divendres, 13 d’abril de 2012

Willy Meyer: "Que es mantingui a presó a l’Isma i en Dani és propi de règims totalitaris com el franquista”

L’eurodiputat d'IU ha sol·licitat a la Comissió Europea que investigui "l'arbitrarietat i desproporcionalitat" de les detencions dels estudiants barcelonins i "la injustificada violació de drets" recollits en la Carta de Drets Fonamentals de la UE. Així de rotund s'ha manifestat l’eurodiputat d’Izquierda Unida, Willy Meyer, en valorar la injusta presó preventiva a la que estan sotmesos els estudiants Ismael i Daniel i per això ha sol·licitat a la Comissió Europea que intervingui en el cas exigint al Govern d’Espanya que vetlli pel compliment dels drets d’ambdós estudiants i que investigui la violació de la presumpció d’innocència.

D’aquesta manera Meyer, tal i com ja havia anunciat la setmana passada, s’ha dirigit a la Comissió Europea (CE) sol·licitant que s'investigui l’arbitrarietat i desproporcionalitat de les detencions i la injustificada violació dels drets d’aquests ciutadans recollits en la Carta de Drets Fonamentals de la UE. "No existeix cap tipus de justificació perquè, des del passat 29 de març, es mantingui empresonats a aquests dos estudiants sense permetre ni tan sols la llibertat sota fiança. Cap dels dos té antecedents penals i viuen amb les seves famílies, per la qual cosa no hi ha cap risc de fuga", ha senyalat Meyer.

"Així –ha continuat Meyer- mantenir en presó preventiva a l’Ismael i en Daniel no respon més que a una política deliberada d’atemoriment i criminalització de la legítima i necessària lluita dels moviments socials que, en un context de descontent social generalitzat, es mostren crítics amb la política de retallades i atropellaments socials que estan aplicant tant el Govern central com la Generalitat catalana".

"Malauradament, la presó d’Ismael i Daniel és més pròpia de règims totalitaris com el franquista que d’un Estat suposadament democràtic i demostren l’augment de la criminalització de les organitzacions socials a Espanya", ha afirmat el coordinador de Política Internacional d’Izquierda Unida.

Així mateix, l’europarlamentari ha sol·licitat a la Comissió Europea "la implementació de mesures efectives per a què el Govern d’Espanya garanteix i respecti la important labor de les organitzacions socials i l’exercici de drets democràtics bàsics com l’exercici de la vaga i la manifestació pacífica".

TVE va gastar 9 milions d’€ en programes taurins de 2007 a 2011

TVE es va gastar 9 milions d’euros en programes taurins, de producció pròpia i aliena, entre 2007 i 2011, segons la resposta del president de RTVE a una pregunta per escrit realitzada pel diputat del grup parlamentario d’IU, ICV-EUiA, CHA, Joan Josep Nuet. El diputat d'ICV-EUiA al Congrés, qui critica que el Govern del PP vol "mantenir el canal de subvencions i subsidis públics vers una festivitat que només ens genera ensurts a nivell internacional".

Les despeses reflecteixen el cost de la producció i emissió tant de l’espai 'Tendido Cero' com en els 'encierros' de Sant Fermí, que es divideixen en despeses alienes i pròpies. Així mateix, la resposta inclou les despeses en viatges i col·laboradors del programa de RNE 'Clarín' en aquests últims quatre anys, que ascendeixen a un total de 112.957 euros.

Quant al programa de La 2 'Tendido Cero', les despeses pròpies de la cadena han ascendit a 5,3 milions d’euros, mentre que les alienes representen un total de 606.564 euros. En total, la corporació ha invertit més de 5,9 milions d’euros en aquest espai dedicat al món del toro.

D’altra banda, en la retransmissió d' 'encierros' les despeses pròpies es van situar en 1,6 milions d’euros, mentre que les pròpies van ascendir a 1,3 milions d’euros. D’aquesta manera, RTVE va invertir un total de 3,04 milions d’euros en unes emissions que cada any van ser més costoses que l’anterior.

Tal i com explica Nuet en la pregunta parlamentària, RTVE va deixar de retransmetre corrides de toros l’any 2006 tot i que tant la ràdio com la televisió han seguit incloent continguts de temàtica taurina. "El fet que el Govern vulgui fer bandera defensora d’una activitat tan cruel com rebutjada socialment suposa un clar interès per mantenir el canal de subvencions i subsidis públics vers una festivitat que només ens genera ensurts a nivell internacional", criticava el diputat de L’Esquerra Plural.

Geli: Urdangarin intentà embutxacar-se 3 milions d'euros fent de Barcelona la “capital de l’esport”

Iñaki Urdangarin s’aprofitava de la seva posició per intentar aconseguir lucratius contractes amb les administracions públiques i reconegudes empreses privades i va oferir-li el projecte a l'aleshores consellera de Salut, Marina Geli (PSC), el 2006 o el 2007, per 3 milions d'euros però aquesta el va rebutjar. A través de Nóos, juntament amb l'exsoci Diego Torres, va beneficiar-se d'acords amb el PP de les Illes Balears i del País Valencià, entre d’altres, i també va mirar de fer-ho amb la Generalitat del tripartit. Matas va signar dos convenis amb Nóos pel patrocini de dos 'Illes Balears Forum'. El Govern del PP, a través d'Illesport i l'Ibatur, va abonar a Nóos 2,3 milions d'euros per ambdós esdeveniments. Foto: Juan Antonio Samaranch Salisachs i Urdangarín, al I Forum organitzat per Jaume Matas.

Així ho ha explicat la consellera de Salut en els set anys de tripartit, Marina Geli, qui va declarar dijous que van rebutjar un gran projecte global per convertir Barcelona en una “capital de l’esport” i pel qual Urdangarin volia cobrar tres milions d’euros. Geli va comparèixer com a testimoni a la seu de la Policia Nacional a Barcelona juntament amb una dotzena de persones davant del fiscal anticorrupció Pedro Horrach dins del cas Palma Arena.

