurar que Obama optaria per una intervenció a Síria malgrat el "no" britànic, seguint els interessos dels seus finançadors sionistes.

"Cada país és sobirà per participar o no en una operació. Això val tant pel Regne Unit com para França", va indicar en una entrevista concedida al diari Le Monde, en la qual va destacar que "la massacre química de Damasc no pot ni ha de quedar impune".

El cap de l'Estat va recalcar que no és favorable a una intervenció internacional dirigida a "alliberar" Síria o a "enderrocar al dictador", en referència al president Bachar Al Assad, però sí va deixar clar que "ha de posar-se un fre a un règim que comet l'irreparable contra la seva població". No fer gens, en la seva opinió, "seria prendre el risc d'una escalada (de violència) que banalitzaria l'ús d'armes químiques i amenaçaria a altres països".

Una coalició de fatxendes


"Si el Consell de Seguretat es veu impedit per actuar, es formarà una coalició. Haurà de ser el més àmplia possible. Es recolzarà sobre la Lliga Àrab, que ha condemnat el crim i ha alertat a la comunitat internacional", va afegir Hollande, obviant que aquesta Lliga només representa a les tiranies wahhabites del Golf que financien als terroristes, des d'Afganistan fins a Síria, fent de punta de llança de l'imperialisme internacional.

El president francès recalca que encara que aquesta coalició "comptarà amb el suport dels europeus -és a dir de les corporacions, doncs els pobles que s'han manifestat en contra pel fatxenda no compten-, hi ha pocs països que tenen la capacitat d'infligir una sanció amb els mitjans apropiats", com sí ho són les metròpolis colonials com França.

França, en les seves paraules, forma part del grup de nacions que compten amb aquests mitjans. I, segons va avançar, "està preparada" i decidirà la seva postura "en estreta vinculació amb els seus aliats".

Hollande no exclou una possible intervenció abans del proper dimecres, data en la qual el Parlament gal analitzarà la situació a Síria en una sessió extraordinària no sotmesa a vot, i anuncia que té previst mantenir aquest mateix divendres amb el president nord-americà, Barack Obama, "un intercanvi en profunditat" sobre el tema, sometent-se als designis de Washington com fins ara.

Merkel no vo, irritar als alemanys en mig de la campanya electoral


Mentre, el ministre d'Exteriors alemany, Guido Westerwelle, ha assegurat que a Alemanya no se li ha demanat ni tampoc està pensant participar en un atac militar a Síria, i ha demanat a la comunitat internacional que aconsegueixi un consens en el marc del Consell de Seguretat de Nacions Unides.

En una entrevista al diari Neue Osnabrücker Zeitung, el ministre reafirmà la posició del Govern alemany a l'hora d'exigir responsabilitats als culpables del suposat atac químic de la setmana passada a Damasc. No obstant això, Westerwelle ha insistit a mantenir les opcions obertes: "No se'ns ha demanat i tampoc ho estem pensant", ha declarat el ministre d'Exteriors, que ha recordat que la Constitució i la jurisprudència imposen límits estrictes sobre aquest tema, ha indicat al diari, a part de que prop d'un 60% dels alemanys són contraris a l'intervenció imperialista i Merkel està en plena campanya electoral decisiva pel neoliberalisme en caiguda lliure a l'Europa estafada i empobrida pels vells feixistes.

"Instem al Consell de Seguretat de Nacions Unides al fet que trobi una postura comuna", ha reclamat el ministre, que també ha sol·licitat que s'esperi a les conclusions de l'equip de Nacions Unides que actualment es troba a Damasc i conclorà demà les seves investigacions.

El imperialismo anti sirio pone las cartas sobre la mesa

Mientras John Kerry, descaradamente junto a sus socios de las dictaduras feudales wahabís de Arábia Saudita, Qatar y demás emiratos terroristas del Golfo -autodenominados cínica y groseramente 'Amigos de Síria'-, deciden facilitar todo tipo de ayuda en armas, dinero para mercenarios y la mejor tecnología a sus asesinos de Al-Nusra y Al-Qaida en Síria, de "forma ilimitada", François Hollande, el supuesto presidente socialista de la Francia de los "derechos humanos" -cuando conviene y cuando no genocida sin escrúpulos como el que más-, humilla a sus votantes y al pueblo francés completo en una visita de sumisión y panegíricos al estado más corrupto, explotador, racista, reaccionario y criminal del mundo, Qatar, al mismo insuperable nivel de criminalidad y terrorismo internacional que EEUU, el R.U. o Israel.

