diumenge, 28 de novembre de 2010

CiU portarà el Pacte del Liceu endavant

Amb el 95% de vots escrutats: CiU, amb 62 escons, guanya la tupinada, amb un PSC derrotat amb 28 escons, seguit d'un PP triomfal amb 18; ICV-EUiA amb 10, ERC, amb menys vots, 10, C'S, amb 3 i SI amb 4.
Tot, amb la llei electoral que dona escons al conills dels terratinents de Lleida per 11.000 vots davant dels 26.000 que calen a Barcelona per treure un diputat. Montilla es retira de secretari del PSC. Participació: 59'7%.


El resultat electoral confirma un escenari ben diferent al que l'esquerra catalana hauria desitjat i confirma molts pronòstics crítics amb l'entreguisme dels qui han format el tripartit. Deixem aquí alguns enllaços a per a reflexionar:

Així doncs, l'única postura "raonable" era deixar a en Mas passar a l'història com el següent de la saga Pujol i la seva política de clients, aprofitar perque es maneguin com fins ara institucions, papers i proves, testimonis, judicatures i el cap de Roma quan cal, i passar pàgina, o millor enciclopèdia, de tot el que s'ha robat, conspirat i guanyat al negoci sociovergent tan ben montat i que el tripartit va fer treure -amb l'ajut inestimable de certs jutges poc entregats a la causa- de sota les catifes, després de 30 anys de corrupció institucional generalitzada.

No és casual que tots els mitjans de CiU i cía es dediquessin durant les últimes setmanes, amb ininterrompuda insistència, a repetir que darrera del cas Pretòria "en realitat no hi ha cap delicte".

(...)

Així, el deliri aparent de Montilla al Liceu no era més que la proclamació d'un pacte del Liceu, entre els senyors que ho són, els que paguen per fer que ho són i els que ho volen ser. Per a que tot quedi com abans d'aixecar la catifa.


Mas Montilla: El Pacte del Liceu, un clam de ferum
Elecciones Catalanas: el Hundimiento

I també:

28N: Reflexió en clau interna
Saben que perdran
LA QUIEBRA DEL MODELO SOCIAL EUROPEO Y LA CRISIS DE LA POLÍTICA COMO ACCIÓN COLECTIVA

Cas Pretòria: L'alcalde Muñoz peça clau de la trama

El jutjat social 26 de Barcelona va celebrar divendres el judici per la demanda presentada per l'exgerent de Serveis de l'Ajuntament de Coloma de Gramenet, Pascual Vela, imputat en el cas Pretòria, contra el seu acomiadament, aprovat pel consistori socialista de Núria Parlon. La vista va ser un primer tast del cas Pretòria en aportar-se informació i testimonis d'aquesta investigació penal que manté oberta l'Audiencia Nacional i que va provocar la caiguda del alcalde colomenc, Bartomeu Muñoz, a qui el jutge Baltasar Garzón va imputar gran part dels fets delictius l'octubre del 2009, juntament amb el seu amic i exdiputat socialista Luis Garcia Saez, Luigi.

L'advocat del consistori, Paco Carretero, va justificar l'acomiadament de Vela, el juliol passat, per dos motius: tràfic d'informació i alteració de dos processos selectius. Va aportar divuit de les converses telefòniques intervingudes per la Guàrdia Civil entre Vela i Luigi i Vela i l'alcalde. L'advocat va raonar que “Vela recomana canvis en un informe presentat a una empresa privada, i dóna informació a Luigi, que és aliè a l'Ajuntament”.

L'advocat de Vela, Carles Rubio, va aportar els testimonis de l'exinterventora, Maite Carol, i l'exgerent de Planificació, Albert Gadea. Tots dos van afirmar que, quan es negaren a aprovar l'aportació de diners que els demanava l'empresa municipal Gramepark perquè no actuava bé, el gener del 2009, l'alcalde va posar Vela com a interlocutor entre ells i els de Gramepark, però poc després hi va col·locar Luigi, del qual “l'alcalde va dir que era de la seva confiança i que ens entendríem perquè era assessor financer, i amb Vela vam dir-li la veritat”, va dir ahir Carol.

