Iñaki de Juana recorre l'extradició

Iñaki de Juana Chaos ha recorregut la decisió del jutge de Belfast Thomas Burgess de fallar a favor de la seva extradició a Espanya, on està reclamat per l'Audiència Nacional per un presumpte delicte d'enaltiment del terrorisme. Fonts jurídiques han confirmat que la defensa de De Juana ha presentat un recurs d'apel·lació davant del Tribunal Suprem d'Irlanda del Nord perquè revoqui la decisió adoptada l'1 de març pel jutge Burgess. L'etarra no va assistir a aquest acte però en ell es va llegir una carta, suposadament seva, en la qual es lloava l'ex dirigent d'ETA Domingo Iturbe Abasolo, àlies "Txomin", a través de l'expressió en euskera "aurrera bolie" (endavant amb la pilota).

L'Audiència Nacional va demanar al novembre de 2008 la extradició de De Juana-que va ser arrestat aquest mes a Belfast-després d'imputar a l'etarra un presumpte delicte d'enaltiment del terrorisme que suposadament es va produir en l'acte d'homenatge que li van tributar a Sant Sebastià després de la seva sortida de la presó el 2 d'agost d'aquest any.

Iñaki de Juana Chaos ha recurrido ante la Corte Suprema de Irlanda del Norte la decisión del juez de Belfast Thomas Burgess de fallar a favor de su extradición a España, donde está reclamado por la Audiencia Nacional por un presunto delito de enaltecimiento del terrorismo.

Fuentes jurídicas han confirmado que la defensa de De Juana ha presentado un recurso de apelación ante la Corte Suprema de Irlanda del Norte para que revoque la decisión adoptada el pasado 1 de marzo por el juez Burgess.

La Audiencia Nacional pidió en noviembre de 2008 la extradición de De Juana -que fue arrestado ese mes en Belfast- tras imputar al etarra un presunto delito de enaltecimiento del terrorismo que supuestamente se produjo en el acto de homenaje que le tributaron en San Sebastián tras su salida de prisión el 2 de agosto de ese año.

El etarra no asistió a ese acto pero en él se leyó una carta, supuestamente suya, en la que se alababa al ex dirigente de ETA Domingo Iturbe Abasolo, alias "Txomin", a través de la expresión en euskera "aurrera bolie" (adelante con la pelota).

Les quatre condicions de Gaddafi a Suïssa

Tot és possible per Max Göldi, l'ostatge suïss detingut a Líbia, va assegurar ahir l'ambaixador de Líbia davant l'ONU, Ibrahim Aldred. En una conferència de premsa a Ginebra, va reiterar les exigències de Trípoli per normalitzar les relacions amb Suïssa: "Tot és possible per Max Göldi, va dir l'ambaixador al respondre a un periodista. L'ambaixador també va llegir una declaració escrita en què justifica les accions de Líbia, des del començament de la crisi, i acusa a Suïssa de negar-se a negociar.

No obstant això, va assenyalar que el seu destí depèn dels tribunals i que el sistema judicial libi és "independent". "Els tribunals decidiran, no nosaltres", va dir Ibrahim Aldred. Ell no ha descartat un indult concedit pel coronel Gaddafi, tot i dient que res tenia a dir al respecte.

La relació entre Suïssa i Líbia es pot estandarditzar a quatre termes, va dir l'ambaixador:
1) L'establiment d'una comissió d'arbitratge.
2) El judici als responsables de la detenció d'Hannibal Gaddafi.
3) Una investigació a fons en la imatge del fill del coronel publicat al Tribune de Genève.
4) L'aixecament de la prohibició de més de 180 funcionaris libis i dels ciutadans a rebre els visats Schengen.

Les quatre conditions posées par Tripoli

Tout est possible pour Max Göldi, l’otage suisse détenu en Libye, a assuré ce matin l’ambassadeur libyen auprès de l’ONU Ibrahim Aldredi. Lors d’une conférence de presse à Genève, il a réitéré les demandes de Tripoli pour normaliser les relations avec la Suisse: «Tout est possible pour Max Göldi», a affirmé l’ambassadeur en réponse à la question d’un journaliste.
Il a cependant précisé que son sort dépend des tribunaux et que le système judiciaire libyen est «indépendant». «Ce seront les tribunaux qui décideront, pas nous», a déclaré Ibrahim Aldredi. Il n’a pas écarté une grâce accordée par le colonel Kadhafi, tout en affirmant ne rien pouvoir dire à cet égard.

L’ambassadeur a lu une déclaration écrite dans laquelle il justifie les actions de la Libye depuis le début de la crise, et accuse la Suisse d’avoir refusé de négocier.

Les relations entre la Suisse et la Libye peuvent être normalisées à quatre conditions, a indiqué l’ambassadeur. Ce sont:

1) La création d’une commission d’arbitrage.

2) Le jugement des responsables de l’arrestation d’Hannibal Kadhafi.

3) Une enquête sérieuse sur les photos du fils du colonel publiées dans la «Tribune de Genève».

4) la levée de l’interdiction à plus de 180 dirigeants et citoyens libyens de recevoir des visas Schengen.

