dimecres, 30 de juny de 2010

Manifestacions arreu contra la reforma


Aquesta tarda, milers de persones han protestat arreu de Catalunya i el País Valencià contra la reforma laboral. Un grup de veïns han ocupat la seu de Foment de Treball, on han deixat pintades com: "Tornarem per a quedar-nos".

L'ordre criminal del món (1/4)


"L'ordre criminal del món" és un reportatge en el qual dues figures internacionals analitzen l'ordre del món: L'assagista suís Jean Ziegler, relator de l'ONU, i l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano, coincideixen a qualificar l'ordre del món de criminal, en mans d'una oligarquia de plutòcrates que mou en secret governs i nacions. Tots dos aprofundiran en tots i cadascun dels extrems d'aquest ordre criminal: L'afebliment de l'estat nacional, el sorgiment d'un nou tipus de capitalisme i la reducció dràstica de drets a tot el món, esmicolant les causes de la por quotidiana i l'inseguretat global.

FAO: 1.000 milions de persones amb fam


"El món ha arribat a la esgarrifosa xifra de 1.000 milions de famolencs: Una persona famolenca és una persona enfadada", digué el director general de la FAO, Jacques Diouf afegint: "La causa principal de la fam al món és el fet que no hi ha prioritats a l'agricultura". Diouf reconeix al capitalisme com un sistema que genera més pobresa i fam al món, fet que, tal com assenyala, es va demostrar després de la crisi financera internacional que explotà l'any 2008.

Diouf adverteix que si no s'impulsa la producció agropecuària a nivell global continuarà creixent la quantitat de persones desnutrides i pobres, i remarcà: "L'agricultura és la base de vida del 70% de la població mundial, i un 70% dels pobres viuen en zones rurals. Si no s'inverteixen recursos en l'agricultura no tindrem l'augment de producció necessari per a una població mundial que aquesta augmentant".

Jacques Diouf va lamentar que l'ajuda internacional "que va al sector agropecuari ha caigut del 19% el 1980 cap a 3% el 2006, i ara estem entre 5 i 6%".

No obstant això va destacar que a Amèrica Llatina s'ha fet un esforç per reduir el nombre de persones sense accés a l'alimentació, però va indicar que encara falta molt per assolir nivells acceptables.

"Hi ha països d'Amèrica del Sud que estan augmentant la seva producció, que han fet més progrés en aquest àmbit, com Argentina, Brasil, Xile, com Paraguai i Uruguai, però als països d'Amèrica Central i del Nord d'Amèrica, d'Amèrica del Sud , tenim problemes, incloent els països del Carib, i en particular Haití", assenyalà.

"A nivell mundial, incloent-hi Amèrica Llatina, la majoria dels pobres està en zones rurals. Per aquesta raó, cal donar una part suficient del pressupost nacional a aquests pobres", va insistir, ja que d'aquesta manera, es resoldrà: "El problema, d'una banda de la pobresa, i de l'altra, de la contribució de la petita agricultura familiar al Producte Intern Brut (PIB), dels països", va sostenir.

Va afirmar que els països que li han donat més prioritat a l'agricultura: "Han tingut èxit, han augmentat la seva producció, han reduït la seva importació de productes agropecuaris i han millorat els ingressos dels agricultors pobres".

Durant l'entrevista que va concedir a TeleSUR Jacques Diouf va reconèixer al capitalisme com un sistema que genera més pobresa i fam al món, fet que, tal com ho va assenyalar, es va demostrar, després de la crisi financera internacional que va explotar l'any 2008.

"A nivell mundial, els preus es fixen sobre la base de regles capitalistes, aquesta és la realitat, i naturalment amb les conseqüències que hem vist en el 2007-2008 i durant aquest període, el nombre de famolencs no ha caigut, com hauríem de tenir-lo en els objectius de reducció a la meitat del nombre, el 2015", puntualitzà.

Para leer en castellano ir a enlace:

Espies EUA-Rússia: Un cas sonat però no convincent

El diari rus Kommersant qualifica de "sonat" però "no convincent" l'escàndol d'espionatge que va esclatar en les relacions rus-nord-americans. L'FBI va detenir diumenge passat a 11 persones, presumptes agents del Servei d'Intel.ligència Exterior de Rússia (SVR) que suposadament van usar papers falsos per legalitzar-se als EUA i establir contactes amb "centres de planificació i presa de decisions polítiques". L'arrest es va produir dos dies després que el president de Rússia, Dmitri Medvédev, acabés la seva visita als EUA.

Als detinguts, que hauran de comparèixer davant un tribunal l'1 de juliol, se'ls imputen els càrrecs de "connivència per actuar com a agents d'un Govern estranger" i "confabulació criminal per blanqueig de diners". L'FBI suposa que tots ells van passar per un curs d'entrenament especial en el que van aprendre, entre altres coses, a utilitzar amagatalls, tinta invisible i codis secrets. Molts eren vigilats des de 2000, de manera que l'expedient penal ja s'estén a diversos centenars de volums. Segons l'FBI, Moscou pretenia obtenir a través d'aquests agents les dades més variats, començant amb la postura dels EUA de cara a les negociacions sobre el desarmament i acabant amb els rumors sobre els canvis a la cúpula de la CIA.

La pregunta fonamental, que segueix sense contestar, és si els presumptes espies russos van vulnerar la seguretat dels EUA. Els únics detalls que mereixen certa atenció en aquest sentit són els contactes d'un detingut amb un influent financer de Nova York, de qui l'identitat es manté en secret, o la trobada d'un altre sospitós amb "un científic implicat en el desenvolupament de bombes aèries anti búnquer".

El Departament de Justícia dels EUA va refusar ahir formular l'acusació d'espionatge contra els detinguts:"S'entenen per tal els intents de traspassar materials secrets a un altre Estat o tercera persona però no hi ha motius per suposar que algun dels sospitosos hagi rebut o transmès dades classificades", va declarar a Kommersant un portaveu d'aquesta entitat.

Harvey Klehr, coautor del llibre "Els espies: L'auge i l'ocàs de la KGB a Amèrica" ("Spies: The Rise and Fall of the KGB in America"), considera que "les consideracions operatives es van imposar a l'FBI sobre la reflexió sobre el futur del rellançament (de les relacions) entre els EUA i Rússia".

Dmitri Trenin, cap del Centre Carnegie de Moscou, opina que darrere de l'escàndol podrien estar diversos grups: En primer terme, "aquells polítics nord-americans, per als quals Barack Obama fa el joc als russos i se'ls obre massa", però també els propis serveis secrets, impacients per demostrar el seu zel professional després d'una sèrie de sonats fracassos que van derivar en la recent dimissió de Dennis Blair, director de l'Intel.ligència Nacional dels EUA.

L'expert va qualificar de "poc convincent" l'acusació formulada: "És com si a un li haguessin arrestat sota la sospita d'homicidi per després processar-lo per aparcament en lloc indegut", va dir.

El diari ressalta que els funcionaris nord-americans i russos es refereixen a l'incident amb extrema cautela. Un interlocutor que va demanar anonimat va declarar a Kommersant que "a tots els portaveus loquaços se'ls va donar en secret la instrucció de no oferir comentaris".

Tot sembla indicar que aquesta ordre es compleix de bona fe. Serguei Prijodko, que assessora el president Medvédev en matèria internacional; Natalia Timakova, la portaveu del cap de l'Estat, i fins Konstantin Kosachov, cap del comitè d'afers internacionals a la Cambra baixa, es van negar rotundament a comentar el cas.

