El PP balear paga 27 milions a un compte inactiu

No només paguen tard, sinó que també ho fan malament. Això és el que deuen pensar centenars de farmacèutics de l'arxipèlag que hauran d'esperar fins dimarts per rebre els diners corresponents a la dispensació dels medicaments prescrits per la Sanitat pública durant els mesos d'agost i setembre. Una quantitat gens menyspreable que suma 27,2 milions d'euros i que algú de l'Ib-Salut ingressar ahir en un compte bancari del Col·legi de Farmacèutics (COFIB) inactiva. Imatge: No saben sumar, ni pagar, ni escriure... Són els millors!

L'ordre de transferència es va realitzar des de l'Administració dimecres passat, però aquell dia al COFIB van tancar les portes sense tenir la certesa que la quantitat havia estat ingressada. La situació va començar a tensar quan, ahir al matí, la transferència no figurava en el compte habitual en què el Govern fa els pagaments al Col·legi de Farmacèutics. Finalment, es va descobrir l'error: en lloc de fer l'ingrés en un compte de La Caixa, l'Administració va ordenar l'ingrés dels esmentats 27.200.000 en un compte de Banesto que el COFIB va usar per última vegada cap a l'any 2010.

Per què l'encarregat de fer aquests pagaments del Servei de Salut es va equivocar és una incògnita que només el propi Servei de Salut podrà aclarir. Hipòtesi n'hi ha per donar i vendre, encara que la principal atribueix l'error als constants canvis de directius i als vaivens que ha patit el departament de Salut des de començaments de la legislatura de José Ramón Bauzá.

El cas és que al Col·legi de Farmacèutics es va viure ahir un matí mogudeta. El responsable dels pagaments es va presentar a l'oficina de Banesto i va estudiar la possibilitat de transferir els diners fins el compte de l'entitat catalana. Però la comissió que cobraria Banesto per una operació d'aquestes característiques va fer que es desestimés immediatament aquesta possible solució. Una comissió de l'1%, l'habitual que cobra el Banc d'Espanya per transferències de caràcter urgent, suposaria el desemborsament d'uns 270.000 euros. Sent una mica més benèvols i pensant que un banc en un moment com l'actual no es beneficiaria d'aquesta circumstància, podríem parlar d'una comissió mínima per a un client preferencial del 0,10%, el que traduït en euros comptants llança la suma tampoc menyspreable de 27.000 euros de comissió.

En qualsevol cas, cap de les quantitats esmentades voldrien ser assumides ni pels farmacèutics, que amb aquest pagament encara tindran pendent el d'octubre, ni per la pròpia Administració, que estimaria massa onerós aquest desemborsament per un simple error humà.

Així mateix, el responsable del COFIB va haver considerar que aquesta comissió era inacceptable perquè els 27.200.000 recorreguessin l'escàs tros que hi ha entre l'oficina de Banesto de la plaça de l'Olivar i les oficines centrals de La Caixa ubicades a l'altre costat de les Avingudes. Per això va emplenar un xec i el va ingressar ell mateix a l'entitat i compte correcte.

El problema és que un xec triga 48 hores hàbils en fer-se efectiu i tenint en compte que hi ha un cap de setmana pel mig, els farmacèutics no cobraran els seus deutes fins dimarts, quan La Caixa comenci a ordenar les set-centes transferències ordenades als apotecaris.

La ciutadania pren els carrers a Roma i Dublín contra el neoliberalisme

Milers d'estudiants i sindicalistes s'han manifestat a Roma (foto) per protestar contra les retallades en l'educació per la política neoliberal del Govern de Mario Monti i el PP europeu encapçalat per Merkel i Cameron, davant fortes mesures de seguretat que van impedir que la marxa arribés al Congrés dels Diputats.

