dijous, 13 de juny de 2013

La Policia txeca registra l'oficina del primer ministre i deté la seva cap de gabinet

La Policia de la República Txeca ha efectuat aquest dijous un registre de l'oficina del primer ministre del país, el neoliberal Petr Necas, en el marc d'una operació contra el crim organitzat en la qual ha estat detinguda la seva cap de gabinet, Jana Nagyova (els dos a la foto).

Necas ha descartat poc després la seva dimissió perquè, ha assegurat, que està "convençut que jo no he fet res deshonest i que els meus col·legues no han fet res deshonest", segons declaracions recollides per mitjans locals.

"Per tant, no tinc cap raó per a considerar una renúncia ni la caiguda del Govern", ha afegit. L'oposició, per la seva banda, ha demanat la renúncia del primer ministre, si es confirma que està implicat en casos de corrupció.

El registre de les oficines del Govern txec a Praga i la detenció de diversos responsables, entre ells Nagyova, s'emmarca en una extensa operació contra el crim organitzat. Sobre l'arrest de Nagyova, Necas ha afirmat aquest dijous que la seva confiança en el seu cap de gabinet "no ha minvat", ja que no té motius per pensar que hagi violat la llei.

No s'han explicat els motius


La Policia encara no ha explicat els motius de les detencions practicades aquest dijous, tot i que en la premsa txeca s'apunta que pot ser degut al cobrament il·legal de bons a càrrec de l'Estat.

Segons la premsa, uns 400 agents van participar en l'operació, en la qual també haurien estat detinguts un antic responsable de la intel·ligència militar i dos exdiputats de la formació conservadora del primer ministre.

L'Executiu de coalició de Necas es troba en minoria des de finals de l'any passat i té només 99 dels 200 diputats de la Cambra baixa del Parlament. Per demà, està convocada una reunió d'emergència entre el president txec, Milos Zeman, el primer ministre i el cap de l'oposició socialdemòcrata, Bohuslav Sobotka.

En els últims mesos la República Txeca ha estat escenari de nombrosos escàndols de corrupció, que han despertat l'alarma de l'opinió pública.

Uruguai diu que Leo Messi va poder evadir impostos entre 2007 i 2009

El ministre d'Economia de l'Uruguai, Fernando Lorenzo, ha reconegut que el futbolista argentí Leo Messi va poder haver utilitzat alguna empresa d'aquest país durant els anys 2007 i 2009 per evadir impostos.

Segons el ministre, en aquests anys existien a Uruguai «marcs jurídics que oferien opacitat perquè aquest tipus de coses ocorreguessin», en referència a la querella interposada per la Fiscalia de Barcelona contra el jugador del Barcelona.

Lorenzo ha negat que el seu país segueixi sent un «paradís fiscal», segons recull el diari uruguaià 'UNoticias'.

«Lluitem contra això, vam fer un canvi tributari que no va ser comprès per tothom», ha explicat el ministre del Govern presidit per José Mújica, en el càrrec des de l'any 2010.

Fernando Lorenzo s'ha compromès a col·laborar «quan sigui convocat d'alguna o altra manera a cooperar» sobre el presumpte frau de més de quatre milions d'euros a l'Agència Tributària de Leo Messi.

CiU i ERC abaixen els impostos dels casinos del 55% al 10%

El Govern de CiU i ERC ha publicat aquest dijous l'avantprojecte de llei per rebaixar la tributació dels casinos de joc. D'aquesta manera, passa del màxim fixat en el 55% actualment fins al 10%. L'executiu adapta així el marc jurídic legal per fer possible la inversió prevista per Barcelona World, a Vila-seca i Salou. Ara s'inicia el termini per presentar al·legacions i es preveu que pugui iniciar el tràmit parlamentari el juliol.

Actualment, la llei preveia quatre percentatges diferents de tribut en funció dels ingressos de cada casino, que anaven del 20%, al 35%, al 45% i fins al topall del 55%. Malgrat que el tipus impositiu disminueix, la Generalitat preveu que no disminuirà la recaptació.

El Govern ha engegat aquest dijous el procés per iniciar la construcció del complex Barcelona World al centre recreatiu turístic (CRT) de Vila-seca i Salou. Els departaments d'Economia i Coneixement, Territori i Sostenibilitat i Empresa i Ocupació ja han redactat l'avantprojecte que, després de 20 anys de vigència, "modifica i adapta a les necessitats actuals" la llei sobre centres recreatius turístics, i des d'avui se sotmet a informació pública perquè es puguin presentar les al·legacions pertinents.

Les modificacions realitzades a l'avantprojecte que avui entra en fase d'exposició pública permetran la creació d'un complex hoteler, de convencions, oci, entreteniment i comerç, en la línia de les noves ofertes turístiques que competeixen a escala global.

D'acord amb l'avantprojecte, el planejament urbanístic determinarà l'ordenació i els usos de l'edificabilitat vigent, limitant la superfície del sòl amb aprofitament al 30% de la superfície total del centre recreatiu turístic. La reordenació de l'àmbit requerirà d'un pla director urbanístic.

L'Esquerra Plural presenta el seu 'pacte per a Europa' per trencar amb el neoliberalisme del PP

L'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) ha presentat aquest dijous al Congrés la seva pròpia proposta de pacte per al Consell Europeu de finals de mes, que passa per trencar de manera contundent amb l'austeritat neoliberal i amb les exigències de la troica del Pp europeu que "posen els interessos dels creditors internacionals per davant dels drets socials dels ciutadans".

Després excloure de l'acord entre PP i PSOE per fixar una fictícia posició comuna davant la pròxima cimera de caps d'Estat i de Govern de la UE, que tindrà lloc el 27 i 28 de juny, la coalició d'esquerres ha carregat contra els grups majoritaris per tractar d'imposar un text a la resta de formacions.

Així, el seu portaveu parlamentari, José Luis Centella, ha deixat anar a socialistes i populars que "avui Espanya no és un país bipartidista" i que la resta de formacions no són "comparses", de manera que "negociar per telèfon un acord de cafè està fora d'aquest temps "en què els ciutadans demanen" més Parlament i més transparència.

PROPOSTA PRÒPIA


A més, ha assegurat que la seva proposta d'acord inclou "solucions i no fotos" i ha lamentat que el PP s'hagi oposat reiteradament a celebrar un ple monogràfic sobre aquest tema on tots els partits poguessin debatre "en igualtat de condicions" i plantejar les seves propostes.

En concret, la proposició no de llei que l'Esquerra Plural defensarà en sessió plenària reclama la reforma de l'article 135 de la Constitució per tornar al 'status quo' anterior i la promoció en el Consell Europeu de la derogació del pacte d'estabilitat, l'aplicació d'un pla d'emergència contra l'atur dotat almenys amb 120 milions, l'avanç cap a la unió bancària "germen d'una banca pública europea"

Així mateix, reclamen que es renegociï el Memoràndum d'Entesa (MoU) del rescat bancari per excloure la inversió en educació, sanitat i lluita contra la pobresa i l'atur juvenil del còmput del dèficit públic, i que es fixi una estratègia per a l'harmonització fiscal, entre altres coses.

"ESTAT TERMINAL"


El diputat d'ICV-EUiA Joan Coscubiela ha afegit que "l'alternativa a l'austeritat no la poden oferir" els reformar la Constitució per situar els bancs "per davant" dels ciutadans, i ha assenyalat que "la foto del Pacte d'Estat s'ha convertit en una foto de l'estat terminal del país, del coma del bipartidisme".

Chesús Yuste (CHA) ha recordat que el que està en joc és "no només sortir de la crisi sinó què quedarà de la UE després" i ha rebutjat de pla l'austeritat "suïcida" que imposa la troica neoliberal (CE-BCE-FMI) dominada pel PP europeu.

