dilluns, 22 d’agost de 2011

Miralles insta el Govern espanyol a "que s'atreveixi a pujar els impostos als més rics i es deixi de posar pegats"

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha criticat avui la “tebiesa” de les mesures anunciades pel Govern del PSOE per tal de frenar el dèficit. Miralles ha instat l’Executiu central a que “s’atreveixi d’una vegada a pujar els impostos als més rics i es deixi de posar pegats” i s’ha referit a la possibilitat que es recuperi l’impost de patrimoni senyalant que “per fi se’n adonen que va ser un error aplicar una exempció del 100%, però ara s’imposa anar més enllà de la restitució de l’impost de patrimoni per aconseguir més ingressos públics”.

El diputat d’esquerres ha recordat que la seva formació defensa, com ho fan els sindicats, que a més del de patrimoni s’implanti de nou l’impost de successions i donacions, i ha reclamat també una fiscalitat progressiva i que es combati el frau fiscal. “El Govern ha de ser valent i demanar sacrificis als qui més tenen perquè de moment només demana moderació salarial als treballadors i ja prepara una nova tanda de mesures per flexibilitzar els contractes a temps parcial”.

Pel que fa a una mesura que ja ha estat aprovada pel Govern espanyol, Miralles ha qualificat “d’enganyifa” la rebaixa del 8 al 4% de l’IVA per a la compra de vivendes noves, una mesura que al seu parer només beneficia la banca: “ni els treballadors de la Construcció, ni la ciutadania ni les constructores hi guanyen, aquesta rebaixa només afavoreix les entitats financeres, que una vegada més no posen res”, ha sentenciat.

Un altre malbaratament especulatiu "Nazional": Aeroport d'Osca al juliol: 15 viatgers!

Se'n recorden de l'aeroport buit de Castelló, made in Fabra-Camps-PP, i el de Ciutat Real, made in Bono-PSOE, i l'AVE morta de Toledo a Albacete, del mateix pare Bono, amb el seu cost malbaratat en milers de milions d'euros i les caixes d'estalvis que els van finançar espoliades per PP-PSOE?: Doncs l'aeroport d'Osca està clínicament mort. El passat mes de juliol, en temporada turística alta, només quinze viatgers van passar per l'aeroport d'Osca Pirineus. L'aeròdrom d'Osca (foto) es va inaugurar fa quatre anys i va costar a les arques públiques aragoneses 40 milions d'euros.

L'escassa rendibilitat ha posat en escac el seu funcionament. El passat hivern la principal companyia que va operar a les instal.lacions, Pyrenair, cancel tots els seus vols. La companyia estava especialitzada en oferir paquets turístics amb vol i accés a les estacions d'esquí aragoneses.

Des que Pyrenair va deixar d'operar a Osca Pirineus, l'aeroport arriben viatgers amb comptagotes. No obstant això Aena va decidir mantenir el personal de l'aeroport al voltant d'una vintena però el nombre d'operacions és mínim. Només s'utilitza per avions privats o per aerotaxis, no hi ha vols regulars. També ha funcionat un vol setmanal Osca - Londres, que ha estat contractat pel Govern d'Aragó.

El futur de la infraestructura està de moment en l'aire. Abans de les eleccions, es proposat la creació d'una societat integrada pel Govern aragonès i l'Ajuntament d'Osca i amb la col.laboració del Ministeri de Foment.

CCOO reclama mediació judicial obligatòria en casos de desnonaments

Els desnonaments d'inquilins que no poden pagar el lloguer o les quotes de la hipoteca s'han fet molt més visibles els darrers mesos amb les accions que tenen com a finalitat evitar que es facin efectius. Fins i tot, els Mossos d'Esquadra han demanat que no s'informi del dia i l'hora en què tindran lloc els desnonaments per evitar aquest tipus de resistència.

Des que va començar la crisi, al 2007, s'han produït més de 300.000 execucions hipotecàries a tot l'Estat, i la tendència va en augment, segons les darreres dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En el primer trimestre de l'any, informa aquest organisme, s'han desallotjat 15.491 famílies, cosa que suposa un increment de gairebé un 37% respecte del mateix període de l'any passat. És per això que el sindicat CCOO ha emès aquest dilluns un comunicat en què reclama "una resposta urgent per aturar els desnonaments i garantir el dret a l'habitatge de les persones".

