El pavelló Fernando Buesa Arena de Gastreiz (Vitòria), on aquest cap de setmana s'hi juga la Copa de bàsquet, ha dedicat una espectacular xiulada al rei espanyol just abans de començar la final, que juguen el Barça i el València. El públic, majoritàriament basc però amb presència també de seguidors arribats de Catalunya i del País Valencià, ha tapat quasi per complet amb els xiulets l'himne espanyol, que d'altra banda ha sonat en una versió molt reduïda, com ja es va fer el maig de l'any passat al Vicente Calderón a la final de Copa de futbol entre el Barça i l'Athletic.
Al descans del partit també hi hagut una gran escridassada al ministre Wert, que ha sortit a la pista per lliurar un premi a categories inferiors del Reial Madrid. Repassem ara les xiulades històriques contra el rei contra l'himne espanyol.
diumenge, 10 de febrer de 2013
El PP suspèn la recerca de béns ocults de narcos al feu de Rajoy
Aquest treball de camp a la recerca de béns ocults dels narcos estava inclòs dins l'anomenat Pla de Residències Sumptuàries, una iniciativa que en aquests anys ha permès aflorar uns 100 milions d'euros de patrimoni opac procedent del tràfic d'estupefaents. Un dels propers objectius del pla era Vilanova de Arousa, l'ajuntament Pontevedra on el seu alcalde, el popular Gonzalo Durán, va denunciar fa uns dies que els narcos cobraran l'atur i ajudes socials en cotxes de luxe.
Un portaveu de l'Agència Tributària admet que els inspectors encarregats d'aquesta tasca a peu de camp i de creuar les seves troballes amb dades tributàries han estat apartats de les investigacions, que ja només estan en mans dels agents de Vigilància Duanera, facultats per les investigacions de blanqueig. Les mateixes fonts oficials defensen que aquest canvi no suposa una paralització de les indagacions i que, encara que s'hagi eliminat l'etiqueta Pla de Residències Sumptuàries que funcionava des de 2005, els expedients han passat a formar part de la base de dades de l'organisme.
La suspensió d'aquest ambiciós rastreig impulsat per Hisenda a les Rías Baixas, sense precedents al territori nacional, ha deixat en els calaixos dels inspectors almenys 49 investigacions obertes per blanqueig de diners a Vilagarcía i Cambados, municipis on s'han concentrat els primers objectius. La immobilització afecta investigadors de l'Agència Tributària i, en conseqüència, a la Fiscalia Antidroga i de Delictes Econòmics de Pontevedra que tenen encomanades les competències en aquests casos.
La cúpula actual de l'Agència Tributària, a través d'un portaveu, nega que s'hagin pogut perdre dades del treball realitzat fins ara i que tota la informació s'ha incorporat als arxius digitals de l'organisme. "Tota la informació del Pla de Residències Sumptuàries ha quedat incorporada a les bases de dades de recerca de Vigilància Duanera i està demostrant ser una informació molt valuosa", assenyala el representant d'Hisenda, que destaca que aquestes dades són consultats pels agents de Duanes en qualsevol investigació de blanqueig.
La mesura coincideix amb el canvi en la direcció de la delegació d'Hisenda a Galícia el març del passat any. Luis Rodríguez Díaz, fins a aquesta data responsable de l'agència a Lugo, va rellevar en el càrrec a Luis Pazos, el promotor d'aquestes investigacions durant el seu mandat com a cap de la delegació de Pontevedra i que va impulsar a partir del 2008 quan va accedir a la direcció de Hisenda a la Corunya. L'aturada del Pla de Residències Sumptuàries ha generat un enorme malestar en mitjans judicials i de la pròpia inspecció d'Hisenda on fa gairebé vuit anys dedicats a aquestes indagacions.
Fonts no oficials de l'Agència Tributària han confirmat que la decisió del nou delegat no ha estat explícita, encara que "no ha mostrat el més mínim interès" que el pla segueixi obert. Aquestes fonts es queixen també que la nova direcció de l'agència a Galícia ha fet cas omís a les demandes sobre les línies de treball requerides pels inspectors, deixant així en suspensió la convocatòria de les reunions que periòdicament es realitzaven a la delegació de la Corunya.
