diumenge, 29 d’abril de 2012

Les claus del negoci brut CiU-Abertis-La Caixa contra els catalans

Les autopistes no les va fer Espanya, ans la Generalitat de Jordi Pujol i són doncs de titularitat autonòmica, no estatal. El peatges de Catalunya -que Artur Mas ha pujat dos cops, fins al 8%, en un any- són de creació i titularitat autonòmica, no pas estatal: és la Generalitat de CiU qui les va crear, n’és titular, i determina el preu del peatge. Excepte els de les AP-7 y AP-2, que es van construir a començaments dels anys 70 -i que en fa més de 30 que són amortitzades-, per la qual cosa són de titularitat estatal, la resta de peatges es van fer exclusivament per ordre de Jordi Pujol, president de la Generalitat per CIU.

Pujol podria haver decidit construir autovies, com van fer totes les altres autonomies que no van tenir la calamitosa desgràcia d’estar governades per una màfia trabucaire de banquers i terratinents, i finançar-les amb deute públic; o bé fent que els peatges anessin a parar a la Generalitat i no a una empresa privada. Però no, Pujol va voler que els catalans paguéssim peatges i treure'n benefici amb els amics del Cercle Equestre.

2.- Els peatges de les autopistes no van a Espanya, sinó a la butxaca de ABERTIS, una empresa propietat de La Caixa, i liderada per Salvador Alemany Mas, assessor d’Artur Mas i principal publicitari del diari AVUI-EL PUNT.

Els peatges catalans estan en mans de l’empresa Abertis; i a la resta d’Espanya també. Aquesta multinacional -la més gran del món- gestiona directament més de 1.500 quilòmetres d’autopistes a Espanya, cobrint el 59% del total de vies de peatge. Abertis també participa de forma no majoritària en una sèrie de concessions amb un total de 200 quilòmetres: Autema i Ciralsa (Circumval·lació d’Alacant). També manté un paper actiu en Trados 45 (M-45 Tram II), Accesos de Madrid i Henarsa, concessionàries que gestionen diverses vies d’accés a la ciutat de Madrid.

Abertis és un suport fonamental publicitari de l’AVUI-EL PUNT , diari ultranconvergent i fervorosament folklòric, caspós i barretinaire que, paradoxalment, ha enarborat la bandera en contra dels peatges, en un repugnant acte més de summa hipocresia.

La Caixa, és l’accionista majoritària d’ABERTIS amb una propietat del 31% de les seves accions. Curiosament CIU té un deute amb La Caixa d’un crèdit de 21 milions d’euros (xifra de l’any 2010)

Artur Mas va proposar a Salvador Alemany, President d’Abertis , ser Conseller d’Economia i actualment presideix el “Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica de Catalunya (CAREC)”, organisme escollit per CIU per tal d’assesorar al Govern en retallades neoliberals. Salvador Alemany, segons ha declarat recentment, se sent molt preocupat per la campanya de “No vull pagar”. No m’estranya! S’embutxaca milers de milions a l’any robant a ciutadans, per tal de finançar a un partit polític!

3.- CIU va votar a favor de rescatar els peatges de Madrid amb diners públics.

CiU va proposar i va votar a favor de rescatar i compensar econòmicament a les companyies concessionàries de les autopistes de de Madrid, que són completament deficitàries, proposant que les concessionàries ingressin la diferència entre la facturació real i el 80% de la prevista quan es va adjudicar la via. Cada cinc anys, l’Estat els paga de la nostre butxaca la compensació, amb interessos. Un acord econòmic que beneficia clarament a Abertis.