A primera hora, el president del grup parlamentari, Cayo Lara, avançava que estaven a l'espera que els partits majoritaris es "replantegessin" la seva postura i incloguessin en el pacte una modificació de la Constitució, una petició que el Banc Central Europeu ( BCE) compri deute directament als estats i que s'aposti "de veritat" per la inversió. Tota la resta, al seu parer, són "nyaps" derivades d'una dinàmica bipartidista que és "la que està causant els problemes".

Vídeo: Reunió dels tancats a l’Esmuc amb Presidència

Representants dels estudiants i membres del Comitè d’Empresa s'han reunit avui amb el Cap de Gabinet del Conseller de Presidència, arran d’un contacte sorgit ahir en el transcurs de la protesta musical davant del Palau de la Generalitat. Com les dues nits anteriors, a les nou ha començat una nova assemblea a la tancada d’estudiants i treballadors de l’Escola Superior de Música de Catalulnya (Esmuc).

Aquest matí dos representants dels estudiants triats en assemblea, un representant del professorat i un membre del PAS, tots dos membres del Comitè d’Empresa, han mantingut una conversa de més d'una hora amb el senyor Jordi Moreso, Cap de Gabinet del Conseller de Presidència. En aquesta reunió s'ha exposat la situació crítica que viu l'Esmuc, amb una retallada prevista d'un milió i mig d'euros per l'any 2014. També s'ha presentat la situació dels òrgans de decisió del centre, on la comunitat escolar de l'escola no hi té cap representació.

A més, s'ha entregat un document adreçat a la Consellera d'Ensenyament sol·licitant una reunió per debatre i plantejar propostes per evitar aquesta reducció dràstica en el pressupost, així com una modificació en l'estructura de decisió de l'Escola.

En aquest sentit, han pres el compromís de fer arribar aquest document a la Sra. Irene Rigau i de donar una resposta a l'assemblea d'estudiants.

Com és habitual, aquesta nit a les nou del vespre es valorarà en assemblea el desenvolupament dels esdeveniments, el treball en comissions i la possibilitat de continuar dormint al centre.

El Consell de Direcció de l’Esmuc emet un comunicat explicant que accepta la retallada, i no fa cap menció a la democràcia i transparència del centre


Aquesta tarda, s’ha rebut per sorpresa de tota la comunitat escolar de l’Esmuc un comunicat del Consell de Direcció, on s’explica que pren la posició d’acceptar la retallada i gestionar-la per tal que no afecti a la qualitat dels ensenyaments.

Tot i que caldrà esperar a les valoracions dels tancats que facin aquesta nit en assemblea, es pot veure, de moment, que el comunicat de la direcció és contrari al primer punt de les demandes d’aquesta protesta i ignora els altres dos.

El jutge del 'cas Blesa': "He rebut pressions i ingerències de tota mena"

Elpidio José Silva Pacheco, el jutge que va ordenar la presó sense llicència de l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, ha participat avui com a ponent en una jornada sobre blanqueig de capitals i les seves repercussions legals. A l'acte, organitzat per la publicació jurídica Luris&Lex i que ha aixecat força expectació entre la premsa, Silva ha contestat a preguntes dels periodistes sobre el cas Blesa.

Ha assegurat que treballa "amb moltes pressions i de tot tipus" i creu que la independència no s'està respectant tot el temps. "La independència, que jo mantinc, existeix malgrat les ingerències de tot tipus com és públic i notori", ha advertit. "La independència, en aquest cas, està fallant de manera destacable", ha apuntat.

El jutge ha criticat les pressions que pateix. "Tots sabem que convé que se li deixi tranquil al comandant del vol. Un jutjat ha de treballar amb la premissa d'autonomia, sobretot en un delicte de blanqueig, i això aquí ha fallat estrepitosament. Ha hagut moltes pressions. Moltes, algunes que no puc ni contestar. Acusacions i afirmacions que no han estat adequades en mitjans de comunicació", ha dit.

Ha assenyalat que no té coneixement que el Ministeri Fiscal estudiï demandar, i ha assegurat que es va assabentar per la premsa. Sobre la seva possible recusació, ha dit: "Jo crec que no he de ser apartat del cas".

Davant la pregunta de si considera un fracàs si finalment Blesa surt als pròxims dies de la presó, el jutge Silva ha justificat que no, perquè en l'àmbit jurídic les decisions es basen en les interpretacions "i poden haver criteris diferents. No es tracta d'un fracàs ", ha valorat. Ha insistit molt en la idea que part del treball judicial es basa en "interpretar la norma" i que aquesta capacitat per interpretar "mai ha de caure en una sola part".

Aquest jutge d'instrucció del Penal n º 9 de Madrid ha demostrat que, després de dictar dues vegades l'ingrés a presó de Blesa, s'ha convertit en una estrella mediàtica emergent. Dues desenes de fotògrafs i càmeres l'esperaven a les portes de l'hotel Intercontinental de Madrid a la seva arribada. Encara que la conferència tractava de blanqueig de capitals, la majoria de les preguntes de la premsa tractaven sobre el cas de l'expresident de Caja Madrid. "Jo no em separo ni un mil · límetre de la legalitat", ha defensat. "Les persones són innocents fins que no són condemnades per una sentència ferma. El senyor Blesa de la Parra és innocent encara", ha apuntat. "Ho serà fins que no hagi condemna ferma".

Quant a la seva possible recusació en el cas, Silva ha dit que creu que no ha de ser apartat del cas i ha assegurat que no sabia que demà es prenia la decisió. "Als jutjats de plaça de Castella portem unes 9.000 diligències a l'any. Tenim molta feina i per a tots els ciutadans el seu procés judicial és molt important", ha justificat. Ha negat que senti animadversió per Blesa, com assegura la defensa del banquer. Ha recordat que ell va obrir el cas i el va arxivar. Després el va reobrir i es el va enviar a l'Audiència Nacional, però hi va tornar de nou. "Qui pensi que aquí hi ha de cas d'enemistat és que té un error cognitiu", ha tancat.

Silva ha arribat a arrencar les rialles de la sala quan un periodista li ha preguntat sobre les crítiques de la defensa al seu acte sobre el cas Blesa. En to sorneguer ha apuntat: "Què esperaven? Que la defensa agafés l'acte i digués 'vaja cotxe ben fet i què bonic i interessant tot el que diu'? La defensa està en el seu dret de criticar l'acte", ha assenyalat.

"A tots els imputats cal tractar-los igual"


Abans d'acceptar un torn de preguntes havia ofert una conferència d'uns 40 minuts en què ha repassat la legislació relativa al blanqueig de capitals. Ha subratllat la importància de perseguir aquest tipus d'accions. "La xifra global de blanqueig de capitals sumada probablement supera al tercer o quart PIB del món", ha assenyalat. L'existència d'organismes especialitzats i d'oficines encarregades en la recuperació de capitals, ha apuntat, poden tenir una importància clau.

"Jo entenc que a tots els imputats cal tractar-los igual", ha apuntat, i ha explicat que a l'hora d'enfrontar-se a un cas solament té en compte les qüestions penals, i no altres assumptes que podrien ser estudiats "antropològicament". Ha assenyalat que és així perquè és el tipus de formació que ha rebut. El fet que hi hagi una legislació sobre blanqueig de capitals ja és admetre un fracàs, perquè si persegueix el rentat de diners és perquè no s'ha pogut frenar el delicte anterior que ho ha possibilitat. Els delictes de blanqueig de capitals "són molt elaborats i complexos".

Davant la pregunta de si és veritat o no que va ser desnonat per impagament de lloguer, el jutge ha justificat que va ser tot un malentès, però ha volgut subratllar que li sembla important que els periodistes pensin per què se li està donant rellevància a cert tipus de informacions sobre el mateix en una causa tan complexa com la que s'està jutjant.

L'Eurocambra demana promoure la premsa lliure i la llibertat de religió

El ple del Parlament Europeu ha reclamat aquest dijous que la Unió Europea assumeixi el lideratge a nivell mundial en la promoció de la llibertat de premsa i la protecció dels periodistes, així com la llibertat de religió o credo, en sengles resolucions aprovades per àmplia majoria.