PuntCAT rebaixa 20% preu del domini .cat

La Fundació puntCAT ha rebaixat 5 euros el preu del registre d'un domini .cat per un any arran del 'bon funcionament del domini, que ja té més de 41.000 registres', segons l'entitat. Els vint registradors oficials ja han rebut el comunicat i la majoria apliquen ja la rebaixa. Cal recordar, però, que el preu final d'un .cat no el determina la Fundació sinó que, per contracte amb la ICANN, cada registrador ofereix el domini al preu que creu convenient.

En aquest sentit, el director de la Fundació puntCAT, Jordi Iparraguirre, recomana de mirar i escollir el registrador que ofereixi els serveis addicionals que més s'ajustin a cada necessitat. La llista de registradors oficials es pot trobar a la web Domini.cat

Ara per ara, sense cap promoció activa, es pot registrar un .cat per 23 euros l'any, que suposa una rebaixa del 75% respecte el preu del domini quan va sortir, fa quatre anys. A més, la Fundació també fa algunes promocions durant l'any per tal de facilitar el registre a preus reduïts.

El domini .cat està gestionat per la Fundació puntCAT, entitat sense afany de lucre amb l'objectiu fundacional de facilitar l'ús avançat d'Internet. És per això que l'obra social de la fundació s'ha focalitzat durant aquests anys en reinvertir els seus beneficis en la reducció de preus del domini, i ho continuarà fent sempre que la solvència i independència financera del domini no se'n vegi afectada.

Director de Canal 9 té els comptes embargats

José Luis Jaraba no va pagar la declaració de renda del 2004 i el 2005 i acumula 24 requeriments per impagaments. Manté la política d'opacitat dels seus antecessors i justifica la compra dels drets de la Fórmula 1, tot i el cost astronòmic. Jaraba també acumula 22 requeriments més per impagaments, entre d'altres, de multes de trànsit. Tot un exemple de bon PP.

Els alts càrrecs valencians ho tenen cru per arribar a final de mes. Si el president autonòmic, Francisco Camps, va confessar fa uns dies que només tenia 900 euros al seu compte corrent, ara ha transcendit que el periodista José Luis López Jaraba [a la imatge], director general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), té els comptes embargats per no haver pagat les declaracions de la renda dels anys 2004 i 2005.
Segons informa el portal L'Informatiu, Jaraba, que va arribar al càrrec a finals d'agost en substitució del polèmic Pedro García, té com a principal missió retallar les despeses de Canal 9, per evitar que l'enorme deute que acumula l'ens públic se segueixi disparant. Ara bé, sembla complicat que pugui gestionar els 90 milions d'euros de pressupost anual si té problemes per quadrar els seus propis comptes.

L'opacitat i el sectarisme de Canal 9 no ha canviat amb el nou director general. La sessió de control de RTVV celebrada aquest dimecres a les Corts valencianes va posar de manifest que Jaraba tampoc donarà explicacions a l'oposició. Tot i els requeriments de PSPV i Compromís, no va informar ni dels contractes entre Canal 9 amb la trama Gürtel, ni tampoc del preu del contracte de la Fórmula 1. Jaraba, va al·legar confidencialitat ja que no pot traure a la llum contractes “que s'estan instruint sota secret de sumari”, mentre que, en el cas del contracte televisiu per fer les curses a Canal 9, va explicar que si revela informació sobre ell “em pose en un embolic” per les clàusules de confidencialitat.

El responsable de RTVV, va defensar el contracte de retransmissió de la Fórmula 1, després d'assegurar que és un producte “rendible a mitjà termini” amb el qual “ja estem detectant ingressos publicitaris addicionals que poden anar amortitzant la inversió prèvia -compra de drets-", dels quals, va dir que donaria compte al novembre. Tampoc va dir res quan el diputat de Compromís, Enric Morera, li va preguntar sobre la retallada del 75% del doblatge en valencià, que deixarà 300 persones sense feina.

Saakaixvili sotmès a proves antidrogues

Tots els funcionaris públics a Geòrgia, inclòs el president Mikhaïl Saakaixvili, seran sotmesos a examen antidrogues. Saakaixvili va aprovar aquesta iniciativa, avançada pel diputat de l'oposició Dmitri Lortkipanidze, a la llum del projecte d'esmenes a la Llei de lluita contra els delictes relacionats amb drogues. Cal recordar que l'exministre georgià d'Estat, Gueorgui Jaindrava, declarà el desembre passat que el "poder a Geòrgia l'exercien drogoaddictes, delinqüents i prostitutes" i que el mateix Saakaixvili consumia drogues.

El diputat insisteix en l'ús del mètode més avançat per detectar restes de drogues en el cos humà, que consisteix en l'examen del cabell: "Aquest mètode permet determinar si la persona va consumir drogues en els dos últims anys", va explicar.

Lortkipanidze va dir estar disposat a ser el primer en passar l'examen, però sembla que cedirà el pas al president Saakaixvili, que així mateix va desitjar ser el primer en lliurar el seu cabell al laboratori antidrogues.

El setembre de 2009, poc després d'acabada la guerra a Ossètia del Sud, el líder rus Dmitri Medvédev va comentar que el dirigent georgià "es trobava en un estat alterat o sota els efectes de la droga".

"Ho poden confirmar els periodistes estrangers que el van entrevistar fa poc", va dir Medvédev.