Roma va despertar blindada i patrullada per policia, carrabiners i guàrdia de finances, mentre helicòpters van sobrevolar la ciutat fins a primeres hores de la tarda per albirar tots els moviments des de dalt. Precisament poc després de les 14.00 hores es van registrar incidents en llançar els estudiants ampolles i petards contra la seu del Ministeri de Justícia, que estava acordonat per les forces d'ordre i blindats de la policia.

Els estudiants es van concentrar a la plaça de la República amb els membres del sindicat Cobas que van acudir a la protesta. Segons fonts sindicals, a la convocatòria van acudir 10.000 membres de Cobas.

De l'altra punta de Roma, de la plaça de la Piràmide, va sortir una altra marxa d'universitaris, que portaven escuts de goma escuma en forma de llibre amb títols d'autors universals de la literatura, en direcció cap a plaça Venècia i amb una gran pancarta: "contra la crisi i l'austeritat reprenguem la nostra vida".

D'altra banda, diverses cintes amb la frase "Roma no és feixista" han aparegut en diversos llocs de la ciutat, una d'elles a l'entrada del Coliseu, en referència a la manifestació que celebrarà a la tarda el grup ultradretà Casapound, que protestarà també "contra les retallades de Monti".

A Irlanda, els sindicats irlandesos i diverses agrupacions ciutadanes han convocat una manifestació per protestar contra la política d'austeritat del Govern, que presentarà el 5 de desembre seus pressupostos de 2013.

L'augment del vot per correu presagia una alta participació

Les sol·licituds de vot per correu a les eleccions catalanes han augmentat un 45% respecte als comicis del 2010 en el cas dels catalans residents a l'estat espanyol. No s'hi compten, però, els residents a altres estats, molts dels quals no han pogut votar. Sigui com sigui, la Generalitat estima que la participació final 'serà força més alta' que no en els últims comicis. Il.lustració de Joan Grau Cànoves.

Segons les dades, a falta que finalitzi el termini aquest dissabte, les sol·licituds han passat de 45.530 el 2010 a 66.292 (totes les dades, detallades, ací). Als Estats Units, on el pas de l'huracà Sandy va produir desperfectes que van afectar la recepció de paperetes, sobretot a Nova York, el termini per votar per correu o en consolats s'ha ampliat fins aquest dissabte, tot i que estava previst que acabés dimarts.


Desplegament excepcional



Per aquest diumenge, Correos ha muntat un dispositiu per repartir aquests vots a les corresponents meses electorals i també per recollir les actes per a l'escrutini, un cop finalitzada la jornada electoral. En total, seran mil tres-cents porfessionals, entre repartidors i personal d'oficina, els que s'encarregaran de distribuir els sobres amb els sufragis.

Per la seva banda, al final de la jornada s'activaran nou-cents empleats que recolliran a cadascuna de les meses l'anomenat 'tercer sobre', amb una còpia de l'acta de l'escrutini. Correos custodiarà aquests sobres i els entregarà dilluns a primera hora a cadascuna de les corresponents juntes electorals.

Argentina davant el major judici per crims de la dictadura

Un total de 68 persones acusades de cometre delictes de lesa humanitat durant l'última dictadura militar feixista argentina afrontaran a partir d'aquest dimecres el major judici d'aquest tipus que es realitza al país des de 2006. Els ex militars Jorge Acosta, Alfredo Astiz, Adolfo Donda i Ricardo Cavallo són alguns dels ex militars imputats per 789 crims comesos al centre clandestí de detenció i tortures que va funcionar a l'edifici de l'antiga Escola Mecànica de l'Armada

El procés judicial estarà a càrrec del Tribunal Oral en el Criminal Federal número 5, integrat pels jutges Daniel Obligado, Adriana Paliotti i Leopoldo Bruglia. A més dels ex militars, majoritàriament oficials i suboficials de l'Armada, estaran a la banqueta dels acusats l'ex secretari d'Hisenda, Juan Alemann, i Gonzalo Torres de Tolosa.

El judici reunirà la investigació de nou causes obertes pels crims perpetrats en l'ex ESMA a partir de 24 de març de 1976, quan una junta militar va enderrocar al govern de María Dolores Martínez de Perón.