Els eurodiputats han deixat clar en la primera resolució sobre la llibertat de la premsa que els mitjans han de poder operar de manera independent i "lliures de la pressió a través de mitjans polítics o financers" i han reconegut la seva "alarma" per la tendència negativa per la premsa, "tant dins com fora d'Europa".

En el text adoptat, els eurodiputats lamenten l'abús freqüent que pateixen els periodistes i la immunitat freqüent quan resulten morts o ferits exercint la seva tasca informativa i insten la Unió Europea a assumir una posició més ferma contra els països que permeten que aquests actes es quedin sense càstig.

També han deplorat la creixent criminalització de la llibertat d'expressió i han instat tots els països a garantir la seguretat dels periodistes i la UE a liderar els esforços per garantir que els mitjans segueixen sent independents, pluralistes i que respecta la diversitat.

En tot cas, els eurodiputats adverteixen que la UE només podrà liderar en aquest àmbit donant exemple a casa després de recordar que algunes pràctiques "no ètiques i presumptament il·legals" en alguns mitjans europeus.

A l'altre text adoptat sobre llibertat de religió o credo, els eurodiputats han defensat el dret de llibertat de religió o credo i han recordat que aquest dret i el dret a la llibertat d'expressió es reforcen mútuament, així com el fet que les noves eines de comunicació modernes permeten un major grau d'interconnexió entre cultures i confessions.

Els eurodiputats també han defensat que es donin passos per evitar la violència intercultural com a reacció contra actes de llibertat d'expressió i consideren que la Unió Europea ha de contribuir també en aquest sentit.

Un xeic de Kuwait recol·lecta fons per armar terroristes contra Síria

Un cap de Kuwait organitza una recol·lecta de fons per armar 12.000 terroristes contra Síria, informa avui el diari digital jordà As Sabeel. El promotor de la campanya, el xeic Safi al Adjmani, vol proporcionar als mercenaris "armes amb que siguin capaços d'oposar deguda resistència a l'Exèrcit de Síria i als milicians libanesos d'Hezbollah". Pretén recollir 30 milions de dòlars, uns 2.500 per mercenari. Foto: el xeic Sabah al-Ahmad al-Sabah de Kuwait i l'altre treballant pels seus pobles.

Els donants poden fer la seva contribució en metàl·lic, a través d'una transferència bancària o mitjançant missatges SMS. Adjmani no amaga que ha viatjat a Síria en diverses ocasions a través de Turquia per portar armes i diners a grups rebels.

El règim de Baixar Assad acusa Aràbia Saudita, Qatar i d'altres monarquies fonamentalistes sunnites, els wahhabites, del Golf Pèrsic de prestar assistència financera a l'oposició perquè compri armes i recluti mercenaris que més tard s'infiltren a Síria des de Turquia.

L'ingerència imperialista a Síria ha causat uns 93.000 morts des del març del 2013, segons l'estimació més recent de l'ONU.

2 vídeos: Un grup terrorista arrasa i assassina una població xiïta


Un grup dels terroristes de l'OTAN i les monarquies tiràniques del Golf, anomenat As-Sadiq Al Ameen, ha perpetrat un episodi de massacre ètnica contra musulmans xiïtes a Síria. Almenys 60 persones, entre desenes de famílies civils que van intentar defensar-se, han mort com a conseqüència de l'ofensiva llançada aquesta setmana a Fes, una localitat de la província de Deir al Zor (est de Síria) majoritàriament habitada per xiïtes i als quals el wahhabisme sunnita ha declarat una fàtua rebutjada pels imams de tot el món, segons ha informat aquest dimecres l'Observatori Sirià per als Drets Humans.

Una professora condemnada a 11 anys de presó per insultar al tirà de Kuwait a Twitter


Una professora de 37 anys ha estat condemnada a 11 anys de presó a Kuwait per insultar a l'emir a la xarxa social Twitter. La dona incitava al canvi de règim i insultava a la secta religiosa fonamentalista wahhabita, segons han explicat dues fonts pròximes al cas. L'emir de Kuwait, el tirànic i feudal xeic Sabah al-Ahmad al-Sabah, és una figura intocable i la pròpia Constitució d'aquest petit estat del Golf Pèrsic descriu l'emir com algú "immune i inviolable", igual que en les tiranies teocràtiques wahhabites de Aràbia Saudita, Qatar o els UEA, aliades d'Israel, les dictadures europees neoliberals i els EUA.

IU denuncia el gran augment en la compra de material antiavalots en plena crisi

Izquierda Unida (IU) ha denunciat l'enorme augment del pressupost del Ministeri de l'Interior per a la compra de material antiavalots i repressiu, que passa de 173.670 euros el 2012 a 3,26 milions d'euros el 2013, mentre els ciutadans pateixen els efectes de la crisi econòmica.

En una pregunta parlamentària, el diputat d'IU, Ricardo Sixto, demana explicacions al Govern en relació a l'increment en els pressupostos generals de l'Estat 2013 assignat per a l'adquisició del material que utilitzen les Unitats d'Intervenció Policial (UIP), coneguts com "antiavalots".

"Davant la política de retallades que està duent a terme aquest Govern, afectant greument la vida dels ciutadans, resulta incomprensible l'increment del pressupost destinat a la modernització de material antiavalots", assenyala el diputat d'IU.

En aquesta línia, demana a l'Executiu que reveli si hi ha informes que recomanen la renovació del material i que expliqui amb detall la seva política durant aquesta legislatura en relació a aquest assumpte.

Entre el material que utilitzen els policies que participen en el control i vigilància de manifestacions s'inclouen armilles antibales, pots de gasos lacrimògens, porres de defensa, escuts i pilotes de goma.

ERC i CiU eviten la compareixença de Mas-Colell

CiU i ERC han impedit que el conseller d'Economia Andreu Mas-Colell doni explicacions a la comissió d'Economia per la privatització de l'ATLL i el càlcul de les balances fiscals. Els republicans ja han ajudat els convergents a avalar la retallada als treballadors públics i el tancament d'escoles i a evitar que Mas, Gordó i Espadaler compareguin pel 'cas Palau', el 'cas Palllerols' i el 'cas Método 3', respectivament.

ERC va tornar a ajudar CiU novament per evitar una compareixença, com ja havia fet amb les de Mas, Gordó i Espadaler pel cas Palau, el cas Palllerols i el cas Método 3, respectivament, i juntes van evitar que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, hagi de donar explicacions a la comissió d'Economia del Parlament per la privatització de l'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i el càlcul de les balances fiscals. ERC va tapar de nou les vergonyes de CiU i van votar juntes en contra la compareixença, sol·licitada per Ciutadans, del conseller per aclarir el procés de privatització d'ATLL, que està en ple procés judicial perquè l'òrgan administratiu de recursos contractuals va resoldre que Acciona, beneficiària de la privatització, no complia les condicions del concurs. Els dos partits van al·legar que la decisió està pendent de resolució judicial per evitar la compareixença.

Ciutadans va presentar també una petició de compareixença de Mas-Colell perquè expliqués els diferents mètodes de càlcul de les balances fiscals, però ERC i CiU van tombar-la, argumentant que el detall del càlcul està disponible al web de la conselleria. CiU i ERC van rebutjar també una petició del PSC perquè Mas-Colell detalli la liquidació del pressupost de 2012.

Reguitzell de bloquejos ERC-CiU


Aquesta és l'enèssima vegada que convergents i republicans voten junts per evitar compareixences, mocions i reprovacions i per avalar retallades i tancaments. En concret, han avalat la retallada de la paga extra als treballadors públics i el tancament d'escoles i, junts, han evitat que Mas, Gordó i Espadaler compareguin pel cas Palau, el cas Palllerols i el cas Método 3, respectivament, i que el conseller de Justícia, Germà Gordó, sigui reprovat per haver mantingut l'exdirector de presons, Xavier Martorell, malgrat la seva implicació en la trama d'espionatge. Totes aquestes col·laboracions han provocat que tant el PSC com ICV-EUiA, el PP i C's hagin lamentat que ERC "no faci la seva funció de control al Govern sinó que renyin els grups de l'oposició que sí volen complir aquesta tasca".