4.- Els peatges estan amortitzats de sobres i es mantenen tan sols perqué beneficien a CIU-ABERTIS-LA CAIXA

Segons l’anuari dels silencis mediàtics de l’any 2010, les recaptacions de les concessionàries per peatges multipliquen en alguns casos per 100 el cost de l’obra. Alguns exemples a continuació:
TRAM COST CONSTRUCCIÓ INGRESSOS ESTIMATS
Montgat-Mataró 21 682,2
Mataró-Palafolls 285,5 363,3
Barcelona-Montmeló 19,9 535,4
Granollers-La Jonquera 68,5 3.033,7
Molins de Rei-Martorell 14,6 1.168,7
Martorell-Tarragona 42,2 2.170,3

Així doncs queda clar que les autopistes de peatge son un invent de CIU per tal de beneficiar a empreses amigues que, al mateix temps financen al seu partit amb crèdits milionaris! Clar que, si voleu, podeu seguir pensant que tot és una conspiració de Madrid en contra de la nació catalana…

Abertis preveu que totes les autopistes espanyoles seran de pagament el 2020


El president d'Abertis i cap del govern d'Artur Mas, Salvador Alemany, ha afirmat que preveu que la totalitat de la xarxa espanyola d'autopistes i autovies serà de pagament a finals d'aquest decenni. En l'acte de presentació del llibre "Les autopistes d'Espanya", Alemany ha explicat que, tenint en compte la situació econòmica i l'ajust pressupostari actual, és "necessari" un model "harmònic" de tarifació de les autopistes espanyoles. "No es pot regalar l'ús d'infraestructures de gran capacitat, si no és impossible que el sistema funcioni", ha declarat Alemany, que ha afegit que el canvi de model és "inevitable".

A més, Alemany ha subratllat que en els últims anys s'han comès "errors", com els anomenats peatges ombra o la construcció de vies alternatives gratuïtes a prop d'autopistes de peatge: "Aquests conceptes, afortunadament, ja s'han acabat a Espanya", ha afirmat el soci de Florentino Pérez i que, amb La Caixa, té paralitzades les obres de les carretera NII per tal de lucrar-se amb els peatges-que Ciu ha pujat dues vegades, fins al 8% en un any d'espoli-i els morts de la via amb més mortalitat d'Espanya.

A l'acte ha assistit també el secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat, Damià Calvet (CiU), que ha qualificat el model de tarifació actual de "divers i asimètric" i ha recordat que Catalunya, juntament amb la Rioja, són les úniques comunitats autònomes que compten amb més quilòmetres d'autopistes de pagament que lliures.

Jo #novullpagar la corrució de CIU-ABERTIS!

SI insisteix que les multes per no pagar peatges són il·legals


El secretari general de SI, Uriel Bertran, ha insistit aquest diumenge que les multes per no pagar peatges són "il·legals" i ha acusat CiU de posar-se al costat d'Abertis per les "pressions" de La Caixa, a qui deu 21 milions. "CiU ha utilitzat a la desesperada l'última arma que els quedava, que és l'amenaça", s'ha queixat Bertran, que ha encoratjat la ciutadania a no tenir por i a continuar amb la campanya 'No vull pagar'. En cas d'arribar alguna multa, el diputat independentista ha amenaçat amb una campanya per animar els catalans a treure els dipòsits de La Caixa i amb querelles per prevaricació i abús d'autoritat contra els membres del Govern que hagin impulsat la mesura. La guàrdia civil multa un conductor per no voler pagar al peatge de Sagunt.

"El Govern de CiU en lloc de posar-se al costat dels ciutadans de Catalunya ha decidit posar-se al costat d'Abertis per pressions de La Caixa, a qui CiU deu 21 MEUR", ha considerat Bertran, que ha afegit que l'executiu d'Artur Mas "sap perfectament que ha pres una decisió il·legal" quan parla de multes de 100 euros.

Segons Bertran, no hi ha base jurídic ni s'infringeix cap article del reglament de circulació, i ho avala, al seu parer, el fet que cap membre del govern hagi sortit a fer pública aquesta decisió, sense especificar a més l'article que es vulnera.

SI ofereix assistència jurídica i avisa que en cas de rebre alguna multa interposaran querelles per prevaricació i abús d'autoritat contra els membres del Govern que hagin participat de la decisió, convocaran mobilitzacions i iniciaran una campanya a tot el país perquè els ciutadans treguin els seus dipòsits de La Caixa.

