dimarts, 12 de març de 2013

La policia fa explotar una motxilla sospitosa al costat de la Fiscalia

Els tècnics en desactivació d'explosius (Tedax) han acordonat els voltants de la Fiscalia de Madrid, al carrer del General Varela i prop dels jutjats de la plaça de Castella, en haver-se trobat una motxilla que estava abandonada als voltants. Després de la primera deflagració, els agents han comprovat que hi havia una olla de la qual sortien cables. Els Tedax han fet una segona explosió controlada sobre la motxilla a les 22.50, segons fonts policials. Tota la zona està acordonada.

Els agents han decidit explosionarla davant el risc que contingués un artefacte, segons ha confirmat una portaveu de la Prefectura Superior de Policia de Madrid.

El suposat artefacte sospitós es trobava al costat d'un Ford Fiesta vermell que estava estacionat a la zona de seguretat de la Fiscalia, al número 53 de Varela. L'edifici ha estat desallotjat cap a les set de la tarda.

Segons fonts de la Prefectura de Policia, un home s'ha baixat d'una moto, ha creuat el carrer i ha deixat la motxilla al costat de la Fiscalia. Després ha marxat de la zona. Ha estat un vigilant de seguretat el que ha alertat la policia en veure la maniobra per les càmeres de televisió. Al lloc s'han desplaçat diversos cotxes patrulla i ambulàncies del SAMUR, que estan a la zona per si és necessària la seva actuació.

Fonts policials han explicat que els gossos especialitzats no han detectat en principi cap component explosiu, però els Tedax l'han explotat a les 21.46 per evitar qualsevol risc. També han muntat un perímetre de seguretat i l'han augmentat en els últims minuts. També han tallat la circulació viària a la zona i han demanat a tots els veïns mitjançant altaveus que baixessin les persianes perquè no es trenquessin els vidres. Els agents que estan a la zona han demanat a la gent que marxi o que es refugiï en els edificis confrontants per evitar els possibles danys causats per l'ona expansiva. S'ha notat un petit tremolor a terra.

Un empleat de l'agència de viatges assegura que Petrov va pagar el viatge de Crespo a Rússia

Un empleat d'una agència de viatges de Lloret de Mar ha ratificat avui davant la jutge que el presumpte mafiós rus Andrei Petrov va pagar en efectiu els passatges d'avió a business class a Rússia per l'exalcalde de Lloret i diputat de CiU al Parlament Xavier Crespo i la seva dona. Un constructor admet que patrocinar el club de futbol de Lloret va beneficiar-lo posteriorment. Crespo (CiU) declara davant el TSJC després d'arribar dues hores abans per esquivar la premsa.

El treballador de l'agència IA-VIATGES de Lloret, que va tramitar els passatges de Crespo a Rússia, ha declarat avui com a testimoni davant la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Maria Eugènia Alegret, que pregunta com imputat al diputat convergent per seva presumpta vinculació amb la màfia russa.

Segons han assenyalat fonts judicials, en la seva declaració l'empleat ha confirmat la versió que va donar a la Guàrdia Civil quan el mes de gener va interrogar com a testimoni en el marc de l'Operació Clotilde, que investiga per blanqueig de capitals a un grup de la màfia russa establert a la Costa Brava.

En la seva declaració policial, el testimoni ha assegurat que el presumpte líder del grup mafiós, Andrei Petrov, client habitual de la seva agència, va sol·licitar en una ocasió diversos bitllets d'avió amb destinació a Rússia per Crespo i la seva dona, Guadalupe Oliva, així com per a dos o tres persones més el nom no recorda. Segons la versió del testimoni, Petrov va pagar en efectiu i sense sol·licitar factura els passatges d'avió, que a diferència dels que el mafiós rus comprava habitualment, no eren de classe econòmica sinó de business.

D'altra banda, el constructor Ernesto Coloma ha admès davant la jutge que el regidor d'Urbanisme de Lloret i mà dreta de l'alcalde, Josep Valls, li solucionava els problemes administratius de les seves obres després d'accedir a la seva oferta de patrocinar l'equip de futbol local.

En declaracions als periodistes després de la seva compareixença davant la jutge del TSJC, Coloma ha afirmat que ha ratificat la versió que va donar el passat 30 de gener davant la Guàrdia Civil, en què va admetre que Valls, que també presidia l'equip de futbol local, es va comprometre a solucionar els seus problemes administratius davant l'àrea d'Urbanisme després d'accedir a patrocinar el club local.

En concret, després d'acordar un conveni per patrocinar a l'equip de futbol, ​​Valls li va insinuar a Coloma, segons la seva versió, que no es preocupés per les obres que feia, perquè l'ajudaria a agilitzar els tràmits davant el departament d'Urbanisme.

Segons va assegurar ja en la seva declaració policial, Coloma va acordar amb un soci aportar 45.000 euros per patrocinar el club, que li van ser lliurats al propi Valls en tres xecs bancaris de 15.000 euros cada un, emesos el gener de 2007, març de 2007 i juny de 2008.

Per la seva part, Crespo ha iniciat la seva declaració com a imputat a les 17.15 de la tarda i, durant aproximadament dues hores i mitja, ha estat responent només a les preguntes formulades per la magistrada del TSJC. Després d'un breu recés, la sessió s'ha reprès amb les preguntes d'acusacions i defenses al diputat.

Crespo ha aconseguit esquivar la premsa en arribar amb dues hores d'antelació al Tribunal. Segons han informat fonts judicials, Crespo ha arribat cap a les tres de la tarda al edifici del Palau de la Justícia. D'aquesta manera, Crespo ha pogut esquivar la premsa, ja que ha decidit esperar a l'interior de l'edifici judicial a què s'iniciï l'interrogatori, que tindrà lloc en un despatx habilitat per a la sessió d'avui.

Jutges i fiscals denuncien un pacte PP-PSOE per "dominar" el CGPJ

La Comissió interassociativa de jutges i fiscals "internacionalitzarà" la situació de "conflicte" contra la gestió del ministre Alberto Ruiz-Gallardón (PP) i sol·licitarà una entrevista amb la comissària europea de Justícia Viviane Reding per fer-la arribar el perill sobre la independència dels magistrats que plana amb la futura reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que preparen PP-PSOE i aliats, neoliberals i monàrquics.

Les associacions judicials han censurat el "pacte" aconseguit entre socialistes i populars que els ha reconegut el propi Gallardón durant una reunió celebrada a la seu ministre. "Espero que el PSOE surti a l'opinió pública a desmentir aquest pacte. No es posen d'acord en sanitat o educació, però sí en relació amb la dominació del Consell General del Poder Judicial, la qual cosa fa un flac favor al sistema democràtic" han censurat.

El col·lectiu pretén iniciar una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per fer sentir la seva posicionament crític amb el que suposa, segons ell, el "major atac a la separació de poders i la independència del poder judicial" en afeblir el Consell i desposeir-lo de competències, com la selecció dels jutges o els reforços dels jutjats. Temen que "criteris polítics" intervinguin en la decisió del Govern sobre reforçar o no els òrgans que instrueixen causes de corrupció.

En vista de la indiferència que han rebut a les seves demandes, els jutges discutiran noves mesures de protesta -entre les quals no descarten una altra vaga- i traslladaran la seva preocupació sobre la independència del poder judicial més enllà de les fronteres espanyoles.

Demanaran una entrevista amb Reding a Espanya oa Brussel·les per fer-li arribar un estudi en el qual es reflecteix "una comparativa" sobre el grau de "democràcia i independència del poder judicial a Espanya respecte a la resta de països europeus", segons ha assenyalat el portaveu de l'associació Francisco de Vitoria, José Luis González Armengol.

