dimarts, 9 de febrer de 2016

Deutsche Bank se hunde un 40% y resucita el fantasma del Lehman europeo

Deutsche Bank, el mayor banco alemán, está siendo uno de los grandes protagonistas del desplome de inicio de año que lideran los mercados europeos. Sus acciones se hunden casi un 40% en 2016 y lidera el desplome europeo. Ayer tuvo que dar un paso poco habitual: salir en público a decir que estaba "fuerte" y que devolvería sus deudas. Un movimiento que no se veía en un banco de su importancia desde al menos el año 2011. El ministro alemán de Finanzas, Wolfgang Schäuble, ha asegurado que no está preocupado por el futuro del banco.

Después de que sus acciones cayesen ayer a mínimos de 1984, Deutsche Bank salió al paso de los rumores sobre su solvencia y un comunicado en el que aseguraba que dispone de medios suficientes para afrontar el pago de los intereses de la deuda, tanto los de este año como los de 2017.

Los títulos, que habían cerrado 2015 en 22,53 euros, se colocaban en los 13,82 poco más de un mes después. Un hundimiento cercano al 40% que traía a la mente los peores momentos de la crisis de deuda europea, cuando el gigante alemán era comparado con Lehman Brothers y se especulaba con que la Eurozona viviera su propia pesadilla incubada en el corazón de Alemania. Hoy, a pesar de las explicaciones, tampoco ha ido mejor y el banco alemán ha perdido otro 4,27%, hasta 13,23 euros.

Ante la situación, un comunicado que respondía además a una especulación poco realista: que tuviera problemas para pagar los intereses de sus bonos si sus resultados seguían deteriorándose, algo que puso sobre la mesa Simon Adamson, analista de CreditSights. En declaraciones a Bloomberg, Adamson manifestó su preocupación sobre la capacidad de Deutsche Bank.

"Hay muchas razones para ser crítico con Deutsche Bank, pero la idea de que no paguen un cupón era bastante irreal", explica Michael Huenseler, gestor de Assenagon Asset Management. Sin embargo, la entidad, que en ocasiones ha sido sospechosa de ocultar sus problemas bajo el paraguas del propio gobierno alemán, se vio obligada a salir a defenderse.

Un movimiento que no se veía entre la gran banca desde que en 2011 grandes bancos estadounidenses como Bank of America y Morgan Stanley trataran de frenar la volatilidad que trajo la crisis de deuda europea. En octubre de ese año, el gigante japonés Mitsubishi UFJ Financial también tuvo que ratificar a los inversores su alianza con el propio Morgan Stanley para frenar cualquier tipo de especulación.

De todas maneras, a priori parece difícil que se repita una crisis financiera de la misma intensidad. Como recuerda hoy Goldman Sachs en un informe, la banca europea tiene una buena posición de liquidez, están aumentando los depósitos y tienen mayores colchones de capital que en 2009.

"Hasta ahora, no hay evidencia de tensiones" a la hora de financiarse, explica el banco estadunidense, que calcula que los bancos han añadido 800.000 millones de euros en capital desde el inicio de la crisis financiera y cada vez recurren menos al BCE para financiarse.

Las explicaciones de Deutsche Bank


En particular, la entidad afirmaba que dispone de una capacidad de pago de cerca de 1.000 millones de euros para 2016, una cifra suficiente para cubrir los 350 millones de euros que vencen en abril. Asimismo, recordaba que cuenta con 4.300 millones de euros para 2017 gracias a la posible venta de su 19,99% del banco chino Hua Xia Bank (1.600 millones). El último punto del comunicado apuntaba a que tiene en su haber reservas por valor de 1.900 millones de euros, con los que podría compensar posibles pérdidas en el futuro.

Deutsche Bank también ha publicado una nota de John Cryan, CEO de la entidad, a los empleados. "La volatilidad en el cuarto trimestre afectó los ingresos de la mayoría de los principales bancos, especialmente los de Europa, y los clientes pueden preguntarle acerca de cómo la volatilidad de todo el mercado está impactando el Deutsche Bank", señala Cryan, que añade "les puede decir que Deutsche Bank sigue siendo absolutamente sólido como una roca, dada nuestra fuerte posición de capital y riesgo?.

Sus acciones no fueron las únicas perjudicadas en la jornada de ayer, los credit default swaps (CDS) para cubrir el riesgo de impago de sus bonos a cinco años vuelven a subir con fuerza, hasta los 225 puntos básicos. A finales de enero estaban por debajo de los 100 puntos.
ELECONOMISTA.ES

Yanis Varoufakis: “Si no logramos democratizar Europa, se desintegrará”

“Transparencia, democracia, solidaridad y tolerancia”, subrayó Vaorufakis, son los valores que “los pueblos de Europa han de devolver al proyecto común para poder rescatarlo de su actual deriva hacia la fragmentación". El exministro de Finanzas griego presenta este martes el ‘Movimiento por la Democracia en Europa @DiEM25. Considera que “el despertar de actitudes nacionalistas y xenófobas en nuestros países está socavando la Unión”. “Hoy por hoy, la crisis europea es tan profunda que desear su democratización es el culmen del radicalismo”, asegura Varoufakis. El Movimiento por la Democracia en Europa – 2025(@DiEM25) que lidera el exministro de Finanzas griego, Yanis Varoufakis, ha iniciado su andadura este martes en la capital alemana de cara a la elaboración de un plan B común para la izquierda europea frente al neoliberalismo impuesto desde Bruselas y los gobiernos -forzados o de buen grado como los del PP- de la Unión.

La puesta en escena de una iniciativa que pretende que Europa deje de ser “un espacio ausente de democracia bajo el dictado de la burocracia en Bruselas” está cargada de simbolismo: todos los actos relacionados con el lanzamiento del DiEM25 y que culminarán con una presentación multitudinaria a las 20:30 horas, tendrán lugar en el Escenario del pueblo, en la plaza Rosa Luxemburgo (Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz), un céntrico teatro del antiguo Berlín Oriental.

En su primera rueda de prensa al frente de DiEM25, celebrada hace unos minutos, Varoufakis encapsuló los objetivos de su movimiento en la apremiante necesidad de abrir un diálogo paneuropeo y lograr un consenso lo suficientemente amplio para propiciar un cambio en las instituciones y políticas europeas.

“Transparencia, democracia, solidaridad y tolerancia”, subrayó Vaorufakis, son los valores que “los pueblos de Europa han de devolver” al proyecto común para poder rescatarlo de su actual deriva hacia la fragmentación. “Si no logramos democratizar Europa, se desintegrará”, advirtió, haciendo eco del eslogan que abandera su movimiento.

Preguntado, durante la entrevista previa a la rueda de prensa, sobre cómo pretende DiEM25 llevar ese consenso paneuropeo a la acción política, Varoufakis explicó que “todas las posibilidades están abiertas”.