Urdangarin li va oferir aquest projecte en una reunió i Geli el va rebutjar perquè no s'adaptava "a les prioritats" del seu departament en aquell moment. L'exconsellera no recorda si aquesta trobada amb el Duc de Palma va ser el 2006 o el 2007, quan Urdangarin suposadament ja es podria haver desvinculat dels seus negocis a través de l'Institut Nóos per indicació de la Casa Real.

Es tractava d'un ambiciós projecte global sobre salut i activitat física -que inclouria la celebració d'una gran cimera sanitària-, amb el qual Urdangarin pretenia contribuir a fer de Barcelona una "capital de l'esport". A més d'aquest projecte que mai va arribar a materialitzar-se, la Conselleria de Salut sí va subscriure un conveni amb Urdangarin el 2005 sobre sanitat i immigració pel qual la Generalitat va pagar 34.375 euros a l'Institut Nóos.

El Govern de Matas va pagar a Nóos per la presència del Comitè Olímpic en un fòrum

El Govern de Matas va pactar retribuir a l'Institut Nóos, l'entitat sense ànim de lucre d'Iñaki Urdangarín, per gestionar la participació del Comitè Olímpic Internacional (COI) a la II edició del Illes Balears Forum, una trobada sobre les sinergies turisme-esport celebrat a Mallorca a finals del 2006.

Joan Antoni Samaranch fill, membre del COI, va recolzar Urdangarín en el I Illes Balears Fòrum, el novembre del 2005 sense que es contemplés cap pagament a Nóos per aquesta presència. La participació del descendent de l'espanyol que va revolucionar els Jocs Olímpics també es va anunciar per a la segona i última edició de l'esdeveniment. No obstant això, els assistents a unes jornades molt devaluades en relació amb les de l'any anterior, asseguren que no va arribar a assistir. Si en l'edició de 2005 van estar Etoo, Nadal o el director del Tour, a més del propi Samaranch, a la del següent any l'esportista més destacada va ser l'alpinista Edurne Pasabán.

L'Executiu de Matas, que també apareix implicat en aquesta peça separada del cas Palma Arena per suposat desviament de fons públics, va signar dos convenis amb Nóos pel patrocini dels dos Illes Balears Forum. El Govern del PP, a través de l'Illesport i l'Ibatur, va abonar a Nóos 2,3 milions d'euros per ambdós esdeveniments.

El jutge retira a Jaume Matas la fiança de 2,5 milions d’euros

El jutge titular del jutjat d’instrucció número 3 de Palma de Mallorca, José Castro [a la imatge] ha decidit divendres retirar la fiança de 2,5 milions d’euros per eludir l’entrada a presó que havia imposat a Jaume Matas, expresident balear. El magistrat ha dictat, però, que 500.000 euros es traspassin a la secció primera de l’Audiència Provincial de Palma per cobrir la responsabilitat civil per la condemna imposada a Matas en el primer judici del cas Palma Arena.

Castro considera que ja no es mantenen les condicions per les quals la fiança va ser decretada el març passat quan Matas va ser condemnat a sis anys i dos dies de presó per delictes de malversació, prevaricació, falsetat documental i frau a l’administració per haver afavorit al periodista Antonio Alemany, que li escrivia els discursos i el lloava des de les pàgines de El Mundo. Alemany va ser condemnat a tres anys i nou mesos de presó per prevaricació, falsetat, malversació de fons públics i tràfic d’influències.

José Castro no ha retirat tan sols la fiança de Matas, sinó que també ha retirat les mesures cautelars que requeien sobre l’exdirector general d’Esports, José Luís “Pepote” Ballester, l’exportaveu del Partit Popular a l’ajuntament de Palma, Rafael Duran, i a un dels primers imputats en el cas Palma Arena, Miguel Ángel Rodríguez.

Cop d'estat militar a Guinea Bissau

Militars han donat avui un cop d'Estat a Guinea Bissau, segrestant a Carlos Domingos Gomes Junior, president interí i favorit per guanyar les eleccions al país. Soldats armats van atacar la residència de Carlos Domingos Gomes Junior (foto), en una incursió que hauria deixat un mort, segons va donar a conèixer l'emissora local RDP. Testimonis han afirmat que en la nit d'avui es van escoltar trets i explosions a la capital del país, Bissau.

Els militars van ocupar així mateix l'edifici de la ràdio estatal i la seu central del partit de govern PAIGC, segons ha informat la televisió de Portugal de l'antiga colònia.

A més, soldats s'haurien ubicat estratègicament en els principals punts de la capital.

En les eleccions presidencials de març no hi va haver cap candidat que aconseguís la majoria necessària per convertir-se en el successor de Malam Bacai Sanha, qui va morir el gener de diabetis. La segona volta, en la qual el favorit Gomes Junior havia d'enfrontar a l'opositor Kumba Yala, estava prevista per al 29 d'abril.

Yala, qui prèviament va donar una conferència de premsa, va recomanar a altres candidats que no fessin campanya prèvia als comicis. L'opositor, que té una estreta relació amb els militars, havia dit que boicotejaria l'elecció per les irregularitats registrades.

Des de la seva independència de Portugal el 1974, Guinea Bissau ha estat moltes vegades escenari d'aixecaments i cops d'Estat per part dels militars. Cap president ha complert del tot els cinc anys de mandat.

El país africà, que té costa sobre l'oceà Atlàntic i se situa entre Senegal i Guinea, és extremadament pobre i ocupa un dels últims llocs en l'índex de desenvolupament de les Nacions Unides.