Per a CCOO, la mediació i l'arbitratge dels jutges permetria "establir fórmules adaptades a les circumstàncies en cada cas", cosa que hauria de "donar sortides econòmiques viables a unes famílies sobreendeutades, prevenir l'exclusió social i residencial i evitar la conflictivitat que s'està produint darrerament en els desnonaments". En qualsevol cas, la mediació que proposa CCOO hauria de garantir els drets fonamentals de les persones i el dret a l'habitatge. I se suggereixen diverses mesures: "l'establiment de noves condicions de terminis i interessos, el lloguer amb opció de compra, la dació de l'habitatge en pagament del deute, la transformació en llogater de l'antic propietari a una renda de lloguer assequible, etc."

Des del sindicat, recorden que la impossibilitat de fer front al pagament de la hipoteca comporta el desnonament i la pèrdua de l'habitatge. Si això succeeix, i el valor de l'adjudicació de l'habitatge no cobreix el deute, la persona titular o els seus avaladors han de respondre amb els seus ingressos i béns, presents i futurs, davant de l'entitat financera. "L'ordenament jurídic espanyol no dóna cap altra solució al sobreendeutament familiar", conclouen, i provoca una situació "molt injusta i perversa", que "aboca a l'exclusió social a les persones que han perdut l'habitatge".

Per una altra banda, des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) insisteixen que una de les seves demandes principals és la dació en pagament retroactiva, que l'organització va impulsar a través d'una iniciativa legislativa popular (ILP) al Congrés, juntament amb altres entitats. Segons informen des de la PAH, el Congrés ha rebutjat fins a quatre vegades la dació en pagament. Ara la cambra tramita la ILP, que continua malgrat els entrebancs. Al juliol, la Mesa del Congrés va encarregar un segon estudi jurídic sobre la matèria, que no podrà ser evaluat fins al setembre a causa de les vacances del mes d'agost.

La PAH ha convocat una manifestació en diverses ciutats de l'Estat per al 25 de setembre, per tal d'exigir la dació en pagament retroactiva i el desbloqueig de la ILP. A més, es demanarà una "moratòria dels desnonaments per motius econòmics mentre les entitats financeres continuïn acumulant milers de pisos buits que no estan complint la seva funció social", així com la reconversió dels habitatges buits i executats en un "parc públic de lloguer social".

Senador rus reconeix que la família reial líbia és darrera els "Rebels"

El cap del Сomité d'assumptes internacionals del Senat rus, Mikhaïl Marguélov (foto), ha declarat avui que la presa de la capital líbia no significa el desenllaç de la crisi que enfronta Líbia: "Es necessita entaular negociacions entre tots els sectors de la societat líbia, inclosos els ex seguidors de Gaddafi, l'oposició rebel, representants de la família reial i la comunitat d'emigrants libis", que són els oligarques libis a l'exili a Suïssa i el Regne Unit.

"La presa de la capital líbia pels rebels no significa ni de bon tros el desenllaç de la crisi. L'experiència de les revolucions demostra que és més fàcil prendre el poder que retenir-lo", va dir Marguélov a RIA Novosti.

El senador ha recordat que la crisi líbia revesteix un caràcter polític i que per tant no s'aconseguirà solucionar amb mètodes militars.

Va assenyalar que la comunitat internacional necessita una Líbia democràtica i predictible, el que s'aconsegueix mitjançant la unitat entre les diferents forces opositores.

En comentar les informacions que els rebels libis es van apoderar de gairebé un 95 per cent del territori de Trípoli, capital del país, el senador va afirmar que "falten poques hores perquè acabi la fase militar del conflicte".

Chàvez qualifica de cínics els EUA i l'OTAN a Líbia

El president de Veneçuela, Hugo Chávez, acusa els EUA i els seus socis europeus de la massacre que duen a terme a Líbia per apoderar-se dels recursos del país àrab: "Els governs democràtics europeus, no tots, i el govern suposadament democràtic dels Estats Units, estan demolint Trípoli amb les seves bombes", va dir Chávez ahir durant una missa ecumènica per la seva salut en el palau presidencial de Miraflores a Caracas.

Va afegir que l'OTAN, amb la ajuda de les tropes monàrquiques estan avançant cap a Trípoli i, sota el pretext de salvar vides, està duent a terme una massacre a Líbia.

"Estan produint una massacre i excusant-se que ho fan per salvar vides. Quina barra, quin cinisme! És l'excusa per envair, per prendre un país i les seves riqueses", va destacar el mandatari veneçolà.

Segons el president veneçolà, les forces de l'OTAN estan bombardejant escoles, hospitals, cases, centres de treball entre d'altres i que ja no explica res sobre el que fa a Líbia.

"Avui van tirar no sé quantes bombes. Estan caient ja de manera descarada i oberta, ja ni tan sols es molesten a explicar res, sobre escoles, hospitals, cases, centres de treball, fàbriques i camps agrícoles", va assenyalar Chávez.

