diumenge, 9 de juny de 2013

Jornalers del SAT netegen oliveres en una finca "abandonada" del BBVA

Al voltant de 30 jornalers, segons el SAT, realitzaren per unes hores i amb "forta presència policial", tasques de neteja a l'interior d'una finca situada entre els termes de Jaén, d'Úbeda i Baeza que es troba "abandonada", propietat del BBVA, i que volen arreglar per recol·lectar a la tardor "uns quatre milions de quilos d'olives".

Segons ha explicat a Europa Press el secretari provincial del SAT a Jaén, Andrés Bódalo, els jornalers, dividits en quadrilles, han romàs a la finca 'La Rueda-Casa Baja' entre les 9,00 i les 11,00 hores d'aquest dissabte, i s'han dedicat bàsicament a netejar aproximadament 80 oliveres.

El líder provincial del SAT ha tornat a subratllar la situació d '"abandonament" en què es troba la finca, que, segons la seva informació, és propietat del BBVA, i ha insistit reiterar que l'objectiu que persegueix el sindicat amb aquestes accions és condicionar les seves 580 hectàrees de terreny, ja que, segons els seus càlculs, en la pròxima collita d'olives, prevista per al proper mes de novembre, es podrien arribar a collir fins a 4.000 tones d'aquest producte si es deixen els terrenys en condicions.

Per això, i atès que els jornalers "no fan mal" amb aquests treballs ni han estat "denunciats" pel banc propietari de la finca, Bódalo ha tornat a criticar la "forta presència policial" que, segons ha indicat, havia aquest dissabte en el moment en què els jornalers van tornar a entrar a la finca, el que, però, no s'ha traduït en incidents, segons ha confirmat.

En aquest sentit, ha assenyalat a més que la intenció del SAT és que el banc els cedeixi "en arrendament" aquests terrenys als jornalers, perquè aquests puguin constituir una cooperativa i dur a terme aquestes mateixes actuacions "de manera legal", si bé ha avançat que "mentre això no passi", el sindicat seguirà acudint periòdicament a La Rueda-Casa Baja 'per prosseguir les seves tasques de neteja.

Cimera alternativa contra la crisi/estafa europea

Els activistes socials, comunistes i sindicalistes europeus que han assistit a la "cimera alternativa", a Grècia, han tancat l'esdeveniment amb la lectura del "Manifest de les Persones", un text en què han deixat molt clar a què havien vingut a Atenes. En aquest document qualifiquen d'il·legítims els deutes dels Estats comunitaris en crisi perquè aquests es van acumular "sense considerar el bé comú dels pobles", i criden a oferir resistència a les polítiques neoliberals d'austeritat del PP europeu.

No només això: els signants insten a sotmetre a les institucions comunitàries a mecanismes de control més severs. El document en qüestió no va estar lliure de polèmiques. I és que, per a molts, les propostes que s'hi feien no anaven tan lluny com cal en les actuals les circumstàncies. De fet, hi va haver intensos enfrontaments al voltant de la qüestió de si els països més colpejats per la crisi haurien de buscar la seva salvació fora de la Unió Europea (UE).

Christian Pilichowski, delegat del sindicat metal·lúrgic francès FTM CGT, no creu que sigui necessari arribar a aquests extrems, però està convençut que les decisions preses fins ara per afrontar la crisi d'endeutament el que fan és empitjorar-la. El problema no és Europa, assegura Pilichowski, sinó la manera en què es fa política en nom seu i creu que "la situació milloraria si augmentessin els salaris i s'enfortissin els drets dels treballadors".

El lema: actuar localment, pensant globalment


El país amb major nombre de representants en aquesta "cimera alternativa" va ser França, amb emissaris de 24 sindicats i organitzacions no governamentals. Davant aquesta allau d'activistes, alguns es pregunten si entre els francesos s'estén el temor d'esdevenir la propera Grècia. L'elecció d'Atenes com a seu d'aquest esdeveniment va ser, per cert, la manera que van trobar els moviments socials d'Europa de solidaritzar-se amb la població grega.

A més, estar a Grècia els va permetre a molts ser testimonis presencials dels estralls que les polítiques de retallades i estalvi han causat al país sud-europeu. Al cim es va advertir sobre el risc que els sistemes sanitaris i d'assegurances socials de diverses nacions col · lapsin, i es va cridar a aturar la privatització de la salut, a protegir els immigrants indocumentats ia millorar el sistema d'acollida dels refugiats.