Vocals a temps complet

El portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), Pablo Llarena, ha advocat perquè tots els vocals segueixin exercint el seu càrrec "a temps complet i sense simultaniejar" amb les seves funcions jurisdiccionals o l'exercici de la seva professió.

Defensen l'elecció de 12 vocals pels jutges, tot i que no es mostren tancats sobre això sempre que la designació parlamentària mantingui "una participació proporcionada" de les associacions. "El moviment associatiu és important perquè és l'interlocutor vàlid del Poder Executiu", ha reblat Armengol.

Les quatre associacions de jutges i les tres de fiscals han abordat amb Gallardón seus projectes legislatius i han exigit una major inversió pública en matèria de Justícia, la derogació de les noves taxes o la reforma de la Llei del Indult. Unes demandes plantejades enmig d '"un diàleg amable i sense rancors retrospectius"-en paraules del ministre-però que no han trobat cap tipus de compromís.

Així ho han explicat els interlocutors al sortir del partit quan han agraït la invitació, encara que han valorat que la reunió "no pot ser positiva perquè el ministre no s'ha compromès a assumir ni una sola reivindicació".

El portaveu de Jutges per a la Democràcia (JpD), Joaquim Bosch, ha lamentat la negativa del ministre a fer marxa enrere en la llei de taxes oa la llei que suprimeix els 1.200 jutges substituts. "El ministre també ha expressat que no es va a reformar la Llei del Indult, per tant seguiran produint indults abusius o arbitraris sense cap motivació", ha reblat.

"No pot ser que tots ens equivoquem, jutges, fiscals, advocats, funcionaris, usuaris", ha relatat Bosch, mentre que el portaveu del Fòrum Judicial Independent, Ángel Dolado, ha criticat la "politització interessada" dirigida a impedir que els jutges " controlin l'activitat política per via de delictes de corrupció o suborn".

Hisenda embarga les seus de IU Comunitat de Madrid pels seus deutes amb el fisc

L'embargament ja és efectiu per a la seu de Getafe, que surt a subhasta aquest dimecres per un import de 275.000 euros, però el procediment inclou els immobles que la direcció regional té a Alcorcón (dos edificis annexos), Arganda del Rei i Velilla de San Antoni. La coalició ha intentat negociar un crèdit bancari per dipositar els 300.000 euros de fiança que exigeix ​​Hisenda per atorgar-li un període de carència, però les entitats financeres s'han negat a prestar cap quantitat. Foto: El portaveu d'IU a l'Ajuntament de Madrid, Ángel Pérez, i l'exdiputada a l'Assemblea de Madrid Libertad Martínez, al centre de l'espoli a IU Madrid.

"Són tots els que té una organització modesta com la nostra", va confirmar el responsable de finances de l'executiva autonòmica, Gerardo del Val. Segons els militants consultats, les bases no van ser informades dels embargaments fins fa tot just 15 dies.

IU estudia llançar un bo especial d'ajuda que sufragarien els comandaments i càrrecs del partit. El motiu de la confiscació és el deute de 1,2 milions d'euros que IU acumula des de 2009 per no pagar les retencions de l'impost de la renda (IRPF) corresponents de seus treballadors.

Ara, l'executiva es planteja emetre un "bo especial d'ajuda" perquè tots els quadres de comandament i càrrecs públics del partit s'adhereixin i contribueixin a saldar el deute. Aquesta, reconeixen des de la direcció, és gairebé veritable últim recurs.

L'altre milió d'euros que la formació tenia pendent amb la Seguretat Social ja ha estat regularitzat, addueixen des d'IU. En realitat, el que va aconseguir va ser un ajornament de 8 anys a canvi de pagar quantitats compensatòries periòdiques, segons Del Val.

Els problemes d'Esquerra Unida Comunitat de Madrid amb Hisenda no són nous. Segons el responsable de Finances, la situació va començar amb el descens de vots durant la deriva socialdemòcrata d'Ángel Pérez, Llamazares i aquella IU 'oberta' (i, per tant, de representació en les Administracions Públiques) de l'any 2000, quan IU va passar de 21 a 8 diputats. La situació es va agreujar el 2004 i arribà al seu zènit el 2008, quan Gaspar Llamazares de cap de llista va quedar com a únic diputat d'IU al Congrés. Avui Llamazares ha proposat una aliança amb el PSOE i 'tota l'esquerra' per a les eleccions europees.

La Cambra de Comptes va denunciar que IU no va justificar la meitat de les seves despeses electoralesDado que els partits cobren una subvenció pública per cada vot aconseguit, el descens de suports va ser fatal per IU-CM, que el 2009 va començar a acumular impagaments al fisc. El 2012, l'Agència Tributària i la Seguretat arribar a embargar els comptes de les seves assemblees locals és a dir, als militants de base.

Malgrat la seva situació econòmica, el maig de 2011 IU es va gastar 551.383 euros en la campanya electoral autonòmica, segons les dades de la Cambra de Comptes.

De tots aquests diners, 278.569 euros (el 50,5% del total) el facturar l'empresa Berga Comunicació i Desenvolupament, propietat de Juan Berga, espòs de la diputada autonòmica Llibertat Martínez, responsable electoral d'IU. Berga va ser expulsat del partit. Llibertat Martínez, que liderava llavors la propaganda madrilenya ia IloveIU d'internet, ha estat investigada per piratejar els correus electrònics oficials de la formació i suplantar la identitat del coordinador federal, Cayo Lara.

IU no va justificar degudament en què va gastar la resta dels diners, d'acord a l'informe de fiscalització dels comicis elaborat per la Cambra de Comptes.

La 'herència' d'IU Abierta i els socialdemòcrates

Els màxims responsables orgànics del partit en els últims anys han estat Àngel Pérez, actual portaveu a l'Ajuntament de Madrid, i Gregorio Gordo, portaveu a l'Assemblea.

L'actual coordinador general és un home d'Ángel Pérez. El 2012, Miguel Reneses, avui responsable de la Secretaria Executiva Interna i Organització en la direcció federal, ja va enviar a l'adreça autonòmica el 2012 un informe en què alertava de la preocupant situació de les finances del partit. Aquest últim va declarar per un delicte d'assetjament sexual, tot i que el jutge li va aixecar la imputació, en el que podria ser una maniobra bruta dels implicats.

Això va fer que l'Assemblea Regional es negués a aprovar l'informe de gestió de l'executiva sortint. No obstant això, no va impedir que Eddy Sánchez, l'home designat per Ángel Pérez i que es va declarar hereu de les executives anteriors, s'imposés a les votacions per elegir el nou coordinador regional. El marge va ser molt ajustat, ja que va aconseguir el 51% dels suports.

Les candidatures renovadores d'Hugo Martínez Abarca i Tania Sánchez van sumar el 49% restant.

La CUP s'abstindrá en la votació per l'autodeterminació

La CUP s'abstindrà a la proposta de resolució sobre el dret democràtic a l'autodeterminació que demà es votarà al ple del Parlament de Catalunya. L'abstenció de la CUP farà que siguin 104 i no 107 els diputats que votin favorablement a la proposta del PSC, que és qui la va registrar, i que tindrà el vot favorable de CiU, ERC i ICV-EUiA que no han presentat cap esmena a un text idèntic al que es va votar al Congrés, amb el suport dels mateixos grups. Com ja van fer en la declaració de sobirania, PP i C's votaran en contra del dret a l'autodeterminació.

