Un equip d'arqueòlegs va trobar en una tomba de Jerusalem els fragments d'un sudari de l'època d'August que reforça les certituts sobre la falsetat del famós Sudari de Torí. Els investigadors de la Universitat Hebrea de Jerusalem i d'institucions al Canadà i Estats Units van anunciar que la mortalla recent descoberta és molt diferent del polèmic sudari que es conserva a la catedral de Torí, va informar el diari anglès The Daily Mail. El llenç va ser trobat a una tomba que es troba dins de la Ciutat Vella de Jerusalem.A més de ser prou antic, el sudari està teixit amb una tècnica més simple i d'acord amb el temps que es pregona com del naixement de Jesus (totes les investigacions històriques demostren que el personatge no va existir i és un invent literari de sectes gnòstiques com els mitraistes, coptes, esenis i mazdeistes), mentre el Sudari de Torí va ser fet amb un mètode que hauria estat desenvolupat mil anys després, coincidint amb el marge d'error del C-14. Una altra particularitat de la nova troballa és que està format per capes de teixit superposades més un retall per al cap, mentre que el sudari considerat com a veritable és un sol tros de tela d'una sola peça.
Segons el cap de l'equip arqueològic, Shimon Gibson, el famós Sudari de Torí no es correspon amb les descripcions de les cerimònies funerals de Palestina del segle I. "Les diferents capes de teixit per cobrir el cap i el cos van ser la pràctica comú", explica l'investigador. La capa separada per al cap va tenir prou significació: "Quan es preparaven per enterrar a algú, posaven aquesta capa sobre la cara del cadàver perquè l'home que no havia mort realment i només havia perdut el sentit, en recobrar-lo pogués bufar el teixit i cridar demanant ajuda", continua Gibson.
Els investigadors que examinaven les restes d'un home coberts pel teixit opinen que es tractava d'un sacerdot jueu o un membre de l'aristocràcia que va morir de lepra, una malaltia bastant difosa en l'antiguitat. Suposadament, la cripta es va tancar hermèticament per això, per evitar la contaminació. La tomba forma part d'un cementiri anomenat Camp de Sang, on es va suïcidar Judes Iscariot. El conegut Sudari de Torí es troba a la capella reial de la Catedral de Sant Joan Baptista, a la ciutat de Torí. Durant molts anys s'ha debatut sobre la molt dubtosa autenticitat d'aquest llenç, com de la major part de dogmes i miracles estúpids de l'esglessia, que no han resistit mai les proves científiques. Tota la comunitat científica, a part dels que vieun a sou del Vaticà, saben que el sudari és un frau i una falsificació més de tantes reliquies inventades i fabricades a l'època Medieval per estafadors amb sotana que les venien a preus desorbitats a la nobleça o les exhibien com atractiu turístic per pelegrins i malalts desnonats, ara com Lourdes, on l'aigua de la cova és la mateixa de la xarxa vilatana que surt per les aixetes, segons la normativa de salut pública francesa.
La màxima discussió es va celebrar el 1988 després de la datació del teixit amb el mètode del carboni 14, que apuntava a un origen medieval del drap, del any 1300. Per a alguns, aquesta data ha tancat per sempre l'assumpte demostrant que el sudari és una falsificació del segle XIV. D'altra banda, els detractors del C-14 argumenten que la datació per aquest sistema és errònia, ja que la tela està molt contaminada i no sabem fins a quin punt la formació de la imatge, o els tres incendis pels que va passar el lli, van poder afectar la seva composició química.
Un equipo de arqueólogos halló en una tumba de Jerusalén los fragmentos de un sudario de la época de Jesús que una vez más plantea serias dudas sobre la autenticidad del famoso Sudario de Turín.
Los investigadores de la Universidad Hebrea de Jerusalén y de instituciones en Canadá y Estados Unidos anunciaron que la mortaja recién descubierta es muy diferente del polémico sudario que se conserva en la catedral de Turín, informó el periodico inglés The Daily Mail. El lienzo fue encontrado en una tumba que se ubica dentro de la Ciudad Vieja de Jerusalén.
Además de ser lo suficientemente antiguo, el sudario está tejido con una técnica más simple y acorde al tiempo de Jesús, mientras el Sudario de Turín fue hecho con un método que habría sido desarrollado mil años después de Cristo. Otra particularidad del nuevo hallazgo es que está formado por capas de tejido superpuestas más un retazo para la cabeza, mientras que el sudario considerado como verdadero es un sólo trozo de tela.
Según el jefe del equipo arqueológico, Shimon Gibson, el famoso Sudario de Turín no se corresponde con las descripciones de las ceremonias funerales de Palestina del siglo I. “Las diferentes capas de tejido para cubrir la cabeza y el cuerpo fueron la práctica común”, explica el investigador. La capa separada para la cabeza tuvo bastante significación: “cuando se preparaban para enterrar a alguien, ponían esa capa sobre la cara del cadáver para que el hombre que no había muerto realmente y sólo había perdido el sentido, al recobrarse pudiese soplar el tejido y llamar pidiendo ayuda”, continúa Gibson.
Los investigadores que examinaban los restos de un hombre cubiertos por el tejido opinan que se trataba de un sacerdote judío o un miembro de la aristocracia que murió de lepra, una enfermedad bastante difundida en la antigüedad. Supuestamente, la cripta se cerró herméticamente por esa razón, para evitar la contaminación. La tumba forma parte de un cementerio llamado Campo de Sangre, donde se suicidó Judas Iscariote.
El conocido Sudario de Turín se encuentra en la capilla real de la Catedral de San Juan Bautista, en la ciudad de Turín. Durante muchos años se ha debatido sobre la autenticidad de este lienzo. Unos afirman que es el mismo sudario que cubrió a Jesús de Nazaret en el sepulcro y que durante su resurrección su efigie quedó grabada en negativo en las fibras, mientras que otros argumentan que el sudario es un fraude o falsificación de la época Medieval.
La máxima discusión se celebró en 1988 tras la datación del tejido con el método del carbono 14, que apuntaba a un origen medieval del paño. Para algunos, esta fecha ha zanjado para siempre el asunto demostrando que el sudario es una falsificación del siglo XIV. Por otra parte, los detractores del C-14 argumentan que la datación por este sistema es errónea, ya que la tela está muy contaminada y no sabemos hasta qué punto la formación de la imagen, o los tres incendios por los que pasó el lino, pudieron afectar a su composición química.
.JPG)