“La lógica de un movimiento ciudadano”, explica Varoufakis, “es que quienes lo ponen en marcha no escriben el guión por adelantado. El consenso que DiEM25 alcance sólo se conocerá cuando sus miembros lo hayan acordado. No obstante, lo que sí le puedo decir es que esperamos que todo este proceso, emprendido por demócratas europeos que se han unido entorno a nuestro manifiesto humanista, logre canalizar una enorme energía hacia políticas progresistas en Europa, que revitalice su avance hacia la democracia y que ponga fin a la actual deriva hacia la desesperanza”.

Y en España, ¿con qué apoyos cuenta?

“Miles de españoles están trasladándonos su apoyo y urgiéndonos a que DiEM25 ofrezca los medios para promover el debate progresista y paneuropeo que tanto desean. No me pregunte sobre personalidades, no son importantes. DiEM25 es un movimiento de ciudadanos que escapa de la cultura de las personalidades”.

Pero desde el ámbito político, ¿no teme que DiEM25 pueda ser percibido como un movimiento radical o que personas con sensibilidades políticas ajenas a formaciones políticas que han mostrado su apoyo hasta la fecha, como Podemos o En Comú Podem, se sientan alienadas?

“¡Si lee nuestro manifiesto se dará cuenta de por qué eso es algo que no nos preocupa en lo más mínimo!”.

“A diferencia de las fuerzas antidemocráticas a las que nos enfrentamos, DiEM25 cobra su energía y legitimidad de la pluralidad y del debate abierto y transparente. Nuestra invitación al diálogo es incluyente y nuestros objetivos son compartidos por personas de distintas culturas, ideologías y sensibilidades políticas. Nuestra invitación al diálogo es para europeos comprometidos que demandan transparencia, democracia, una integración europea justa y generosa. Resultaría cómico que estas demandas pudieran parecer radicales. Si es así, ¡en DiEM25 estaremos orgullosos de ser extremadamente radicales!”.

En opinión de Varoufakis, “hoy por hoy, la crisis europea es tan profunda que desear su democratización es el culmen del radicalismo. Afortunadamente, hay millones de europeos que no se consideran radicales y que están ansiosos de unirse”.

El DiEM25 presenta sus principios fundacionales y objetivos a diez años vista en un manifiesto que ha sido apoyado por numerosas personalidades de diversos ámbitos sociales e intelectuales como el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, la socióloga neerlandesa y Premio Príncipe de Asturias, Saskia Sassen, el músico inglés Brian Eno, el economista estadounidense James Galbraith, el exparlamentario laborista Stuart Holland o el filósofo eslovaco Slavoj Žižek entre otros.

Entre los objetivos de transparencia que DiEM25 plantea en su manifiesto destacan propuestas como que las reuniones del Consejo de la UE, del Ecofin, del ITF y del Eurogrupo sean retransmitidas en directo, que las actas de las reuniones del consejo de gobierno del Banco Central Europeo sean publicadas unas semanas después de que las reuniones hayan tenido lugar y que todos los documentos relativos a negociaciones cruciales (por ejemplo: TTIP, “rescates” o el estatus de Reino Unido en la UE) que afecten de cualquier manera al futuro de los ciudadanos europeos sean publicados en Internet.

Varoufakis ejerció como ministro de Finanzas del Gobierno griego durante la primera mitad de 2015. Su gestión al frente del equipo negociador ante los acreedores del país le ha valido fuertes críticas dentro y fuera de Grecia. Tras su renuncia del Gobierno de Alexis Tsipras el verano pasado, Varoufakis comenzó a explorar fórmulas para hacer frente a lo que él denomina una élite de burócratas que, además de carecer de legitimidad democrática, están llevando a la UE al abismo.

“No sólo nos enfrentamos al bucle de políticas económicas fallidas y letales”, subraya el exministro, “sino que todo comienza a saltar por los aires a causa del desatino de Bruselas y el hecho de que el despertar de actitudes nacionalistas y xenófobas en nuestros países está socavando la Unión”.

Según Varoufakis, y ante la actitud subrepticia y de resistencia absoluta por parte de “la Europa oficial” a cualquier debate que suponga un cambio en su statu quo, sólo los pueblos “que aun sintiéndonos identificados con nuestras naciones y culturas respectivas, podemos trabajar sobre todo aquello que nos une y nos brinda no una nacionalidad, pero sí una identidad europea y un futuro juntos.” Esa identidad común, dice Varoufakis, pasa por regenerar la arquitectura de la UE y de la moneda única. “Sólo a través de instituciones abiertas y transparentes se puede energizar esa regeneración”, insiste.

Tras la rueda de prensa y hasta el acto fundacional de esta noche, que se emitirá en directo via “live stream”, tendrán lugar varios coloquios en los que participarán invitados de toda Europa* con el objeto de dar inicio a ese diálogo paneuropeo al que DiEM25 aspira propiciar y extender a todos los ciudadanos de los estados miembros de la UE.

Luis Martín – Berlín | El Diario
*El autor es ponente en uno de los coloquios organizados por DiEM25.

La CUP Capgirem Barcelona exigeix a Colau 'rectificació immediata i pública' en relació al conflicte de TMB

Dilluns passat, 8 de febrer l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una entrevista de Catalunya Ràdio parlant del conflicte laboral al Metro de TMB va dir: “Tothom sap que convocar una vaga és incompatible amb una taula de negociació”. “Que s’aixequi la vaga per reprendre aquestes negociacions”. Com a CUP Capgirem Barcelona exigim la rectificació immediata i pública d’aquestes paraules de l’Alcaldessa. Denunciem que la Presidència de TMB, tant en el cas de Metro com en el de Bus, ha tancat la porta a la negociació, desconvocant demà als sindicats del subterrani i negant-se a negociar amb els sindicats convocants d’aturades en el de superfície avui.

Aquesta lògica empresarial de tancar-se en banda en un conflicte laboral quan els treballadors i treballadores convoquen vagues mostra la cara més rància de l’Ajuntament, un xantatge que no és nou i que tots els anteriors governs han utilitzat.

Desafortunadament per aquest i pels anteriors governs, la prepotència de l’Ajuntament i TMB no hauria de fer oblidar a ningú que la vaga és l’eina que tenim els treballadors i treballadores per negociar les condicions de treball quan la Direcció no mou fitxa.

Les vagues s’han utilitzat abans i sempre s’ha acabat negociant. Aquest tipus d’expressions de l’Alcaldessa són una mostra de feblesa, una manca de coneixement sobre el dret a vaga i una visió molt curt-terminista.

En el cas de l’Alcaldessa actual és més preocupant tenint en compte el seu passat d’activista social. Hauria de recordar quan amb altres companys i companyes ocupaven seus de caixes i bancs per reequilibrar les forces entre la gent i els bancs en relació als desnonaments, la primera resposta de la Direcció dels bancs era que per negociar havien d’abandonar les seus bancaries.

Per tot això, exigim una rectificació per part de l’Alcaldessa, que sigui pública i immediata, obrint demà els canals de negociació tant a Metro com a Bus.