El PP podria ser acusat d'encobriment i obstrucció a la Justícia

El PP va destruir totes les dades guardades pel seu exgerent i tresorer durant els vint anys que va estar treballant per a la formació i que tenia emmagatzemats en dos ordinadors. L'advocat Alberto Durán ha explicat al jutge Pablo Ruz que tota la informació havia estat destruïda per protegir les dades del seu tresorer. Fonts jurídiques apunten que, si el PP ha destruït aquests discos durs per ocultar un delicte, podria ser perseguit per un d'encobriment i obstrucció a la Justícia.

El PP es basa en la “guia sobre emmagatzematge i esborrat segur d'informació”, elaborada per l'equip de l'Observatori de la Seguretat de la Informació de l'Institut Nacional de Tecnologia de la Comunicació, la llei Orgànica 15/1999 i el Reial decret 1720/2007, en els quals es parla de la protecció de dades de caràcter personal. Aquesta norma explica que “sempre que vagi a rebutjar-se qualsevol document o suport que contingui dades de caràcter personal haurà de procedir-se a la seva destrucció o esborrat, mitjançant l'adopció de mesures dirigides a evitar l'accés a la informació continguda en el mateix o la seva recuperació posterior”.

Aquesta norma va dirigida a eliminar informació de caràcter personal. No obstant això, fonts de l'acusació expliquen que les dades esborrades no eren únicament personals del extesorero, sinó que es tractava de la comptabilitat del propi partit. Assenyalen que s'han basat en aquesta norma per justificar la destrucció de proves exigides pel jutge que investiga el cas conegut com els ‘papers de Bárcenas’.

El jutge ruz decideixo avui sota envia a presó als dos supòsits terroristes del qaeda d'origen txetxè arrestats aquesta setmana

Segons apunta el PP en un escrit remès a l'instructor, es va procedir a l'esborrat des que el passat 21 d'abril el Jutjat d'Instrucció número 21 de Madrid va arxivar la denúncia interposada per Bárcenas per recuperar els dos ordinadors que havia deixat a la seu del PP quan va abandonar el seu lloc de treball.

No obstant això, en aquesta data, Ruz ja havia obert una peça separada per investigar aquesta presumpta comptabilitat B del partit. El 7 de març va assumir la competència del cas i va imputar a Bárcenas, al seu antecessor en el càrrec, Álvaro Lapuerta, i a vuit empresaris que podrien haver pagat donacions il·legals a canvi d'adjudicacions de contractes, tal com apareixia en uns papers elaborats per Bárcenas, en els quals a més constava el pagament de sobresueldos a dirigents de la formació.

No només això, fins al 26 d'abril, el PP era acusació popular en el cas Gürtel, en el qual també està imputat Bárcenas per diversos delictes. En aquesta data, Ruz va decidir expulsar a la formació com a acusació per actuar més en defensa dels interessos del extesorero que de dur a terme diligències pròpies d'una acusació. Així mateix, va optar per apartar-la pel seu possible futura responsabilitat civil en el cas.

Així i tot, diverses fonts de l'acusació assenyalen que el PP, en comptes de col·laborar amb la Justícia i lliurar aquests suports electrònics on podria haver-hi dades que ajudessin a la recerca, va optar per esborrar-los. Diverses de les acusacions, entre elles Mans Netes i ADADE, van a estudiar ara si emprenen accions legals contra el partit per destrucció de proves i obstrucció a la Justícia. Sostenen que han actuat de mala fe i han preferit quedar en dubte davant l'opinió pública abans que presentar les proves del delicte.

Encobriment i obstrucció a la Justícia


Les parts van tenir ahir coneixement d'aquest nou episodi quan van acudir a l'Audiència Nacional a presenciar el bolcat dels dos ordinadors que Ruz va reclamar al partit per corroborar si la informació lliurada per Bárcenas i la dels aparells eren la mateixa, tal com ell mateix va assegurar a la seva última declaració. El jutge va acordar sol·licitar-los després de la declaració com a testimoni de la secretària general, María Dolores de Cospedal, qui va confirmar que aquests aparells estaven guardats a la seu del carrer Gènova.

