dissabte, 21 de gener de 2012

País Valencià: Mobilització massiva contra la retallada en l'ensenyament valencià


Les manifestacions celebrades avui al vespre a València i a Alacant demanant 'Més inversió, més qualitat, més valencià, més dignitat' en l'ensenyament públic han registrat una participació històrica: a València més de 120.000 manifestants han omplert els carrers del centre, segons els organitzadors, i a Alacant han informat de 60.000 participants. La mobilització, que ha acabat essent massiva, l'havia convocada la Plataforma per l'Ensenyament Públic per protestar pel que consideran atacs del Consell a l'educació pública al País Valencià 'en forma de privatitzacions, retallades en drets laborals i manca d'inversió en recursos educatius'.

A València, molta gent ha trigat fins a dues hores en eixir de la plaça de Sant Agustí, quan la capçalera de la manifestació ja feia estona que havia arribat a la plaça de la Mare de Déu. Gent de totes les edats ha participat en la manifestació, amb múltitud de pancartes en què les tisores eren l'element dominant i més present, acomanyades de lemes com 'prou de retallades'. Molts manifestants també duien samarretes negres amb el lema 'Stop retallades', simbolitzant el dol de l'ensenyament valencià per les retallades anunciades per la conselleria.

'Ens volen retallar un 20% el nostre sou per a pagar les factures de la seva corrupció i del malbaratament dels fons públics', es queixava el portaveu del sindicat STEPV, un dels convocants de la manifestació.

La presidenta de FAPA-València, María José Navarro, ha reclamat una major inversió en l'escola pública, que ara, ha lamentat, 'reclama coses tan bàsiques com els diners per al funcionament dels centres per a poder engegar la calefacció. No es pot atendre així els nostres fills'.

Res semblant des de l'Iraq i l'11-M


A Alacant la manifestació també ha estat històrica, i quan la capçalera arribava al final del recorregut previst encara hi havia molta gent que sortia del IES Jorge Juan, el punt de trobada i de sortida de la manifestació. La previsió d'assistència dels convocants era d'unes 8.000 persones, però han quedat desbordats i han parlant, tant ells com la policia d'entre 40.000 i 60.000 manifestants. Els comandaments de la policia local deien que no recordaven cap manifestació tan massiva a la ciutat des de les manifestacions contra la guerra de l'Iraq o de condemna de l'11-M.

La mobilització forma part de la campanya que la Plataforma promou en defensa de l'ensenyament públic des de 2008. Els membres de la Plataforma diuen que 'malauradament, totes les mancances que denunciem s'han vist agreujades fins a nivells insuportables per les comunitats educatives amb les darreres retallades'

Els instituts es mobilitzen contra els impagaments del Consell

La protesta arriba quan la situació als instituts públics valencians ja ha esclatat. El Consell encara no els ha pagat la partida per a les despeses de funcionament que s'havia d'haver pagat al mes de desembre i la situació a diversos centres s'ha fet insostenible, fins al punt que han de dosificar al màxim la calefacció i que ja hi ha hagut talls de corrent per no pagar les factures.

A més, aquesta setmana l'assemblea de directors d'instituts d'educació secundària de la demarcació de València ha advertit que començarà una 'campanya de mobilització i sensibilització a la ciutadania' si la conselleria d'Educació no compleix el seu compromís i paga abans del pròxim 24 de gener les despeses de funcionament que es deu a aquests centres. La polèmica ha saltat a les xarxes socials al Twitter, on l'etiqueta #fabratenimfred és una de les més utilitzades i recull els casos de molts centres.

EUPV exigeix al Consell que complisca amb l’educació pública de Castelló

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera crític el moment que estem vivint per a la supervivència d'una educació pública i de qualitat, i recolza les iniciatives que estan portant a terme des del món educatiu per defensar l'educació pública.

Albiol reclama que el Consell pague urgentment el deute que manté amb els centres educatius de les comarques de Castelló, perquè l'educació no és negociable ni pot esperar. “El Consell deu 8 milions als col•legis i als instituts fent aplegar a molts d'ells a situacions extremes que mai haurien d'haver-se produït”. I denuncia que un govern que no cuida de l'educació dels nostres joves, “és un govern que està destruint el futur de les nostres comarques”.

La diputada anima al conjunt de sindicats, professionals de l'educació, alumnes i societat en general a participar en les mobilitzacions, i a defensar un sistema que ha costat molt aconseguir, “una educació pública, universal, gratuïta i de qualitat, per a que tots i totes tinguen les mateixes oportunitats”.

La diputada considera inacceptable els retalls que vol aplicar el Consell als sous de 7000 professors de Castelló, “mentre els alts directius mantenen unes retribucions d'escàndol i son triats a dit per la seua obediència al Partit Popular”, i afegeix, “aquesta iniciativa és un atac directe als drets dels treballadors i treballadores de l'ensenyament que no podem tolerar”.

Albiol denuncia que l'educació pública no pot ser la pagana dels experiments desastrosos en matèria econòmica que el Consell ha practicat en els últims anys amb els diners dels contribuents. “Han malbaratat quantitats enormes en grans esdeveniments, projectes innecessaris però propagandísticament profitosos, i ara ens trobem que el Consell no té un euro, arruïnat completament”.