Alemanyes com Annette Groth, portaveu del partit de L'Esquerra (Die Linke) en aquest esdeveniment, es van queixar de la vaguetat de certes idees i de l'absència de propostes rellevants. Però el francès Karim Essahli -portaveu del sindicat noruec LO- creu que s'ha d'esperar més de l'actuació de cada grup o moviment social que del manifest final d'aquesta cimera. Als seus ulls, la major part del treball l'ha de fer cada grup en el seu respectiu país, encara que sense perdre de vista la necessitat de coordinació paneuropea.

L'oposició feixista veneçolana compra 18 avions de guerra a EUA

El periodista i ex vicepresident veneçolà, José Vicente Rangel (foto) va fer la denúncia de la compra i va instar a funcionaris d'organismes d'investigació a revisar aquesta informació, la qual ha qualificat "d'extremadament greu". El periodista i ex vicepresident veneçolà, José Vicente Rangel va denunciar avui que partidaris de la ultradreta veneçolana van comprar un total de 18 avions de guerra als Estats Units a finals del maig passat.

Durant el seu programa dominical "José Vicente Avui", el comunicador veneçolà va precisar que la compra de les aeronaus es va desenvolupar una reunió a San Antonio, Texas a EUA, on van participar veneçolans opositors i executius de la indústria d'avions de guerra.

"Després de fullejar els catàlegs (els dirigents contrarevolucionaris) van signar contracte per 18 avions de guerra, que serien col·locats en una base militar d'Estats Units a Colòmbia, la qual té les coordenades P 11% B0 25'31", M 72% B0 7'46", ha detallat.

Segons les dades que va oferir el periodista, el contracte de compra es farà efectiu, com a molt tard el proper novembre, però tot i així va qualificar aquesta informació d'extremadament greu "i ha instat a funcionaris d'organismes d'investigació de Veneçuela a iniciar les investigacions pertinents.

També va apuntar que els viatges a l'exterior per part de dirigents de l'oposició no són finançats per la Mesa de la Unitat Democràtica (aliança opositora MUD), sinó per l'Institut Nacional Demòcrata (IND), que és ens finançat pel Congrés d'EUA, a través d'organitzacions no governamentals (ONG).

"La informació no ha de ser subestimada, donat el clima d'agressions mediàtiques i polítiques contra Veneçuela. ¿Es prepara una agressió armada degudament camuflada amb la participació de mercenaris, com ha passat en diverses nacions?", ha afegit Rangel.

Des del passat 15 d'abril, la dreta veneçolana, aliada amb potències com els Estats Units, ha emprès una campanya de desconeixement per deslegitimar el Govern Bolivariano, encapçalat pel president Nicolás Maduro.

Aquest diumenge, el mandatari va alertar l'oposició perquè "no s'equivoquin" i ha instat cessar els plans de desestabilització: "No s'equivoquin amb mi, no s'equivoquin amb el poble, els anirem de front i cada un de vosaltres si segueixen trencant les regles bàsiques d'aquesta democràcia, o acabaran fora d'aquesta pàtria, o acabaran en una cel·la de la presó d'aquesta pàtria", va assenyalar Maduro.

Carme Forcadell (ANC): "Tenim molta gent d'UDC, moltíssima més del que us penseu"

La presidenta en funcions de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha denunciat que "hi ha molta gent que, sense voler, estan fent mal a l'assemblea", en referència a les filtracions de l'auditoria que va fer l'entitat i el conflicte intern que ha viscut pel procés electoral.

En declaracions al Via Lliure de Rac-1, ha apuntat que "hi havia moltes fugues d'informació a través de les xarxes socials, perquè no s'havia donat tota la informació perquè haviem pensat no fer pública l'auditoria perquè pensàvem que això només interessava a la gent del secretariat".

Forcadell ha lamentat que hi ha gent que "està dient aquestes coses però estan fent mal a l'assemblea, vull pensar que sense voler, perquè estan desacreditant aquest procés. Són una minoria i de vegades dient aquestes informacions molta gent és pot fer una idea equivocada. Això em sap greu".

D'altra banda, Carme Forcadell ha valorat l'enquesta d'El Periódico i ha atribuït els dolents resultats de CiU a les retallades del Govern d'Artur Mas i a "l'actitud del senyor Duran", que "els ha perjudicat perquè molta gent creu que és un fre, les dues coses els han perjudicat".

Finalment, la presidenta en funcions de l'ANC ha assenyalat que el líder d'Unió "és la seva opinió però no és l'opinió de la majoria ni la que convé a aquest país". "Tenim molta gent d'UDC, moltíssima més del que us penseu", ha conclòs.

