diumenge, 31 de març de 2013

Ofensiva islamista a Mali: forts combats a Tombuctú

Els rebels usaren un cotxe bomba per distreure les forces del govern colpista i les colonials i infiltrar-se a la ciutat a peu, en cotxes i motos. "La lluita és dura", segons un portaveu. Si algú havien convençut els imperialistes de l'OTAN, amb França al capdavant, i va creure que la guerra a Mali seria fàcil, els fets demostren que l'error és gegantí. Aquest diumenge es registren intensos combats a Tombuctú. La Força Aèria de França bombardeja les posicions dels milicians, amb 5 islamistes morts, més un soldat i un civil, a més de 4 soldats ferits de moment.

Tombuctú havia estat "alliberada" fa exactament dos mesos i "se suposava" que els guerrillers -que es van retirar gairebé sense enfrontar-se al potent exèrcit francès- estaven relegats al nord-est del país, a la frontera amb Algèria. Aquest atac demostra que això no és real i revifa els temors que la guerra s'estengui i es converteixi en un enfrontament contra guerrilles que es repleguen i ataquen intermitentment, mentre es reforcen amb nous contingents i noves armes, especialment procedents de Líbia i Egipte.

Els combats van començar la nit del dissabte, quan hi va haver tirotejos després que un "vehicle yihaidista intentés travessar un lloc de control a la força" i explotés, ha indicat el portaveu de l'Exèrcit malià, Souleymane Dembele. Aquesta acció va servir per distreure les tropes i permetre l'ingrés dels rebels a la ciutat, protegits per la nit.

"La lluita és dura"

"Tot va començar després que un cotxe bomba servís per distreure l'Exèrcit i permetés que un grup de gihadistes s'infiltraran cap a les 22.00 hores", va explicar un capità de l'Exèrcit, Modibo Naman Traoré, que també va reportar almenys tres soldats malians ferits durant els combats.

En un enfrontament més van morir dos islamistes, quan els rebels van intentar ocupar un campament militar abandonat. "La lluita és dura i està en desenvolupament. Estem procedint a envoltar ", va assegurar Traoré, citat per l'agència Europa Press. Deu dies abans, un atacant explotar un cotxe bomba a la ciutat, en el que va ser el primer atac a la localitat després de l'arribada de les tropes de França i del Govern malià.

Un dels membres del comitè de crisi de Tombuctú, Bilal Touré, va assegurar haver vist aquest diumenge com els avions de combat francesos atacaven posicions rebels. De moment, les autoritats no han revelat quants islamistes extremistes van aconseguir infiltrar-se en la ciutat.

Això passa just quan França es prepara per reduir de 4.000 a 2.000 el nombre de soldats a la zona i donar el relleu a l'Exèrcit malià i més de 7.000 soldats de la força militar africana.

El neoliberalisme atempta contra la salut dels europeus

L'alarma sona a Europa: la crisi/estafa fomenta la pobresa i aquesta propicia malalties. Les retallades pressupostàries imposades pels neoliberals en el sector sanitari i les privatitzacions amb que fan de la sanitat un negoci atempten contra la salut de la població d'una manera alrmant. Un estudi realitzat a Gran Bretanya revela que el número de persones que pateixen de malària, dengue, tuberculosi i d'altres malalties, que es donaven per eradicades a Europa, ha augmentat notablement des que va començar l'estafa neoliberal del PP europeu fa gairebé cinc anys.

Els compromisos neoliberals dels Estats fomenten la pobresa i aquesta atempta contra la salut. Però algunes de les tàctiques implementades per posar límit a la crisi, com les retallades pressupostàries en el sector sanitari, també propicien la proliferació de malalties.

"Hem d'invertir més en els sistemes sanitaris europeus! En aquest instant, els grecs estan patint molt perquè no tenen accés als medicaments que necessiten", sosté Martin McKee, un dels autors de l'estudi que acaba d'aparèixer en la publicació mèdica The Lancet. L'expert ludeix a afeccions tant físiques com psíquiques. El dramàtic increment en la quantitat de ciutadans que s'han llevat la vida és atribuït a la prevalença de depressions, no només a Grècia, també a França i Espanya.

"Des dels temps del famós patòleg alemany Rudolf Virchow, fa més de dos-cents anys, als metges se'ns inculca que no hem de tractar els efectes de les malalties, sinó les causes. És per això que els metges hem de alçar les nostres veus i unir-les a les dels economistes que clamen: solucionem aquesta crisi econòmica d'una vegada per totes!", Assenyala McKee, assenyalant l'origen de les malalties recents dels europeus en les retallades del sistema sanitari.

