dissabte, 23 de febrer de 2013

Moscou: "La protecció contra asteroides s'ha de crear a nivell internacional"

El viceprimer ministre de Rússia, Dmitri Rogozin, ha declarat avui que cal desenvolupar un sistema internacional de defensa contra els asteroides sota els auspicis de l'ONU: "Aquest sistema ha de ser internacional en els aspectes tant tècnic com polític. Cal estudiar la seva creació en el marc de l'ONU ", ha dit. Ahir Medvédev i Fidel Castro van parlar, entre altres temes, del bòlid que va caure a Rússia sense previ avís ni haver estat detectat fins a la seva arribada a l'atmosfera, massa tard per actuar.

Cal buscar possibilitats per canviar la trajectòria d'un cos espacial perillós o destruir mentre es troba a gran distància de la Terra. Cap país del planeta, ni els EUA, ni Rússia, ni qualsevol altre, té actualment la capacitat tècnica per fer-ho, ha afegit.

Les Tropes Espacials i de Defensa Antiaèria no poden complir aquesta missió, perquè "no miren cap amunt, sinó cap avall", per detectar els probables llançaments de míssils, va explicar Rogozin.

El 15 de febrer, un meteorit de uns 17 metres de diàmetre va caure a la regió russa dels Urals. No va causar víctimes mortals, afortunadament, però més de 1.500 persones van necessitar assistència mèdica per l'explosió dels vidres i van ser danyats molts edificis. Van saltar vidres de les finestres en més de 5.000 habitatges.

Medvédev i Fidel van parlar del bòlid dels Urals i el fracking

La recent caiguda d'un meteorit als Urals va ser un dels múltiples temes que Dmitri Medvédev va tractar amb Fidel Castro durant una trobada que tots dos van sostenir a l'Havana a la nit de dijous a divendres, segons va revelar el primer ministre rus en una entrevista amb els mitjans cubans. Va ser la segona trobada de Medvédev amb el líder històric de la revolució cubana. La primera va tenir lloc el 2008, comando va visitar l'Havana en qualitat de president de Rússia.

Otegi: "Sortu neix amb la violència dels Estats vigent"

La cadira buida d'Arnaldo Otegi és una de les imatges més significatives del congrés constituent de Sortu, la formació abertzale que estrena legalització amb el seu secretari general a la presó de Logronyo. Les assemblees locals que han precedit a la cita que Sortu celebra avui al palau Baluard de Pamplona han triat l'exportaveu de Batasuna com a líder del partit i ha estat una carta seva la que ha inaugurat la cita.

En la seva missiva, Otegi demana a la militància un canvi d'estratègia més enllà de "la desaparició de la lluita armada", encara que afirma que "Sortu neix en un estadi on encara segueix vigent la violència dels estats, que constitueix l'origen del conflicte polític encara no resolt, ja que segueixen negant a Euskal Herria la condició de nació".

El missatge d'Otegi, llegit per Karmele Aierbe davant d'una gran imatge del nou líder de Sortu, atribuïa a més la legalització de la sigla al treball de la mateixa esquerra abertzale, que segons Arnaldo Otegi ha generat "les condicions suficients com perquè l'Estat consideri que la seva posició ilegalizadora li generaria aquí i ara més costos que beneficis".

Otegi incideix que Sortu apareix "com a fruit d'una nova relació de forces i la utilització revolucionària de la legalitat burgesa que ens ha permès fer aquest pas" i marca les pautes de la qual, segons ell, ha de ser la nova estratègia de la esquerra abertzale en el sentit de "articular majories nacionals i de progrés en la mesura que contribueixin a anar assolint els objectius d'una Euskal Herria independent i socialista". En aquest sentit, la carta d'Otegi avala l'estratègia d'acords portada per l'esquerra abertzale que ha portat a constituir aliances amb Eusko Alkartasuna, Alternatiba i Aralar que s'han substanciat en coalicions electorals com Bildu per les eleccions forals i municipals de maig de 2011, Amaiur en les generals de novembre de 2011 o EH Bildu en les últimes autonòmiques basques.