Hospital de Sant Pau: De l'excelència a la precarietat tercermundista

Esteve Gau Argerich: El dia 19 de gener a les dues de la tarda el comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau –a excepció dels sindicats AEPASP i UGT- va aprofitar que la porta no estava tancada per entrar (okupar) a la sala d’hospitalització D3. Aquesta sala estava destinada a l’hospitalització de 36 persones i, degut a les retallades del nostre govern, es va haver de tancar. Quan hi entro la trobo neta, la neteja es deu fer sovint, i amb tot de treballadors i familiars ocupant el passadís amb unes taules amb pizza, pastes i algunes begudes. Em poso en contacte amb una membre del comitè d’empresa que havia sortit un moment de la mesa de negociacions.

L’okupació té a veure amb el començament de l’ERE i era en principi per 24 hores. Em van informar que ahir ja hi havia companys de l’hospital que s’havien quedat a casa, sense feina.

Curiosament la feina no ha baixat en aquest hospital, enmig de quatre barris i que dóna
servei a més de mig milió de persones. Sant Pau té fama de ser un molt bon centre
sanitari, un xic caòtic, on les esperes poden arribar a ser d’hores. Doncs el nostre govern no ho considera així i el dia 20 de gener ha enviat cap a casa, a l’atur, més de 1.400 persones. No cal explicar al lector intel·ligent tot el que això comporta respecte al servei.

Però no es queda aquí la cosa. No és només que hi hagi menys personal a partir d’ara
mateix. Els plans de la direcció i de la conselleria passen per evitar el solapament entre torns. Qualsevol treballador que hagi treballat per torns sap el que això representta. Si tu no tens temps de passar l'eina al del torn posterior, encara que no vulguis fer hores extres, hauràs de prolongar la teva jornada laboral. Ja sabem que després d’unes grans negociacions entre els nostres sindicats i la patronal, es va aconseguir que es limités el nombre d’hores extres.

El que no es va tenir en compte és que l’atur estructural del país sempre és superior al de la mitjana europea i, per tant, la patronal pot exercir –i ho fa- mesures de pressió per tal que la gent renunciï al cobrament de les hores extres. No sé els meus lectors, però a mi no m’agradaria ser atès per un metge que no estigui content amb el seu salari, que es vegi obligat a combinar les hores en un hospital públic amb més hores en una clínica privada o que hagi de muntar una consulta privada per tal d’arribar a final de mes.

Totes les reivindicacions dels treballadors de Sant Pau són del tipus professional, però si llegim amb atenció ens adonarem que també tenen a veure amb una millora de l’atenció sanitària. Protesten contra: el tancament de llits, la disminució d’activitat en consultes externes i quiròfans, l’aplicació d’un ERO polític que afecta quasi 1400 persones, la supressió de temps assistencial de solapament.

Com podeu veure a Sant Pau ens juguem el futur de la sanitat al nostre país. Les
mobilitzacions són necessàries si no volem que el nostre país, la nostra Europa es
converteixi en una terra outlet amb una indústria offshore, amb horaris totalment
desregulats i amb els drets humans tan trepitjats com en la pitjor de les dictadures o allò que ara la bona correcció política anomena finament règims autoritaris.

Tal com hem dit la tancada dels treballadors era en un principi només de 24 hores.
Després de l’assemblea d’ahir, que va durar des de la una fins a les tres de la tarda, es va determinar que en bona part s’havien acomplert els objectius de cridar l’atenció a la societat sobre la seva situació i que la tancada es donava per acabada.

Treballadores sanitàries 'alliberen' una de les sales tancades del Sant Pau per les retallades

Un grup de treballadores de l’hospital Sant Pau han pres la iniciativa de reobrir una de les sales que restava tancada per la direcció del centre a causa de les retallades. Es tracta de la sala D3 i és una iniciativa que requerirà el màxim de suport ciutadà, per la qual cosa demanen a tothom que pugui que hi vagi a fer costat i que difongui la notícia. La Gerència de l’Hospital de Sant Pau informa que no te previst desallotjar la Sala alliberada i ha autoritzat el subministrament d’aigua i llum. Igualment les companyes que es troben allà demanen que tothom que pugui que hi vagi a donar recolzament. Recordeu: Sala D3 tercera planta (entrada pel carrer Sant Quintí).

IU exigeix ​​al Banc d'Espanya tota la informació sobre els incentius dels seus alts càrrecs

El diputat d'Izquierda Unida i portaveu parlamentari en les comissions d'Economia i Hisenda del Congrés, Alberto Garzón, ha registrat una iniciativa per la qual reclama al Govern que detalli si "té intenció de recomanar al Banc d'Espanya que faciliti a partir d'ara tota la informació necessària sobre els incentius i gratificacions que reben els seus empleats i, sobretot els seus alts càrrecs". IU planeja una "gran mobilització" contra les retallades de Rajoy. Partint de la premissa que després de les eleccions generals del 20-N urgia escalfar motors i garantir una "mobilització permanent" contra les retallades del nou Govern de Mariano Rajoy, a Izquierda Unida li queda avançar la data i detallar l'itinerari: Finals de febrer o la "primera quinzena de març".

Garzón destaca que és "rellevant comprovar les resistències del supervisor del sistema bancari espanyol a l'hora d'informar i introduir transparència en la seva política retributiva".

En concret, la pregunta per escrit registrada assenyala textualment: "Pensa el Govern recomanar al Banc d'Espanya que informi adequadament i amb la publicitat i transparència necessàries d'aquests incentius i gratificacions?".

