dijous, 31 d’octubre de 2013

Un capellà condemnat a 5 anys de presó per abusar sexualment de 2 menors

Un jutjat d'Alzira (València) ha condemnat a un rector de Carcaixent, a la Ribera Alta, que respon a les inicials P. O. A. (foto), a cinc anys de presó per abusar sexualment de dos menors, de 13 i 14 anys, en una sentència que considera a l'Arquebisbat de València responsable civil subsidiari. La sentència, feta pública avui i que obliga a indemnitzar als menors amb 30.000 i 28.000 euros, respectivament, també considera al rector penalment responsable d'un delicte d'exhibició de material pornogràfic a un menor d'edat.

L'acusat va ser nomenat per l'Arquebisbat de València, abans de setembre de 2009, rector de Carcaixent a la comarca de la Ribera, on ja va estar prestant serveis com a professor en un col·legi des d'octubre de 2006 a setembre de 2010.

Des que va ser nomenat rector va començar a fer classes de repàs als dos menors i amb el consentiment dels seus pares, amb els quals tenia una "relació de confiança", i durant elles va cometre diversos abusos sexuals dels quals va ser denunciat el 18 de setembre de 2010 davant la Guàrdia Civil de Carlet.

Com a conseqüència dels fets els menors, que són primers, han rebut tractament psicològic durant prop de dos anys per presentar "baixa autoestima, tristesa, ansietat, irritabilitat, vergonya, fàstic, por, desconfiança, augment dels conflictes amb la família i interferència greu en el seu desenvolupament psicològic".

Segons la sentència, amb el menor de 14 anys repetia els abusos sexuals tots els dies que el menor tenia classes de repàs, de dimarts a divendres, i es van perllongar des de setembre de 2009 a mitjan setembre de 2010.

Els menors van declarar que no van explicar l'ocorregut als seus pares perquè "tenien por"


En una ocasió el rector, "amb consciència de l'edat" que tenia el menor, va exhibir en l'ordinador que tenia en una habitació del seu domicili, una pel·lícula en la qual apareixien un home i una dona nus realitzant actes sexuals de manera explícita.

L'altre menor també va sofrir abusos sexuals els divendres i dissabtes i els mesos de juliol i agost, quan tornava al seu lloc d'estiueig, i es van repetir fins a setembre de 2010.

Els menors van declarar davant el jutge que no van explicar l'ocorregut als seus pares perquè "tenien por" de la reacció de l'acusat, però es van animar a fer-ho quan un dia tots dos "es van sincerar" i es van explicar entre ells els abusos que rebien del sacerdot, al que coneixien des d'anys abans, perquè van ser escolans de l'església.

Segons la fallada, contra el qual cap recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de València, l'acusat es va limitar a reconèixer "solament en part" els fets imputats, ja que va negar haver-los obligat a masturbarlo així com haver exhibit una pel·lícula de contingut pornogràfic a un dels menors.

L'ONU contradiu a Gallardón i censura el seu gir reaccionari en la llei de l'avortament

Un dels canvis que el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, té previst introduir en la nova Llei de l'Avortament consisteix a suprimir el dret de les noies de 16 i 17 a avortar sense el permís dels seus pares. Una decisió que està en les antípodes del camí a seguir que marca l'ONU. L'estudi Maternitat en la infantesa: enfrontar el repte de l'embaràs en adolescents —inclòs en l'Estat de la Població Mundial 2013 que acaba de publicar el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA)— estableix com a repte de tots els governs el "apoderament de les nenes". És a dir, "desenvolupar la seva capacitat, permetent-les prendre decisions en la vida".

"Els governs tenen el compromís de ratificar els drets de les nenes a l'educació i a la sanitat, inclosa la salut sexual i reproductiva", resa l'informe, que afegeix que aquest apoderament és clau per evitar embarassos adolescents.

La reforma de la llei de l'avortament que prepara Gallardón —encara que ha estat ajornada fins a en sis ocasions— cercenará els drets i la capacitat de decisió de les adolescents, a pesar que l'ONU afirma que "és essencial construir una societat on les nenes (...) siguin capaços de prendre decisions sobre el seu futur i que afecten a les seves vides directament". I insisteix: "L'embaràs en adolescents no és el resultat d'una decisió deliberada. Al contrari, l'embaràs en general és el resultat de l'absència de poder decisió".

La llei de l'avortament que va engegar el PSOE donava a les adolescents la possibilitat d'avortar per decisió pròpia, però Gallardón els arrabassarà aquest dret amb una de les lleis més restrictives d'Europa sense fer cas a les evidències científiques, com un estudi de la revista The Lancet, que demostra que la taxa d'avortaments és menor en països amb lleis més permissives i l'últim informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que revela que restringir l'avortament només provoca més mortalitat materna.

Posar traves a la interrupció voluntària de l'embaràs fomenta a més els avortaments en condicions de risc, que "es realitzen en un 98% en països en desenvolupament on l'avortament sol ser il·legal", diu l'ONU.

De fet, l'informe posa com a exemple de bones pràctiques als Països Baixos, que té una de les lleis més permissives d'Europa —les dones poden avortar des dels 16 anys fins a pràcticament la setmana 24 de gestació— i, alhora, "una de les taxes d'avortament més baixes del món".

Al marge de les lleis, un factor clau per reduir el nombre d'embarassos adolescents és l'educació. L'ONU afirma que "les majors taxes d'alfabetització de les dones entre 15 i 19 anys estan relacionades amb taxes considerablement més baixes de natalitat adolescent". En aquest sentit, els Països Baixos també són un exemple a seguir, segons l'ONU, perquè "ha inclòs la planificació familiar en el sistema públic nacional d'assegurances mèdiques i proporciona anticonceptius de manera gratuïta".

Retorn a la llei de 1985


Actualment, i des de l'any 2010, la Llei de Salut Sexual i Reproductiva garanteix a les dones el dret a decidir lliurement la maternitat. Poden avortar sense donar explicacions fins a la setmana 14 d'embaràs. A partir de llavors, i fins a la setmana 22, poden fer-ho només si s'aprecien malformacions fetals o si hi ha risc per a la salut de la mare. Després d'aquest temps, la interrupció de l'embaràs només està permesa si un comitè mèdic determina que hi ha una malformació greu o incompatible amb la vida.

El que pretén ara el Govern de Mariano Rajoy és canviar aquesta llei "de terminis" per una de "supòsits", de manera que l'avortament sigui un delicte excepte en casos concrets. De moment, les excepcions es desconeixen, però a Espanya, entre 1985 i 2010, la interrupció de l'embaràs només estava despenalitzada en tres casos: violació (en les 12 primeres setmanes), malformació del fetus (fins a la setmana 22) i risc greu per a la salut física o psíquica de la dona (en qualsevol moment).

De fet, una de les poques pistes que ha donat el titular de Justícia sobre el tema és que l'objectiu del Govern no és tornar a la llei de 1985, sinó "corregir els defectes que tenia" com per exemple, que la malformació del fetus no sigui un dels supòsits que permeti avortar de manera legal.

