Tot, amb la llei electoral que dona escons al conills dels terratinents de Lleida per 11.000 vots davant dels 26.000 que calen a Barcelona per treure un diputat. Montilla es retira de secretari del PSC. Participació: 59'7%.
El resultat electoral confirma un escenari ben diferent al que l'esquerra catalana hauria desitjat i confirma molts pronòstics crítics amb l'entreguisme dels qui han format el tripartit. Deixem aquí alguns enllaços a per a reflexionar:
Així doncs, l'única postura "raonable" era deixar a en Mas passar a l'història com el següent de la saga Pujol i la seva política de clients, aprofitar perque es maneguin com fins ara institucions, papers i proves, testimonis, judicatures i el cap de Roma quan cal, i passar pàgina, o millor enciclopèdia, de tot el que s'ha robat, conspirat i guanyat al negoci sociovergent tan ben montat i que el tripartit va fer treure -amb l'ajut inestimable de certs jutges poc entregats a la causa- de sota les catifes, després de 30 anys de corrupció institucional generalitzada.
No és casual que tots els mitjans de CiU i cía es dediquessin durant les últimes setmanes, amb ininterrompuda insistència, a repetir que darrera del cas Pretòria "en realitat no hi ha cap delicte".
(...)
Així, el deliri aparent de Montilla al Liceu no era més que la proclamació d'un pacte del Liceu, entre els senyors que ho són, els que paguen per fer que ho són i els que ho volen ser. Per a que tot quedi com abans d'aixecar la catifa.
Mas Montilla: El Pacte del Liceu, un clam de ferum
Elecciones Catalanas: el Hundimiento
I també:
28N: Reflexió en clau interna
Saben que perdran
LA QUIEBRA DEL MODELO SOCIAL EUROPEO Y LA CRISIS DE LA POLÍTICA COMO ACCIÓN COLECTIVA