Garzón porta a terme aquesta iniciativa després que el Tribunal Suprem dictaminés recentment que el Banc d'Espanya ha d'informar els representants dels treballadors sobre les xifres globals d'aquests incentius i gratificacions, a més del nombre exacte de persones que reben aquests incentius, especificant també el sexe dels beneficiaris per fer complir quan calgués els preceptes bàsics d'igualtat de tracte i oportunitats entre homes i dones.

El parlamentari d'IU per Màlaga recorda que la manca de transparència de la màxima entitat monetària espanyola sobre aquesta qüestió "s'arrossega desgraciadament en el temps de forma històrica", havent arribat a recórrer -i perdre judicialment, ja que el recurs va ser desestimat- la decisió adoptada per l'Audiència Nacional el 2010 de reconèixer el dret que tenia un sindicat a que li fos lliurada aquest tipus d'informació.

Alberto Garzón valora que resulta "rellevant comprovar les resistències del Banc d'Espanya, el supervisor del sistema bancari espanyol, a l'hora d'informar i introduir transparència en la seva política retributiva en forma d'incentius, premis o gratificacions. Aquesta qüestió és avui important simplement considerant els escàndols retributius que hem conegut en diferents entitats financeres, algunes d'elles fins i tot intervingudes pel mateix Banc d'Espanya".

Per aquest motiu, completa les seves pregunta a l'Executiu del PP interrogant sobre "Quina opinió li mereix al Govern les resistències del Banc d'Espanya per informar i fer transparents els incentius i gratificacions que lliura als seus empleats i alts càrrecs?".

IU planeja una "gran mobilització" contra les retallades de Rajoy

Partint de la premissa que després de les eleccions generals del 20-N urgia escalfar motors i garantir una "mobilització permanent" contra les retallades del nou Govern de Mariano Rajoy, a Izquierda Unida li queda avançar la data i detallar l'itinerari.

La Presidència Executiva Federal -el graó intermedi de direcció, d'uns 60 membres-, que avui es reuneix, abordarà dos serrells. Segons la programació que presentarà el diputat José Luis Centella, secretari d'Acció Política d'IU i líder del PCE, l'organització ha d'estar llista per protagonitzar una "gran acció de mobilització pública en les dates en què es discuteixin els pressupostos al Parlament".

En el seu esborrany, Centella avança el calendari: finals de febrer o la "primera quinzena de març". Però també posa al davant una cautela: les eleccions andaluses. Com recordaven ahir fonts d'IU, el text va ser visat per l'Executiva-l'òrgan de gestió quotidià-el 9 de gener, i el president de la Junta va anunciar dos dies després la data dels comicis autonòmics, el 25 de març, d'aquí que el secretari d'Acció Política no polís els terminis. A més, els pressupostos no es presentaran fins al 31 de març.
Segueix la Convocatòria Social

Centella dissenya aquesta gran mobilització com a producte d'un procés de "acumulació de forces", de suma de suports de "col · lectius i persones": activistes, intel · lectuals, treballadors, joves, indignats, sindicalistes ... Es tracta així de donar continuïtat a la Convocatòria Social, la crida que IU va fer abans de les generals a tota l'esquerra per construir un pol alternatiu al neoliberalisme. La federació entén que aquesta adhesió de moviments i ciutadans, juntament amb l'aliança

Síria: el periodista francès va ser víctima dels terroristes de l'OTAN

El diari francès "Le Figaro" ha informat que l'assassinat del periodista Gilles Jacquier va ser comès pels terroristes finançats i armats per Qatar i l'OTAN i no de les forces de seguretat d'estat sirians, com asseguraven els Falsimedia: "Sabem que ha estat un acte comès per l'Exèrcit Lliure Sirià ", ha declarat un responsable de la Lliga Àrab, que assenyala que les informacions provenen d'una ONG que treballa en Homs i que van ser comunicades a un alt responsable de l'oposició siriana a França.

Així, poques hores després de l'atac que va provocar la mort de Jacquier l'11 de gener, el dirigent d'una ONG va confiar a l'opositor que es tractava d '"una gran estupidesa" comesa pels adversaris d'Al Assad. "Per telèfon, el meu interlocutor, a qui conec des de fa molts anys, m'ha dit que havia estat una gran estupidesa per part de l'oposició", ha indicat a 'Le Figaro' aquest criminal, que no ha estat identificat.

"Poc després de l'atac, vam saber amb rapidesa en alguns sectors d'Homs qui havia disparat", ha afegit la font. Immediatament després, i el Govern i els mercenaris de l'OTAN es van culpar mútuament d'haver dut a terme l'atac.

Segons l'opositor, va transmetre el contingut de la seva conversa amb el responsable de l'ONG a Homs al secretari general de la Lliga Àrab, Nabil Elaraby. L'organització panàrab ha desplegat al país una missió d'observació per constatar el compliment de l'acord signat per Damasc per posar fi a la violència al país.

Per la seva banda, un responsable de la Lliga Àrab ha declarat que, amb motiu de les investigacions sobre el terreny, coneixen que "l'atac en què va morir Jacquier va ser un acte comès per l'Exèrcit Lliure Sirià".

Aquestes informacions contradiria les afirmacions contra l'Executiu d'Al Assad, a qui es va acusar de la mort de Jacquier i de manipular els fets per vincular l'oposició amb l'atac.

