dijous, 26 d’agost de 2010

Toxo: "Totes les vagues generals les hem guanyat"

Primer va ser l'acomiadament. Ara arriba l'atac als aturats. Així veuen els sindicats la política laboral del Govern. "El major atac als drets dels treballadors dels últims 30 anys", han advertit avui, coincidint amb el dia en que la reforma laboral ha arribat al Senat. D'allà sortirà un text amb un contingut que "pot empitjorar", van alertar. Els sindicats de classe carreguen contra la pretensió del Govern d'endurir els requisits per percebre prestacions per desocupació: "El problema és que no els fan ofertes, no si triguen un dia o dos més a contestar", replica el secretari d'acció sindical de la UGT, Toni Ferrer.

Les centrals temen que la reforma s'endureixi després del seu pas pel Senat. Els grups polítics han presentat esmenes al text, aprovat en principi com reial decret llei, i que el Govern va acceptar tramitar com a projecte de llei. Aquest text tornarà al Congrés el proper 9 de setembre. Segons Ferrer i el seu homòleg a Comissions Obreres (CCOO), Ramón Górriz, la "dreta estatal i autonòmica" podria influir en el contingut de la reforma.

En concret temen que es debiliti la força vinculant dels convenis col.lectius, com, en la seva opinió, pretenen PP i CiU. També acusen PNB i CiU d'intentar restar poder als sindicats. I consideren que les emiendas de CiU atorgarien més poder als empresaris a l'hora d'acomiadar.

En canvi, els sindicats saluden el veto a la reforma d'IU, ERC i ICV. D'altra banda, encara que part de les esmenes-les transaccionals-no es coneixen, "moltes d'elles" tractaran de fomentar la implantació del contracte de foment de l'ocupació indefinida (amb una indemnització de 33 dies) i d'ampliar la potestat de l'empresa per acomiadar per motius econòmics.

Maquillar l'ATUR

La intenció del Govern de reduir el 'període de gràcia' dels desocupats a l'hora de rebutjar ofertes inspirar noves crítiques durant la compareixença de Górriz i Ferrer. "El Govern vol fer economies amb la prestació per atur", va criticar Ferrer. Amb aquesta retallada, l'Executiu pretén maquillar les xifres de l'atur, va recolzar Górriz. En la seva opinió forma part d'una política "neoliberal", que consisteix a "criminalitzar" els aturats. "El problema no és si les persones triguen un dia o dos a contestar les ofertes. El problema és que no els fan ofertes ", va reiterar Ferrer. "L'objectiu és retallar les prestacions", insisteix.

Cada pas del Govern és un motiu més per anar a la vaga del 29 de setembre, van afirmar els representants sindicals. "Totes les vagues generals en aquest país les hem guanyat els sindicats. Sempre hem aconseguit que augmentés la despesa social i es reduïssin les agressions als treballadors i aquí passarà tres quarts del mateix ", augura el representant de CCOO.

Xina: Cinturó verd per evitar fusió de dos deserts

Xina ha posat en marxa en dies recents un projecte per plantar un cinturó verd entre el tercer més gran desert i el quart més gran del país, per evitar que s'uneixin: "Es tracta de la primera vegada que es planta un cinturó verd entre dos deserts a la Xina. D'acord amb el projecte, que durarà cinc anys, es formarà una faixa de vegetació de 202 quilòmetres de llarg i entre 5 i 15 quilòmetres d'amplada entre els deserts Badain Haran (foto) i Tengger", va assenyalar Wang Xiaodong, funcionari de silvicultura de la Lliga (equivalent a una prefectura) de Araxa de la regió.

Els treballadors estan ja aplanant les dunes utilitzant màquines pesades a les vores del desert Badain Haran per preparar-les per a la plantació.

Wang va explicar que s'utilitzaran tècniques avançades per consolidar la sorra, pavimentada amb argila abans de plantar arbustos resistents a la sequera.

El desert Badain Haran, el quart més gran del món, es troba a uns 1.600 metres sobre el nivell del mar i és per tant el més elevat del món.

Fa 50 anys hi havia entre els dos deserts un bosc d'arbustos d'una superfície de 400.000 hectàrees, que ara s'ha reduït a la meitat: "El decreixement de la barrera natural ha permès a les dunes de Badain Haran traslladar-se cap al sud", va dir Wang, que va afegir que el projecte ajudarà a reforestar la zona fins arribar a la seva mida original.

En part, la pèrdua de la zona verda es deu a les activitats humanes entre els dos deserts, va destacar: "Les prop de 3.000 persones que viuen a la zona han talat molts arbres per obtenir combustible o obrir-se pas a la pastura, el que ha malmès les terres", va explicar.