La guàrdia civil multa un conductor per no voler pagar al peatge de Sagunt


Les multes que ha anunciat el govern de la Generalitat no són les úniques que amenacen la campanya #novullpagar d'insubmissió als peatges. Divendres, tres joves que anaven a València des del Principat van ser multats per la guàrdia civil per dir que no volien pagar al peatge de Sagunt. A més, el conductor es va endur una multa per portar el CAT enganxat a la matrícula.

Quan els joves van arribar al peatge, van comunicar al cobrador de la cabina que no volien pagar, com marca el protocol de la campanya. Aquest va avisar un company seu, que a la vegada va reclamar la presència d'uns agents de la guàrdia civil que ja hi havia al peatge. Abans, però, van col·locar una altra barrera per tancar el pas a la part de darrere del cotxe.

La guàrdia civil, que els va exigir que parlessin castellà, cosa que no van fer, els va fer posar el cotxe en un lateral de l'autopista AP-7 i els va demanar la documentació. Minuts més tard, els va explicar que els posava dues multes i que podien rebaixar el seu cost a la meitat si les pagaven abans d'una data determinada.

CiU anuncia multes de 100 € als insubmisos de #novullpagar


El govern d'Abertis a la Generalitat està preocupat per la força que està prenent la campanya d'insubmissió als peatges #novullpagar. En un comunicat urgent enviat aquest vespre, el govern amenaça que 'per garantir el compliment de la legalitat' sancionarà amb un mínim de 100 euros aquells que es neguin a pagar els peatges. La burocràcia pública, retallada i neofeixista, posada al servei gratuït del negoci privat d'Abertis.

Centenars de milers de persones diuen NO a les retallades socials

Malgrat la pluja intermitent i el pont festiu, les protestes contra les retallades socials han estat significatives en totes les comunitats autònomes. Així, sota un mateix lema: "Amb l'educació i la salut no es juga", s'han manifestat quatre-centes mil persones a tot el país destacant les més de 60.000 al País Valencià, més de 50.000 a Galícia, Andalusia, Astúries i Castella i Lleó. A Aragó i Castella-la Manxa han estat més de 15.000 els assistents a les manifestacions; 10.000 a Barcelona i Cantàbria; 7.000 a Extremadura; 5.000 a Navarra, Euskadi i Múrcia; 2.000 a La Rioja. Foto: 2.000 ciutadans s'han concentrat aquest diumenge davant el Palau de la Generalitat contra les retallades en educació i sanitat de PP-CiU.

La jornada de protesta celebrada a Madrid, que ha reunit 40.000 persones, ha estat encapçalada pels secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, al costat dels representants de la Plataforma en Defensa de l'Estat de Benestar i els Serveis Públics, que agrupa més de cinquanta associacions de l'àmbit civil, social i polític.

A més, 2.000 ciutadans, segons els organitzadors, s'han concentrat aquest diumenge davant el Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, ​​per protestar contra les retallades en educació i sanitat de PP-CiU, convocats per la plataforma Prou ​​retallades. La protesta ha començat a les 12.00 hores i ha finalitzat Poc després de dir les 13.00 hores.

Ampli rebuig social a les retallades en sanitat i educació. Els carrers de 55 ciutats del país s'han convertit aquest diumenge en una àmplia resposta social contra les retallades decretats pel Govern en educació i sanitat. Centenars de milers de persones han participat en les manifestacions convocades per CCOO, UGT i la Plataforma en Defensa de l'Estat de Benestar i els serveis públics per expressar el seu rebuig a unes mesures que redueixen la cobertura i qualitat dels serveis públics bàsics i que suposen un brutal atac al model d'estat social que consagra la Constitució.

Els armilles i samarretes verdes (símbol de les protestes en l'ensenyament), amb nombroses pancartes i les vermelles banderes dels sindicats han posat la nota de color a unes manifestacions, passades per aigua, en què la ciutadania ha dit No a la política de retallades que posa en qüestió l'economia, l'ocupació i la protecció social, i s'ha criticat el menyspreu del Govern pel diàleg social.