Una proposta presentada pel PSC i que coincideix amb la que va registrar CiU al congrés espanyol. La de la CUP és una abstenció 'incrèdula', segons ha explicat a la sala de premsa el diputat Quim Arrufat. 'Passem d'un sí crític –a la declaració de sobirania– a una abstenció incrèdula', ha afirmat. Per la CUP, el fet que la proposta reclami el diàleg amb el govern espanyol per tirar endavant la consulta fa inviable el procés, perquè Madrid mai no acceptarà un referèndum d'independència ni a Catalunya ni a cap altre de les comunitats històriques que formen l'estat espanyol.

'No votarem coses que no ens creiem', ha destacat Arrufat, que ha lamentat que, després de la declaració de sobirania que ja era de per sí inconcreta el següent pas sigui aprovar una nova proposta que rebaixa els objectius de la primera. Amb la declaració de sobirania, els diputats de la CUP van emetre un 'sí crític', que es va visualitzar amb un vot a favor i dues abstencions. La crítica consistia aleshores en la manca de concreció de la resolució, ja que no fixava cap data a la convocatòria d'una consulta per a la independència.

L'Esquerra Plural exigeix ​​a PP i CiU no "utilitzar" a la policia per "amagar" la seva corrupció

El diputat d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Coscubiela, ha exhortat avui al Govern ia la Generalitat de Catalunya a deixar de "fer servir" a les Forces de Seguretat per "amagar" els seus problemes de corrupció política. Així mateix, la banca suïssa ha informat que -en els 10 últims anys- els Pujol no han tingut comptes oberts, el que tampoc aclareix si les van tenir, com la de Mas a Liechtenstein, amb anterioritat, ja que els negocis de Jordi Pujol Ferrusola es centren ja fa temps a Mèxic.

En la roda de premsa posterior a la Junta de Portaveus, Coscubiela ha respost així en ser preguntat sobre si li semblen suficients les explicacions que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz (PP), ha donat al Congrés sobre l'informe sobre els comptes corrents atribuïts a Artur Mas i la família Pujol a Suïssa.

El ministre supernumerari de l'Opus Dei ha atiat la polèmica, que va marcar el curs de l'última campanya electoral catalana, deixant clar que aquest informe no és un document oficial del Cos Nacional de Policia, però sense demanar disculpes per l'ús que ell mateix i el PP van fer d'ell. Al mateix temps, confirmà l'informació de que el resum es composava d'informacions judicialitzades o en procés d'investigació en alguns casos i no ha explica t ni demanat disculpes perquè ni ell, ni la seva policia i serveis d'informació no són capaços d'esbrinar qué passa dins el Ministeri amb documentació sota secret sumarial.

El parlamentari de l'Esquerra Plural ha subratllat que aquest assumpte ha posat en evidència que a Espanya ia Catalunya hi ha "massa gent" que "no només juga a les clavegueres, sinó que aquesta amb les Forces de Seguretat al servei dels interessos privats dels partits".

Per això, ha demanat als Governs central del PP i català de CiU-socis neoliberals en tota la resta que no sigui el teatre cara a la galeria mediàtica-que "d'una vegada per totes" deixin d '"utilitzar" a les Forces de Seguretat "com elements d'aprofitament privat i com a cortina de fum per amagar els greus problemes de corrupció política que tenen en el seu si".

L'Àustria nazi que s'amaga darrera d'un vel de democràcia

75 anys després de l'annexió d'Àustria a l'Alemanya nazi, els austríacs encara debaten sobre la responsabilitat del seu país en això, després d'emparar-se dècades en una falsa i tolerada invasió. Però aquesta perspectiva ha canviat des de finals dels anys 70. Els historiadors austríacs coincideixen a dia d'avui en què l'annexió va tenir un gran suport entre la població en aquells moments, i que una bona part dels austríacs eren col·laboradors i còmplices del nazisme. Les noves generacions semblen voler tancar el capítol per sempre, arrecerades per l'herència econòmica de l'usurpat.

L'11 de març de 1938 a les 19:47 de la nit, després de mesos de creixent pressió i atacs als edificis governamentals d'Àustria, el llavors canceller austríac Kurt Schuschnigg anunciava la seva renúncia públicament en el seu últim discurs per ràdio com a líder del Govern. Les seves últimes paraules van ser: "Déu salvi a Àustria".

L'endemà, el 12 de març de 1938, el nom alemany d'Àustria, Österreich, va passar a ser Ostmark, i així es va posar fi a l'estat austríac. A les 8 del matí, les tropes alemanyes de la Wehrmacht van entrar a Àustria, ia les 4 de la tarda, el mateix Adolf Hitler va creuar la frontera en direcció al seu poble natal, Braunau am Inn. La població no va oposar resistència. De fet, van aplaudir la seva entrada.

Des del final de la Segona Guerra Mundial, historiadors, polítics i experts a Àustria i a l'estranger s'han plantejat moltes vegades la mateixa pregunta: va ser la l'annexió d'Àustria a Alemanya voluntària o forçada? Què va ser Àustria per Alemanya: víctima, o col·laboradora?

Victimisme, clau de la identitat nacional

Les Forces Aliades van dur a terme investigacions sobre el paper d'Àustria durant l'època nazi fins i tot abans que acabés la guerra. L'octubre de 1943, els ministres d'exteriors dels Estats Units, Gran Bretanya i la Unió Soviètica es van reunir a Moscou. Allà van signar la primera "Declaració de Moscou", que deia que "Àustria és la primera víctima de l'agressió hitleriana". Aquest paràgraf va passar a ser un dels principis fundadors de l'estat austríac durant la postguerra.

No obstant això, la declaració no acabava amb aquest paràgraf, encara que aquest fet va tendir a "oblidar", de manera deliberada o no. En la declaració, els Aliats van fer una crida a la població austríaca perquè es rebel·lessin contra el règim nazi, i van fer a Àustria responsable per col · laborar en la guerra amb l'Alemanya nazi.

"Fer que la República Federal d'Alemanya carregui amb tota la responsabilitat va ser un bon recurs per construir una identitat austríaca pròpia després de la guerra", diu Oliver Rathkolb, professor d'història contemporània a la Universitat de Viena.

Enfrontant el passat o amagant-lo

Però aquesta perspectiva ha canviat des de finals dels anys 70. Els historiadors austríacs coincideixen a dia d'avui en què l'annexió va tenir gran suport a la població en aquells moments, i que una bona part dels austríacs eren col·laboradors i còmplices, segons Rathkolb. "S'ha dit i escrit molt sobre els brutals excessos comesos contra els comunistes o els hebreus després de l'annexió. Però el que ara ha canviat és la percepció pública de la mateixa annexió", explica el professor d'història, posant a les elits polítiques com a principal exemple d'aquest canvi d'actitud.

Tot i això, Rathkolb es mostra preocupat pels resultats d'enquestes realitzades recentment a Àustria i Alemanya: la gent es mostra crítica contra el nacionalsocialisme i l'antisemitisme, però "en ambdós països s'observa una tendència de les generacions més joves de voler tancar aquest capítol per sempre ". Segons la seva opinió, la societat necessita un debat nou sobre història cada deu anys perquè les properes generacions tinguin l'oportunitat d'entendre i involucrar. Per a ell, el 75 aniversari que se celebra avui és una bona oportunitat per rellançar un debat públic sobre el paper d'Àustria en el règim nazi, amb l'objectiu de prevenir la reemergència del mite que Àustria va ser únicament una víctima.