Guinea Bissau és la segona nació de l'oest d'Àfrica en patir un cop militar en les últimes setmanes. El 22 de març un grup de soldats amotinats va enderrocar el president de Mali, Amadou Toumani, mentre al nord del país, Azawad, rebels tuaregs i islamistes han proclamat la independència.

Després de la pressió dels països veïns i de la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (ECOWAS) els militars van aplanar el camí per a un govern de transició civil.

Puig recol·loca l’excap dels Mossos Rafael Olmos, repressor dels antibolonya

El polèmic exdirector dels Mossos d’Esquadra durant l’època del tripartit, Rafael Olmos [a la imatge], cessat el 2009 per la duríssima repressió de la manifestació anti-Pla Bolonya, ha estat recol·locat dins del departament d’Interior, com a “facultatiu de l’escala de suport del cos de Mossos d’Esquadra, seguretat viària". Olmos ja va estar al centre de la polèmica l’octubre passat quan l’Oficina Antifrau va investigar les irregularitats en el procés de selecció de la plaça de tècnic de seguretat viària a la que optava i el departament d’Interior va haver d’aturar el concurs.

Rafael Olmos va ser cap dels Mossos d’Esquadra fins el març de 2009 quan la policia catalana va reprimir durament la manifestació anti-Pla Bolonya, agredint a més de 30 periodistes i diversos vianants amb total impunitat. Olmos va ser cessat fulminantment per l’aleshores conseller d’Interior, Joan Saura (ICV), i dos mesos després va ser recol·locat al capdavant de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, l’escola de Mossos, passant a cobrar 65.000 euros anuals dels 90.000 que percebia com a director del cos armat.

Un any més tard les denúncies sindicals van aturar un altre intent de recol·locar Olmos, per a qui s’havia creat una plaça a Interior sense requeriments, cosa altament infreqüent. L’arribada de CiU va ser una nova oportunitat per al qui també havia estat director del Servei Català de Trànsit, i va ser ratificat en el càrrec d’assessor del conseller per a projectes transversals. Un any després, al desembre de 2011, va ser destituït per Felip Puig.

Toxo: Els PGE mereixen "una gran resposta ciutadana"

El proper 1 de maig suposarà un "fita" en la resposta dels sindicats a la política del Govern de Mariano Rajoy. Així, ho ha assegurat el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, que considera que "els pressupostos generals de l'Estat (PGE) mereixen una resposta amplia de la ciutadania".

Per Toxo els pressupostos del Govern i la reforma laboral que s'està tramitant, i si no es canvia, deixarà a la gent en una situació de quasi absoluta desprotecció, són motiu més que suficient per donar "una gran resposta ciutadana".

Sobre els efectes de la reforma, que la ministra d'Ocupació ha xifrat en 10.000 nous llocs de treball gràcies al nou contracte per a emprenedors, Toxo ha dit que "si aquest era tot l'efecte que la ministra esperava aconseguir, no mereixia una reforma de tal intensitat", al que ha afegit que cada mes es formalitzen a Espanya un milió de nous contractes.

Sobre el diàleg amb el Govern i la patronal, Toxo ha assenyalat que la carta que el Govern ha enviat als sindicats remetent al Ministeri d'Ocupació suposa "la primera vegada" després de la configuració del nou Govern, "sense que s'ha dignat a rebre encara que sigui només a efectes protolocarios a les majors organitzacions sindicals del país".

L'Àrea de Joventut d'IU llança la campanya "Les nostres retallades seran amb #guillotina"

L'Àrea de Joventut d'IU llança una campanya, a través de les xarxes socials, per la regeneració democràtica i per una transformació del model d'Estat reivindicant una alternativa republicana, els eixos fonamentals siguin el desenvolupament d'una democràcia participativa i l'establiment d'un sistema amb plena justícia social. Sota el lema "Els nostres retallades seran amb #Guillotina", i el hashtag #Guillotina l'Àrea de Joventut d'Esquerra Unida ha llançat a través de les xarxes socials una nova campanya amb motiu del 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la II República.

Segons els i les joves d'IU "La campanya denuncia l'actual situació de crisi, de mancances democràtiques, d'imposicions de mesures neoliberals per part d'Europa i els mercats, de retalls, d'eliminació de drets, de creixement de les desigualtats i de desigual repartiment de la riquesa que patim el 99% de la població".

Per l'Àrea de Joventut "a això se suma l'actuació de la Casa Reial que resulta inacceptable, ja que no es coneixen els comptes privades dels membres de la Casa Reial, ni tampoc hi ha totes les dades sobre la transferència de diners públics que rep aquesta institució". Aquest any ha estat la primera vegada en què aquesta institució ha publicat una part del seu pressupost, però són evidents les mancances democràtiques de control i auditoria d'aquesta institució.

Com expliquen dins dels objectius de la campanya "el més greu de tot és que ha quedat palesa la connivència de part dels que han vingut ocupant les institucions de l'Estat amb interessos diferents a les i els de la majoria social, i la Casa Reial cap visible i símbol de l'actual model, que ha demostrat estar totalment allunyat de les demandes i reivindicacions de la majoria de la població i sota els mateixos interessos empresarials i bancaris que regeixen les institucions. "Per als i les militants joves d'IU "no hem d'acceptar una Constitució que implica una Prefectura d'Estat imposada mentre que els drets socials i econòmics recollits en la Carta són 'paper mullat'".

Així mateix, entenen que les reunions de la Casa Reial, i la seva figura màxima, el Rei, amb grans empresaris, banquers i poders religiosos, són una exemple de com des d'aquesta institució es "defensen els interessos de la minoria tant dins com fora de l'Estat Espanyol". "D'altra banda -expliquen des de l'Àrea- no hem vist al monarca reunit amb alguna de les milers de famílies desnonades, amb alguna persona dels més de 5 milions d'aturats i aturades o amb alguna persona del 99% afectada pels milionaris retallades i reformes que eliminen drets i ens condemnen a pitjors condicions de vida. "

Des Joventut expliquen l'ús del elements gràfics de la campanya, entre els quals destaca una guillotina: "És evident que aquesta institució és símbol de l'actual sistema i símbol dels interessos d'aquest 1% privilegiat. D'aquí l'ús simbòlic de la guillotina , per expressar la nostra indignació amb la Casa Reial i per reivindicar un model d'Estat republicà, perquè cal superar una Monarquia que representa la figura més arcaica dels elements reaccionaris de l'Estat Espanyol".