Fonts d'Hisenda coneixedores del cas creuen que la paralització d'aquesta estratègia de recerca, la primera d'aquestes característiques que s'implanta a Espanya, podria respondre també al fet que alguns afectats per la investigació s'hagin acollit a l'amnistia fiscal.
El Pla de Residències Sumptuàries analitzar 400 possibles casos de blanqueig només a Vilagarcía, encara que estava dissenyat per investigar altres municipis costaners com Cambados, Sanxenxo o Vilanova de Arousa. Analitzant els patrimonis presumptament sospitosos, en un primer escombrat, Hisenda va detectar a 140 propietats eren "congruents", és a dir, justificats amb ingressos declarats, mentre 171 no ho eren, sent qualificats de intranscendents als 89 restants.
D'aquests primers informes es van elevar a la inspecció un total de 74 expedients en què es van apreciar indicis de delicte, dels quals vuit es van remetre al Servei de Vigilància Duanera, en tractar de persones sense antecedents per narcotràfic, i 15 es van elevar a la Fiscalia de Pontevedra.
Cessat el periodista que va descobrir a Rajoy en el vaixell d'un narcotraficant
Aquesta foto li va costar el lloc al director de Xornal de Galícia que va ser qui va descobrir l'assumpte. En ella, Mariano Rajoy, apareix (dintre dels actes previs a la campanya electoral de 2009) en el tonyinaire Moropa, propietat d'un dels clans històrics del narcotràfic: Os Caneos.
En aquell moment, el cap del clan, Daniel Bauló Carballo, complia una condemna de 17 anys i mig de presó després de ser considerat per la Policia com "el traficant més important a nivell nacional". Públic va indagar alguns detalls més.
Galícia Confidencial compte que Mariano Rajoy "va muntar en còlera" i va cridar a Jacinto Rei propietari de la constructora San José, i del Xornal de Galícia. I afegeix: "Segons fonts consultades, Rajoy va suggerir que presidirà el Govern en breu, el que significa tenir el poder per continuar adjudicant o no, les obres públiques de les principals empreses espanyoles, entre elles, per descomptat, la constructora San José".
José Luis Gómez, director fins ara de Xornal de Galícia, ha estat rellevat del seu càrrec, de "mutu acord" amb la propietat de l'empresa. La urgència d'aquest "mutu acord" deixa en el càrrec de directora "en funcions"-com diu el mateix diari-a la sotsdirectora María Martínez Val.
És a dir, Rajoy es puja al vaixell de coneguts narcotraficants com prova la fotografia. I no passa res, no té repercussions. Excepte per al periodista que va decidir publicar que, casualment, signa un "mutu acord" d'acomiadament immediatament després de l'exclusiva.
Passa. Empapera els carrers amb la foto de Rajoy hoste de narcos. Fins que "el futur president espanyol" sàpiga que ja no vivim temps de tapar el que no convé que se sàpiga.
L'escàndol de la carn de cavall: "incompetència o el que sospito és una conspiració criminal internacional"
Benoit Hamon, francès ministre d'assumptes del consumidor, va dir dissabte que una investigació havia trobat que la carn de cavall s'havia originat a Romania, tot i que existeixen vincles amb les empreses holandeses, franceses, xipriotes i una fàbrica a Luxemburg.
Owen Paterson, ministre de Medi Ambient del Regne Unit, va dir que més casos d'aliments contaminats podriaen sorgir perquè els minoristes britànics van a realitzar proves per a la carn de cavall en productes carnis processats.
L'escàndol amenaça amb afectar la confiança del consumidor en la indústria alimentària gegant d'Europa, amb una pressió creixent de majors controls.
La unitat britànica d'aliments congelats del grup Findus ha començat la retirada aquesta setmana de la seva lasanya de carn de boví dels minoristes en els consells del seu proveïdor francès, Comigel, a causa de les preocupacions perquè alguns paquets contenien alts nivells de carn de cavall.
Findus France va dir que també havia retirat la lasanya i altres dos productes després de descobrir que incloïen carn de cavall de Romania en lloc de carn de boví de França, com pensaven.