El jutge encausarà a Solà i Matas (CDC) per saquejar l'ACM

El jutge que investiga el suposat desviament de fons en l'Associació Catalana de Municipis (ACM) veu suficients indicis per portar a judici als exresponsables de l'entitat Josep Maria Matas i Xavier Solà, del partit d'Artur Mas (CDC), en entendre que van abusar dels seus càrrecs per enriquir-se il·lícitament saquejant l'entitat. Se'ls acusa d'emprar un triangle de societats instrumentals interposades per facturar a l'ACM, "malgrat mancar d'expedient o conveni algun de contractació". Recordem que CDC ja té la seu embargada com a fiança pel cas Palau o el cas de les ITV amb Oriol Pujol on s'acaba d'imputar un segon jutge del TSJC.

En un acte, el titular del jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona dóna per finalitzada la instrucció d'aquest cas, en el qual es mantenen com imputats tant a Matas com Solà, i requereix a les parts perquè sol·licitin l'obertura de judici oral formulant les seves acusacions o demanant el sobreseïment de la causa o, de forma excepcional, la pràctica de diligències complementàries.

En el seu escrit, el jutge considera que existeixen "indicis racionals suficients" que acrediten que Solà, que va arribar a ser número dos del departament de Cultura, i Matas, que va ser coordinador general de la Diputació de Barcelona, van abusar dels seus càrrecs en l'Associació Catalana de Municipis (ACM) per desviar centenars de milers d'euros directament a les seves pròpies butxaques a través de societats instrumentals interposades.

Segons el jutge, Matas i Solà van perpetrar un "saqueig patrimonial" de l'ACM, en el qual van buscar la impunitat i van tractar de dificultar que es descobrís el latrocinio interposant societats instrumentals. La causa oberta contra Solà i Matas parteix d'una querella de la fiscalia anticorrupció, que els va acusar d'enriquir-se il·legalment mitjançant la facturació mendaz de serveis a la institució municipalista, que agrupa en la seva majoria a ajuntaments governats per CiU, a través d'empreses instrumentals.

Segons l'acte, Matas i Solà es van concertar per apoderar-se i incorporar al seu patrimoni personal gran part de la subvenció que l'ACM rebia de la Generalitat per prestar serveis en matèria urbanística als seus ajuntaments associats i per l'elaboració d'uns catàlegs de masies.

D'aquesta forma, segons el jutge, els dos imputats van abusar dels seus càrrecs i van emprar un triangle de societats instrumentals interposades per facturar a l'ACM, "malgrat mancar d'expedient o conveni algun de contractació amb l'ACM", per serveis que no s'havia prestat. En concret, el jutge sosté que Matas es va prevaler dels poders executius que ostentava sobre l'ACM, de la qual va anar secretari general entre 1999 i 2011, i de la "absència de controls mínimament efectius" en la institució, per abusar del seu càrrec contractant serveis per a l'ACM a dues societats instrumentals que controlava, Parés i Solé SL i Tresserres Imatges Corporatives SL.

Per la seva banda, Solà, que va ser responsable dels serveis jurídics de l'ACM entre 2004 i 2007, actuant de comuna i previ acord amb Matas, segons el jutge d'instrucció, va adquirir la societat Esports i Lleure SAU SL, amb l'únic propòsit d'enriquir-se a través de la facturació mendaz que giraven a l'ACM. Segons l'acte, Matas es va apoderar entre 2005 i 2009, a través de Parés i Solé SL, d'un total de 476.001 euros, fins al punt que l'ACM va arribar a convertir-se en el "client principal i gairebé exclusiu" d'aquesta societat.

Matas també va aconseguir apoderar-se de forma fraudulenta en 2009 de 81.160 euros a través de Treserres Imatges Corporatives SL, mitjançant la facturació mendaz a l'entitat municipalista, mentre que un any abans, en 2008, va facturar a través d'aquesta entitat a l'ACM 214.771 euros per supòsits treballats relatius a catàlegs de masies que no van ser realitzats. A més, en 2009, els acusats van facturar indegudament a l'ACM des de la societat Esports i Lleure SAU SL per valor de 189.912 euros. "Tales sumeixis de diners van ser a parar a les societats instrumentals i des de les mateixes a la butxaca dels imputats", remarca el jutge.

Segons el jutge, Matas "va abusar novament" de les funcions del seu càrrec com a secretari general en 2010, en incrementar "de forma exagerada" la seva retribució, que va passar de 92.397 euros anuals a 198.508 euros anuals. El jutge remarca que Matas va justificar "tal desmesurat increment del seu salari" perquè ho havia autoritzat en 2007 el llavors president Joan María Roig Grau, encara que llavors va decidir reduir el seu sou en 32.000 euros anuals, fins que en 2010 va donar l'ordre per recuperar el sòl deixat de percebre des de llavors.

"Aquesta suposada recuperació de retribucions no percebudes no va comptar amb el total coneixement ni amb l'eficaç autorització dels òrgans col·legiats de l'ACM", assenyala el jutge en el seu escrit, en el qual precisa que Matas va percebre de l'ACM en 2011 un sou total de 273.900 euros.

El Suprem imputa a un altre magistrat del TSJC per la trama de les ITV


El Tribunal Suprem (TS) ha imputat al magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Emilio Aragonés per presumptament haver assessorat a diversos empresaris de les ITV, en el marc dels contenciosos judicials entre les empreses i la Generalitat.

2 vídeos nous de la brutal detenció de l'empresari mort al Raval

Noves imatges, gravades pels veïns de la detenció de l'empresari Juan Andrés Benítez, que va morir poc després d'haver d'estat detingut pels mossos d'esquadra al carrer Aurora del Raval de Barcelona el dia 6 d'octubre, en què es veu com redueixen i colpegen el detingut, se sumen a les que ja es coneixien, gravades també des d'un balcó del carrer per uns veïns.

En aquest nou vídeo s'hi veu clarament l'orientació del cos del detingut i, per tant, es pot deduir que els cops que dóna un dels agents són a la part superior del cos. En la gravació s'hi senten les veus dels veïns que enregistren les imatges amb un mòbil, una parella italiana, que s'estremeix quan el detingut rep els cops més durs, possiblement al cap, tot i que no es pot apreciar en el vídeo.

Quan la noia li pregunta al seu company què ha fet el detingut per rebre un tracte així, ell respon que mirava de fugir, quan l'han aturat. Els fets van passar al carrer de l'Aurora, al Raval de Barcelona, el dia 6 a la matinada. Juan Andrés Benítez es va barallar amb un veí i, quan hi acudí la policia, no es va voler identificar.

Els agents el van acorralar i el van reduir a cops. Més tard el detingut es va morir d'infart. Segons la versió dels mossos, els cops que presumptament van desencadenar l'infart se'ls va fer ell mateix, però en el vídeo es veu com en rep molts per part dels agents, malgrat tenir-lo aparentment controlat. Algunes associacions ho han qualificat de brutalitat policíaca i han demanat explicacions tant als mossos com a l'Ajuntament de Barcelona. Avui mateix la comissió que segueix els fets al barri del Raval es tornarà a reunir.