Finalment, l'Àrea de Joventut posa en valor l'alternativa, la III República, com a sortida social a la crisi, en la línia de la campanya "Per la III República" llançada per IU.

PSC, ICV-EUIA, ERC i SI demanen una comissió sobre els instruments antiavalots dels mossos d'esquadra

Els 4 grups parlamentaris han presentat la Proposta de creació d'una "Comissió d'estudi sobre els instruments i les mesures a aplicar per a la garantia del dret a la manifestació i a la seguretat". Segons els diputats Joaquim Llena (PSC), Jaume Bosch (ICV-EUIA), Oriol Amorós (ERC) i Josep Lopez Tena (SI), portaveus dels seus respectius grups a la Comissió d'Interior del Parlament "la Comissió tindria com objecte l'estudi de la utilització de bales de goma i de gasos lacrimògens o d'altres mitjans antiavalots utilitzats pel Cos de Mossos d'Esquadra així com les mesures que ha d'aplicar el Departament d'Interior per garantir el dret de manifestació de la ciutadania". Foto: Pancarta desplegada avui a la Facultat de Física per l'alliberament dels empresonats pel 29-M.

Fa uns mesos, han recordat, el Parlament va rebutjar amb els vots de CIU i PP la proposta de creació d'una comissió d'estudi sobre les bales de goma, demanada pel PSC, ICV-EUIA, ERC ,SI i el PP, que en el Ple va modificar la seva posició, impedint així que la petició fos aprovada. La petició recollia la demanda d'entitats com STOP Bales de Goma o Justícia i Pau.

Segons els grups signants, "la mort d'un noi a Bilbao per l'impacte d'una bala de goma i les persones ferides a la manifestació de Barcelona el dia 29 de març pel mateix motiu o la utilització per primera vegada en molts anys de gasos lacrimògens el mateix dia 29 de març pels Mossos d'esquadra, atorguen una nova i dissortada actualitat a la petició". "Seria inexplicable", han afegit, "que CIU es tornés a negar a que el Parlament de Catalunya, que és expressió de la sobirania del poble català, pugui estudiar l'ús de determinats mitjans antiavalots per part del Departament d'Interior i més quan el Govern basc ha decidit prohibir les bales de goma a partir de l'any 2013 després de la mort produïda a Bilbao".

NYT: L'economia espanyola pot caure en fallida per la mala gestió de Merkel

L'economia espanyola pot ser la propera a caure per culpa de la mala gestió de la crisi del deute feta per Alemanya, diu el New York Times en un editorial titulat 'Una sobredosi de dolor', al qual reclama més suport al creixement i menys mesures d'austeritat. El diari nord-americà carrega contra la política de Merkel i els seus aliats del PP europeu de fer pagar els deutes als països 'asfixiant el creixement econòmic', i diu que si la cancellera alemanya continua pressionant en aquest sentit, empenyerà a la fallida de l'economia espanyola.

Considera que l'austeritat, la 'cura prescrita' per Merkel per a tot, no funciona per a res. Insisteix que després de setmanes d'una calma fictícia i malgrat les injeccions de liquiditat del Banc Central Europeu, els estats han tornat a la recessió, la desocupació continua augmentant i les previsions del dèficit han empitjorat. 'Els mercats del deute estan especialment nerviosos per Espanya i Itàlia, dues de les majors economies d'Europa', afegeix.

'Un cicle destructiu que sempre va a la baixa'


Recorda el 25% de desocupació que hi ha a l'estat espanyol i avisa que es podria arribar a 'nivells més alts de misèria' per l'austeritat recollida en els pressupostos presentats pel govern espanyol després de l'oposició de la UE a les peticions de més flexibilitat fiscal. També considera que els objectius de dèficit --del 5,3% per al 2012 i del 3% per al 2013-- són inassumibles, encara que es compleixi de manera rigorosa amb el pressupost, ja que les previsions més optimistes calculen que l'economia espanyol es contregui prou d'un 2% aquest any. 'I com més es contregui el PIB d'Espanya, més cauran els ingressos, que requeriran més retallades pressupostàries. Es tracta d'un cicle destructiu sempre a la baixa', alerta.

'Estafar la força de treball del demà per a pagar la bombolla immobiliària d'ahir no té cap sentit econòmic'

El diari considera que, tenint en compte que cada economia europea té problemes diferents, els remeis també han de ser-ho. En el cas espanyol, el deute del sector públic és dels més baixos, però ha de reduir el deute privat arrossegat per l'esclat de la bombolla immobiliària, que a més va fer que els banc demanessin ajuda al govern.

Sense bones opcions per a reduir el dèficit, Rajoy ha proposat un seguit de 'males mesures', com són retallar les polítiques actives d'ocupació, la sanitat, l'educació o la inversió pública, necessària per a millorar la competitivitat. 'Estafar la força de treball del demà per a pagar la bombolla immobiliària d'ahir no té cap sentit econòmic', diu. I considera que les retallades s'haurien pogut evitar si Merkel hagués reconegut que per a restaurar la competitivitat al sud d'Europa cal 'més inversió en reformes i creixement i una focalització menys obsessiva en l'aritmètica del dèficit a curt termini'.