Els franquistes afirmen que de l'ordinador marca Toshiba del que diu el extesorero que va treure informació a través d'un pendrive no és possible perquè, per la seva antiguitat, l'aparell no té port USB. De l'altre ordinador, marca Apple, el PP sosté que a l'octubre de 2012 Bárcenas va sostreure, tal com va assegurar davant el jutge, el disc dur i ho va substituir per un altre. Per tant, el PP diu que no disposa de l'anterior, en el qual se suposa podria estar tota la informació relativa a aquesta presumpta comptabilitat B.

Fonts jurídiques apunten que, si el PP ha destruït aquests discos durs per ocultar un delicte, podria ser perseguit per un d'encobriment. Però això només es pot donar en el cas que tingués coneixement que aquests ordinadors eren objecte o instrument del delicte.

En els propers dies, les acusacions valoraran si actuen contra el Pàg. Així i tot, critiquen que des del Jutjat no s'hagi actuat amb més diligència i no s'ordenés una entrada i registre de la seu del partit i del domicili del extesorero quan va començar la recerca, amb el que s'hauria evitat tal destrucció de proves.

Fins al proper dia 10 de setembre, Ruz no tornarà de vacances. Per llavors, podria tenir damunt de la taula noves peticions. Aquesta maniobra del partit podria alterar la decisió de l'instructor de citar com a testimoni al president de la formació i del Govern, tal com han sol·licitat algunes acusacions.

El PP ha esborrat el disc dur d'un dels portàtils de Bárcenas


El PP va esborrar el contingut del disc dur d'un dels dos ordinadors que el seu extresorer Luis Bárcenas va utilitzar a la seu del carrer Gènova de Madrid i que la formació feixista va lliurar la passada setmana per ordre del jutge Pablo Ruz, que investiga la comptabilitat B del partit.

El baró Cameron de la illa, tocat... i enfonsat?

“És clar que el Parlament no vol una acció [militar] i el Govern actuarà en conseqüència”. Aquesta frase de David Cameron al tancament de la llarga sessió en la Cambra dels comuns és més que una derrota parlamentària. El primer ministre neoliberal i feixista de la City, la seva vella tirana i els seus banquers corruptes veu minvada seriosament la seva autoritat, enfonsada la seva credibilitat -ja gairebé inexistent- i ha perdut totalment el control de la política exterior, mentre l'economia popular s'enfonsa sota la bota dels explotadors sense fre.

Si a principis de setmana s'atrevia a garantir a la seva compadre de feixisme Barack Obama que participaria en la llavors considerada imminent intervenció militar contra Síria, el poder legislatiu li ha parat els peus: la votació d'anit descarta qualsevol intervenció militar del Regne Unit a Síria.

L'espectre del genocida i assassí Tony Blair, el cap de Govern laborista que va enganyar i va embarcar al seu país en una campanya militar a l'Iraq amb l'oposició d'una majoria de l'opinió pública britànica i d'un sector important del seu propi partit, va estar ahir molt present en les banquetes de Westminster. Fa una dècada, l'Administració Blair va manipular els informes de l'espionatge per defensar la seva justificació de la guerra: va al·legar que Sadam Husein tenia un arsenal d'armes de destrucció massiva capaç fins i tot d'aconseguir territori britànic, alguna cosa tan fals com la decència d'un govern de pallassos al servei de la gran dinastia plutócrata d'assassins i feixistes inútils i avars.

Cameron ho ha intentat, però la seva asseveració durant el debat que existeixen proves “convincents” sobre la implicació del president sirià El Assad en l'atac del 21 d'agost en les rodalies de Damasc, aportant únicament vagues referències a les dades recaptades per la intel·ligència britànica -MI5 i MI6- sumida en una llarga sèrie de fracassos sonats i ridículs espantosos, ha jugat en contra seva.

La votació dels Comuns va més enllà del reflex d'una classe política britànica molt dividida davant la perspectiva de noves aventures militars. Perquè Cameron explica sobre el paper amb una majoria parlamentària que sosté el seu Govern (sumeixi als diputats neoliberals els de els socis 'liberaldemócratas', que són la mateixa mena), però anit no va poder comptar amb ella. Una ràpida anàlisi del resultat —i tenint en compte que el vot és secret— revela que alguns dels seus van votar contra el primer ministre i que molts més es van abstenir, la qual cosa també significa una negació de l'aval i una mirada a un futur relleu en què Cameron no pinta gens.

És més que probable que els parlamentaris liberaldemócratas més reticents a la sintonia entre el líder del seu partit, Nick Clegg, i el cap de Govern dels rics lores també contribuïssin a la derrota del tàndem. Els dos es presentaran com a dirigents discutits -i derrotats- entre les seves pròpies files a l'hora d'encarar les eleccions generals de 2015.