El silenci còmplice de la feixista col·locada de CiU a Ciutat Vella

Uns 120 veïns demanen explicacions a la col·locada de Ciu Mercè Homs (foto) sobre la mort de l'empresari Benítez pels Mossos de CiU. Fins llavors, la nena bocamolla de Trias havia seguit amb l'actitud d'amagar-se marcada per el seu endollador, el nazi pocavergonya Xavier Trias. “L'últim que faré jo com a alcalde és ficar-me en això”, va dir Trias divendres passat a preguntes dels periodistes. I és que ell solament està per fer negocis amb els seus amics rics, col·locar feixistes a dit i robar a mansalva.

Dos vídeos mostren com els mossos van apallissar l'empresari mort al Raval


La mort de l'empresari Juan Andrés Benítez al Raval de Barcelona el dia 6 d'octubre continua suscitant polèmica. Benítez va morir després de ser detingut pels mossos d'esquadra. La versió oficial parla d'una baralla però avui el diari El País publica dos vídeos filmats per una parella de veïns del carrer on van passar els fets i s'hi veu clarament com uns quants policies colpegen el detingut quan és a terra.

La Fiscalia demana que Camps i Barberá declarin com a testimonis per Nóos

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al jutge instructor del cas Nóos, José Castro, que citi a declarar en qualitat de testimonis a l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, i a l'alcaldessa de València, Rita Barberá, la compareixença de la qual ja havia estat reclamada pel sindicat Mans Netes, personat com a acusació popular.

El magistrat haurà de decidir ara si emplaça a tots dos polítics valencians a declarar en el Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, perquè aclareixin la seva participació en les negociacions prèvies a la signatura del conveni dels anomenats València Summit -amb Ciutat de les Arts i les Ciències, SA (Cacsa) i la Fundació Turisme València Convention Bureau- durant els anys 2004, 2005 i 2006, pels quals l'Institut Nóos va percebre més de tres milions d'euros públics. La recerca també afecta a un segon acord per a l'organització uns eventuals Jocs Europeus que mai es van celebrar.

L'acusació popular va demanar la declaració com a testimonis de l'expresident valencià i l'alcaldessa de València després que la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) acordés no imputar ni a Camps ni a Barberá pels contractes amb Nóos.

El TSJCV) va retornar el sumari al jutge Castro perquè, si bé va veure clars indicis de delicte en com es van gestar els contractes entre la Generalitat, l'Ajuntament i l'Institut Nóos d'Iñaki Urdangarin, no va considerar que fossin suficients per a la imputació de Francisco Camps i Rita Barberá.

Lamela i Güemes (PP), imputats per prevaricació i suborn

El jutge del jutjat d'Instrucció número 4 de Madrid, Marcelino Sexmero, ha ratificat la imputació dels exconsellers de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Juan José Güemes i Manuel Lamela (PP) per presumptes irregularitats comeses en l'adjudicació per a la gestió sanitària externalitzada dels primers hospitals privatitzats de la Comunitat de Madrid (Infanta Elena, en Valdemoro; el Rei Juan Carlos, a Móstoles; i l'Hospital de Torrejón d'Ardoz). Foto: Güemes, la seva dona Andrea Fabra (la del "Que se jodan") i el seu pare Carlos Fabra en espera de la sentència per corrupció.

La querella interposada per Afem va ser recorreguda per Güemes, Asisa i Unilabs, però el magistrat ha desestimat, en un acte datat dimarts passat, aquests recursos, als quals també s'havien unit l'actual viceconsejera de Sanitat, Patricia Flores; el director general d'Hospitals, Antonio Burgueño Carbonell; l'empresa Capio —ara cridada IDC Salut—; i, fins i tot, la Fiscalia.

No obstant això, Sexmero considera que l'Associació de Facultatius i Especialistes de Madrid (Afem) està legitimada per actuar com a acusació particular ja que "al col·lectiu medico li vas agafar un interès legítim en el procés de la trucada “privatizacion o externalización” dels serveis mèdics en el context dels quals s'haurien comès els delictes que s'imputen en l'assenyalada querella".

Així mateix, el jutge ratifica que els fets que fonamenten la querella són constitutius de delicte; un altre dels motius per admetre-la a tràmit i desestimar els recursos contra la mateixa. "No pot dir-se que del relat no puguin deduir-se de manera explícita els fets que poguessin ser constitutius de delicte i les persones a les quals s'imputa aquests fets", sentència Sexmero en l'acte publicat avui [veure pdf].

Així, imputa a Capio, Ribera Salut i Asisa —empreses adjudicatàries de la gestió dels hospitals "externalitzats" abans citats— per un presumpte delicte de "realització arbitrària del propi dret i/o coaccions" per derivar pacients de la pública a la privada a cop de call center.

Per la seva banda, Flores, Burgueño i Juan Antonio Álvaro de la Parra —director regional de IDC Salut, gestora de la Fundació Jiménez Díaz—, així com la pròpia Capio, Ribera Salut, Unilabs i Asisa estan acusats d'un presumpte delicte contra la Hisenda Pública, frau i malversació de cabals públics. Els motius? "Absència de control del preu del concert amb la Fundació Jiménez Díaz sense que s'hagi fixat un cànon; absència de control, també, en la facturació intercentros; i la concessió d'una subvenció encoberta per l'amortització d'obres", entre altres qüestions citades en l'acte.

Finalment, Güemes i Lamela estan imputats per prevaricació i suborn per haver utilitzat la porta giratòria. "S'imputa el delicte de prevaricació i suborn als querellats que han intervingut en les adjudicacions a empreses amb un accionariat opac, incomplint algun dels requisits previstos en la llei [...] i que s'han beneficiat d'aquests acords per després contractar els serveis d'anteriors Consellers de Sanitat com el Sr. Güemes i el Sr. Lamela", especifica el jutge. Sexmero considera a tots dos exconsellers —ratificant les acusacions de Afem— com a "responsables polítics de l'adjudicació, en unió de Capio, Ribera Salud i Unilabs, havent-se contractat fins i tot en la Conselleria de Sanitat a càrrecs d'aquestes empreses com el propi Sr. Burgüeño Carbonell que va participar en el seu moment en la creació del model Alzira".

Vist per a sentència el judici contra Carlos Fabra


El judici que s'ha celebrat en la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Castelló a l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra ha quedat aquest dimecres vist per a sentència. A més de Fabra estan imputats en la causa la seva exesposa, Amparo Fernández, l'empresari que el va denunciar, Vicente Vilar, l'exdona d'aquest, Monserrat Vives, i l'exsenador del PP per Castelló Miguel Prim.

La subhasta solidària recapta 100.000 euros per als professors en vaga

Gairebé 8.000 euros per un Miró o 4.000 per gravat de Tapiès. Amb quantitats així no és d'estranyar que la caixa de resistència de la marea verda de Illes Balears s'incrementés ahir amb 100.000 euros. I és que la subhasta solidària dels artistes amb els mestres en vaga, organitzada per l'Assemblea de Docents, va ser tot un èxit.