Millet: Un botí de 54 pisos, un milió d'euros en fons d'inversió, un Casas, un Nonell i una llotja al Liceu

Segons un informe que els Mossos han lliurat al jutge, l'expresident del Palau de la Música tenia el 2010 béns immobles per valor de 1,6 milions d'euros, dipòsits en comptes corrents per 235.000 euros i participacions en fons d'inversió de 900.000 euros

L'informe que els Mossos d'Esquadra han lliurat al jutge la mostra que l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet tenia el 2010 un patrimoni de 54 pisos a Catalunya i Menorca (15 compartits al 50% amb la seva dona), amb un valor cadastral d'1, 6 milions d'euros, segons publica El Periódico.

Millet també comptava amb dipòsits en comptes corrents per 235.531 euros i participacions en fons d'inversió per 928.146 euros, a més d'una pintura de Ramon Casas, una altra de Ramon Nonell, i una llotja i dos seients al Liceu.

Rússia preocupada per la detenció del president del Parlament palestí a Israel

Rússia ha expressat preocupació per la detenció del president del Parlament de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Abdel Aziz Dueik (foto), per les autoritats sionistes israelianes, ha informat aquest dissabte el portaveu del Ministeri rus d'Exteriors, Aleksandr Lukashevich: "Cal recordar que es tracta del president del Consell Legislatiu de Palestina, òrgan elegit democràticament en els comicis de 2006 assistits per observadors internacionals", va assenyalar Lukashevich en un comunicat.

El portaveu de la cancelleria russa també ha indicat que diverses desenes de membres d'òrgans electes de l'ANP "romanen reclosos en presons israelianes des de fa molt temps".

Segons el Ministeri d'Exteriors de Rússia, "accions d'aquest tipus no responen a l'objectiu de crear un ambient de confiança imprescindible per facilitar el procés de pau palestino-israelià".

El president del Parlament palestí va ser detingut dijous passat en un lloc de control al nord de Jerusalem, quan tornava a casa a Hebron.

Dueik, un dels líders del moviment islàmic Hamas a Cisjordània, va ser alliberat de la presó israeliana a mitjans 2009 després de passar empresonat gairebé tres anys.

Juntament amb un grup de ministres i parlamentaris palestins que representaven a Hamas, Dueik va ser arrestat el juny de 2006, poc després que militants palestins segrestessin el soldat israelià Gilad Shalit.

Hamas ha instat a abandonar les negociacions entre l'ANP i el govern sionista.

Reneses s'aparta de la seva funció després de ser imputat per assetjament sexual

El secretari d'organització d'IU, Miguel Reneses, ha decidit suspendre "temporal i cautelarment" tota la seva activitat política en la direcció de la federació, després d'haver estat imputat com a presumpte autor d'un delicte d'assetjament sexual contra una companya de la formació. Ha estat el mateix Reneses que ha comunicat la seva decisió d'abandonar la secretaria d'Organització poc abans de començar la reunió de la primera Presidència federal d'IU després de les eleccions generals.

Després d'agrair les mostres de suport rebudes, el també diputat autonòmic madrileny-escó que seguirà mantenint-ha explicat davant els membres de la Presidència federal que havia pres aquesta decisió davant la "cacera personal" que ha patit i que ha atribuït a interessos "espuris "i" clarament planificada".

Reneses s'ha declarat "plenament innocent" i ha afirmat que deixava cautelarment les seves responsabilitats al partit perquè no volia que resultés perjudicada IU i ell, abans que res, sempre ha posat per sobre la defensa de l'organització per sobre del seu interès personal, segons ha dit. Després de presentar aquesta renúncia temporal, que ha estat rebuda pels assistents en un silenci absolut, el coordinador federal, Cayo Lara, li ha agraït la iniciativa "valent" que ha pres i que, segons ell, li "ennobleix".

Lara ha confiat que Reneses pugui tornar a reprendre en el futur la seva tasca com a secretari d'Organització. D'acord amb la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) Reneses ha estat acusat d'un delicte d'assetjament sexual contra la exregidor d'IU a la localitat madrilenya de Fuenlabrada Josefa Conde Pizarro, i li ha imposat una fiança de 100.000 euros.

IU estudiarà si escau sancionar Reneses, imputat per assetjament sexual

Izquierda Unida estudiarà si escau algun tipus de sanció contra el secretari d'organització de la federació i diputat autonòmic de Madrid, Miguel Reneses, que ha estat imputat com a presumpte autor d'un delicte d'assetjament sexual contra una companya de la formació. Fonts d'IU afirmen que, de moment, el partit analitzarà la situació processal del dirigent i si aquesta pot ser objecte d'algun tipus de penalització.

La formació que dirigeix ​​Cayo Lara va aprovar l'any passat el denominat Compromís Ètic per la Regeneració Democràtica, que obliga a dimitir als càrrecs públics d'IU si són imputats i processats, però en principi només contempla delictes de corrupció política i urbanística.

Declaració pública de Miguel Reneses davant la Presidència Federal

Vull en primer lloc agrair les nombroses mostres d'ànim, solidaritat i afecte que he rebut del conjunt de l'organització. A la meva família i al meu entorn polític i personal a tots aquells que incondicionalment estan al meu costat. Gràcies!