L'ONU acusa l'Exèrcit de Mali d'actes de venjança contra les minories ètniques

L'ONU ha revelat avui que té proves que la intervenció militar liderada per l'Exèrcit colonial francès per recuperar el control del nord de Mali i els seus recursos, que estava en mans de grups islamistes i turegs independentistes d'Azawad, va ser seguida d'actes violents de venjança perpetrats per soldats malians. Un informe presentat al Consell de Drets Humans de l'ONU sobre la situació a Mali indica que les víctimes d'aquestes represàlies van ser principalment membres de les minories ètniques peul, tuareg i àrabs.

Aquests són percebuts per la resta de la població com a grups que van recolzar la rebel·lió de l'any passat, i que va provocar la divisió entre la regió d'Azawad, al nord, i la resta del país.

La situació d'aquestes minories "ha empitjorat per la propagació de missatges incendiaris, fins i tot a través dels mitjans de comunicació i l'estigma que pateixen", segons l'informe preparat per un equip de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans.

Segons els observadors de l'ONU que van efectuar dues missions a Mali -l'última va tenir lloc el passat febrer-, els temors de veure multiplicats els actes de represàlia "sembla" que es materialitzen.

"Mentre que la violència dels grups extremistes ha parat de manera general, sorgeixen moltes denúncies sobre greus violacions dels drets humans a les zones recuperades", segons l'ONU.

Casos aïllats, segons Bamako


Minuts després de presentar aquest informe, el ministre de Justícia del govern colpista de Mali i recolzat per l'OTAN, Malick Coulibaly, present també en la sessió de Consell de Drets Humans, ha assegurat que les al·legacions d'exaccions corresponen a casos aïllats.

Coulibaly també ha garantit que els militars sospitosos han estat retirats del front de combat i posats a disposició de la justícia.

L'Exèrcit francès va optar per intervenir en el conflicte a Mali des del passat 11 de gener, davant la incapacitat de les forces armades nacionals per enfrontar-se als rebels.

Després de l'alliberament de les principals regions del nord-encara que les operacions contra els insurgents continuen-, les minories temen ara ser blanc d'atacs "no pel que han fet, sinó pel que són", ha indicat un portaveu de l'Alt Comissionat per els drets humans.

Davant aquesta situació, l'organisme ha demanat al Govern de Bamako que protegeixi les comunitats en risc i que garanteixi que les seves tropes respecten els drets humans.

El Franc CFA i les mentides de l'imperialisme francès


El franc CFA és la moneda comuna de 14 països africans, gairebé tots ells antigues colònies franceses (amb l'excepció de Guinea Equatorial, antiga colònia espanyola i Guinea Bissau, antiga colònia portuguesa). Les Illes Comores, a l'oceà Índic, estan associades també al franc CFA, dins de la zona del franc (franc comorano). Des del 1 de gener de 1999, el franc CFA està fixat a l'euro (un euro val 655,957 francs CFA). El Tresor francès (no la Unió Europea) segueix garantint la convertibilitat del franc CFA. Tot el comerç del Sahel passa a la força pel Banc de França, i Hollande ho sap, com coneix molt bé les seves mines d'urani i d'or, el cotó i el control estratègic de les rutes de transport mineres.


Hollande no acatarà l'objectiu de dèficit imposat pels neoliberals

En un discurs pronunciat a Dijon, el president socialista francès François Hollande ha assegurat que el dèficit públic el 2013 se situarà "sens dubte" en el 3,7% i no en el 3% que exigeixen els neoliberals a Brussel·les. "En dos anys haurem aconseguit una recuperació estructural inèdita pel considerable que ha estat", i ha recordat que el dèficit públic era superior al 5% el 2011 amb Sarkozy.

Hollande va assenyalar que "la bona estratègia" econòmica ha de passar per mantenir una gradual reducció del dèficit públic "sense que això debiliti el creixement econòmic". És la primera vegada que en públic Hollande fa aquesta afirmació, que alguns dels ministres del seu Govern havien avançat.

"Sanejar els comptes és una obligació financera, moral però també de sobirania, perquè França no ha de tenir mai dificultats en els mercats", ha assenyalat el president, que va recordar que França paga "ara els interessos més baixos de la seva història".

Per Hollande, la prioritat és crear ocupació


Hollande va acabar aquest dimarts un viatge de dos dies a Dijon, al centre del país, un desplaçament que s'emmarca dins d'una nova estratègia de comunicació destinada a millorar la seva imatge, davant la caiguda de la seva popularitat que registren totes les enquestes.

El president va declarar que la prioritat del seu Executiu passa per aturar la destrucció de l'atur, pel que compta amb diversos dispositius posats en marxa per fomentar les contractacions, en particular de joves.

Hollande va fer una crida als empresaris a què es recolzin en aquests dispositius per contractar personal "tot i les situació difícil que travessa l'economia".

El president francès va dir que el pitjor de la crisi ha passat i va defensar la seva política que "ha aconseguit més en deu mesos que altres governs anteriors en deu anys".

"La crisi ha estat dura. Parlo ja en passat, perquè en sortirem. Si portem a terme la bona política a Europa ia França aconseguirem els nostres objectius", ha subratllat el president, que va demanar ser jutjat "al final" del seu mandat.

CiU vol pujar el cànon de l'aigua un 5,2% més el 2013

El consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) vota avui un avantprojecte de pressupost per al 2013, que suposa una pujada del cànon de l'aigua d'un 5,2%, segons han informat fonts de l'agència dependent de la Generalitat d'Artur Mas. L'última pujada del cànon de l'aigua va ser amb els pressupostos del 2012, quan CiU va augmentar un 3% per als consums bàsics (inferiors als 9 metres cúbics mensuals) i un 10% per als consums superiors. El procés de privatització d'Artur Mas ja ha suposat en molts municipis augments del 30%.

Encara que aquesta tarda s'aprovi la proposta de l'ACA, aquesta no serà efectiva si el govern català no la inclou en els pressupostos de 2013.

Aquesta pujada va correspondre a una proposta aprovada pel consell d'administració de l'ACA al setembre de 2011, que des d'aquesta data no ha proposat més augments del cànon, han recordat les fonts consultades.

La pujada del 5,2% es correspon a l'increment de l'IPC des de setembre de 2011 fins ara, han subratllat fonts de l'ACA.

CiU, l'ATLL, corrupció institucional i l'aigua més bruta i il.legal del món


Agbar -que gestiona il.legalment i contra sentència judicial l'aigua pública a Catalunya amb el recolzament dels governs sociovergents corruptes de la Generalitat- i Acciona es disputen la privatització de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que es portarà a terme després de les eleccions del 25-N si CiU no és tret del govern. En els despatxos de l'oligarquia es dirimeix una guerra d’interessos polítics i econòmics dels que tots volen sucar, amb la privatització d'un servei públic i el regal de la propietat del poble a la màfia corporativa del règim nazionalcatòlic.

Bauzá diu al TSJIB que no té poder, és a dir, que és un farmacèutic que fa de titella i cobra com a president

El president balear José Ramón Bauzá (PP) ha al·legat davant el Tribunal Superior de Justícia, per intentar salvar-se de la inhabilitació en el cas de la farmàcia de la que guanya milions cada any, que no té "potestats resolutòries" i que "el poder executiu de la Comunitat Autònoma no l'encarna el president, sinó que resideix en el Consell de Govern". Bauzá, segons ell mateix, just té atribucions de representació i de direcció, en aquest cas centrada en la "coordinació" de les funcions dels membres de l'Executiu. És a dir, que cobra milions d'arreu per fer de figurí i signar com un titella.