Amb el teatre Trui Teatre de Palma de Mallorca abarrotat —van acudir unes 400 persones, segons els organitzadors—, no va ser difícil aconseguir vendre un total de 107 obres de les 240 que van sortir a subhasta. La resta, informen en un comunicat, encara es podran comprar fins al 31 de desembre —i per la meitat del seu valor real— en www.artiresistencia.com.

Els quadres, entre els quals s'incloïen obres de Català Roca, Tinus Castañer, Calder o Maria del Mar Bonet, entre uns altres, van ser cedits de forma voluntària per diversos artistes que han volgut col·laborar amb la marea verda. Els diners recaptats anirà a parar a la "caixa de resistència" que els sindicats van organitzar per pagar als professors que, durant tres setmanes, van secundar una vaga indefinida contra les retallades en Educació i el decret de trilingüismo imposat pel Govern de José Ramón Bauzá.

En l'acte, que portava per títol "Els artistes i els mestres van plegats" ("artistes i mestres van plegats"), l'Assemblea de Docents va aconseguir recaptar 100.000 euros: 47.929, de la subhasta i altres 50.000 de la venda de cinc gravats de Miquel Barceló.

OPAQ: Síria destrueix totes les seves instal·lacions d'armes químiques

L'Organització per a la Prohibició d'Armes Químiques (OPAQ) ha assegurat aquest dijous que el Govern de Síria ha destruït totes les seves instal·lacions d'armes químiques. L'entitat internacional també ha transmès la seva satisfacció amb testificar i ratificar la inhabilitació de les 23 plantes de producció d'armes de destrucció massiva.

El grup d'investigadors OPAQ/ONU (Organització de les Nacions Unides) va començar el passat 16 d'octubre la feina de casa com una Missió Conjunta per implementar la resolució aprovada el passat 27 de setembre pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides (CSNU), per eliminar l'arsenal químic de Síria.

El dimarts, aquesta Missió Conjunta va anunciar la plena cooperació del Govern sirià en la destrucció del seu arsenal químic.

La OPQA va anunciar el diumenge que el Govern de Damasc va lliurar un pla preliminar, la qual cosa va servir com una base per traçar plans d'una destrucció sistemàtica, total i verificada de no solament les substàncies químiques, sinó les instal·lacions relacionades.

El passat 14 de setembre, Rússia i EUA van acordar que Síria elimini el seu arsenal químic, i a canvi Washington no atacaria a aquest país àrab.

En el mateix dia, l'ONU va acceptar la sol·licitud del Govern del president sirià, Bashar al-Rostiu, d'integrar-se a la Convenció Internacional per a la Prohibició de les Armes Químiques, en vigor des de 1997.

El delicte de 5 caps militars porta nou anys aparcat pel PP

Un almirall, dos generals, un coronel i un capità de fragata estan pendents de judici oral des de fa nou anys per un presumpte delicte contra el patrimoni històric en el recinte de l'Arsenal de Cartagena, per la destrucció d'uns dics de carena en sec construïts al segle XVIII. El procediment, iniciat formalment l'any 2004, està aparcat als prestatges dels jutjats de Cartagena. Almenys cinc jutges diferents han tingut l'assumpte a les seves mans sense que els tràmits hagin desembocat en la celebració de la vista oral. Un exemple més de l'ús antidemocràtic de la "justícia" per la dictadura franquista.

Els processaments són l'almirall José Enrique de Benito Dorronzoro, el general de Divisió del Cos d'Enginyers Politècnics Leonardo Larios Aracama (mort), el general togado José Manuel Gordillo Álvarez-Valdés, el coronel Aurelio Manuel Valdés Sánchez i el capità de fragata enginyer Juan Manuel Acer i Gómez. Els cinc exercien càrrecs de responsabilitat en el Ministeri de Defensa en 2000 i 2001, quan es van demolir, sense consultar amb el de Cultura, els dics històrics. El quatre de novembre de 2004, el magistrat-jutge instructor Andrés Carrillo, del número u de Cartagena, va dictar acte de procediment abreujat com imputats contra ells, en aplicació del que es disposa en l'article 323 del Codi Penal sobre danys al Patrimoni Històric.

L'acte estableix que, des de finals de 2000 fins a un any més tard, dins de l'Arsenal de l'Armada a Cartagena es va dur a terme la destrucció “per complet” de “els antics dics de Sebastián Feringán, o de Jorge Juan, de carenar en sec, […] parteix integrant (per la seva importància cultural, històrica i ingenieril) del Patrimoni Històric Español i una de les obres clau de l'enginyeria naval del nostre passat”.

Les obres, continua l'acte, “es van realitzar sabent que s'anava a procedir a la destrucció completa d'aquests dics, sense consideració alguna respecte de les mateixes, i sense explicar per res amb el Ministeri de Cultura, al que no se li va donar coneixement algun dels quals s'anava a actuar”.

El magistrat que va iniciar aquest procediment penal, aplicable a l'enjudiciament dels delictes castigats amb privació de llibertat menor de nou anys, va ser traslladat a un jutjat de Múrcia en 2005. Des de llavors, els jutges Brígida Gil Páez, Rocío Escondrillas, Roberto Fernández Muñoz i Lourdes Prado Cabrero han passat successivament pel jutjat d'instrucció número u sense que s'hagin registrat avanços notables en el procediment ni fixació de data d'obertura de judici oral.

Normalment, en els jutjats de Cartagena els procediments penals abreujats solen veure celebrat el judici oral als dos o tres anys. En aquest cas, són ja nou els transcorreguts

Gairebé un any i mitjà després de l'acte del jutge Carrillo, el fiscal Pablo Lanzarote va demanar el sobreseïment lliure i arxiu del cas, al febrer de 2006, anticipant-se a l'escrit d'acusació particular que va fer una petició de pena pels cinc imputats de tres anys de presó i 24 mesos de multa, a més de les responsabilitat civil corresponent, l'últim dia de març de 2006.

Al maig de 2011, el tema va passar a un jutjat penal. Gens sembla haver-se mogut després d'aquesta última actuació, per la qual cosa l'Associació de Defensa del Patrimoni (ADEPA) presentarà una queixa per dilacions indegudes davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Normalment, en els jutjats de Cartagena els procediments penals abreujats solen veure celebrat el judici oral corresponent entre dos i tres anys després de l'inici del procés. En aquest cas, són ja nou els transcorreguts des que el jutge instructor ho va engegar.

Declarats Béns d'Interès Cultural


Els anomenats Dics de Feringán tenien la catalogació de Bé d'Interès Cultural (BIC) per ser restes arqueològiques subaqüàtiques i per formar part del conjunt històric de l'Arsenal de Cartagena, un dels tres, al costat dels de Ferrol i Cadis, que existeixen a Espanya. Estaven protegits per la Llei 16/85 del Patrimoni Històric espanyol i pel Reial decret 3046/80 de declaració del conjunt històric de Cartagena.