Davant la cacera política i personal contra la meva persona, promoguda per grups polítics interns amb interessos espuris, coneguts per tots i totes, i clarament planificada.

Davant les calúmnies abocades contra mi, vull manifestar davant aquesta Presidència Federal que sóc plenament innocent i per demostrar-dedicaré el temps suficient.

Les calúmnies que es denuncien que daten d'una dècada enrere, pretenen fer-me mal polític i personal, però també a la direcció federal i al seu Coordinador Federal i per extensió al conjunt de l'organització.

En la meva trajectòria política, i en la meva intensa dedicació al desenvolupament del projecte polític que expressa IU, sempre ha primat la defensa de l'organització davant meu propi interès personal, i el col · lectiu enfront de l'interès individual.

Per tot això he pres la següent decisió personal:
• Suspendre cautelar i temporalment les funcions que vinc exercint com a Secretari d'Organització.

Posar-me a disposició del conjunt de l'organització per donar totes les explicacions i dades em requereixin o siguin necessaris per demostrar així mateix la meva plena innocència

/2012/01/iu-estudiara-si-escau-sancionar-reneses.html

Cuba: "Ni al govern espanyol ni a la Unió Europea els assisteix la més mínima autoritat moral per jutjar Cuba"

Diversos mitjans de premsa feixistes espanyols s'han fet ressò de declaracions formulades per la vicepresidenta del PP Soraya Sáenz i del Comunicat del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació d'Espanya, en relació amb la mort del reclús comú cubà Wilman Villar Mendoza. El reclús havia estat sancionat per colpejar i lesionar en públic la seva dona i agredir després als agents de policia que van acudir davant la denúncia de la mare d'aquesta.

Per la seva banda, l'Alta Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, la baronesa posada a dit Catherine Ashton, ha dit qamb l'hipocresia habitual de qui financia el terrorisme d'estat- que aquest cas planteja dubtes sobre el sistema judicial i penitenciari cubans, mentre que a Europa ningú en dubte de la corrupció del seu sistema judicial i polític.

Consultat per Premsa Llatina un funcionari de la cancelleria cubana va declarar que "és insòlit que tenint el govern d'Espanya la meitat dels seus joves en atur i una alta taxa d'assassinats i violència contra les dones, es gasti diners en una campanya per presentar una brutal agressió a la dona com dissidència política".

Així mateix, va manifestar a més "l'enèrgic rebuig a aquestes inacceptables declaracions, realitzades sense si més no esbrinar o esperar a conèixer què va passar realment".

"Ni al govern espanyol ni a la Unió Europea els assisteix la més mínima autoritat moral per jutjar a Cuba", ha indicat.


La mateixa font ha afirmat que "en comptes de dedicar-se a aquestes bastes tergiversacions de la realitat, haurien d'ocupar-se d'investigar i sancionar les nombroses morts en detenció que ocorren en les seves institucions, els freqüents actes de brutalitat policial contra manifestants que succeeixen sistemàticament a Espanya i altres països de la Unió Europea".

També haurien d'investigar "els crims i maltractaments contra els immigrants, els vols secrets de la CIA amb persones segrestades i l'existència de presons secretes o la participació dels seus oficials en actes de tortura", va emfatitzar.

Nota del govern cubà sobre la mort de Wilman Villar Mendoza

A les 18:45 hores del 19 de gener va morir a Santiago de Cuba el reclús comú Wilman Villar Mendoza, a la sala de cures intensives de l'hospital Clínic Quirúrgic "Doctor Joan Bruno Zayas", a causa de fallada multi-orgànic secundari a un procés respiratori sèptic sever, que va portar el pacient a un xoc per sèpsia.

Aquesta persona havia estat remesa amb urgència el passat 13 de gener del centre penitenciari "Aguaderos", a l'hospital provincial "Saturnino Lora", en presentar símptomes d'una pneumònia severa del pulmó esquerre, rebent totes les atencions per a aquest tipus d'afeccions, aplicant ventilació i nutrició artificial, fluidoteràpia, hemoderivats, suport amb drogues vasoactives i antibiòtics d'ampli espectre d'última generació.

L'hospital clínic quirúrgic "Joan Bruno Zayas", on va morir, és un dels centres hospitalaris de major nivell en la regió oriental i la seva sala de teràpia intensiva té una gran experiència en l'atenció al pacient greu.

Villar Mendoza residia al municipi Contramestre, província Santiago de Cuba i complia sanció de privació de llibertat des del 25 de novembre de l'any 2011, pels delictes de Desacatament, Atemptat i Resistència.

El fet pel qual va ser sancionat es va produir durant un escàndol públic en el qual va agredir i va provocar lesions a la cara la seva dona, davant el que la seva sogra va sol·licitar la intervenció de les autoritats i en acudir agents de la PNR es va resistir i els va agredir.

Els seus familiars més pròxims van estar al corrent de tots els procediments que es van emprar en la seva atenció mèdica, a més de reconèixer l'esforç de l'equip d'especialistes que el va atendre.

En relació amb aquest fet, des de fa diversos dies agències de premsa estrangeres, en particular de Miami, vénen promovent una intensa campanya internacional difamatòria, en contuberni amb elements contrarevolucionaris interns, que presenten a Villar Mendoza com un suposat "dissident" que va morir després de realitzar una vaga de fam a la presó. Respecte d'això es disposen d'abundants proves i testimonis que demostren que no era un "dissident" ni estava en vaga de fam.

