dijous, 5 de juliol de 2012

Cèl·lula neonazi: interroguen al cap dels serveis secrets alemanys

L'encara president dels serveis secrets alemanys "dubte" que la seva institució hagi contractat els serveis de la cèl·lula neonazi NSU. La comissió investigadora segueix a les fosques. Heinz Fromm dimití el dilluns després que es va conèixer que la seva agència s'havia desfet d'uns arxius sobre la cèl·lula neonazi que al llarg d'una dècada va assassinar deu persones i va passar desapercebuda.

Heinz Fromm, president sortint dels serveis secrets alemanys, es va sotmetre a l'interrogatori de la comissió investigadora del Bundestag, el Parlament alemany. Si esteu segurs que els tres membres de la cèl·lula nacionalsocialista (NSU) no havien estat reclutats pels serveis secrets alemanys, li va preguntar la parlamentària socialdemòcrata Eva Högl: "Segons el que jo sé, puc excloure la possibilitat", va respondre Fromm.

La cèl·lula neonazi

La pregunta clau va ser per què van ser destruïdes les actes de l'operació Rennsteig, l'expedient d'informants en la files neonazis. "Perquè els expedients són revisats per molts dels nostres col · laboradors", va respondre Fromm. Ells havien decidit que eren assumptes molt antics sense relació amb Beate Zschäpe, Uwe Mundlos i Uwe Böhnhardt i per això els van destruir, suposa Fromm. Però de que efectivament així hagi estat, tampoc està tan segur.

El seu desig és que s'hagi tractat d'un descuit i no d'un encobriment dels fets, va declarar el cap de l'Oficina Federal per a la Defensa de la Constitució, que al juliol s'acomiada de la vida laboral.

De la revisió del que queda de les actes de l'Operació Rennsteig, la comissió investigadora tampoc va poder treure més coses en clar sobre el perquè de la destrucció dels documents. L'operació en qüestió va tenir lloc entre 1996 i 2003; es tractava d'aconseguir informants del cercle d'extrema dreta "Thüringer Heimatschuz", grup del qual va sorgir més tard la cèl·lula NSU.

Destrucció misteriosa


En les restes de l'expedient no apareixen els noms dels tres membres de la cèl · lula neonazi. No obstant això, i en contra del que afirma Fromm, el parlamentari del bloc ecologista Wolfgang Wieland sí que creu possible que en els papers destruïts estiguessin presents.

El setmanari alemany "Stern" informar fa pocs dies de l'existència d'expedients secrets en els quals consta que el servei alemany d'Intel·ligència va intentar contractar el 1997 a Beate Zschäpe, avui l'única supervivent de la cèl·lula terrorista. L'assumpte és cada vegada més misteriós, opina Wieland, i de la seva mateixa opinió són altres membres de la comissió investigadora.

També el director del departament que al novembre de 2011 va donar l'ordre de destruir els expedients va ser interrogat per la comissió. Poc va ser el que va poder dir perquè hi ha un procés disciplinari en contra. Amb tot, al llarg de dues hores, els va explicar als parlamentaris alemanys sobre la manera poc seriosa en què es manegen les actes en els serveis secrets.

La mà dreta no sap el que fa l'esquerra?

Heinz Fromm es va assabentar per Der Spiegel que el cap d'un grup extremista de Turíngia col·laborava amb els serveis secrets regionals.

Com sigui, per a la comissió investigadora la tasca ha cobrat una nova dimensió. Si en un començament es tractava només de detectar els errors en el procés d'investigació de la sèrie d'assassinats de nou immigrants i un policia, ara els diputats alemanys han de treballar també en base a teories com que els serveis secrets alemanys treballen de la mà amb membres de l'extrema dreta.

Encara que l'interrogatori d'ahir es va treure poc en clar, sí que va quedar comprovat que les 36 agències alemanyes col·laboren molt poc entre si. La necessitat d'una nova estructura va quedar patent. A la pregunta de si l'Oficina Federal per a la Defensa de la Constitució sabia que el cap de "Thüringer Heimatschutz" era informant dels serveis secrets de Turíngia, Fromm va respondre que no, que s'havia assabentat per la notícia publicat al setmanari Der Spiegel.

El govern neoliberal de Merkel còmplice en la protecció dels assassins nazis del NSU

La sèrie d'escàndols al voltant del Sevei d'Intel·ligència alemany sembla no tenir fi i cada vegada esquitxa amb més evidència al govern neoliberal de Merkel. Hi va haver negligència continuada en les investigacions sobre els grups nazis, i ara se sap que el govern neoliberal de Merkel ha destruït arxius importants intencionalment. La cèl·lula neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), que va poder planificar i dur a terme homicidis al llarg de més d'una dècada a Alemanya sense ser descoberta per les autoritats alemanyes 'd'Intel·ligència', va assassinar nou immigrants i una dona policia, fet que va iniciar una investigació seri

Millet i CiU darrera els fraus d'Eurobank i els ERO andalusos

Millet era soci a AMCI-Habitat d’Eduardo Pascual Arxé, expresident d’Eurobank i processat per la descapitalització de l’entitat, a la que se suposa que Millet el va ajudar. Els accionistes minoritaris d’Eurobank demanen l'imputació del contactes de CiU amb el cas dels ERO a Andalusia. També han demanat, en un escrit al magistrat titular del jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional Pablo Ruz, que imputi a Fèlix Millet, expresident del Palau de la Música, per haver suposadament ajudat a Eduardo Pascual Arxé, expresident d’Eurobank, a descapitalitzar l’entitat.

Ruz està investigant l’expoli dels fons del banc per part del seu expresident, Pascual, i de la seva sòcia, Maria Vaqué. Els accionistes sostenen que Millet, saquejador confès de 30 mlions d’euros del Palau de la Música, va ajudar, a través de l’empresa de la qual eren socis tant Millet com Pasqual, AMCI-Habitat, i que depenia d’Agrupació Mútua, asseguradora de la que Millet era president i que va ser intervinguda tan sola un mes després de que esclatés el cas Palau.

Millet i Pascual es van conèixer perquè van coincidir al consell d’administració d’Agrupació Mútua quan el màxim executiu de l’asseguradora era Jordi Conejos, que els va presentar, i que havia estat antic director general d’Indústria de l’últim govern de Jordi Pujol. Més tard van fundar una filial de l’asseguradora, ACMI-Habitat, de la qual els dos van ser socis, i que van fer servir suposadament per desviar els diners que Pascual i Vaqué van buidar de la caixa d’Eurobank.

Però l’acusació dels accionistes no s’acaba aquí i demana també la imputació de Jordi Conejos. Aquest va seguir treballant per Pasqual com a representant a Espanya de l’asseguradora luxemburguesa Apra Leven, empresa a la que Vitalia Vida, controlada per Pascual, encarregava la gestió dels ERO que confeccionava per a la Junta d’Andalusia. Aquests són els ERO que ha considerat fraudulents la titular del jutjan número 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, que investiga els ERO fraudulents que permetirn desviar fons de la consellria andalusa de treball.

Sosté l’acusació que Pasqual va crear un entramat de diferents empreses per amagar el saqueig d’Eurobank i el frau dels ERO andalusos i, basant-se en una resolució judicial que responsabilitza Pasqual de la gestió de totes aquestes empreses, demanaen la imputació de diverses perones més. Per exemple, per ser soci, conseller i apoderat de Line Invest XXI, empresa de l’entramat de Pasqual, han demanat que s’imputi a Rafael Español, expresident de La Seda de Barcelona, i tant proper a Convergència que havia estat soci del fill gran de Jordi Pujol, Jordi Pujol Ferrussola. També demanen que declari com a testimoni Macià Alavedra, exconseller d’Economia de Pujol, per haver mediat, juntament amb Joan Hortalà de CDC, amb l’aleshores president del Banc d’Espanya perquè retardés la intervenció a Eurobank.

Però no tan sols membres de CDC han estat vinculats a les empreses investigades pel jutge Ruz, ja que personalitats com Francisco Marhuenda, director de La Razón o Jesús Martínez-Pujalte han format part dels consells d’empreses de l’entramat de Pasqual.