CUP Capgirem Barcelona

Els treballadors d’autobusos convoquen vagues pels dies 15 i 19 de febrer


La vaga de treballadors d’autobusos de Barcelona ha tingut una incidència diferent segons les fonts. Els organitzadors convocants de l'aturada la xifren en el 85%. Però, segons TMB, l'empresa contra la que es feia la vaga, la incidència hauria abastat al 44%. La xifra disminueix encara més si es mesura respecte al conjunt de treballadors de l’empresa. Això s’explica perquè no tots els sindicats han cridat a la vaga i perquè en àmbits com les oficines la incidència ha estat certament menor. Foto: L'assemblea a les cotxeres de Sants.

El Parlament prohibeix els toros a Balears

El Parlament balear ha tirat endavant amb els vots a favor de PSIB, Més, Podem i Gent per Formentera la Proposició no de Llei que insta el Govern a modificar la llei del 92 que regula la protecció animal a les illes. D'aquesta manera, quedaran prohibits els espectacles taurins en totes les seves formes -inclòs el Toro de Fornalutx-, així com els incentius i ajuts públics a les corrides.

La proposta, que ha estat dividida per punts, ha estat aprovada amb els vots a favor dels grups parlamentaris proponents, mentre PP i Ciutadans han votat en contra de la prohibició de la tauromàquia, però s'han abstingut en el punt de la iniciativa sobre protecció de drets dels animals. En aquest apartat el PI s'ha mostrat a favor, però s'ha abstingut pel que fa a la prohibició de les curses de braus.

La iniciativa preveu també prohibir qualsevol espectacle que causi patiment a un animal, insta el Govern de l'Estat a abolir tots els ajuts públics al sector de la tauromàquia, a eliminar la declaració del Bé d'Interès Cultural, i Turístic, en tots els espectacles en els que es maltracten animals.

També insta l'Executiu central a aprovar mesures legislatives, administratives, educatives i de protecció de la infància segons les directrius de les Nacions Unides, que insta allunyar els menors de la "violència de la tauromàquia".

Finalment, s'insta el Govern a aprovar una llei de protecció dels drets dels animals per garantir a tot l'Estat estàndards comuns per impedir el maltractament animal.

La plataforma impulsora d'aquesta tramitació, Mallorca sense Sang, ha estat present durant la sessió.

El derecho a la autodeterminación gana el Carnaval de Cádiz

Un pasodoble que incide en el derecho a la autodeterminación de los catalanes ha dado la victoria a la comparsa Los Cobardes en el Concurso oficial de agrupaciones del carnaval de Cádiz celebrado este fin de semana. El pasodoble cantado en la final y titulado "En este sur sediento" se hace eco de la demanda independentista catalana. «En este sur sediento hoy rompo una lanza por tu soberanía, por tu independencia. Te habla un andaluz asqueado de su patria; si lo piensas, los dos somos carne de cañón. Tú tienes tú “señera”; yo, mí blanca y verde. Tú tienes represión; yo tengo paro. Tú, al golfo de Pujol; y yo, los Eres» empieza diciendo la letra.

Alberto Garzón Espinosa (IU): "Clases sociales e IU: un análisis"

Alberto Garzón Espinosa (IU): "Clases sociales e IU: un análisis". Conclusiones: Es muy difícil extraer conclusiones, incluso a modo de hipótesis más o menos firmes, debido a la enorme volatilidad electoral, la duda sobre las categorías utilizadas y el permanente momento de descomposición social y económica por la que atraviesa el país. Pero quizás sea interesante esbozar algunas ideas y plantear algunas hipótesis para su análisis:

Cualquier análisis marxista medianamente riguroso debe analizar la estructura social y su dinámica. Para ello necesitamos un instrumental analítico adecuado –donde el marxismo analítico puede ayudar dentro de una interpretación desde la Economía Política- así como un instrumental estadístico adecuado –donde los proxys parecen la mejor solución a falta de categorías propiamente marxistas.
En ese sentido, la economía española se está transformando radicalmente y está provocando una ruptura en la concepción del mundo de la ciudadanía. Así, la crisis de régimen ha provocado un cambio irreversible en nuestro país que hay que analizar con detalle y rigor. Sólo desde la Economía Política Marxista me parece posible abordar esa tarea.
IU no parece haber sido un partido que antes de 2014 representara políticamente a las clases más perjudicadas por el capitalismo. Probablemente el perfil de IU haya sido más ideológico que material, y quizás ello tenga que ver con la falta de presencia sistemática en los conflictos sociales. No es lo mismo acompañar un conflicto que estar en el conflicto. El perfil de los dirigentes de IU parece coincidir con sus votantes. Especialmente grave es la falta de conexión ideológico-política con categorías como las de los parados y los obreros no cualificados. Hasta el momento la irrupción de Podemos y Ciudadanos ha empeorado esta situación.
En IU-UP aguanta relativamente bien la categoría de estudiantes, lo que parece contrastar con el relato-mito de que IU es un partido viejo y anquilosado.
Cualquier proceso de refundación de IU-UP tiene que pasar por el estudio de todas estas cuestiones. Los riesgos de no hacerlo son enormes y dramáticos.
El mayor riesgo actual es caer en un marxismo fosilizado que a base de fe y nula observación social busque encerrar IU en una cueva de la que nunca se pueda salir. Los militantes de IU debemos estar muy atentos a los intentos irracional-impulsivos de quienes en nombre del patriotismo de IU quieren convertir a la organización en un aparato marginal y desconectado de las necesidades de las clases populares. Yo para eso tengo un método infalible: cuantas más veces se pronuncia la palabra clase trabajadora, sindicato, o socialismo sin que detrás haya un mínimo de fundamento o coherencia práctica –por ejemplo porque son los mismos que pactan con el PSOE a la mínima, los que tienen gusto por las entidades financieras madrileñas o porque son los que matan por fotos con las desorientadas cúpulas sindicales- más cerca estaremos de saber que quien está hablando es un cura impartiendo rancia catequesis que un dirigente comprometido. Suele funcionar.
La apuesta coherente parece ser la que abordamos el otro día al afirmar que “Parte de asumir que el 15-M y Podemos, entre otros, es un fenómeno social que manifiesta parte de los deseos e inquietudes de las clases populares. Y que, sin embargo, eso no es suficiente para transformar la realidad ni para aspirar a construir un horizonte socialista. Propugna la construcción de un instrumento de radicalidad democrática, recogiendo las demandas republicanas de los movimientos sociales, y con un proyecto político anticapitalista, herencia del movimiento obrero, porque hunde sus raíces en un riguroso análisis marxista de la realidad socioeconómica. Propugna autonomía política, sin referenciarse en otras fuerzas políticas, pero manifiesta intención de colaboración con otros sujetos, políticos y sociales, y sobre todo pone encima de la mesa la necesidad de reforzar las redes de activistas sociales y la incidencia concreta en la vida de la gente. Es decir, presencia en conflictos sociales. Y la pedagogía como elemento central para el establecimiento de una cultura política compartida”. Ahí nos encontraremos.

Salud y República.

El artículo completo puede leerse aquí: http://agarzon.net/clases-sociales-e-izquierda-unida-un-analisis/

Las pensiones bajarán un 35% tras las últimas reformas

La Fundación de Cajas de Ahorros (Funcas) ha advertido de que las pensiones serán un 35% más bajas tras los cambios introducidos en 2011 y 2013, tras elaborar una análisis sobre la situación actual del sistema. Según denuncian, estas medidas garantizaron los ingresos, pero olvidaron los derechos morales de los pensionistas, que cargan con todo.