JMJ Madrid: Els pelegrins de botellón orinant en fonts...


Els pelegrins de la JMJ es van muntar una bona festa bevent i embrutant-ho tot, fins i tot es va poder veure algun pixant en una font, mentre que la policia feia la vista grossa i només es dedicava a perseguir els laics per tot el centre per apallissar-los...

Entrevista a Juan Torres (ATTAC): Cop d'estat mundial de la banca (2)

Golpe de estado mundial de la banca - Entrevista a Juan Torres Parte 2/2 from wifiteam on Vimeo.


Entrevista a Juan Torres (ATTAC): Cop d'estat mundial de la banca (2). Vídeo en castellà.

Espanya: Hisenda no som tots: Encara hi han classes!


Les actuacions de l'Agència Tributària l'any passat van suposar un 23'7% més de recaptació que el 2009, en total uns 10.043 milions d'euros. Però, i el que segueix amagat? TV3 a 30 minuts ho va deixar molt clar: Hisenda som els d'abaix, els altres s'ho monten molt bé.

Fa unes setmanes, Wikileaks prometia revelar la identitat de milers de titulars de comptes suïssos ocults. Va prometre noms i cognoms. Deu ser un llistat similar al que la Hisenda espanyola va rebre de les autoritats franceses l'estiu passat amb 695 denuncies. Una base de dades obtinguda per un antic empleat empipat d'un banc suís, que la va vendre a les autoritats alemanyes i franceses i treu a la llum el que tothom sap però que els governs corruptes de dretes europeus no volen veure: Que les grans fortunes -les dels mateixos que governen- mantenen els seus diners al marge del fisc.

Objecte circular d'origen desconegut, al mar Bàltic: Un OVNI?


Oceanólegs suecs s'han topat amb un objecte d'origen desconegut en el fons de golf de Botnia, al mar Bàltic. Dipositat a uns 100 metres de profunditat, la troballa té forma circular i fa uns divuit metres de diàmetre.

El conegut investigador Peter Lindberg estava buscant un vaixell de càrrega enfonsat quan el seu sonar identificar una cosa estranya. Alguns experts afirmen que és molt probable que es tracti d'una nau extraterrestre, mentre que altres opinen que probablement no sigui res més que una formació geològica.

Una marca trepitjada al costat per tal d'uns 300 metres de longitud li fa suposar a l'investigador que l'objecte va poder arrossegar aquesta distància pel fons marí abans de detenir-se. Lindberg va confessar que al llarg dels seus 18 anys de treball mai havia vist res semblant.

Les imatges del sonar no són suficients per determinar l'origen de la troballa. Mentrestant, Lindberg no es va mostrar disposat a realitzar una investigació per falta d'interès i dels mitjans necessaris.

No obstant això, l'escassa profunditat a la qual es troba l'objecte permetria sondejar el misteri sense massa dificultats.

Hi ha la lluita de classes darrera de la violència urbana?

La violència en les grans urbs inquieta els alemanys: Els cotxes segueixen cremant a Berlín i la Schanzenfest, la festa de carrer anual de l'escena autònoma d'esquerra hamburguesa, torna a acabar en tumults. Cinc policies van resultar ferits i trenta-una persones van ser arrestades a Hamburg.

Tots els estius, des de 1988, té lloc a Hamburg una pintoresca festa de carrer a l'avinguda Schulterblatt i les seves senderes adjacents, atraient a milers de persones al veïnat de Sternschanze amb el seu basar, les seves ofertes gastronòmiques, artesanals i musicals. El que distingeix a aquest esdeveniment, conegut com Schanzenfest, de les festes d'altres sectors de la ciutat, és el vernís polític que li donen els seus organitzadors: membres de l'escena autònoma d'esquerra hamburguesa, simpatitzants de l'anarquisme com a moviment social i residents amenaçats amb veure's expulsats del seu barri per l'encariment dels lloguers.

Des de 2003, la festa transcorre sense sobresalts durant el dia, però acaba amb tumults quant es fa de nit. I la Schanzenfest d'aquest 20 d'agost no ha estat l'excepció. El ja tradicional enfrontament entre la policia local i els revoltosos, majoritàriament joves, va començar poc abans de la mitjanit, després que contenidors d'escombraries fossin incendiats i que la façana d'una entitat bancària fora agredida amb pedres i ampolles. Emmascarats van encendre foc davant del banc i van intentar obrir la porta fins que van intervenir els agents de l'ordre. Cinc policies van resultar ferits i trenta-un persones van ser arrestades.