La borsa i l'euro es desplomen i la prima es dispara per la decepció amb Draghi

La rebaixa de tipus d'interès per part del BCE fins al seu mínim històric del 0,75% no ha sigut suficient garantia pels especuladors. La borsa i el deute espanyol han registrat una nova jornada negra que ha anat a pitjor després de la roda de premsa del president de l'entitat monetària, funcionari de Goldman Sachs i del neoliberalisme del PP europeu, Mario Draghi, en la qual ha descartat noves mesures per estimular l'economia i donar més liquiditat al sistema financer europeu. I amb l'euro baix, la gasolina pujant.

La prima de risc (la diferència del bo espanyol a 10 anys amb el seu equivalent alemany) va tornar a disparar fins a superar els 540 punts, un nivell que va tocar a mitjans de juny (però encara lluny del màxim històric de 589 punts de primers d'aquest mateix mes). La rendibilitat del deute espanyol es movia al voltant del 6,8%. Les tensions en el mercat de deute han provocat que el Tresor hagi hagut de elevar novament els interessos per col·locar una emissió de 3.000 milions en bonos a tres, quatre i cinc anys.

Segons els analistes, la desconfiança dels inversors especialment cap a Espanya, encara que també amb Itàlia (la rendibilitat del seu bo a 10 anys s'ha col·locat en el 6%), fa que s'opti per les vendes massives, de manera que els interessos de la deute dels dos països augmenten vertiginosament per intentar atreure compradores.Las desinversions de deute dels països del sud es produeixen en paral·lel a una nova recerca de refugi en el deute alemanya, de manera que la rendibilitat del bund es replega per sota del nivell de l'1,5%.

Els analistes apunten que al mercat espanyol tenia particular ressonància els desequilibris domèstics com ara els dubtes que encara planen sobre el calendari perquè els bancs espanyols rebin l'ajuda de Brussel·les i la por que les mesures d'ajust que estudia el Govern es puguin colpejar addicionalment a la malmesa activitat, sobretot una eventual pujada de l'IVA.

Els dubtes també van colpejar a la borsa. L'Ibex 35 va tancar el dijous amb un descens del 3% i per sota de la barrera dels 7.000 punts. Només dos valors van acabar la jornada en positiu (Mapfre i Dia), la resta, terminaronm pèrdues, especialment els dos principals bancs, Santander i BBVA que es van deixar un 3,94% i un 4,81% respectivament. Les borses europees també han acabat la jornada amb números vermells, però força menors que al mercat espanyol. L'Eurostoxx 50, que agrupa el mig centenar d'empreses europees més destacades, va tancar amb un descens del 0,35%.

Sacyr era el valor més castigat (-7,55%) tot i haver aconseguit reduir part del seu deute en vendre ahir el 45% Autovia del Arlanzón per 106 milions d'euros. Al matí el Tresor ha aconseguit col·locar 3.000 milions d'euros en el mercat amb unes rendibilitats que per desgràcia ja no ens sorprenen. El tipus marginal es situava en el 6,505%.

Regne Unit anunciava a través del Banc d'Anglaterra que manté els tipus en el 0,50% (no s'han variat des de març de 2009) i que amplia en 50.000 milions de lliures fins 375.000 milions de lliures el seu programa de recompra d'actius. Ambdós dades eren els esperats pel mercat. Barclays, el principal implicat en l'escàndol de manipulació del líbor, tot i haver guanyat avui un 1,33% acumula des que es feia pública la sanció del regulador pèrdues del -13% mentre que l'índex de referència britànic FTSE ha pujat des llavors un 12%. GKN pujava un 13% després d'anunciar que ha arribat a un acord per a l'adquisició de la divisió de fabricació de motors per a avions de Volvo per 700 milions de lliures.

L'Eurostoxx-50 reculava un -1,19% en una sessió en la que molt pocs valors han aconseguit tancar en positiu. Un d'ells era Volkswagen, de la qual es va saber abans de l'obertura que ha adquirit el 50,1% que encara no posseïa de Porsche per 4.460 milions d'euros. El sector bancari encapçalava les caigudes amb pèrdues al voltant del 4% en BBVA, Santander, Intesa o Unicredit.

Les borses novaiorqueses obrien avui després d'un dia de descans i al tancament a Europa cotitzen amb lleugeres pèrdues. Avui hem conegut unes dades d'atur relativament positius i l'ISM manufacturer de juny, que se situa una mica per sota de les estimacions (52,1 punts vs. 53 punts).

Lara titlla "d'indecència" del PP més retallades i amnistia fiscal "per lladres de guant blanc"

El coordinador general d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha titllat de "indecència" i de "immoralitat política" que "per resoldre problemes d'aquest país" es faci "més política de retallada i d'ajust dur", quan hi ha una amnistia fiscal "per lladres de guant blanc". Lara ha realitzat estes declaracions durant la seua visita a les zones afectades per l'incendi de Cortes de Pallars (València), afirmant que les retallades crearan "més recessió, més atur i més deteriorament dels serveis públics essencials com la sanitat, l'educació i els serveis socials".

Sobre això, el dirigent d'esquerres ha alertat que el Govern de Mariano Rajoy vol posar "l'accent de la retallada" en les comunitats autònomes que tenen transferides les competències en aquestes tres matèries: "Ara s'ha demostrat que la política de retallades que va realitzar el anterior Govern i que està fent més aguditzada el Govern del PP ha estat negativa per a l'economia, l'ocupació i per tenir una sortida social de la crisi que no ha generat la majoria de la població en aquest país", ha subratllat.

Segons l'opinió de Lara, és "incomprensible" que l'Executiu central hagi fixat una "amnistia fiscal per als lladres de guant blanc en aquest país, per als grans defraudadors". Sobre això, considera que aquest assumpte pot ser inconstitucionalitat perquè "atempta contra l'article 31 de la Constitució Espanyola".

A més, considera que suposa una "indecència" i una "immoralitat política" el fet que s'estableixin "aquestes amnisties" i, alhora, "es plantegi que, per resoldre els problemes d'aquest país, es va a fer més política de retallada i d'ajust dur".

Cayo Lara ha subratllat que des d'IU es seguiran oposant "a aquesta línia d'actuació del Govern del PP que només pretén destruir l'estat social que s'ha construït al llarg de molt temps i afavorir cada vegada a les grans fortunes i als lladres de guant blanc que hi ha al nostre país, que estan evadint impostos a la hisenda pública i, per tant, als ciutadans".

Cayo Lara visita les zones afectades pels incendis

El coordinador general d’IU i diputat al Congrés, Cayo Lara, ha visitat hui les zones afectades pels incendis al País Valencia. Lara ha estat acompanyat per la coordinadora d’EUPV i síndica a Les Corts, Marga Sanz, pel diputat d’EUPV al Congrés, Ricardo Sixto, pels diputats autonòmics Lluís Torró, Ignacio Blanco i Marina Albiol i la diputada provincial Rosa Pérez Garijo.

El portaveu d’IU ha anunciat que el seu grup parlamentari reclamarà al govern la declaració de zona catastròfica i la posada en marxa de mesures immediates per reforestar la zona i pal·liar els danys materials patits pels afectats. Lara, a més, ha destacat la necessitat de fomentar la prevenció per damunt de tot, a l’igual que ha d’incrementar-se els recursos per a l’extinció.

Sobre Bankia: "Estem davant la major estafa que s'ha produït en la història de la democràcia d'aquest país"

El coordinador general d'Izquierda Unida i diputat al Congrés, Cayo Lara, ha afirmat, respecte a la imputació dels exconsellers de Bankia, entre els quals hi ha l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato i l'expresident de la Generalitat, Bancaixa i Banc de València, José Luis Olivas, que "estem davant l'estafa que s'ha produït en la història de la democràcia d'aquest país".

Cayo Lara s'ha pronunciat d'aquesta manera a València preguntat per la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu d'admetre a tràmit la querella presentada per UPyD contra 33 exconsellers de Bankia.

Sobre aquest assumpte, el coordinador d'IU ha indicat que "qui la faci, que la pagui", i opina que és "bo" que en aquest moment hi hagi un jutge que hagi admès a tràmit el cas i hagi cridat a declarar a 33 persones.