La part nord-americana va actuar de la mateixa manera. Barack Obama va respondre amb un lacònic "gràcies", quan els reporters li van inquirir sobre l'incident. El subsecretari d'Estat dels EUA per a assumptes europeus i eurasiàtics, va ser l'únic a emetre una declaració al respecte. Va recordar que Washington aspira a seguir fomentant les relacions amb Moscou i va suggerir interpretar l'escàndol d'espies precisament en aquest context.

Premsa afirma que l'FBI va detenir presumptes espies russos per evitar la fuga d'un d'ells

Els arrestos als Estats Units de 10 sospitosos d'espionatge a favor de Rússia no va ser una operació planejada per l'FBI, i es va dur a terme perquè un dels sospitosos es disposava a abandonar el territori dels EUA, revela avui el diari New York Times.

El nom de l'individu que es preparava a partir dels EUA no es menciona, però el diari, que cita dues fonts de l'intel.ligència nord-americana, assegura que aquesta persona tenia previst partir no a Rússia, sinó a un altre país.

No obstant això, els serveis secrets dels EUA estaven convençuts que el sospitós volia fugir del país i van optar per procedir a les detencions.

El portaveu de la Casa Blanca, Robert Gibbs, va anunciar ahir que el president dels EUA, Barack Obama, que recentment es va entrevistar amb el seu col.lega rus, Dmitri Medvédev a Washington, estava al corrent de les detencions de presumptes agents russos però va evitar donar més detalls sobre l'assumpte.

Per la seva banda, el Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia va afirmar que els detinguts als EUA eren ciutadans russos i que no van cometre actes en contra dels interessos de Washington.

Moscou confia que "la part nord-americana mostri comprensió en aquest assumpte, partint del caràcter positiu de l'etapa actual de desenvolupament de relacions entre Rússia i EUA", assenyala la cancelleria russa en el seu lloc web.

El Departament de Justícia dels EUA va detenir 10 sospitosos d'espiar a favor de Rússia. Els delictes que se'ls imputen es castiguen amb fins a 25 anys de presó. El grup es compondria de 11 persones en total. L'onzè va ser detingut a Xipre.

http://sp.rian.ru/onlinenews/20100630/126919696.html

El grup, anomenat els "il.legals", hauria estat acusat, segons EUA, de reunir informació per al govern rus, assumir identitats falses, conspirar per actuar com a agents il.legals i blanquejar diners.

Per complir el seu objectiu aparentaven ser "autèntics" americans. Havien viscut durant més d'una dècada en barris de típiques ciutats nord-americanes, des de Nova York a Seattle, on semblaven ser parelles ordinàries amb treballs ordinaris, que xerraven amb els veïns mentre esperaven els seus fills a la sortida de l'escola, o es disculpes per les entremaliadures dels seus sorollosos fills adolescents, tal com explica el diari New York Times.

Tanmateix, aquesta imatge de quotidianitat s'allunya molt de la realitat. Segons les autoritats nord-americanes, vuit de les persones que van ser detingudes diumenge estan acusades de realitzar durant un "llarg període de temps" missions encobertes als Estats Units actuant com a agents per a Rússia.

A més, dues persones més van ser arrestades per participar suposadament en un programa per a la intel ligència russa dins del país.

Últim detingut a Xipre

L'últim detingut ha estat arrestat per Xipre a l'aeroport de Larnaca quan intentava deixar l'illa camí a Budapest a primera hora de dimarts, ha informat la Policia.

Es tracta de Robert Chirstopher Mets, de 55 anys, que ha estat alliberat amb una fiança de 20.000 euros. Haurà de presentar davant el tribunal dins de 30 dies, quan se celebri una vista judicial d'extradició.

"Segons una alerta vermella de la Interpol que hem rebut, està reclamat per rentat de diners i espionatge", ha detallat el portaveu policial, Michalis Katsounotos.

Gran Bretanya i Irlanda han informat que investigaran la possible utilització de passaports falsos britànics i irlandesos per part d'alguns dels detinguts

La reportera "espia"

Els onze estan acusats en dues causes criminals presentades per separat amb càrrecs de "conspiració" per actuar de manera "il.legal" com a agents russos en territori nord-americà. Nou dels detinguts afronten, a més, càrrecs per "blanqueig de diners".

Dos dels detinguts són d'origen sud-americà. Vicky Peláez, periodista peruana i columnista del diari novaiorquès en espanyol El Diari/La Premsa i el seu marit, Juan Lázaro, d'origen uruguaià, van ser arrestats diumenge a la seva residència a la localitat de Yonkers, al nord de la ciutat de Nova York, i han comparegut aquest dilluns davant un tribunal federal de Manhattan, segons fonts de la Fiscalia.

Segons els documents judicials difosos aquest dilluns, Peláez i Lázaro van realitzar durant anys viatges a un país sud-americà sense identificar en què "passaven missatges encoberts" a oficials del Govern de Rússia i, a més, rebien diners en compensació pels seus serveis.

"Missió secreta" per a Rússia

Entre els detinguts, a més de Peláez i Lázaro, estan Richard Murphy i Cynthia Murphy, que van ser arrestats per l'FBI en la seva residència a Montclair (Nova Jersey) i s'espera que compareguin avui davant d'una Cort Federal a Alexandria (Virgínia). També es troba Anna Chapman, que va ser arrestada a Manhattan (Nova York), així com Michael Zottoli, Patricia Mills i Mikhail Semenko, que van ser detinguts a Arlington (Virginia).

A Boston van ser detinguts Tracey Lee Ann Foley i Donald Howard Heathfield, que també està previst que compareguin aquest dilluns al tribunal federal d'aquesta ciutat de Massachusetts.

La llei nord-americana prohibeix exercir com a agents d'un govern estranger als Estats Units sense una autorització prèvia del fiscal general, va recordar el Departament de Justícia en un comunicat. D'aquesta manera, els detinguts estarien implicats en una "missió secreta per a Rússia".

Llavors s'enfrontaran a cinc anys de presó per càrrecs d'espionatge i fins a vint anys per falsificar diners.

Moscou espera explicacions

El ministre de Relacions Exteriors de Rússia ha afirmat que Moscou està esperant una explicació per part dels Estats Units sobre la detenció dels onze supòsats espies russos.

"El tema no se'ns va explicar. Espero que ara ens donin explicacions", assenyalà Serguei Lavrov: "L'elecció del moment ha estat particularment graciosa", ha afegit, fent referència a que les acusacions s'han produït només dies després que el president rus, Dmitry Medvedev, visités Washington i constatés les bones relacions amb el seu homòleg nord-americà.

http://www.rtve.es/noticias/20100628/eeuu-detiene-a-diez-sospechosos-haber-espiado-para-rusia-mision-secreta/337588.shtml

http://www.rtve.es/noticias/20100629/rusia-culpa-del-escandalo-espias-a-policia-fuera-control-eeuu/337648.shtml

Para leer más en castellano ir a enlaces:

Israel emprà un arma desconeguda contra la Flotilla

Experts de l'Institut Forense de Turquia van arribar a la conclusió que set dels nou morts turcs van morir en rebre ferides múltiples. Dels seus cossos van ser extretes 31 bales en total. També van assenyalar que contra un passatger de la nau es va fer servir una arma que els experts turcs desconeixen. En el crani d'Ibrahim Bilgin, de 61 anys, va ser descobert un contenidor diminut farcit de mostacilla. S'ignora el tipus de l'arma de la qual es va fer aquest tret. La majoria dels trets es van realitzar des de dalt, segons sembla des d'helicòpter.