Es tractava d'uns dics de fàbrica de maó per a la crestallera i reparació en sec de navilis. Els va projectar el capità de navili Jorge Juan, els va construir com a director l'enginyer Sebastián Feringán i es van acabar en 1755, durant el regnat de Fernando VI. Van ser els primers del seu tipus en un port del Mediterrani. Fins llavors només existien en dàrsenes de l'Atlántico.

Quan els responsables de l'Arsenal de Cartagena van decidir eliminar-los per dedicar l'espai que ocupaven a altres instal·lacions militars, parts de les seves restes van ser venuts a un anticuario i altres llançats a abocadors, assegura i té documentat la cartagenera ADEPA.

Les denúncies de ADEPA van motivar diversos intents d'intervenció de la Direcció general de Belles arts del Ministeri de Cultura “al que fins i tot es va ignorar en reiterats escrits que es van ser presentant davant el Ministeri de Defensa”, especifica l'acte del jutge instructor Carrillo.

L'atemptat de Tian'anmen va ser "planejat, organitzat i premeditat meticulosament"

La policia xinesa ha definit el mortal xoc d'un vehicle el dilluns a la plaça de Tian'anmen, en el centre de Beijing, com un atemptat terrorista i ha detingut a cinc sospitosos. L'atac va ser "planejat, organitzat i premeditat meticulosament", segons la policia. Una amenaça de bomba obliga a aterrar un avió.

Amb la cooperació de les autoritats policials, incloent les de la regió autònoma uygur de Xinjiang, al nord-oest del país, la policia de Beijing ha capturat als cinc sospitosos, va informar avui dimecres un portaveu del Buró Municipal de Seguretat Pública de Beijing.

Usmen Hasan, la seva mare i la seva esposa van estavellar un jeep amb matrícula de Xinjiang contra la multitud el dilluns al migdia, deixant dos morts i altres 40 ferits, va dir el vocero.

L'automòbil va xocar contra una barrera de seguretat del pont Jinshui, sobre el fossat de la Ciutat Prohibida. Les tres persones a bord del cotxe van morir després de calar-li foc a la gasolina, segons el portaveu.

La policia va descobrir gasolina, dos ganivets i barres d'acer, així com una bandera amb contingut religiós extremista, a l'interior del cotxe, mentre que en la residència temporal dels cinc detinguts s'han trobat ganivets i almenys una bandera de la jihad.

Els sospitosos detinguts relacionats amb l'incident són Husanjan Wuxur, Gulnar Tuhtiniyaz, Yusup Umarniyaz, Bujanat Abdukadir i Yusup Ahmat.

D'acord amb el portaveu de la policia, els arrestats van admetre que coneixien a Usmen Hasan i que havien conspirat per planejar i dur a terme l'atac. Segons les seves paraules, no havien previst que la policia pogués detenir-los en un termini de només deu hores després de l'incident.

La recerca sobre el cas segueix en marxa

Segons la policia, les dues víctimes que van morir en l'atac eren una turista filipina i un turista de la província meridional xinesa de Guangdong.

Entre els ferits es troben tres turistes filipins i un de japonès, els qui estan rebent el tractament en hospitals propers. El tràfic en el lloc es va reprendre cap a les 13:00 d'aquest mateix dia.

El govern ha exhortat al fet que es facin màxims esforços per salvar la vida dels ferits, es descobreixi ràpidament la veritat darrere de l'incident i es prenguin enèrgiques mesures per garantir la seguretat i estabilitat de la capital xinesa.

Una amenaça de bomba obliga a aterrar un avió

Un avió va ser obligat a aterrar avui dijous a la ciutat de Nanchang, a la província oriental xinesa de Jiangxi, a causa d'una amenaça de bomba, d'acord amb un comunicat emès per la aereolínea Capital Airlines en la seva microblog oficial.

Un avió va ser obligat a aterrar avui dijous a la ciutat de Nanchang, a la província oriental xinesa de Jiangxi, a causa d'una amenaça de bomba, d'acord amb un comunicat emès per la aereolínea Capital Airlines en la seva microblog oficial.

El vol JD5662 de Capital Airlines, una empresa regional, va aterrar a les 13:01 hores després que a les 12:45 hores l'aerolínia hagués rebut una trucada amb una amenaça de bomba, segons el comunicat. Tots els passatgers estan sans i estalvis, d'acord amb l'empresa.

L'avió, amb rumb a la ciutat oriental de Hangzhou, va desenganxar a les 12:14 hores de Changsha, la capital de la província central xinesa de Hunan. La policia està investigant l'incident.

Comunicat de la Cancelleria xinesa sobre l'atemptat de Tian'anmen


"Xina ha expressat avui dimecres les seves condolences per les víctimes del xoc de cotxe ocorregut el dilluns a la plaça de Tian'anmen (foto), al centre de Beijing, comprometent-se a oferir l'ajuda necessària als països implicats. La policia xinesa ha qualificat l'incident mortal de violent atac terrorista i ha detingut a cinc sospitosos. Les tres persones a bord del cotxe, un home anomenat Usmen Hasan, la seva mare i la seva esposa, van morir després de calar-li foc a la gasolina".

El silenci còmplice de la feixista col·locada de CiU a Ciutat Vella

Uns 120 veïns demanen explicacions a la col·locada de CiU Mercè Homs (foto) sobre la mort de l'empresari Benítez pels Mossos de CiU. Fins llavors, la nena bocamolla de Trias havia seguit amb l'actitud d'amagar-se marcada per el seu endollador, el nazi pocavergonya Xavier Trias. “L'últim que faré jo com a alcalde és ficar-me en això”, va dir Trias divendres passat a preguntes dels periodistes. I és que ell solament està per fer negocis amb els seus amics rics, col·locar feixistes a dit i robar a mansalva.

En la reunió, Homs pretenia llegir una declaració i demanar un minut de silenci per Benítez, per després abordar temes com la neteja dels carrers o l'aniversari de Nou de la Rambla, entre uns altres.

Però la protesta la va obligar a respondre durant gairebé a dues hores als qüestionaments sobre suposats abusos policials en el districte, tirant pilotes fora i amb les típiques excuses inversemblants dels ineptes delirants nazicatòlics.

Dos vídeos mostren com els mossos van apallissar l'empresari mort al Raval

La mort de l'empresari Juan Andrés Benítez al Raval de Barcelona el dia 6 d'octubre continua suscitant polèmica. Benítez va morir després de ser detingut pels mossos d'esquadra. La versió oficial parla d'una baralla però avui el diari El País publica dos vídeos filmats per una parella de veïns del carrer on van passar els fets i s'hi veu clarament com uns quants policies colpegen el detingut quan és a terra.

Imputats tres edils de Mallorca per la "justícia" feixista de Bauzá

Tres regidors de l'Ajuntament mallorquí de Manacor, Joan Llodrà, d'ERC, i Sebastià Gayà i Miquel Oliver, del grup MÉS-PSM, han estat imputats pel "jutge" del PP pels incidents succeïts durant una visita del president feixista i corrupte, José Ramón Bauzá, al municipi, al maig de 2012 (foto), on va ser rebut -com a totes parts on va pel que ja ni surt al carrer per por- amb dures protestes i una cacerolada contra la corrupció i la banda de feixistes que lidera.