Adjuntem una notícia del mes d'agost passat que pot ajudar a entendre la quinta columna que la burgesia nazionalcatòlica organitza en la cerimònia de la confussió que tant bé saben utilitzar, aprofitant la cortina de fum que CiU i el neoliberalisme dels seus socis del PP cremen per fugir d'estudi. Que cadascú tregui les seves conclusions i, a l'hora de la veritable lluita política de l'esquerra marxista contra el capitalisme -del que la esglèsia catòlica és un pilar fonamental- valori el que està passant.

Teresa Forcades: ‘La independència és un projecte de diversitat’

25 d’agost de 2012: La monja benedictina Teresa Forcades ha participat aquest migdia a l’acte que la marxa cap a la independència està celebrant a Montserrat. Forcades ha dit que ‘la independència és un projecte de diversitat’ i, en aquest sentit, l’ha comparat amb ‘la pluralitat de la Trinitat cristiana’. Forcades s’ha referit a l’antic i el nou testaments per explicar que la independència és una passa per a garantir la diversitat del món i també la justícia social.

Durant tot el matí hi ha hagut activitats a la plaça del Monestir i, després d’haver desplegat una gran estelada amb la Gorra Frígia dins el Monestir, han parlat Forcades, l’escriptora Patrícia Gabancho, i la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell. Després d’esborrar la frontera, diumenge passat, a la Jonquera, la marxa cap a la independència fa parada avui a Montserrat, on s’hi fa un dels actes més destacats d’aquesta marxa que va començar a fer camí a final de juny.

Els terroristes sirians executen a un nen, per "blasfemar", davant dels pares

L'Observatori Sirià de Drets Humans -lligat a la 'oposició' siriana- ha denunciat avui l'execució d'un menor de 15 anys a mans de combatents islamistes de l'oposició que el van acusar de blasfèmia a la ciutat d'Alep, al nord de Síria. Un terrorista, "rebel" segons la propaganda de les "democràcies" que els financen, va disparar al jove al cap i el coll causant-li la mort. L'execució va ser perpetrada en públic, davant dels pares de la víctimas.

Segons aquest grup, amb seu a Londres ja que el seu principal finançador és el govern neoliberal de Cameron i amb una àmplia xarxa d'activistes sobre el terreny, membres de les brigades islamistes mercenàries de l'OTAN i les monarquies del Golf van detenir el menor sobre les 22.00 hora local (19.00 GMT) d'ahir després que es barallés amb una altra persona.

Després de la seva detenció, l'adolescent, que venia cafè a la zona de Shaar, ha afirmat que si el profeta Mahoma baixés del cel no el condemnaria, el que ha sigut considerat pels fanàtics criminals islamistes com un "insult a la religió", és a dir, a la superstició i l'ignorància.

Els combatents es van portar al jove i quan van tornar amb ell al poc temps, el menor presentava marques de fuetades en el seu cos.

Una multitud de curiosos es va congregar al voltant del jove i un membre d'una brigada islamista va reiterar en àrab clàssic que l'adolescent havia insultat a Mahoma i havia de ser castigat.

El terrorista, "rebel" segons les "democràcies" que els financen, va disparar al jove al cap i el coll causant-li la mort. L'execució va ser perpetrada en públic, davant dels pares de la víctimes.

L'Observatori va expressar en la seva nota el seu pesar per la mort del menor i va demanar la detenció i el judici dels assassins.

La presència de combatents extremistes en territori sirià ha estat denunciada reiteradament des del principi de l'atac imperialista contra Síria i ha despertat els temors d'alguns països de l'OTAN, que al·leguen el fonamentalisme teocràtic dels mercenaris i es neguen a armar els terroristes com demanen el RU i França o Espanya.

Xina construeix la supercomputadora més ràpida del món

La Universitat Nacional de Tecnologia de Defensa (Untd) va donar a conèixer que la Xina està fabricant una nova supercomputadora nomenada Tianhe-2, ('Via Làctia-2'), amb una velocitat dues vegades superior a la nord-americana Titan. La supercomputadora estarà situada a la ciutat meridional xinesa de Canton, on oferirà serveis tecnològics des de finals de 2013.

La Tianhe-2 destrona la Titan nord-americana, ja que opera a una velocitat de 30,7 petaflops (quadrilions de càlculs) per segon, convertint-se en la supercomputadora més ràpida del Departament d'Energia nord-americana davant la Titan que opera a 17,6 petaflops per segon, segons les afirmacions fetes recentment pel professor de la Universitat de Tennessee Jack Dongarra.