El primer cas d'ajuda ERC-CiU es remunta al 19 de juliol de 2012, quan tots els partits van sol·licitar la compareixença de Mas per donar explicacions pel cas Palau i els republicans van ajudar els convergents a evitar-ho, malgrat no anar encara junts de la mà. El 28 de febrer del 2012, ja amb el pacte tancat, hi va haver una reedició de la moció que demanava la compareixença de Mas pel mateix cas, i els republicans van tornar a ajudar CiU a impedir-ho. Pocs dies més tard, arran del cas Pallerols, a la comissió de Justícia es va demanar la compareixença del conseller de Justícia per explicar l'acord entre les parts, però ERC i CiU van tornar a ajuntar-se per evitar-ho.

A mitjans de març va arribar la que fins ara ha estat l'ajuda més controvertida d'ERC a CiU, quan va donar un cop de mà per rebutjar una moció del PSC que advocava per deixar sense efecte la decisió de suprimir una de les pagues als empleats de l'administració, avalant així la retallada salarial als treballadors públics. El mateix dia, CiU s'aliava amb el PP en uns moments i amb ERC en d’altres per assolir el seu objectiu de tancar set escoles públiques a partir del curs vinent. Els republicans van donar suport a no reconsiderar el conveni de construcció de l'escola Xarau, a Cerdanyola, ni el de Can Montllor de Terrassa, el que significa que hauran de complir els terminis de tancament imposats per la conselleria.

I encara hi ha tres exemples més a la llista de col·laboracions entre ERC i CiU. El 21 de març van evitar a compareixença del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, pel cas d'espionatge de Método 3 perquè tot i admetre la gravetat del cas volien evitar que el conseller comparegués a al Parlament perquè no volien participar "de forma irresponsable en aquest teatre de desgast polític i tàctica de partit". La penúltima de les ajudes va ser a principis de març per rebutjar una auditoria pública del deute de la Generalitat, a la que ICV-EUiA, C’s i la CUP hi van votar a favor, i l'última és l'anteriorment esmentada del bloqueig a la reprovació de Gordó el dia 6 d'aquest juny.

Extremadura rep els majors ingressos nets anuals de l'Estat


Extremadura, la regió que després d'acabar 2012 amb el menor dèficit públic de totes les autonomies (un 0,97% del seu PIB, partint del 4,7 de 2011), encara diu que té marge per baixar aquest any el seu tram de l'IRPF. Una de les raons del desvergonyiment del PP extremeny és que és la comunitat que més ingressos rep de l'Administració central del PP, una vegada descomptat el que aporta, d'acord amb el Ministeri d'Hisenda. Gràfic: les balances fiscals segons dos mètodes de càlcul.

Felip Puig col·loca la dona de Manel Prat amb un sou de 89.000 €

El qui va ser conseller d'Interior i superior jeràrquic de Manel Prat, Felip Puig, ha col·locat a Núria Betriu Sánchez, actual esposa del Director General de la Policia, com a nova directora del Programa Catalunya Emprèn del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Així consta a la resolució EMO/1154/2013, de 22 de maig, que va ser publicada la setmana passada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Foto: Núria Betriu, a l'esquerra de la imatge.

Segons consta al plec de condicions del nomenament a dit amb la signatura de Felip Puig i Godés, actual conseller d'Empresa i Ocupació, la senyora Betriu tindrà un sou equivalent al d'una funcionària del grup A, nivell de destinació 30.2, amb jornada i horari de dedicació especial i complement específic de 38.916,72 euros anuals. Com a resultat d'aquestes excel·lents condicions laborals –les millors possibles dins l'escala de l'administració pública– la dona de Prat ingressarà 14 pagues de 6.400 euros mensuals (sense comptar les dietes), o el que és el mateix, uns 89.000 euros l'any.

A aquests ingressos familiars caldrà sumar-hi la nòmina del Director General de la Policia, que supera de llarg els 80.000 euros anuals. Núria Betriu i Manel Prat van compartir càrrec com a consellers del districte de Sarrià Sant Gervasi ara fa 10 anys, però ella es va passar al sector privat ocupant la direcció de l'empresa d'assessorament patronal DNA Gestió del Valor. A l'arbre genealògic de la família Betriu-Parramón hi consta el matrimoni de tots dos, ella nascuda a Lleida l'any 1977 i ell a Terrassa l'any 1972, però amb orígens familiars a Olot.

Ambdós també comparteixen la titularitat d'una petita societat immobiliària anomenada Le Mouf Gestió SL, domiciliada a Terrassa.

Les retallades en sanitat a Espanya maten

Les mesures d'austeritat a Espanya podrien suposar un desmantellament de gran part del sistema sanitari i danyar significativament la salut de la població, segons un estudi publicat aquest dijous al British Medical Journal, una de les publicacions mèdiques més prestigioses del món. Els investigadors que han analitzat la situació alerten que si la tendència no canvia, hi ha el risc que a Espanya es creï un bucle de problemes de salut que podrien implicar un augment de malalties infeccioses com la tuberculosi o el VIH.

Una part de l'anàlisi ha consistit a entrevistar a 34 metges i infermers de Catalunya. La majoria van assegurar sentir-se "xocats, ensopits i desil·lusionats" amb les retallades, i alguns van expressar el temor que els ajustos "matin gent", segons diuen els investigadors.

"Durant cinc anys, les polítiques per solucionar la crisi financera s'han basat només en indicadors econòmics", va explicar Martin McKee, professor de Salut Pública Europea a la London School of Hygiene & Tropical Medicine i un dels responsables de l'estudi. "El nostre treball aporta llum sobre la càrrega de sofriment humà que han implicat aquestes polítiques".

L'informe explica que les retallades de gairebé un 14% a nivell nacional i del 10% a nivell autonòmic en Sanitat i serveis socials el 2012 han coincidit amb un increment de la demanda de cures, especialment per part de gent gran, discapacidados i malalts.

Els investigadors també van percebre un increment de les depressions, les malalties relacionades amb l'alcoholisme i els suïcidis a Espanya des que va començar la crisi i augmentar la desocupació: "Si això no es corregeix, el més probable és que augmentin malalties com el VIH i la tuberculosi, tal com hem vist a Grècia on també s'ha retallat molt en Sanitat. També hi ha el perill que augmenti la resistència als medicaments ", va explicar Helena Legido-Quigley, una professora que també ha participat en l'estudi.

El que s'ha constatat a Espanya concorda amb altres estudis a Europa i Estats Units que asseguren que les retallades estan tenint un efecte debastador en la salut, provocant suïcidis, depressions, malalties infeccioses i una reducció en l'accés a les medicines i cures.

En un llibre publicat l'abril passat, es van comptabilitzar uns 10.000 suïcidis i un milió de casos de depressió des que l'estafa financera neoliberal i les mesures d'austeritat antisocials s'han implantat a Europa per obra de l'oligarquia del PP europeu.

L'estudi del British Medical Journal va percebre que Espanya ja tenia un dels pressupostos més baixos de la Unió Europea en sanitat comparat amb el seu PIB. L'informe alerta que les noves retallades en dependència i pensions posaran a aquests col·lectius tan vulnerables en una situació d'encara més risc.

Margallo: Espanya és "indivisible"

El ministre d'Exteriors franquista, José Manuel García-Margallo, ha respost de cara a la seva tropa nazionalcatòlica les paraules del primer ministre britànic, David Cameron, que va emplaçar Mariano Rajoy a permetre la consulta a Catalunya igual que ell fa a Escòcia. García-Margallo ha espetat que "cada país té un ordenament constitucional intern", mentre que el Regne Unit no té una constitució escrita "i la decisió de Cameron pot ser correcta des del punt de vista intern, en el cas espanyol la Constitució parla de la "indivisibilitat d'Espanya", com de tantes altres bajanades que la fatxenda canvia al seu interés espuri i feixista mentre declara el que l'interesa sagrat i intocable. Espanya: una gran claveguera.