Nou-cents testimonis previstos

Alfredo Astiz serà processat, entre altres exmilitars argentins. Alfredo Astiz serà processat, entre altres exmilitars argentins.

Els jutges que integraran el tribunal tenen previst escoltar a 900 testimonis durant la durada del procés. Entre els casos previstos d'anàlisi es troben els denominats "Vols de la mort", els assassinats de persones que eren llançades vives des d'avions al riu de la Plata o l'oceà Atlàntic.

Segons la investigació de diferents organismes defensors dels drets humans, unes 5.000 persones van estar detingudes il·legalment a les instal·lacions de l'Escola Mecànica de l'Armada, van ser torturades i assassinades.

L'edifici de l'ESMA va ser transformat el 2004 en un Espai de Memòria i Drets Humans, en el qual funciona un museu i es realitzen activitats culturals i de reflexió. El 2003, el mort expresident Néstor Kirchner va declarar la nul·litat de dues lleis que paralitzaven els processos judicials contra els imputats com a autors d'haver comès crims de lesa humanitat.

Dos anys després, la Cort Suprema de Justícia argentina va avalar la invalidesa i inconstitucionalitat de les normes sancionades en la dècada del vuitanta.

Rosa Clavell i el desgavell fatxenda a Catalunya Món

Documentació a la qual ha tingut accés EL TRIANGLE demostra el sumptuós tren de vida, pagat amb diners públics, de la secretària general del Patronat Catalunya Món. El 23 de desembre de 2008 va ser un dia feliç per a Roser Clavell, quan Josep- Lluís Carod-Rovira (ERC) va nomenar-la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació. A més, des del juliol del 2008, va afegir a aquesta funció la de secretària general del Patronat Catalunya Món.

La nova Llei de la Presidència aprovada per l’aleshores Executiu tripartit atorgava als departaments de la Presidència i de la Vicepresidència –llavors en mans de Josep- Lluís Carod-Rovira– la facultat de designar viceconsellers. Era el moment culminant d’una carrera política fulgurant que va començar al juny del 2007, quan va ser nomenada secretària d’Afers Exteriors del Govern a instàncies d'ERC.

La plataforma que li va permetre fer el salt a la direcció de la política exterior de Catalunya va ser el seu pas pel consolat del Regne Unit a Barcelona. En fou vicecònsol entre el 2001 i el 2003, i va exercir les funcions de cònsol entre el 2004 i el 2007. Però, segons diverses fonts, no va ser formalment cònsol, ja que Clavell no pertany a la carrera diplomàtica. En tot cas, va saber presentar-se com a tal en els cercles de la Generalitat. Això va fer que l’aleshores vicepresident Carod-Rovira es fixés en ella, que va començar a coquetejar amb ERC.

Clavell prové de l'etapa del darrer Govern tripartit, quan va arribar al rang de viceconsellera, però ha sabut maniobrar i sobreviure gràcies a la protecció de Josep Antoni Duran Lleida. A Presidència no se'n refien i ja busquen, segons fonts del Patronat, un substitut per a després de les eleccions. Clavell manté també una mala relació amb Senen Florensa, secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat i diplomàtic de carrera amb prestigi en el camp internacional.

Capricis i ineficàcia

Persones de l’entorn de Carod no van trigar gaire a xocar amb l’ambiciosa secretària d’Afers Exteriors. Després de ser nomenada viceconsellera, va protagonitzar un conflicte amb Vicepresidència, en exigir poder accedir amb el seu cotxe oficial al Palau de la Generalitat, cosa, en principi, que només solen fer els consellers. Li van haver de parar els peus.

Molts a Palau es van adonar que Roser Clavell era una especialista a vendre fum, però poc sòlida a l’hora de gestionar la seva àrea. Va aconseguir, això sí, preservar la seva bona sintonia personal amb Carod-Rovira.