Els periodistes georgians van explicar llavors que el seu president estava molt nerviós després de la fracassada operació militar a Ossètia del Sud i prenia uns calmants.

Saakaixvili va declarar que sabia que l'anomenaven "desequilibrat" i "posseït" però que no entenia per què li passava això.

"Pot ser que jo sigui una persona una mica emocional, però no entenc per què dono aquestes impressions", va apuntar.

El presidente georgiano será sometido a examen antidrogas

Todos los funcionarios públicos en Georgia, incluido el presidente Mijaíl Saakashvili, serán sometidos a examen antidrogas, informó hoy el diario ruso Novie Izvestia.

Saakashvili aprobó esta iniciativa avanzada por el diputado de la oposición Dmitri Lortkipanidze a la luz del proyecto de enmiendas a la Ley de lucha contra los delitos relacionados con drogas.

El diputado insiste en el empleo del método más avanzado para detectar restos de drogas en el cuerpo humano, que consiste en el examen del cabello. "Ese método permite determinar si la persona consumió drogas en los dos últimos años", explicó.

Lortkipanidze dijo estar dispuesto a ser el primero en pasar el examen, pero tal parece que cederá el paso al presidente Saakashvili, que asimismo deseó ser el primero en entregar su cabello al laboratorio antidrogas.

Cabe recordar que el ex ministro georgiano de Estado, Gueorgui Jaindrava, declaró en diciembre pasado que el "poder en Georgia lo ejercían drogadictos, delincuentes y prostitutas" y que el propio Saakashvili consumía drogas.

En septiembre de 2009, poco después de terminada la guerra en Osetia del Sur, el líder ruso Dmitri Medvédev comentó que el dirigente georgiano "se encontraba en un estado alterado o bajo los efectos de la droga". "Lo pueden confirmar los periodistas extranjeros que lo entrevistaron hace poco", dijo Medvédev.

Los periodistas georgianos explicaron entonces que su presidente estaba muy nervioso después de la fracasada operación militar en Osetia del Sur y tomaba unos calmantes. Saakashvili declaró que sabía que lo llamaban "desequilibrado" y "poseído" pero que no entendía por qué le pasaba esto: "Puede que yo sea una persona algo emocional, pero no entiendo por qué causo tales impresiones", apuntó.

Prop d'un milió de cristians a l'Orient Mitjà

El Patriarcat Llatí de Jerusalem (foto) ha donat a conèixer estimacions dels cristians residents en els països de l'Orient Mitjà, segons les quals, un total de 130 mil cristians àrabs viuen a Israel, inclosos 27.000 catòlics de ritu llatí, 500 catòlics parlants d'hebreu, 5.000 catòlics emigrants de Líban i Sudan i 40.000 cristians ortodoxos de parla rusa.

En el territori de l'Autoritat Nacional Palestina, inclosos Jerusalem de l'Est, la Franja de Gaza i la riba occidental del Jordà, resideixen 54.000 cristians, entre els quals 18.000 són catòlics de ritu llatí.

Aproximadament 200.000 habitants de Jordània professen el cristianisme, inclosos 50.000 que es consideren catòlics.

La majoria de la població de Xipre, uns 770.000 persones, són cristians ortodoxos. A més, 13.000 xipriotes són catòlics i 8.000 pertanyen a l'Església oriental catòlica maronita.

Hi ha també una molt important comunitat maronita al Líban, recolzada des de França, i altres diferents sectes cristianes a Siria, Kurdistán i Iraq, algunes molt reduides i de caràcter tribal.

Autoridades religiosas revelan cifras de cristianos residentes en Oriente Próximo
El Patriarcado Latino de Jerusalén dio de conocer estimaciones sobre el número de los cristianos residentes en los países del Oriente Próximo.

Según esos datos, un total de 130 mil cristianos árabes residen en Israel, incluidos 27.000 católicos de rito latino, 500 católicos hablantes de hebreo, 5.000 católicos emigrantes de Líbano y Sudán y 40.000 cristianos ortodoxos hablantes de ruso.

En el territorio de la Autoridad Nacional Palestina, incluido el Jerusalén del Este, la Franja de Gaza y la orilla occidental del Jordán, residen 54.000 cristianos, entre ellos 18.000 son católicos de rito latino.

Aproximadamente 200.000 habitantes de Jordania profesan el cristianismo, incluidos 50.000 que se consideran católicos.

La mayoría de la población de Chipre, unos 770.000 personas, son cristianos ortodoxos. Además, 13.000 chipriotas son católicos y 8.000 pertenecen a la Iglesia oriental católica maronita.

Diagnòstic fetal per detecció del càncer

Un equip d'investigadors de la Filial de l'Acadèmia de Ciències de Rússia a Sibèria (SO RAN) ha desenvolupat uns biosensors moleculars per al diagnòstic genètic fetal durant l'embaràs, que permet la detecció precoç de malalties oncològiques. Els nous biosensors dissenyats són una mena de "coladors" de silici que filtren cèl.lules d'una forma i mida determinades.

Les cèl.lules transformades per oncogens són bastant més grans que les sanes, per la qual cosa es retenen en els conductes de la matriu de coladors, explica el document.