García-Margallo ha fet aquestes manifestacions a preguntes de la premsa després de presentar un esmorzar informatiu de l'alta representant d ela UE per afers estrangers i seguretat, Catherine Ashton, que ha declinat expressament contestar les preguntes sobre la consulta a Catalunya.

El ministre d'Exteriors ha advertit que si bé a Cameron pot considerar que permetre la consulta al seu territori s'adequa al seu ordenament, en el cas de l'Estat la Constitució deixa clar que "la sobirania resideix en el poble espanyol en el seu conjunt, i no en una part del poble espanyol" i parla de la "unitat i indivisibilitat" d'Espanya.

A més, segons Margallo, aquesta no és una formula original perquè "tota la resta de constitucions europees tenen la mateixa declaració" i "a la resta del món el reconeixement del dret a secessió unilateral només estava contemplada a la Exjugoslàvia i a la URSS".

El ministre també ha volgut advertir que aquest ordenament propi de cada estat membre de la UE "és el que determina les conseqüències a l'ordenament europeu" i "qualsevol territori, sigui la formula que esculli, una declaració unilateral o pactada queda automàticament exclòs de la UE"

En aquest marc, ha recordat que qualsevol nou ingrés a la UE s'ha de votar "per unanimitat" dels seus estats membres, i "si bé en el cas d'Escòcia, el Regne Unit ho accepta i els obstacles serien menors, en una declaració unilateral d'independència els obstacles serien absolutament definitius. "L'Adéu a Espanya suposaria adéu a Europa", ha insistit

Aposta per una solució pactada dins d'Espanya


Margallo també ha volgut llançar un missatge conciliador cap al catalanisme i ha recordat que Catalunya és "una peça importantíssima d'Espanya en termes polítics, socials i econòmics".

Per aquest motiu s'ha mostrat convençut que cal buscar "un acomodament que vagi d'alguna manera disminuint aquesta pressió" i que es trobarà "identificant i solucionant els problemes en discussió, però mai trencant la baralla, donant el cop de porta, sinó buscant dins de casa una vida que sigui còmoda per tota la resta".

BlackRock, la gestora de fons que més es beneficia de la fugida dels dipòsits

Amb la limitació en la rendibilitat dels dipòsits marcada pel PP, els inversors espanyols han transvasat gairebé 8.000 milions d'euros cap als fons d'inversió en el primer trimestre. BlackRock, la gestora de fons més gran del món, ha estat la que més subscripcions netes ha captat, superant les gestores espanyoles. BlackRock ha declarat una participació del 3,10% en el capital social de Sacyr, un percentatge valorat en uns 27 milions d'euros en funció de l'actual cotització del grup de construcció i serveis Sacyr Vallehermoso. Foto: Laurence Fink, cap de BlackRock, i Juan Carlos.

Des que a començaments d'any el Banc d'Espanya recomanés a les entitats financeres limitar la rendibilitat que ofereixen en els seus dipòsits, les aportacions als fons d'inversió s'han disparat. En el primer trimestre, els inversors espanyols van realitzar subscripcions netes per un valor proper als 8.000 milions d'euros. La meitat d'aquesta quantitat va correspondre a gestores espanyoles i l'altra meitat a les grans gestores internacionals que comercialitzen els seus fons a Espanya.

Del conjunt de gestores, la que més diners ha captat ha estat BlackRock, la gestora de fons del món. Amb 1.192 milions d'euros de subscripcions netes, la gestora nord-americana ha captat al voltant d'un 12% del total del nou diners dirigit al sector dels fons d'inversió.

Amb aquestes aportacions, BlackRock compta amb uns actius gestionats a Espanya de 6.289.000 d'euros, el que posa en perill la tradicional hegemonia de JPMorgan AM, que amb 6.399.000 lidera el rànquing d'institucions d'inversió col · lectiva (IIC) estrangeres per patrimoni. En només tres mesos, el patrimoni administrat per BlackRock ha augmentat un 25%, mentre que el de JPMorgan s'ha incrementat un 6,7%.

Cap gestora espanyola ha aconseguit créixer tant en els tres primers mesos de l'any, fins i tot si es comptabilitza la revaloració de les carteres, en un trimestre positiu per als mercats. En aquest període, el patrimoni dels fons gestionats per La Caixa va créixer 879 milions d'euros, el de Bankinter s'ha incrementat 764 milions d'euros, el de Allianz Popular, 676 milions, i el de Santander, 556 milions. Tots ells lluny dels gairebé 1.200 milions captats per BlackRock.

Des del passat mes de desembre, la gestora nord-americana ha aconseguit acaparar el 38% del creixement patrimonial de les IIC estrangeres. La major part, el 56%, ha correspost a aportacions de l'inversor minorista, i la resta, a inversor institucional (fons d'inversió i de pensions, asseguradores i mandats de gestió).

Dels 6.289.000 que BlackRock gestiona a Espanya, el 55% correspon a fons d'inversió i el 45% a fons cotitzats (ETF).

BlackRock declara una participació del 3,1% en el capital de Sacyr


BlackRock ha declarat una participació del 3,10% en el capital social de Sacyr, un percentatge valorat en uns 27 milions d'euros en funció de l'actual cotització del grup de construcció i serveis. Sacyr Vallehermoso. Es tracta del segon fons internacional que desembarca a la companyia que presideix Manuel Manrique després de l'entrada Taube Hodson Stonex (THS), firma que compta amb un 5,1% de l'empresa al quedar-se amb gran part de les accions de Juan Abelló.

La presa d'un 3% de Sacyr per part de BlackRock, present en l'accionariat d'altres cotitzades espanyoles, constitueix un nou pas en la reestructuració que experimenta el capital del grup, després de la sortida el passat any de Luis del Rivero, i ja en aquest exercici, d'Abelló i les quatre caixes d'estalvi que estaven en el seu capital.

Pel que fa a BlackRock, compta amb 13.770.000 d'accions de Sacyr, representatives del 3,10% del capital, segons consta en el registre de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En l'actualitat, el primer soci de Sacyr és Demetrio Carceller, amb una participació del 15,9% del capital (sumant la participació sindicada amb el grup Satocán).

Després se situen l'expresident del grup José Manuel Loureda, amb un 10,2%, l'actual president, Manuel Manrique (6%), el grup Forts (6,2%) i l'empresari José Moreno Carretero (5,3%) .

BlackRock declara una participació del 3,1% en el capital de Sacyr.

L'estranya reunió de Juan Carlos amb Laurence Fink, cap de BlackRock


El món dels fons d'inversió està revolucionat per l'audiència privada que va concedir el Rei Joan Carles a Laurence Fink, president i conseller delegat de la major gestora del món, BlackRock. Un esdeveniment absolutament excepcional i que la Casa Reial justifica per les "grans inversions" que aquesta firma té en empreses espanyoles: "És molt estrany que el Rei rebi BlackRock, que a més no té té banca privada (gestiona alts patrimonis)", opina una font de la indústria. Un portaveu de la Zarzuela assenyala que una altra de les raons per les quals s'ha concedit aquesta audiència és que Fink: "És assessor de grans personalitats de molts països", encara que van declinar comentar si Joan Carles està entre aquestes personalitats.

Extremadura rep els majors ingressos nets anuals de l'Estat

Extremadura, la regió que després d'acabar 2012 amb el menor dèficit públic de totes les autonomies (un 0,97% del seu PIB, partint del 4,7 de 2011), encara diu que té marge per baixar aquest any el seu tram de l'IRPF. Una de les raons del desvergonyiment del PP extremeny és que és la comunitat que més ingressos rep de l'Administració central del PP, una vegada descomptat el que aporta, d'acord amb el Ministeri d'Hisenda. Gràfic: les balances fiscals segons dos mètodes de càlcul.

Els números es deriven del càlcul de les anomenades balances fiscals, que tants mals de cap, en forma d'enfrontaments amb els governs regionals, solen suposar l'Executiu central. De fet, el Ministeri s'està prenent molt de temps per actualitzar les xifres que es van donar a conèixer en 2008, ja que aquestes són les úniques que encara avui segueixen disponibles.