"No estem imputats per res que féssim, sinó per tenir unes idees i representar a una altra gent que les té. Estem orgullosos d'haver estat imputats per defensar el que és just”, van assegurar aquest dimecres els edils, que van negar haver participat en altercat algun.

Els líders de MÉS-PSM i Esquerra, Biel Barceló i Joan Lladó, van recolzar als encausats i van denunciar una “persecució política per criminalitzar a l'esquerra independentista”. “Ens imputen per ser els qui som”, va assegurar Lladó.

A Manacor, mig miler de persones es van concentrar fa 20 mesos davant la seu del PP local per esbroncar al líder balear Bauzá per les seves retallades en serveis i, de manera especial, pel gir en la política lingüística tradicional. Aquella cacerolada va ser la primera entre els setges i protestes de carrer contra el mandatari balear en les seves visites als pobles. Els manifestacions anti PP amb gran presència policial i, en ocasions. incidents i detencions, va marcar durant mesos el periple de visites del mandatari.

En el curs de la cacerolada a Manacor, en arribar el president Bauzá, la massa es va aproximar a ell i es va donar el llançament de diverses ampolles de plàstic, piles elèctriques i dues llengües de porc contra el cotxe oficial.

Un escorta de Bauzá va sofrir una bretxa en el la pell del crani per l'impacte d'un objecte. La policia nacional va detallar “un atac amb pedres i objectes contundents” i va recalcar que tres agents van resultar ferits lleus. Els manifestants van narrar, al seu torn, excessos de la policia, que prenc els carrers de la zona en acudir a protegir als dirigents del Pàg.

Tres diputats balears del PP -Lurdes Bosch, Sergio Fidalgo i Marga Prohens- i la portaveu de premsa -Sonia Navas- van ressaltar aquella nit a les xarxes socials que es van donar “dues agressions” de “radicals”, “antidemócratas”, “batasunos” fruit de la "tolerància catalanista”.

Joan Lladó va afirmar, després de les imputacions, que el PP de Bauzá es caracteritza "per la persecució ideològica d'els qui no pensen com ell, amb lleis que ataquen els drets fonamentals com la llei de símbols”, que multarà amb 10.000 euros l'exhibició de banderes catalana a les escoles.

Riudaura acusa de 'menyspreu i desídia' a CiU pel fracking

Eulàlia Massana (alcaldessa de Riudaura per ERC) acusà el Departament d'Energia i Mines de la Generalitat de desídia i menyspreu als ens locals en el tema del fracking. Ho va fer dimarts al matí quan va comparèixer davant la comissió parlamentària que estudia la fracturació hidràulica. La comissió ha de servir perquè el Parlament prohibeixi el fracking o el deixi fer amb condicions.

L'inici de la intervenció va ser per deixar clar que el perill del fracking i del retorn a l'activitat d'un pou de gas de Riudaura va ser real. "M'hauria agradat que m'ho haguessin negat fa un any quan vaig anar a Mines i semblava que això [les prospeccions] eren una cosa que s'havia de fer sí o sí", va començar. Tot seguit va reblar: "I que els del territori que ens posàvem en contra erem uns negats i no sabíem res de res".

Per tal de fer recordatori de l'experiència va preguntar: "Jo no sé si han vist la pel·lícula Bienvenido mister Marshall?". La referència al film li va servir per explicar la sensació que va tenir de la vísita de Philip Paris (president de Teredo Oils), de Maria Azcarate i enginyers i geòlegs de la companyia. Es va posar les mans a les temples per indicar que un dels geòlegs duia un barret de vaquer. "A mi -va explicar l'efecte de la visó-, em va semblar que [ella] duia el mocador al cap i les faldilles negres". Va expressar que la sensació va ser d'un retrocés en els temps de la vora de seixanta anys.

A partir del trasllat cinematogràfic, Massana va recordar que s'havia dirigit a Mines per rebre informació. "Vas a Mines i ningú t'explica res". Va afegir: "Vam estar trucant i trucant". Això no obstant , va tenir una resposta que va exposar: "S'ha d'investigar -li van dir a Mines- per si de cas som independents". Va qualificar la resposta de "excusa de mal pagador".

Arran de la poca resolució, va indicar que "la gent del territori ens vàrem formar i ens vàrem informar". Va considerar que a partir de la mobilització popular van aconseguir aturar l'explotació d'un pou al poble. Va definir de desídia el fet que Mines hagués donat permís perquè una empresa amb poc capital pogués fer investigacions al nord de Catalunya.

Ortega endolla una altra beata inepta amb 80.000 euros de sou

La vicepresidenta de la Generalitat i concubina a dit de Duran Lleida ha endollat una altra feixista i beata d'UDC, sense cap experiència ni capacitada pel càrrec, amb un sou de 80.000 euros anuals. I diu el govern de feixistes, corruptes i ineptes nazis de CiU que no hi han diners però des de que van arribar han pujat el número d'endollats i corruptes mentre s'acomiaden funcionaris imprescindibles a desenes.

La bandarra de Duran ha fitxat una militant d'Unió Democràtica de Catalunya com a nova "assessora en matèria d'implementació de noves propostes territorials" pel que cobrarà uns 80.000 euros a l'any, com un funcionari per oposició de nivell A, però sense oposició, ni tenir capacitat ni idea de e res, i a dit de la col.locada de llit de Durqn LLeida, el nazi més hipòcrita i corrupte de Catalunya.

Meritxell Garrido Sirvent va ser a les llistes de CiU al Senat el 2011, al Parlament autonòmic el 2010 i en les municipals. Des del passat febrer Meritxell Garrido exercia d'adjunta al cap de gabinet de la Diputació de Girona. La jove militant no té experiència en l'àmbit autonòmic.

Garrido va ser nomenada com a adjunta al cap de Gabinet de la Presidència de la Diputació el passat 19 de febrer després de la crisi provocada pel cas Torramadé i per substituir una de les assessores cessades.

La nova assessora de la vicepresidenta Joana Ortega, nascuda a Peralada el 1982, és llicenciada en Dret i ha treballat a la banca personal d'una entitat financera.Militant d'UDC i membre de la secció local de la Federació de CiU de Castelló d'Empúries i Empuriabrava, formava part de la llista que CiU va presentar per a les comarques gironines a les eleccions al Parlament, ocupant el lloc número dotze.

Les funcions de Garrido es concreten a "donar suport i assessorament en la formulació de noves propostes, plans i funcions dels diferents serveis territorials en relació amb les polítiques sectorials" de la Conselleria de Governació i Relacions Institucionals, així com intentar "optimitzar els recursos" i "simplificar".

El DOGC informava que el sou de Garrido està equiparat al d'un funcionari del grup A, amb un complement de destinació 27.3 (54.001,89 euros) i un complement específic de 27.381,12 euros anuals. Malgrat això, el Departament de Governació menteix dient que es tracta d'un error i que no tindrà el complement específic i que el sou serà d'uns 54.000 euros, el que no és més que una mentida més de la banda nazi der CiU. En l'actualitat, segons figura en el cartipàs de la Diputació de Girona, Meritxell Garrido cobrava uns 37.000 euros nets per fer de florer de CiU.