A Willem de Jonge, que treballa a Grècia per l'organització no governamental Metges sense Fronteres, tampoc es sorprèn els resultats de l'estudi en qüestió, ja que tots els especialistes i partits d'esquerra van alertar que això és el que succeiria, i només som al inici d'un mal que s'estén. "La capacitat de les institucions sanitàries gregues -sobretot la dels hospitals- s'ha reduït dràsticament. Tenim menys metges i cirurgians, ens falta tot el que s'ha d'aconseguir en un sistema de salut que funcioni", explica el metge. De Jonge i al.lega que el pressupost sanitari a Grècia ha estat retallat en un 40% des de l'inici de la crisi, amb conseqüències fatals.

Retalls que escurcen vides


"Entre els anys 2010 i 2011, registrem a Atenes un increment del 1.500 per cent en les infeccions amb el virus d'immunodeficiència humana (VIH). Això és perquè les mesures d'austeritat del Ministeri de Salut van acabar amb el programa per repartir xeringues netes entre els drogoaddictes ", explica de Jonge, deixant a bon entenedor que tots els ciutadans som al mateix vaixell: les infeccions més freqüents entre els drogoaddictes afectaran a la resta de la població tard o d'hora, si no s'inverteix en mesures per evitar-ho.

Des de mitjans del segle passat, a Grècia no s'havien registrat més casos d'infecció amb el paràsit que causa la malària. Fa dos anys va tenir lloc el primer. De Jonge també responsabilitza a la classe política per aquest ominós succés: "El 2011, el Govern va interrompre del tot les seves campanyes de prevenció. En deixar de ruixar insecticides en els camps, per citar una de les mesures de prevenció, la població de mosquits va créixer d'una manera inaudita", comenta aquest activista de Metges sense Fronteres.

"Les exigències que la 'troica' neolberal li va fer a Atenes a canvi de concedir els ajuts financers que Grècia necessitava també contemplaven retallades en el sistema sanitari", recorda Martin McKee, atribuint part de la culpa a les institucions europees. Per al científic britànic, el rol jugat pel Banc Central Europe (BCE) continua sent incomprensible: "El BCE està disposat a ajudar els bancs, però no a la gent del carrer...". McKee deixa la frase en l'aire com si encara ho deixés perplex.

McKee admet que les institucions europees han criticat l'estudi publicat per The Lancet i que no hi ha evidències per determinar, en cada cas, la relació entre la malaltia d'un pacient i la crisi financera com "agent patogen". Però, als seus ulls, el conjunt mostra clarament quines són les causes i quines són les seqüeles de les malalties. De Jonge, que no va participar en l'estudi que ens ocupa, també està segur que la reducció dels problemes de salut de la població grega passen per posar fi a l'estafa neoliberal.

L'escàndol d'evasió de capitals arriba al president de Xipre

Familiars del president neoliberal de Xipre, Nikos Anastasiadis (foto), podrien estar implicats en l'escàndol bancari sobre la sortida de capitals massiva en vigília de l'acord amb l'UE, segons denuncia avui el diari Jaravgui, afí al partit comunista AKEL. D'acord al rotatiu, una companyia xipriota, propietat d'un parent d'Anastasiadis, hauria realitzat una transferència d'uns 21 milions d'euros des del Banc Popular (Laiki) a dues entitats financeres a Londres, només tres dies abans del primer acord amb l'Eurogrup.

El diari es pregunta, "qui seria el gerent del banc que va autoritzar una transferència d'aquest tipus en el moment en què havia clares instruccions sobre les transferències".

Anastasiadis qualificar les informacions de Jaravguí com un "intent de desorientar al poble": "L'intent de difamar a companyies o persones lligades a la meva família, i l'objectiu de danyar el president, és una temptativa de desorientar al poble sobre les responsabilitats dels que han portat el país a una situació de fallida", ha dit Anastasiadis.

També la companyia a la qual apunta el citat diari rebutja les acusacions i en un comunicat afirma que són un intent "deliberadament difamatori" per danyar el president xipriota.

El mateix ministre de Finances, Mijalis Sarris, va reconèixer aquesta setmana en declaracions a la televisió que el Govern estava al corrent que l'Eurogrup tenia previst proposar una taxa als dipòsits bancaris, i que va estar analitzant alternatives per evitar aquest gravamen.

La sortida massiva de capital en els dies previs al primer acord amb l'Eurogrup, que preveia una taxa a tots els dipòsits bancaris -rebutjada posteriorment pel Parlament-, és un dels molts assumptes que una comissió d'investigació intentarà aclarir a partir de la setmana vinent.

La comissió, encarregada de depurar responsabilitats polítiques i bancàries al voltant de la crisi financera, haurà d'aclarir a més si, com asseguren mitjans a Xipre i Grècia, els principals bancs condonaren totalment o parcialment crèdits a polítics, empresaris i sindicalistes.

D'acord a aquestes informacions, en l'escàndol estarien implicats polítics de tots els partits, amb excepció -de moment- dels socialdemòcrates d'EDEK i dels ecologistes.