Encara que aquests disturbis van causar menys estralls que els de 2010, ni als 2.100 agents -reforçats per efectius de seguretat d'altres Estats federats- ni els tancs amb canons d'aigua utilitzats van poder evitar que almenys quatre vehicles policials patissin seriosos danys i un cotxe de luxe cremés en flames. El fet que el nombre de ferits es reduís a menys de la meitat aquest any tampoc va dissipar la preocupació que aquest incident sembra entre els alemanys. I és que, en aquesta oportunitat, l'enrenou a Hamburg ve precedit per la sistemàtica i perllongada crema d'automòbils a Berlín.

Tement per la pau social

Potser molts s'hagin acostumat a la refrega de la Schanzenfest com es van habituar també als tumults que sacsegen la capital alemanya cada 1 de maig. Però, després de les protestes violentes i els actes de vandalisme que es van veure a Gran Bretanya recentment, no són pocs els que es pregunten si l'impuls destructiu que ve deixant onerosos rastres als carrers de les urbs germanes més grans pot intensificar-se fins posar en perill la pau social a tot el país. La pròpia Angela Merkel, cancellera d'Alemanya, va comparar el que passa a Berlín amb els disturbis de Londres i fins amb els de París del 2005.

En el seu article Bretxa social a Berlín: el mur invisible, publicat al setmanari Der Spiegel, Tijs van den Boomer comenta que encara es desconeixen els motius darrere dels 300 cotxes cremats a Berlín i els 200 que han cremat a Hamburg. Tot i que pot tractar-se de piròmans sense agenda política, imitadors sense res millor a fer i fins de persones intentant estafar les seves asseguradores, les autoritats consideren als autònoms de l'escena esquerrana com els primers sospitosos, observa el periodista, preguntant-se si hi haurà alguna cosa de cert en que els cotxes en flames són el signe d'una nova lluita de classes.

Polítics tan oposats com Wolfgang Bosbach, de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), i Dieter Wiefelspütz, del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), van coincidir en descriure els atacs pirotècnics de Berlín com incipients formes de terrorisme, encara que només Bosbach es va atrevir a esmentar els primers atemptats del desaparegut grup terrorista Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF) com a antecedent. Mentrestant, la vicepresidenta de la policia berlinesa, Margarete Koppers, assegurava que "l'escena clàssica de l'extrema esquerra ni està darrere dels fets ni els aprova". Però, llavors, a qui oa què es pot atribuir aquesta violència?

¿Menys barris rics, més barris mixtos?

Van Boomer descriu en el seu text la transformació socioeconòmica dels veïnats de Berlín, el seu aburgesament, com un dels detonants de les friccions que tenen lloc entre grups socials contrastats en aquesta ciutat. Els joves professionals que guanyen bé s'assenten en determinats barris, atrets sobretot per la seva vida nocturna, l'entreteniment proporcionat pels artistes i la varietat culinària oferta pels immigrants que van arribar abans, atrets pels lloguers baixos. Amb el pas del temps, el perfil de la zona es transforma, la poma s'encareix, i els seus habitants previs es veuen marginats, primer, i expulsats, després.

Atès que aquest fenomen té lloc també en alguns sectors d'Hamburg, es pot pensar que la crema de cotxes forma part d'una estratègia per evitar l'aburgesament de certs barris? Van den Boomer no arriba tan lluny, però, jutjant pels exemples d'integració social harmoniosa que ha vist a la capital d'Alemanya, conclou que és la convivència de grups amb trets socioeconòmics diferents en els veïnats i no la separació dels barris rics i pobres el que pot contribuir a un desenvolupament positiu de la ciutat. No obstant això, adverteix que, per la seva històrica prosperitat econòmica, el costat occidental de Berlín té major probabilitat de practicar "experiments urbans" amb més èxit que el costat oriental.

Àngels Martínez Castells: La salut i la sanitat en temps de crisi (2 vídeos)


Parla l'economista Àngels Martínez Castells de l'actual crisi i de com afecta a drets fonamentals com la Sanitat pública: "No són bons temps per drets, però la lluita per un altre món possible passa, necessàriament, per aconseguir, consolidar o millorar, segons les condicions de cada país, un servei públic de salut que garanteixi millors condicions de vida, autonomia i solidaritat per a totes les persones, sense excepció de classe, gènere, edat o ètnia. La salut no pot ser una mercaderia a l'abast només dels rics: la salut democràtica d'un país es mesura també per les menors desigualtats en salut i la major equitat econòmica i social".


Vídeos cedits per Libre Red.