La Fundación de Cajas de Ahorros (Funcas) ha advertido de que las pensiones serán un 35% más bajas tras los cambios introducidos en 2011 y 2013, tras elaborar una análisis sobre la situación actual del sistema. Según denuncian, estas medidas garantizaron los ingresos, pero olvidaron los derechos morales de los pensionistas, que cargan con todo el coste del envejecimiento de la sociedad.

En un estudio encabezado por Ignacio Zubiri (de la Universidad del País Vasco) que repasa las dos reformas –aprobadas por los Ejecutivos de José Luis Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy, respectivamente–, se señala que las medidas suponen “una rebaja generalizada de las pensiones que afectan a todos sus elementos”.

Al respecto, el análisis afirma que las reformas bajan la pensión inicial por el aumento del número de años para calcular la pensión, la reducción del peso en la pensión de cada año cotizado y el aumento en el número de años para obtener una pensión completa, recoge Europa Press, que ha tenido acceso al estudio. Otro aspecto que advierte la entidad es el aumento de la esperanza de vida en España.

La fundación cree, en concreto, que la reforma del 2011 supondrá una rebaja media en la pensión vitalicia en torno al 20%, mientras la reforma del 2013 añadirá una pérdida adicional del 15% por la reducción de la pensión media nominal tras la jubilación. Sobre este segundo caso, Funcas explica que al principio se perderá poco, pero las pérdidas se irán acumulando.

En este sentido, Funcas denuncia que las reformas se han hecho sólo reduciendo las pensiones y sin aportar ningún recurso extra al sistema, lo que provoca que lospensionistas futuros tendrán que asumir el coste del envejecimiento cobrando pensiones más bajas.

Además, la fundación se sorprende de la escasa contestación sindical a las reformas, lo que achaca a que la baja inflación ha ocultado las verdaderas implicaciones de estos cambios normativos.

Por otro lado, la entidad alerta de que se necesitan ingresos adicionales que pueden llegar por varias vías: impuestos, aumentos en tipos de cotización y otros ingresos. Al respecto, pide aumentar las cotizaciones a cargo del trabajador en tres puntos y del empresario en un punto, así como eliminar el tope de las cotizaciones (sin aumento de las prestaciones).

Castellano (PP) demanà 5.000 € en efectiu a un empresari per anar-se'n de cacera

Era la fi de 2010 quan l'exdiputat provincial Francisco Huguet es trobava a la seu de Avialsa, la mercantil investigada per suposat tracte de favor en les adjudicacions per a l'extinció d'incendis de la Generalitat Valenciana. «Serafín Castellano (foto) m'ha demanat 5.000 euros perquè se'n va de cacera el cap de setmana i necessita pagar-la i m'ha dit que l'hi demani a Horta (amo de Avialsa)». L'interlocutor era el gerent de l'empresa, Fernando Alandi, i ara principal col·laborador de la Fiscalia Anticorrupció. A continuació, aquest li envià un missatge de mòbil a l'amo de la societat. La seva resposta va ser aquesta: «Ok». El testimoni recorda que es van treure 5.000 euros. «Huguet va portar els diners al despatx de Castellano a Governació», precisa.

Això representa un salt qualitatiu en la investigació d'aquesta tèrbola història. Ja no són només regals als que convidarien al responsable autonòmic. La seva actitud en aquest cas no seria passiva; l'actuació suposa un esglaó més en l'escala delictiva. Si es confirma aquest relat, era el mateix conseller qui exigia que se li paguessin determinats luxes. Entre ells, els cinegètics.

Els especialistes de la Policia Nacional han estirat el fil d'aquest testimoni. Efectivament, al desembre d'aquest any, hi consta una pernoctació al parador d'Albacete. El llavors delegat del Govern, Serafín Castellano, es va allotjar amb la seva dona a l'habitació 132. En una estada contigua estava el seu amic, l'empresari Taroncher i la seva dona. Tots van esmorzar junts.

El nexe d'unió entre l'empresari Vicente Huerta i Castellano era l'amic d'aquest últim, Francisco Huguet. A part del seu lloc a la Diputació era també alcalde de Quartell.

No és Alandi l'únic testimoni que relata aquest episodi dels 5.000 euros. Francisco López Coro era l'excap de personal de Avialsa. Aquest directiu afegeix algun altre detall que clarament perjudica el principal investigat. «Tot el pagava Horta, inclosa la gent que convidava el propi Castellano». A López Coro també li consta que s'enviaven «baguls» al càrrec públic durant el Nadal.

Tot l'anterior consta en el sumari de la causa oberta contra Castellano i altres empresaris pels presumptes delictes de malversació, prevaricació, suborn, blanqueig, falsedat documental i alteració de preu de concurs. Les actuacions, consultades per LAS PROVINCIAS, detallen com Castellano hauria rebut aquests obsequis a canvi de mantenir la concessió a l'esmentada signatura, tot i que, segons consta en una resolució judicial hauria incomplert greument les condicions d'adjudicació «sense que per això es penalitzés o rescindís el contracte per part de la conselleria que dirigia Castellano, signant documents en què acceptava que s'incloguessin avions de pitjors prestacions que els contrastats». Pel que sembla, es van produir diverses irregularitats (major període de contractació, cobrament per serveis no prestats, increment artificial del cost...). A més, hi ha un altre detall significatiu: se'ls pagava abans que a la resta de proveïdors del departament.

El titular del jutjat número 1 de Sagunt recull com en l'anàlisi comptable i fiscal dels comptes de Avialsa T-35 s'aprecia l'existència de metodologies de generació d'efectiu», de manera que es buscava« obtenir un avantatge en la contractació amb la Generalitat». Totes les empreses del grup utilitzaven el que es coneix com a caixa única, un sistema utilitzat habitualment per a activitats de blanqueig. Hi havia un apartat, compte de Caixa 57, que s'utilitzaria per obtenir líquid. Els agents destaquen el «irracional» que resulta que s'acumulin 2,7 milions d'euros en aquest apartat, que suposadament seria una caixa de l'empresa.

Cent mil euros en joies

A part de les caceres, hi ha més indicis que posen en dubte l'exemplaritat de Castellano. La trama també va pagar un rifle a Serafín Castellano, circumstància que aquest sempre ha negat. Però els agents sospiten de la compra d'una altra peça per a Castellano, una escopeta Benelli Prevail que hauria sufragat una mercantil de Avialsa.

L'exconseller té dos models d'aquest arma. Al marge de les caceres i els rifles, en un dels seus informes, la UDEF xifra a l'entorn dels 100.000 euros la quantia dels regals que s'haurien adquirit en Giménez Joiers i amb els quals, presumptament, s'hauria obsequiat Castellano.

L'informe, que posa en qüestió la col·laboració de la signatura amb el requeriment d'informació, ressalta que en cinc de les factures únicament figura el concepte «Article per a regal d'empresa», considera possible que alguna d'elles correspongués a regals per a l'exconseller. Aquí destaquen diversos rellotges que superen àmpliament els 10.000 euros, anells i altres tipus de peces de joieria.