Un capítol a banda en la gestió de Clavell afecta les relacions de la Generalitat amb la Universitat de Stanford, als Estats Units, una de les més prestigioses del món. El 2009 es va signar un conveni amb aquesta institució que implicava la creació d’un Observatori Catalunya Món en aquella universitat, com s’ha fet amb d’altres, com la London School of Economics. L’objectiu era donar-hi a conèixer la cultura catalana i dinamitzar les potencialitats de Catalunya, en un lloc, Stanford (a Califòrnia), estratègicament destacat. El cert és que el projecte de Stanford es va posar en bones mans, les del professor Joan Ramon Resina, de l’esmentada universitat. La insensibilitat personal de Clavell –que va menystenir Resina–, el seu desconeixement del que representa Stanford i, després, les retallades del nou Govern de CiU van dur a una ruptura entre Clavell i Resina, i al bloqueig de l’Observatori. Sembla que una cosa semblant ha passat amb els altres observatoris.

Conflictes amb universitats

Una mostra de la poca mesura de Clavell a l’hora de gestionar els cabals públics és el curs d’estiu sobre diplomàcia que va realitzar al juliol de 2010 a l’Institute in Public Diplomacy de la University of Southern California, a Los Angeles, i que li va pagar íntegrament el Patronat Catalunya Món. Segons documentació a la qual ha tingut accés EL TRIANGLE, la broma va pujar a 14.000 euros. I si ja és discutible que s’hagi de pagar un curs d’estiu a un alt càrrec, per més que representi Catalunya, encara resulta més vergonyós quan s’analitza el detall de la despesa: el curs pujava a 5.872 euros, i incloïa 13 nits d’allotjament en un hotel, el Radisson, que es troba al costat mateix de la universitat.

Es tracta, però, d’un hotel amb poc glamur, per la qual cosa Clavell es va allotjar durant aquelles dues setmanes al JW Marriott, un dels hotels de luxe de més anomenada de Los Angeles, el rebut del qual va pujar a 2.488 euros, i 1.500 addicionals de despeses vàries (connexió a Internet, pel·lícules de pagament, trucades telefòniques, bugaderia…; fins i tot es va comprar una maleta nova al Marriott, per 470 euros, perquè sembla que la que ella duia es va trencar).

A banda d’això, durant aquelles dues setmanes Clavell no es va oblidar de visitar alguns dels millors restaurants de la ciutat, com el Gladstones Malibu, el Crustacean Beverly Hills o el Katsuya LA Live, de cuina japonesa, on suposadament va tenir dinars o sopars de treball que naturalment van anar a càrrec del Patronat.

I encara més entranyable és que entre les despeses figurin el lloguer d’un cotxe i la benzina per un costat, i fins a 500 euros gastats en taxis i 250 euros més en una limusina per un altre. Ah! I en algun moment també va es va dignar a agafar el metro o l’autobús. Entre les despeses figuren 7,44 euros per una targeta de metrobús.

Esquerra Unida presentarà mocions als ajuntaments contra el fracking

La diputada d'EU a Les Corts Valencianes, Marina Albiol, ha demanat a la Conselleria de Medi Ambient els permisos remesos per la companyia Montero Energy S.L per fer prospeccions d'hidrocarburs en les comarques del nord de Castelló. La diputada reitera que aquest mètode de prospecció d'hidrocarburs és altament agressiu amb el medi ambient i nociu per a la salut humana per la contaminació que provoca.

La parlamentària del grup d'EUPV ha informat que la seua formació política registrarà en els ajuntaments del País Valencià una moció per a instar a les administracions públiques a rebutjar la fractura hidràulica o fracking com a mètode de prospecció d'hidrocarburs. “Cal pressionar des dels ajuntaments al Consell i al govern estatal perquè prenguen aquesta decisió en benefici del medi ambient i de la salut de les persones”, i recorda que més de 41 localitats del nord de Castelló es troben actualment sota l'amenaça del fracking.