Els advocats dels nou morts a la nau turca Mavi Màrmara, que va formar part de la Flotilla Llibertat, van entregar a la premsa els resultats de l'examen pericial realitzat per Turquia, del qual es desprèn, en particular, que comandaments israelians van emprar una arma desconeguda.

L'enfrontament entre els passatgers del Mavi Marmara i un destacament israelià de missions especials es va produir el 31 de maig de 2010. La Flotilla Llibertat pretendre trencar el bloqueig de la Franja de Gaza i portar una càrrega humanitària als seus habitants. A bord del Mavi Marmara viatjaven més de 600 activistes dels països europeus, àrabs i Turquia.

Els israelians van començar a desembarcar sobre la flota després de la seva negativa d'obeir l'ordre de continuar cap al port de Ashdod, del qual les autoritats d'Israel van prometre transportar la càrrega a Gaza després d'inspeccionar-la.

Segons la part israeliana, els soldats van obrir foc contra el Mavi Marmara per autodefensa, després de ser agredits per uns activistes que els van amenaçar amb navalles i objectes metàl.lics.

Però els organitzadors de la flota i les proves afirmen que els comandos van ser els primers a atacar. Els militars sionistes han reconegut que l'atac va ser molt mal preparat per part del seu responsable, el general Gaby Ashkenazi (foto).

García Bragado encausat; Millet i Montull lliures

La jutgessa que porta el cas de l'hotel del Palau ha decidit encausar també al tinent batlle d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado, al gerent d'Urbanisme del consistori, Ramon Massagué, i a l'arquitecte Carlos Díaz. Tots ells havien declarat com a testimonis aquests últims dies. La jutgessa també ha decidit deixar en llibertat Fèlix Millet i Jordi Montull després d'haver pres declaració a tots els testimonis.

La jutgessa, després d'haver-los pres declaració, arriba a la conclusió que hi ha indicis que haurien incorregut un delicte de tràfic d'influències i que haurien amagat que la titularitat de les finques on s'havia de construir l'hotel del Palau corresponia a Olivia Hotels i no al Palau i que es tractava d'una operació especulativa.

Justament ahir, en l'última de les declaracions de testimonis, l'ex-regidora de Ciutat Vella Itziar González, va dir a la jutgessa que havia rebut pressions tant de Bragado com de l'ex-primer tinent batlle del consistori barceloní Carles Martí per fer l'hotel del Palau.

D'una altra banda, la jutgessa que porta aquest cas ha decidit de deixar en llibertat Fèlix Millet i Jordi Montull, a qui havia empresonat perquè no poguessin influir en els testimonis.

Dempeus per la Salut i per Catalunya!

Toni Barbarà: Dempeus per la Salut Pública ha estat sempre una Associació lliure, constituïda per persones lliures i sobiranes que han decidit el que han considerat oportú amb la sola fidelitat al seu ideari-manifest i a les formes de treball plurals, sumadores, respectuoses i escrupolosament democràtiques. Des del seu origen, ara fa poc més d’un any, a Dempeus hem manifestat la íntima relació indestriable dels determinants socials, en la definició i el caràcter de la salut entesa de forma ampla i col.lectiva. Per tan les Lleis que suposen les “causes polítiques” que determinaran les “causes socials”, com han explicat i teoritzat tant i tan bé les aportacions del Grup GREDS-EMCONET de la UPF, i altres actius membres del nucli de Dempeus, són elements substancials per qualsevol anàlisi o proposta en termes reals de salut.

Significa que l’equitat, la sobirania, l’empoderament, la participació democràtica, les condicions socials, laborals, mediambientals, les inequitats de gènere, classe o d’origen, les accions de protecció i promoció de la salut, les atencions personals i bio sanitàries, l’accessibilitat, l’ universalitat i l’ integralitat, el caràcter públic i de qualitat del nostre sistema nacional i públic de salut, les polítiques amigues dels col.lectius i persones més fràgils i/o fragilitzats, el respecte a la dignitat de totes les persones i l’ humanisme com definidor de les relacions malalts-ciutadania-professionals i sistema de salut, son la mateixa identitat de Dempeus. Això és així i no tan sols mai ho hem negat, sinó que ben al contrari n’hem fet la nostra ensenya més preuada.


No és doncs per a nosaltres res de nou afirmar, com venim afirmant, que la democràcia és bona per la salut i és necessària. El dret a decidir és, encara més, inexcusable per a una vida i aspiració saludables. Les persones i el pobles som i són protagonistes de Drets i aquests s’han de defensar, exercir i reivindicar: tan aquells democràtics com humans, com socials, com econòmics, com polítics, com nacionals… I aquí ens trobem ara!

La sentencia, en la seva accepció més intimidatòria, del Tribunal Constitucional respecte de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya, suposa una veritable agressió als nostres drets, la nostra llibertat i sobirania, la nostra capacitat i voluntat de decidir, aclaparadorament i democràtica expressades.

Un poble que no és respectat no te cap futur. Una nació que ho és, i vol ser-ho , ha de fer-se respectar. No hi ha salut possible fora d’aquests determinants previs.

Per tot això considero, i així coincideixen unànimement les companyes i companys de Dempeus amb els qui he pogut intercanviar opinió per alguna via, que és just, procedent i necessari que DEMPEUS per la Salut Pública com a tal organització social i cívica (i amb independència de les posicions particulars, diverses i legítimes dels seus membres) es posicioni públicament en defensa dels Drets nacionals de Catalunya, igual com ho fem amb els drets social i econòmics.

Per tant sol.licito que ens inscrivim formalment a la llista d’entitats públiques que donen suport a la mobilització i a la manifestació convocada pel proper dissabte dia 10 de juliol, per Òmnium Cultural, i ens auto convoquem i convoquem a les nostres persones amigues a la dita marxa popular si ens és possible fent visualització de la nostra aportació: DEMPEUS per CATALUNYA! Salut!
Toni Barbarà i Molina, de Dempeus per la Salut Pública.
!

La Flotilla de la Llibertat va ser massacrada

Set de les nou víctimes turques de l'atac de l'exèrcit israelià contra la flota humanitària cap a Gaza el 31 de maig van ser cosides a trets, i cinc d'elles van rebre trets al cap, segons revelen els resultats de les autòpsies efectuades a Turquia. Aquests documents, realitzats durant el mes de juny, van estar transmesos ahir dimarts als advocats de les famílies de les víctimes, que han obert diligències davant la Justícia turca sobre l'atac del comando israelià contra la Flotilla de la Llibertat, que va deixar nou morts en un dels vaixells turcs, el Mavi Màrmara. En total, les nou víctimes identificades a Turquia van rebre 31 bales, segons els documents.

"Els resultats posen en evidència que les forces israelianes van disparar per matar els activistes i no per controlar", ha indicat a AFP un dels advocats, Iassín Divrak.
Trets a discreció

La víctimes més jove, un home de 19 anys que també posseeix la nacionalitat nord-americana, va rebre cinc bales, dues d'elles al cap.

Una altra de les bales va ser disparada a boca de canó contra el rostre del jove, que encara estudiava a l'institut. El seu cos presenta dos impactes: al coll i en l'esquena.

Els experts forenses no han pogut concloure si s'han produït més trets a poca distància amb els altres cossos, ja que van ser rentats després de l'abordatge o estan en condicions massa dolentes per a ser examinats.

Així, d'aquestes víctimes només se sap el lloc on van rebre les bales. Ali Heyden Bengi, de 29 anys, va rebre sis bales; Fahri Yildiz, cinc, una d'elles, probablement mortal, al cap.

El periodista Cevdet Kiliclar, de 38 anys, editor del lloc d'internet de l'ONG islamista turca IHH -organitzadora de la flota per aixecar el bloqueig israelià a Gaza-, té un tret al cap, així com tres altres impactes. Ibrahim Bilge, de 61 anys, va morir pels trets d'un fusell d'assalt.