Urdangarín usava el Palau de Marivent per als seus negocis privats

José Luis "Pepote" Ballester ha assenyalat avui directament a l'expresident balear Jaume Matas com a màxim responsable de la contractació de l'Institut Nóos per part de l'executiu autonòmic. Durant la represa del judici que senti la banqueta a la Infanta Cristina, Ballester, director general d'Esports del Govern en l'últim govern de Matas, ha assegurat que va ser l'exmandatari autonòmic qui donava les "directrius" i que ningú discutia les seves decisions. De fet ha arribat a assegurar que era el procediment habitual.

És més, Ballester també ha reconegut la manipulació de les actes de la Fundació Illesport, un dels òrgans que va contractar amb l'Institut Nóos sota el mandat de l'expresident del PP. En concret, ha atribuït a Matas les decisions que adoptava la Fundació, com el fet que es simularan actes de reunions que no s'havien produït i de decisions que tampoc havien estat debatudes. És més, ha confessat que la junta de patrons del Illesport es va reunir una sola vegada.

A través d'aquesta fundació el govern de les Balears va contractar a Urdangarín per gestionar el patrocini d'un equip ciclista. Part d'aquestes negociacions es van desenvolupar al Palau de Marivent, residència d'estiu dels reis, circumstància que ja va revelar durant la instrucció del cas i que avui ha ratificat.

A més de la proposta de patrocini, en la reunió de Marivent, Urdangarin també va oferir que la seva empresa també s'ocuparia de muntar una oficina de seguiment de l'impacte en mitjans d'aquest patrocini. A finals de 2003, el Govern balear va autoritzar sense concurs el patrocini i els serveis complementaris, que tenien un cost de 300.000 euros, cosa que, segons Ballester, es va fer per ordre de Matas.

Ballester, va mantenir una estreta relació d'amistat amb Urdangarín fins que el Govern Balear va retardar alguns pagaments per celebració de dos fòrums de turisme i esport a Mallorca, organitzats per l'ex Duc de Palma. Això va desembocar en la ruptura de les relacions que Urdangarín mantenia amb l'ex medallista olímpic.

Abans de la represa del judici, ia l'entrada a les dependències judicials, l'advocada de Mans Netes, Virginia López Negrete ha assegurat que és "un triomf per a tots els espanyols i per a la Justícia" que la Infanta Cristina continuï asseguda al banc els acusats. "Avui és un dia important per veure que la corrupció s'està destapant en aquest país", ha afegit l'advocada. Preguntada sobre possibles pactes amb la Fiscalia, Negrete ha assegurat que "no sap absolutament res" sobre aquesta qüestió, si bé ha considerat que "les declaracions i assumir responsabilitats per part d'algunes persones, podrien perjudicar i molt a Iñaki Urdangarin i la seva dona, la Infanta Cristina".

Es reprèn el judici del cas Nóos amb Cristina de Borbón entre els acusats a Palma


L’Audiència de Palma reprèn aquest matí el judici per l’anomenat cas Nóos, amb Cristina de Borbón asseguda al banc amb la resta de disset acusats, inclòs el seu marit, Iñaki Urdangarin, i l’ex-president de les Illes Jaume Matas. L’11 de gener va començar el judici tractant de les qüestions prèvies de totes les parts, especialment la petició de la fiscalia d’arxivar la causa contra Cristina de Borbón. Ara, amb la petició desestimada, els divuit acusats hauran de declarar, durant tres setmanes, de dimarts a divendres, fins el 26 de febrer.

El cas dels vuit d’Airbus: un judici per a criminalitzar el sindicalisme


El dit judici als vuit treballadors d’Airbus és imminent. Al seu voltant es produeix una gran mobilització sindical. Però més enllà es considera el cas com el judici al sindicalisme que s’ha oposat a les retallades de drets paral·leles a la crisi econòmica. Per això, aquest dimarts es fa un acte multitudinari a Madrid sota el lema «La vaga no és delicte». Foto: Sis dels vuit treballadors del procés d’Airbus.

José, Raúl, Tomàs, Enrique, Rodolfo, Edgar, Armando, Jerónimo. Són vuit treballadors de l’empresa Airbus, involucrats en el que ja és el cas judicial de més rellevància per als sindicats des del procés contra la cúpula de CCOO a 197, el conegut com a cas 1.001 on entre altres es va condemnar Marcelino Camacho.

La Fiscalia demana vuit anys de presó per a cada un d’ells per participar en un piquet durant la vaga general del 29 de setembre de 2010 en el qual es van produir altercats i una càrrega policial en què els antiavalots van disparar a l’aire. És la pena més gran que s’ha sol·licitat mai a Espanya per fets similars des que va arribar la democràcia. Amb un matís: tots els acusats són, o ho estaven en el moment dels fets, involucrats en l’activitat sindical dins la seva empresa. Els sindicats veuen darrere d’aquest cas un intent d’acovardir a la classe treballadora, desinflar les mobilitzacions i criminalitzar els sindicats.

Airbus sempre havia estat una empresa amb pau social: en l’empresa -que té una participació de l’Estat- no recorden una vaga en anys. No obstant això, en les vagues generals la mobilització va ser intensa. Eren les primeres hores de la vaga del 29-S de 2010 contra la reforma laboral de Zapatero quan, com en altres ocasions, diversos centenars de treballadors i de persones arribades d’altres punts del polígon industrial de Getafe ((Madrid) es van concentrar davant de la factoria d’Airbus.

La concentració es va fer a la porta sud, una esplanada gran que acaba en una rotonda, on es van produir els aldarulls pels quals ara demanen vuit anys de presó per als vuit treballadors.

El piquet i els aldarulls


“Vam arribar per separat, i ja vam veure que hi havia policia nacional i una o dues brigades d’antiavalots”, expliquen sindicalistes presents en l’acció, “Un treballador va intentar entrar a l’empresa, la mateixa policia li va dir que no era el moment de fer-ho”, continuen explicant, el president del comitè, ara un dels acusats, es va identificar davant la policia i hi va parlar per intentar rebaixar una tensió que augmentava per moments. Un altre operari present al piquet segueix explicant: “Al final, aquest treballador va córrer cap a la gent que estàvem concentrada, va ensopegar i va caure. La policia va pensar que li havíem pegat, però no el vam tocar”.

Va ser llavors quan els antiavalots es van preparar per a carregar. “Primer vam intentar fer una mediació, posar-nos davant per expressar que aquesta càrrega no era necessària”, explicava Rodolfo Malo, 56 anys i 29 a l’empresa. “La gent va començar a córrer cap a dins de la factoria i ja la policia els va seguir”, assenyala Tomás García, que porta 44 dels seus 62 anys treballant per a Airbus.

La càrrega va acabar amb desenes de ferits i amb trets a l’aire de la policia. “Entre les tanques que hi ha a l’entrada es va acumular molta gent i hi va haver una situació d’enfrontament. Hi va haver policies que es van despenjar i que es van quedar dins de l’empresa, és quan vam veure que treien les armes i disparaven, semblava que tenien por que els féssim alguna cosa. Aquí van començar a retrocedir”, expliquen els treballadors que estaven al piquet.