El temor de ser inhabilitat per ser -i cobrar- ensems com a president del Govern, com a diputat i com a titular de farmàcia ha suposat que Bauzá s'hagi autoretallat el poder perquè no se'l pugui comparar amb l'exconsellera socialista Aina Salom, que fou inhabilitada durant dos anys perquè era titular de Salut i d'una farmàcia.

La por de la inhabilitació ha suposat que Bauzá hagi presentat un escrit davant el magistrat del TSJIB Fernando Socías, ponent del cas Farmàcia -arran del contenciós interposat per l'esquerra-, en el qual afirma que "no existeix identitat entre les funcions i potestats atribuïdes per l'ordenament jurídic al president de la Comunitat Autònoma i les que s'atribueixen als consellers competents en matèria de sanitat".

Amb aquest raonament, Bauzá intenta desmarcar-se de la sentència del TSJIB sobre Aina Salom, en la qual s'afirma que no es pot ser membre del Consell de Govern i titular d'una farmàcia. Bauzá mira de fugir així dels efectes de la sentència i haver d'abandonar el càrrec de president. Segons el marratxiner, són els consellers els que dirigeixen i gestionen l'activitat administrativa en els seus sectors corresponents i assumeixen les responsabilitats inherents a tal direcció".

Això significa que Bauzá, que ha nomenat tres consellers de Salut aquesta legislatura, intenta situar-se per sobre del bé i del mal i, en conseqüència, pot ser titular de farmàcia i president alhora, perquè ell no té cap possibilitat, com tenia Aina Salom, "d'incidir, de manera directa i immediata sobre el contorn d'interessos econòmics que aquesta persona física va mantenir durant el temps que era càrrec públic en ser propietària d'una farmàcia".

Després, l'escrit d'al·legació de Bauzá fa una disquisició sobre les seves atribucions com a president del Govern i assegura que "falta aquesta connexió íntima i directa (que s'adverteix en el cas de la consellera de Sanitat) entre les funcions públiques atribuïdes i els seus interessos personals".

Així , afirma que "el president no té potestats resolutòries més enllà del nomenament i cessament d'alts càrrecs".

Per l'esquerra, la situació és molt diferent, perquè l'escrit en què Bauzá justifica que pot ser president i titular de la farmàcia implica que ha reduït el càrrec de cap de l'Executiu a una tasca purament representativa i formal, "la qual cosa no té res a veure amb la realitat. Bauzá ha donat la volta a la realitat del que és un president del Govern per justificar els seus negocis privats".

Per avui es preveu una escomesa molt forta contra el president tant per part del PSIB com de MÉS. Aquestes dues formacions ja han començat a preparar de manera conjunta l'escrit d'al·legació al presentat per Bauzá, a l'espera que sigui sentenciat a inhabilitació.

Àlex Calvo: 'La temptació d'Espanya d'emprar la força serà molt i molt gran'

La tensió entre els comandaments polítics dels mossos d'esquadra i els de la policia espanyola va íntimament lligada al procés d'autodeterminació, ens diu en aquesta entrevista Àlex Calvo, expert en seguretat i Defensa a Àsia-Pacífic i professor de relacions internacionals a European University. Calvo opina que hi ha un joc brut per despestigiar les institucions catalanes i que l'estat vol reduir els mossos d'esquadra a un cos folklòric. 'Veuen que Catalunya se'ls escapa poc a poc de les mans i opten pel joc brut en un intent desesperat de conservar la seva gran colònia', diu Calvo.

—Què n’opineu de la tensió actual entre policia espanyola i els mossos d'esquadra?
—Cal deixar clar que una cosa és el que puguin fer en aquests moments determinats responsables polítics espanyols i una altra els membres dels seus cossos de seguretat desplegats a Catalunya. Els primers veuen que Catalunya se'ls escapa poc a poc de les mans, i opten pel joc brut en un intent desesperat de conservar la seva gran colònia. Aquest joc brut inclou desprestigiar les institucions catalanes, i per sobre de tot els mossos d'esquadra com a estructura més visible i objectivament parlant més relacionada amb el fonament de tota sobirania, que és el monopoli sobre l'exercici legítim de la força. Els mossos són, sense cap mena de dubte, la principal estructura d'estat amb la que comptem. Són, a més a més, l'embrió del que serà l'altra gran estructura un cop recuperem la sobirania, les forces armades catalanes.

—I com ho veuen els agents de la policia espanyola i els de la guàrdia civil?
—Hi ha de tot. Molts tenen un grau d'arrelament notable i miren de mantenir-se al marge de picabaralles, limitant-se a fer la seva feina. Sense perjudici de que molts s'estimin més que Catalunya continuï dintre d'Espanya no estan disposats a cometre cap crim de guerra per a aconseguir aquest objectiu. Una cosa és sentir-se espanyol i una de molt diferent estar disposat a acabar davant d'un tribunal internacional, no tothom té vocació de màrtir. És més, molts ja han decidit o acabaran decidint quedar-se, tot i que naturalment adoptin una posició més aviat discreta en l'actual període transitori. El que no podem fer és esperar que pengin l'estelada al balcó.

—Com pot afectar aquesta tensió entre cossos policíacs el procés d'autodeterminació?
—La tensió va íntimament lligada al procés d'autodeterminació. Si s'acaba fent un referèndum d'autodeterminació, els mossos d'esquadra i les policies locals seran determinants per a garantir-ne la seguretat i manca d'incidents. Si finalment s'opta, com cada cop sembla més probable, per declarar parlamentàriament la recuperació de la sobirania, hauran de garantir la seguretat de les institucions durant uns dies molt intensos en que es negociarà el reconeixement del nou estat i en el que la temptació per part d'Espanya d'emprar la força serà molt i molt forta.

Arribat aquest punt és molt important que no es pugui produir un ‘cop de mà’ incruent per part de les forces espanyoles que els permetés imposar-se d'una forma relativament discreta. Si pel contrari, es veuen obligades a emprar obertament la força, la pressió internacional sobre Madrid serà prou gran com per a aturar-los. No oblidem que Espanya no pot tornar el seu deute nacional sense Catalunya, i que, com que és part de l'euro, no pot fer-ho imprimint moneda. Per tant, a canvi que ens en quedem una part hauran de cedir, perquè si cau Espanya arrossega tota la zona euro, i això les grans potències no ho poden permetre. Ara, per a arribar a aquest punt primer caldrà resistir uns dies.

—Com veieu el fet que el govern espanyol vulgui fer més visible i que tingui més presència la seva policia a Catalunya just en aquest moment?
—Forma part del que alguns diaris anglosaxons amb molt d'encert han anomenat ‘cansament mutu’. Els catalans ens hem cansat del règim autonòmic, per una sèrie de motius, que van de no poder agafar un avió a Nova York o un tren a París a no poder participar als consorcis Airbus i F-35, passant per la discriminació del català o la incapacitat de seguir polítiques pròpies en cap camp. Ara, hem de ser realistes i objectius i entendre que a l'altre costat també se n'han cansat d'aquest sistema autonòmic. En el seu cas perquè el consideren excessiu, i perquè en el fons sempre han sospitat que no era més que una excusa per a acabar mirant de recuperar la sobirania. El resultat però, és el mateix. Estem en una cruïlla on solament hi ha dos camins possibles: un estat unitari espanyol dintre de les seves actuals fronteres i la mort de Catalunya com a nació, o dos estats.