Wilman Villar després d'haver comès el delicte, pel qual va ser processat en llibertat, va començar a vincular-se amb elements contrarevolucionaris a Santiago de Cuba, que li van fer creure que la seva presumpta pertinença als grupuscles mercenaris li permetria evadir l'acció de la justícia.

Cuba lamenta la mort de qualsevol ésser humà; condemna enèrgicament les bastes manipulacions dels nostres enemics, i sabrà desmuntar aquesta nova agressió amb la veritat i la fermesa que caracteritza al nostre poble.

Campanya pel tancament dels CIEs


Aquest divendres 20 de gener s'ha dut a terme una concentració a la Delegació del Govern espanyol per exigir el tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). Un centenar de persones es concentraren davant la seu de la Delegació del Govern a Catalunya per reclamar el tancament definitiu dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i recordar que "cap persona és il·legal". Davant d'una pancarta amb el lema 'Els immigrants no són mercaderia d'un sol ús', els concentrats recolliren raons per al tancament dels CIE en cartells col·locats a terra amb missatges com: 'Parar la maquinària de deportació',' Mort, maltractament i por. Vols més?' i 'Els CIE són il·legals, les persones no'.

CiU, PSC i PP rebutgen la proposta d’ICV-EUiA de reclamar el tancament del CIE. La comissió de Qualitat de Vida ha rebutjat avui, amb els vots de CiU, PSC i PP, una proposició presentada per ICV-EUiA que reclamava el tancament del CIE de la Zona Franca i “procedir a la immediata aprovació d’un reglament de funcionament intern d’aquests centres, per tal de garantir el respecte als drets humans de les persones internades”.

El president de la coalició d’esquerra verda, Ricard Gomà, no ha accedit, com demanaven CiU i PSC, a retirar el punt relatiu al tancament, ja que “no és una qüestió de matís, sinó de model”, i encara que “és cert que la Llei d’Estrangeria i la Directiva europea contemplen l’existència d’aquests centres, ho fan com una possibilitat, no com una obligació, i no podem embolcallar-nos amb la llei per justificar-ne l’existència”.

Protesta a Barcelona contra els Centres d'Internament d'Estrangers

http://barcelona.sirius.cat/2012/01/protesta-barcelona-contra-els-centres.html

CiU, PSC i PP rebutgen la proposta d’ICV-EUiA de reclamar el tancament del CIE

http://barcelona.sirius.cat/2012/01/ciu-psc-i-pp-rebutgen-la-proposta-dicv.html

Iran llança amenaces submarines als portaavions d'EUA

El comandant de l'exèrcit iranià, Farhad Amiri, ha assegurat que Teheran està en alerta màxima davant les amenaces nord-americanes i que té els millors submarins del món que estan preparats per "emboscar i colpejar" als vaixells enemics. El comandant de la Jihad (guerra santa) Autosuficient de l'Exèrcit de l'Iran ha subratllat que els submarins de punta esperaran als portaavions nord-americans des de "el fons, al llarg del Golf Pèrsic".

Segons van citar els mitjans locals, les submergibles iranianes, "els millors del món", tenen "els millors motors de dièsel, són silenciosos i poden evadir qualsevol detecció ja que posseeixen la tecnologia d'avançada.

Funcionaris militars de la república islàmica també van afirmar que els submarins són capaços d'obrir foc amb míssils i torpedes de manera simultània. A més de la seva superioritat armamentista i tecnològica, són importants pel que fa "als aspectes tàctics», tenint en compte les peculiaritats geogràfiques de les aigües que envolten l'Iran.

Mentrestant, analistes d'EUA dubten que l'Exèrcit o l'Armada iraniana puguin mantenir el bloqueig físic de l'estret d'Ormuz. No obstant això, els experts coincideixen que el país té capacitat per a utilitzar mines, fins i tot flotants, i míssils.

Cayo Lara: "El canvi a Andalusia no pot començar per més dreta"

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha manifestat el seu suport a Diego Valderas, del qual ha dit "té una honestedat provada, que en aquests temps és un valor que està fent falta al nostre país". D'aquesta manera ha volgut mostrar el seu suport al candidat de IULV-CA a la presidència de la Junta d'Andalusia davant la cita electoral del proper 25 de març. En el transcurs de la seva intervenció en un esmorzar informatiu a Huelva, Lara ha destacat "el compromís" de Valderas amb "la gent humil i treballadora", que contrasta amb el paquet de mesures que impulsa el Govern central, amb "més ajust dur, més crisi i més atur. El canvi a Andalusia no pot començar per més dreta. El canvi ha de venir per l'esquerra".

En una de les seves primeres visites a Andalusia com a diputat, Lara ha recordat un dels seus missatges principals de la passada campanya electoral, que "som una força política que no ens anem a institucionalitzar, que estarem al carrer i en la problemàtica concreta de la gent, portant iniciatives i alternatives a les institucions. Anem a dedicar el temps just a un Parlament que té una majoria absoluta i que, per tant, permet molt poc joc parlamentari".

"Avui ja són molts els que s'apunten a les polítiques que venim defensant a IU des de fa tres anys -ha ressaltat Cayo Lara-, que hi havia una sortida social a la crisi, però que ha de ser amb unes polítiques diferents Tots els missatges de retallades que s'han enviat als mercats només han servit per s'especuli més amb el deute públic i, el que és pitjor, sense canviar les condicions que permeten l'especulació".