No obstant, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va voler fer gala de rigor i estimar els saldos de les balances fiscals utilitzant dos mètodes diferents: l'anomenat de flux monetari i el propi de càrrega-benefici. Des d'ambdós punts de vista, i deixant de banda les ciutats autònomes, Extremadura apareix com la comunitat que, en proporció, surt més beneficiada en la seva relació pressupostària amb l'Estat.

Segons l'escala del mètode flux monetari, les arques extremenyes reben uns ingressos nets procedents de l'Estat equivalents al 17,8% del seu PIB, o el que és el mateix, 3.055.000 d'euros, si es calcula tenint en compte quin és el volum actual de la producció extremenya (d'acord amb les dades de comptabilitat regional, relatius a 2012, de l'Institut Nacional d'Estadística). Tenint en compte també les xifres més recents de població, aquest saldo fiscal positiu implica una pluja de recursos de 2.766 euros per habitant a la regió que ara presideix José Antonio Monago.

Des del punt de vista del mètode de la càrrega-benefici, el saldo positiu de què gaudeix Extremadura es fa més petit: un 15,7% del PIB, l'equivalent a 2.600 milions el 2012 (2.341 euros per càpita).

Grans distàncies


Malgrat aquesta reducció, Extremadura se situa a notable distància de la regió, Astúries, que ocupa el segon lloc en la classificació de les balances fiscals, amb un saldo al seu favor del 11% del seu PIB o el 7,2% propi de Galícia.

La diferència és encara més gran en relació a les autonomies que aporten més del que reben, és a dir, es troben en situació de dèficit, com és el cas de les autonomies amb més activitat econòmica: 9,1% en el cas de la Comunitat de Madrid, 6,5 en el propi de Catalunya o el 0,6% que correspon al País Basc, sempre des del punt de vista del mètode de càrrega-benefici.

En 2013, Extremadura presenta també aspectes que no sortirà malparada en termes de finançament. En l'últim any en què estarà vigent l'actual sistema de finançament autonòmic, les dades d'Hisenda mostren com aquesta regió ingressarà, únicament en concepte de lliuraments a compte i de liquidacions pendents del pressupost de 2012, 2.600 milions d'euros, 63,6 milions més que l'any passat. És un bon resultat tenint en compte que Madrid, en el mateix exercici, patirà una retallada de gairebé mil milions.

Camacho aplaudeix la rebaixa de l'IRPF de Monago a Extremadura a costa del robat a Catalunya

La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha considerat avui que el seu company de partit, el president extremeny, José Antonio Monago, rebaixarà l'IRPF perquè compleix amb el dèficit. "Respecto el que ell està fent a la seva comunitat. Ho fa perquè està en una situació de coalició i no de majoria", i perquè Extremadura ha complert amb l'objectiu de dèficit marcat, ha dit Sánchez-Camacho.

FAVB: Ni bales de goma, ni canons d'aigua. El model policial en qüestió

Des de la FAVB volem manifestar la nostra preocupació per l’anunci fet avui per la Conselleria d’Interior, indicant que el Mossos d’Esquadra disposaran ben aviat de canons d’aigua. Manel Prat, Director de la Policia, ho comunicava aquest matí en seu parlamentària, tot reconeixent el caràcter “no menys lesiu que les bales de goma” d’aquests canons d’aigua, “que també poden buidar un ull o causar greus ferides a les persones”.

A l’última reunió del Consell de Seguretat Urbana (5 de març de 2013), la FAVB va sol·licitar directament al senyor Manel Prat que dimitís, atesa la seva responsabilitat política en l’afer de l’Ester Quintana i en l’encobriment dels presumptes autors materials dels fets. En aquesta mateixa reunió, la nostra Federació va tornar a plantejar la necessitat de retirar les bales de goma de la panòplia d’estris policials. Bé doncs, no només la Conselleria s’obstina a mantenir l’ús d’aquesta arma, sinó que n’afegeix d’altres capaces de provocar estralls físics similars.

No estem davant d’un debat tècnic, sinó polític. Les bales de goma -com els canons d’aigua o els gasos- es caracteritzen pel seu impacte indiscriminat: les persones a qui un projectil ha rebentat la melsa, ha arrencat un ull o ha segat la vida, han estat “víctimes col·laterals” de l’acció policial contra una multitud.

Defensar aquest model d’actuació de les forces de l’ordre equival a atorgar-los el dret de jugar a la ruleta russa amb la ciutadania. És un mètode d’intimidació general i de càstig col·lectiu. Significa erigir una violació flagrant de les llibertats civils i dels drets humans en una pràctica discrecional de la policia.

Cal capgirar l’argument de Manel Prat, quan diu que les pilotes de goma s’han emprat poques vegades, si tenim en compte les milers de manifestacions que es produeixen a Catalunya. Efectivament, la protesta ciutadana -en ascens davant la crisi i les polítiques d’austeritat- es caracteritza pel seu caràcter pacífic, per la responsabilitat i contenció de sindicats, entitats veïnals o moviments socials. Tanmateix, tenim la proporció de policies per nombre d’habitants més alta d’Europa. I cada cop que la policia ha emprat bales de goma, les conseqüències ha estat tràgiques.

Des de la Conselleria d’Interior pretenen convèncer-nos que aquest seria un peatge, dolorós però necessari, que hauríem d’acceptar. En realitat, estem davant d’una concepció del manteniment de l’ordre públic com una “guerra de baixa intensitat” contra una misteriosa amenaça interior. La terminologia i la lògica militarista impregna cada cop més el discurs dels responsables policials; es configuren unitats especialitzades en la repressió que són “cobertes” en els seus excessos -com és el cas de la BRIMO- i, pitjor encara, es fomenta entre les forces policials una mentalitat agressiva i aliena a la consciència de servei públic.

Avui mateix també, les declaracions dels representants sindicals dels Mossos, unànimes a l’hora de reivindicar l’ús d’aquestes armes i de reclamar “protecció institucional” per als sospitosos de fer-ne un ús delictiu, actualment investigats per la justícia, demostren que la mentalitat corporativista, de defensa tancada del col·lectiu per damunt de la llei, està fent estralls.

És hora de replantejar un model policial democràtic, al servei de la ciutadania i no contra ella, en el qual no hi pot caber la violència cega de les bales de goma i els canons d’aigua.

CiU i ERC pacten recuperar el tram de l'impost de successions a rendes altes

CiU i ERC ja s'han introduït en el registre del Parlament de Catalunya la moció per incrementar el tram de l'Impost de Successions per les bases imposables més altes, segons han informat avui fonts parlamentàries, com reclamava ICV-EUiA. Amb la reinstauració d'aquest tram per a rendes altes es pretén recuperar la recaptació que es tenia en 2010, abans que s'eliminés l'impost, i que s'estima en uns 150 milions d'euros.

La recuperació parcial de l'impost de successions és una de les mesures que ERC va propugnar en la negociació del Pacte de Legislatura amb CiU, per donar estabilitat parlamentària al govern de la Generalitat.

La moció, que aprovarà el ple del Parlament la setmana que ve, insta a incrementar la progressivitat de l'impost perquè no afecti els patrimonis "modestos" i sí a les "rendes altes", alhora que reclama executar l'impost en el marc del exercici pressupostari d'enguany, per tenir rendiments abans que finalitzi 2013.

Ja fa algunes setmanes que ERC reclama que s'avancin tributs pendents del Pacte de Legislatura però, en general, el govern es mostra reticent a fer-ho abans de conèixer la xifra de dèficit i de decidir si presenta pressupostos, tot i que ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, va obrir la porta a algunes excepcions. Així, la recuperació del tribut de successions es podria aplicar a través d'un decret llei, deslligat del projecte de pressupostos, en el cas que la presentació dels comptes del 2013 es demorés molt més o en el cas que el Govern finalment decidís mantenir la pròrroga pressupostària fins a final d'any.