—Per què Madrid li dóna tanta importància a una presència més visible?
—Forma part de l'esforç per a recuperar el que consideren ‘terreny perdut’ o ‘cessions injustificades’. A nivell simbòlic volen que es noti que Catalunya és d'Espanya, mentre que a nivell funcional volen reduir els mossos a un cos folklòric, que acabaria essent absorbit. Una cosa que ha molestat molt a Madrid és la participació dels mossos en diverses operacions internacionals i l'entrenament conjunt amb forces d'altres països. Això dona visibilitat a Catalunya i reforça el prestigi de la policia del nostre país, i per tant és anatema per al projecte nacional espanyol, que passa actualment per recuperar tot el terreny perdut d'ençà de la mort de Franco.

—I la guàrdia urbana de Barcelona?
—Tot i que no se n'ha parlat gaire aquests dies, és responsable de tasques tant importants com la seguretat personal del batlle del Cap i Casal i la seva lliure comunicació amb l'exterior. Tant si hi ha referèndum com si s'opta per una declaració parlamentària, la guàrdia urbana de Barcelona tindrà un paper determinant per garantir que la recuperació de la sobirania arribi a bon port.

—Fins a quin punt es fa un ús polític en aquest sentit dels cossos de policia?
—Sóc una mica reticent a fer servir el mot ‘polític’ perquè hem entrat en una etapa on tant Catalunya com Espanya actuen cada cop més amb sentit d'estat. Les divisions entre partits donen lloc, amb tots els matisos que es vulguin, a l'emergència de dos blocs ben diferenciats. El que propugna la recuperació de l'estat català, o si més no l'oportunitat que el poble s'hi pronunciï, i el que malda per a conservar la possessió espanyola de Catalunya. Atès que Catalunya no té actualment forces armades, i que per part de l’estat espanyol no queda gaire bé davant la CNN fer servir les seves (poc operatives per altra banda), el xoc recau en gran mesura en els cossos de policia.

Nestlé es porta a Luxemburg la tresoreria i els crèdits d'Espanya

La multinacional sionista Nestlé s'ha dut tota la tresoreria de les seves empreses a Espanya al paradís de lladres i narcotraficants de Luxemburg. Si abans l'operativa estava centralitzada a la societat Nestlé Espanya, amb domicili a Barcelona, ​​a partir d'ara estarà en NTC Europe, una signatura amb seu al niu de lladres i feixistes, per les importants avantatges fiscals que ofereix a empreses i inversors a competència deslleial i frau amb els seus "socis" estafats.

El grup explica en els seus últims comptes que aquesta signatura "actua com centralitzadora de la tresoreria de les empreses del grup i associades a Espanya amb els seus corresponents despeses i ingressos financers, que es declaren igualment com operacions entre empreses associades, resultant en l'exercici 2011 un despesa amb un cost mitjà de finançament de 3,1%".

Fonts oficials de la multinacional suïssa han assegurat a aquest diari que "es tracta només d'un canvi operatiu i que l'objectiu no és buscar un estalvi d'impostos". Tanmateix, tots els experts consultats per aquest diari coincideixen a assenyalar que la mesura sí que permetrà a la companyia aconseguir un important estalvi en la seva factura fiscal.

"D'una banda, les societats espanyoles poden deduir a partir d'ara les despeses financeres derivades dels crèdits que els concedeixi la signatura luxemburguesa, però de l'altra, i gràcies a la favorable política tributària d'aquest país centreeuropeu, tot just hauran de pagar impostos allà pels interessos meritats", assegura un dels experts consultats per aquest diari.

Fonts de l'Administració tributària assenyalen a més la seva preocupació pel fet que aquest tipus de pràctiques s'està estenent cada vegada més entre els grups amb forta presència internacional. "Tradicionalment, les multinacionals que tenien una filial a Espanya materialitzaven una ampliació de capital quan aquesta necessitava finançament i recuperaven després els diners a través de la distribució de dividends. El problema és que, a causa de les favorables condicions fiscals que ofereixen, cada vegada més s'obren societats en la monarquia d'Holanda-seu i bressol de la l'organització terrorista i criminal de plutòcrates Bilderberg-o Luxemburg, desviant allà els beneficis o la tresoreria", asseguren.

Tot indica a més que Espanya no és l'únic país afectat per aquest tipus de pràctiques. De fet, Nestlé reconeix que el trasllat de la tresoreria al país de nazis i estafadors de Luxemburg és una cosa que s'ha dut a terme també en altres països.

A més de l'empresa Nestlé España, la companyia té també a la Península Ibèrica, entre altres, societats com Nestlé Purina Petcare (alimentació animal), Gelats i Postres, Comercial Gelats Nestlé, Davigel o Nestlé Portugal.

Estratègies tributàries

La generalització d'aquestes estratègies tributàries per les multinacionals ha portat ja al Ministeri d'Hisenda a reduir les deduccions per als propers anys i obligar-diferir seus beneficis fiscals a pròxims exercicis.

Tot això, mentre la jurisprudència donant-li la raó al Govern en considerar les representacions societàries d'aquests grups com establiments permanents, el que els obliga a tributar a Espanya en la quantia en què els correspon.

La polèmica generada al voltant d'algunes multinacionals estava centrada fins ara sobretot en el sector tecnològic-en companyies com Microsoft, Google, Yahoo, Dell, Hewlett Packard, Apple, Facebook o Amazon en relació als pocs impostos que paguen a Espanya-com un objectiu prioritari per a l'Agència Tributària (AEAT).

Tanmateix, i segons les fonts consultades, aquestes empreses no són les úniques que es troben indicades en vermell a l'agenda inspectores, ja que altres com la pròpia Nestlé, Coca-Cola, Carrefour o Ikea també aixequen les sospites d'actuacions en frau de llei per les operacions de fusions, reestructuracions i intercanvis d'actius entre societats de grups consolidats.

Finançament més favorable

En el cas de Nestlé, que en qualsevol cas manté la seu fiscal a Espanya i segueix tributant aquí, un altre tema important a tenir en compte és el possible estalvi en els costos de finançament. I és que amb l'aixeta del crèdit completament tancat aquí, Nestlé pot aconseguir a Luxemburg condicions més favorables per les seves operacions. I és que la companyia d'alimentació està obligada a buscar totes les vies d'estalvi possibles perquè, entre altres coses, no està immune a la crisi del consum a Espanya.

En aquest sentit, segons va anunciar el dijous de la setmana passada, la filial ha registrat la primera caiguda de vendes en molt temps al nostre país. La facturació de la companyia es va reduir un 1,5%, fins a 1.565 milions d'euros, cosa que, segons l'empresa, amb seu a Esplugues de Llobregat (Barcelona) és perquè "els consumidors han patit especialment i de manera generalitzada les greus conseqüències de la crisi, i han vist considerablement minvada la seva capacitat de compra ". La facturació total de la filial a Espanya es va elevar però un 1%, fins 2.107.000 gràcies a la venda de productes a altres societats del grup.

Els mitjans espanyols i la desitjada mort de Chávez

Vicenç Navarro: Aquest article critica l'orientació propagandística que la cobertura mediàtica de Veneçuela té en les pàgines de les majoria dels mitjans d'informació i persuasió espanyols, incloent El País. L'agressivitat dels mitjans contra Chávez va ser una constant durant el seu mandat, arribant a casos extrems, com en el cas d'El País, incompatibles amb un rotatiu que es presenta com a narrador objectiu i equilibrat de la realitat internacional. En la seva cobertura de la realitat veneçolana s'aprecia amb tota claredat que la seva vocació no ha estat la informativa sinó la propagandística, aconseguint nivells pamfletaris.