Els partits del govern a Xipre investigats per condonacions milionàries de préstecs

Els diaris de Xipre i Grècia han revelat un escàndol sobre presumptes prebendes dels principals bancs de Xipre a polítics i empresaris propers al govern neoliberal de conseqüències imprevisibles davant la gran indignació de la ciutadania amb el seu sistema polític i financer, quan el país està immers en un dur ajust impost a canvi de la "ajuda" de l'UE i el FMI que es necessita per sanejar, precisament, aquests bancs.

Xipre: La quitança de dipòsits serà del 37'5 % al 60 %

El Banc Central de Xipre ha publicat avui un decret que preveu que en una fase inicial el 37,5 % dels dipòsits que superin els 100.000 euros serà transformat en accions del banc, però podrà arribar fins al 60 %, depenent de l'evolució del banc, actualment en procés de reestructuració. Un altre 22,5 % serà "congelat" durant 90 dies, al terme dels quals i depenent de la recapitalització del banc, serà convertit també en accions o retornat als dipositants.

El PP torna a cobrar per la "justícia" a partir de demà

Les noves taxes judicials del PP començaran a cobrar-se a partir de demà. Encara que ja han estat en vigor tot aquest últim mes, no podien cobrar-se perquè no existien formularis de pagament, que van haver de ser canviats quan el ministre Ruiz-Gallardón va modificar la llei per sorpresa, tot just dos mesos després de la seva primera entrada en vigor, pel rebuig que va produir i segueix produint en tots els estaments de la judicatura i la societat democràtica. Els nous formularis van ser publicats ahir pel BOE.

Als que havien iniciat un plet en aquestes cinc setmanes-des del passat 22 de febrer-ja els havien aplicat les noves taxes (més favorables que les anteriors) però deixant el pagament pendent. Ara aquestes persones tenen un termini de 15 dies per abonar. I els plets nous ja es regiran també per les noves tarifes. Aquests són els principals canvis:

La taxa fixa no es mou, la variable baja. Les taxes fixes -que oscil·len entre 150 i 1.200 euros- no s'han tocat. Sí baixen un 80% les variables (encara que només per als ciutadans particulars, no per empreses): en lloc del 0,5% sobre el valor del reclamat s'aplicarà un 0,1%. Així, per taxa variable es pagarà, com a màxim, 2.000 euros, en lloc dels 10.000 del límit anterior.

Víctimes de maltractament i desnonats, exempts. Les víctimes de maltractament i les d'accidents greus estan exemptes de taxa (i d'advocat i procurador, perquè passen a ser beneficiaris de justícia gratuïta). Els desnonats tampoc pagaran taxes quan perdin el judici contra el banc.

Divorcis i multes. Les separacions i divorcis de mutu acord no paguen taxa, els que no siguin de mutu acord paguen 168 euros (amb la llei inicial podien arribar a ser milers d'euros, en funció del valor dels béns). D'altra banda, en recursos contra sancions administratives, la taxa (en primera instància) no superarà el 50% dels diners reclamat: recórrer una multa de 100 euros suposarà una taxa de 50.

Devolució dels diners. Als qui tinguin dret a justícia gratuïta segons els criteris de la nova llei se'ls retornarà els diners pagats en taxes en plets presentats des del 17 de desembre (el de taxes, no el d'advocat ni procurador).

Dos morts a la Xina per grip aviària H7N9, mai detectada en humans

El Comitè de Salut i Planificació Familiar de la Xina ha informat sobre la mort de dos pacients diagnosticats amb grip aviària H7N9, en el que són els primers casos del contagi d'aquesta soca entre els humans. Les dues víctimes mortals són ciutadans de Xangai, homes de 87 i 27 anys d'edat. La tercera infectada, una dona de la província d'Anhui, es troba en estat crític.

Una comissió d'experts va confirmar ahir que els tres pacients es van contagiar de la grip aviària del cep H7N9 després d'haver aïllat el virus dels teixits dels malalts divendres passat. De moment es desconeix el focus del contagi ni tampoc si hi ha altres infectats, en particular entre les 88 persones que van estar en contacte amb els malalts.

Es tracta dels primers casos del contagi de la grip aviària H7N9 entre humans. No hi ha vacuna contra aquest subtipus de la malaltia.

ICV-EUiA demana explicacions al Rei sobre l'herència de 728 milions en comptes a Suïssa

La portaveu d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha demanat avui que el Rei doni explicacions sobre la informació que assegura que va rebre una herència de 375 milions d'una fortuna de 728 milions de pts. que el seu pare, Juan de Borbón, tenia en tres comptes a Suïssa. Dolors Camats diu que, si es confirma que el rei va heretar aquesta quantitat, ha defraudat, i demana a hisenda que expliqui si algú de la casa reial s'ha acollit a l'amnistia fiscal

"El Rei en persona i no per boca de cap portaveu hauria de donar explicacions sobre aquesta informació i sobre l'herència rebuda", ha dit Camats que ha afegit que si es confirma que va rebre aquesta quantitat, "el Rei ha defraudat i no pot ser cap d'Estat".