La superfície de les membranes de silici conté anticossos sensibles enfront de certes estructures biològiques. Quan una cèl.lula anòmala és localitzada en el torrent sanguini del pacient, el sensor permet capturar-la i estudiar-la.

"Es tracta d'un avanç de gran rellevància, ja que permet detectar la presència de cèl.lules anòmales en el torrent sanguini, en fases primerenques de càncer. Com a conseqüència, el tractament consistirà en una teràpia precoç, la qual cosa és molt important en aquests casos", va destacar Dmitri Pishni, un dels participants del projecte i el director adjunt per a la ciència de l'Institut de Bioquímica i Medicina Fonamental del SO RAN.

Va afegir que els biosensors permeten realitzar proves genètiques i biomoleculars de cèl.lules anòmales d'un fetus sense cap tipus d'intervenció.

Científicos rusos crean técnica de diagnostico genético fetal para la detección precoz del cáncer
Un equipo de investigadores de la Filial de la Academia de Ciencias de Rusia en Siberia (SO RAN) desarrolló biosensores moleculares para el diagnóstico genético fetal durante el embarazo, que permite la detección precoz de enfermedades oncológicas, informó hoy el organismo.

Según un comunicado de la SO RAN, los nuevos biosensores diseñados son una especie de "coladores" de silicio que actúan filtrando células de una forma y tamaño determinados.

Las células transformadas por oncogenes son bastante más grandes que las sanas, por lo que se retienen en los conductos de la matriz de coladores, explica el documento.

La superficie de las membranas de silicio contiene anticuerpos sensibles frente a ciertas estructuras biológicas. Cuando una célula anómala es localizada en el torrente sanguíneo del paciente, el sensor permite capturar y estudiarla.

"Se trata de un avance de gran relevancia, ya que permite detectar la presencia de células anómalas en el torrente sanguíneo en fases tempranas de cáncer. Como consecuencia, el tratamiento consistirá en una terapia precoz, lo cual es muy importante en estos casos", destacó Dmitri Pishni, uno de los participantes del proyecto y el director adjunto para la ciencia del Instituto de Bioquímica y Medicina Fundamental del SO RAN.

Agregó que los biosensores permiten realizar pruebas genéticas y biomoleculares de células anómalas de un feto sin ningún tipo de intervención.

Xina: Discurs del Dalai Lama ple de falsedats

El XIV Dalai Lama va pronunciar dimecres un discurs, amb motiu del 51è aniversari del seu exili, en el qual es va proclamar "portaveu lliure" dels tibetans i va acusar al govern xinès d'intentar "aniquilar" de manera deliberada el budisme. Durant la seva locució, plena de ressentiment i sense novetats, el Dalai Lama va manifestar, des de la seu del seu "govern a l'exili", Dharamsala (nord de l'Índia), que les autoritats xineses "estan posant els monjos i religioses en condicions similars a les d'una presó "i fent" que els monestirs funcionin més com museus".

Algú que desconegui la història de la regió autònoma del Tibet, al sud-oest de la Xina, o del Dalai Lama, podria pensar fàcilment que aquest acaba de sortir d'un d'aquests monestirs "similars a una presó" abans de reunir-se amb els seus seguidors.

Els visitants del Tibet, tant xinesos com estrangers, se solen sentir impressionats per les multituds de devots budistes i l'excel.lent conservació dels antics monestirs tibetans a la regió.

Si fan alguna indagació més, poden veure que els monjos i religioses són un dels principals grups beneficiats per les polítiques preferencials del govern central per al Tibet.

Al monestir de Taer, ubicat a la veïna província de Qinghai, on va néixer el Dalai Lama, els monjos han estat els primers a tenir accés a ordinadors, Internet, escalfadors d'aigua que utilitzen energia solar i altres electrodomèstics. L'any passat, els seus ingressos anuals mitjans van ser tres vegades més grans que els dels pagesos i ramaders locals.

No obstant això, el Dalai Lama, que va fugir del Tibet fa 51 anys sent un jove monjo que havia crescut en l'aïllament dels monestirs, parla de la situació de la regió com si hagués estat allà vivint tots aquests anys.

En el seu discurs, no ha pogut citar en què es basen totes aquestes afirmacions, el que condueix als qui l'escolten a pensar que el que el Dalai Lama descriu és una pura invenció.

Les seves reiterades mentides sobre els incidents ocorreguts a Lhasa, capital regional, i altres parts del Tibet, el 14 de març de 2008, no fan més que proporcionar més proves sobre la falsedat de les seves afirmacions.

El seu enardit legat, avui també, ha tingut com a objectiu el govern xinès, en lloc dels responsables dels incidents que van causar la mort de 19 persones el 2008.

Malgrat el seu ressentiment amb les autoritats xineses, el Dalai Lama va expressar "orgull i satisfacció" tres setmanes després de la seva reunió amb el president dels Estats Units, Barack Obama, i es va mostrar encantat que la seva anomenada "via intermèdia" hauria aconseguit alguns suports internacionals.

És precisament en aquest punt on pot observar-se amb claredat d'on procedeix el malestar del Dalai Lama: La impossibilitat de convèncer el govern xinès de la seva "via intermèdia", en les diverses rondes de converses mantingudes fins ara.