Entre alguns usos possibles de la Tianhe-2, assenyalats per la Untd, inclouen el processament de grans quantitats d'informació, simulació de vols i, sobretot suport al Govern en matèria de seguretat nacional.

La Tianhe-2, les proves oficials es preveuen aquest any, compta amb la possibilitat de desbanqui al Titan en el rànquing mundial de supercomputadors que publica semestralment la llista del top500.

La Conferència Internacional de superordinadors que s'efectuarà aquest cap de setmana s'encarregués de la presentació d'aquesta plataforma. En aquesta ocasió, la Xina per primera vegada des del 2010 es farà amb el primer lloc.

Les universitats públiques catalanes, el doble de cares que les andaluses o gallegues

Ser català a Espanya és ser timat, enganyat i estafat per tot arreu i a més vilipendiat. I començant pels feixistes del propi govern català, els principals dilapidadors i lladres, juntament amb la púrria del PP valencià. Prenent com a mostra una matrícula de 60 crèdits ETC (els crèdits que sol tenir cada curs acadèmic) d'una carrera d'enginyeria, ens trobaríem que a Catalunya l'alumne ha de pagar més de 2.100 € de mitjana (166,6% més que el curs anterior), a Madrid 1.608 € (151,33% més) i a Castella i Lleó 1.624 € (un increment del 32,7% respecte al curs 2011-2012).

Aquest curs, com a conseqüència de l'aprovació d'un Reial Decret per a la "racionalització de la despesa pública", la diferència del que paguen els universitaris per les seves matrícules pot arribar a ser molt elevada.

En algunes comunitats, fins i tot, estudiar una carrera d'enginyeria a la universitat privada pot sortir només 3.500 € més car que en una pública, segons indica un informe de taxes universitàries elaborat per l'Associació Sectorial d'Estudiants d'Enginyeria d'Edificació. En la banda oposada es troben Andalusia, on un alumne pagaria per la mateixa carrera 749,40 € -1.350 € menys que a Catalunya-. A Galícia, on aquest any s'han congelat les taxes universitàries, pagaria 835,80 € ia Extremadura 986 €.

Hi ha, per tant, una desigualtat entre els alumnes de les diferents comunitats autònomes. Una desigualtat que, per a Jorge Calero, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, ​​"està començant a revertir el procés d'obertura i democratització de la universitat dels anys 80 i 90". Calero, que és especialista en la planificació econòmica de l'educació, assegura que els efectes d'aquestes pujades de taxes "no seran tan importants a curt termini, sinó a mitjà i llarg termini". A més, alerta que repercutiran molt directament a la societat. "El pagarem en termes de menor accés, menor nivell formatiu i menor equitat social", alerta.

L'objectiu de la Comissió Europea per al 2020 és que el 40% població europea d'entre 30 i 34 anys tingui estudis en educació superior. En l'actualitat Espanya se situa en el 41,5%, però els experts consultats creuen que la pujada de les taxes universitàries pot afectar negativament a aquesta xifra. Calero també desmunta el fals mite que al nostre país hi ha molts titulats en educació superior. "No ens sobren estudiants universitaris, en el conjunt de l'OCDE hi ha una taxa del 60% de titulats en educació superior, 20 punts més que a Espanya", recorda.

Les taxes espanyoles, entre les més altes d'Europa


La situació de les taxes universitàries a Europa és molt diferent segons el país. En 8 països (Dinamarca, Estònia, Grècia, Malta, Àustria, Finlàndia, Suècia i Noruega) estudiar una carrera és totalment gratuït per a l'alumne i únicament hi ha unes taxes administratives que no superen els 100 € de mitjana. En altres 11 països, entre els quals es troben la República Txeca, Polònia, França, Islàndia o Bèlgica, les matrícules a les universitats públiques no superen els 1.000 € de mitjana, depenent de l'àmbit d'estudi. Altres països, com Escòcia, Letònia, Romania, Anglaterra, Hongria o Turquia tenen unes taxes universitàries molt elevades, que oscil · len entre els 2.000 € i els 8.000 € per curs.

L'increment de taxes que ha viscut Espanya en l'últim any també la va viure Regne Unit fa un temps, quan va pujar les seves matrícules universitàries de 3.300 lliures a 10.000 lliures de mitjana. Encara que el preu d'estudiar en aquest país és molt distant al d'Espanya, el Govern de llavors va decidir augmentar les taxes universitàries per sanejar els comptes públics, el mateix motiu en què s'han basat les comunitats autònomes per augmentar el cost de l'estudi superior.