Per Camats "el cap d'Estat d'un país democràtic i en el segle XXI hauria d'estar preparat i disposat a ser transparent". "I encara que tingui immunitat ha de posar-se a disposició de les institucions democràtiques per ser controlat", ha afegit en referència a l'opacitat de la institució i del Congrés dels Diputats quan es fan preguntes sobre el control de l'activitat de la casa reial.

En aquest sentit, Camats també ha demanat al ministre Montoro que informi en el Congrés dels Diputats de "si algun membre de la casa reial s'ha acollit a l'amnistia fiscal que el Govern del PP ha impulsat i si tenen coneixement de les dades que publica avui aquest diari o d'altres informacions". I en aquest sentit ha explicat que també es preguntarà per les germanes del Rei que, segons la informació del diari, haurien cobrat una tercera part de la quantitat cadascuna d'elles.

La fortuna robada dels Borbón i les mentides d'un sistema podrit

Juan de Borbón va deixar als seus fills béns i fons espoliats a Espanya per un valor de 1.100 milions de pessetes després de la seva mort, l'1 d'abril de 1993, de la qual demà es compleixen 20 anys. La major part d'aquest patrimoni es trobava fora del nostre país, en tres comptes a Suïssa, dos a Lausanne i una a Ginebra. Hi havia fons dipositats per un valor de 728.750.000 de pessetes, que al canvi actual, i aplicant l'IPC d'aquests últims 20 anys, serien uns 7.850.000 euros.

L’Aigua: un Dret Humà que la Generalitat no ha de privatitzar (ni en sap)

Mentre l’Assemblea de les Nacions Unides ha acordat que l’aigua és un dret humà fonamental, mentre a Europa un moviment ciutadà està impulsant la primera Iniciativa Ciutadana Europea per traslladar a la Comissió Europea que garanteixi l’accés universal als serveis d’aigua i sanejament i que s’exclogui els servei de l’aigua de l’àmbit de la liberalització, el govern de CiU perd tota credibilitat en el seu intent de privatitzar Aigües Ter Llobregat (ATL) i deixar aquesta empresa pública en mans de multinacionals i capital financer.

El Tribunal Superior de Justícia ha denegat la petició de la Generalitat i d’ACCIONA de suspendre de forma cautelar l’efectivitat de la resolució de l’OARCC, que anul·lava l’adjudicació d’ATL a ACCIONA. El TSJC considera doncs que la privatització que va efectuar la Generalitat a favor d’ACCIONA no és vàlida, tot un reves per al Govern que la va impulsar.

Davant d’aquesta situació el conseller de Territori i Sostenibilitat ha insistit per una banda en la opció del Govern per privatitzar la companyia i d’una altra ha manifestat que la Generalitat recorrerà la sentència, una manera de convertir un servei essencial per a la vida en una lluita judicial, cosa que mantindrà la incertesa a tots nivells i posarà encara en més risc els malmesos comptes de la Generalitat.

Des de la Plataforma Aigua és Vida entenem que la Generalitat de Catalunya hauria d’acceptar la sentència i retornar a la gestió pública d’ATL, que tan bons resultats ha donat per al país. Ja n’hi ha prou de jugar amb un bé comú com l’aigua. A hores d’ara el medi aquàtic es troba sota greu pressió, com és el cas del Ter; encara no sabem quant costaran al ciutadà aquests intents de privatització, què se’n farà de la possible indemnització a ACCIONA, i ni tan sols qui gestionarà finalment ATL, però sí sabem que abans de privatitzar la companyia es va aprovar una pujada del preu de l’aigua als municipis d’un 70 %.

D’altra banda, els treballadors d’ATL no saben qui els pagarà a final de mes i, finalment, la ciutadania pateix insegura i cada vegada més empobrida els talls d’aigua sense una legislació clara i adequada que consideri el seu dret humà d’accés a aquest servei. La baralla de les multinacionals per ATL no indica altra cosa que la rendibilitat de la gestió d’aquest bé essencial, un negoci segur pel seu tipus de gestió privada inhumana, que no manté de forma adequada les infraestructures ni vetlla per la natura ni per les famílies més desfavorides.

A Aigua és Vida considerem que ja hem perdut prou el temps, és hora d’aixecar el país, de posar en marxa els serveis públics i bàsics imprescindibles per estructurar-lo. La societat civil no pot esperar més ni acceptarà que continuï l’espoli que s’ha estat a punt de cometre. Un bé essencial per a la vida no pot estar en mans de multinacionals, sinó que ha de ser gestionat per l’administració pública de forma transparent i participativa.