A més, tampoc és una coincidència el fet que el principal traductor del Dalai Lama, Thupten Jinpa, publiqués una llarga peça ahir, amb amenaces que Beijing ha "perdut la seva oportunitat per a la pau al Tibet", i relatives a que la qüestió de la independència del Tibet podria tornar.

La naturalesa de l'anomenada "via intermèdia" és clara. Al marge de les seves afirmacions sobre no separar-se de la Xina, l'exigència del Dalai Lama d'una "autonomia genuïna", en una quarta part del territori xinès és del tot inacceptable per al govern central.

Aquesta és una qüestió interna xinesa, en la qual no s'han de ficar persones alienes, ja sigui Barack Obama o alguns "intel.lectuals xinesos" als que s'aferra el Dalai Lama.

Quan va parlar de les "aspiracions fonamentals" dels tibetans, cal preguntar-se si el Dalai Lama era conscient de a quants tibetans podia de veritat representar.

Es pot afirmar que té la capacitat de representar a alguns tibetans a l'exili, però no necessàriament a tots els membres d'aquesta ètnia, tant els 2,8 milions que viuen al Tibet com els que resideixen en altres zones de la Xina.

Si de veritat el preocupa la felicitat i benestar dels tibetans, tal com reitera sempre, el Dalai Lama hauria almenys de fer una mínima investigació per descobrir la veritat sobre el Tibet, abans d'acusar a altres.

Si no fa això, hauria de deixar d'actuar com a portaveu, i fins i tot com a salvador, dels tibetans. Ells no el reconeixeran com a tal de totes maneres.

Discurso del Dalai Lama como "portavoz libre" de los tibetanos está lleno de falsedades

El XIV Dalai Lama pronunció hoy miércoles un discurso con motivo del 51º aniversario de su exilio en el que se proclamó "portavoz libre" de los tibetanos y acusó al gobierno chino de intentar "aniquilar" de forma deliberada el budismo.

Durante su alocución, llena de resentimiento y carente de novedades, el Dalai Lama manifestó desde la sede de su "gobierno en el exilio", Dharamsala (norte de la India), que las autoridades chinas "están poniendo a los monjes y religiosas en condiciones similares a las de una cárcel" y haciendo "que los monasterios funcionen más como museos".

Alguien que desconozca la historia de la región autónoma del Tíbet, en el suroeste de China, o del Dalai Lama podría pensar fácilmente que éste acaba de salir de uno de esos monasterios "similares a una prisión" antes de reunirse con sus seguidores.

Los visitantes del Tíbet, tanto chinos como extranjeros, se suelen sentir impresionados por las multitudes de devotos budistas y la excelente conservación de los antiguos monasterios tibetanos en la región.

Si hacen alguna indagación más, pueden ver que los monjes y religiosas son uno de los principales grupos beneficiados por las políticas preferenciales del gobierno central para el Tíbet.

En el monasterio de Taer, ubicado en la vecina provincia de Qinghai, donde nació el Dalai Lama, los monjes han sido los primeros en tener acceso a ordenadores, internet, calentadores de agua que utilizan energía solar y otros electrodomésticos. El año pasado, sus ingresos anuales medios fueron tres veces mayores que los de los campesinos y ganaderos locales.

Sin embargo, el Dalai Lama, quien huyó del Tíbet hace 51 años siendo un joven monje que había crecido en el aislamiento de los monasterios, habla de la situación de la región como si hubiera estado allí viviendo todos estos años.

En su discurso, no ha podido citar en qué se basan todas esas afirmaciones, lo que conduce a quienes le escuchan a pensar que lo que el Dalai Lama describe es una pura invención.

Sus reiteradas mentiras sobre los incidentes ocurridos en Lhasa, capital regional, y otras partes del Tíbet el 14 de marzo de 2008 no hacen más que proporcionar más pruebas sobre la falsedad de sus afirmaciones.

Su enardecido alegato hoy también ha tenido como objetivo al gobierno chino en lugar de a los responsables de los incidentes que causaron la muerte de 19 personas en 2008.

A pesar de su resentimiento con las autoridades chinas, el Dalai Lama expresó "orgullo y satisfacción" tres semanas después de su reunión con el presidente de Estados Unidos, Barack Obama, y se mostró encantado de que su llamada "vía intermedia" hubiera conseguido algunos apoyos internacionales.

Es precisamente en este punto en el que puede observarse con claridad de dónde procede el malestar del Dalai Lama: la imposibilidad de convencer al gobierno chino de su "vía intermedia" en las diversas rondas de conversaciones mantenidas hasta ahora.

Además, tampoco es una coincidencia el hecho de que el principal traductor del Dalai Lama, Thupten Jinpa, publicara una larga pieza ayer con amenazas de que Beijing ha "perdido su oportunidad para la paz en el Tíbet", y relativas a que la cuestión de la independencia del Tíbet podría regresar.

La naturaleza de la llamada "vía intermedia" es clara. Al margen de sus afirmaciones acerca de no separarse de China, la exigencia del Dalai Lama de una "autonomía genuina" en una cuarta parte del territorio chino es del todo inaceptable para el gobierno central.

Esta es una cuestión interna china, en la que no deben entrometerse personas ajenas, ya sea Barack Obama o algunos "intelectuales chinos" a los que se aferra el Dalai Lama.