Abans de la pujada de les taxes universitàries, Espanya era el desè país més car per estudiar una carrera dins de l'Europa dels 25. Amb l'augment de les matrícules d'aquest curs, Espanya se situaria com el vuitè país europeu amb les taxes més cares. Segons l'estudi de l'Observatori del Sistema Universitari, en 22 dels 34 països i regions analitzats el preu que un estudiant pot pagar per cursar una carrera és inferior al preu al conjunt de les universitats públiques espanyoles. Si s'estudia el cas concret de Catalunya, la comunitat espanyola on les taxes universitàries són més altes, els preus mínims de les matrícules són els tercers més costosos de tot l'estudi, tan sols superat per Irlanda i el Regne Unit.

El pol oposat el trobem a Alemanya que, en plena crisi, ha decidit suprimir les taxes universitàries en els estats de Baviera i Baixa Saxònia. Aquests estats es sumen als estats de del Nord-Westfàlia, Baden-Württemberg i Hamburg, que van decidir eliminar les taxes recentment. En altres nou estats alemanys mai s'han pagat taxes per accedir a la universitat.

Ocupen el Palau del Cinema per projectar el documental sobre el 'cas 4F'

Unes 800 persones han ocupat aquest dissabte a la nit al Palau del Cinema, propietat del Grup Balañá i que roman tancat des de 2001 a la Via Laietana de Barcelona. L'acció reivindicativa s'ha dut a terme per presentar un documental que vol "aclarir la veritat" del cas 4F, en què nou persones van ser condemnades per la seva suposada relació amb l'agressió a un agent de la Guàrdia Urbana, el 4 de febrer de 2006.

La projecció del documental estava programada a l'associació RAI però un cop allà els convocats han desplaçat a peu fins al Palau del Cinema, han forçat la porta i han entrat a l'espai. Els ocupants abandonaran l'edifici aquest diumenge a la nit.

A les set de la tarda d'aquest dissabte es devia projectar a la seu de l'associació RAI (Recursos d'Animació Intercultural), el documental Des_Muntatge 4F-de la productora independent Metromuster-, un investigació videogràfica que vol "donar a conèixer la veritat sobre el cas 4F, un dels casos de corrupció policial més greus que s'han destapat a Barcelona", segons els seus impulsors.

No obstant això, els responsables de la projecció havien dissenyat una acció sorpresa i reivindicativa consistent a canviar aquest espai per a l'antic cinema per projectar el film. Així, pocs minuts després de les set, les prop de 800 persones que havien acudit a la presentació, es van dirigir cap a la Via Laietana, on s'aixeca l'edifici propietat del Grup Balañá, que roman tancat des de l'any 2001.

Allà van forçar el pany de la reixa que manté l'edifici tancat i han accedit a l'interior. Per reforçar el simbolisme de l'acte, l'edifici va ser 'rebatejat' com Cinema Patricia Heras, en record a una de les condemnades en aquest cas que es va suïcidar a la presó.

"No hem vingut a trencar res ni a endur-nos res: simplement volem fer ús durant 24 hores d'un equipament que fa 12 anys en desús, en una ciutat on la cultura s'està convertint, ara més que mai, en un luxe impagable", expliquen en un comunicat lliurat als assistents i atribuït a la 'Comissió Audiovisual del 15M'. A més, els concentrats demanen l'anul·lació de les condemnes i que es declari nul el judici del 4F, que es reobri el presumpte cas de tortures contra els detinguts i que "condemnin els policies que van participar en el muntatge, els polítics i els jutges" .

El documental, elaborat amb les aportacions econòmiques de desenes de 'micromecenes', dóna la seva versió dels fets ocorreguts el 4 de febrer de 2006, quan una festa que se celebrava en una casa okupada al carrer Sant Pere Més Baix acabar amb un agent de la Guàrdia Urbana ferit de gravetat. 9 persones condemnades, 5 de les quals van ingressar a la presó. Una d'elles es va suïcidar a la presó, i un altre encara compleix condemna.

Des de llavors, familiars, amics i entitats properes als condemnats han demanat la revisió del cas i han organitzat successius actes de protesta als carrers. L'ocupació del Palau del Cinema, aquest dissabte, és una més de les accions contra les sentències condemnatòries. Amb la presentació del documental, autors i impulsors del projecte confien que augmenti la pressió social perquè es reobri el cas.