Sens dubte, tornar a la gestió pública es la millor opció econòmica, ambiental, social i laboral que sempre hem tingut.

L'ONU implica al Govern en el genocidi de musulmans a Myanmar

L'ONU assegura que el Govern de Myanmar (Birmània) està implicat en els actes de violència contra els musulmans de Rohingya, en què han mort desenes de civils i han estat incendiats centenars d'habitatges per masses dirigides per monjos budistes theravades, religió oficial de la dictadura oligàrquica.

L'ONU va obtenir aquesta informació gràcies al seu relator especial per a Myanmar, Tomas Ojea Quintana, que va anunciar: "vaig rebre informes que donaven compte de la implicació de l'Estat en alguns actes de violència".

"I en alguns casos els militars, policies i altres forces de seguretat no van fer res quan es van cometre atrocitats davant seu, fins i tot perpetrades per grups budistes ultranacionalistes molt organitzats", va assegurar Quintana en un comunicat.

En la recent violència sectària registrada entre el 20 i el 22 de març contra aquesta minoria, almenys 43 persones van perdre la vida a la ciutat de Meiktila, situada al centre de Myanmar, i van cremar 152 habitatges, una oficina d'educació i 13 mesquites.

D'acord amb Quintana, aquests actes "podrien significar una implicació directa d'algunes parts de l'Estat o una col·lusió i un suport implícits" i en altres casos hi ha informes que els governamentals no van detenir aquests actes violents.

Al seu torn, va exigir a les autoritats d'aquest país justícia contra els militars i policies responsables de tals violacions dels drets humans, a més de sol·licitar "mesures audaces" per lluitar contra "les campanyes de discriminació i els discursos d'odi que alimenten el racisme i, en particular, el sentiment antimusulmà al país".

De la mateixa manera, el representant especial del secretari general de les Nacions Unides, Vijay Nambiar, va reconèixer diumenge passat que "gran part d'aquesta violència va ser planejada", per això demanés al Govern sancionar els autors de la tragèdia en curs en el país.

El Govern de Naipyidó ha estat repetidament el blanc de les crítiques per no protegir la comunitat musulmana a Myanmar, coneguda com Rohingya.

Cal destacar que la líder del feixisme internacional Aung San Suu Kyi, no només no ha denunciat els fets sinó que el seu partit és un dels instigadors del genocidi. No en va la oligarca birmana és filla del tirà que va regalar Birmània als japonesos i autor de la persecució i assassinat de milions de birmans.

La fortuna robada dels Borbón i les mentides d'un sistema podrit

Juan de Borbón va deixar als seus fills béns i fons espoliats a Espanya per un valor de 1.100 milions de pessetes després de la seva mort, l'1 d'abril de 1993, de la qual demà es compleixen 20 anys. La major part d'aquest patrimoni es trobava fora del nostre país, en tres comptes a Suïssa, dos a Lausanne i una a Ginebra. Hi havia fons dipositats per un valor de 728.750.000 de pessetes, que al canvi actual, i aplicant l'IPC d'aquests últims 20 anys, serien uns 7.850.000 euros.

A aquesta quantitat se sumaria un patrimoni immobiliari proper als 350 milions de pessetes, entre el qual destaquen el xalet familiar de Porta de Ferro a Madrid, un edifici a la Gran Via de la capital i un apartament a la ciutat portuguesa d'Estoril.

Sempre segons el diari El Mundo, el gruix de les quantitats dipositats en comptes suïssos de Joan de Borbó va acabar en mans del rei. En concret, uns 375 milions de pessetes. Juan Carlos de Borbón els va rebre a través de tres xecs que van ser ingressats el 21 d'octubre de 1993, moment en què es va procedir al repartiment de l'herència, en el compte 10.031 de Sogenal -Société Générale Alsacienne de Banque-, de Ginebra. Es desconeix que va succeir a partir d'aquest moment amb aquest diners dipositats al paradís fiscal.

Tampoc se sap què ha estat del compte.

Bona part dels fons que va rebre el rei procedien d'una dels comptes de Lausanne anomenada en el testament "compte d'usdefruit". Aquest compte, de la Société de Banques Suisse, va ser parcialment buidada, però va seguir oberta amb un saldo de 24 milions de pessetes. Els marmessors van recomanar al rei i les seves germanes, que van rebre 172 i 131 milions cadascuna, que no repatriessin la fortuna per no aixecar sospites sobre el patrimoni del comte de Barcelona, ​​de qui sempre es va dir que no comptava amb importants béns.