A més, la diputada informa que el seu grup ha registrat una iniciativa parlamentària en Les Corts Valencianes requerint a la Conselleria de Medi Ambient les sol·licituds d'investigació d'hidrocarburs presentats per la mercantil Montero Energy s.l. Concretament Aristóteles, Arquímedes i Pitàgoras. “Volem conèixer els termes de la sol·licitud perquè fins ara no hi ha hagut cap explicació seriosa ni convincent de Bonig al respecte i ens preocupa molt la situació”.

La diputada assegura que estem parlant d'un àrea molt extensa, més de 195000 hectàrees entre les tres sol·licituds que afecta quaranta-una localitats del Baix Maestrat, Alt Maestrat i Els Ports, “el futur d'aquests pobles no pot ser hipotecat, volem saber que pensa fer el Consell, si va donar els permisos, quines mesures de control va a posar en acció, o pel contrari, si finalment entra en raó, i rebutja les sol·licituds de Montero Energy”.

Albiol reclama a la Generalitat Valenciana que no done els permisos pertinents per realitzar les prospeccions d'hidrocarburs a l'empresa. “Les conseqüències no són un secret, són conegudes per tots i totes i han sigut denunciades per les organitzacions ecologistes; contaminació dels aqüífers, del sòl i de l'aire per agents químics tòxics, i malbaratament dels recursos hídrics entre d'altres, un govern responsable ha de mirar pels interessos de la ciutadania i no pel profit d'una empresa privada.

La representant d'esquerres finalitza exhortant tant al govern autonòmic com a l'estatal que desenvolupin les energies renovables al nostre territori i que d'aquesta manera “la dependència dels combustibles fòssils siga cada vegada menor, no al contrari”.

TS: Petrocat -de CiU- evadeix impostos

El Tribunal Suprem retreu a Petrocat, petroliera catalana participada per la Generalitat, que maquilli les seves inversions amb la finalitat de pagar menys a Hisenda i la condemna a indemnitzar unes gasolineres amb prop de quatre milions d'euros per haver establert amb ells contractes abusius

El Tribunal Suprem (TS), en una sentència condemna a Petrocat, petroliera fundada i participada per la Generalitat de Catalunya, a indemnitzar unes gasolineres amb prop de quatre milions d'euros per haver establert amb ells contractes abusius que infringien la Competència. Però, a més del fons de l'assumpte relatiu a la nul·litat d'uns contractes abusius, en la seva sentència, l'alt tribunal manifesta la seva sorpresa per l'evasió d'impostos que ha acreditat Petrocat en la documentació que ha aportat.

Així, la sentència compte el següent: "El seu director d'administració, en declaració testifical, va afirmar que la suma invertida era molt superior a la constatada en el contracte i que això va obeir a" motius fiscals", argument que aquesta sentència [la de primera instància, que el Suprem avala] qualifica de "sorprenent", amb raó, com que és una empresa amb participació d'Administracions Públiques" i controlada per CiU.

Abans d'esquerres que espanyol

Alberto San Juan: El 15 de novembre de 1918, en un context europeu de fortes mobilitzacions obreres, Alfons XIII convoca Francesc Cambó, líder de la formació conservadora i catalanista Lliga regionalista i li diu: "Tinc por que vingui un esclat revolucionari a Catalunya, que els obrers s'uneixin als soldats. Cal donar l'autonomia a Catalunya immediatament. Cal que vostè vagi a Barcelona de seguida per provocar un moviment que distregui les masses de qualsevol propòsit revolucionari". Ho explica Cambó en les seves memòries i ho recull Joan Garcés en el seu excel·lent llibre "Sobirans i intervinguts".