El màxim dirigent federal d'IU també s'ha referit a la situació de "criminalització" que estan patint les comunitats autònomes, en una clara al·lusió a unes declaracions del ministre d'Hisenda, Montoro. Cayo Lara ha declarat que "el problema no és la despesa per part de les comunitats autònomes, el problema és que s'ha produït una reducció d'ingressos".

Cayo Lara també s'ha referit a la negociació que estan mantenint els sindicats amb la CEOE i "el desenllaç alguns sectors durs de la patronal prefereixen que es frustri i que sigui el Govern el que faci un decret del que esperen que sigui més favorable per als sectors empresarials que per als interessos dels treballadors. Cal dir que de les cinc reformes laborals que s'han fet a Espanya, cap ha creat ocupació; darrere de cada reforma laboral ha hagut més destrucció d'ocupació i més precarietat a la feina".

Per la seva banda, Valderas ha destacat que "confiem en el nostre discurs polític, que fa pinya amb la societat i sobretot amb les dones i els joves", ha emfatitzat el coordinador general d'IULV-CA, per remarcar a continuació que la formació surt "sense sostre electoral". En concret, respecte a la província de Huelva, de la qual és cap de llista per a aquests comicis, ha indicat que "no es conforma amb un únic diputat".

A més, Valderas ha assenyalat que la seva formació compta "amb capacitat per governar" a Andalusia, ja que "representen els interessos de la majoria enfront d'una minoria privilegiada", i ha apuntat que IU serà "un instrument útil" per a la ciutadania i tindrà l'Estatut d'Autonomia andalús com "eix central". "El repte és dir-li a Andalusia que ja és hora d'un canvi polític".

Els caces nord-americans F-35C no poden aterrar sobre portaavions

El caça multifuncional nord-americà F-35 Lightning II no pot posar-se en un portaavions, informa la premsa britànica remetent-se a un informe del Pentàgon. Pel que sembla, el ganxo del F-35 està muntat massa a prop del tren d'aterratge, cosa que impedeix l'avió enganxar-se en els cables d'amortiment estesos a la coberta del portaavions. Segons l'informe, els F-35C van realitzar 8 intents d'aterratge a la pista que imita la coberta d'un portaavions i van fallar en tots. A més l'informe indica que els moderns caces de cinquena generació F-35 són incapaços de llançar els míssils guiats aire-aire AIM-132 ASRAAM que fa servir la Força Aèria britànica.

Així mateix, el ministeri de Defensa nord-americà no descarta que els F-35 no estiguin capacitats per donar suport aeri, un dels objectius essencials dels caces embarcats. Al mateix temps, en l'informe es destaca que hi ha altres paràmetres d'actuació de caces embarcats que encara no han estat assajats amb la versió F-35C, de manera que l'aeronau podria revelar altres desperfectes en la seva versió naval.

Segons el Pentàgon, si no s'efectuen canvis en el disseny dels F-35C a curt termini, el programa de la versió embarcada d'aquest modern avió de combat es podria veure amenaçat. Un eventual tancament del projecte es podria veure motivat per l'alt cost dels treballs de redisseny de l'aparell i de les modificacions estructurals d'avions ja acoblats.

Cal destacar que ara per ara dos dels tres projectes que es desenvolupen dins del programa del F-35 afronten una possible suspensió. El gener de 2011 el ministeri de Defensa nord-americà va amenaçar amb tancar el projecte de l'F-35B STOVL (de l'anglès 'Short Take-Off and Vertical Landing'), d'enlairament curt i aterratge vertical si els enginyers de Lockheed Martin no corregien tots els errors detectats en el termini de dos anys.

Actualment Lockheed Martin està disposada a fabricar els F-35 en tres versions: F-35A CTOL (enlairament i aterratge convencionals), F-35B STOVL i F-35C CV. Està previst fabricar en total 3100 nous caces dels tres tipus, 2473 dels quals seran adoptats per la Força Aèria, Marina de Guerra i Cos d'Infanteria de Marina d'EE. Units.

El Regne Unit està disposat a adquirir 50 F-35C. Està previst que aquest avió sigui l'únic caça embarcat a la Marina de Guerra d'aquest país.

Informe confidencial del Pentàgon: Els errors de disseny llasten l'enlairament del F-35

Segons un informe confidencial del Pentàgon, el caça de cinquena generació F-35, presenta tants desperfectes que resulta prematur lliurar-lo a la Força Aèria nacional. Mentrestant, els primers F-35 ja han estat rebuts per la Força Aèria i el Cos d'Infanteria de Marina, que aviat començaran l'entrenament dels seus pilots.

L'informe confidencial, redactat per Michael Gilmore, Director de Proves i Avaluacions Operacionals del Pentàgon (Director of Operational Test and Evaluation, DOT & E), ha estat obtingut per l'organització sense ànim de lucre Project On Government oversight (POGO), que no va trigar a publicar-ho a la seva pàgina web.

L'informe destaca sobretot "l'alt nivell de concurrència en el programa" del F-35, "que ha creat diversos desafiaments". El terme "concurrència" defineix la quantitat d'avions ja comprats i lliurats a pilots de la Força Aèria abans que finalitzin les proves del nou i encara immadur avió.