Cuando habló de las "aspiraciones fundamentales" de los tibetanos, cabe preguntarse si el Dalai Lama era consciente de a cuántos tibetanos podía de verdad representar.

Puede afirmarse que tiene la capacidad de representar a algunos tibetanos en el exilio, pero no necesariamente a todos los miembros de esa etnia, tanto los 2,8 millones que viven en el Tíbet como los que residen en otras zonas de China.

Si de verdad le preocupa la felicidad y bienestar de los tibetanos, tal y como reitera siempre, el Dalai Lama debería al menos hacer una mínima investigación para descubrir la verdad sobre el Tíbet antes de acusar a otros.

Si no hace esto, debería dejar de actuar como portavoz, e incluso como salvador, de los tibetanos. Ellos no le reconocerán como tal de todos modos.

Xina emet bons del tresor per 26.000 milions

El Ministeri d'Hisenda de Xina ofereix, des d'ahir, bons del tresor de registre comptable a 7 anys, amb un valor total de 26.000 milions de iuans (3.800 milions de dòlars). Els interessos dels bons seran pagats cada 11 de març, fins 2.017 quan es liquidin els pagaments d'interessos i principals finals en conjunt. Afegeix que l'emissió de bons conclourà dilluns que ve i els bons podran ser comercialitzats des del 17 de març al mercat de bons interbancaris i el mercat de valors.

Aquest és el cinquè lot de bons de registre comptable que el MOF ha emès aquest any, indica el ministeri. Els bons de registre comptable són bons registrats en els comptes de valors dels inversors trucades registres comptables. Poden ser comercialitzats en el mercat obert i el seu preu de mercat pot desviar del seu valor al mateix temps.

China emitirá esta semana bonos del tesoro de registro contable por 26.000 millones de yuanes
El Ministerio de Hacienda (MOF, siglas en inglés) de China ofrecerá hoy bonos del tesoro de registro contable a siete años con un valor total a la par por 26.000 millones de yuanes (3.800 millones de dólares USA), señaló el ministerio.

Los intereses de los bonos serán pagados cada 11 de marzo hasta 2017 cuando se liquiden los pagos de intereses y principales finales en conjunto, según un comunicado publicado hoy en el sitio de Internet del MOF.

Añade que la emisión de bonos concluirá el próximo lunes y los bonos podrán ser comercializados desde el 17 de marzo en el mercado de bonos interbancarios y el mercado de valores.

Este fue el quinto lote de bonos de registro contable que el MOF ha emitido este año, indica el ministerio.

Los bonos de registro contable son bonos registrados en las cuentas de valores de los inversionistas llamadas registros contables. Pueden ser comercializados en el mercado abierto y su precio de mercado puede desviarse de su valor a la par.

EUA nega vincles entre Veneçuela, FARC i ETA

El cap del Comando Sud dels Estats Units, general Douglas Fraser (foto), va dir aquest dijous no tenir evidència de nexes de Veneçuela amb les FARC i ETA. També va reconèixer mantenir el que anomenen un "monitorització propera", sense oferir més detalls d'aquesta operació militar de seguiment a Veneçuela: "No hem vist cap relació específica que pugui verificar que hi ha un lligam directe entre el govern i els terroristes", va dir Fraser, desqualificant així als grups que insistentment, des de mitjans internacionals, han tractat de vincular amb el govern del president Hugo Chávez Frías.

Fraser va fer les declaracions durant una audiència al senat nord-americà.

Comando Sur reconoce que no existen vínculos de Venezuela con FARC y ETA

El jefe del Comando Sur de Estados Unidos, general Douglas Fraser, dijo este jueves no tener evidencia de nexos de Venezuela con las FARC y ETA.

Sin embargo, reconoció mantener lo que denominan un “monitoreo cercano”, sin ofrecer mayores detalles de esa operación militar de seguimiento a Venezuela.

“No hemos visto ninguna relación específica que pueda verificar que hay un lazo directo entre el gobierno y los terroristas”, dijo Fraser, descalificando así a los grupos que insistentemente, desde medios internacionales, han tratado de vincular con el gobierno del presidente Hugo Chávez Frías.

Las declaraciones de Fraser las dio durante una audiencia en el senado norteamericano.

Avui, a les 19h.: DEMPEUS per la Salut Pública!

Presentació del llibre: DEMPEUS per la Salut Pública, avui, divendres 12 de març, a les 19h, al Centre Cívic Pati Llimona. C/ Regomir, 3, Barcelona.
Organitzen: DEMPEUS per la Salut Pública i Fundació Pere Ardiaca.

Nuet vota contra la Llei de Navegació Aeria

El Senador d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Joan Josep Nuet, ha defensat en el ple del Senat que: "Aquesta llei anteposa el futur econòmic del sistema aeroportuari al futur econòmic, social i ambiental del seu entorn, quan amb planificació i diàleg democràtic aquestes dues qüestions són compatibles". Nuet, que ha citat a municipis com San Fernando de Henares, Coslada, Castelldefels, El Prat o Gavà ha assenyalat: "S'ha de compatibilitzar el interès general amb els drets fonamentals i legislar d'amagat o per decret no és la millor forma d'assegurar aquest equilibri".