Informe de l'ONG turca


Les autoritats israelianes van assegurar que es limitaren a respondre als atacs dels milicians amb barres de ferro i ganivets durant l'assalt al vaixell, que es trobava en aigües internacionals.

Els organitzadors de la flota, per contra, consideren que els comandos van disparar de forma indiscriminades contra els passatgers.

En aquest sentit, IHH va fer públic ahir dimarts un informe especial sobre els fets en què considera que: "L'atac va ser premeditat i "terrorista".

"La marina israeliana, incloent centenars de soldats armats fins les dents amb les cares pintades de camuflage portant armes d'assalt, vaixells de guerra, submarins i helicòpters militars, va dur a terme un atac terrorista contra el Mavi Màrmara en aigües internacionals", assenyala.


En l'informe s'acusa directament als soldats de "començar a matar civils que es dedicaven a tasques humanitàries disparant sobre ells".

"Òbviament, l'actual govern israelià va desenvolupar un atac terrorista planificat", conclou.

Conflicte amb Turquia


Encara que el govern israelià ha posat en marxa una comissió d'investigació interna sobre els fets -amb poder limitat i amb presència d'observadors internacionals amb veu però sense vot-, aquests fets segueixen erosionant les relacions entre el país hebreu i Turquia, país del qual procedien les víctimes mortals.

El país otomà ha retirat el seu ambaixador, i ha prohibit el pas de dos vols militars israelians sobre el seu espai aeri i no un, tal com s'havia especulat inicialment.

"Hi ha hagut dues peticions de vol i les hem rebutjat", ha declarat una font diplomàtica turca a condició de l'anonimat.

"Això no vol dir que anem a rebutjar les següents, però estudiarem la situació cas per cas", ha matisat.

El suprem d'EUA rebutja l'immunitat del Vaticà

El Tribunal Suprem d'EUA ha rebutjat considerar l'immunitat legal del Vaticà sobre els casos d'abusos sexuals a menors per sacerdots nord-americans, el que permet que continuï el procés d'una demanda presentada en 2002. El més alt tribunal d'EUA s'ha pronunciat sobre la decisió d'un tribunal d'apel·lació nord-americà, que va aplanar el camí per al tràmit de la demanda, i ha rebutjat el recurs sobre l'immunitat del Vaticà sense cap comentari. La denúncia va ser presentada per un demandant identificat únicament com John Doe, un fórmula emprada per aquells demandants que volen mantenir-se en l'anonimat, i diu que aquest va patir abusos sexuals en diverses ocasions, a mitjans de la dècada de 1960, quan tenia entre 15 i 16 anys, per un sacerdot de l'Església Catòlica identificat com a pare Andrew Ronan.

Segons documents del tribunal, Ronan va abusar sexualment de nois durant mitjans de la dècada de 1950 a Irlanda i després a Chicago, abans de ser transferit a una església a Portland, Oregon, on presumptament va abusar del demandant. Ronan va morir el 1992.

El Vaticà va reclamar immunitat sota la llei nord-americana, segons l'Acta de immunitats Soberanas Estrangeres de 1976, que permet als estats estrangers evitar ser jutjats per un tribunal.

Però aquesta llei conté excepcions, i el Tribunal d'Apel.lació va citar una d'elles, alhora que va resoldre que Ronan era un empleat del Vaticà que actuava dins del seu àmbit de treball sota la llei d'Oregon.

El Govern nord-americà va donar suport al Vaticà en aquest cas i va dir que el Tribunal d'Apel lació va cometre un error en decidir que la denúncia per abusos sexuals comesos per un sacerdot entraria entre les excepcions de la llei sobre immunitats estrangeres.

EUiA: "La sentència és un retrocés democràtic"

Declaracions d'EUiA i IU davant la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya: Per EUiA la sentència del Tribunal Constitucional (TC) no és acceptable, ni assumible. El TC, deslegitimat, ha passat de incompetent a irresponsable amb aquesta sentència. Del veredicte notificat es declaren directament inconstitucionals 15 articles, s'interpreten 27 i hi ha un tracte despectiu del terme nació del preàmbul. Aquesta sentència trenca un pacte entre Catalunya i Espanya i retalla els drets nacionals i socials dels catalans i catalanes.

2 - EUiA torna a posar en valor l'Estatut que va votar la ciutadania. Un Estatut valent i coherent per contribuir a que els catalans i catalanes puguin viure millor, amb més drets socials i nacionals, i amb més autogovern en un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe.

3 - La sentència posa en qüestió aspectes bàsics de la columna vertebral de l'autogovern i de l'Estat plurinacional, i busca tornar al uniformisme en un Estat que és plural. La sentència posa en qüestió la democràcia i la legitimitat del poble de Catalunya per decidir el seu present i el seu futur.

4 - Les conseqüències contra la democràcia, d'aquest injust veredicte del TC, són molt importants. L'Estatut, pactat, és un element fonamental de la qualitat democràtica que el TC i el PP pretenen vulnerar amb la sentència. La sentència no és la conseqüència d'un problema de les relacions entre Catalunya i Espanya, és una qüestió de retrocés democràtic i de retallada de drets socials i nacionals. Amb aquesta sentència perden la ciutadania i la gent treballadora de Catalunya i perd la ciutadania i la gent treballadora d'Espanya.

5 - Per EUiA, Catalunya, les seves institucions i l'esquerra, no poden acceptar aquesta retallada de la sentència. Catalunya no ha de renunciar al seu autogovern, ni a la democràcia del poble-expressada en el referèndum-.y ha de continuar exigint que es compleixi el pacte.

6 - Catalunya és una nació diguin el que diguin el PP i el TC. Catalunya ha de mobilitzar-com en altres moments de la nostra història-per defensar i per fer avançar els seus drets nacionals i socials.

7 - Catalunya ha de ser el que la seva gent decideixi democràticament. Des d'un punt de vista democràtic és inacceptable la posició del PP, ja que ens situa abans del pacte de la transició i és inacceptable que pretengui aconseguir, via el TC, el que no li ha atorgat la ciutadania en les urnes, ni el que no ha aconseguit en les institucions. EUiA no accepta l'Estatut que pretenen el PP i el TC, i no comparteix l'actitud contemplativa i condescendent del PSOE en assumir la sentència que dóna força al PP.

8 - EUiA no reconeix aquest TC. La sentència és el resultat de la composició d'un TC, pactat pel PP i el PSOE. Un pacte legal, però no democràtic, sobre la Justícia. A l'estat espanyol és necessària una reforma judicial democràtica i una reforma de la Llei Orgànica del TC.

9 - EUiA es compromet a contribuir a una mobilització àmplia, unitària, ferma i contundent. Una mobilització política, social i cívica, en defensa del que ha votat el poble de Catalunya. ICV-EUiA defensem que, juntament amb la mobilització, és necessària la convocatòria d'un nou referèndum sobre la sentència que, de nou, la veu al poble.

10 - Vivim una crisi econòmica, una crisi política i, ara, una crisi institucional, amb importants repercussions. Són moments de mobilització: el 30 de juny, amb els sindicats, el 10 de juliol per l'Estatut i el 29 de setembre la vaga general. Totes les mobilitzacions són part de la mateixa lluita per la democràcia i els drets socials i nacionals.

11 - ICV-EUiA ha de contribuir a mobilitzar activament la gent treballadora i ha de contribuir a una resposta social amb el protagonisme del sindicalisme. La gent treballadora i els sectors populars són directament afectats per la retallada de l'autogovern i dels seus drets socials i nacionals.