La presència de Luigi va ser tan omnipresent que “la Guàrdia Civil va preguntar on era el seu despatx quan van escorcollar el consistori”, va afegir Carol.

La defensa de Pascual Vela argumentà que les trucades intervingudes per la Guàrdia Civil i usades ara per l'Ajuntament colomenc per acomiadar-lo estan “descontextualitzades”, i que ell seguia les ordres de l'alcalde.

L'exinterventora, Maite Carol, testimoni valorat pels investigadors del cas Pretòria, va avalar en el judici d'ahir l'argumentació de Vela en afirmar: “No es van emetre factures falses des de l'Ajuntament”.

Carol exposar: “Vam inventar-nos que teníem una auditoria d'Europa”, per obtenir documents de Gramepark, i vam descobrir que els fons europeus que l'Ajuntament va donar a Gramepark no es van destinar a expropiar unes 26 famílies al Fondo alt. I des de l'Ajuntament ja s'havien justificat les expropiacions". A l'alcalde, perquè ho entengués, Vela va dir-li que eren factures falses.

L'Audiencia xifra aquesta suposada falsedat en 1,3 milions d'euros.

L'actual gerent del consistori, Fernando Hernández Baena, va escalfar cadira al judici anterior al de Vela per assegurar-s'hi un lloc.

"Irlanda no necessita ajuda, ni és en fallida"

El president del Deutsche Bank vol que Europa ajudi a Irlanda ja que fer-ho és ajudar als bancs alemanys que són els segons creditors d'Irlanda, seguits dels anglesos. Els bancs alemanys han concedit préstecs de més de 100.000 milions d'euros a Irlanda, entre ells 40.000 milions als bancs irlandesos.

Josef Ackermann va ser de visita a Brussel.les i es va reunir amb el president de la Comissió, el President del Consell i el Comissari Europeu del Mercat Interior i Serveis, deixant el missatge de que "Europa ha de ser preservada com una unitat i no pot ser víctima dels interessos econòmics a curt termini".

Com assenyala l'article, les declaracions tan entusiasmades amb la Unió Europea vingudes per part d'un ciutadà suís -Josef Ackermann-, estranyen i, naturalment, tenen un altre significat diferent. El que les paraules del senyor Ackermann realment volen dir és que Europa ha d'ajudar a Irlanda perquè fer-ho és ajudar als bancs alemanys, que són els creditors segons d'Irlanda, just després dels anglesos.

Aquest context es torna encara més evident quan un economista com el prestigiós Hans-Werner Sinn, director de l'IFO -Institut d'Investigacions Econòmiques de la Universitat de Munic-, no té dubtes en afirmar que "Irlanda no necessita ajuda, ni és en fallida. Són els bancs els que dramatitzen la situació per aconseguir els efectes polítics desitjats".

Ara, el que el banc alemany té a la vista, és a dir, el que al Sr. Ackermann fa estar tan entusiasmat amb la Unió Europea i l'ajuda Irlanda és que, des del moment en què les transferències de l'UE arribin a Irlanda, serà més segur tornar a especular pels bancs a Europa i els bancs tornaran a fer més grans negocis. I això de tres maneres.

En primer lloc, perquè assegurada la solvència per l'UE del país deutor, protegiran els seus balanços, en la mesura que ja no es trindran que comptabilitzar possibles pèrdues en els préstecs concedits. La segona, perquè amb els seus balanços nets de manera indirecta, tenen la facultat de tornar a prestar diners als seus dipositants en la forma que els donen un major rendiment. I en tercer lloc, perquè l'interès que esperaven pels títols de deute del país serà major, pel fet que el risc del deute era major. I ara, amb el suport de l'UE, el grau del deute de més risc, al final, ja no existeix, però l'interès negociat si es manté com si encara existis el risc.