Després de la salutació d'Otegi, el plenari del congrés ha aprovat a porta tancada les ponències polítiques i d'estatuts, que han estat elaborades després d'un debat de 4 mesos per assemblees locals en què han participat uns 6000 militants. Els documents s'han aprovat en menys d'una hora amb una àmplia majoria.

Posteriorment, el congrés confirmarà la nova direcció que deixarà la secretaria general fins que Otegi surti de presó. Noms de veterans de l'extinta Batasuna com Joseba Álvarez, Rufi Etxebarria, Joseba Permach o Juan José Petrikorena estaran en un Consell Nacional que presidirà el parlamentari d'EH Bildu Hasier Arraitz.

La corrupció a les Illes, a la BBC

Després de dedicar aquests últims mesos alguns reportatges a la corrupció al País Valencià, la BBC es fixa avui en les Illes, i repassa casos com l'escàndol que implica Iñaki Urdangarin i la monarquia espanyola, el Palma Arena i l'Andratx. El periodista Tom Burridge destaca que una tercera part dels casos destapats a l'estat espanyol se centren a les Illes, recull el testimoni de veïns de Palma i destaca les protestes de la societat contra la corrupció.

Informa de la declaració al jutge, avui, d'Urdangarin, acusat de lucrar-se a través d'una empresa que 'va fer cobraments massius als governs valencià i balear per a l'organització d'esdeveniments esportius'.

Destaca que la construcció 'es troba en el cor de la majoria de casos de corrupció', com ho exemplifiquen el Palma Arena i l'Andratx. I diu que el fet curiós del cas Andratx 'és que el conservador Partit Popular, que governava aleshores, va ser posteriorment reelegit'.

'Hi va haver un moment que el 10% del parlament balear estava implicat en diversos casos d'investigació', diu l'advocat Juan Carrau en el reportatge. I es defineix 'relativament optimista' perquè troba que cinc anys enrere era 'inimaginable' que molts d'aquests casos sortissin a la llum.

La BBC també es fixa en el cas Bárcenas i la implicació del partit del govern espanyol. I destaca que cada cop hi ha una demanda més forta perquè hi hagi una regeneració democràtica a l'estat.

Felip Puig dóna ordres de mentir sobre el ‘fracking’ i vincular-lo al "dret a decidir"

Felip Puig demana als seus càrrecs públics que per defensar els projectes de fracking al·leguin la necessitat de «conèixer», d’«aprendre» i el dret a «decidir». Aquests consells són en el document que el Departament d’Empresa i Ocupació on s'ha col.locat Felip Puig –on no hi consta cap signatura– ha enviat a diversos càrrecs de CiU per tal que utilitzin aquests falsos 'arguments' en les seves intervencions públiques sobre els projectes de prospeccions d’hidrocarburs catastròfics pel medi ambient que s’han presentat i que afecten un gran nombre de municipis catalans.

A l'escrit s’afirma que «la pressió per prohibir el fracking és prematura: "No ens trobem en la fase d’explotació, i, si aquesta es donés d’aquí a uns quants anys, caldria avaluar, abans de pronunciar-se, el progrés tecnològic a què s’hauria arribat en aquell moment».

En aquest document es resumeixen els objectius del Govern català en tres aspectes principals. En el primer, «conèixer», es considera recomanable «determinar l’existència o no d’hidrocarburs no convencionals al subsòl de Catalunya». En el segon, «aprendre» es destaca que «s’han de fer estudis i investigacions sobre l’explotació d’aquest tipus d’hidrocarburs i les tecnologies aplicades». És recomanable, s’hi afegeix, «basar el posicionament de la Generalitat en l’estudi i l’anàlisi dels treballs efectuats per organismes de prestigi i no fer-ho en declaracions o manifestos de naturalesa ideològica». Finalment, en el tercer, «decidir», es reconeix que, en l’actualitat, «el permís d’explotació és atorgat per l’Administració central. Cal trobar fórmules perquè Catalunya pugui exercir el dret a decidir sobre les seves reserves energètiques».