Hamon ha dit que ha enviat una alerta a tota la UE i que no està clar si s'havia produït un frau intencional o la carn havia estat venuda com carn de res equina per accident: "Puc assegurar-los que, si es tracta d'una qüestió de negligència o responsabilitat directa, n'hi haurà sancions", va dir Hamon a iTele.
D'altra banda, Matthieu Lambeaux, el director general de Findus França, ha dit en un comunicat que la companyia presentaria una queixa legal dilluns: "Pensem que havien certificat carns de boví franceses en els nostres productes. Però, en realitat, ens donaven carn de cavall romanès. Hem estat enganyats", va dir Lambeaux.
Hamon afirmà que una fàbrica de Luxemburg havia estat proporcionada per la firma francesa Poujol, que havia comprat la carn congelada d'un comerciant xipriota, qui al seu torn va subcontractar-la d'un comerciant holandès subministrada per un escorxador romanès.
No obstant això, Comigel, proveïdor de Findus, productor d'aliments congelats amb seu a l'est de França, va dir a un diari que havia comprat la carn d'una altra companyia francesa, subministrada des d'un escorxador romanès. A la Gran Bretanya Findus ha dit que creia que la contaminació va ser deliberada. "Els primers resultats de la investigació interna de Findus al Regne Unit suggereix que la contaminació de la carn de cavall en lasanya de carn vacuna no va ser accidental", va dir.
Reunió a Londres
La retirada de productes de Findus va ser seguida a Gran Bretanya per la cadena de supermercats Aldi, on es van retirar dos productes de carn congelats subministrats per Comigel després que va donar positiu en carn de cavall.
Owen Paterson, ministre de Medi Ambient del Regne Unit, va convocar els principals minoristes alimentaris de Gran Bretanya i els representants dels processadors d'aliments a una reunió d'emergència a la seva oficina de Londres, el dissabte, per discutir la crisi.
Paterson va afirmar que els participants estaven decidits a arribar al fons d'un escàndol que va ser causat per "incompetència o el que sospito és una conspiració criminal internacional".
El govern britànic està sota pressió perquè aparegui a la part superior de l'escàndol, que es produeix menys d'un mes després que la cadena de supermercats Tesco i la de menjar ràpid Burger King trobaren carn de cavall en hamburgueses de carn d'un proveïdor irlandès.
Els britànics no solen menjar carn de cavall, pel que fa el seu consum com un caprici dels gustos francesos. No obstant això, la carn també ha caigut en desgràcia entre els consumidors a França.
Els 3 metges assassinats a Nigèria són coreans del nord
El comissionat de la policia de l'estat de Yobe, Sanusi Rufa'i, va dir a Xinhua per telèfon que atacants desconeguts van escalar el mur que protegeix un immoble on van ser assassinades les tres persones, que prèviament es creia eren de nacionalitat xinesa.
L'ambaixada xinesa a Nigèria va confirmar a Xinhua que cap ciutadà xinès va morir a la localitat i que d'acord amb la policia local les víctimes eren de la comunista RPDC.
Ningú ha assumit l'autoria però les sospites apunten als islamistes radicals de Boko Haram, que rebutgen de pla el que anomenen medicina occidental i combaten les autoritats per imposar la xaria, la llei religiosa musulmana, al país.
Nigèria és un dels tres països on la poliomielitis -un virus que pot causar gairebé immediatament paràlisi permanent- és encara endèmica. Un altre és Pakistan, on entre desembre i gener, almenys 16 persones -la majoria dones- emprades en campanyes de vacunació van ser assassinades pels taliban. El tercer país és Afganistan.
La desconfiança, quan no el rebuig frontal, de líders musulmans fanàtics a les vacunes ve de lluny però s'ha agreujat en els últims temps després que la CIA muntés una falsa campanya de vacunació a Abbottabad (Pakistan) per confirmar la identitat d'Ussama bin Laden i capturar (la pel·lícula de propaganda imperialista 'La nit més fosca' li dedica fins i tot una fugaç referència). El metge pakistanès que va dirigir aquella immunització va ser condemnat a 33 anys de presó per traïció.