Així mateix, ha criticat que "estem davant l'estafa que s'ha produït en la història de la democràcia d'aquest país i que, a més, està llastant l'economia i generant drames en el conjunt dels ciutadans".

Cayo Lara també ha lamentat que el PP hagi impedit amb els seus vots, fa dos setmana, la creació d'una comissió d'investigació al Parlament "per investigar tot ia tots" els de Bankia.

El PP ataca el SUP per les denúncies contra la corrupció policial

L'unitat d'Assumptes Interns de la Direcció General de la Policia -depenent del Ministre d'Interior de l'Opus Dei Jorge Fernández- ha obert una investigació al portaveu del Sindicat Independent de la Policia Espanyola (SIPE), Alfredo Perdiguero, per "revelació de secrets", segons ha explicat a Efe el mateix funcionari. L'investigació, que ha arribat també a un jutjat d'instrucció, es basa en que, segons la Direcció, Perdiguero, adscrit en l'actualitat a la comissaria de Ciutat Lineal de Madrid, hauria filtrat informacions 'reservades' a diversos mitjans de comunicació.

El funcionari ha negat les acusacions i ha al·legat que no té accés a secrets policials.

El sindicalista va tenir coneixement d'aquests fets el passat 11 de juny, després que una periodista li avisés que havia sabut que ell tenia el telèfon "punxat" per Afers Interns en el marc d'una investigació per parlar presumptament amb la premsa. Dos dies més tard va acudir a la seva comissaria i el comissari el va informar que estava imputat per revelació de secrets, de manera que havia de declarar davant d'Afers Interns. Ho va fer en dies posteriors a la Prefectura de Madrid, on va prestar declaració i on -afirma- es van negar a donar-li una còpia de l'expedient.

Després de prestar declaració, el cas va quedar judicialitzat i ara està en mans del jutjat d'instrucció 37 de Madrid, on es celebrarà el judici a mitjans de setembre. Segons Perdiguero, la seva advocada va anar als jutjats i li van explicar que el cas no estava sotmès a secret de sumari, com ell afirma que li van dir a la Prefectura. En un comunicat, el Sindicat Unificat de Policia (SUP) ha qualificat de "devastadora" la "persecució" contra el líder del SIPE que, segons ell, atempta contra el dret constitucional a la llibertat d'expressió.

El SUP denuncia que el PP ha cessat el cap de la policia judicial per amagar "un clar indici de blanqueig de capitals" del PP a Madrid

El Sindicat Unificat de la Policia (SUP) va denunciar fa uns dies que la decisió de la Direcció General de la Policia -sota mandat del ministre de l'Interior de l'Opus Dei Jorge Fernández Díaz- de cessar als sis mesos del seu nomenament al comissari general de la policia judicial, José Enrique Rodríguez Ulla fa témer que "Espanya és un país on la corrupció pot campar a gust" i respon a una voluntat del PP de "no investigar un clar indici de blanqueig de capitals", o de "lluitar contra el crim organitzat, el narcotràfic i el cibercrim".

En un comunicat, el sindicat policial recordà que "és la primera vegada" que es cessa a un membre de la Junta de Govern com és el comissari general de la policia judicial als sis mesos del seu nomenament i incideix que el cessat, José Enrique Rodríguez Ulla, va ser qui va ordenar per escrit obrir una investigació policial per aclarir qui és l'amo de l'àtic de Marbella (Màlaga) llogat pel vicepresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González.

Precisament, una denúncia del SUP va motivar que la fiscalia ordenés que es reprenguessin les indagacions sobre aquest assumpte, encara que finalment va ser arxivat per la Fiscalia Anticorrupció la passada setmana.

"Mentre no se sàpiga qui és l'amo de l'àtic de Marbella, el ministre de l'Interior i el director general de la Policia són sospitosos per defecte de no voler aclarir aquest assumpte", assenyala el sindicat, que xifra en un milió d'euros aproximadament el diners sense legalitzar blanquejats.

En cas que finalment quedés provat que l'àtic "és el fruit d'inversió de diners il·lícits", el SUP emfatitza que tant Jorge Fernández Díaz com Ignacio Cosidó "hauran d'assumir la responsabilitat política i jurídica que els correspongui".

"Des del SUP exigim una policia decent que compleixi la llei, i polítics decents, i no defallirem en l'afany de desemmascarar als corruptes", conclou el sindicat en un comunicat.

Franquisme nazicatòlic a Interior: Groc, blau, blanc i vermell

A Interior, amb l'arribada del nou ministre, declarat membre de l'Opus, s'ha produït el desembarcament d'una cúpula de vella nissaga franquista i lligada a l'Opus Dei i a les afinitats del ministre supernumerari de la secta que controla ara mateix -amb els jesuïtes- el Vaticà, i que busca envoltar-se "de gent ideològicament molt cohesionada". "Mai com abans hi havia hagut una cúpula tan ideologitzada", va dir un membre de la Policia.

I en aquest afany homogeneïtzador es va crear el codi que els diem i que denunciaven en un informe del SUP. Un codi segons el qual, pels nomenaments es va organitzar al personal en quatre grups.

El primer, de màxima confiança, es va assenyalar amb un codi groc (color del Vaticà). En aquest grup es va situar a aquells funcionaris policials ideològicament del PP i membres d'alguna de les sectes religioses ultraconservadores (Opus, Legionaris de Crist...).

Un segon grup va ser marcat en blau. En ell es va incloure als reconeguts simpatitzants del PP. També ells podien accedir al 'cel' d'un càrrec de responsabilitat.

Un tercer bloc de funcionaris va ser assignat al 'grup blanc', en què es va col·locar a aquelles persones que es consideraven 'políticament indiferents' i que ocuparien els llocs per als quals no hi havia cap persona dels dos grups primers.

I, per fi, un grup va ser assenyalat en vermell. En aquest bloc es va incloure als alts funcionaris considerats 'progressistes', persones que no havien d'ocupar cap lloc de responsabilitat especial.

Wikileaks anuncia més publicacions sobre Síria al mig de la guerra mediàtica

Sarah Harrison (foto), col·laboradora d'Assange i de Wikileaks, ha anunciat que des d'aquest dijous es publicaran més de 2,4 milions de correus electrònics de destacades figures polítiques i companyies relacionades amb el règim sirià de Bashar al-Assad i també amb l'oposició: "Wikileaks ha començat a publicar informes de Síria, més de dos milions de correus electrònics de figures polítiques sirianes, ministeris i empreses, que daten des d'agost 2006 a març de 2012", ha afirmat Sarah Harrison, durant una conferència de premsa a Londres.

Els correus, que pertenecente a 680 entitats i persones, seran publicats durant els pròxims dos mesos per set mitjans de comunicació de diferents països, cinc occidentals i dos àrabs, en el propi portal de Wikileaks, a més dels mitjans Públic (Espanya), Al Akhbar (Líban), Al Masry Al Youm (Egipte), ARD (Alemanya), l'agència Associated Press (EUA), L'Espresso (Itàlia) i Owni (França) .. D'acord amb Wikileaks, els documents van des correspondència privada de líders del partit al Govern sirià, Baath, fins registres de transferències financeres enviats per ministeris sirians a altres nacions.

Entre d'altres, seran filtrats documents dels ministeris sirians de Presidència, Afers Exteriors, Finances, Informació, Transport i Cultura, segons ha donat a conèixer Wikileaks a la seva pàgina web.

Crítica a les empreses occidentals


Segons Wikileaks, els emails, anomenats 'els arxius de Síria', aporten llum sobre el funcionament intern del Govern i l'economia siriana, i "també revelen com les empreses occidentals diuen una cosa i fan una altra".

Finmeccanica, Vaticà, màfia i armes per a tothom


Segons publica el diari espanyol que ha tingut accés als documents, el gegant italià de la indústria militar Finmeccanica -vuitè proveïdor d'armes del Pentàgon- ha continuat proporcionant a Síria equips d'alta tecnologia fins i tot durant aquest any 2012, tot i que aquest material especialitzat és emprat a tot el món per l'Exèrcit i la Policia per tal de coordinar les seves accions armades.