«Insult a la intel·ligència»


La Plataforma Aturem el Fracking (PAF) ha reaccionat amb indignació a aquest argumentari, que ha titllat d’«insult a la intel·ligència», en paraules de Jaume Moya, portaveu de l’entitat. Moya afirma que «això només és l’inici de la campanya d’intoxicació que s’acosta per preparar el camí que ens ve a sobre». Amb relació al primer punt, el portaveu de la PAF recorda que la llei estatal d’hidrocarburs «reconeix el dret al secret durant set anys de tot allò que es descobreixi. Quin coneixement és aquest que es queda en mans d’una empresa?»

Bárcenas va falsificar la seva lletra a la prova cal·ligràfica

L'extresorer del PP Luis Bárcenas va intentar dissimular la seva lletra i la va forçar, durant la prova cal·ligràfica (en concret, el denominat cos de lletra) a què va ser sotmès el passat 6 de febrer per perits de la policia i davant del fiscal anticorrupció Antonio Romeral, segons fonts policials. Els pèrits han emès un informe en què posen de relleu que la lletra de Bárcenas, la que ell mateix va escriure al dictat d'un perit de la policia i amb la qual va omplir cinc folis, no és la seva normal.

Extrem que dificulta el desenvolupament de la prova cal·ligràfica, encara que no l'anul totalment, segons els esmentats mitjans, que, tot i així, emetran el seu informe fent constar aquest intent de dissimulació.

Segons l'informe pericial, que encara està en fase de desenvolupament, la lletra que va plasmar Bárcenas davant el fiscal "no és espontània". A més, els pèrits agents han trobat un altre problema en el cos de lletra que va fer Bárcenas: falten guarismes. És a dir, hi ha determinats números que no van ser dictats per l'agent policial o bé Bárcenas no els va escriure. Va estar més d'una hora en aquesta tasca. La finalitat de la prova cal·ligràfica és confrontar si és la seva lletra la que apareix en els papers de Bárcenas publicats.

En aquests papers, 14 folis que recullen una suposada comptabilitat del PP opaca al fisc, l'antic tresorer detalla supòsits ingressos procedents de donatius de grans empresaris espanyols i abonaments de diners (amb periodicitat trimestral i semestral) a alts càrrecs del partit (tots els secretaris generals i vicesecretaris dels últims anys, inclòs l'actual president del Govern, Mariano Rajoy).

El extresorer del PP va negar, en una entrevista al programa de 13TV El Cascavell al gat, que la lletra continguda en aquests quaderns fos seva i es va mostrar disposat a fer "una prova cal·ligràfica o Poligráfica per demostrar la falsedat de la publicació" dels papers. Ara és la pròpia policia la que assenyala en un informe que ha intentat forçar la lletra, desfigurar-la, amb la suposada intenció d'entorpir l'anàlisi. Fonts pròximes a les indagacions recorden que Bárcenas va consumir més d'una hora a la prova del cos de lletra, que se li va veure lent escrivint el que li dictava el perit de la policia.

L'informe policial deixa entreveure la conveniència que Bárcenas torni a sotmetre a aquesta prova per escriure alguns números i poder confrontar amb els que apareixen en els papers. Encara no hi ha presa cap decisió. La policia necessita l'informe, ja que la seva finalitat és dictaminar si els traços de la seva lletra i els seus números coincideixen amb els que hi ha als quaderns que se li atribueixen. En aquests papers, Bárcenas, suposadament, va anotar les dates de recepció dels donatius, els seus imports i els noms dels càrrecs del PP als quals es va destinar aquests diners. El total de donatius que va rebre el partit entre 1990 i 2008 (encara que en els papers falten diversos exercicis) és de 7,5 milions d'euros. Bárcenas va ser ascendit per Rajoy de gerent a tresorer el 2008.

A més, Bárcenas va mentir durant el seu interrogatori del 6 de febrer davant el fiscal anticorrupció Antonio Romeral. El fiscal li va preguntar si havia anat a una notaria de Madrid per fer "una acta de manifestació de fets". Bárcenas va dir que no, tot i que la policia assenyala en un informe incorporat dimecres passat al sumari del cas Gürtel que Bárcenas es va presentar el 14 desembre 2012 davant el notari madrileny Andrés Domínguez Nafria per realitzar un "acta de manifestació de fets" segons la qual durant 15 anys -entre 1994 i 2009- va portar un "compte analític" en què va reflectir "exclusivament" els "ingressos obtinguts per donatius" el PP i els corresponents pagaments a diferents perceptors.