Segueix la rapinya vaticana a la caça de propietats públiques

«Jo no tinc cap dubte. Qui va aixecar les esglésies? El poble. En quin terreny? En terrenys del poble. Per tant, de qui seran les esglésies, sinó del poble?». Qui s'expressa amb tanta claredat és Pere Leoz, exsacerdot i president fins fa unes setmanes de la Plataforma de Defensa del Patrimoni de Navarra, moviment sorgit per oposar-se al robatori de l'Església catòlica de fer-se amb un immens patrimoni del poble, tot i que-ja és el més ric d'Espanya, Portugal, França, Itàlia i Grècia- format per esglésies, ermites, cases escoles, cementiris... Des de 1998 a 2007, l'Arquebisbat de Iruñea i Tutera immatriculà al seu nom 1.087 immobles: 651 parròquies, 9 basíliques, 191 ermites, 42 cases curals, 26 magatzems i garatges, 2 pòrtics, 8 cementiris, 108 solars, 38 parcel·les agrícoles, 12 vinyes, pinedes i oliveres... i un frontó, sols a Nafarroa. Foto: Alguns dels 40 capos espanyols de festa a Iruñea.

En el cas dels edificis religiosos n'hi ha prou que el bisbe en la diòcesi on es troba l'immoble afirmi que pertany a l'Església, tot i que sigui una mentida evident i coneguda.

Jurídicament, l'origen del problema és que els immobles utilitzats per l'Església no han estat registrats a nom de ningú, igual que no ho estan les places o els parcs dels pobles, considerats d'ús públic. Però ja Franco va concedir el 1946 a l'Església catòlica la possibilitat de posar al seu nom els solars en què s'assenten aquests immobles, i els bisbes rapinyaires no van deixar passar l'ocasió, des de mitjans del segle passat. No obstant això, va ser el 1998, amb la nova Llei d'hipoteques aprovada pel govern del PP de José María Aznar, quan a les institucions religioses se li va oferir en safata l'oportunitat per fer-se amb la propietat d'ermites, esglésies i catedrals, el que ha realitzat en centenars d'ocasions impunement i contra els autèntics propietaris.

La nova llei ofereix un privilegi indubtable a l'Església. Si en el cas d'un pis o un terreny privat el seu amo ha de presentar els corresponents títols de propietat (les escriptures davant notari) per demostrar que ho és, i així poder llogar o vendre, en el cas dels edificis religiosos n'hi ha prou que el bisbe en la diòcesi es troba l'immoble afirmi que pertany a l'Església. Es procedeix a la immatriculació o registre i ja està, la propietat de l'immoble queda, pràcticament, assegurada per la institució eclesial. En qüestió d'immatriculació, l'Església gaudeix exactament de la mateixa potestat que l'Estat.

Diem «pràcticament assegurada» perquè hi ha la possibilitat que els ajuntaments afectats aconsegueixin presentar els documents que acreditin que determinada església o ermita és seva, però aquesta possibilitat és remota. Els tribunals han fallat majoritàriament a favor de l'Església quan les demandes han arribat a judici, però també hi ha sentències en sentit contrari.

L'Ajuntament de Garisoain inmatriculó al seu nom l'ermita del Pilar, provocant la denúncia de l'Arquebisbat de Iruñea i Tutera, que va ser desestimada pel jutge després de comprovar les factures abonades pel municipi pels treballs de rehabilitació de l'immoble. En sentit contrari, va donar la raó a l'Església quan l'Ajuntament de Irañeta inscriure l'ermita de Sant Gregori, afirmant que els mitjans humans i materials destinats per l'Ajuntament al manteniment de l'edifici són només «ajudes».

En el cas de l'església de Iratxeta, els veïns del poble han arribat a contraure -i pagar- crèdits bancaris per dur a terme les obres de millora de l'edifici, que no obstant això ha passat a ser propietat de l'Arquebisbat. Més escandalós encara és el cas de Ziritza, on l'Arquebisbat inscriure l'església, la casa cural i la casa de la mestra, per a continuació vendre els dos habitatges per 202.000 euros. A Leoz, a l'Ajuntament no li ha tremolat la mà per imposar una forta multa a l'Església per no haver cura adequadament tres ermites que ara estan en ruïnes: l'Arquebisbat li ha proposat retornar els tres edificis al poble, a canvi de lliurar-se de la sanció. Això sí, de restituir les restants esglésies i ermites que ha immatriculat al seu nom, res.

El fet cert és que de 1998 a 2007, l'Arquebisbat de Iruñea i Tutera immatriculà al seu nom 1.087 immobles: 651 parròquies, 9 basíliques, 191 ermites, 42 cases curales, 26 magatzems i garatges, 2 pòrtics, 8 cementiris, 108 solars, 38 parcel·les agrícoles, 12 vinyes, pinedes i oliveres... i un frontó. La llebre es va aixecar quan José Mari Esparza, veí de Tafalla que estava escrivint un llibre sobre la història del poble, va anar el 2007 al registre municipal i va comprovar que l'església de Santa Maria havia estat immatriculada per l'Església pocs mesos enrere. Era només la punta de l'iceberg.