Els mateixos treballadors recorden una càrrega caòtica: “No hi havia cap tipus d’organització ni de control, ho van fer tot precipitadament”.

Ferits i denunciats


En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia diu que els acusats van actuar “de comú acord amb ànim de menyscabar la integritat aliena i amb clar coneixement del dret dels treballadors d’acudir al seu centre de treball” i els acusa d’intimidar, llençar petards sota dels cotxes de treballadors que volien entrar, empènyer, escopir, donar clatellots i agredir-los. Diu també que els treballadors van insultar els agents i “van començar a acorralar-los” i agredir-los “llançant tot tipus d’objectes com els cons de seguretat que hi havia a l’entrada.

A més dels vuit anys i dos mesos de presó, la fiscalia els demana importants multes per les lesions als policies. La resposta dels sindicalistes, alguns amb edat que superava els 50 anys es considera ridícul que 8 treballadors poguessin agredir 10 antiavalots perfectament preparats per dissoldre manifestacions. El fiscal acusa els vuit de l’Airbus d’haver-ho fet tot, no individualitza cap comportament individual.

Passar per la farmaciola


L’endemà dels fets els treballadors van començar a rebre citacions judicials. Alguns treballadors que van acompanyar els anaven als jutjats van ser identificats i després imputats. El jutge instructor, expliquen, va demanar dades de les persones que la nit dels fets havien passat per la farmaciola de la planta i els va incloure en la imputació.


“Els imputats posteriorment als fets ho són per la seva condició de ferits, és a dir, que, si la policia els va pegar, ja són considerats subjectes de delicte”, subratllava en unes declaracions a eldiario.es l’advocat de CCOO que representa els treballadors, Antonio González. Els treballadors compten amb el testimoni d’un guàrdia de seguretat de l’empresa i d’un responsable de recursos humans, que no reconeixen a cap dels acusats com a autors d’agressions. Tot i que la fiscalia no els ha tingut en compte en el seu escrit, aniran a declarar.

Els sindicats creuen que darrere del procés hi ha una decisió política. Veuen el procés com similar al conegut procés 1.001 de l’any 1972 quan el govern franquista va jutjar i condemnar a dures penes la cúpula de CCOO llavors en la clandestinitat, per un delicte de reunió il·legal.

Les centrals sindicals han volgut també internacionalitzar el cas. El sindicat IndustriALL Global Union es va dirigir al fiscal general de l’Estat per denunciar “les falses imputacions” i “la desproporcionada petició del fiscal”.

Els vuit d’Airbus es plantegen el judici seriosament. Creuen que al darrere hi ha un intent d’escarmentar els sindicats i temen que, malgrat l’escàndol,  el judici no es faci per a accions concretes sinó contra el sindicalisme oposat a la política de retallades i de reducció de drets sindicals.



Una exalumna denuncia que les nenes també patien abusos als Maristes

La ràbia que està generant l'escàndol del pederasta confés Joaquim Benítez, professor de gimnàstica dels Maristes de Sants-les Corts durant gairebé 35 anys, és un esperó que empeny cada dia més víctimes a trencar el silenci per passar comptes amb altres mestres del mateix centre, que també van abusar d'ells amb impunitat quan tan sols eren uns nens. Segons diverses denúncies davant els Mossos, no totes les agressions en aquest col·legi van ser comeses per Benítez ni tots els depredadors van acorralar únicament els nois. Entre les víctimes també hi ha noies, que es van escolaritzar per primera vegada quan l'escola es va convertir en mixta, amb la generació nascuda el 1981. Foto: Jorge García explica els abusos que va patir quan de petit estudiava als Maristes de Sants-les Corts.

ALUMNA PREFERIDA

Diumenge passat, una dona de 33 anys, C., resident a una altra comunitat, es va desplaçar fins a Barcelona per denunciar a la comissaria el que va ser el seu tutor durant dos anys a la seu de l'escola a Sants (hi ha una altra seu a les Corts, en què Benítez abusava dels alumnes). En la denúncia, a la qual ha tingut accés aquest diari, C. acusa M.M. d'haver abusat d'ella quan només tenia 8 anys.

El seu relat concorda amb el del testimoni de l'exalumne Jordi Navarro, que aquest diumenge va explicar a aquest diari que entre 1968 i 1973 era habitual que un germà marista que ensenyava francès impartís les lliçons grapejant un alumne a qui feia seure a la falda. A la dona denunciant li va passar el mateix amb el tutor de la seva classe, M.M., quan cursava tercer i quart d'EGB.

“Els meus companys em deien que jo era la preferida del profe”, recorda C. Ho semblava. El mestre M.M. ordenava a la classe fer exercicis mentre a ella que anés a la seva taula i se l'asseia sobre els genolls. “Allà, em tocava per sota la roba, també les calcetes”. El grapeig tenia lloc fora de l'abast de la vista de la resta d'alumnes gràcies al plafó frontal de la taula del mestre. “Jo notava la seva erecció, si bé no vaig entendre què significava fins que vaig ser més gran”. Al cap d'una estona, ell s'aixecava, m'enviava al meu lloc i se n'anava al lavabo.

C., 33 anys. EXALUMNA DE M.M.: "Ell em feia seure sobre els genolls i em tocava per sota de la roba, també les calcetes. Avui vull que sàpiga que jo importo, que no sóc una cosa".

C. no va prendre consciència dels abusos fins que va arribar a la pubertat. Va ser de cop, als 13 anys, “veient una notícia sobre un pederasta”. Aleshores es va adonar que ella també havia sigut turmentada per un depredador sexual. Com la resta de les víctimes, no va dir res. Va callar. Recordava una vegada i una altra aquell passatge estrany que se li havia enquistat a la memòria, com una peça de puzle que no troba el seu lloc. Es va deprimir i va començar a demanar-li als seus pares que no la portessin més a classe.

Ara sí que vol parlar, perquè vol que el seu antic agressor llegeixi aquesta notícia i rebi el següent missatge: “Jo importo, jo no sóc una cosa”.

PROFESSOR “ENROTLLAT”


Jorge García, de 37 anys, també exalumne de l'escola a Sants, ha presentat aquest dilluns una denúncia contra A. F. per abusos sexuals. És, almenys, la segona formulada contra aquest mestre d'EGB, que impartia classes de fotografia, pretecnologia i informàtica, cursos de tennis i organitzava campaments en períodes vacacionals.

La primera denúncia, avançada per aquest diari aquest diumenge, va ser presentada per un home de 23 anys el 1997 però va quedar sobreseguda perquè el delicte, de tocaments, acabava de prescriure. Ara, García, que accepta sortir amb el nom real, ha denunciat el mateix docent, tot i que previsiblement el delicte també haurà prescrit. Però els Mossos li han assegurat que tot i així ajudarà a la investigació.