Dies després eren designats dirigents de tots els partits polítics per formar una comissió redactora d'un estatut d'autonomia. Pablo Iglesias, entre altres socialistes, va advertir als republicans catalans que si entraven en aquesta comissió desligaban a Catalunya de la causa de la República (entesa com un projecte social, d'esquerres). Lluis Companys i altres líders catalanistes d'esquerres es van negar a formar part de la comissió, entenent que, efectivament, es tractava d'intercanviar autonomia a canvi d'acceptar la monarquia i de postergar les lluites populars per una societat més justa i democràtica.

El 15 de juny de 1977, a les primeres eleccions democràtiques després de Franco, socialistes, comunistes i catalanistes republicans van sumar el 70% dels vots. El president Suárez va convocar Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili, i li va oferir l'autonomia de Catalunya a canvi de liderar una coalició política que respectés els límits previstos al desenvolupament democràtic i social per les elits que van guiar la Transició. En aquesta ocasió, a diferència de l'anterior, les sigles d'esquerra si van entrar en el pacte.

No és pavorosamente actual? En un moment en què es donen les condicions per a una revolta social (que ja ha començat) en defensa dels drets humans bàsics (que estan destruint les elits econòmiques i polítiques), es deslliga la discussió sobre la independència de Catalunya i resulta que els que ocupen majoritàriament la dialèctica són els nacionalistes catalans de dretes i els nacionalistes espanyols (sempre de dretes). Em declaro absolutament a favor del dret a l'autodeterminació de tots els pobles i el dret a celebrar un referèndum sobre la independència a Catalunya. Però, si no hi ha un projecte de transformació social darrere l'esperit independentista, tan diferent serà per a un català deixar de ser explotat per espanyols per seguir sent explotat per altres catalans? Algú d'ERC va dir a les últimes autonòmiques: "Abans català que d'esquerres". Esteu segurs?

Periodistes de TVE denuncien un "greu atac" a la lliure informació

El Consell d'Informatius de TVE, que representa els periodistes de la televisió pública, ha denunciat avui "un greu atac a la llibertat d'informació" per part de l'actual equip directiu dels Serveis Informatius col·locat pel PP. A través d'un comunicat revela les "nombroses queixes i peticions d'empara causa de les intromissions i coaccions" a la tasca dels professionals de la cadenes. Els feixistes endollats del PP a RTVE s'han negat a comentar la denúncia.

Precisa l'organisme que aquest tipus de denuncien han adquirit "especial gravetat" al programa Informe setmanal, que dirigeix ​​Jenaro Castro des de l'arribada del nazi juliol Somoano a la direcció dels Informatius de TVE. Diversos professionals han estat advertits o expulsats de l'espai després d'exercir el seu dret a retirar la signatura d'alguns reportatges en què la direcció ha imposat una línia editorial contrària als principis de l'Estatut d'Informació i al Manual d'Estil de la corporació, segons els treballadors.

El Consell precisa que diversos membres de l'equip d'Informe semanal van decidir retirar la seva signatura en disconformitat amb la línia, l'enfocament o el mateix contingut imposat per la direcció. "Aquestes pràctiques han estat denunciades pels professionals mitjançant escrits dirigits al Consell d'Informatius que, d'acord amb el que disposa l'article 14 de l'Estatut, ha analitzat les queixes i abans d'adoptar qualsevol altra iniciativa, ha intentat intervenir davant la direcció d'Informatius", afegeix.

En resposta a la nota del Consell d'Informatius, Jenaro Castro ha assegurat que "no és un comunicat professional sinó una estratègia política" i ha negat "rotundament" haver pres decisions arbitràries al voltant dels treballadors d'Informe semanal.

Fins ara, més de 260 professionals han subscrit una carta en suport als afectats i en contra de les pressions "que menyscaben la tasca i el bon fer professionals". A més, demanen que es respectin "els principis professionals i les regles del joc del periodisme independent".

I assenyalen que lluny d'intentar corregir la situació, la direcció ha optat "per una pràctica intimidatòria cap als professionals que han decidit defensar l'Estatut i la llibertat d'informació".