Així mateix, Wang va expressar que com a part del projecte, prop de 1.000 residents locals seran reallotjats en altres llocs, per permetre la rehabilitació de la fràgil ecologia local.

"Una vegada acabat el projecte, es construirà una tanca de ferro al llarg del cinturó verd per prevenir que el bestiar es mengi els arbustos", va dir.

El projecte de reforestació està finançat pels governs central i local, que oferiran suport financer valorat en 480 milions de iuans fins 2015.

Nuet: ICV-EUiA esmenà la totalitat de la llei

El senador d’EUiA, Joan Josep Nuet, adscrit a l’Entesa Catalana de Progrés, ha lamentat que hagi prosperat al Senat una llei que suposa un retrocés en els drets dels treballadors, com és la de la reforma laboral. Nuet explica que el pacte entre PSOE, CiU i PNB ha possibilitat l’aprovaci��, i remarca que ICV-EUiA va presentar veto a la totalitat de la llei, però aquest va ser rebutjat en el debat d’ahir. El senador d’EUiA, d’altra banda, ha criticat que la reforma laboral s’hagi debatut en Comissió, per tal de minimitzar el ressò mediàtic de la votació, i apunta que al ser del PSC la diputada que l’Entesa Catalana de Progrés té a la Comissió de Treball, el vot d’aquest grup parlamentari va ser favorable a la llei.

“CiU ha aconseguit que s’endureixin les condicions d’accés a la prestació d’atur, al haver-se reduït de 100 a 30 els dies a partir dels quals el treballador serà sancionat si rebutja una oferta de treball o de formació”, ha dit Nuet, que també ha afirmat que “aquesta reforma laboral posa en mans de la patronal més i millors mecanismes d’explotació dels treballadors i supedita les relacions laborals exclusivament a les decisions empresarials”.

Nuet també considera que “aquest tràmit del Senat dóna més raons per a què la vaga general es produeixi”, i assegura que “el Govern espanyol va abonant el terreny a una reforma de les pensions que retardi l’edat de jubilació i augmenti el número d’anys treballats necessaris per cobrar-la”.

El New York Times contradiu Rubalcaba

El New York Times publica que el tiroteig es va desencadenar després d'una discussió entre els agents i l'agressor, després que aquest es negués a lliurar la seva arma abans d'entrar a la base. Segons informen fonts de Defensa, el xòfer del cap de la Policia Nacional afganesa també era oficial de policia, de manera que li estava permès introduir la seva arma a l'interior del cuartell.

Segons Rubalcaba el tiroteig es va desencadenar quan, després aparcar el seu vehicle dins de la base, el presumpte assassí es va dirigir al pati on estava donant instrucció militar als aspirants a policies i va anar a trets. En aquest moment, en aquest lloc es trobaven 7 dels 18 guàrdies civils destinats a aquesta base Qala i Naw.

La ràpida reacció dels agents va evitar que l'assassí del capità, l'alferes i l'intèrpret es cobrés més víctimes.

Protestes "orquestrades pels talibans"

En un primer moment, el mateix Rubalcaba va informar que el presumpte assassí portava cinc mesos treballant mà a mà amb les seves víctimes. Però, i després de la reunió de la cúpula d'Interior i Defensa durant la tarda d'ahir, es va descartar aquesta possibilitat -que demostraria la veracitat de la versió del New York Times o RIA Novosti-, després de mantenir contacte telefònic amb el governador de la província de Badghis.

Aquest responsable afganès va informar també a les autoritats espanyoles que les protestes desfermades enfront de la base després de l'incident, en què van participar més de 200 persones, estaven orquestrades pels talibans. No va aclarir si li va comunicar el mateix Bin Laden o si així van organitzar la versió "oficial" espanyola, plena de contradiccions i de la reacció popular afgana, que va assetjar i atacar la base sent ferits de bala 16 ciutadans pels salvadors espanyols de la democràcia.

Centenars d'afganesos van apedregar la base, intentant fer caure les seves portes i, fins i tot, atacant amb granades. El seu objectiu era aconseguir fer-se amb el cadàver del seu policia -a qui l'Espanya dels mercenaris imperials i terrorisme d'estat qualifica indecentment de "terrorista"-.

Arriben els fèretres


D'altra banda, les restes mortals de les tres víctimes han aterrat a les 11.00 hores a l'aeroport de Torrejón de Ardoz, Madrid, on esperava el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.