12 - La CN d'EUiA fa una crida als seus afiliats i afiliades, ia les assemblees de base, a estendre la mobilització a favor de l'Estatut i els drets nacionals i socials. Un activisme capil lar, a nivell local i sectorial, per sumar persones i organitzacions a pobles, ciutats i centres de treball, per convertir la indignació i el malestar per la sentència en unitat en la resposta.

13 - La sentència és també un important pas enrere en el procés autonòmic, un retrocés i un bloqueig de l'Espanya plural. Pretén l'uniformisme i barra el pas i allunya el federalisme. Pel que EUiA fa una crida a la solidaritat de les esquerres i dels sectors socials progressistes dels pobles d'Espanya, al mateix temps que creu necessari aconseguir noves complicitats socials i polítiques per a l'impuls del federalisme a Espanya, amb una relació lliure de els pobles i nacions. Un compromís que volen impulsar EUiA i IU, juntament amb altres forces federalistes de l'Estat espanyol.

14 - La CN d'EUiA creu que és important, en aquests moments de retrocessos democràtics i socials, mantenir pròximament una reunió de dues delegacions d'EUiA i d'IU-Federal per posar en comú l'anàlisi de la situació i promoure l'impuls del federalisme .

ESQUERRA UNIDA-EXECUTIVA FEDERAL (29-06-2010)


Davant la sentència coneguda del Tribunal Constitucional (TC) en relació a l'Estatut de Catalunya, l'Executiva Federal d'Izquierda Unida reunida avui manifesta:

El seu rebuig del contingut de la sentència del T.C. en considerar que aquesta s'emmarca més en una decisió política amb un alt contingut ideològic i corporatiu de caràcter conservador.

Un T.C. caduc i esterilitzat pel bipartidisme del PP i del PSOE, incapaços de la seva renovació i de complir els seus terminis, no té legitimitat democràtica per emetre una sentència que colpeja la sobirania popular expressada en el Congrés i el Senat, i la decisió de la ciutadania de Catalunya expressada en referèndum. Per tant, significa un greu retrocés de les llibertats democràtiques i de la sobirania popular.

La sentència significa un gir a la dreta que coincideix amb el retrocés en drets i llibertats socials posats de manifest en les últimes decisions del Govern i el PP. Comporta un pas cap a una nova LOAPA que tindrà conseqüències en els diferents Estatuts aprovats per les CCAA i en la legislació bàsica de l'Estat ja iniciat el seu desenvolupament.

IU considera que l'Estatut català i altres desenvolupaments estatutaris caben en una visió federalista de la Constitució. IU proposa un nou Pacte Federal de les forces polítiques i socials democràtiques.

Denunciem el bipartidisme del PSOE i del PP, però també el doble llenguatge de CiU, que mentre considera una ingerència aquesta sentència accepta els dictats de l'FMI, de la Comissió Europea i dels mercats en l'ajust i retallada de drets i en l'atac a l' Estat del Benestar al nostre país, que també qüestiona la sobirania popular.

En el fons i en el moment de la decisió del Tribunal Constitucional està també l'intent de confondre la lluita dels treballadors / es i la mobilització social davant els ajustos i la vaga general. Pel social i en el federal el desafiament és contra les llibertats democràtiques.

IU Federal reforçarà el treball conjunt amb EUiA per fer avançar un model d'Estat Federal i Solidari.

Miren Etxezarreta a Badalona

Dijous 1 de juliol, de 19:30 a 21h, al Centre Cívic de La Salut, els partits de l'esquerra a Badalona (ICV, EUiA, CUP, Revolta Global) volen una sortida a la crisi d'esquerres i justa, que no negui els drets dels treballadors i treballadores. Amb: Mirem Etxezarreta. Catedràtica economia aplicada a l'UB. doctora per la London School of Economics, autora de: "Qué pensiones, qué futuro" (Icaria). Presenta: Jose Antonio Canillas. Asociación Gitana Rom y Romí.

30 de juny: Al carrer contra la reforma laboral!

CCOO de Catalunya convoca manifestacions a les principals ciutats avui dimecres 30 de juny, juntament amb UGT, per protestar per la reforma laboral aprovada pel Govern de Zapatero. És una mobilització prèvia a la vaga general prevista per al 29 de setembre de 2010. Les manifestacions són les següents: Barcelona: Plaça Urquinaona, 18.30h. Tarragona: Plaça de la Font, 19h. Tortosa: Plaça dels Dolors, 19.30h. Lleida: Plaça Víctor Siurana, 19h. Girona: Plaça Independència, 18.

Colom no aclareix qui el va adreçar a Millet

En una tensa compareixença, el secretari d'Immigració de CDC, Àngel Colom, no ha aclarit qui el va adreçar a Fèlix Millet l'any 2000 per demanar-li diners que li servissin per pagar els deutes del fallit Partit per la Independència (PI). Davant la comissió parlamentària que investiga el cas Palau i un presumpte finançament irregular de CDC, Colom ha assegurat que quan va rebre un taló de 12,5 milions de pessetes (75.000 euros) no es va fixar que els diners provenien de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música i no pas de l'aleshores president de l'entitat.

Colom ha dit que no va llegir el rebut "perquè estava molt content i hagués signat gairebé qualsevol cosa". En el rebut, però, es parlava d'un conveni a canvi d'un estudi que portava el títol Pedagogia sobre la cultura catalana en les noves migracions. L'estudi no es va escriure mai. Sobre el fet d'acudir a Millet a demanar-li diners, el dirigent convergent només ha explicat que el seu nom li van suggerir "amics personals", però no ha especificat qui va ser.

Quan Colom va demanar els diners ja era militant de base de Convergència, però ha considerat que aquest no és un fet rellevant, perquè "no va ser fins fa dos anys" que va tornar a la política activa. També ha defensat que no hi ha un finançament irregular de CDC relacionat amb el Palau de la Música. Visiblement molest per les preguntes, ha manifestat que la comissió parlamentària que l'ha interrogat és un "tribunal polític".

La sentència del TC ataca l'autonomia i l'autogovern

El nacionalisme valencià i el balear qualifiquen la sentència d'atac a l'autonomia i a l'autogovern: 'La sentència posa punt final a l'etapa autonomista', ha dit Enric Morera, secretari general del Bloc Nacionalista Valencià i síndic de Compromís. Per ell, és una 'mala notícia que un tribunal tan devaluat com el constitucional haja dictat sobre l'estatut, situant-se per damunt del poble de Catalunya'; la sentència és un 'atac a l'autonomia i a l'autogovern perquè assumeix tesis centralistes'. Per tant, ha adduït, ara pertoca fer: "Una resposta unitària, col·lectiva i sensata, per tal de defensar les reivindicacions. La sentència ens afecta també negativament com a valencians, que ja tenim un estat de mínims, i és per això que dissenyarem estratègies en clau valenciana per a avançar en l'autogovern'.

Per la seva banda, el secretari general del PSM-Entesa Nacionalista, Biel Barceló, considera que la sentència que ha emès el Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya afecta negativament als catalans però també als ciutadans de les Balears perquè es tracta d’una interpretació del text estatutari “partidista i basada en la concepció uniformadora de l’Estat”.

En aquest sentit, el PSM-EN rebutja les conseqüències de la sentència perquè suposen “una involució cap al centralisme imposat per les pressions dels principals partits espanyols, PP i PSOE”.