Com ha denunciat el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, en la roda de premsa celebrada abans del començament de la manifestació de Madrid, "el Govern amb la seva política de reformes i retallades vol soscavar els fonaments de l'Estat de benestar", i ho està fent des de la prepotència de la majoria absoluta. En aquest sentit, ha demanat al Govern que "compti una mica amb els ciutadans, que són els que estan suportant la tensió dels ajustaments fruit de la seva ineficaç política d'ajustos i dràstiques retallades".

Segons va advertir Toxo, "la política del Govern ha situat Espanya en una situació d'emergència econòmica i social", ja que el que està fent no són "petits retalls", sinó "una operació de transferència de rendes del treball a rendes del capital "i" està en joc la reorganització del model de societat".

Jean-Luc Mélenchon: La nostra resistència francesa no ha fet més que començar

Per primera vegada en més de trenta anys, una nova força política francesa -no només a l'esquerra dels socialistes sinó també sense por a afirmar-se com a alternativa a ells- ha aconseguit resultats de dues xifres en unes eleccions presidencials: un 11.1%, que s'incrementa fins a un 16% a les grans ciutats. Aquest assoliment del Front de Gauche (Front d'Esquerra) representa l'èxit més recent i contundent de "l'altra esquerra" a Europa.

Després de molts anys de fragmentació, el Front de Gauche ha aconseguit unificar les forces esquerranes que advoquen per una transformació social i mediambiental. Ara hem d'assegurar que Nicolas Sarkozy és expulsat de l'Elisi mitjançant una derrota aclaparadora a la segona volta de les eleccions presidencials, el 6 de maig. El poble francès i el moviment sindical tindran molt a perdre si la dreta radicalitzada -que va, a més, després dels vots de l'extrema dreta- monopolitza el poder estatal. Aquesta és la nostra primera i urgent missió.

Però aquest objectiu a curt termini no hauria de confondre de cap manera amb un suport al candidat del Partit Socialista o el seu programa. Les polítiques de François Hollande estan destinades, amb algunes excepcions, a satisfer els requisits dels mercats financers i la regla "d'or" d'un pressupost equilibrat del pacte fiscal europeu, que ell es nega a sotmetre a referèndum popular.

El Front d'Esquerra, creat el 2009, ha mobilitzat en les seves primeres eleccions presidencials a prop de quatre milions de persones. Això suposa gairebé tres milions més que en les dues eleccions nacionals prèvies -les europees de 2009 i les regionals de 2010- en què el partit havia presentat candidats.

Al llarg d'aquestes eleccions, la nostra agenda ha estat clara. Rebutgem l'austeritat a França ia Europa totes les seves formes (tant si es tracta de les mesures "dures" de la dreta conservadora o les "toves" de la socialdemocràcia); rebutgem els tractats neoliberals existents de la UE; exigim una nova distribució de la riquesa en favor dels treballadors i dels qui tenen una ocupació insegur i volem serveis públics que siguin diferents dels d'una societat mercantilitzada.

Volem fer ús de la planificació ecològica per sortir de la crisi capitalista; un major compromís públic en els assumptes d'Estat per contrarestar la nostra democràcia oligàrquica i un pla de sortida de l'OTAN i les constriccions atlantistes imposades al nostre país.

El Front de Gauche serà també un front popular i lluitarà incansablement contra el Front Nationale d'extrema dreta, del que l'augment de popularitat és per descomptat preocupant. Encertem a prendre-ho com blanc, analitzant i desafiant les seves propostes al llarg de la nostra campanya. Vam ser els únics a dur a terme aquesta tasca: sense haver centrat en ell la nostra atenció, potser els resultats haurien estat encara més alarmants.

Però el que està clar és que ha arribat ja l'hora de la resistència als mercats financers. Va ser divertit observar aquesta setmana a alguns destacats representants de l'oligarquia financera -com Mario Monti, primer ministre italià, i Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, per exemple- van vindicar la nostra anàlisi dels perills de les polítiques d'austeritat. Aquestes condueixen a les economies europees a una recessió que porta, com els núvols porten tempesta, atur i pobresa per als pobles d'Europa.