Finmeccanica ha argumentat que el sistema de telecomunicacions TETRA pot fer servir en operacions de rescat i de protecció civil en cas de grans catàstrofes, com terratrèmols o huracans, però és evident que Síria no ha patit cap d'aquests desastres en els dos últims anys. L'empresa italiana està sota el control del Govern de Roma (ja que el Ministeri d'Economia té més del 30% de les seves accions) i d'altres "inversors institucionals italians" que compten amb gairebé el 24% de la propietat.

"El material avergonyeix a Síria però també als seus oponents. Ens ajuda a no criticar a un grup o a un altre, sinó a entendre els seus interessos, accions i pensaments. Només entenent aquest conflicte podrem ajudar a resoldre-ho", ha assenyalat el fundador de Wikileaks, Julian Assange, sense donar més detalls, en un comunicat emès per l'ambaixada d'Equador a Londres, on hi és refugiat des del passat 19 de juny.

El periodista australià va buscar asil a l'ambaixada equatoriana, on està sota protecció diplomàtica i la policia no pot detenir-lo, després d'haver esgotat al Regne Unit totes les vies legals per evitar la seva entrega a Suècia, que l'imputa diversos delictes d'agressió sexual.

Assange va revelar milers de cables diplomàtics confidencials del Govern dels EUA, i tem que les autoritats nord-americanes sol·licitin la seva extradició si és lliurat a Suècia. Alguns especulen que aquest material, just en plena campanya mediàtica de l'OTAN contra Síria, podria ser un favor d'Assange-Wikileaks a l'OTAN a canvi d'un tracte.

Els tèrbols vincles entre la venda d'armes, l'Opus Dei i el blanqueig de diner negre del Vaticà

Quina relació té realment Ettore Gotti Tedeschi amb Finmeccanica? És el gran interrogant que ha sorgit a Itàlia pel que fa a l'expresident de l'Institut per a les Obres Religioses (IOR, més conegut com a Banc del Vaticà) després que la Fiscalia de Nàpols ordenés a principis de juny una sèrie de registres al seu domicili romà i seus despatxos a Milà. La primera hipòtesi dels fiscals és que Gotti Tedeschi podria conèixer alguns dels episodis tèrbols del conglomerat armamentístic per ser amic íntim del president Giuseppe Orsi.

President del Santander Consumer Bank a Itàlia

Orsi, com tots els alts càrrecs de Finmeccanica que s'han vist en el punt de mira, ho va negar tot. "És absolutament fals que jo hagi aprofitat de la relació que m'uneix amb el doctor Gotti Tedeschi, a qui conec des de fa molts anys i al qual m'uneix una relació d'amistat i estima. Gotti Tedeschi i jo compartim la mateixa visió de la vida i ens guiem pels mateixos valors", va sentenciar. No queda clar si es referia a que ell, com Gotti Tedeschi, també és membre de l'Opus Dei, doncs tant Giuseppe Orsi com Gotti Tedeschi són membres de l'Opus Dei.

La sensació és que en cada operació que fa Finmeccanica hi ha una comissió il·legal que va a parar a un paradís fiscal. I és molt possible que en el cas de la venda del TETRA a Síria per part de Selex com mostren els Syria Files, també hagués intermediaris. Si Gotti Tedeschi sap també alguna cosa d'això només ho ha de conèixer el déu del Vaticà.

Cal recordar que Gotti Tedeschi és, a més, president del Santander Consumer Bank, la filial de l'entitat d'Emilio Botín a Itàlia. Els fiscals van entrar a les seves oficines a Milà. Público.es es va posar en contacte amb el Banc Santander a Espanya per conèixer si després dels últims escàndols podria estar en perill la seva relació professional amb Gotti Tedeschi, però des del banc es van negar a fer declaracions per considerar que cap dels dos casos, ni el de Finmeccanica ni el de l'IOR, té a veure amb l'entitat.

Cas Brugal: El jutge demana imputar a l'alcaldessa i l'exalcalde del PP d'Alacant

El jutge que instrueix la branca del cas Brugal sobre il·legalitats en el Pla General d'Ordenació Urbana d'Alacant ha enviat la causa al Tribunal Superior de Justícia valencià i ha demanat l'imputació de l'alcaldessa, Sonia Castedo, i el seu antecessor, Luis Díaz Alperi, ambdós diputats del PP. Foto: Enrique Ortiz, Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo.

Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, el jutge veu en els diputats autonòmics Castedo i Alperi indicis dels delictes de revelació d'informació privilegiada, tràfic d'influències i suborn.

En aquesta peça separada del cas Brugal s'investigaven els amaños en el Pla General d'Alacant a favor del constructor i promotor Enrique Ortiz, que és un altre dels imputats.

Cas Brugal: Irregularitats en l'adjudicació de contractes del PP

Les converses gravades per la policia a l'empresari i ex-president de l'Hèrcules Enrique Ortiz, implicat en els casos de corrupció Brugal i Gürtel, assenyalen a presumptes irregularitats en l'adjudicació de contractes per part d'algunes conselleries de la Generalitat. Segons El País, que publicà una part d'aquestes converses, també hi hauria hagut irregularitats a l'ajuntament d'Alacant en l'anterior mandat, amb Luis Díaz Alperi de batlle.

En les gravacions, se sent Ortiz parlant amb Alberto de Rosa, germà de Fernando de Rosa, aleshores conseller de Justícia i actual vice-president del Consell General del Poder Judicial. Aquest segon s'estranya que l'empresa constructora d'Ortiz no s'hagi presentat al concurs de construcció de la Ciutat de la Justícia de Paterna, i després de parlar-hi, Ortiz ordena a un subordinat que es presenti a tots els concursos de conselleries, diputacions i de la Generalitat: 'No veus que tenim repartiment? Aquí ens toca', afirma.

Les converses també revelen que Ortiz volia treure profit del concurs de parcs eòlics de la Generalitat , amb l'esperança que es pogués falsejar, però Vicente Cotino, cap de l'empresa Sadesa i germà del conseller Juan Cotino, li diu que el president 'ja s'ha compromès' i que el concurs s'adjudicarà a Iberdrola, que anirà amb Bancaixa.

Finalment, hi ha registrada una conversa entre Ortiz i el batlle d'Alacant el 2008, Luis Díaz Alperi (PP) en què aquest li dóna pressa perquè l'empresari tiri endavant el pla Rabassa, una gran operació urbanística a la ciutat que preveia construir 13.500 habitatges. Ortiz diu que ha quedat amb Chema Pajín, pare de l'actual ministra espanyola de Sanitat per veure si li fa 'alguna gestió', i el batlle li respon: 'Doncs que Leire parli amb el director general, i ja està'.

Els tèrbols vincles entre la venda d'armes, l'Opus Dei i el blanqueig de diner negre del Vaticà

Quina relació té realment Ettore Gotti Tedeschi amb Finmeccanica? És el gran interrogant que ha sorgit a Itàlia pel que fa a l'expresident de l'Institut per a les Obres Religioses (IOR, més conegut com a Banc del Vaticà) després que la Fiscalia de Nàpols ordenés a principis de juny una sèrie de registres al seu domicili romà i els seus despatxos a Milà. La primera hipòtesi dels fiscals és que Gotti Tedeschi podria conèixer alguns dels episodis tèrbols del conglomerat armamentístic per ser amic íntim -i membres de l'Opus Dei- del president Giuseppe Orsi.

El fet que estigui imputat per un presumpte delicte de blanqueig de 23 milions d'euros durant la seva etapa a l'IOR, i que en l'últim any hagin aparegut informacions sobre les suposades comptes que tenien oberts al Banc del Vaticà empresaris, polítics i mafiosos per rentar els seus diners bruts, fa pensar que potser Gotti Tedeschi sàpiga on han anat a parar algunes d'aquestes comissions milionàries cobrades en els escàndols de Finmeccanica.

La clau de tot aquest assumpte és que el cas del blanqueig el porta la Fiscalia de Roma però, durant els registres, els fiscals napolitans, a més de documentació de Finmeccanica, es van fer amb diversos arxius de Gotti Tedeschi i de l'IOR.