Segons Gilmore, aquesta "concurrència" afectarà en el futur al cost general del programa, ja que els prototips de F-35 no han superat totes les proves previstes, que poden revelar altres errors de disseny. Per eliminar aquests errors de disseny caldrà redissenyar alguns errors estructurals de l'avió i modificar els aparells ja fabricats.

D'aquí que la primera recomanació dels autors de l'estudi es la de "reduir la concurrència"... En altres paraules: suspendre l'enviament d'aeronaus a l'exèrcit i possiblement congelar la seva producció fins que es realitzin les modificacions necessàries.

La 'carta blanca' de les entitats financeres

Albert Cortes Montserrat: Aquest matí llegia la notícia que Bancs i Caixes bloquegen els estalvis de centenars de famílies catalanes, tots víctimes de practiques poc honestes de les mateixes entitats amb la complicitat del Banc d’Espanya, i amb les famoses 'participacions preferents' com esquer miserable com a coartada. Al mateix temps, veig que el conseller executiu del Banc Santander Francisco Luzon, de 64 anys ho deixa amb un pensió de prop de 56 milions d’euros per diversos conceptes, i que demostra clarament que el sistema que hem establert te en aquestes entitats la pedra angular que fa i desfà sense cap control de la mateixa societat.

Efectivament, uns 500 afectats dels milers de víctimes d’aquest engany bancari, exigeixen davant la seu de La Caixa a Barcelona una sortida al bloqueig dels seus estalvis. Més de 50 bancs va col·locar aquests productes de dubtosa fiabilitat, de molt risc i complexitat, son les participacions preferents. Les operacions van amagar la realitat, prometent uns beneficis que no estaven garantits, ni molt menys. Les entitats més importants han enterrat milers de milions d’euros de petits estalviadors en productes sense sortida, i abusant dels seus clients.

El producte en si, com diu la lletra petita que mai es lliurava als clients, i que consta de més de 100 pàgines, diu que es un producte complex i de caràcter perpetu, no es un dipòsit, i per tant no esta inclòs en les garanties de fons de garantia de dipòsit, a més els titulars no tenen la condició d’acreedors preferents.

Això va ser ocultat, i van oferir un interès competitiu, però amagant la realitat. A banda si les entitats entraven en dificultats, els compromisos de pagament quedaven en paper mullat, i el mateix document qualifica de producte deixalla. Precisament l’emissor podia liquidar l’emissió per un valor inferior al nominal de les participacions amb les conseqüents pèrdues. Tot un “corralito” a l’espanyola. Alhora veiem com el banquer Luzon es jubila del Banc Santander amb una pensió acumulada de 56 milions, el directiu cobrava 7 milions anuals, i a la quantitat esmentada cal afegir prop de 10 milions mes amb assegurance,s i un complement de pre-jubilació de prop de 3 milions més. Tot plegat una immoralitat de grans dimensions.

La realitat es aquesta, unes entitats financeres sense cap tipus d’escrúpols, no al servei de la societat, sinó exclusivament al servei del seu propi benefici per damunt de qualsevol norma ètica elemental, amb això no descobreixo la sopa d’all, però cal tenir present, que ells son els principals responsables de la crisi que vivim, i ells segueixen fent els seus negocis segurament ara amb menys beneficis dels previstos,que no vol dir pèrdues, i amb la col·laboració i ajuda del govern de torn que amb el diner públic, o sigui de tots, ajuda ha alleugerir qualsevol dificultat per mala gestió d’aquestes, i curiosament per quadrar el cercle, una part deuen servir per pagar aquestes pensions i assegurances milionàries als seus directius.

Es tota una perversió del sistema, i que amb el silenci dels mitjans en molts casos s’intenta minimitzar, però en concret en aquest cas abusar de la bona fe de molta gent, amagant un producte de molt risc i gens estable, com descriu la lletra petita mai vista pels clients, i fer-lo passar per un producte atractiu per atreure la inversió de la ciutadania, es un frau que mereixeria la corresponent investigació, i acusació per aquests lladres de guant blanc, com deia un negoci rodó per les entitats, i uns clients que patien una espècie de “corralito” a les seves carns amb unes condicions pactades, que quedaven en paper mullat.

Cosa que evidentment no passa amb aquests alts càrrecs bancaris que amb una pre-jubilació daurada, i unes quantitats immorals, deixen la seva gestió coberts d’or gracies al sistema. Aquest es el món real que vivim, i on la societat en forma de titelles balla al so d’aquests grans capitals amb un sistema que demana una revisió urgent.

Una manifestació d'estafats per participacions preferents talla la Diagonal


Una manifestació d'unes 250 persones que van invertir els seus estalvis en participacions preferents desconeixent els seus riscos ha tallat durant una hora la Diagonal de Barcelona, a l'altura de Maria Cristina. La protesta, ha acabat a les 18:45, ha provocat fins a set quilòmetres de cua d'entrada a Barcelona, des de Sant Feliu de Llobregat i els serveis de trànsit han recomanat l'ús de vies alternatives com les Rondes per a l'ingrés a la ciutat i d'altres carrers per a la sortida.

La protesta ha estat convocada per Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances que va denunciar el passat mes de novembre que unes 52 entitats havien obstaculitzat l'accés dels seus particulars a uns 12.000 milions d'euros invertits en participacions preferents, una mena d'accions de les entitats que els clients van adquirir a canvi d'una rendibilitat fixa.