“Això no és l'Iraq”, va clamar ahir un Clegg assetjat pels opositors quan va sortir en suport de Cameron. L'opinió pública sembla no estar d'acord amb ell (un 50% es declara contrari a intervenir militarment a Síria, enfront del suport de solament el 24%), i els diputats del vetust i reaccionari Parlament britànic han recollit aquest missatge que arriba del carrer a crits dels quals estan farts d'una monarquia corrupta i caduca i els seus anacrònics i feixistes serfs.

Obama expressa la seva disposició a col·laborar amb Rússia i Cameron canvia el to


Barack Obama, ha negat haver-hi decidit quina serà la reacció nord-americana al suposat atac químic a Síria i es declara ara disposat a col·laborar amb Rússia per resoldre el conflicte al país àrab: “No he pres una decisió (...) He rebut les opcions de les nostres forces armades i he mantingut debats extensos amb el meu equip de seguretat nacional”, ha dit Obama en una entrevista amb el programa televisiu PBS Newshour, després del clam de l'ONU -que conclourà la seva recerca el dissabte- i la majoria de països que s'han manifestat contra un nou atac imperialista, ara contra Síria. Cameron modera també la seva crida a una intervenció militar.

Chacón treballarà per a un cuc cubà mimat per sis presidents ianquis

L'exministra de Defensa, Carme Chacón, no podia ocultar ahir la seva satisfacció en convertir-se en professora resident del Miami Dade College, un centre públic d'educació superior que segons va dir ahir l'espanyolista neoliberal "gaudeix d'un merescut prestigi no solament als Estats Units, sinó també al món", al món feixista més concretament. Foto: el cuc i la rata.

Darrere de l'oferiment realitzat a qui fa amb prou feines un any va pugnar per la Secretaria General del PSOE està el també prestigiat rector de l'esmentat college, Eduardo J. Padrón, un cubà que va emigrar als Estats Units amb amb prou feines 15 anys i que bé pot dir que ha vist complert el conegut com a "somni americà". L'entorn de l'exministra reconeixia ahir que va ser ell mateix qui es va interessar per Chacón. Tots dos tenen amics comuns i Padrón va voler conèixer la disponibilitat de la "socialista" abans de realitzar-li l'oferta que finalment va acceptar.

Segons el currículum que figura a la pàgina web de la pròpia institució nord-americana la seva formació és la d'economista doctorat per la Universitat de Florida. El seu càrrec actual ho ocupa des de 1995, enfront del com ha desenvolupat una trajectòria vinculada a l'ensenyament públic nord-americà que va fer que en 2009 la revista Estafi ho inclogués en la seva ránking dels 10 millors rectors universitaris i que, dos anys després, el Washington Post li donés un lloc en el seu propi llistat dels 8 rectors més influents.

La 'gusanera': "guardianes de la llibertat"


La seva extensa experiència hagi porta el recolzament de fins a sis presidents nord-americans , que han atorgat diferents càrrecs de responsabilitat a aquest professional de l'educació, que com van maldar per recalcar ahir des de l'entorn més proper a Chacón, està fortament vinculat al Partit Demòcrata, que és igual de feixista que el Republicà.

En 1993, el president Bill Clinton el va considerar un dels principals educadors del país. Després, George W. Bush el va nominar per a l'Institut Nacional per a l'Alfabetització i la Junta Assessora del Cim Econòmic Nacional. Més recentment, va representar als EUA en la Conferència Mundial de la UNESCO sobre Educació Superior per iniciativa de l'administració Obama, i el propi mandatari actual el va nomenar fa poc president de la iniciativa Excel·lència Educativa dels Hispanoamericans.

En la seva condició de feixista cubà Padrón s'ha manifestat a favor del moviment anticastrista de les Dames de Blanco. Al maig d'aquest mateix any va lliurar a la presidenta de l'organització, Berta Soler, que havia viatjat fins a Miami, la Medalla Presidencial del Miami Dade College. La inscripció de la mateixa deia: "Guardianes de la llibertat".

Chacón deixa el seu escó al Congrés i s'anirà a donar classes a Miami


L'exministra de Defensa Carme Chacón deixarà el seu escó al Congrés dels Diputats, on té previst oferir avui una roda de premsa per explicar els motius de la seva marxa. Fonts del PSC han explicat que Chacón farà classes en una universitat de Miami. Carme Chacón deixa el Congrés en un moment en què el seu nom estava en totes les travesses de les futures primàries del PSOE per elegir candidat a la presidència del Govern.