SOTA LA PLUJA


Aquestes dues víctimes d'A. F. coincideixen en les converses amb EL PERIÓDICO a descriure el seu antic mestre d'EGB com el més “enrotllat” de l'escola de Sants. Davant la rectitud i la fredor d'alguns docents religiosos, ell, seglar, es mostrava proper i amistós. Els dos denunciants van cursar l'ensenyament obligatori durant la dècada dels 80.

Jorge García, 37 anys: "Ens va obligar a dutxar-nos amb les portes obertes mentre ell s'asseia allà mateix per contemplar-nos".

El primer va explicar aquest diumenge els tocaments que va rebre amb l'engany dels trucs de màgia. I a García li va tocar viure un episodi que l'ha incomodat durant anys. L'abús de què va ser objecte també va ser durant un campament organitzat per A. F., un dia que “plovia”, possiblement per Setmana Santa, no recorda amb exactitud l'època. Sense que els nois haguessin fet "res", A. F. va expulsar de sobte García i dos companys seus del menjador i els va enviar fora, sota la pluja. "Record que jo estava molt enfadat perquè sentia que no era just".

A. F. va deixar els tres nois, de 10 anys, remullant-se durant uns deu minuts sota la pluja. Quan ja estaven amarats, els va fer entrar i els va portar a les seves habitacions. "Allà ens va obligar a desvestir-nos i també a dutxar-nos. 'Perquè no us refredeu', ens va dir". A. F., sempre segons la denúncia de García, els mirava fixament mentre es despullaven i els va impedir tancar la porta de les dutxes durant el bany. Va agafar una cadira i es va asseure allà mateix per contemplar-los detingudament a les dutxes.

Les víctimes segueixen trencant el silenci. Els que callen són els Maristes, que ahir van despatxar l'escàndol amb un breu i vague comunicat.

Més antics alumnes dels Maristes de Sants denuncien dos professors més

Dos homes que asseguren haver presenciat o sofert, respectivament, abusos sexuals al col·legi dels Maristes de Sants-les Corts han explicat les seves experiències a EL PERIÓDICO. Aquests dos nous presumptes casos de pederàstia van tenir lloc, segons el relat d'aquestes dues persones, a la mateixa escola on va treballar i va depredar Joaquim Benítez. Però no van ser comesos per aquest pederasta confés sinó per dos docents més. Els seus testimonis serveixen per denunciar que el d'aquest professor de gimnàstica no va ser un cas aïllat al col·legi. Colau considera "incomprensible" que no es denunciessin els abusos als Maristes.

Un expolicía con fama de fascista juzga a los titiriteros

Ismael Moreno Chamarro, el magistrado más veterano de la Audiencia Nacional, fue inspector de Policía durante los estertores del franquismo. De marcado sesgo conservador, fuentes judiciales le definen como “uno de los preferidos de la Policía”. Ismael Moreno Chamarro es el magistrado de la Audiencia Nacional que ha decidido encarcelar preventivamente y sin fianza a dos titiriteros acusados de enaltecimiento del terrorismo. Los detenidos exhibieron una pancarta con el lema "Gora ALKA-ETA" durante el espectáculo infantil que representaban en una plaza de Madrid durante las fiestas de Carnaval. Es decir, que dos personas están en la cárcel por representar una obra de teatro.

Moreno, titular del Juzgado Central de Instrucción número dos de este tribunal, es el más veterano de la Audiencia Nacional, a donde llegó en 1985. Previamente había sido inspector de segunda del Cuerpo Superior de Policía durante los estertores del franquismo. Ingresó en el cuerpo tras superar la oposición, en 1974, y allí sirvió nueve años en los que le dio tiempo a licenciarse en Derecho.

Su carrera judicial fue rápida. Desde que ingresa por oposición en el 83 pasa por varias plazas hasta que aterriza en el Juzgado Central de Instrucción número uno, donde ya llamó la atención de la prensa por ser el juez que investigó el intento de un policía español de implicar al Gobierno de Nicaragua en el tráfico de drogas.

“La Policía a veces espera a que él esté de guardia para llevarle según qué casos”


En cinco años de carrera era magistrado el número dos, en la época más sanguinaria de ETA. Ya como juez tuvo que declarar por presuntas irregularidades en un atestado que realizó cuando era policía. Ese atestado sirvió para condenar a una persona a doce años de prisión por asesinato frustrado, una pena que fue revocada por el Tribunal Supremo, aunque este episodio no aparece en el curriculum que Moreno presentó cuando compitió sin éxito por hacerse con la Presidencia de la Audiencia Nacional.

“El juez preferido por la Policía”


Compañeros de judicatura y abogados que frecuentan la Audiencia Nacional le describen como un magistrado “de marcado perfil conservador” y “seguidista de todo lo que venga de la Policía”. No suele rebatir la versión del fiscal y siempre adopta una “postura muy gubernamental”. Según un abogado, Moreno genera “desconfianza por su ligereza para dictar prisión preventiva”. Fuentes judiciales afirman que “es uno de los preferidos de la Policía” y que los agentes “en ocasiones esperan a que él esté de guardia para llevar al Tribunal según qué casos”. En palabras de un letrado, “da la sensación de que es una correa de trasmisión al tribunal del trabajo policial. Siempre defiende a los suyos”, al cuerpo en el que sirvió nueve años.

Se ha caracterizado por hacerse cargo de procesos por terrorismo, tanto de ETA como de Al Qaeda, pero también de narcotráfico. El caso más importante que ha instruido, para muchos es el conocido como Sogecable, que acabó con la carrera judicial de Gómez de Liaño, y le costó una acusación de prevaricación. También estuvieron en sus manos, hace ya tiempo, el caso Nóos, que devolvió al Juzgado de Palma, y la investigación de Emperador, la operación contra la mafia china de Gao Ping. Así mismo, archivó el caso de los vuelos de prisioneros de la CIA a la cárcel de Gantánamo, tras seis años de investigación.

Una de las pocas veces que contradijo a la Fiscalía fue cuando rechazó que la AN investigara el caso de Falange y Tradición, el grupo ultraderechista que atacó monumentos en memoria de las víctimas del franquismo y realizó amenazas de muerte entre 2008 y 2009. Los tres condenados evitaron la cárcel.

Más reciente es la investigación que ha ordenado contra la Asamblea Nacional Catalana, la Asociación de Municipios por la Independencia y la Asociación Catalana de Municipios por de sedición y rebelión.
Auto “jurídicamente criticable”

El último auto de este magistrado ha sido el que decretaba la prisión preventiva y sin fianza para los dos titiriteros, una decisión “jurídicamente criticable” para Joaquim Bosch, de Jueces para la Democracia. Bosch insiste en que respeta la decisión judicial y que fue un “error” llevar a cabo esa representación ante un público infantil. Sin embargo, precisa que, aunque tenga consecuencias políticas para el Ayuntamiento, “no quiere decir que tenga que conllevar acciones penales”. "Del vídeo se desprende que no es un caso de enaltecimiento del terrorismo", según Bosch

Para este juez, “del vídeo de la obra se desprende que no es un caso de enaltecimiento del terrorismo, sino una crítica a la instituciones del Estado amparada por la libertad de expresión, con independencia de que la obra, que es de ficción, guste o no”. Al mismo tiempo, Bosch considera “preocupante que se consolide en la judicatura una interpretación expansiva sobre la prisión provisional”, una medida “excepcional” que no está jurídicamente justificada en el auto.