Segons Draghi, seria adequat fins i tot tornar enrere i completar el "pacte fiscal" amb un "pacte de creixement". Amb això s'equipara a les opinions tant de Monti com d'Hollande. Però, quina mena de creixement seria? Un creixement que promou la flexibilitat dels mercats de treball com a motor de la "competitivitat" de les economies europees?

El Front de Gauche ofereix una concepció diferent de l'economia, la societat i la UE. En aquest context, tenim una altra raó imperiosa per desallotjar Sarkozy de la seva butaca presidencial. Librándonos d'ell, trencarem l'eix "austeritario" simbolitzat per la relació Merkel-Sarkozy. Això ens permetria finalment seguir endavant i construir un nou equilibri de poder a Europa, que de veritat desafiï la política d'austeritat.

En aquesta batalla el Front de Gauche té, a França, les claus del futur.

Jean-Luc Mélenchon ha estat candidat de la coalició del Front de Gauche (Front d'Esquerra) en les eleccions presidencials franceses d'aquest any 2012. Va ser ministre del govern socialista entre 2000 i 2002, però va abandonar el Partit Socialista el 2008 per fundar el Parti de Gauche (Partit d'Esquerra), un dels que componen la coalició del Front d'Esquerra, amb el PCF de Pierre Laurent.

Felip Puig impedeix il.legalment que Nuet i Milà visitin als empresonats per la repressió feixista de CiU-PP

Unes 150 persones, amb @iaioflautas inclosos, a la porta de la presó de 4 Camins, a la Roca del Vallès en protesta per les detencions arbitràries i antidemocràtiques dels estudiants Dani, Isma i Javi i la delegada de CGT Laura Gómez, a més de la vuitantena d'imputats per la repressió nazicatòlica de CiU-PP: "Els volem a casa #prourepressió.

També han participat membres d'ICV-EUiA, amb els diputats de la coalició de l'Esquerra Plural, Joan Josep Nuet i Salvador Milà. Funcionaris de Quatre Camins han dit que tenen "ordres superiors" de no deixar entrar als diputats Nuet i Milà a la presó per veure l'Isma i en Dani! Cap servei ni instruccions superiors poden impedir que els diputats Nuet i Milà entrin, dret que se'ls reconeix legalment #MarchaporlaLibertad @iaioflautas

Milà i @NUET expliquen q sels ha impedit visitar a Isma i Dani, violant dret q tenen com a representants de poble a fer-ho! #prourepressio

@NUET #marchaporlaLibertad: Al diputat Salvador Mila del Parlament de Cat i a mi no ens deixen entrar a la presó de 4 Camins #prourepressió

"El ministre De Guindos és un contacontes"

Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo dubten que realment la cancellera Angela Merkel tingui intenció de portar a terme programes de creixement als països de la UE, sobretot als del sud d'Europa més afectats per la crisi, i consideren que anuncis com el de dissabte només busquen intervenir en la campanya electoral francesa per treure possibilitats al candidat socialista François Hollande, que surt com a favorit. Milers de persones s'han concentrat aquest mig dia davant del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a Madrid i a un total de 50 ciutats de tot l'Estat contra les polítiques ultraliberals i privatitzadores dels nazionalcatòlics de PP-CiU.

Poc abans de l'inici de la manifestació de Madrid contra les retallades socials, els líders d'UGT i CCOO han assenyalat que els sindicats només són el camí per a l'expressió d'uns ciutadans a qui "es frustra el seu projecte de vida" amb unes retallades en sanitat i educació que "posen perillosament en qüestió el model social" d'Espanya.

Acompanyats pels responsables d'organitzacions de la sanitat i l'educació pública i d'associacions de veïns, els líders sindicals han denunciat que cap de les mesures proposades pel Govern s'encamina a la creació d'ocupació, sinó a "aprofundir en el camí de les privatitzacions" dels serveis bàsics.