"L'Església sabia del robatori de nens durant el franquisme"

Soledad Luque Delgado, querellant en la causa oberta a Argentina pels crims franquistes, presentarà aquest dilluns la primera declaració particular sobre el robatori de bebès durant la dictadura espanyola i el dimarts es constituirà oficialment una plataforma de suport a la querella contra els delictes de lesa humanitat del franquisme. La primera vegada que des de la seu d'Àvies de Plaça de Maig es realitzà una conferència de premsa per impulsar el procés judicial obert a Argentina contra els crims del franquisme, hi són la seva presidenta, Estela de Carlotto, Taty Almeida, titular de Mares de Plaça de Maig línia fundadora, i Carlos Slepoy, advocat de les víctimes de la dictadura espanyola (foto).

Els acompanyava Darío Rivas, el primer querellant particular d'aquesta causa, i Soledad Luque Delgado, que ha viatjat a Argentina des d'Espanya per presentar aquest dilluns la primera declaració sobre el robatori de bebès davant de la jutgessa María Servini de Cobria.

"Pels casos que van sortint sabem que hi ha religioses i cures que van intervenir com a intermediaris, així que encara que encara no s'hagi demostrat judicialment, creiem que l'Església catòlica sabia", va explicar a Públic. "La prova va ser sor María Gómez de Balvuena, que va admetre que sempre va actuar amb el coneixement dels seus superiors".

"Sabem que hi ha religioses i cures que van intervenir com a intermediaris, creiem que l'Església sabia"Luque Delgado és presidenta de l'associació Tots els nens robats són també els meus nens, i es presenta en aquest judici com a víctima del franquisme pel robatori del seu germà bessó, que ella sospita que va ser sostret en la Maternitat d'O'Donnell de Madrid poc després d'haver nascut, al febrer de 1965. Durant la seva intervenció, la querellant va parlar dels intents de les autoritats a Espanya per fer passar els crims franquistes com a qüestions particulars o circumscrits a una problemàtica familiar, "quan això va ser part d'un pla sistemàtic d'una dictadura".

L'espanyola va explicar l'evolució dels crims franquistes, a causa de la impunitat vigent en aquella època, "que primer van ser per repressió política, després ideològica i social, fins que en els últims anys es va considerar més el mòbil econòmic". També va valorar el procés judicial obert a Argentina com "l'única causa que considera el robatori de bebès a Espanya com a delicte de lesa humanitat dins dels crims que va perpetrar la dictadura fins a ben entrada la democràcia".

Demanar comptes a l'Església vaticana

A la fi d'abril, Estela de Carlotto va poder trobar-se durant uns minuts amb el Papa Francisco, i va aprofitar el moment per sol·licitar-li la col·laboració del Vaticà en obertura d'arxius. Ara l'advocat Carlos Slepoy, valorat com "el iniciador dels judicis de lesa humanitat a Espanya al costat de Baltasar Garzón" en paraules de Carloto, ha anunciat que també ells estan realitzant gestions per demanar la cooperació de les autoritats eclesiàstiques amb els delictes franquistes.

"Els diem que no abandonin, perquè si ho tracten com a simple venda de nens, el delicte prescriu". En qualsevol cas, i per donar-li encara major visibilitat a la causa, dimarts que ve es constituirà de manera oficial la plataforma argentina de suport a la querella contra els crims del franquisme.

És per això que la titular d'Àvies ha animat als querellants en aquesta causa que veu molt semblada a la qual va iniciar Argentina per jutjar els delictes de la seva pròpia dictadura (1976-1983), i va recordar que a elles els va portar "16 anys" el judici pel pla sistemàtic de robatori de bebès que finalment va començar a investigar als repressors argentins per aquests crims. "Els diem que no abandonin, perquè si ho tracten com a casos aïllats, com a simple venda de nens, el delicte prescriu", va advertir Carlotto. "Però sabem que en realitat no és així, perquè els delictes de lesa humanitat no prescriuen mai".

Aquest dimecres, alguns diputats de la Comissió de Drets Humans del Congrés van signar un projecte en rebuig als crims. Tot aquest respatller és considerat imprescindible en una causa única que porta oberta tres anys, i en la qual la querella ja ha presentat una comanda concreta de detenció contra nou espanyols vinculats al règim franquista.