Múrcia: 6 detinguts per delictes fiscals

La Guàrdia Civil ha detingut, per ordre del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de San Javier (Múrcia), l'ex alcalde del PP de San Javier, José Hernández. A més, s'ha detingut tres persones més, entre elles l'empresari Santiago ME, en una operació de corrupció, les actuacions han estat declarades secretes. Les detencions de José Hernández, Santiago ME, així com JVNA i AJSR, s'emmarquen en el marc d'un procediment obert per delictes contra la Hisenda Pública, suborn, tràfic d'influències i malversació, entre altres.

Igualment, segons fonts del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Múrcia, aquest matí es van practicar set registres en domicilis particulars i professionals dels detinguts a Múrcia, Cartagena i San Javier.

El procediment es va iniciar el 2008, després d'una querella de la Fiscalia. En el marc d'aquest procediment es van produir també sis detencions el desembre d'aquest any.

Explotació nacional i/o de classe

Vicenç Navarro: Aquest article mostra que l’endarreriment social de Catalunya no es deu exclusivament o primordialment al dèficit fiscal que Catalunya té amb l’Estat espanyol sinó que respon a l’excessiva influència política de les classes benestants a Catalunya que no paguen els impostos que paguen els seus homòlegs al promig de països de la UE-15. A Catalunya el tema nacional ha absorbit l’atenció mediàtica i política del país. L’enorme endarreriment social de Catalunya, per exemple, s’ha atribuït al dèficit fiscal de Catalunya respecte a l’estat central espanyol.

És a dir, el fet que la despesa pública social per habitant estigui a la cua de la UE-15, fins i tot ara, després d’un considerable augment en despesa pública social ocorregut des de 2003 (com a conseqüència del canvi polític que va tenir lloc al nostre país ), s’explica perquè Catalunya rep de l’Estat Central menys diners dels que els seus ciutadans aporten a l’Estat Central (després de descomptar les despeses de solidaritat amb la resta d’Espanya -que pocs catalans qüestionen- i despeses de l’Estat que cobreixen serveis generals com defensa i serveis diplomàtics, entre d’altres). Catalunya, on el PIB per càpita és ja el 110% de la mitjana dels països més rics de la Unió Europea, és a dir, de la UE-15, es gasta en el seu estat del benestar (o el que és el mateix, la seva despesa pública social per habitant), només un 73% de la mitjana de la UE-15.

I això es deu -se’ns diu pel discurs dominant a Catalunya- a una explotació de la nació catalana per part de l’Estat espanyol. I tot un seguit de missatges, clarament rendibles des del punt de vista polític, s’han estat promovent pels nacionalistes conservadors i neoliberals, (havent estat els mitjans públics d’informació i persuasió catalans més importants -Catalunya Ràdio i TV3- els grans promotors de tal missatge), la qual cosa, afegida al comportament anticatalà del Tribunal Constitucional (on la composició la ultradreta està ben representada) explica un sorgiment considerable de l’independentisme. Tal Tribunal s’identifica com Espanya i dóna peu a tot un seguit de tesis d’explotació nacional en la qual l’Estat espanyol explota a Catalunya.

Una solució a aquesta situació, promoguda per TV3 en el seu programa “Adéu a Espanya?” és la separació de Catalunya de la resta d’Espanya. Tal programa, clarament propagandístic (ja que no es va permetre cap veu desfavorable a aquesta opció) es va presentar al públic televident, per part de la directora de TV3, Mònica Terribas, com apolític. I ho va dir amb tota serietat davant la comissió supervisora del Parlament Català.

Fa poques setmanes aquesta directora va vetar a TV3 un programa en què es debatia si el millor règim per a Espanya seria una República o una Monarquia (en el qual hi havien veus a favor i altres en contra), per considerar poc equilibrat, massa polític i esquerranós. La incoherència de tal persona assoleix nivells escassament defensables en uns mitjans públics que haurien de ser pluralistes i democràtics, i que no ho són. És la mera instrumentalització d’uns mitjans públics per la direcció corporativista de tal empresa, de conegudes simpaties independentistes.

El problema amb aquesta interpretació del dèficit social no és que no hi hagi una explotació nacional (que la hi ha i que s’ha de corregir, com està fent el govern d’esquerres de la Generalitat, amb l’acord del govern socialista espanyol), sinó que aquesta no és la major causa del subdesenvolupament de la Catalunya social. La major causa és l’explotació de classe, que l’èmfasi en l’explotació de nació ha amagat, en moltes ocasions deliberadament, per part dels nacionalistes conservadors i liberals, ja que són els seus comportaments en defensa dels seus interessos de classe els que expliquen en gran part el dèficit social de Catalunya.

Vegem les dades. Catalunya s’hauria de gastar, pel nivell de desenvolupament econòmic que té, 8.210 euros estandarditzats per càpita (euros estandarditzats són euros modificats en el seu valor monetari per a adaptar-los a una unitat de compra que tingui la mateixa capacitat adquisitiva en països de diferent nivell de vida). Al 2007 (darrer any que l’agència estadística de la UE, Eurostat, va publicar dades homologables per a tota la UE) es va gastar 5.475 e.e., és a dir, 2.735 e.e. menys del que ens hauríem de gastar.

Si el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya no existís (és a dir, que Catalunya retingués els fons aportats a l’Estat un cop descomptades les despeses de solidaritat i les despeses de l’Estat central, com Exèrcit, Diplomàcia i altres), això significaria que Catalunya es gastaria 965 e.e. més que ara per persona en el seu estat del benestar. Però encara quedaria un dèficit de 1.770 e.e. per càpita, que té a veure amb l’explotació per classe social, ja que tal dèficit es deu al fet que el 30% de renda superior de la població catalana (la burgesia, petita burgesia i classes mitjanes de renda alta, que tenen un enorme poder polític i mediàtic a Catalunya) no contribueix a les arques de l’Estat com contribueixen els seus homòlegs en la mitjana de la UE-15.

I el que no diu és que les polítiques públiques promogudes pels nacionalistes conservadors i liberals (de reducció d’impostos i de reformes fiscals regressives) i que són aprovades en aliança amb les mateixes classes a nivell de l’Estat espanyol, han facilitat el creixement d’aquest enorme dèficit, ocult mitjançant el discurs d’explotació nacional altament mobilitzador.

I, no cal dir que, ni TV3 ni Catalunya Ràdio han dit res. La seva “crosta nacionalista” amaga la “crosta neoliberal” que tipifica aquests mitjans. En realitat, un dels majors obstacles per poder resoldre aquest dèficit social és la campanya d’ocultació de l’existència d’una lluita de classes brutal a Catalunya en la que les classes vencedores de tal lluita controlen la gran majoria dels mitjans de persuasió. Així de clar.

EUPV celebra l’exclusió del parany de cacera

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, assenyala que la no inclusió d’aquest tipus de cacera en l’ordre dictada per la Conselleria de Medi Ambient per a la temporada 2010-2011: “Ens alegra i esperem també que el Tribunal Constitucional resolga a favor del recurs presentat pel Govern contra la llei valenciana, així com es prohibisca definitivament el parany”. Esquerra Unida recorda que el reglament valencià incompleix la normativa europea: “I per tant no pot considerar-se el parany com una activitat legal”, afegeix.

Albiol ha valorat com “molt positiu” l’exclusió del parany en l’ordre de la conselleria: “A qui instem a seguir respectant la supressió d’aquest tipus de cacera, absolutament perjudicial per a les aus perquè és massiva i indiscriminada i inclou, a més, a aus protegides”.

La diputada d’EUPV recorda d’una banda que l’admissió a tràmit del recurs presentat pel Govern al Tribunal Constitucional “ja va suposar una bufetada per al PP, per al PSPV i també per al Bloc, els tres partits que defensen aquesta modalitat de caça”, critica.