Montilla disposat a tancar webs sense decisió judicial

José Montilla és dels pocs que s'hi mostra obertament a favor i ha declarat que no veia cap problema amb el fet que les webs es poguessin tancar sense autorització d'un jutge, i ha assegurat que 'la posició del PSC és favorable al projecte que s'ha treballat a les corts espanyoles', la Llei Sinde, pel nom de la ministra que la presenta.

El grup socialista al congrés és el màxim defensor de la llei que ell mateix va presentar, malgrat que entre els diputats del PSC hi ha més sensibilitat a favor dels drets dels internautes, no sembla que hi hagi d'haver cap divergència interna a l'hora de votar el text. Això sí, el PSOE necessita arribar a acords amb algun altre grup per tal de tirar endavant la llei. Al primer tràmit va aconseguir tombar totes les esmenes a la totalitat, gràcies al suport del PNB, però encara no és clar si en aquesta ocasió comptarà amb el partit basc o amb algun altre.

José Montilla ha defensat la llei Sinde. A una pregunta de l'advocat Carlos Sánchez Almeida sobre la llei i la llibertat d'expressió a Internet, Montilla ha declarat que no veia cap problema amb el fet que les webs es poguessin tancar sense autorització d'un jutge i ha assegurat que 'la posició del PSC és favorable al projecte que s'ha treballat a les corts espanyoles'.

Els partits catalans amb representació al congrés espanyol que s'han posicionat més clarament a favor dels drets a internet són Esquerra i Iniciativa. Tots dos grups han presentat una esmena per a suprimir la disposició final segona.

En el cas d'Iniciativa, l'esmena diu que 'el dret d'autor és necessari per a garantir la creació cultural i l'autonomia creativa, però no pot entrar en contraposició amb els drets ciutadans i d'accés a la cultura', i també estableix que algunes propostes del govern espanyol poden vulnerar drets fonamentals com el dret a la llibertat d'expressió i a la informació.

ICV.EUiA és l'única formació que ha subscrit la Carta per la innovació, creativitat i l'accés al coneixement, redactada a Barcelona la tardor de 2009, que defineix els drets de la ciutadania i els artistes en l'era digital.

Esquerra també demana que se suprimeixi la llei Sinde en considerar que l'assignació de capacitats de control i gestió a una comissió administrativa és 'contrària a la normativa constitucional', que estableix que la competència per a considerar un contingut com a il·legal és del jutge. Segons el diputat Joan Tardà, la Llei d'Economia Sostenible és una 'llei òmnibus que acontentarà els interessos de majors i lobbys' sense entrar a debatre de manera més profunda i global la necessitat d'una modificació de la llei de propietat intel·lectual.

EUPV demana l’obertura immediata dels centres Gran Via i Penyeta Roja

La diputada d’Esquerra Unida a Les Corts, Marina Albiol, ha anunciat que la seua formació ha presentat varies esmenes als pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2011, per tal que el centre de dia Gran Via i el centre Ocupacional Penyeta Roja, destinats a persones dependents i discapacitades, es posen en funcionament de manera immediata.

Albiol lamenta que aquestos dos centres, que porten varios mesos acabats, “no estiguen funcionant per falta de pressupost en la Conselleria de Benestar Social” i afegeix que la mala gestió del PP al front del Consell “l’estan pagant les persones amb dependència i discapacitat de la ciutat de Castelló”.

La diputada d’Esquerra Unida recorda que estem parlant de 260 places al centre de dia Gran Via i 80 del centre ocupacional Penyeta Roja “que el Consell té bloquejades, i per culpa d’açò moltes persones han d’estar acudint a centres privats, molt més cars”.

Albiol reclama als diputats i diputades del Partit Popular “més compromís amb les persones dependents” i demana que les esmenes que ha presentat EUPV, per tal que aquestos centres es posen en funcionament de manera immediata, “tinguen el recolzament de tota la cambra autonòmica”.