Un exemple d'això va ser la falsa fotografia del President Chávez entubat, digne de la premsa groga, ultrasensacionalista, encaminada a transmetre la notícia, segons sembla molt desitjada per aquell rotatiu, que el president Chávez s'estava morint. D'això fa ja diversos mesos. L'expressió tan grollera i vulgar de tal desig deshonrava a aquest rotatiu i li feia perdre la seva credibilitat, que ja és, en la seva cobertura de la realitat veneçolana, molt limitada. Aquesta fotografia, a més de transmetre la imatge que el president Chávez s'està morint, reflecteix una imatge que hauria hagut generar diverses reflexions.

La primera és que el més greu d'aquella fotografia no era que fos falsa. El Sr Chávez havia estat operat i, per tant, havia estat en situacions semblants a la que apareix a la fotografia. Encara que la fotografia publicada és falsa, podria haver estat real. Llavors, la pregunta és per què la van publicar? A més del missatge que es va intentar transmetre (mostrant que aquesta figura política estava agonitzant), es volia subratllar que això estava passant en aquell moment. La fotografia podria haver estat real, però el missatge hauria estat fals, ja que s'intenta subratllar la immediatesa de la seva mort (desitjada). I aquesta és la gran falsedat. Manipular imatges per arribar a una determinada conclusió.

El País ha estat constantment manipulant la informació sobre Veneçuela, falsejant la realitat diàriament. En un acte de militància, digna de millor causa, aquest diari ha estat donant notícies que no corresponen a aquella realitat. Dos columnistes clau han estat Moisès Naïm i Mario Vargas Llosa. El primer té un historial poc conegut a Espanya. Va ser ministre d'un govern veneçolà que durant el seu mandat va assassinar a més de 3.000 persones que van protestar per les polítiques d'austeritat i retallada imposades per tal govern, polítiques dissenyades en part per aquest personatge que es presenta com a defensor dels drets humans a Veneçuela.

Com a part de la seva militància, el Sr Moisès Naïm ha estat desinformant, presentant dades (mai fent referència a fonts creïbles), assenyalant, per exemple, que el dèficit públic és un 20% del PIB (quan en realitat és un 7%), o que el deute públic és elevadíssima (quan en realitat és un 38% menor que l'existent a la UE com a mitjana), o que la indústria petroliera ha col·lapsat (quan està produint al nivell acordat pel grup de països productors de petroli, OPEC), i així un llarg nombre de falsedats (veure el meu article La demonització de Chávez).

Una cosa igual ocorre amb els reportatges del Sr Mario Vargas Llosa, un altre "gran defensor dels drets humans", que mai ha dit res crític (a l'inrevés, ha estat laudatori) del govern Uribe de Colòmbia, un dels governs responsables de més assassinats polítics en aquell país.

Tal comportament d'El País perjudica enormement a la democràcia espanyola que necessita (per assolir el nivell de democràcia que Espanya mereix) tenir uns mitjans amb uns estàndards de rigor i objectivitat que avui no hi ha en la seva cobertura de la realitat veneçolana. Em dirà, amb raó, que aquest comportament no és únic d'El País. I això és cert. La cobertura d'aquella realitat per part dels majors mitjans d'informació espanyols és extremadament manipuladora i propagandística en la seva missió. És un dels casos més clars del caràcter profundament conservador dels mitjans d'informació espanyols, el que els transforma més en mitjans de persuasió que d'informació.

Però El País és el diari de major difusió a Espanya i, tot i que la seva línia editorial és clarament liberal (i neoliberal en les àrees econòmiques), té un prestigi merescut en moltes altres àrees per la seva serietat i rigor. Pel bé d'Espanya i la seva democràcia, encara pobra en qualitat, El País hauria d'interrompre la seva tasca militant i limitar-se a informar.

I ja que intenta inspirar a The New York Times (que és menys desequilibrat en la seva cobertura de Veneçuela que El País) li suggeriria que sigui molt més divers, publicant articles favorables a Chávez al costat dels més negatius (que són la gran majoria ). Arran de la mort real de Chávez, The New York Times va publicar un excel·lent article de l'expresident Lula, del Brasil, amb aquesta figura veneçolana, lloant-la. Per què El País no ho va fer també?

IU vol un Estat federal, republicà i cooperatiu per una sortida social al neoliberalisme

Els coordinadors generals d’IU d’Andalusia, Navarra, Aragó i d’Esquerra Unida i Alternativa, Diego Valderas, José Miguel Nuin, Adolfo Barrena i Joan Josep Nuet, respectivament, juntament amb el coordinador de la Presidència, José Manuel Alonso, i el responsable de Relacions Institucionals d’IU d’Aragó, Raúl Ariza, es reuniren a Saragossa per enmarcar el debat sobre el model d’Estat. Prèviament a la trobada, Valderas, Nuet, Nuin i Barrena han comparegut en roda de premsa.

Izquierda Unida ha iniciat el procés preparatori de la Conferència Federal sobre el Model d’Estat que defensa l’organització. Per a IU, el debat sobre el model d’Estat és un afer prioritari per abordar el futur del país i marcarà el treball de la formació tot l’any i inclourà la consulta a la militància, a simpatitzants, ciutadania i a la universitat.

“El model actual està varat, estancat la nostra formació no el comparteix”, ha assegurat Valderas per explicar que la conferència situa el debat en l’aposta d’IU d’un “Estat federal que doni una resposta social i solidària a la crisi, un Estat republicà, plurinacional que tingui capacitat de cooperació i solidaritat entre les Comunitats, entre els pobles”. “Un Estat cooperatiu que permeti una sortida solidària de la crisi econòmica”, ha apuntat.

Izquierda Unida entén que no es poden posar les bases per un nou Estat sense fer referència al model de finançament i aquest “no pot oblidar als ens locals.” “Cal un nou sistema de finançament autonòmic i municipal, perquè són l’arquitectura administrativa de l’Estat que el Partit Popular, com una ‘arna’, la corca”, ha assegurat Valderas.

En aquest sentit, el coordinador d’IU d’Andalusia ha denunciat la proposta del PP de reconduir la Constitució sense un procés constituent previ. “Ens vol portar a un escenari preconstitucional, a un municipalisme de tall franquista, que confronta amb els Estatuts d’Autonomia”, ha criticat per afegir que “les reformes del PP són com les 7 plagues, que corquen l’arquitectura de l’Administració Pública, de les institucions i dels drets de la ciutadania”.

Al respecte, i en relació amb la reforma proposada de l’Administració local, Valderas ha comentat que si aquesta tira endavant segons l’últim document conegut del Govern central, la Junta d’Andalusia presentarà recurs d’inconstitucionalitat i ha recordat que, tant l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia com el de Catalunya, són “molt municipalistes”.

Un Estat que representi i defensi a la majoria social treballadora


El coordinador d’IU de Navarra, José Miguel Nuin, ha destacat la importància del debat perquè “avui no hi ha un Estat que representi i defensi a la majoria social treballadora, perquè el que tenim ha estat segrestat pels interessos del capital, els mercats, i ha deixat òrfena a la majoria social d’un Estat democràtic que la defensa”.

“Per això –ha continuat Nuin- és necessària una resposta urgent social i política i aquí és on IU planteja el procés constituent, perquè després de la reforma de l’article 135 de la Carta magna ja no es pot apuntalar, hi ha que construir un nou model, una república”.

Quant a l’avantprojecte de llei de reforma de l’Administració Local elaborat pel Govern de Mariano Rajoy, Nuin ha denunciat que els Ajuntaments tornen a ser els més perjudicats i, afegit a la imposició del “dèficit zero”, el Govern els ofega de nou amb l’objectiu de privatitzar els serveis públics que aquests presten”.