La jove militant d'Unió va arribar a la Diputació al mateix temps que l'alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat, que va ser designat com a nou cap de gabinet de la Diputació. Prat i Garrido, militants d'Unió Democràtica, van substituir Josep Maria Bros i la regidora de Salt Rosa Pórtulas, que van haver de deixar el càrrec de confiança arran de la sortida de Jaume Torramadé com a president.

Mor per la tortura un líder dels Germans Musulmans detingut pels colpistes

L'exèrcit feixista i colpista egipci, al servei d'EUA i la corrupta oligarquia, ha assassinat mitjançant tortures a l'alt càrrec dels enderrocats Germans Musulmans Salá Ahmed Yusef, detingut el 18 de setembre, que ha mort en un centre de reclusió de Minya, segons el diari egipci ‘Al Masry al Youm’. El Sindicat de Farmacèutics ha denunciat la seva mort i ha assegurat que va morir a causa de les tortures.

Germans Musulmans s'ha negat en múltiples ocasions a reconèixer la legitimitat de les autoritats sorgides després del derrocament el 3 de juliol de l'expresident Mohamed Morsi, membre de l'organització islamista, i ha sostingut que el nou govern és de tint colpista.

Així mateix, ha denunciat l'existència d'una campanya de persecució contra la formació amb l'arrest de desenes dels seus membres, entre ells els integrants de la seva cúpula, i la repressió de les manifestacions celebrades després del derrocament de Morsi, que s'han saldat amb més d'un miler de morts a causa de l'actuació de les forces de seguretat.

Aquest mateix dimecres, el Partit Llibertat i Justícia (PLJ), vinculat a l'organització, ha denunciat la detenció del seu vicepresident, Essam el Erian, que va tenir lloc a primera hora del dia.

«Els colpistes continuen els seus implacables atacs contra polítics honorables per reprimir a tots els opositors al cop militar al país», ha dit a través d'un comunicat, en el qual ha recalcat que «aquestes tàctiques repressives no dissuadiran al PLJ de rebutjar el brutal i traicionero cop d'estat ni de seguir buscant la restauració de la legitimitat popular».

En aquest sentit, ha manifestat que «aquests arrests no intimidaran ni desanimaran (als membres del partit) a l'hora d'unir-se al poble egipci per fer front al cop i derrotar-ho a través de tots els mètodes no violents disponibles».

«Els vostres arrests i detencions no ens fan por. Durant dècades ens heu perseguit, executat i cremat, i seguim tan decidits com sempre a continuar la nostra lluita política per la nostra pàtria i el nostre poble», ha dit la formació en un missatge directe a les autoritats.

«Som advocats de la veritat, la justícia i la pau. Continuarem la marxa en el camí de la llibertat i la transformació democràtica, sense importar els sacrificis que hàgim de fer», ha reblat el PLJ en el seu comunicat.

La Fiscalia de Gizeh ha anunciat durant la jornada que El Erian romandrà sota custòdia durant un període de 30 dies mentre se li investiga per dos episodis de violència registrats després del derrocament de Morsi.

Carme Junyent: 'Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení'

D'uns anys ençà, documents, disposicions legals i discursos s'han omplert de 'tots i totes', 'benvinguts i benvingudes', 'nens i nenes', 'alumnats' i 'persones treballadores', i altres esperpents demagògics de gent sense cultura ni ideologia i que ha fet de la llengua un objecte de guerra sexual, fins arribar a l'estadi més ridícul i estúpid, un autèntic insult a l'intel.ligència, la llengua i la cultura: dir-ho tot en femení, o transformar una associació de pares en un clan delictiu, un Ampa... Així s'arribat a expressions tan caòtiques com idiotes. Fins a quin punt aquestes bajanades fan més visibles les dones o les discriminen? La filòloga Maria Carme Junyent, coordinadora del llibre 'Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana', recull les intervencions i les anàlisis d'una dotzena de professionals durant un jornada organitzada l'any 2010 pel Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades.

Junyent diu que tot plegat sorgeix de la confusió entre els conceptes de sexe -que és un tret biològic dels éssers vius-- i gènere --categoria gramatical que afecta el substantiu i en determina les concordances-. Una confusió i una voluntat de donar més presència a les dones que no ha tingut en compte el funcionament de la llengua i que en certa manera l'ha pervertida.

Junyent recorda com va anar aquella jornada: 'Va sorgir quan vam veure imprès el títol d'un curs que fèiem el grup d'Estudis de Llengües Amenaçades, on havien canviat "alumnes" per "alumnat". Em van dir que no hi podia fer res, que era norma. Ara havien de sortir textos meus que contradeien allò que jo havia defensat tota la vida? Vaig decidir de fer una jornada per parlar-ne. Vaig comentar-ho amb la gent i vaig tenir una gran sorpresa en veure que tothom estava d'acord amb mi, però que ningú no s'atrevia a dir-ho. Realment, era la versió més crua del vestit nou de l'emperador: tothom veu que va despullat però ningú no gosa dir-ho. Les negociacions també van ser dures, perquè és molt difícil de rectificar en públic, però vam aconseguir el consens, i d'aquí en va sortir un grup de treball, en què jo no vaig participar, i un document plenament vigent ("Acords per a l’ús no sexista del llenguatge") que ve a dir que si escrius "els barcelonins" ja s'hi han de considerar incloses les barcelonines. En aquests tres anys s'ha notat el canvi.'

—Dieu que quan va començar el moviment feminista vam agafar l'exemple de la llengua anglesa, que no té gènere, i que això ens ha conduït a deformar la gramàtica…
—Com que l'anglès no té gènere, l'han de marcar per poder saber si fan referència a un home o una dona. Aquí vam agafar aquesta teoria, sense tenir en compte que el català, i en general les llengües romàniques, sí que tenen gènere. I per tant nosaltres sí que podem diferenciar. Durant tots aquests anys, s'ha anat embolicant la troca i això també ha portat a la ridiculització del moviment feminista, perquè jugant amb la gramàtica han sortit coses molt absurdes. Era qüestió de visibilitzar, no pas de tocar la gramàtica. Jo aleshores havia fet uns quants articles oposant-m'hi, que van passar desapercebuts. Fins que va arribar el punt que això va passar a ser llei, i que tots els documents oficials havien d'anar escrits d'aquesta manera.

—Era una manera de donar visibilitat a les dones a través del llenguatge.
—Es van creure aquestes teories i van voler implementar-les aquí, amb totes les conseqüències i cada vegada amb històries més delirants. Com apareix al llibre, van ser a punt d'aprovar una llei parlant de 'persones adolescents' i 'persones infants'. Puc compartir-ne la intenció, però això no té gens de sentit! Potser el meu problema és que sóc lingüista.