El mateix dijous a Nigèria un polèmic clergue musulmà va arribar a dir que els nous casos de poliomielitis detectats són fruit de medicines contaminades, segons la BBC. Una campanya de radicals islàmics que vinculava la immunització amb l'esterilitat i la sida contribuir fa una dècada al ressorgiment de la malaltia al país.
L'any passat es van detectar 121 nous casos de pòlio a Nigèria, seguits pels 58 de Pakistan i els 37 de l'Afganistan. "Això és clarament un obstacle en l'eradicació de la poliomielitis a Nigèria però no implicarà una aturada", va assegurar a Reuters Oyewale Tomorio, membre d'una campanya antipolio.
El desembre passat, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i Unicef van anunciar la suspensió de les seves activitats lligades a les vacunacions contra la pòlio al Pakistan després d'una onada d'atacs que va causar la mort de nou treballadors sanitàries. Els atacs han continuat i cinc vacunadors han mort al gener.
Milions d'hindús es purifiquen al Ganja Baranasi
Aquesta festivitat és considerada
El dia de lluna nova és per als hindús especialment valorat, ja que consideren que porta sort i per això és el dia més important de bany de la festa que dura 55 dies.
Els creients es netegen així dels seus pecats per alliberar-se del karma i evitar etern cicle de la reencarnació, metempsicosi o transmigració de les ànimes, assolit ja de la seva vida el "moksha" o alliberament, el nirvana o nîvana del budisme.
El Maha Kumbh Mela es celebra cada dotze anys en la confluència dels rius Ganges, Yamuna i del només existent en la mitologia Sarasvati, la Triple deessa mare, creadora de l'escriptura (la lluna plena) i equivalent a la Ceres-Deméter-Cibeles grecollatina, senyora de les aigües pures, les bèsties i la naturalesa, que l'església va cristianitzar com Teresa.
Mesures es seguretat
Els organitzadors calculen la xifra de visitants al llarg de la riba quilomètrica mitjançant imatges satelitales, càmeres de vigilància i dos helicòpters. "Fins ara tot ha transcorregut de forma pacífica i ordenada", va dir Sharma. En les últimes ocasions es van produir estampides massives amb morts.
25.000 policies, 17.000 paramilitars i 10.000 voluntaris vigilen el transcurs de la festivitat i guien les masses de persones per la vora de sorra del riu.
Els pelegrins només disposen d'uns minuts abans d'abandonar la vora. Molts creuen el riu per un dels 18 ponts o van amb una embarcació de fusta al mig del riu, on es troben els cabals.
Jaume Camps (CiU), promotor immobiliari i d'altres negocis bruts
El Port de la Selva dels anys vuitanta és un poble en plena convulsió, amb una guerra oberta entre el poder municipal, que defensa els interessos del sector turístic (restauració, construcció, petit comerç), i el contrapoder social que exerceix la Confraria de Pescadors, el sector econòmic amb més tradició al poble, aleshores en plena revifalla gràcies a la reobertura de la llotja i l’arribada de nombroses flotes de pescadors durant els mesos de captura de l’anxova al golf de Lleó.
Tàndem amb Genís Pinart
És en aquest context que el jove tinent d’alcalde Genís Pinart, d’ofici paleta i cap visible de la petita constructora familiar, decideix fer el salt al molt més profitós negoci de la promoció immobiliària: comprar terrenys, agrupar-los amb d’altres, obtenir llicències, reparcel·lar i finalment vendre. El problema és quan l’empresari que fa el negoci és la mateixa persona que des de la maquinària municipal el fa possible.
Això és el que va passar amb la urbanització del sector La Mora del Port de la Selva, la primera en la qual va intervenir (pels dos costats) Genís Pinart. El grup promotor estava integrat per diversos propietaris de terrenys, amb Jaume Camps i Genís Pinart de cervells a l’ombra. Qui va donar la cara, és a dir, l’administrador únic de la societat Morasol SL, va ser l’empresari gironí Martí Rotllan i Bas, mort l’any 2004. Però qui va aportar més terrenys a l’agrupació de propietaris va ser Jaume Camps a través de dues societats patrimonials, Amstragram SL i Turbet SL. Camps va posar-hi aproximadament deu hectàrees, i d’aquí, un cop feta la reparcel·lació, en va obtenir diverses finques, que va vendre. Un altre detall: el representant legal de Morasol SL a Barcelona era l’advocat Santiago Trias de Bes, membre del bufet de Camps.