Davant del notari, Bárcenas va descriure un compte de donatius i pagaments que coincideix amb retribucions periòdiques a tota la cúpula del PP. Des que van transcendir aquests quaderns, Bárcenas ho ha negat tot públicament i davant el fiscal va dir que mai havia vist aquests papers (quan se'ls va mostrar el fiscal gairebé ni els va mirar), que la lletra no era seva i que estava disposat a sotmetre a una prova cal·ligràfica.

Els quaderns porten el visat, juntament amb anotacions de donatius i pagaments, tant de l'extresorer i exsenador per Cantàbria Bárcenas com del seu antecessor en el càrrec Álvaro Lapuerta. Aquest també ha prestat declaració davant la Fiscalia Anticorrupció. Va dir el mateix que Bárcenas: que mai havia vist aquests quaderns, la lletra també figura suposadament en ells, i que el PP sempre va portar una comptabilitat oficial. I igualment va ser sotmès a una prova cal·ligràfica. En el cas de Lapuerta, els perits assenyalen que la lletra que va plasmar era, a diferència de la de Bárcenas, la seva normal.

El extresorer del PP compareixerà avui davant el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz per ser interrogat en relació amb el cas Gürtel i, en concret, pels 22 milions d'euros descoberts per una comissió rogatòria a Suïssa.

'Un rei cop a cop' torna a la xarxa

El llibre 'Un rei cop a cop' (Kale Gorria, 2001), publicat sota pseudònim, torna a córrer per la xarxa. Es tracta d'una documentada investigació sobre la trajectòria del rei Juan Carlos de Borbó, que va desaparèixer censurat per la dictadura de les llibreries i del qual és molt complicat trobar-ne exemplars de l'edició impresa.

Vuit anys després de publicar-se aquell llibre, el senador nacionalista basc Iñaki Anasagasti va desfer, a 'Una monarquía protegida por la censura' (Foca, 2009), el fals retrat de la família reial imposat durant tants anys.

http://www.egoitzmoreno.com/blog/unrei.pdf

Medvédev i Fidel van parlar del bòlid dels Urals i el fracking

La recent caiguda d'un meteorit als Urals va ser un dels múltiples temes que Dimitri Medvédev va tractar amb Fidel Castro durant una trobada que tots dos van sostenir a l'Havana a la nit de dijous a divendres, segons va revelar el primer ministre rus en una entrevista amb els mitjans cubans. Va ser la segona trobada de Medvédev amb el líder històric de la revolució cubana. La primera va tenir lloc el 2008, quan va visitar l'Havana en qualitat de president de Rússia.

Medvédev va reconèixer que "tenia molt interès per parlar amb Fidel i escoltar les seves impressions sobre el que està passant". El comandant, segons ell, "està molt al corrent de tots els esdeveniments internacionals".

"Hem tractat les més diverses qüestions, en particular, el desenvolupament de l'economia cubana i els problemes de l'àmbit internacional, temes molt variats, entre ells, esdeveniments tan extraordinaris com l'explosió d'un bòlid sobre Rússia o els problemes del gas d'esquist" (fracking), va dir.

Va destacar que les converses com aquesta evidencien que "el potencial de les nostres relacions, a part d'una història profunda, tenen un excel·lent futur".

Més tard, Medvédev va visitar una mostra gràfica dedicada a la primera visita de Fidel a la Unió Soviètica, el 1963. Es va trobar a la sala amb tres escriptors russos que li van preguntar com està el comandant.

"Molt bé, és un home únic", va dir Medvédev.

Un bòlid que va explotar el 15 de febrer sobre la província russa de Txeliabinsk va causar més d'un miler de ferits, majoritàriament, per resquills de vidres que van rebentar arran de l'ona expansiva. Experts de la NASA estimen que el bòlid de Txeliabinsk va alliberar una energia de 470 quilotons, 30 vegades més que la potència de la bomba d'Hiroshima.