L'avió, un Airbus blanc de la Força Aèria Espanyola, ha traslladat els fèretres des de l'Afganistan -després d'una parada a Tadjikistan- del capità José María Galera, l'alferes Leoncio Bravo i el traductor Ataollah Taefik Alili, amb nacionalitat i residència espanyola. Hi han viatjat també el director general de la Policia i Guàrdia Civil, Francisco Javier Velázquez, i el cap d'Estat Major de la Defensa (JEMAD), general José Julio Rodríguez.

Obama, un producte de la CIA

Un nou informe afirma que el president dels EUA Barack Obama és una creació de la CIA, i la seva vida clandestina planteja pregunta sobre pregunta. El periodista d'investigació i ex empleat de l'Agència de Seguretat Nacional dels EUA, Wayne Madsen, va dir que Obama com també la seva família, incloent-hi els seus pares, padrastre i àvia, van tenir connexions amb la CIA i altres elits poderoses com les famílies Rothschild i Rockefeller.

Madsen ha reunit una extensa sèrie de tres parts (i segueix creixent) amb documentació i proves concloents que Barack Obama Sènior, Stanley Ann Dunham (la mare d'Obama), Lolo Soetoro (el padrastre indonesi d'Obama) i el propi Barack Obama, tots han mantingut profunds llaços amb la CIA i amb una gran comunitat d'intel.ligència. Madsen ha estat utilitzant dades disponibles públicament per al seu treball sobre Obama.

"No veig cap canvi i en alguns aspectes penso que ell és pitjor que l'expresident Bush. Desitjo que aquesta informació estigués disponible durant les eleccions presidencials. Obama sempre ha estat molt solidari amb la CIA i els va aplaudir en un discurs en comptes d'investigar les seves operacions de tortura a Guantánamo i a l'estranger", va explicar Madsen.

Els seguidors d'Obama han estat molt curosos a mantenir la seva història oculta, restringint severament els seus expedients escolars, universitaris, passaport i certificat de naixement. Barry Soetoro era un àlies per a Barack Obama i aquest va ser el nom registrat a l'escola Francesc d'Assís a Jakarta, Indonèsia.

EUiA demana la retirada de tropes a Afganistan

La responsable de l’Àrea de Solidaritat i Pau d’EUiA, Àngels Tomàs, ha declarat: “EUiA lamenta la mort dels dos guàrdies civils i de l’intèrpret espanyols, assassinats ahir a l’Afganistan”, i EUiA es reafirma en la seva postura de demanda de la retirada de tropes espanyoles de l’Afganistan davant fets com els d’ahir, amb el que ja sumen 92 els membres de les forces espanyoles morts a l’Afganistan, des de que Espanya s’hi va instal·lar l’any 2002.

Tomàs recorda que cap dels objectius amb els que el Govern espanyol justificava la presència de les tropes espanyoles a l’Afganistan - la captura de Bin Laden, acabar amb el tràfic d’opi i defensar els drets de les dones afganes- s’ha assolit.

La responsable de Solidaritat i Pau d’EUiA denuncia que el 2009 augmentés a Espanya en un 4,5% el personal militar, tenint en compte l’augment de despesa pública que suposa i que en aquests moments, el cost del manteniment de les tropes a l´Afganistan sobrepassa el mig milió d’euros diaris. “Reclamem que el contingent torni a Espanya i i que els diners que el Ministeri de Defensa espanyol dilapida en temps de crisi es destinin a polítiques socials”, conclou Tomàs.

EU vol apartar del govern als corruptes

Marina Albiol, diputada d’EUPV, recorda que són molts els casos de corrupció que assolen el nostre territori, com el cas Gürtel amb Francisco Camps o el Cas Fabra. La diputada d’Esquerra Unida en Les Corts, Marina Albiol, ha anunciat avui que la seua formació presentarà una Proposició no de llei en Les Corts Valencianes per tal que aquells càrrecs públics imputats per delictes de corrupció siguen apartats de les institucions de manera cautelar. Albiol considera que el fet que persones imputades per delictes de corrupció continuen formant part de les institucions valencianes “és absolutament negatiu per al nostre sistema democr��tic, dóna una imatge nefasta del País Valencià i perjudica greument al nostre sistema democràtic, per això cal prendre mesures urgents que demostren que les institucions valencianes estan per la transparència”.

La diputada d’EUPV recorda que són molts els casos de corrupció que assolen el nostre territori, com el cas Gürtel, amb Francisco Camps, o el del President de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, “aquestes persones no poden continuar al front de les màximes institucions valencianes, és una qüestió de salut democràtica”.

Albiol considera que si Les Corts Valencianes aproven aquesta iniciativa d’Esquerra Unida “haurem donat un pas molt important per impedir que determinats personatges puguen continuar beneficiant-se de la seua condició de càrrec públic”.