Federalisme com a resposta a “la recentralització i preconstitució del PP”


“Front al projecte de recentralització i preconstitució del PP està el nostre projecte de model federal solidari, plurinacional i reconstituent”, ha explicat el coordinador general d’EUiA i diputat al Congrés, Joan Josep Nuet, per assegurar que IU vol liderar i prestigiar el model federal a Espanya en un moment de crisi social, institucional i democràtica.

“Són nous temps, de projectes comuns de convivència”, ha esgrimit. “La nostra proposta –ha explicat- és un model federal, de diàleg, en el que cada poble manté la seva identitat en un projecte comú”.

En aquest sentit, Nuet ha apostat pel federalisme d’IU com “la millor resposta a l’independentisme i al centralisme, que s’alimenten mútuament”.

Una "bruta dotzena" de pedòfils participa al Conclave vaticà

La Xarxa de Supervivents dels que Van patir Abusos per Sacerdots ha presentat una llista negra dels cardenals que "no van afrontar amb suficient rigor els casos de clergues pederastes, els van menysprear, van rebutjar reunir-se amb les víctimes i van criticar les investigacions periodístiques". Dels 115 electors, (que no han complert encara els 80 anys), només s'ha parlat aquests dies d'una dotzena de "papables", que per no pocs resultaran, paradoxalment, impapables, per haver estat defensors i còmplices dels capellans pedòfils, i per molts acusadors, particeps en els abusos. Aquests han resultat ser els noms més repetits dels corruptes capos vaticans a la premsa internacional:

Angelo Scola (72, arquebisbe de Milà, Itàlia, favorit de Ratzinger); Gianfranco Ravassi (70, ministre vaticà de Cultura, amic de Benet XVI); Donald Wuert (73, arquebisbe de Washington, USA); Siguin O'Malley (68, arquebisbe de Boston, EUA, defensor dels immigrants llatins); Odilo Pedro Scherer (63, arquebisbe de Sao Paulo, Brasil), Joao Braz de Aviz (65. Brasil. Prefecte per als Instituts de Vida Consagrada al Vaticà); Leonard Sandri (68, Argentina, Prefecte de la Congregació per a les Esglésies Orientals); Luis Antonio Tagle (55, arquebisbe de Manila, Filipines); Philippe Barbarin (63, arquebisbe de Lió, França); Peter Erdo (60, arquebisbe de Budapest, Hongria), Marc Ouellet (68, Canadà, que va confessar fa pocs dies: "Ser Papa seria un malson")...; Christoph Schönborg (68, arquebisbe de Viena, Àustria, exalumne de Ratzinger); Peter Turkson (64, Ghana. President del Consell Pontifici de Justícia i Pau); George Pell (71, Arquebisbe de Sydney, Austràlia).

Dotze dels cardenals que molts mitjans de comunicació han donat com "papables" no haurien de ser elegits per succeir Ratzinger. Així ho veu la Xarxa de Supervivents dels que van patir Abusos per Sacerdots (SNAP), una organització dels EUA que va divulgar recentment a Roma la seva llista negra de la "bruta dotzena", ja que "no van afrontar amb suficient rigor els casos de clergues pederastes, els van prendre importància, van rebutjar reunir-se amb les víctimes i van criticar les investigacions periodístiques".

Bertone és un del 'impapables' assenyalats pels Supervivents d'Abusos per Sacerdots


Entre els impapables assenyalats per l'esmentada Associació destaquen al Camarlenc, Tarcisio Bertone, secretari d'Estat de Benet XVI. La SNAP recordava, per exemple, que el cardenal Bertone va afirmar en el seu moment no creure que a un bisbe se li hagués d'exigir que denunciés a un sacerdot acusat d'abús sexual, perquè "si un sacerdot no pot confiar en el seu bisbe per por ser denunciat, significaria que no hi ha llibertat de consciència". A part d'estar acusat com capo dels assumptes més tèrbols de l'IOR o Banc Vaticà, tràfic de drogues i armes i blanqueig de diners de la màfia.

A Bertone el segueixen en aquesta llista el també cardenal italià Angelo Scola, el canadenc Marc Ouellet, el ghanès Peter Turkson, el mexicà Norberto Rivera Carrera, arquebisbe de Mèxic DF, amic de Marcial Maciel i còmplice en l'ocultació i defensa de cures pederastes; l'hondureny Oscar Rodríguez Madariaga, (que hauria afirmat: «Aniria amb molt de gust a la presó abans de fer mal als meus sacerdots, ja que jo no sóc un policia»). Els nord-americans Timothy Dolan (Nova York), Donald Wuerl (Washington) i Sean O'Malley (Boston), l'argentí Leonardo Sandri, l'australià George Pell, o el txec Dominik Duka...

Però també apareixen altres cardenals, com el també nord-americà arquebisbe de Los Angeles, cardenal Roger Mahony, la decisió d'assistir al Conclave a Roma ha desencadenat una cadena de crítiques entre els catòlics nord-americans. "La major part mereix un lloc en aquesta llista pel que han fet i altres pel que han dit", van declarar a Roma els responsables de la xarxa de víctimes esmentada. A Rivera, Pell, Dolan, O'Malley i Wuert els acusen de "ocultació de casos", al canadenc Ouellet de "negar-se a reunir-se amb víctimes i de negociar amb el cardenal escocès O'Brien" -que va renunciar després de ser acusat de «conductes impròpies» amb joves sacerdots-.

El nord-americà Dolan va idear pagar 20.000 dòlars als capellans pedòfils perquè abandonessin l'Església i almenys 12 van rebre els diners


Al cardenal italoargentí Sandri l'acusen d'estar "estretament lligat al polèmic cardenal Sodano" (degà del col·legi cardenalici, que va ser secretari d'Estat amb Joan Pau II), "un fer i astut defensor de Marcial Maciel", el fundador dels Legionaris de Crist que va violar nens, nenes i als seus propis fills amb el recolzament del criminal i feixista Wojtyla. De Marc Ouellet, president de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, assenyalen que el canadenc mantenia que "només el deu per cent de les acusacions contra la clergues pederastes eren certes", la qual cosa pera la secta de criminals i mafiosos seria -a part de no tenir cap prova- prou per disculpar els molts centenars de milers de crims denunciats i comprovats.

Van acusar així mateix a Scola d'haver tret importància a aquests casos i van recordar que, el 2010, en una homilia pronunciada a la basílica de Sant Pere, va dir, com "justificant la pedofília", que es donaven "també en diferents àmbits i categories diferents de persones". De Dolan van dir que "va idear" un pla per pagar 20.000 dòlars als capellans implicats en casos de pederàstia perquè abandonessin l'Església i que "com a mínim dotze sacerdots van rebre diners".

"Nosaltres diem que són els fets i no les paraules són els que protegeixen als nens i quan els bisbes fan comentaris públics que fereixen, causen més dolor a les víctimes", han precisat. El portaveu vaticà, Federico Lombardi, no ha tingut empatx en jutjar a aquesta Xarxa de Víctimes: "Coneixem la Xarxa SNAP des de fa molt temps, i no correspon a aquesta associació dir qui aneu al Conclave o qualificar els cardenals que es reuneixen".

Dues baixes forçades


Dos dels cardenals que podrien haver estat entre els electors del nou Papa ja s'han vist obligats a no assistir a Roma: el britànic Keith O'Brien, exarquebisbe de St Andrews i Edimburg, acusat de "comportament inadequat" cap a altres religiosos als anys vuitanta, i l'indonesi Julius Riyadi Darmaatmadja, per "motius de salut".