Por a ser assassinat pel Vaticà


Entre ells, destaca una memòria amb dades rellevants sobre el Banc del Vaticà que el banquer va dir que havia confiat a dues persones del seu entorn per publicar-lo en cas que li passés alguna cosa.

Unes setmanes abans, Gotti Tedeschi havia estat rellevat del seu càrrec en el IOR i alguns van voler veure en els registres una jugada misteriosa per augmentar la pressió sobre ell pel famós informe. La veritat és que Gotti Tedeschi temia per la seva vida i quan van entrar les autoritats a casa seva, segons el recollit per diversos mitjans, va arribar a dir-los: "Vaig pensar que veníeu a matar-me".

La setmana passada, diverses fonts van assegurar que en l'últim interrogatori amb els fiscals de Nàpols, Gotti Tedeschi havia donat el nom d'un o de diversos personatges relacionats amb Finmeccanica o amb la cúpula organitzativa dels Grans Esdeveniments o amb la protecció civil, totes aquestes institucions sota sospita. Fos com fos, la Fiscalia manté un hermètic silenci sobre el cas.

President del Santander Consumer Bank a Itàlia

Orsi, com tots els alts càrrecs de Finmeccanica que s'han vist en el punt de mira, ho va negar tot. "És absolutament fals que jo hagi aprofitat de la relació que m'uneix amb el doctor Gotti Tedeschi, a qui conec des de fa molts anys i al qual m'uneix una relació d'amistat i estima. Gotti Tedeschi i jo compartim la mateixa visió de la vida i ens guiem pels mateixos valors", va sentenciar. No queda clar si es referia a que ell, com Gotti Tedeschi, també és membre de l'Opus Dei, doncs tant Giuseppe Orsi com Gotti Tedeschi són membres de l'Opus Dei.

La sensació és que en cada operació que fa Finmeccanica hi ha una comissió il·legal que va a parar a un paradís fiscal. I és molt possible que en el cas de la venda del TETRA a Síria per part de Selex com mostren els Syria Files, també hagués intermediaris. Si Gotti Tedeschi sap també alguna cosa d'això només ho ha de conèixer el déu del Vaticà.

Cal recordar que Gotti Tedeschi és, a més, president del Santander Consumer Bank, la filial de l'entitat d'Emilio Botín a Itàlia. Els fiscals van entrar a les seves oficines a Milà. Público.es es va posar en contacte amb el Banc Santander a Espanya per conèixer si després dels últims escàndols podria estar en perill la seva relació professional amb Gotti Tedeschi, però des del banc es van negar a fer declaracions per considerar que cap dels dos casos, ni el de Finmeccanica ni el de l'IOR, té a veure amb l'entitat.

Rússia destapa la farsa imperialista sobre Síria

Dmitri Kósirev: Els representants de l'oposició siriana reaccionaren davant els resultats de la reunió de dissabte passat a Ginebra, on es va instituir el Grup d'Acció per a Síria, amb un contundent "no" a totes les propostes formulades. Les forces de l'oposició a l'estranger estan celebrant al Caire una conferència dedicada a la situació al país i es pot suposar de ben segur que un dels punts clau de la declaració final serà la dimissió del president Bashar Al Assad.

Aquells representants dels grups a l'oposició que lluiten contra el règim actual des de dins del país no mantenen molt contacte amb els reunits a la capital egípcia, però coincideixen amb ells en l'exigència de fer que Assad dimiteixi. I tots dos grups es mostren profundament indignats amb la decisió presa a Ginebra, en concret amb que la dimissió del president sirià, en lloc del començament, es vegi com el final de l'arranjament pacífic i només en cas de ser imprescindible.

Enderrocant un dictador a l'any


Podríem aparentar ingenuïtat i fer-nos la pregunta: "I per què s'ha de retirar Bashar Assad?"

Les respostes serien diverses: en primer lloc perquè el president Assad és per al candidat a la presidència dels Estats Units, Barack Obama, i els seus electors un dictador que ordena utilitzar tancs i avions contra un poble revoltat i ansiós de democràcia que només compta amb armes de foc. De manera que serà un bon president dels EUA qui aconsegueixi que Al Assad se'n vagi.

Aquestes són les aspiracions d'una societat on, com en la recent estrenada pel·lícula, l'abans tan dòcil Blancaneus es posa una malla, empunya una espasa i es llança a lluitar contra la dictadura de la reina. El món està acostumat a veure caure, com a mínim, a un dictador l'any.

Una altra raó d'aquesta obligada dimissió d'Assad és que Aràbia Saudita està lluitant contra l'Iran i alhora busca establir règims més o menys extremistes en tot l Orient Pròxim: Tunísia, Líbia, Egipte... Síria no és l'únic país proiranià de la regió, però és un d'important.

Possiblement la retirada de l'actual president sirià és el mínim necessari perquè l'oposició siriana "mantingui les formes" i no acabi perdent. Al principi tot era molt fàcil, a Tunísia el van seguir Egipte i Líbia, sense que ningú li ho impedís ni s'imposessin vetos en el Consell de Seguretat de l'ONU. L'opinió pública tant a Europa com als Estats Units es mostrava clarament a favor dels rebels, sense importar-li el nombre de víctimes que hagués causat. Les autoritats nord-americanes no veien com podien impedir que els saudites arreglessin la situació a la regió al seu gust.

En aquests moments, però, tot s'ha complicat i l'oposició siriana veu que pot quedar-se sense suport. En aquest cas necessitarien una fórmula de compromís, una fingida victòria, algun sacrifici. És a dir, la dimissió de Bashar Assad.

Els que van començar la baralla

Fem diverses preguntes molt simples: Qui són els que col·loquen bombes en estudis de la televisió i tiren material explosiu en processons funeràries, ocupen barris i ciutats senceres? Qui són exactament els que donen suport a l'oposició siriana, tant l'armada com la que no ho està? Estaríem parlant d'un 10%, un 20%? Per què serà que els militars sirians van començar a usar tancs i aviació contra habitants civils i el 'règim' va emprendre "una ofensiva contra el seu poble"?

Intentant contestar aquestes preguntes, invariablement arribarem a la conclusió que la major part de la informació és difosa pels representants de l'oposició, que es dediquen a forjar la seva imatge a l'estranger.

Un dels moments més il·lustratius dels últims dies és la intervenció del ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, davant els mitjans de comunicació després de l'esmentada conferència per Síria. En les seves respostes va deixar-se sentir que en els cercles diplomàtics tots tenien més que clar el que estava passant al país, però preferien no embrancar-se en baralles.

I una cosa més van revelar els resultats d'aquella roda de premsa: atés que els membres d'una missió de pau comencen a assabentar-se de la situació real, a les seves activitats de seguida se'ls posa límits.

Això va ocórrer a finals de l'any passat amb els observadors enviats per la Lliga dels Estats Àrabs i ara està passant amb la missió encapçalada pel mediador internacional per Síria, Kofi Annan. Resulta que en veure la situació des de dins, els monitors comencen a insinuar que la "oposició també està involucrada en el vessament de la sang", després d'això la seva tasca sembla haver arribat al seu final...

Més tard, en converses privades aquesta gent esmenta que la part agressora del conflicte és l'oposició, composta pels mateixos combatents de procedència no obligatòriament siriana que ja han lluitat a Líbia, estan matant al Iemen i anteriorment havien participat en accions semblants a Kosovo. Les autoritats, com no podia ser d'altra manera, es defensen de vegades amb ferocitat i sovint apliquen represàlies als qui no tenen la culpa de res. No hi pot haver una guerra justa.

Per poder aconseguir alguna cosa a Síria, caldria exercir pressió en ambdós bàndols, començant per l'oposició. Però quan hi ha un intent de pressionar l'oposició, el procés de l'arranjament pacífic es paralitza. D'això en va parlar a Ginebra Kofi Annan, indicant que tots solen mostrar-se d'acord, però ningú fa res.

El cas de Ginebra no va ser cap excepció. Com podrien els Estats Units pressionar l'oposició siriana, si aquesta és armada per les monarquies del Golf Pèrsic? Tampoc és que li quedin a Washington massa aliats a la regió com per perdre'ls per la causa siriana.