El diputat convergent només es va quedar una de les parcel·les, d’una mica més d’una hectàrea, en la qual es va fer edificar a començaments dels anys noranta un xalet de 270 metres quadrats repartits en dues plantes que encara conserva.
Tramitació exprés
La segona irregularitat constatable en aquesta promoció és la increïble celeritat de la seva tramitació administrativa, segons es pot constatar a partir del Registre Mercantil i del Butlletí Oficial de la Província de Girona. Així, la societat Morasol SL es constitueix el 7 de febrer de 1986; un mes més tard, el 13 de març, el ple de l’Ajuntament del Port de la Selva es reuneix en sessió extraordinària per aprovar, a la vegada, el Pla parcial Morasol, que promou aquesta societat creada un mes abans, i el projecte d’urbanització del Pla parcial Morasol (habitualment, passen mesos entre l’un i l’altre tràmit). L’aprovació definitiva de la Comissió d’Urbanisme de Girona arribaria el 17 de juliol de 1986, quatre mesos més tard (habitualment, passen anys).
Més endavant, al juny de 1987, Pinart deixaria l’Ajuntament i no hi tornaria fins a l’any 96, ara ja com a alcalde, i a partir d’aleshores mantenint obertament durant els 16 anys següents la seva doble condició d’alcalde i promotor immobiliari sense que cap llei ni sentit de l’estètica ho impedís. El seu amic Camps mai no li va insinuar que, si més no, feia lleig que un batlle es dediqués al negoci immobiliari al seu mateix terme municipal; de fet, la societat amb la qual la família Pinart ha operat tots aquests anys per als seus negocis immobiliaris al Port de la Selva, Armen Rhodas SL, es va constituir originalment al despatx de Jaume Camps a Barcelona, si bé originalment tenia un altre nom (Promotoras Agrupadas Inkasa).
Els amics de CiU no paguen taxes
La complicitat entre Pinart i Camps té un altre episodi anterior, força simptomàtic. L’any 1984, el secretari municipal de l’Ajuntament del Port de la Selva era un funcionari arribat d’Aragó que amb prou feines entenia el català i que estava escandalitzat per la forma de fer i desfer del poder consistorial, absolutament aliena a l’ortodòxia legal i processal.
Aquest secretari, David Constante Royán, va topar de seguida amb els manaires municipals, els quals per treure-se’l de sobre l’acabarien acusant de cometre un frau, quan en realitat el que havia fet no era apropiar-se uns diners sinó guardar-los perquè no se’n fes un mal ús. Abans d’aquest episodi, però, el secretari havia deixat escrit un amplíssim informe amb totes les irregularitats que ell havia conegut des de la seva arribada al poble, dos anys abans.
En un dels punts deia que als amics dels regidors tot sovint se’ls exonerava de pagar taxes, i entre els exemples que posava citava «un diputat de Barcelona, el nom del qual no recordo, el qual, en fer-li liquidació de plusvàlua per transmissió de domini de béns, va venir acompanyat pel tinent d’alcalde Sr. Pinart i aquest va ordenar a l’auxiliar administratiu que porta aquest servei que li fes la liquidació amb un descompte de 100.000 pessetes» (de l’any 84!). Aquest diputat només podia ser Miquel Roca o Jaume Camps. I Roca era massa conegut per no recordar-se del nom a l’hora de redactar l’informe.
La Caixa va donar a Urdangarín i la Infanta un crèdit hipotecari 'gratuït' els quatre primers anys
Segons consta en la documentació remesa per La Caixa al jutge José Castro, instructor del cas Urdangarín, l'entitat financera va concedir als ducs de Palma el 15 d'octubre de 2004 una compte de crèdit amb garantia hipotecària per un import de cinc milions d'euros i un interès d'Euribor més 0,5% a 30 anys. El més sorprenent és que el crèdit tenia un període de carència de quatre anys, una clàusula excepcional fins i tot per a aquella època de bonança, segons han confirmat al Confidencial fonts dels sectors bancari i immobiliari.