La opinión de Bosch coincide con la del comunicado de la Asociación Legal de Sol, creada al calor del 15-M. Según estos letrados, el auto de Ismael Moreno es un “extenso y estereotipado copia y pega de jurisprudencia” que no razona que exista ni riesgo de fuga ni destrucción de pruebas ni posibilidad de que los detenidos cometan más delitos, como alude el magistrado.

De Público

Es reprèn el judici del cas Nóos amb Cristina de Borbón entre els acusats a Palma

L’Audiència de Palma reprèn aquest matí el judici per l’anomenat cas Nóos, amb Cristina de Borbón asseguda al banc amb la resta de disset acusats, inclòs el seu marit, Iñaki Urdangarin, i l’ex-president de les Illes Jaume Matas. L’11 de gener va començar el judici tractant de les qüestions prèvies de totes les parts, especialment la petició de la fiscalia d’arxivar la causa contra Cristina de Borbón. Ara, amb la petició desestimada, els divuit acusats hauran de declarar, durant tres setmanes, de dimarts a divendres, fins el 26 de febrer.

Urdangarin i Cristina de Borbón

El cunyat del rei d’Espanya s’enfronta a una petició de vint-i-sis anys de presó per delictes fiscals, falsedat, tràfic d’influències i emblanquiment de diners, i la seva esposa podria ser condemnada a un màxim de vuit anys de presó per cooperació necessària amb els delictes fiscals, una acusació que només sosté el grup ultradretà Manos Limpias, acusació popular. El fet de ser acusada per l’acusació popular i prou va fer que el tribunal s’hagués de pronunciar sobre la possible aplicació de l’anomenada ‘doctrina Botín’, que estableix que no es pot jutjar un acusat si només ho demana l’acusació popular.

Cristina de Borbón és acusada de dos delictes fiscals i el seu marit, Iñaki Urdangarin, és considerat, juntament amb el seu ex-soci Diego Torres, el cervell d’una trama que presumptament va malversar més de sis milions de fons públics. Ara l’audiència de Palma jutjarà aquesta trama en què s’inclouen presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació, tràfic d’influències, delictes contra la hisenda pública i emblanquiment de capital. La fiscalia demana dinou anys i mig de presó per a Urdangarin i setze i mig per a Torres. En canvi, demana que s’arxivi la causa de Cristina de Borbón. L’acusació popular, Manos Limpias, demana vint-i-sis anys de presó per a Urdangarin i vuit per a la seva esposa.

La resta d’acusats

A més de Cristina de Borbón i Urdangarin, entre els encausats també hi ha l’ex-president Jaume Matas i alts càrrecs del seu executiu, com ara José Luis Ballester, Gonzalo Bernal, Juan Carlos Alía i Miguel Ángel Bonet, i també alts càrrecs del govern de la Generalitat Valenciana durant el mandat de Francisco Camps, com ara Alfonso Grau, Luis Lobón, José Manuel Aguilar, Jorge Vela i Elisa Maldonado. També hi ha l’ex-consellera delegada de la candidatura de Madrid 2016, Mercedes Coghen, i l’assessor fiscal Salvador Trinxet.

El primer de declarar serà José Luis Ballester, ex-director general d’Esports de les Illes. Més tard declararan Jaume Matas, Marco Antonio Tejeiro, Ana María Tejeiro, Diego Torres, Urdangarin i Miguel Tejeiro. L’última serà Cristina de Borbón, previsiblement el 26 de febrer.

Les declaracions de testimonis i experts


Després, des del mes de març al mes de maig, serà quan declararan desenes de testimonis. Se’n destaquen, a banda els investigadors de la policia i de l’Agència Tributària, ex-consellers del govern amb Jaume Matas; Francisco Camps, ex-president de la Generalitat Valenciana; Rita Barberá, ex-batllessa de València i senadora; Esteban González Pons, ex-conseller valencià; Francisco Roig, empresari valencià; Marina Geli, ex-consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya; ex-membres de la casa reial espanyola; Rodrigo Rato, ex-ministre espanyol; Alberto Ruiz Gallardón, ex-batlle de Madrid i ex-ministre espanyol; i Jaime Lissavetszky, ex-secretari d’estat per a l’Esport.

Finalment, declararan alguns pèrits, sobretot econòmics, i al juny s’acabarà el judici amb les conclusions i informes finals i l’últim torn de paraula per als acusats. El sumari del cas Nóos és format per 100 volums i 76.000 folis i es va començar a instruir com una peça separada del cas Palma Arena, l’any 2010.

Per al judici s’han acreditat gairebé 600 professionals de 84 mitjans de comunicació. Les sessions no es fan a la seu de l’Audiència de Palma, sinó a l’edifici de l’Escola Balear d’Administració Pública, als afores de la ciutat, per raons d’aforament i de seguretat. Els mitjans segueixen la sessió des de la sala de vistes i des d’una sala on reben el senyal de vídeo i so, que poden retransmetre en directe, cosa molt poc habitual en els judicis a l’estat espanyol. Dins la sala de vistes hi ha poc espai per a la premsa, i els redactors que hi entren no poden sortir-ne durant tota la sessió ni hi poden portar cap aparell electrònic ni telèfon mòbil. Així mateix, hi ha 36 cadires per al públic general, que també ha hagut de passar forts controls de seguretat.

Coscubiela: "La mare, 87 anys, en passadís hosp del Mar, esperant en camilla de l'ambulancia"

J.Coscu #NoalTTIP @jcoscu La mare, 87 anys, en passadís hosp del Mar, esperant en camilla de l'ambulancia. Malauradament és freqüent". Coscubiela, diputat de Catalunya Sí que es Pot, ha publicat a Twitter una fotografia de la seva mare esperants als passadissos de l'Hpsital del Mar de BCN, per denunciar la manca de llits als hospitals públics a causa de les retallades en sanitat del govern Convergent, ara de JxSí.

El diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Coscubiela ha publicat avui a la tarda a Twitter una fotografia, en blanc i negre, de la seva mare estirada en una llitera d’ambulància en un passadís de l’Hospital del Mar de Barcelona. Ho ha fet amb quatre piulets, en què ha denunciat la manca de lliteres en l’atenció a urgències de l’hospital.

J.Coscu #NoalTTIP @jcoscu

Puc entendre que faltin llits. Em costa entendre que no hi hagin camilles. Mentre varies ambulàncies bloquejades
16:30 - 8 feb. 2016

J.Coscu #NoalTTIP @jcoscu

Hi ha maneres d'estalvi molt cares. Com no hi ha camilles, les ambulancies i el seu personal estan bloquejats

J.Coscu #NoalTTIP @jcoscu

L'esforç del personal sanitari per mantenir l'assistència és titànic. Però moltes coses no depenen d'ells, i el personal sanitari ho pateix
16:34 - 8 feb. 2016