Els neonazis del PP europeu volen equiparar la nuclear amb les renovables

Quatre països amb governs neonazis de la Unió Europea (UE) redoblen obertament la seva aposta per l'energia nuclear i reclamen més ajudes per desenvolupar-la, equiparant-la a les energies netes amb tot la desimboltura, demagògia i cinisme habitual. El Regne Unit, França, Polònia i República Txeca volen que l'energia nuclear rebi les mateixes subvencions que les renovables i demanen que l'energia atòmica s'inscrigui en la categoria de "tecnologies amb baixes emissions" i rebi per això el mateix foment que la solar o l'eòlica. La màfia europea no s'en recorda ja de Fukushima (foto): ells tenen avions privats per fugir si cal...

El demanen en un escrit enviat a Brussel·les i citat avui pel diari alemany "Süddeutsche Zeitung" davant la reunió de ministres d'Economia i Energia de l'UE que es celebra la propera setmana al Parlament europeu.

Si el PP europeu que domina el Parlament té en compte la comanda, Europa subvencionaria a mitjà termini tant la construcció de plantes nuclears com la venda d'energia atòmica, com passa ara amb les renovables.

El projecte va en contra del que ha passat a Alemanya, on el govern d'Angela Merkel va decidir abandonar per complet l'energia atòmica després de la catàstrofe a la planta japonesa de Fukushima.

"Equiparar l'energia atòmica amb les renovables implicarà subvencions milionàries per a la qual nuclear", va advertir Tobias Münchmeyer, expert d'energia de Greenpeace. L'ecologista va demanar "no cedir davant aquest cavall de troia dels països nuclears".

El diari també cita a un diplomàtic britànic contrari al pla, perquè implicaria "un poderós impuls a l'energia atòmica i, alhora, que caiguessin les inversions en les renovables".

A la pràctica, en els quatre països signants del text hi ha noves plantes nuclears previstes o en construcció. Només al Regne Unit s'estan construint quatre reactors.

La decisió estarà en mans del comissari d'Energia de la UE, Günther Oettinger. En diàleg amb el "Süddeutsche Zeitung", s'ha mostrat "disposat a debatre determinades opcions".

RU: Bombes fètides contra la població


Especialistes britànics han elaborat una nova arma per combatre protestes, manifestacions i disturbis urbans. Es tracta de bales tan fètides que ningú pugui resistir la seva terrible fetor. Ara la Policia del Regne Unit podrà reprimir protestes, com les ocorregudes a l'estiu de 2011 al nord-est de Londres contra la política feixista del baró Cameron de l'illa i la vella monarquia imperial, defecant la ferum aristocràtica sobre la seva ciutadania pauperitzada per la corrupció.

El nou líquid creat en un laboratori del Ministeri de l'Interior britànic va ser elaborat especialment per utilitzar-lo en projectils fètids per dispersar disturbis. En el futur pròxim els policies britànics estaran armats amb aquest mitjà.

Aquest projectil irritant, anomenat DIP per les sigles en anglès (Discriminating Irritant Projectile), es troba en la fase final de desenvolupament i el Ministeri de l'Interior vol que sigui el substitut de les bales actuals plàstiques, bales de goma o dels gasos lacrimògens. L'olor seria tan pestilent que els afectats haurien de canviar-se de roba perquè no podrien suportar la pudor i la gent no podria romandre al seu costat.

La fórmula del líquid oliós es guarda en secret. Tot i així, segons va confessar un dels inventors, la idea de la nova arma li va venir durant la visita a uns lavabos públics d'una estació londinenca en hora punta.

La germana d'Esperanza Aguirre 'assessora' de l'Ajuntament per 46.625 euros a l'any

'L'agència de col·locació PP' segueix treballant a tota màquina. En la loteria de familiars populars col·locats en suculents llocs ha tornat a sortir agraciada Esperanza Aguirre, que ara veu com la seva germana Cristina acaba de rebre un càrrec a dit d'assessora a l'Ajuntament de Madrid. La cortesana germana de la comtessa Aguirre serà 'assessora' de la regidora Almudena Maillo per la quantitat de 46.625,5 euros.

Els gestos de nepotisme segueixen aflorant al Partit Popular després que Mariano Rajoy guanyés les eleccions generals. La llarga llista de familiars col·locats en càrrecs públics afegeix ara a un altre familiar de la feixista comtessa Aguirre, que ja va col.locar el seu fill 'assessor' al Ministeri d'Economia.

L'agraciada amb el regalet de Nepote és Cristina Aguirre que ha estat elegida com un dels dos assessors que pot col·locar a dit cada regidor de l'Ajuntament de la capital. Ha estat 'seleccionada' per Almudena Maillo, regidora del districte d'Hortaleza, que va ser posada per la Botella després que Alberto Ruiz-Gallardón abandonés l'Alcaldia per esdevenir ministre de 'Justícia'.

Les caramboles post-Gallardón
La marxa de Gallardón, i amb ell alguns dels seus fidels regidors, va suposar una sèrie de caramboles que va propiciar l'entrada a l'Ajuntament d'alguns candidats de la llista que s'havien quedat sense butaca. Un d'aquests endarrerits va ser Almudena Maillo, una aguirrista que havia començat la seva carrera precisament com a assessora de la lideressa en la seva primera legislatura. Aguirre fins i tot va signar com a testimoni en el seu casament, el 2004. Després de passar per alguns càrrecs importants -tots a dit- a la Comunitat de Madrid.

Un nou cicle
Ara, com a regidora de la capital, Maillo ha donat inici a un nou cicle nomenant a la germana de la presidenta com la seva assessora. Cobrarà per això 46.625,5 euros a l'any, aproximadament la meitat del que guanya l'edil. "Buscava un perfil de periodista, per relacionar-se amb els mitjans de comunicació i redactar notes de premsa. Coneixia a Cristina Aguirre, em va enviar el seu currículum i em va quadrar. Ella ha treballat en l'agència Efe, a Antena 3, al Grup Zeta, a El Mundo TV... Just ara estava de baixa de maternitat", ha explicat Maillo a El País.