La RPDC critica Corea del Sud per cancel·lar les negociacions

La República Popular Democràtica de Corea (RPDC) ha criticat avui dijous a Corea del Sud per la cancel·lació dels plans de celebrar converses d'alt nivell entre les dues parts i va indicar que no perseguirà una altra oportunitat de diàleg de moment.

Corea del Sud i la RPDC havien acordat dilluns celebrar converses a nivell de treball en la localitat fronterera de Panmunjom, les quals haurien estat les primeres converses d'alt nivell entre els dos països en sis anys, però la reunió va ser cancel·lada dimarts a causa d'un desacord sobre el nivell dels caps de les delegacions.

"La part sud ha insistit que les converses fossin de nivell ministerial des del principi, però just abans del començament de les mateixes, va rebaixar el nivell del cap de la seva delegació. Aquesta és una falta d'educació i de respecte sense precedents en la història del diàleg entre el nord i el sud", va dir en un comunicat un portaveu del Comitè per la Reunificació Pacífica de Corea (CPRK, per les sigles en anglès).

"Això demostra plenament que la part del sud no tenia cap intenció de dialogar des del començament. Només pretenia crear un obstacle a les converses i retardar i boicotejar després de participar reticentment en les mateixes, sense resoldre cap problema a la taula de negociació", va dir el portaveu, que va afegir que "no podem esperar res de les negociacions entre autoritats de les dues parts".

Les retallades de les pensions no són inevitables

Vicenç Navarro: Aquest article critica els supòsits que sostenen la tesi que el sistema de pensions públic necessita unes reduccions dels seus beneficis a fi de garantir la seva viabilitat. L'article assenyala que no és la transició demogràfica la que està qüestionant tal viabilitat, sinó la distribució de les rendes a favor del capital i a costa de les rendes del treball que explica que aquelles activitats, com les pensions, que deriven primordialment de les rendes del treball, estiguin experimentant una disminució dels seus ingressos.

El missatge que s'està transmetent amb gran intensitat en els mitjans de major difusió a Catalunya i d'altres parts d'Espanya és que les retallades de les pensions són inevitables, missatge que recorda molt al que s'ha estat transmetent aquests anys sobre la inevitabilitat de les retallades. En la cultura econòmica dominant, les retallades de despesa pública, incloent-hi la despesa pública social (sigui aquesta en forma de transferències o de serveis públics de l'Estat del Benestar), són inevitables i necessaries per sortir de la crisi i per "salvar" a l'Estat del Benestar.

El ventall d'aquesta saviesa convencional abasta des dels economistes ultraliberals (que tots sabem qui són per la seva gran prominència en els mitjans televisius) als socioliberals o socialdemòcrates afins a la Tercera Via, molt influents en el socialisme espanyol i català. Fins i tot Josep Oliver, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, ​​economista al qual tinc gran respecte i estima i que va ser influent en el disseny de les polítiques econòmiques del Tripartit, ha estat escrivint articles de suport a les polítiques d'austeritat (negant fins i tot que existissin, referint-se al creixement del deute públic com a mostra de la seva inexistència) i de suport a les retallades de les pensions en un article titulat significativament "Les inevitables retallades en pensions" a El Periódico. 08.06.13, el rotatiu que publica el mateix dia i en el mateix nombre un editorial, "La revisió de les pensions del futur", de suport a la reducció de les pensions. Aquest rotatiu no ha publicat articles que qüestionin les tesis catastrofistes que estan darrere de la suposada necessitat de retallar les pensions.

Vegem primer les dades que s'aporten per sostenir la tesi que les pensions s'han de retallar inevitablement, prenent els que utilitza el Professor Josep Oliver en el seu article. D'una manera representativa d'aquells (la majoria) que consideren que l'arrel de la suposada insostenibilitat és la transició demogràfica, Josep Oliver (a partir d'ara JO) indica que el punt feble de la sostenibilitat és que el nombre de persones en edat de treballar (16 a 64 anys) baixarà dels 30.700.000 actuals a 20.800.000 a mitjan segle, és a dir en 2052, mentre que la població anciana (més de 65 anys) haurà augmentat de 8 a 15 milions en el mateix període.

I això dins d'un context de disminució total de la població que caurà de 46-41500000, amb la qual cosa, el percentatge de gent anciana (de més de 65 anys) passarà a representar del 17,4% l'any 2012 a un 36,6% en el 2052, situant Espanya entre els països més envellits del món, sinó el més envellit. Crec haver resumit bé les tesis de J.O. i dels catastrofistes basades en la transició demogràfica, que tots ells conclouen que fan inevitables les reduccions de les pensions, subratllant que els governs -inclòs l'espanyol i el català- puguin fer molt poc, almenys a curt termini, per evitar-les. S'arriba així a un determinisme demogràfic que anul·la la voluntat política.

Aquestes tesis, però, són altament qüestionables. Totes elles es caracteritzen per intentar resoldre els problemes a base de retallades i no a base d'augmentar els ingressos (per a veure alternatives a les retallades de despesa pública, veure el llibre ha alternatives. Propostes per crear ocupació i benestar social a Espanya de Vicenç Navarro, Juan López i Alberto Garzón). Però anem per passos. En primer lloc, és altament qüestionable que dins de quaranta anys a partir d'ara Espanya sigui més petita i tingui una població menor.

Si fos així, dubto que fos per causes demogràfiques. Si mirem el rècord històric demogràfic dels pobles i nacions d'Espanya, i molt en particular els últims trenta anys, podem veure que, excepte en casos de recessió profunda, la població ha crescut. És més, el diferencial entre el nivell de vida d'Espanya i el dels seus veïns del sud continuarà creixent, amb la qual cosa és més que probable que la immigració no s'interrompi.

Els percentatges que J.O. utilitza, summament alarmistes, són més que qüestionables. Si assumim que les taxes de creixement demogràfic seran les mateixes o semblants a les dels períodes expansius de l'economia (que són els períodes més llargs, tret que assumim que estarem sempre, o gairebé sempre, en recessió), llavors aquests percentatges utilitzats per JO són excessivament alarmistes.

És més, Espanya està entre les zones menys desenvolupades de l'Eurozona i de la UE i, per tant, és d'esperar que (com passa en països menys desenvolupats) el seu creixement econòmic serà més gran que la mitjana de l'Eurozona. Aquesta ha estat l'experiència d'Espanya en els últims cinquanta anys. I a més creixement econòmic es pot assumir que hi haurà més ingressos a l'Estat. Crec que seria un error assumir que Espanya serà més pobre al 2052 que avui.

La qual cosa em porta a altres dos factors que qüestionen les tesis catastrofistes, sent el primer d'ells el nombre i el percentatge de la població ocupada cotitzant a la Seguretat Social. Espanya té un filó que gairebé no ha explotat: l'enorme potencial de la dona en el mercat de treball. Només el 51% de les dones estan treballant en el mercat de treball. Si en lloc del 51% fos el 72% com en els països escandinaus, hi hauria més de tres milions més de treballadores.

I el segon factor és la productivitat, ja que a major productivitat, majors salaris i major cotització social. És més, es necessita una major progressivitat en el finançament de la Seguretat Social, ja que paradoxalment, en el sistema actual, a majors ingressos, menor és la cotització social (a partir d'un nivell totalment arbitrari). La correcció de tal regressivitat augmentaria considerablement els ingressos a la Seguretat Social.

Un altre factor de gran importància és l'augment de la productivitat. La importància d'aquest factor queda clara quan calculem que el PIB augmentaria 2,25 vegades en uns cinquanta anys si la productivitat augmentés un 1,5% per any (una xifra raonable), amb la qual cosa, tot i que el percentatge del PIB gastat en pensions passés del 8% del PIB al 15% en aquests cinquanta anys, encara la quantitat tant per als pensionistes com per als no pensionistes seria més gran en 2060 que, per exemple, el 2007, quan es va iniciar la crisi. Així, si l'any 2007, de cada cent euros els pensionistes rebien 8 euros i els no pensionistes rebien 92, l'any 2060 aquells cent euros haurien augmentat a 225 euros (constants, amb la mateixa capacitat adquisitiva) amb la qual cosa els pensionistes rebran més de 8 euros, és a dir, 33 euros (el 15% de 225) i els no pensionistes rebran 192 euros.