Segons el senador Nuet, adscrit al Grup Parlamentari de l'Entesa Catalana de Progrés, això té a veure amb el model d'AENA, tant pel que fa al debat entre públic/privat com al debat centralitzat/descentralitzat. Pel que fa a la descentralització i participació, així com a les demandes de ciutadans davant els tribunals, Nuet també ha afirmat que "aquestes coses no passarien si es planifiqués de manera més d'acord amb el territori, comptant amb els Ajuntaments, i els conflictes es resoldrien també més satisfactòriament si es dialogués de forma prèvia a les decisions amb els ciutadans que viuen a prop d'aquestes instal.lacions ja que el centralisme genera intransigència i manca de qualitat democràtica".

En les esmenes defensades s'ha proposat limitar l'ampliació no dialogada de les servituds acústiques, controlar les situacions de contaminació puntual i no emmascarar les mitges suportables ni permetre o justificar l'incompliment de la pròpia normativa d'AENA de forma reiterada, pel que fa a les empremtes sonores. També s'ha defensat la participació de tots els Ajuntaments afectats, sense excepció, a la Comissió Mixta entre AENA i Governs Central i Autonòmic.

Finalment Nuet ha preguntat als senadors que anaven a votar la llei: "Si vostès visquessin en un pis de San Fernando de Henares o Gavà sobre el qual a 500 ó 600 metres sobrevola un avió, segur que no farien dues coses, ni tramitar aquesta llei per urgència ni votar -així com està-, a favor".

IU EN EL SENADO VOTA EN CONTRA DE LA LEY DE NAVEGACIÓN AÉREA

La norma no garantiza la plena participación de ayuntamientos y ciudadanos en la gestión que AENA realiza de los espacios de afectación aeroportuaria

El Senador de Esquerra Unida i Alternativa, Joan Josep Nuet, adscrito al Grupo Parlamentario de la Entesa Catalana de Preogrés, ha defendido en el pleno del Senado que “esta ley antepone el futuro económico del sistema aeroportuario al futuro económico, social y ambiental de su entorno, cuando con planificación y diálogo democrático esas dos cuestiones son compatibles”.

Nuet, que ha citado a municipios como San Fernando de Henares, Coslada, Castelldefels, El Prat o Gavà ha señalado que “hay que compatibilizar el –interés general- con los –derechos fundamentales- y legislar de tapadillo o por decreto no es la mejor forma de asegurar ese equilibrio”. Según el senador esto tiene que ver con el modelo de AENA, tanto por lo que respecta al debate entre público/privado como al debate centralizado/descentralizado. Respecto a la descentralización y participación, así como a las demandas de ciudadanos ante los tribunales.

Nuet también ha afirmado que “estas cosas no pasarían si se planificara de forma mas acorde al territorio, contando con los Ayuntamientos, y los conflictos se resolverían también mas satisfactoriamente si se dialogara de forma previa a las decisiones con los ciudadanos que viven cerca de esas instalaciones ya que el centralismo genera intransigencia y falta de calidad democrática”

En las enmiendas defendidas se ha propuesto limitar la ampliación no dialogada de las servidumbres acústicas, controlar las situaciones de contaminación puntual y no enmascararlas en las medias soportables y no permitir ni justificar el incumplimiento de la propia normativa de AENA de forma reiterada en lo que respecta a las huellas sonoras. También se ha defendido la participación de todos los Ayuntamientos afectados, sin excepción, en la Comisión Mixta entre AENA y Gobiernos Central y Autonómico.

Finalmente Nuet ha preguntado a los senadores que iban a votar la ley “si ustedes vivieran en un piso de San Fernando de Henares o Gavà sobre el cual a 500 o 600 metros sobrevuela un avión seguro que no harían dos cosas, ni tramitar esta ley por urgencia ni votarla así como está, a favor”.

ONU: Inseguretat i violació de DDHH a Colòmbia

En l'informe es presenten diversos tipus de violacions als Drets Humans a sindicalistes, periodistes, advocats, comunitats indígenes i afro-colombians, entre d'altres. Entre els delictes de lesa humanitat, l'Alta Comissionada de l'ONU Navi Pillay (foto) esmenta assassinats, alguns d'ells amb tortures, amenaces i seguiments. Les anomenades "piques" contra periodistes i opositors al Govern d'Álvaro Uribe estan també incloses en la llista. Això contradiu Moratinos que, aquesta mateixa setmana, va negar aquests fets, denunciats pel senador d'EUiA i l'Entesa, Joan Josep Nuet al senat, i ridiculitza al Parlament Europeu, que -contra les dades de l'ONU- acusa a Cuba i ignora Colòmbia.

L'Alta Comissionada de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) per als Drets Humans, Navi Pillay (foto), va denunciar aquest dimecres la inseguretat a la qual estan sotmesos els defensors d'aquestes garanties a Colòmbia i va manifestar l'estigmatització a la qual estan sotmesos, fins i tot per part de membres del Govern d'Álvaro Uribe.

"Segueixen existint a Colòmbia actituds d'assetjament i persecució contra els defensors de drets humans i les seves famílies", indica Pillay en un informe que serà presentat davant el Consell de drets humans de les Nacions Unides a Ginebra, el pròxim 24 de març.