"El ministre De Guindos és un contacontes a qui no li sortiran els comptes, però les seves retallades provoquen una privatització sense compte amb un gran cost per a les famílies", ha afirmat Méndez.

Milers a Barcelona


Milers de persones s'han concentrat aquest mig dia davant del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, per protestar contra les retallades en educació i sanitat dels Govern central i el català (PP-CiU), convocats per la plataforma Prou Retallades.

La protesta ha començat a les 12.00 hores a la plaça, i hi assisteixen entitats socials, CCOO, UGT, i representants del PSC, ICV-EUiA, CUP, SI i ERC.

Sota el lema 'En defensa de l'estat del benestar social i dels serveis públics', els manifestants defensen la sanitat i educació públiques com un sector "generador d'ocupació, estratègic i de valor afegit" i carreguen contra les noves retallades anunciades pel Govern.

Multitudinària cadena humana contra el macro-hotel de la platja verge del Trenc

Una immensa cadena humana ha enllaçat a Ràpita amb les Covetes com a protesta simbòlica en defensa de la protecció de la platja verge del Trenc, a Mallorca. Ha estat una iniciativa del GOB, Amics de la Terra i la plataforma Salvem sa Ràpita que reprèn una reivindicació que ve de molts d'anys enrere i ara es reforça pel perill que comporta la construcció d'un macro-hotel, aprovada pel Consell de Mallorca.

Fa un parell de setmanes, el Consell de Mallorca va aprovar, amb els vots en contra de l'oposició, el pla territorial que permetrà construir un macro-hotel a la zona de la Ràpita, a pocs metres de l'arenal del qual forma part la platja verge del Trenc. El PP ho ha tirat endavant corregint un error material, de manera que el sòl urbanitzable passa de dues hectàrees a vint-i-una.

El conseller del PSM-IV-Entesa, Joan Font, retreu que la correcció dels errors materials del pla només pot tenir lloc en cas d'equivocacions materials i que es tracta d'un fet excepcional que només es pot admetre com a criteri restrictiu. De la mateixa manera, el grup del PSIB critica que per corregir-los, els errors han de ser clars i inequívocs, i que en aquest cas es tracta d'una qüestió que permet interpretació.

Sobre les acusacions d'interpretació de la llei, el conseller del PP Mauricio Rovira argüeix que el seu grup havia 'constatat un error a l'hora de traslladar el nombre d'hectàrees'.

Jornada de protesta contra la "dinàmica d'autodestrucció" del PP

"Amb la sanitat i l'educació no es juga". Amb aquest lema CCOO i UGT han organitzat, al costat de la Plataforma social en defensa de l'Estat del Benestar, més de 50 concentracions i manifestacions per a aquest diumenge. Les protestes exigiran al govern neofeixista la fi de les polítiques neoliberals imposades pel Reich neonazi alemany de Merkel contra la societat civil, i responsabilitats contra els culpables de l'estafa bancària, en comptes de privatitzar i regalar els serveis socials als seus còmplices amb arguments fal·laços, falsos i hipòcrites. Les manifestacions de diumenge serviran a més d'avantsala per a les gairebé 80 concentracions del Primer de maig, que aquest any se celebraran sota el lema 'Treball, dignitat, drets'.

La mobilització central d'aquesta jornada es celebrarà a Madrid a les 12.00 hores, amb un recorregut previst des de la plaça de Neptú fins a la Puerta del Sol, alhora que tindran lloc altres similars en nombroses ciutats del país. En elles es censuraran les mesures urgents aprovades pel PP, a través de dos decrets, per "estalviar" en sanitat i educació uns 10.000 milions d'euros que Rajoy es reparteix amb els seus companys de màfia en grans sous i prebendes.

Les poblacions catalanes que acullen concentracions són: Barcelona (Plaça de Sant Jaume, a les 12h).

Cornellà de Llobregat (Ajuntament, a les 11'30h -convocada pel Fòrum Social del Baix Llobregat-).

Granollers (Plaça de la Porxada, a les 12h).

Mataró (Ajuntament, a les 12h).