La llista de premiats
Malgrat les rivalitats passades, la victòria de Rajoy ha suposat una bicoca per a la família d'Aguirre, que ha vist també com el seu fill Álvaro era nomenat assessor del secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz. La llista del nepotisme popular és bastant llarga i en ella podem trobar el cunyat del ministre Arias Cañete, al concunyat de Cristobal Montoro, a l'exdona de Rodrigo Rato, a la 'núvia' d'Alberto Núñez Feijóo o a la filla de Eduardo Zaplana.

Nepotisme frustrat
Però per sobre d'aquests hi ha altres nomenaments familiars més famosos, sobretot per la indignació ciutadana que van provocar, com el del marit de Soraya Sáenz de Santamaría, Iván Rosa, fitxat per Telefónica com Urdangarín. Altres col·locacions, com la del marit de Cospedal o el germà d'Álvaro Nadal a Red Eléctrica, van ser anul·lades davant el malestar social generat, així com la de Ricardo Cospedal (germà de la presidenta de Castella-La Manxa) per 'dirigir' la Fundació Carolina, un cau de corrupció i espoli de diner públic.

Professors als EUA castigaren un alumne discapacitat amb 31 descàrregues elèctriques i 7 hores de tortura

Un nou i impactant vídeo emès aquesta setmana mostra com uns mestres en l'Estat de Massachusetts, al nord-est dels Estats Units, castigaven a un dels seus alumnes amb problemes d'aprenentatge amb 31 descàrregues elèctriques. Aquest criminal acte va tenir lloc al "Judge Rotenberg Center" a Canton, on els mestres apareixien rient mentre li subministraven les descàrregues a Andre McCollins de 18 anys d'edat, durant més de set hores. L'estudiant va estar tres dies en coma, a causa del terror que va viure.

Tot i que aquest crim va passar fa una dècada, el 2002, va ser mostrat el dimarts en un tribunal als afores de Boston, malgrat els intents de la institució per suprimir-lo.

El vídeo ha estat emès aquesta setmana, després que un jutge de la Cort Suprema anul·lés una sentència anterior que prohibia la seva difusió en públic.

Tot va passar perquè Andre no volia treure's l'abric quan els professors l'hi van exigir. La mare de McCollins, Cheryl McCollins, va denunciar a la institució i a tres dels seus empleats per l'acte de violació perpetrat contra el seu fill.

"Mai vaig inscriure el meu fill perquè fos espantat, aterrit i maltractat pels seus mestres", ha afegit.

El Judge Rotenberg Center és una escola per a nens discapacitats, inaugurada el 1971 amb la suposada fi de corregir a nens problemàtics, i des de llavors és ben conegut pels mètodes nazis que utilitza, molts dels quals inclouen càstigs físics.

Miralles emplaça el Govern a trencar amb “el pacte dels insensibles” amb el PP

El vicepresident d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha presentat en la sessió del ple d’aquesta tarda les resolucions del grup parlamentari roig i verd, a més de posicionar-se respecte a les presentades per altres grups. Miralles ha dit que la coalició donarà el seu vot favorable a totes les que defensen “l’ocupació digne, la igualtat d’oportunitats, la universalitat de drets... que posen l’economia al servei de les persones” i s’ha referit a les del PSC, ERC, SI, “bona part de les de Ciutadans i algunes del PP”, tot i senyalar el PP per la seva “doble moral i cert cinisme”.

Així, el diputat d’esquerres s’ha referit a la reforma laboral aprovada pel Govern del PP i que ara el grup ‘popular’ català en vulgui pal·liar les conseqüències amb una resolució: “Vostès obren la ferida, després la suturen, però volen que creixi la malaltia... Quina barra!”, ha etzibat Miralles deixant clar que aquesta la votaran en contra com les presentades per CiU, a qui ha retret el seu “menyspreu a la cambra en un debat tant important”. Amb l’únic que el Govern obtindrà el suport d’ICV-EUiA serà amb el pacte fiscal.

D’altra banda, Miralles ha esmentat les resolucions pròpies del grup roig i verd. La primera té a veure amb Europa, defensa un altre model que passa per canviar tractats i objectius pressupostaris i ICV-EUiA ha instat al president Mas “a demanar canvis en la política europea a aquells que prenen les decisions i amb qui comparteix escons en el Parlament Europeu”.

La coalició també demana canvis en les polítiques del Govern espanyol en el camí de “modificar allò que afecta a les persones i al bé comú” i per “repartir de manera diferent”. Així, el vicepresident del grup d’ICV-EUiA ha rebutjat els pressupostos generals de l’Estat per “les conseqüències socials, la recentralització i pel que afecten a Catalunya” a més de carregar contra la reforma laboral del PP i denunciar la criminalització que se’n ha fet de la vaga general del 29-M.

Per tot això, el diputat d’ICV-EUiA ha emplaçat CiU i el seu govern a “donar un missatge nou ara que encara tenen l’oportunitat” i trencar amb “el pacte dels insensibles” que tenen amb el PP: “Facin un canvi de rumb en la reforma laboral, en l’amnistia fiscal, en l’impost a les grans fortunes”, ha insistit Miralles mirant directament al president Mas, a qui ha reclamat una nova política d’ingressos. “La seva política d’austeritat ha fracassat: creix l’atur, es contrau la demanda i no compleix amb el dèficit”, ha continuat, acusant-lo també de “mantenir el patiment de les persones, les grans absents del debat d’ahir i d’avui”.

En conseqüència, ICV-EUiA demana al Govern “un canvi de rumb per la reactivació de l’economia” i proposa “un nou pacte fiscal de rendes” per poder donar suport als serveis públics.