Això vol dir que Urdangarín i la infanta Cristina no van pagar ni un euro de capital durant els primers quatre anys, i que en aquest període de temps únicament abonar interessos. Només a partir del cinquè any -i fins al 2018-, havien desemborsar 100.000 euros anuals d'hipoteca; 200.000 euros anuals entre 2018 i 2028, i 300.000 euros des de llavors fins 2033, data del venciment final. La Caixa, a més, tampoc va cobrar a la parella cap comissió: ni d'estudi, ni d'obertura ni de disponibilitat (la que es paga pel límit del crèdit contractat i no utilitzat).
Segons la documentació requerida a La Caixa pel jutge Castro, a la qual ha tingut accés El Confidencial, i que inclou la declaració de la renda de Urdangarín, aquest va declarar el 2004 uns rendiments del treball de 36.000 euros, és a dir, un salari brut de 3.000 euros al mes en 12 mensualitats. Tot i tenir uns ingressos tan moderats, La Caixa no va dubtar a concedir al gendre del rei un crèdit hipotecari de cinc milions d'euros. Fins ara, els ducs de Palma han disposat de 3,6 milions d'euros d'aquest capital, el 77% del total concedit.
Tracte de favor
Fonts financeres molt properes a La Caixa afirmen contra l'evidència que, tot i gaudir d'unes condicions tan avantatjoses, Urdangarin i la seva dona "no van rebre cap tracte de favor", i que tots dos van tenir "el mateix tractament que qualsevol altre client". I això malgrat que la infanta Cristina és empleada de l'entitat financera, en la fundació exerceix el càrrec de directora de l'Àrea Internacional. No obstant això, altres fonts financeres i immobiliàries sostenen que les clàusules del crèdit hipotecari dels ducs de Palma van ser molt més avantatjoses que les habituals del mercat.
Els ducs de Palma van pagar finalment 5,8 milions d'euros pel palauet de Pedralbes al seu llavors propietari, Mario Herrera. I es van gastar gairebé dos milions més en obres de reforma i millora, ja que l'estat general de l'immoble, situat en un dels barris més exclusius de Barcelona, "és una cosa deficient, ja que al llarg de la seva vida no ha tingut cap tipus de rehabilitació ". Així figura en el certificat de taxació del palauet elaborat el setembre de 2004, un mes abans que La Caixa concedís el crèdit hipotecari a Urdangarín i la Infanta. Segons aquest certificat, "es tracta d'un habitatge molt singular" que, a més, "ofereix grans dosis de privacitat".
EUPV: "El PP ja no pot seguir ocultant la relació entre l’Ajuntament i la Fundació Turisme València”
EU desvetllarà demà el contingut de les mateixes en una roda de premsa a les 11:30h junt amb el portaveu municipal d’EU a l’Ajuntament de València, Amadeu Sanchis.
Aquesta Fundació, creada l’any 1991 per a impulsar el turisme com a motor econòmic de la ciutat, presentava en 2011 un balanç de 5.415.935 euros, més d’un milió menys que l’exercici anterior (6.536.788 euros en 2010).
Per al regidor Amadeu Sanchis, les dades als quals ha tingut accés EUPV “no solament evidencien que la principal aportació de diners és de l’Ajuntament sinó que, a més, s’ha fet utilitzant el sistema d’una fundació per a així tractar d’evitar la tasca de fiscalització que l’oposició ha de realitzar en tot moment, i que ens ha portat al fet que l’accés als comptes s’haja hagut de fer a través d’una recerca parlamentària i no, com seria el normal en tractar-se de diners públics, amb el lliurament de les mateixes de forma regular a l’oposició perquè aquesta tinga coneixement d’on s’inverteixen els diners de tots els valencians i valencianes, així com de l’especificació de les despeses i les diferents partides”.
Tot açò justifica, en opinió d’EUPV, que els grans esdeveniments, en particular la Copa de l’Amèrica però també l’estratègia del foment del turisme a València: “s’han fet d’una forma absolutament contraria al com devien utilitzar-se els diners públics i, sobretot, que es feia a través d’una promoció de la ciutat basada en activitats elitistes i excloents de la majoria de la població i que, al final, han suposat que la inversió de la Fundació TVCB haja estat molt per damunt dels assoliments aconseguits”, ha explicat l’edil.