Com acabaran les coses


Dissabte passat es va aprovar a Ginebra el comunicat final del Grup d'Acció. Sembla un document redactat amb molta sensatesa, on estan enumerats tots els passos necessaris per forçar la pau a Síria. La dimissió de Assad en una determinada etapa no es descarta, atès que és el poble sirià en la seva totalitat el que ha de prendre la decisió sobre el futur del país, expressant la seva voluntat d'una manera lliure.

Vegem a manera de comparació el document que en breu aprovaran alguns representants de l'oposició siriana reunits al Caire: com el primer pas preveu la dimissió de tots, el president Assad, el Govern i el Parlament. És a dir, per començar el país ha de quedar sense governants i després l'oposició assumirà les responsabilitats i donarà solució a tots els problemes.

I quin podria ser el desenvolupament dels esdeveniments a Síria? Hi ha diversos guions i cap desprén massa optimisme. Podrien produir-se en el territori sirià enfrontaments de voluntaris iranians, però contra qui? A Síria ja estan combatent voluntaris armats per les monarquies del Golf Pèrsic, ells precisament són l'oposició. No obstant això, sempre queda la possibilitat d'una intervenció des de fora realitzada sota qualsevol pretext.

Una altra variant és el caos: si els militars acaben lligats de mans i peus per alguns compromisos i l'oposició segueix comportant-se com fins ara, la població civil podria deixar de ser-ho i exigir als militars les armes per poder defensar-se. És el que va passar a Kosovo i a Timor Oriental el 1999. És una de les pitjors perspectives, atès que la població armada no està sota el control de ningú i acostuma a cometre unes atrocitats sense precedents.

Recentment s'ha investigat la massacre ocorreguda a la localitat siriana de Hula i es va esmentar la 'shabiha', els milicians reclutats entre la població civil.

I el guió positiu no sembla massa real, no només perquè l'oposició siriana no vol deixar les armes, sinó perquè aquells que els faciliten la munició insisteixen que es faci cas omís de qualsevol conferència internacional sobre el problema sirià.

Medvédev diu que li és "indiferent" el malestar que pugui generar al Japó la visita a les Kurils

El primer ministre de Rússia, Dmitri Medvédev, ha expressat la seva 'indiferència' cap a la reacció que va generar al Japó la seva recent visita a les illes Kurils: "Pel que fa a la reacció dels nostres socis japonesos: m'és indiferent. M'és indiferent fins al punt que ni tan sols vull gastar el temps en contestar aquesta pregunta", va dir Medvédev en entrevistar-se amb periodistes a la ciutat de Petropavlovsk-Kamchatski a l'Extrem Orient rus.

L'expresident de Rússia va explicar que la discussió sobre l'esmentat assumpte amb la part nipona no té sentit: "I què anem a discutir amb ells? La visita del cap del Govern rus al territori rus? Així podríem arribar molt lluny", va advertir.

El passat 3 de juliol, el cap del Govern rus va realitzar una visita sorpresa a l'illa de Kunashir, de l'arxipèlag de les Kurils, que va qualificar com una "part important de la terra russa".

Després de conèixer la notícia, el Ministeri d'Afers Exteriors del Japó va citar l'ambaixador rus Evgueni Afanasiev per expressar el descontentament de Tòquio per la visita de Medvédev a l'arxipèlag de les Kurils.

Al novembre de 2010, Medvédev ja va viatjar a les illes disputades amb Japó en qualitat de president de Rússia. Va ser la primera visita d'un cap d'Estat rus a l'arxipèlag.

Tòquio reclama les illes Iturup, Kunashir, Shikotan i Habomai al.legant l'anacrònic Tractat bilateral sobre comerç i fronteres de 1855. Després de la fi de la Segona Guerra Mundial i la derrota del feixisme genocida nipó el 1945 aquestes illes van ser traspassades a l'URSS en virtut d'acords internacionals, encara que el règim feixista nipó va passar a ser protegit pel nou centre del nazisme internacional: Washington.

Com a successora legal de l'URSS, Rússia va confirmar la seva sobirania sobre les illes d'acord al respectiu marc jurídic, legítim per Moscou des de tots els punts de vista.

El anacrònic i plutocràtic imperi feudal japonès, al seu torn, insisteix que les illes són "territoris del nord japonesos" i condiciona la signatura del tractat de pau amb Rússia, pendent des del final de la II Guerra Mundial, a la recuperació de les quatre illes.

FRAVM i FAVB d'acord: Eurovegas ni a Madrid ni a Barcelona

Les federacions veïnals de Madrid i Barcelona s'oposen al projecte promogut pel mafiós sionista Sheldon Adelson i exigeixen a les respectives administracions autonòmiques que abandonin les negociacions perquè consideren que la sortida de la crisi només pot venir d'un canvi de model productiu i no de l'obstinada reincidència en els errors del passat. "Eurovegas vulnera l'equilibri territorial dels nostres municipis al requalificar grans extensions de sòl agrícola en sòl urbanitzable".

Al llarg d'aquests últims mesos hem assistit atònits a l'vergonyant espectacle ofert pels nostres respectius governs autonòmics competint en mostres de servilisme i mercadeig dels nostres drets socials, laborals i ambientals. Tot això, a fi d'acontentar els capricis del magnat Sheldon Adelson, mentre s'ocultava a la ciutadania les reiterades denúncies per la seva implicació en finançament irregular de partits polítics, el control de xarxes de prostitució i la pràctica d'evasió fiscal.

Han volgut convertir aquesta subhasta a la baixa de drets i garanties en una competició entre Madrid i Barcelona. Per aquest motiu, el moviment veïnal de les dues ciutats volem deixar ben clar que ens oposem a la proposta d'instal·lar el complex de casinos Eurovegas a les nostres ciutats i que considerem que l'execució d'aquest projecte suposaria una aberració urbanística els costos laborals, socials i mediambientals es traslladaran a les generacions futures hipotecant el nostre model de desenvolupament urbà.

No acceptem el xantatge moral a què volen sotmetre'ns sota l'amenaça de l'atur, adduint la creació d'unes xifres d'ocupació inviables i invisibilitzant les draconianes condicions laborals que exigeix ​​el grup empresarial Vegas Sand Corporation: la petició de modificació de l'Estatut dels treballadors, de la Llei de procediment laboral, la llei d'estrangeria i exempcions en el pagament de la Seguretat Social... per crear una maquila laboral al centre d'Europa, una illa d'excepcionalitat on ja no tindran vigor els drets laborals ni sindicals, alhora que construeixen un paradís fiscal amb un règim de tributació pràcticament nul, financerament opac i que serà aprofitat per al blanqueig de capitals.

Considerem que Eurovegas no és la solució a l'elevat índex d'atur que afecta les nostres àrees metropolitanes, sinó que suposa recaure una vegada més en l'economia especulativa del totxo i la depredació territorial que són a la base de l'actual recessió econòmica. La sortida de la crisi només pot venir d'un canvi de model productiu i no en l'obstinada reincidència en els errors del passat.

Així mateix, denunciem que la instal.lació de Eurovegas vulnera l'equilibri territorial dels nostres municipis al requalificar grans extensions de sòl agrícola en sòl urbanitzable, el que suposa no només disminuir les fonts d'aprovisionament alimentari per al consum diari, sinó que trenca amb el model de planificació urbana anterior i el necessari equilibri camp-ciutat.

D'altra banda, els enormes cabals d'aigua i subministraments energètics que requerirà Eurovegas suposaran la sobreexplotació d'uns recursos hídrics, ja escassos, i perpetuar la dependència d'energies fòssils, el que ens allunya definitivament dels compromisos mediambientals internacionals per fer front al canvi climàtic i de l'autosuficiència energètica.

Advertim des del punt de vista social que la instal.lació d'un macro-complex de casinos voltant de les nostres ciutats incidirà negativament en la vida dels nostres veïns i veïnes en atreure màfies internacionals dedicades al tràfic de drogues i l'explotació sexual de les dones, promovent un estil de vida associat al joc èticament reprovable i que es troba a la base de l'increment de ludopaties, depressions i suïcidis.