D’altra banda, Albiol assenyala que el TC tampoc ha acceptat el recurs presentat per la Generalitat.

“Esperem que la decisió última dels jutjats siga la prohibició definitiva del parany”, subratlla.

Toxo defensa pensions justes i sostenibles

El secretari general de CCOO ha recordat al Govern que el mètode establert en el Pacte de Toledo, basat en l'acord polític i social, ha donat molt bons resultats fins ara, reforçant el sistema de Seguretat Social amb reformes que han comptat amb una important legitimitat social, i ha reclamat que mantingui el seu compromís amb aquest mètode. Davant les últimes mesures d'ajust decretades pel Govern, ha assenyalat que "la crisi econòmica, el dèficit públic i les actuacions que necessita el sistema de pensions en el mitjà i llarg termini, són debats diferents".

Segons Toxo "Tant la congelació de les pensions el 2011 com l'anunci del retard de l'edat legal de jubilació als 67 anys han estat presentades pel Govern com a mesures necessàries per reduir el dèficit públic i sortir de la crisi. Tanmateix, el Govern oblida que les pensions es financen amb càrrec a cotitzacions socials pel que són autosuficients i no generen dèficit, al contrari el superàvit de la Seguretat Social ajuda a reduir en termes de comptabilitat nacional el dèficit públic ". "De fet, la congelació de les pensions tindrà com a efecte el retard en la sortida de la crisi, a deprimir la capacitat de consum de gairebé 8 milions de pensionistes que juguen un paper creixent en la demanda de béns i serveis que generen ocupació".

Per al secretari general de CCOO el repte que sí que ha d'abordar el nostre sistema de pensions rau en l'evolució demogràfica que estendrà els seus efectes en unes dècades. La bona salut financera de la nostra Seguretat Social (compte amb un Fons de Reserva de gairebé el 6% PIB) ens garanteix un marge temporal raonable per afrontar el debat de les reformes. I ha insistit en la necessitat que una vegada que la Comissió del Parlamentària hagi realitzat les seves conclusions, la Mesa de Diàleg Social es comprometi a assolir un acord sobre les reformes necessàries en el menor termini de temps possible.

Finalment, Toxo ha presentat les idees principals que, segons el parer de CCOO, haurien de centrar la reforma de les pensions i que consisteixen en:

- Les reformes han d'actuar de forma equilibrada sobre l'estructura d'ingressos i despeses, reforçant la relació entre la pensió percebuda i l'esforç de cotització i mantenint la solidaritat del sistema per les persones que més ho necessiten.

- Aprofundir en la "jubilació flexible" voluntària com a alternativa al retard en l'edat de jubilació als 67 anys, que ja està donant bons resultats situant la nostra edat efectiva de jubilació en els 63,6 anys, mitjana que ens situa al capdavant de la UE

- Defensa de l'autonomia i sostenibilitat del sistema a través del seu finançament bàsic i preferent amb cotitzacions socials, i en el que l'actuació de l'Estat és garant, en cas de necessitat puntual, de les prestacions garantides en el mateix.

- Promoure comportaments de cotització equilibrats i impedir els mecanismes de planificació personal, per exemple, lligant la cotització als ingressos reals i limitant la possibilitat d'elecció de bases de cotització.

- Reforçar mecanismes de contributivitat com el reconeixement de les carreres de cotització superiors a 35 anys, o millorar les pensions d'aquells treballadors que perden la seva ocupació en l'última etapa de la seva vida laboral.

- El compliment de les matèries pendents de l'Acord de 2006 (integració dels règims especials agrari i d'empleades de llar, i establir un procediment general per a l'aplicació de coeficients en l'edat de jubilació d'activitats penoses, tòxiques o perilloses).


Toxo defiende en el Congreso un sistema de pensiones justo y sostenible

El secretario general de CCOO ha recordado al Gobierno que el método establecido en el Pacto de Toledo, basado en el acuerdo político y social, ha dado muy buenos resultados hasta la fecha, reforzando el sistema de Seguridad Social con reformas que han contado con una importante legitimidad social, y ha reclamado que mantenga su compromiso con este método.
Para leer más ir a enlace:

Registres a Madrid i Palma vinculen Gürtel i Ibatur

La Policia Judicial ha realitzat diversos registres en empreses de Madrid i Palma en el marc de la "operació Passarel" contra la corrupció, ordenada per un jutge de Palma i que estarien presumptament relacionats amb el desviament de fons públics a través de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur), en l'anomenat 'cas Ibatur'. A Madrid es registraren les empreses Match Golf Consulting i Over Comunicació i a Mallorca la Fundació Balears Sostenible, de Valldemossa, el club de golf de Pula, a Son Servera, la seu a Palma de l'agència de publicitat Clau, i les dependències de la seva filial d'organització d'esdeveniments La Moderna, a Santa Maria.

Fonts properes a la investigació, que estaria lligada a la gestió de l'Ibatur durant l'anterior legislatura del PP, han dit que la policia judicial també ha demanat documentació sobre activitats de Clau a Llucmajor i han apuntat que no s'espera que aquestes indagacions derivin aquest mateix dimarts a detencions.

Match Golf Consulting i el Reial Pula Golf van organitzar durant la passada legislatura el torneig de golf Mallorca Classic, que se celebrava a les instal.lacions de Pula i que va patrocinar el Ibatur amb una aportació anual de 4,7 milions d'euros entre 2004 i 2007.

Així, la Fiscalia Anticorrupció i la policia estan analitzant els contractes subscrits entre l'Institut Balear de Turisme, adscrit a la Conselleria de Turisme, i el Reial Pula Golf.

La funció del Ibatur com institut públic és la promoció turística de les illes, a Espanya i a nivell internacional, a través de campanyes, fires i activitats de tot tipus, com la celebració d'aquest torneig internacional de golf que regularment es realitza en aquest camp situat al municipi mallorquí de Son Servera.

El 2007, després del canvi de govern, el llavors conseller de Turisme, Francesc Buils (Unió Mallorquina), va rescindir el contracte de patrocini al legar que era nul de ple dret.

Vincles amb Gürtel

Pel que fa a Over Comunicació, lligada a Over Màrqueting i relacionada amb el "cas Gürtel", va ser l'empresa encarregada de publicitar la "targeta verda", un carnet de descomptes per a turistes que va posar en marxa l'anterior Govern del PP, presidit per Jaume Matas, per reemplaçar els ingressos previstos amb l'ecotaxa, el polèmic impost implantat pel primer Pacte de Progrés.

La targeta va ser gestionada per la Fundació Balears Sostenible que va dirigir, de 2003 a 2007, Pau Collado, imputat en el "cas Gürtel" com a conseller delegat de Easy Concept, empresa propietat de l'empresonat Francisco Correa. Collado va dirigir el referit organisme durant la passada legislatura, sota el mandat de Jaume Matas.

El Grup Clau va ser un dels principals adjudicataris de contractes de publicitat de l'administració durant la passada legislatura i va realitzar nombrosos treballs per a la Conselleria de Turisme.

D'acord amb les mateixes fonts, que confien que els registres concloguin avui, després d'aquesta primera fase de la "operació Passarel" demà dimecres podria començar un període de presa de declaracions arran de les quals no es descarta que es produeixi alguna detenció.

Un nou cas de corrupció esclata a les Illes

La policia ha escorcollat avui unes quantes empreses de Mallorca, com la seu de l'agència de publicitat Clave a Palma; el Pula Golf a Son Servera o una altra empresa a Marratxí, en el marc de l'operació Passarel·la, una nova investigació de corrupció política que analitza un suposat desviament de doblers públics durant la legislatura de Jaume Matas (encausat en un altre cas de corrupció) a través de l'Institut balear de Turisme (Ibatur).