Sanchis ha afegit que en basar-se exclusivament de grans esdeveniments esportius de caràcter elitista “una vegada ha esclatat la crisi econòmica han sigut impossibles de mantenir i, per tant, s’ha esfumat el tipus de turista associat als mateixos, deixant en evidència que nostra ciutat segueix sense tenir una política turística sostenible en el temps”.
València contra Wert, el PP i per una educació pública de qualitat
Molts dels manifestants portaven cascos grocs com a protecció simbòlica per les agressions dels governs, tant espanyol com valencià, al sistema públic d'educació. La portaveu de la plataforma, Manoli Carrero, va explicar que la LOMCE que promou el ministre Wert implicarà el desmantellament de l'escola pública. 'Farem un retrocés de quaranta anys, amb un sistema segregador', va dir.
Al llarg de la marxa es van anar incorporant a la manifestació diversos col·lectius, com la coordinadora del professorat interí del País Valencià i també els 'iaioflautes', que van defensar 'un futur per a tots els nens i néts.'
Al final de la manifestació es va llegir un manifest en defensa de 'l'escola pública i en valencià', tot recordant que la LOCME margina la llengua i limita la immersió lingüística. Les darreres paraules del manifest va ser: '...aquests dies hem presenciat el lamentable i vergonyós espectacle dels sobresous (...), i mentre uns reben sobres amb diners, altres patim retallades; si no es retira la llei, els manifestants aquí presents no pensen aplicar-la; no volem que els nostres alumnes, fills i filles formen part d'esta generació perduda.'
Rajoy no va pagar la Seguretat Social de 2007 a 2011
Mariano Rajoy no va realitzar cap pagament a la Seguretat Social entre els anys 2008 i 2011, segons es desprèn de les declaracions de renda que va fer ahir públiques a la web oficial de Moncloa. En aquests anys, els ingressos percebuts per l'avui president del Govern tant del seu partit com del Congrés dels Diputats van ascendir a 931.279 euros.
D'acord als documents fiscals presentats, Rajoy sí va realitzar pagaments a la Seguretat Social entre 2003 i 2007, per imports anuals que en cap cas van superar els 1.400 euros, i ha tornat a fer-ho ja com a president del Govern. En aquest passat exercici, Rajoy ha cotitzat en quotes per drets passius-la corresponent als funcionaris-un total de 1.403,48 euros.
En conjunt, en el període comprès entre el 2003 i el 2011, el president ha tingut uns retribucions totals de 1.907.000 euros i la seva contribució a les arques de la Seguretat Social ha pujat a només 6.121,28 euros, és a dir el 0,32% del total.
Experts fiscals consultats per aquest diari no van encertar a explicar la desaparició dels pagaments a la Seguretat Social de les declaracions de la renda dels exercicis abans esmentats, en considerar que la relació de Rajoy amb el seu partit a efectes de les seves retribucions ha de ser forçosament laboral i no procedent d'un contracte d'arrendament de serveis, el que tampoc li evitaria, per cert, del pagament de quotes. Aquest diari va intentar demanar ahir sense èxit la versió d'algun portaveu de Moncloa.
No hi ha norma que l'eximeixi
Rajoy va ser elegit president del PP el 2008 però no hi ha cap norma que eximeixi del pagament de la Seguretat Social al líder de l'oposició. Ni tan sols explicaria l'absència d'aquestes contribucions el fet que l'article 9 del Reglament del Congrés dels Diputats estableixi que "anirà a càrrec del Pressupost del Congrés l'abonament de les cotitzacions a la Seguretat Social ia les mutualitats d'aquells Diputats que, com conseqüència de la seva dedicació parlamentària, deixin de prestar el servei que motivava la seva afiliació o pertinença a aquelles". I això perquè Rajoy prestava el 2007 els mateixos serveis que el 2008.
A partir de 2007 i fins a 2011 les declaracions per IRPF del president del Govern consignen contribucions empresarials a plans de pensions que totalitzen 24.596 euros.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)