La plataforma convocant està integrada per mig centenar d'organitzacions socials, entre elles pels sindicats majoritaris UGT i CCOO, que pretenen que les actuacions per sortir de la crisi econòmica no es basin en retallar la despesa social mitjançant la reducció de les prestacions.

A la sanitat pública les mesures més immorals han estat el repagament de medicaments en funció de la renda, que per primera vegada hauran d'abonar els jubilats, la revisió de la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut, el tancament de serveis que ja han causat desenes de morts per falta d'assistència o la retirada de la targeta sanitària als immigrants en situació irregular.

En el sector educatiu, les reivindicacions es centren en l'atac frontal a un accés garantit que la derechona franquista ha posat a nivells inaccessibles per a les classes treballadores amb tot el desvergonyiment a l'encarir les taxes universitàries més del 60%, en l'augment del nombre de alumnes per aula de col·legis i instituts, en la supressió de cursos de Formació Professional i en el previst enduriment per accedir a beques. Tot mentre es regalen més de 10.000 milions d'euros a la secta criminal catòlica i les seves escoles anacròniques i educastradores.

CCOO i UGT consideren que la posició bel·ligerant del PP és una "agressió brutal" contra els drets dels treballadors que, a més, difícilment podran tenir solució en el futur, segons ha explicat el secretari d'Organització i Comunicació de la UGT, Javier Cubillo, qui considera que els sindicats "no poden quedar-se quiets" i espera que, tot i que el pont de vacances pot influir en la convocatòria, hi hagin sorpreses.

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ja ha advertit que aquest 1 de Maig no serà com els anteriors perquè creu que ara més que mai està justificada una reacció massiva de la societat contra unes polítiques que considera perjudicials. De fet, CCOO i UGT s'han plantejat aquest dia com una continuació de la vaga general del passat 29 de març en contra d'una reforma laboral a favor de l'esclavització de la classe treballadora que el partit franquista no té intenció de canviar més enllà de qüestions tècniques.

Tant Toxo com el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, han criticat durament el que consideren una falta de disposició al diàleg per part del govern de corruptes i neonazis, raó per la que estan buscant la complicitat dels partits polítics per aconseguir un consens social, alhora que mobilitzen a la societat al carrer. Els dos líders sindicals van enviar tres cartes consecutives al president del Govern, Mariano Rajoy, per demanar-li un pacte per l'ocupació, el creixement econòmic i els drets socials.

Després que Rajoy els contestés que la seva interlocutora havia de ser la inepta ministra d'Ocupació -que no ha treballat mai sinó és endollada com la major part de càrrecs a dit del feixisme corrupte-, Fátima Báñez. els dos secretaris generals es van reunir amb ella el passat dia 20 en una trobada que tots dos van considerar infructuós perquè les seves propostes van quedar en via morta. Per això, els sindicats majoritaris criden a la ciutadania a exercir una "rebel·lió democràtica serena i pacífica", però d'autodefensa davant unes polítiques d'ajustament fiscal que entenen que porten al país "a una dinàmica d'autodestrucció".

"Dos mil assassinats com gossos estan per identificar a Mallorca"

Maria Antònia Oliver (Inca, 1957) va testificar davant el Suprem, en el judici a Garzón per investigar el franquisme. Presideix des del 24 de febrer-data de l'afusellament d'Emili Darder-l'Associació Memòria de Mallorca, que va denunciar els crims de la dictadura davant l'Audiència Nacional. El seu avi va patir una "desaparició forçosa", la seva mare té 87 anys.

- "Dóna pànic declarar davant el Suprem?"

- És com un teatre, que impressiona quan desconeixes l'escenari. La defensa de Garzón no ens va contactar fins que vaig arribar a Madrid, vaig preparar la declaració en el taxi.

- Va ser un interrogatori de testimoni o d'acusada?

-L'acusació contra Garzón pretenia embrutar el moviment memorialista, ens preguntaven si rebíem subvencions. La sentència va absoldre Garzón, però el Suprem va condemnar al mateix temps a les víctimes del franquisme. Ens nega l'accés a un altre tribunal.