Des de l'aprovació de la llei de 2006, que va suposar la desgovernamentalització de la televisió pública, i l'Estatut d'Informació, mai s'havien produït aquest tipus de pràctiques contra els professionals de TVE, segons el Consell d'Informatius.

"L'esborrany" implica a CiU, CDC i la FAES com a beneficiaris de la corrupció al Palau

L'esborrany suposadament policial en què es basà El Mundo per a acusar Artur Mas i Jordi Pujol ha sortit finalment aquest divendres a la llum a dos dies de les eleccions i és un document anònim i sense data que no conté proves ni imputacions a cap dels dos presidents. Parteix de referències de dues cartes anònimes, una d'un suposat empresari i una altra que es refereix a les famílies de Mas i Pujol que l'informe admet que no té ni el jutge ni la policia.

El document que Interior diu que no troba l'ha fet públic el Sindicat Unificat de Policia (SUP) que l'atribueix a un grup de policies "indignats" per la manca d'actuació dels jutges, però admet que no sap si el que s'hi diu és cert.

El SUP ha adoptat la decisió de fer públic el document i enviar-lo al jutge malgrat que admet que no té cap constància que els fets que s'hi recullen siguin o no verídics. El secretari general del sindicat, José Manuel Sánchez Fornet, ha apuntat que els suposats policies que han filtrat el document al diari El Mundo han comès una "irregularitat" fet que és una "falta greu" i que implica l'obertura d'un expedient, però ha justificat l'acció per forçar que s'investigui possibles casos de corrupció.

El document inclou algunes dades ja judicialitzades, fa referència al cobrament de comissions il·legals per part de dirigents de CDC però cap imputació al president de la Generalitat, Artur Mas, o a l'expresident Jordi Puol. El nom d'Artur Mas només surt a la carta anònima del suposat empresari -que no forma part de l'esborrany policial- en què l'autor insta els investigadors a "preguntar" al president de la Generalitat .

Carta anònima que no té ni la policia ni el jutge

Les informacions sobre el pare d'Artur Mas i la família de Jordi Pujol parteixen de les suposades afirmacions que conté una carta anònima que van rebre els Mossos d'Esquadra i que segons consta al propi informe "no ha tingut coneixement ni aquesta unitat policial ni menys el jutge" malgrat que "existeix la promesa de lliurament per part d'algun dels Mossos d'Esquadra integrants del dispositiu de registre".

Altres dades de l'informe es basen en una altra carta anònima que va enviar el 2008 "una persona ja retirada de la vida empresarial" que "en veure el programa Salvados de La Sexta" havia "recapacitat". Aquesta persona afirmava que ha viscut tota la seva vida entre Madrid i Barcelona "com a alt càrrec d'una gran empresa" que ha fet donacions a la Fundació Trias Fargas i malgrat que "sempre va creure fer les coses més o menys" després de veure les informacions del Cas Millet que no coneixia a Internet va "veure que èrem tots".

El mateix secretari general del SUP ha admès en una roda de premsa a Madrid que "no hi ha cap imputació directa a Artur Mas o Jordi Pujol", tot i que "sí als seus familiars, a CiU o a CDC. "Es tracta que vegin l'informe i que siguin vostès els que li donin o no credibilitat", ha dit als periodistes. El fet, ha afirmat, és que el que recull el document "hauria de ser investigat" i per aquest motiu el SUP ha fet arribar el document al jutge del cas Palau.

Testimonis també anònims

A més, l'informe apunta també a l'existència de testimonis també anònims que "voluntàriament" haurien lliurat documentació sobre el cas. Segons l'esborrany, serien persones "molt vinculades políticament a CiU" i altres que "vam col·laborar transportant diners en efectiu a Andorra i Londres" i que "diuen sentir-se enganyats". No n'identifica cap, però afirma que "podrien declarar en seu judicial sempre que es garanteixi la seva seguretat" i se'ls podria considerar com a "testimonis protegits".