Arran de la seva denúncia, es va formar la Plataforma de Defensa del Patrimoni de Navarra, que des de llavors combat incansablement l'intent d'apropiació per part de l'Església d'aquests immobles i propietats. La situació és similar a la resta d'Euskal Herria, ia l'Estat espanyol, de manera que des de la plataforma navarresa advoquen per l'extensió del moviment de denúncia. «Estic sorprès -afirma Pere Leoz- que a Guipúscoa, Àlaba i Biscaia penes s'hagi aixecat la veu». L'última immatriculació coneguda a Guipúscoa ha estat la del solar de la catedral del Bon Pastor donostiarra, formalitzada el passat 7 de juliol.

L'Església catòlica espanyola -el major propietari immobiliari d'Europa- continuarà sense pagar l'IBI i robant immobles

L'exempció del pagament de l'Impost de Béns Immobles (IBI) de la qual gaudeix l'Església catòlica espanyola "no és una situació de privilegi", segons l'indecent gerent de l'Episcopat, Fernando Giménez. "El règim fiscal no deriva dels Acords Església-Estat, sinó de la Llei de Mecenatge. Tenim el mateix tipus fiscal que qualsevol fundació". Giménez negava així que la Conferència Episcopal hagi de donar pas algun per acabar amb aquest frau i argúcia legal abusiva i immoral, que enfonsa les seves arrels en la desamortització de Mendizábal al s.XIX.

De com al 2006 la secta catòlica va robar la Mesquita de Còrdova per 30 €

La Mesquita de Còrdova va ser construïda entre els anys 780 i 785 per Abderramán I. Dotze segles després, el 2 de març de 2006, l'Església Catòlica va inscriure l'immoble al seu nom en el registre de la propietat número quatre de Còrdova (tom 2381, llibre 155, foli 198). El tràmit va costar només 30 euros gràcies a que el PP de José María Aznar va canviar la llei hipotecària el 1998 per permetre a l'Església apropiar-se d'edificis de domini públic, encara que siguin patrimoni de tots els espanyols, i per originar la bombolla especulativa immobiliària que ara diu el PP que altres van crear.


/2012/04/de-com-al-2006-la-secta-catolica-va.html



/2012/02/lesglesia-catolica-espanyola-el-major.html

El PPopus continua amb les polítiques racistes i nazis

Fernández Díaz, l'opusitori nazi irresponsable del ministeri d'Interior, continua impulsant batudes racistes al carrer fent gala del feixisme de la seva secta. Izquierda Unida alerta que persisteixen les identificacions policials de ciutadans al carrer "tenint molt en compte" qüestions com "la raça o l'ètnia", segons es desprèn del fet que des del 20 de maig de 2012 fins gener de 2013 hagin estat identificades 27.107 persones a Espanya, de les quals un 53,5% era d'origen estranger, mentre que la població immigrant al nostre país se situa al voltant del 11,5%.

Així ho assegura la coalició d'esquerres després d'analitzar les dades proporcionades pel Govern al diputat i portaveu d'IU a la Comissió d'Interior del Congrés, Ricardo Sixto, que es va interessar per aquesta qüestió en una pregunta registrada al gener.

IU denuncia que la "pràctica vigent ara mateix tira per terra les recomanacions per eradicar-que fa més d'un any va fer la Defensora del Poble i demostra el poc cas que mereixen les ordres donades en el mateix sentit pel mateix director general de la Policia, Ignacio Cosidó, en una circular interna datada el maig passat".

L'Esquerra Plural recorda que el 20 maig 2012 Cosidó va emetre una circular interna en què prohibia expressament als agents del Cos Nacional de Policia les "actuacions massives o indiscriminades basades únicament en criteris ètnics".

Tal com explica la formació, la circular interna prohibia el "establiment de quotes d'identificació o detenció d'estrangers a qualsevol unitat del Cos Nacional de Policia, evitant igualment actuacions massives o indiscriminades basades únicament en criteris ètnics" i establia que qualsevol control i identificació de persones en la via pública o establiments públics "han de ser de caràcter selectiu".

A més, el director general de la Policia assenyala expressament que es fessin "de manera proporcionada, de manera que s'evitessin les que es considerin innecessàries, arbitràries, abusives i que suposin una extralimitació de les facultats que atorga a aquest efecte l'ordenament jurídic a les forces i cossos de seguretat".

Tot i que, segons IU, les ordres de Cosidó eren "taxatives", el resultat a la pràctica és, al seu parer, "decebedor" perquè la mitjana d'estrangers identificats només va baixar tres punts, en passar del 56,2% anterior a la circular al ja esmentat 53,5% després d'ella.

Així ho demostren les xifres totals facilitades pel Govern a IU abasten el període que va des del mes de desembre de 2011 al de gener de 2013, temps en el qual els agents de la Policia van identificar als carrers d'Espanya a prop de 50.000 persones, en concret 49.295. Des de desembre de 2011 fins al maig de 2012 van ser 22.188 identificats, dels quals el 56,2 per cent eren estrangers, mentre que des que Cosidó emetés la circular el 20 de maig de 2012 fins gener de 2013 van ser 27.107 els identificats , dels quals el 53,5% no eren espanyols.