- La seva declaració va salvar a Garzón, o va ser la condemna anterior?

-Garzón estava absolt per endavant, perquè hi havia una condemna prèvia. La querella pel franquisme era bastant anterior a Gürtel, que no obstant això va passar per davant a l'hora del judici.

- El messies Garzón també ressuscitarà?

-Estic d'acord que Garzón és l'última víctima del franquisme, però no ho veig com a líder polític, sinó ocupant un lloc destacat com l'actual en defensa dels drets humans.

-La via penal no era adequada per a una reivindicació històrica.

-Els crims contra la humanitat no prescriuen, cap responsable del franquisme ha estat jutjat.

- Necessiten saber on estan els seus morts, o qui els va matar?

-Les dues coses. No és venjança, sinó dret, que a més no em correspon a mi. Una persona no és responsable del que va fer el seu pare, i en l'associació hi ha fills de persones que van ser repressores.

- La crisi esborra la memòria històrica?

-El PP ni tan sols necessita aquesta coartada. Si no condemna clarament la dictadura franquista, no gastarà un duro a la memòria històrica. El Govern ni ens ha rebut ni ens ha contestat.

-Els cementiris no tenen excés de visitants.

-No és culte als morts, les fosses comunes són proves d'un delicte. Quan una persona desapareix, la seva família no fa res? Continuem sent perdedors. Volem deixar de ser víctimes de segona, per comparació amb el terrorisme d'ETA.

- I els que reclamen el dret a oblidar el que va succeir amb els seus avantpassats?

-El respecte, però intentaré que canviïn d'opinió, perquè s'equivoquen. La majoria volen saber. No hem rebut cap queixa del familiar d'una víctima encara que hi ha gent amb por, encara.

-Quan va morir Franco, sabíem que perdonábamos als franquistes.

-Les víctimes del franquisme no ho sabíem. Ningú ens va preguntar i, per haver viscut en dictadura, desconeixíem els mecanismes per actuar. Tenim dret, perquè la matança va ser sistemàtica, generalitzada, premeditada i amb llistes. La Mallorca democràtica no pot acceptar 46 fosses clandestines, on estan enterrats sense identificar 2.000 assassinats com gossos.

-El mallorquí 'menfotista' no dóna el perfil d'assassí.

-El que va succeir és molt estrany, i ha de servir com advertència. Els que van matar són pocs, però els morts a la cuneta van crear por i silenci.

- Una Mallorca republicana també hagués matat als seus civils?

-En altres llocs hi va haver repressió republicana, però el Govern s'oposava. Hi ha declaracions explícites d'Azaña sobre això, davant la ferocitat de Queipo de Llano. No dubto del dolor de les víctimes del bàndol republicà, però van tenir condemnes, reparació, indemnització i estancs.

- Què és el més dolç i dur que li han dit?

-El més dur, que busquem venjances personals, remoure el passat i compensacions econòmiques. El més dolça va ser no fa gaire, quan lliurem a Francisca Mas, filla de l'alcalde republicà de Montuïri, un CD amb la causa i l'autòpsia detallada. "És com si ho haguéssiu trobat, és l'únic document que tinc del meu pare, vull que m'enterrin amb ell".

-Parla vostè des de l'esquerra.

-Sóc d'esquerres, porto el llaç de enllaçats perquè em fa molta ràbia el que fan. No obstant això, puc entendre-amb la dreta, encara que no amb una dreta que no hagi condemnat el franquisme.

- Tot això, pot tornar a passar?

-Va passar no fa gaire a Iugoslàvia. Les condicions no són les mateixes, però es donen avui similituds amb el franquisme. Se suprimeixen drets, hi ha gent passant gana i marginada. Abans eren els senyors, avui és el capital. Hi ha persones molt cansades del que passa, que no es queden a casa deprimides i que no es conformen amb manifestar-se. No voldria mai que tornés a succeir, perquè som pacifistes com els mallorquins que van morir, població civil.

MATÍAS VALLÉS