Segons el secretari general del SUP, la filtració prové d'un grup de policies que estarien disconforme amb les decisions judicials i dels seus superiors de no aprofundir en aquestes investigacions. Serien agents "indignats"amb càrrecs "polititzats" dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Nacional. En tot cas ha negat que darrera la filtració hi hagi el mateix Sindicat Unificat de la Policia, que segons ha afirmat és un mer "transmissor" de la informació.

Sánchez Fornet també ha apuntat que no s'explica com és que el Ministeri de l'Interior diu que no té constància d'aquest esborrany quan el mateix ministeri va emetre aquest dijous una nota de premsa en què apuntava que l'esborrany contenia dades de quatre informes fets anteriorment.

El SUP demana al jutge que admeti l'esborrany com a prova

El Sindicat Unificat de Policies ha lliurat al jutge una còpia de la "documentació que ha arribat de manera anònima a la seu d'aquesta organització sindical" i que conté "un escrit anònim" i "un informe que porta un timbre" de la UDEF sobre "possible documentació desapareguda durant els registres efectuats per un altre cos policial". El SUP demana al jutge que "admeti" l'informe perquè "pugui contribuir a l'esclariment de fets suposadament delictius denunciats en aquests escrits".

El secretari general del SUP ha apuntat, a més, que el seu sindicat diposaria de més informació sobre casos de corrupció a l'Estat, tot i que en aquesta ocasió no l'ha feta pública perquè la considera poc contrastada.

1,8 milions per a la FAES

L'informe inclou una dada que El Mundo va obviar a les seves publicacions. És el suposat cobrament d'una comissió de "més d'1,8 milions d'euros" en favor de la Fundació FAES del PP per les obres del Petit Palau. Aquesta informació també es basa en la carta anònima enviada pel suposat empresari retirat.

L'oposició egípcia convoca una protesta indefinida contra Mursi

Forces liberals i democràtiques d'Egipte van convocar una protesta indefinida per impugnar per "colpista" la Declaració Constitucional que atorga a l'actual president islamista, Mohammad Mursi, poders extraordinaris en matèria legislativa i sostreu del control judicial l'elaboració de la nova Carta Magna. Militants de més de 40 partits laics i organitzacions juvenils d'Egipte van protagonitzar divendres una manifestació multitudinària a la cèntrica plaça Tahrir del Caire.

Promotors d'aquesta acció van decidir ahir a la nit continuar la protesta fins que es compleixin totes les seves demandes i van cridar a celebrar el proper dimarts, 27 de novembre, una nova concentració de milions al centre de la capital egípcia.

L'oposició exigeix ​​anul · lar els recents decrets d'Mursi, al qualificar-los de "dictatorials", així com dissoldre la Comissió Constitucional (CC) encarregada de confeccionar la nova Llei Fonamental. Aquest organisme, segons els grups democràtics, "no reflecteix els interessos de totes les capes socials i les forces polítiques d'Egipte".

Els oponents defineixen Mursi com "un nou faraó". Ja van celebrar una protesta a la plaça Tahrir a mitjans d'octubre passat per denunciar la posició monopolista en la CC del Partit de la Llibertat i la Justícia, l'organització política dels Germans Musulmans. Fa uns dies, els partits i moviments laics d'Egipte van anunciar oficialment que abandonen la comissió.

Mentre, el portaveu de l'oficina presidencial, Iàssir Ali, va afirmar divendres que els recents decrets de Mursi "van ser adoptats després d'una discussió amb totes les forces polítiques".

"La Declaració Constitucional del president té com a objectiu posar fi al període de transició a Egipte, així com restablir l'estabilitat en l'àmbit econòmic i de legislació", ha subratllat.

El Departament d'Estat dels EUA va cridar ahir a Egipte a adoptar "una Constitució amb un sistema de frens i contrapesos, garanteixi els drets fonamentals, la supremacia de la llei i el compliment de les obligacions internacionals".

També va recomanar a tots els actors polítics a superar les discrepàncies, establir una cooperació constructiva i un diàleg democràtic.