Així mateix, la formació dirigida per Cayo Lara denuncia que les dades facilitades pel Govern demostren que "una part molt important d'aquestes identificacions públiques van dirigides a immigrants que tenen trets racials molt característics o definits" doncs dels 14.500 estrangers identificats després de la circular, voltant d'un terç -4.509- eren africans, 2.719 americans i 2.290 asiàtics.

En aquest sentit, assenyalen que "resulta molt cridaner el que passa amb els europeus comptabilitzats" a l'hora de comprovar la importància de l'ètnia en les identificacions policials ja que la policia va demanar públicament les seves dades a 4.819 europeus de diferents nacionalitats, dels quals 2.824 eren exclusivament romanesos: "És a dir, tot i la important colònia de ciutadans romanesos existent a Espanya resulta que per cada quatre espanyols al qual se li demana la documentació passa el mateix amb un romanès. Però això no passa amb altres grups d'estrangers amb presència també notable al nostre país com anglesos (90 identificats), italians (93) o francesos (116)", afegeixen.

Finalment, Izquierda Unida recorda que a més de les preguntes formulades per Ricardo Sixto a les que ara ha respost el Govern, està pendent de debatre al Congrés una proposició no de llei registrada fa un any on s'insta el Govern del PP a la " immediata eradicació de les batudes racistes "i es reclama una condemna expressa del Parlament a" els controls d'identitat basats en trets ètnics i racials que provoquen la discriminació i criminalització de persones pels seus trets físics i suposen una flagrant vulneració dels drets humans".

"Malgrat el temps transcorregut des que es va registrar la iniciativa les dades facilitades ara pel Govern demostren que les sospites que mantenia Esquerra Unida i les denúncies que se succeïen tenien raó sobre el manteniment d'aquestes pràctiques", lamenta el diputat Ricardo Sixto.

ETA exigeix ​​la llibertat de tots els seus presos

ETA ha emès un comunicat amb motiu de l'Aberri Eguna d'aquest diumenge en què exigeix ​​que tots els seus presos "han d'estar lliures" i denuncia que "estan pagant l'amor a aquesta pàtria amb el càstig de la presó". El comunicat inclou un record al gudari recentment mort Ángel Figueroa (qui complia condemna a casa per motius de salut des de 2009), però no cita Francisco Javier López Peña, àlies Thierry, en haver estat escrit abans de morir aquest dissabte a París.

ETA diu que els seus prop de 700 presos distribuïts en presons d'Espanya i França han de participar en el procés en igualtat de condicions que la resta, i que per tant "han d'estar lliures". "És hora de passos valents i decidits per accelerar el procés que els porti a casa [...] els que estan pagant l'amor a aquesta pàtria amb el càstig de la presó i l'exili".

ETA emfatitza que "ara és moment d'organitzar un procés popular" que aglutini "tots els sectors" amb la finalitat d'anar "superant barreres" i "aprofundint en les decisions de crear eines per a la sobirania d'Euskal Herria". Aquest "procés popular" hauria de ser "participatiu i democràtic", subratlla ETA, que fixa com a objectiu un Estat basc, i sosté que la societat basca es troba davant d'una "oportunitat històrica" ​​per solucionar el conflicte.

Quant a les perspectives per a aquest any, ETA assegura que, "per sobre d'atacs i traves, hi ha oportunitats per obrir nous terrenys de joc a Euskal Herria". En aquest sentit, destaca que el suport de la ciutadania basca al "diàleg i a l'acord per donar solució al conflicte i per aconseguir una pau justa és complet". Així mateix, ETA assenyala que "cada vegada més sectors demanen un canvi polític i social basat en el reconeixement d'Euskal Herria i el dret a decidir de la seva ciutadania". El "projecte independentista", afegeix en el comunicat, "apareix com una alternativa renovada i forta en tot el territori".

Per això, ETA argumenta que "el sistema capitalista, de cap manera, és un mirall en què mirar-se" i advoca per dipositar a les "mans del poble les decisions i el patrimoni popular". Així, vaticina que "el socialisme [...] podria aconseguir en els propers anys l'aval i l'adhesió del poble treballador i de la ciutadania en general".

ETA fa una retrospectiva dels últims 30 anys i valora la situació actual al País Basc, i remarca que, "per sobre de totes les ferides, Euskal Herria ha arribat a aquest llindar viva i amb les portes de la llibertat obertes" a causa del "debat existent en el si de tots els agents i entre la ciutadania en tot el país". De nou, ETA afirma que la situació política al País Basc, Navarra i el País Basc francès "són realitats que s'han de superar".