En aquest punt, Miralles ha ironitzat que quan es tracta d’impostos, a CiU “els hi surt el classisme i no el bé comú” i els ha recriminat que “enlloc de fer pagar a qui més té, retallin a tort i a dret”. I ha senyalat el diputat convergent Antoni Fernández Teixidó per a sobre “presumir que ‘el govern dels millors’ renuncia a la política d’ingressos”. Per la seva part, ICV-EUiA ofereix “concertació, diàleg i pacte per a crear ocupació i invertir en equipaments sanitaris i salut”.

Miralles ha acabat valorant que el debat en aquest Ple ha estat “útil” i destacant que el seu grup ha presentat “alternatives” mentre “altres s’han mantingut en silenci”, en referència al Govern de CiU a qui considera “embarrancat”.

El coordinador general d’EUiA i vicepresident d’ICV-EUiA ha volgut dedicar les seves darreres paraules als estudiants de Física de la UB Isma i Dani, detinguts el 29-M i en presó preventiva des de fa 15 dies: “Els volem a casa”.

La premsa italiana denuncia les bales de goma a Barcelona

El diari de referència a Itàlia, La Repubblica, alerta en un article del perill de les bales de goma que disparen els mossos d'esquadra a Barcelona. Sota el títol 'Vacances a Barcelona? Et pot costar un ull de la cara', el rotatiu entrevista Nicola Tanno, un dels tres italians que han perdut un ull a la ciutat, i que és fundador de l'associació Stop Bales de Goma. Això és una bufetada al discurs feixista de l'alcalde Trias (CiU) sobre "la mala imatge de la violència a l'estranger", on el que es ressalta no és la normal resposta de la ciutadania davant els abusos del neofeixisme espanyol, sinó la brutal i arbitrària repressió de les forces al servei de la dictadura.

Tanno també és impulsor d'una campanya que s'ha posat en marxa per sensibilitzar l'opinió pública italiana sobre el cas de tres ciutadans d'aquell país que els últims anys han perdut un ull a la capital catalana per bales de goma disparades per la policia. La campanya, amb recollida de signatures inclosa, també s'adreça a les institucions italianes perquè s'interessin per la qüestió i reclamin una investigació a fons dels fets i responsabiitats.

La campanya explica que des de la dècada de 1990 vint-i-cinc persones han perdut un ull per culpa dels projectils de goma disparats per la policia catalana, sis dels quals aquests últims tres anys. I tres són ciutadans italians, el 50%: 'Cap d'ells no sap qui va prémer materialment el gallet, i per això hi ha el perill que les denúncies interposades s'arxivin i els crims dels mossos quedin impunes', s'hi afirma. I s rebla: 'Anar a Barcelona pot ésser una gran experiència, però cal estar alerta. Les vacances et poden costar un ull de la cara.'

La NASA reconeix un monòlit de pedra a Mart

Mentre nombrosos observadors van creure que es tractava d'un monòlit realitzat artificialment, l'agència nord-americana assegura que és una formació rocosa, amb forma geomètrica. Es tracta d'un monòlit perfecte sobre la superfície de Mart que recorda l'obra d'Arthur C. Clark, 2001 Una Odissea espacial.

Les fotografies de la càmera d'alta resolució "Hirise" instal·lada a la sonda de la NASA 'Mars Reconnaissance Orbiter' van ser difoses a l'agost de 2009 per la web italiana web Lunar Explorer Itàlia, i mostraven un objecte de forma rectangular enmig d'un paisatge desolat del planeta Mart. La NASA va reconeixer les imatges de la pàgina italiana i la seva autenticitat. Si bé per a uns es tracta d'un monument realitzat per éssers intel·ligents, per a altres es tracta d'una "casualitat".

Mentre nombrosos observadors van creure que es tractava d'un monòlit realitzat artificialment, els científics de la NASA a través de la sonda de la NASA 'Mars Reconnaissance Orbiter' van reconèixer que podria ser una formació rocosa, encara que amb formes geomètriques molt definides que podria donar "proves "de l'existència d'una antiga civilització marciana.

No obstant això, estranya que el monòlit es trobi enmig d'una zona totalment plana i desèrtica de Mart i que aquesta roca hagi quedat fora de l'abast de l'erosió. Segons estimacions, podria tenir una alçada de diverses desenes de metres.

L'investigador de la Universitat d'Arizona, Jonathon Hill, ha tret importància i ha dit que l'objecte en qüestió no és més que una roca sense misteri algun. I que a més ni tan sols és rectangular.

Segons el científic, la resolució de la càmera no és suficient per confirmar aquesta hipòtesi. "Quan la resolució és massa baixa com per resoldre un objecte aquest tendeix a semblar rectangular, perquè els píxels de la imatge són quadrats", puntualitza Jonathon Hill.

Espanya superarà els 5,6 milions d'aturats el primer trimestre

L'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de l'any llançarà 394.000 aturats més, fet que elevarà la taxa d'atur al 24,6% i el nombre de desocupats a més de 5,6 milions de persones, nova xifra rècord, segons les previsions d'Analistes Financers Internacionals (Afi) i la patronal de grans empreses de treball temporal (AGETT). D'acord amb els seus càlculs, si la població activa es manté estancada, es destruiran 436.000 llocs de treball en el primer trimestre, amb una caiguda interanual de l'ocupació del 4,3%, el que situarà el volum total d'ocupats en 17,37 milions, la xifra més baixa des del segon trimestre del 2003.

Segons el 'Avanç del Mercat Laboral' que elaboren Afi i AGETT, l'estacionalitat favorable del període primaveral hauria de compensar en els propers mesos de manera parcial el deteriorament de l'ocupació que s'espera en els sectors més afectats per la retallada de la despesa pública.

L'informe conté a més un apartat en què s'analitza l'evolució dels costos laborals. Entre 2008 i 2011, aquests es van incrementar un 8,6%, amb un repunt del 8,7% en el cas dels costos salarials i del 8,3% en els altres costos, en què s'inclouen les indemnitzacions per acomiadament.