Per tot això exigim als nostres representants en les administracions que abandonin immediatament tota negociació sobre Eurovegas i concentrin els seus esforços a buscar un canvi de model productiu que ens permeti sortir de la crisi, promovent una ocupació de qualitat sense amenaçar la cohesió social, l'equilibri territorial i la sostenibilitat mediambiental de les nostres ciutats.

Federació Regional d'Associacions de Veïns de Madrid (FRAVM)

Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)

Quatre mossos que van torturar a un romanès ingressaran a la presó

Els quatre agents dels Mossos d'Esquadra condemnats per tortures i indultats pel Govern franquista del PP ingressaran a la presó. L'Audiència de Barcelona ha confirmat en última instància que els policies hauran d'anar a la presó per torturar un ciutadà romanès, Lucian Paduraru, que va ser detingut per error el juliol del 2006. Els agents el van confondre amb un lladre i el van colpejar i humiliar de camí a la comissaria de les Corts, a Barcelona.

Els condemnats havien presentat un recurs a la decisió del passat maig de l'Audiència per evitar la presó que ara ha estat rebutjat.

En els sis anys que han passat des que van ocórrer els fets s'ha produït un vaivé de decisions judicials que han tingut en suspens els policies i a la víctima de l'agressió. L'Audiència de Barcelona va condemnar en el seu dia a sis anys i set mesos de presó a tres dels policies amb més implicació en el cas: Manuel Farré, Jordi Perisse i Joan Salva, tots ells del grup d'atracament dels Mossos a Barcelona. Els agents es van abalançar sobre Paduraru i li van propinar "reiterats cops i cops de puny per tot el cos". De camí a comissaria, Perisse el va amenaçar amb matar-lo. L'altre agent, Fernando Cea, va ser condemnat a dos anys i tres mesos de presó, mentre que un cinquè agent també implicat en els fets, Alejandro García, va resultar absolt.

El 2009, el Tribunal Suprem va rebaixar en un any i 10 mesos el càstig per als tres agents als quals s'havia imposat una major pena; va mantenir la mateixa condemna a Cea i va condemnar a sis mesos de presó per coaccions a García. Malgrat que en quatre dels casos es tractava de penes de compliment (ja superen els dos anys de presó) cap dels agents va arribar a ingressar a la presó a l'espera que es resolgués l'indult que havien sol · licitat. La mesura de gràcia entre feixistes i el PP va arribar el passat mes de febrer i va suscitar una enorme polèmica, ja que deixava en paper mullat la condemna en un dels casos més greus de tortures policials a Catalunya en els últims anys.

El Consell de Ministres va tenir en compte llavors el "currículum" dels implicats i la "gran quantitat de suports i adhesions" que havien rebut, i va concedir un indult parcial que, de facto, implicava que cap dels agents ingressaria a la presó. Però la Secció Novena de l'Audiència de Barcelona no es va acovardir. El passat mes de maig, els jutges van rebutjar suspendre la presó perquè, encara que la pena era ja inferior a dos anys, hi havia "raons de prevenció general" i "alarma social" davant aquests fets.

Els advocats dels policies van recórrer la decisió, però ara aquesta mateixa secció ha denegat aquest últim recurs, per la qual cosa hauran d'anar a la presó. Els magistrats deneguen la possibilitat de commutar els dos anys de presó amb el pagament d'una multa o la realització de treballs en benefici de la comunitat, ja que es tracta, insisteixen, de "fets d'especial gravetat".

"L'FMI ​​no té diners suficients per salvar els EUA"

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat la previsió per al creixement econòmic dels EUA i ha advertit que en cas d'una crisi, l'organisme "no té diners suficients per salvar" el país. Els Estats Units poden caure en una recessió, si els augments d'impostos i les retallades de la despesa entren en vigor l'any que, com estava previst. Això causarà un dany potencialment devastador per l'economia mundial, va advertir el FMI.

La crisi no dóna treva

En el seu estudi anual sobre l'economia dels EUA, la institució destaca la creixent preocupació dels inversors i els analistes que un estancament polític porti el país al desastre econòmic.

"En cas que els partits no puguin arribar a acords sobre la política d'impostos i despeses" es produirien "restriccions financeres considerables, amb un creixement negatiu del PIB a principis de l'any i un impacte negatiu important en l'economia mundial que ja és fràgil", va estimar l'FMI.

La principal preocupació de l'organisme és el sector financer dels EUA, amb una pressió addicional procedent de la zona euro. La recuperació és molt lenta, tots els programes d'estímul econòmic no són efectius.

"Les autoritats nord-americanes no tenen marge de maniobra, però han d'utilitzar el que disposen per donar suport a la recuperació en el curt termini", va dir la directora de l'FMI Christine Lagarde.

Els intents de reduir el dèficit pressupostari han de ser "raonables, però certament no excessius". L'FMI ​​va instar el Govern dels EUA a emprendre accions "decisives". El país necessita augmentar el sostre del deute "urgentment" i enfortir el sistema de seguretat social, augmentant els impostos i l'edat de jubilació.

Desacceleració en el món

Segons els experts, el proper debat sobre el sostre del deute nacional probablement després de les eleccions pugui tornar a activar el mercat. I ara, els EUA han de resoldre els actuals problemes financers i econòmics tan aviat com sigui possible perquè, si es tracta de la crisi, no hi ha ningú que pugui salvar-los, va dir Lagarde.

"L'FMI ​​no té diners suficients per salvar els EUA", va assenyalar. No obstant això, no tot depèn del govern dels EUA, ja que la desacceleració de l'economia captura també a Europa, Japó i la Xina, opina el cap de la gestió de la inversió i el suport analític en la companyia Solid, Mikhaïl Korolyuk , citat pel lloc expert.ru. Considera que les autoritats no són capaces de prevenir la recessió que, com a mínim, afectarà la resta de 2012. D'altra banda, l'analista adverteix que la situació empitjorarà el 2013.

Dues marxes recorren Barcelona per la reactivació del sector de la construcció


2 vídeos: Centenars de persones han recorregut la marxa convocada per la Federació del Metall, Construcció i Afins (MCA) de la UGT de Catalunya i la Federació de Construcció i Fusta de CCOO de Catalunya per exigir inversió pública per reactivar el sector de la construcció. La marxa s'ha organitzat en dues columnes, una amb inici a l'Estació de Renfe de Fabra i Puig i la segona, des de l'Estació de Sants. Ambdues han confluït al Parlament de Catalunya, on s'ha lliurat un manifest. Des de l'inici de la crisi, s'han destruït gairebé 143.000 llocs de treball al sector de la construcció.


Declaracions de Miguel Peláez, secretari general de la Federació de Construcció i Fusta de CCOO de Catalunya, efectuades a la marxa fins al Parlament de Catalunya, a Barcelona, del dimecres 4 de juliol de 2012.

Rússia condemna l'ús d'escuts humans per part dels rebels sirians a Homs

Rússia va condemnar ahir l'ús de centenars de civils en qualitat de "escuts humans" a la ciutat siriana de Homs controlada pels rebels. "Partim de que és totalment inadmissible l'ús de la població civil com escut humà. Fem una crida a totes les parts (bel·ligerants) a Síria, i també als actors externs capaços d'influir en l'oposició, a què donin passos enèrgics per posar fi al sofriment humanitari de la població que es va veure bloquejada a Homs", consta en una nota difosa avui pel Ministeri rus d'Afers Estrangers.

La cancelleria assenyala que a la ciutat es van veure atrapats tant musulmans com cristians. Porten molt temps bloquejats en tres districtes d'Homs i alguns necessiten d'urgent assistència mèdica. Representants de la Creu Roja Internacional i la Mitja Lluna Roja de Síria, ajudats pel Govern de Damasc, van fer diversos intents per establir treves humanitàries i treure a la gent del lloc però mai ho van aconseguir a causa de la negativa dels extremistes rebels que lluiten contra el govern d'Al-Assad.

"Considerem necessari continuar enèrgicament aquests esforços", subratlla Exteriors.