De moment no hi ha hagut detinguts, però la policia preveu una jornada llarga, i no descarta ni detencions ni més escorcolls.

El cas Ibatur va exclatar el febrer de 2009, quan va ser detingut l'ex-secretari d'aquest ens públic, Miquel Àngel Bonet. L'encausat va reconèixer que havia defraudat 20.000 euros mitjançant contractes irregulars entre 2006 i 2007 a una familar anciana i també va confessar que havia fet el mateix sis vegades anteriorment, amb uns altres familiars, a qui feia passar per proveïdors. En total, va desviar uns 85.000 euros, la mateixa quantitat que va pagar per poder sortir en llibertat sota fiança.

Bonet va admetre aleshores que s'havia aprofitat del seu càrrec com a secretari de l'Ibatur durant el govern de Jaume Matas per emetre factures per uns treballs que mai no van fer-se i ingressant el cost d'aquests treballs en un compte bancari d'algú del seu entorn, que posteriorment li entregava els diners desviats.

La fiscalia va obrir diligències informatives a principi de l'any passat per investigar pressumptes irregularitats en la gestió de l'Ibatur, i avui el jutge d'instrucció número dos de Palma ha ordenat que es registressin diverses empreses en relació amb aquells fets.

EUPV exigeix la supressió d’assessors

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica Marga Sanz ha manifestat el seu recolzament a la proposta formulada per CCOO de suprimir els llocs de coordinador/assessor en els quals “s’està col·locant a personal de confiança política camuflat com a interí”, descriu Sanz. Segons les dades oferides per CCOO, l’amortització d’aquestos llocs permetria l’estalvi de quasi 2 milions d’euros i la creació de més llocs de treball d’atenció directa. Sanz ja acusà fa unes setmanes al govern del PP d’haver confeccionat un autèntic “coladero” per a comptar en plantilla amb més assessors “camuflats entre el personal interí”.

La dirigent d’esquerres recorda que l’altíssim nombre d’assessors que té el Consell “és conseqüència d’aquesta política que du a terme el PP i que es bota clarament els mecanismes de contractació”.

La diputada d’EUPV ha demanat al Consell que prenga consciència “d’aquesta situació perquè, a més, en temps de crisi el que hauria de fer és vetllar per la creació de més llocs de treball per a les persones que precisament estan patint els efectes d’aquesta, i no utilitzar la plantilla de l’Administració per col.locar els seus”, critica.


Marga Sanz: “Milagrosa Martínez ha de recordar que també és un deure assumir responsabilitats polítiques”

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica considera que la presidenta de les Corts Valencianes, a qui un informe de la Brigada Antiblanqueig de Capitals demana que testifique per la relació amb la trama Gürtel durant la seua època de consellera de Turisme, “ha de comparèixer davant la institució que presideix i donar compte d’aquestes actuacions. Entenem que existeix una responsabilitat política que Martínez, al igual que el president Camps i tots els noms que apareixen relacionats amb el cas Gürtel, han d’assumir. Resulta sorprenent que Martínez parle hui de deures i obligacions per col·laborar amb la Justícia, però no els aplique en la seua condició de càrrec públic”.

Sanz lamenta que el PP “haja arribat a aquestos extrems, on els màxims dirigents de les institucions valencianes estan arrossegats per la trama Gürtel. La imatge que estan donant, defugint les responsabilitats polítiques que els pertoquen, és simplement rebutjable”, critica.

La dirigent d’esquerres considera que a banda d’amb la Justícia, “la senyora Martínez, al igual que Camps i tots els implicats en el cas Gürtel, també tenen un deure i una obligació amb la ciutadania, i per això les mateixes explicacions que donen davant dels tribunals, han de donar-les als valencians i valencianes”.

Vaga als FGC i protestes contra els abusius serveis mínims

Jornades de lluita també als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Els sindicats convocants asseguren que el seguiment ha estat total gràcies a l'actitud activa dels piquets informatius, especialment a Plaça Catalunya, Sant Cugat, Plaça Espanya i Martorell. Les treballadores i els treballadors han denunciat els abusius serveis mínims imposats per l'empresa pública i han replicat als abusos amb actes de sabotatge passiu, impedint que molts trens poguessin posar-se en marxa.

Els dies 29 i 30 de juny, i els 20 i 21 de setembreVaga a Ferrocarrils de la Generalitat

Els treballadors i les treballadores de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya faran vaga els dies 29 i 30 de juny i els 20 i 21 de setembre, en les franges horàries de 7 a 9 hores i de 18 a 20 h.

Amb aquestes aturades, els treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat volen posar de manifest que la retallada salarial del 5% a causa dels decrets dels governs de l'Estat i de la Generalitat significa un greu atemptat contra els treballadors, ja que vulnera el conveni col•lectiu vigent i signat per l'empresa i els representants dels treballadors. Exigim, per tant, el respecte al conveni signat i el respecte als drets laborals i socials de la plantilla de Ferrocarrils de la Generalitat.

Així mateix, denunciem que la rebaixa dels nostres salaris va acompanyada d'un increment tarifari per als usuaris en un 2% en una part important de les diferents modalitats de bitllets i títols de transport. És vergonyós que mentre als treballadors ens retallen sous i drets, s'incrementi el preu del transport públic.

Per aquestes raons, farem vaga aquests dies, participarem en la manifestació unitària del proper dia 30 de juny contra la reforma laboral i les mesures antisocials acordades pel Govern com a pas previ a la vaga general del proper 29 de setembre. Perquè la crisi no l'hem de pagar els treballadors ni els usuaris del transport públic.

Èxit de la vaga al Metro de Madrid

La vaga total dels treballadors i les treballadores del Metro de Madrid es va notar ahir per tota la ciutat. L'èxit de la convocatòria i dels piquets informatius va portar la Delegació del Govern a desplegar a policies antiavalots a la línia 8, que uneix el centre amb l'aeroport de Barajas, per intentar garantir un servei que no va poder reobrir per la falta de conductors. Cap treballador/a va oferir-se voluntari per a fer d'esquirol i no es va traïr el principi de solidaritat en la lluita.

Per al primer dels aturades, els treballadors han decidit mantenir els serveis mínims que es negociïn amb la companyia, com a mostra de que respecten la llei De la mateixa manera, han advertit que no passarà el mateix si la vaga arriba a repetir els dies 29 i 30.Según la Secció Sindical de CCOO de Metro Madrid, el Decret Llei vulnera la legalitat del conveni, com així ho ratifiquen persones expertes en dret, ja que incompleix els articles 37 (1. La Llei garantirà el dret a la negociació col.lectiva treball entre els representants dels treballadors i empresaris, així com la força vinculant dels convenis. 2. Es reconeix el dret dels treballadors i empresaris a adoptar mesures de conflicte col·lectiu.

La Llei que reguli l'exercici d'aquest dret, sens perjudici de les limitacions que pugui establir, inclourà les garanties necessàries per assegurar el funcionament dels serveis essencials de la comunitat.), i 149 de la Constitució Espanyola. Així mateix, el Comitè de Vaga de Metro Madrid entén que el servei que presta Metro de Madrid a la ciutadania, no es troba entre els serveis essencials, segons es desprèn de la seva interpretació (serveis essencials són els serveis prestats per qui correspongués, ja sigui per el Govern, o per qualsevol persona, la interrupció posi en perill la vida, la seguretat personal o la salut de la totalitat o part de la població), per existir altres alternatives de transport.