El 2011, els costos laborals van créixer un 2,2%, a un ritme inferior al dels anys precrisi (4,6% de mitjana entre 2001 i 2007), amb un augment del 2,1% en els costos salarials i del 2,7% en els altres costos.

Des de 2001, els costos laborals a Espanya s'han elevat un 48%, de manera que el cost laboral per hora treballada ha passat de 13,2 euros el 2001-19,6 euros el 2011.

Les comunitats amb majors costos laborals per hora amb País Basc (23,6 euros per hora), Madrid (21,9 euros), Navarra (21,3 euros) i Catalunya (21 euros), mentre que les que presenten els menors costos són Canàries (16 euros), Extremadura (16,6 euros) i Galícia (17,1 euros per hora).

Avui cassolada a L'Hospitalet pel Canal de la Infanta

La plataforma ciutadana, que lluita per a salvar les restes del Canal de la Infanta i afectats per l'urbanització de l'antiga Caserna de la Remunta, s'afegeix i dona suport a la mobilització popular organitzada per l'Assemblea 15M i l'AVV de Remunta-Famades contra els plans d'urbanització de la zona. El proper divendres 13 d'abril a les 17.30 h. s'ha convocat a la ciutadania a una cassolada i taller de pancartes als jardins del Canal de la Infanta (C/ Álvarez de Castro amb Av. Josep Tarradellas a l'Hospitalet), amb les quals mostrar a l'administració local l'oposició frontal dels veïns respecte el que significaria la pèrdua de les restes del Canal de la Infanta i de l'última zona verda de la zona en benefici d'una urbanització totalment forassenyada econòmica i socialment parlant.

L'Ajuntament de l'Hospitalet, tancat en banda davant de les reivindicacions veïnals, pretén tirar endavant amb el projecte d'urbanització de 800 habitatges malgrat l'oposició de la ciutadania i la seva demostrada inviabilitat econòmica.

Aquest esdeveniment organitzat conjuntament per l'Associació de Veïns Remunta-Famades-Solanes, l'Assemblea 15M L'H i Protegim el Canal de la Infanta i batejat com a “Remunta Verda”, tindrà la seva continuació el matí del dissabte dia 14 d'abril a les 11h. on es continuarà amb el taller de pancartes i es procedirà a la seva penjada pública.

Amb tot, l'oposició veïnal i de les plataformes que lluiten contra el projecte que l'Ajuntament està entossudit en continuar malgrat la voluntat popular, es basa en tota una sèrie de fets que l'administració local no pren en cap consideració, però que en aquests moments de duríssima crisi econòmica i de brutals retallades socials creiem de vital importància per a no hipotecar encara més el futur de la ciutat. Els detallem a continuació:

És un projecte basat en un model de finançament del “totxo”. Financem el projecte en base a l'especulació immobiliària. Traiem aprofitament econòmic dels habitatges (inclús dels de protecció oficial) per tal de un cop venuts poder fer equipaments i serveis per la ciutadania. Aquest model econòmic i de finançament ens ha portat, en gran part, a l’actual situació de crisis. L’habitatge és un dret, no una mercaderia.

El projecte te un nul control sobre els tipus d’habitatge de construcció oficial que es farà, els pisos seran de compra o de lloguer segons la voluntat de l’empresa constructora, i no depèn de cap òrgan democràtic el fet d’escollir un tipus o un altre de protecció oficial. La protecció oficial de compra dóna nul·la facilitat d’accés a l’habitatge. La decisió lloguer-compra la prendran empreses segons criteris de lucre interns i no basats en necessitats reals de la ciutadania.

Abertis preveu que totes les autopistes espanyoles seran de pagament el 2020

El president d'Abertis i cap del govern d'Artur Mas, Salvador Alemany, ha afirmat que preveu que la totalitat de la xarxa espanyola d'autopistes i autovies serà de pagament a finals d'aquest decenni. En l'acte de presentació del llibre "Les autopistes d'Espanya", Alemany ha explicat que, tenint en compte la situació econòmica i l'ajust pressupostari actual, és "necessari" un model "harmònic" de tarifació de les autopistes espanyoles. "No es pot regalar l'ús d'infraestructures de gran capacitat, si no és impossible que el sistema funcioni", ha declarat Alemany, que ha afegit que el canvi de model és "inevitable".

A més, Alemany ha subratllat que en els últims anys s'han comès "errors", com els anomenats peatges ombra o la construcció de vies alternatives gratuïtes a prop d'autopistes de peatge: "Aquests conceptes, afortunadament, ja s'han acabat a Espanya", ha afirmat el soci de Florentino Pérez i que, amb La Caixa, té paralitzades les obres de les carretera NII per tal de lucrar-se amb els peatges-que Ciu ha pujat dues vegades, fins al 8% en un any d'espoli-i els morts de la via amb més mortalitat d'Espanya.

A l'acte ha assistit també el secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat, Damià Calvet (CiU), que ha qualificat el model de tarifació actual de "divers i asimètric" i ha recordat que Catalunya, juntament amb la Rioja, són les úniques comunitats autònomes que compten amb més quilòmetres d'autopistes de pagament que lliures.

"El tema de les autopistes és extremadament sensible a Catalunya", ha dit, i ha recordat que 475 quilòmetres de la xarxa catalana d'autopistes són de pagament davant dels 335 quilòmetres lliures.

Calvet, a més, ha afirmat que les administracions públiques "no poden mantenir" el nivell d'inversió realitzat durant els últims anys en aquest àmbit, pel que ha advocat per la col · laboració publicoprivada.

Concretament, ha demanat la implantació de l'Eurovinyeta, l'harmonització del sistema de tarifació i la recerca de noves fórmules de finançament d'aquestes infraestructures.

Tenim un govern de còmic.