El conflicte armat entre l'oposició islamista i el règim de Bashar Al-Assad a Síria va causar més de 10.000 morts des de març de 2011, segons l'ONU que no actualitza aquesta xifra des del juny passat tot i que es reporten noves víctimes cada dia. L'Observatori Sirià per Drets Humans, amb seu a Londres, parla de més de 16.500 morts.

"Els míssils iranians poden destruir bases regionals dels EUA"

La República Islàmica de l'Iran ha anunciat avui dimecres que compta amb capacitat suficient per "destruir completament", amb llançaments de míssils, les 35 bases militars dels Estats Units a la regió, "en els primers minuts" d'un possible atac militar contra seu.

El comandant de la Divisió Aeroespacial del Cos de Guardians de la Revolució Islàmica (CGRI) de l'Iran, el general de brigada Amir Ali Hayizadeh, després d'esmentar que els Estats Units manté 35 bases familiars a la regió, ha assenyalat que totes aquestes bases i també els territoris palestins ocupats pel règim israelià estan a l'abast dels míssils iranians.

En pronunciar-se sobre l'exercici militar amb míssils "Payambar-i Azam-7" (Gran Profeta 7), que el CGRI acaba d'efectuar en el desert central de l'Iran, el general de brigada ha informat de l'èxit del llançament d'aquests disparats des diferents zones del país.

En aquest sentit, Hayizadeh va explicar que els blancs perseguits durant l'exercici militar van ser construïts assemblant les bases aèries que països extra regionals tenen a la zona.

A la maniobra, alguns dels míssils provats tenien un abast de 2.000 quilòmetres, però es van llançar només fins als 1.300 km de l'abast total.

Els míssils Shahab (Meteor) 1, 2, 3; Jaliy-i Fars (Golf Pèrsic), Tondar (llampec), Fateh (victor) i Zelzal (tremolor) van ser dels utilitzats en la maniobra iraniana de tres dies.

Teheran ha advertit que no serà qui iniciï una propera guerra, però ha promès que de ser agredit donarà una resposta amb totes les de la llei a la potència agressora.

El país persa ha sostingut reiteradament que el seu poder militar es desenvolupa en el marc de la seva doctrina de defensa dissuasiva i no representa una amenaça per als altres països del món.

Els EUA disposats a qualsevol cosa per mantenir obert l'Estret d'Ormuz

"Farem tot el que sigui necessari per mantenir obert l'estret [d'Ormuz]", ha reiterat el Departament d'Estat dels EUA. La declaració és una resposta a la proposició de parlamentaris iranians d'impedir el pas per l'estret al cru que pertanyi als estats que recolzin les sancions contra Teheran. Segons va accentuar la portaveu del Departament, Victoria Nuland, Ormuz és una "via marítima internacional" que necessita romandre oberta a les embarcacions de tots els països que tenen dret de trànsit.

"Qualsevol intent de tancar l'Estret o de requerir que els vaixells obtinguin el consentiment de l'Iran, seria inconsistent amb el dret internacional i no seria reconegut pels EUA", va subratllar.

Dilluns passat un grup de 100 diputats iranians va presentar al Parlament una iniciativa per la qual s'insta el Govern a impedir a l'estret el tràfic de petroli dels països que donen suport a les sancions econòmiques imposades contra la república islàmica.

Segons la xifra oficial, per Ormuz circula al voltant d'un 40% del cru mundial. El seu tancament significaria un col·lapse energètic a nivell internacional. La declaració de Nuland arriba el mateix dia en què va començar a Istanbul (Turquia) una nova ronda de negociacions, aquesta vegada a nivell d'experts tècnics, sobre el programa nuclear iranià. Teheran insisteix en la naturalesa pacífica de les seves activitats nuclears i en què té dret a enriquir l'urani a les seves instal.lacions, cosa que és posat en dubte pels països occidentals que sospiten que darrere dels objectius proclamats hi ha la intenció de produir armes nuclears.

Aigua és Vida presenta al·legacions al projecte de privatització de l'ATL

La Plataforma Aigua és Vida presenta al·legacions al projecte de privatització de l’empresa pública ATL d’abastament en alta d’aigua. Les al·legacions exigeixen la retirada immediata de l’Avantprojecte d’explotació y Gestió privada de la Xarxa d’Abastament d’Aigua en Alta Ter–Llobregat. L’avantprojecte inclou una pujada de 0,39 € m³/s a 0,85 € m³/s, més del doble, i una pujada del 267% en 50 anys de la tarifa de l’aigua. Aquesta pujada servirà perquè el concessionari obtingui més de 1.600 milions d'€ de benefici i es paguín més de 1.600 milions d'€ d’interessos, imports que mai res reinvertiran al servei.

La Plataforma Aigua és Vida, xarxa d’organitzacions sindicals, veïnals, socials i ecologistes ha presentat a través de: Attac – ACORDEM, Enginyeria sense Fronteres, Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, Federació d’Associacións de Veïns i Veïnes de Barcelona, Grup de Defensa del Ter, Martorell Viu, Plataforma ProuSal i Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, al·legacions a l’avantprojecte d’explotació de la gestió de la Xarxa d’Abastament d’Aigua en Alta Ter–Llobregat. L’aigua és un bé essencial, vital i imprescindible per a la vida que no pot caure en mans de les empreses o multinacionals que es basen en la lògica dels mercats, tan allunyada de les necessitats més vitals dels humans i del planeta on vivim.

La privatització de l’aigua suposa impactes socials, econòmics, laborals i ambientals greus. Els casos de privatització o d’externalització de la gestió de l’aigua arreu del món impulsades des d’una òptica economicista han tingut resultats nefastos per a les persones i per als ecosistemes fluvials.

Aigua és Vida considera que el cas de la privatització d’ATL encara és més preocupant, atès el context de pressió dels mercats sobre els béns comuns. Tothom sap que l’aigua no és un bé econòmic que es pugui incorporar a les lògiques dels mercats, sinó un dret humà, i que la prestació dels servei bàsics com l’aigua són la base del pacte social que els ciutadans i ciutadanes estableixen amb els seus representants polítics. Es cedeix la responsabilitat de prestar el servei de la forma més justa i de millor qualitat, no pas fer-ne un ús mercantil.

L’avantprojecte inclou una pujada de 0,39m³/s a 0,85m³/s, més del doble, i una pujada del 267% en 50 anys de la tarifa de l’aigua. Aquesta pujada pretén que tots i totes paguem 1.668M€ de beneficis de gestor privat i 1.694M € d’interessos. Una recaptació amoral molt superior al deute actual, 690,4M€, i a les inversions previstes, 128 M€. Davant d’aquest espoli ciutadà volem denunciar que aquest model és inacceptable per la societat civil catalana. Així, exigim la presentació d’una proposta de gestió pública que elimini el benefici empresarial i, per tant, presenti a la societat catalana una tarifa real, justa, social i ambientalment adequada.

A més a més, fem notar que ATL és patrimoni comú de la ciutadania, té un valor de 1.481M€ pagats amb els impostos o tarifes de la ciutadania al seu ajuntament o mitjançant Fons de Cohesió europeus que tenien per objectiu el finançament de “projectes d’inversió pública destinats a millorar el medi ambient”, i en cap moment la creació d’infraestructures que facilitessin el lucre d’empreses o multinacionals del sector de l’aigua.

Avui més de 20 municipis, que representen més d’un milió de ciutadans i ciutadanes, han aprovat mocions d’oposició a l’externalització d’ATL a través del seus plens municipals. Legalment també diran la seva doncs se’ls ha menystingut en tot el procés tot i haver cofinançat les conexions en la Xarxa Ter – Llobregat.

Es presenta, també, una recuperació de costos a 50 anys, fet que fa pensar que la concessió tindrà aquest termini i suposa una total irresponsabilitat, atès que la situació dels mercats és delicada i inestable.

Per altra banda, denunciem que aquest avantprojecte no incorpora la citació expressa de responsabilitats mediambientals com el compliment de la Directiva Marc d’Aigua, el Pla Hidrològic de Catalunya o el Pla Sectorial de Cabals Ambientals, amb la qual cosa l’empresa adjudicatària no hi tindrà responsabilitats i tots els costos derivats hauran d’imputar-se als impostos de la ciutadania i no als seus beneficis.