—Justament per això parlem amb vós. Expliqueu-nos-ho…
—Quan desdobles i d'un masculí en fas un femení, no sempre dónes la 'versió dona' de la paraula. I et pots trobar sorpreses desagradables, com ara 'minyó-minyona', 'infant-infanta' o el més emblemàtic, 'home públic - dona pública'. Sovint, quan es desdobla, les dones hi sortim perdent. Això fins i tot les feministes primeres ho deien: 'El gènere és una arma carregada.' Aquesta no podia ser l'estratègia.

—Quina ha de ser l'estratègia?
—Hi ha molts usos que es poden canviar, que afecten el lèxic, no la gramàtica. I sobretot s'ha de tenir en compte que les gramàtiques són com són, al marge de les voluntats dels parlants. Ningú no es pot inventar una gramàtica, ni tan sols una acadèmia. Aquesta arrogància és el fet que menys s'entén. Suposar que per voluntat es pot canviar la gramàtica: això sí que és totalitari.

—Al llibre es recorda unes quantes vegades que en català, per l'evolució que ha tingut la llengua, el masculí és la forma no marcada i el femení la marcada.
—Això sempre ho comentava amb en Joan Solà. I li deia: 'Si el masculí i el femení, en comptes de dir-se així, es diguessin "gènere A" i "gènere B", aquest debat no l'hauríem tingut mai.' Perquè hi ha moltes maneres de classificar els substantius. Hi ha llengües que divideixen entre animats i inanimats, unes altres entre humans i no humans, i unes que tenen una vintena de gèneres diferents. Cadascuna ho fa a la seva manera. I en un parell de casos el gènere no marcat de la llengua és el femení, i això no té res a veure amb el comportament ni amb la visibilització; són societats tan masclistes com la nostra. Atacàvem una cosa que realment no tenia res a veure amb la situació de la dona.

—Llavors no esteu d'acord amb Albert Pla Nualart, que diu que el fet que el terme no marcat sigui el masculí i el marcat el femení és el reflex en la llengua de molts segles de cultura patriarcal?
—No. En absolut.

—Tot seguit ho compara amb les expressions relatives a la religiositat del nostre llenguatge, i diu que de la mateixa manera que això no ens fa mantenir la fe, l'ús del masculí genèric no fa ni més feministes ni menys els qui el fan servir.
—La diferència és que aquestes expressions religioses no toquen la gramàtica. La marcació afecta el sistema de la llengua, i imposa unes jerarquies. Si una llengua té un terme per a 'verd' també en té un per a 'vermell'. La llengua funciona així. No ens pot passar pel cap de treure el vermell, és impensable. Però, en certa manera, amb les duplicacions i la pretensió de marcar més el gènere s'ha fet això.

—Com ho fem per visibilitzar les dones en el llenguatge, doncs? O creieu que no cal?
—La dona hi ha de ser. I si hi és, ja la veurem tots. És això, que s'ha de canviar de la societat. I la llengua ja seguirà el canvi, si és que n'hi ha d'haver cap.

—Al llibre també apareix més d'una vegada la reflexió que canviant el llenguatge es pot canviar la realitat…
—Si això fos possible!

—Hi pot influir?
—Totes les llengües canvien sempre, contínuament, però de manera que les generacions es puguin comunicar. Això ja imposa unes restriccions. La llengua pot reflectir molt el món i la societat en què es parla. Si aquest món o aquesta societat canvien, la llengua s'hi va adaptant, perquè és un sistema molt flexible i es pot adaptar a qualsevol situació. Però que algú em digui un cas en què canviant la llengua s'hagi canviat la societat. No en conec cap.

—Un dels contexts en què es fa servir més el desdoblament és a les escoles, i per això ara voleu fer xerrades a les universitats on formen els mestres.
—No sé si ens en sortirem, però si més no farem que els arribi la informació. Això ha fet mal en el món de l'ensenyament. Alguns mestres ja expliquen que quan diuen 'Els nens que hagin acabat els deures ja poden anar al pati', les nenes que els han acabat no s'aixequen perquè no se senten al·ludides.

—I com els convenceríeu, aquests mestres?
—D'entrada, miro de fer-los veure que aquest plantejament és absolutament eurocèntric. En llengües romàniques això només s'ha fet en català, castellà i ara veig que també hi cauen els del gallec. Ni portuguès, ni italià, ni francès, ni romanès, ni cap altra llengua. Això sol ja és per a fer-s'ho mirar. Però sobretot cal fer entendre que la llengua funciona així, que no té sentit que nosaltres la vulguem controlar.

—A banda els desdoblaments, hi ha gent i col·lectius que van un pas més enllà i fan servir el plural femení com a genèric, perquè diuen que volen evitar un llenguatge androcèntric. Com ho veieu, això?
—És no entendre com funciona el llenguatge. Però mira, un exemple que vaig trobar aquest cap de setmana preparant les xerrades: en David Fernàndez, en aquella intervenció impactant al parlament amb els directius de Caixa Penedès, va dir 'diputats imputats'. Ell sabia que si hagués dit 'diputats i diputades' o 'diputades' directament hauria perdut la contundència que podia tenir. Ho sap perquè ho fa servir. Era conscient que si en aquell moment hagués desdoblat i hagués fet el numeret del femení no hauria dit la mateixa cosa ni l'haurien pres seriosament. Aquest joc amb la llengua porta a acabar ridiculitzant les dones. Em sap greu que, en general, sigui l'esquerra que s'hagi apuntat a aquesta bestiesa.

—De nou, aquí, la intenció és bona.
—Sé que ho fan amb bona intenció. Tinc molts ex-alumnes que són de la CUP, i cada vegada que me'n trobo algun els ho dic. I tots em diuen que estan d'acord amb mi, però que no se'n surten! No convencen la resta, però crec que hi haurien de reflexionar. No fan cap favor a les dones, i segurament entrebanquen més l'arribada del missatge.

—Cap on hauríem d'anar, doncs? Tornem enrere i abandonem els desdoblaments? Cerquem un equilibri?
—La meva opinió, que ni tan sols és la del document de conclusions, és deixar les coses com estaven, perquè tots ja ens anem adaptant als canvis.

—Es tracta, doncs, de fer servir el sentit comú?
—És senzillament sentit comú, i punt. Si funcionés, ja no necessitaríem res més. I que no argumentin que això va a favor de les dones, si us plau, que ens deixin tranquil·les. El que cal és que facin unes altres coses. No cal que les diguin, ens conformem que les facin.

—Al llibre apareix el vostre nom i al costat hi diu 'editor', en comptes de 'editora'. Em va sorprendre.
—Ja ho sé, volia això. I quan vam fer les jornades em vaig posar 'director', i em van rondinar des de la taula.

—Això tampoc no cal! Ho feu per provocar...
—Clarament. És com dir que jo no seré editora fins que abans no em deixin ser editor. Però el raonament és que jo faig una feina, i a la gent què li importa si sóc un home o una dona? Perquè una altra qüestió d'aquest debat és que als homes que s'hi han ficat, els han destrossat. A en Gabriel Bibiloni li han dit de tot. I sí, això és una provocació. Perquè la gent suposa que això ho fan els bons i a mi em situen a la banda dels bons. Però jo vull que s'acabi aquesta comèdia.