Considerar la ràtio treballadors versus ancians constant, sense tenir en compte el canvi de la productivitat, és un error enorme. Fa quaranta anys hi havia un 18% de la població a Espanya treballant al camp, alimentant la població. Avui només el 2% ho fa i produeix més del que produïa llavors el 18%. Posin "pensions" en lloc de "aliment" i poden veure que si avui es necessiten 2,5 treballadors per pensionista, és raonable esperar que d'aquí quaranta anys calgui només un, o fins i tot menys. Imagineu el ridícul que hauria fet un economista que al veure que els treballadors agrícoles disminuïen hagués alertat que Espanya es moriria de fam per falta de treballadors al camp. Doncs substitueixin la paraula "aliment" per "pensions" i veuran el ridícul de les tesis catastrofistes.

El punt clau és, doncs, la productivitat i com es distribueix la renda generada per aquest augment de la productivitat. En els últims anys (des que es va establir l'euro) hem vist que les rendes derivades del treball han anat descendint (en part resultat de les polítiques neoliberals que han guiat l'establiment de l'euro) mentre que les derivades del capital han augmentat, en proporció a la renda total.

Per primera vegada des que hi ha democràcia, les rendes del capital són iguals a les rendes del treball. No és, doncs, estrany, que aquells programes com les pensions públiques finançades per les rendes del treball hagin estat negativament afectades per aquesta redistribució de les rendes a favor del capital a costa del treball. I aquí està el problema. I no té res a veure amb la transició demogràfica.

Com vam explicar Juan Torres i jo en el llibre El que cal saber perquè no et robin la pensió, si suposem que les rendes d'un país són quatre euros, dos que van al capital i dos al treball, i si d'aquests dos un va a les pensions, és lògic que si en lloc de dos són tres els que van al capital, només un queda per al món del treball, amb la qual cosa en lloc d'un euro a les pensions, va sol mig euro.

Això és el que està passant. Si es volen salvar les pensions, cal redistribuir les rendes que es deriven de l'augment de productivitat a favor de les rendes del treball, tema que mai apareix en les reflexions dels catastrofistes, on mai es parla de la necessitat de la redistribució de les rendes i riqueses a Espanya (un dels estats menys redistributius i amb despesa en pensions i en protecció social més baixos de la UE-15). Així de clar.

Snowden: "Estats Units porta anys espiant a la Xina i Hong Kong"

Després de revelar un entramat de vigilància nacional del Govern dels Estats Units al seu sistema de comunicacions, l'extècnic de la CIA Edward Snowden ha donat avui un pas més i va assegurar que Washington "porta anys espiant a la Xina i Hong Kong". Des d'un lloc secret de l'excolònia britànica, Snowden va trencar de nou el seu silenci i va concedir una entrevista exclusiva al diari hongkonguès "South Xina Morning Post" (SCMP), en què va oferir detalls sobre l'espionatge dels EUA a la Xina o la seva elecció de Hong Kong com a refugi, entre altres assumptes.

El jove de 29 anys assegura a l'esmentat rotatiu que "creu que l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) ha dut a terme més de 61.000 operacions de ciberatacs globalment, amb centenars d'objectius a Hong Kong i a la Xina continental".

Entre altres, assenyala activitats d'espionatge cap a la Universitat Xinesa de Hong Kong, funcionaris, estudiants i homes de negocis de l'illa. També assegura custodiar documents que verifiquen operacions contra objectius de la Xina continental, sense oferir encara més detalls.

"Vam atacar l'espina dorsal de les xarxes -els grans routers-, que ens donen accés a les comunicacions de centenars de milers d'ordinadors sense haver d'anar un per un", explica al diari.

Les seves declaracions es produeixen en un moment delicat, tot just tres dies després que el president xinès, Xi Jinping, tornés a Pequín després de reunir a Califòrnia amb el seu homòleg nord-americà, Barack Obama, en el marc d'un gira americana del mandatari de la potència asiàtica.

La cimera, que va començar el passat dia 7, va coincidir amb les primeres revelacions sobre el programa de vigilància del Govern dels EUA, informació que Snowden va oferir en exclusiva als diaris The Washington Post i The Guardian.

Alguns analistes van considerar que la seva filtració va restar autoritat a Washington a l'hora de reprendre Pequín per les seves suposades activitats de ciberespionatge contra objectius nord-americans, després de diversos mesos d'acusacions mútues i que el mateix Pentàgon denunciés atacs informàtics provinents de la Xina.

Convençut de la seva iniciativa, que ha posat una mica més contra les cordes a l'estomacada Administració d'Obama, el ciutadà nord-americà emfatitza:

"La setmana passada el Govern americà operava feliçment a l'ombra sense cap respecte, però ja mai més. La societat està demanant responsabilitat i supervisió".

A Hong Kong des del 20 de maig, Snowden, que confessa "no atrevir-se" a contactar amb la família, assegura sentir-se "segur a l'illa". Tanmateix, assenyala el SCMP que, segons li asseguren "fonts de confiança", Washington "està intimidant Hong Kong perquè m'extradeixi".

"El Govern (d'Estats Units) faria el que fos per prevenir que filtri més informació", diu al diari, que ha publicat l'entrevista en diverses preses a la seva pàgina web, la qual avui presenta inusuals dificultats per obrir-se i eventualment dirigeix ​​a un missatge que indica "problemes tècnics".

Encara Hong Kong té un tractat d'extradició amb els Estats Units, no es té constància que aquest últim hagi enviat una ordre a l'illa, si bé Washington ha afirmat haver iniciat una investigació sobre Snowden.

El tractat, signat el 1996, inclou algunes excepcions, com crims polítics, a la qual Snowden podria intentar acollir-se.

S'estima que qualsevol negociació sobre la seva entrega passaria per Pequín, ja que la legislació de l'excolònia britànica-regió especial administrativa de la Xina-encara dicta que el Govern central pot dictar instruccions en certs casos. Entre ells, en assumptes relacionats amb la defensa o quan la política exterior es vegi afectada de manera significativa.

De moment, Snowden es va pronunciar avui per "demanar als tribunals i el poble de Hong Kong que siguin els que decideixin" el seu destí: "No sóc aquí per amagar-me de la Justícia. Sóc aquí per revelar delictes", va dir.

L'ex empleat de l'estatal Booz Allen Hamilton, que va volar a Hong Kong des de Hawaii, on vivia amb la seva nòvia, assegura "no tenir cap motiu per dubtar del sistema legal" de l'illa.

"Sempre que -continua- se m'asseguri un judici just i lliure i pugui comparèixer, em sembla raonable".

Autodefinint com "només un nord-americà, ni un heroi ni un traïdor", Snowden afegeix des de la seva desconegut refugi de Hong Kong: "Em quedaré aquí fins que em demanin que abandoni". èxit de participació malgrat estar convocat a títol individual per un petit grup de magistrats de totes les sales del tribunal, els magistrats van fer públic un comunicat amb les seves conclusions.

En primer lloc, assenyalen que "per al correcte compliment de les funcions que corresponen al Tribunal Suprem la figura del Vicepresident és innecessària i pot resultar pertorbadora. En cas d'absoluta necessitat, la suplència del president està ja resolta per l'atribució de les seves funcions al President de Sala més antic".

Així mateix, i en aquesta ocasió per total unanimitat, declaren que el fur especial per al control jurisdiccional dels acords del CGPJ "resulta innecessari i introdueix una especialitat injustificada en relació el sistema establert per al dels altres òrgans constitucionals de l'Estat". En aquest sentit, el text estableix una sala especial dins de la del Contenciós per resoldre els recursos contra acords del CGPJ, que els jutges del Suprem rebutgen.