L'Alta Comissionada afirma que la seguretat que viuen els líders sindicals i els desplaçats pel conflicte intern que viu aquesta nació està sota amenaça al país.

En l'informe es apareix una llarga llista de sectors que estan amenaçats, com ara els sindicalistes, líders de comunitats indígenes, afro-colombians, representants de poblacions desplaçades, magistrats, advocats i periodistes.

Per a cada un d'aquests grups, la representant de l'ONU esmenta assassinats, alguns d'ells amb tortures, amenaces i seguiments. Escoltes il legals, detencions arbitràries, acusacions de fals testimoni i robatori de documents són altres de les tantes traves que la defensa dels drets humans a Colòmbia.

Per la seva banda, el secretari general de la Central Unitària de Treballadors (CUT), Domingo Tovar, digué que, des que l'Alta comissionada va viatjar a Colòmbia el 2009, els crims contra sindicalistes no han cessat, de fet, 41 d'ells van ser assassinats i set des de principis de 2010.

"Encara que ha disminuït el nombre d'assassinats la violència antisindical roman perquè en aquest país no s'accepten els contradictors polítics", assegura Tovar.

De la mateixa manera, la periodista, Claudia Julieta Duc, una de les esmentades en l'informe com a víctima de seguiments i amenaces per part del Departament Administratiu de Seguretat de Colòmbia (DAS), també es va mostrar pessimista.

"Al febrer, després d'una roda de premsa sobre el meu cas vaig veure un home fent fotos a la meva filla ia mi. Des de llavors he estat de nou seguida en moto i vigilada", va assenyalar Duque.

En resposta a aquest informe, la Vicepresidència colombiana va reconèixer la gravetat de les informacions donada a conèixer, per la qual cosa es va recordar que el Govern està promovent actualment un projecte de llei que té com a finalitat crear una agència civil d'intel ligència, que implica també una depuració dels seus arxius.

Actualment, un dels casos més nomenats en la violació als Drets Humans és el que s'està duent a l'ex director d'intel ligència del DAS, Jorge Noguera, que està sent acusat pel desenvolupament d'accions intimidatòries contra sindicalistes i periodistes.

El també ex funcionari de contraintel, Jorge Lagos, va confessar que mentre Noguera estava al capdavant de la central, es feien aquest tipus d'accions il legals però no recordava els noms dels destinataris de les amenaces. No obstant això, aquestes es van executar a través sufragis, pamflets, seguiments o tasques de intercepció telefònica, també anomenades "Chuzadas" ("piques"), que comptaven amb l'aprovació del DAS, una cosa que Noguera ha negat de manera contundent en els seus interrogatoris.

Durant l'audiència que se segueix contra Noguera, assenyalat també de tenir nexes amb grups paramilitars, Lagos va sostenir que entre les il.legalitats comeses pel DAS, hi havia les tasques d'alteració d'antecedents delictius d'alguns expedients i la fuga d'informació continguda en els certificats judicials, relacionats amb el narcotràfic, hampa comú i immigració als aeroports.

Moratinos afirma que la situació dels DDHH a Colòmbia ha millorat amb Uribe

El ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació, Miguel Ángel Moratinos, ha afirmat que la situació dels Drets Humans a Colòmbia "ha millorat" durant el mandat de l'actual president, Álvaro Uribe, encara que va reconèixer que queda encara un "llarg" camí per recórrer.

Així es va pronunciar en la sessió de control a l'Executiu en resposta a una pregunta del senador d'IU Joan Josep Nuet, qui va denunciar que la política de seguretat d'Uribe "sembla més una política de violència aparentment democràtica", amb l'aparició de grups paramilitars " molt relacionats amb les institucions".

Nuet va demanar a més a la UE que vinculi la propera signatura d'un tractat de lliure comerç amb Colòmbia al "respecte escrupolós dels drets humans en aquest país", alhora que va instar l'Executiu colombià a respectar el treball dels defensors dels drets humans, sindicalistes, camperols, indígenes, estudiants, dones i periodistes.

Moratinos va afirmar que Uribe és potser un dels dirigents llatinoamericans que té un "compromís més gran" en favor dels DDHH.

Segons el cap de la diplomàcia espanyola, les autoritats colombianes reconeixen que queda encara un llarg "camí per recórrer, però va considerar que el balanç que en aquesta matèria fa del mandat d'Uribe és" extremadament positiu". En concret, va citar la millora en els espais de llibertat i la creació de "nous mecanismes de vigilància" en el sector sindical.

Informe de la ONU denuncia inseguridad y violación a DD.HH. en Colombia

En el informe se presenta varios tipos de violaciones a los Derechos Humanos de sindicalistas, periodistas, abogados, comunidades indígenas, afro-colombianos, entre otros. Entre los delitos de lesa humanidad la Alta Comisionada de la ONU menciona asesinatos, algunos de ellos con torturas, amenazas y seguimientos. Las llamadas ''chuzadas'' contra periodistas y opositores al Gobierno de Álvaro Uribe están también incluidas en la lista.

La Alta Comisionada de la Organización de las Naciones Unidas (ONU) para los Derechos Humanos, Navi Pillay, denunció este miércoles la inseguridad a la que están sometidos los defensores de estas garantías en Colombia y manifestó la estigmatización a la que están sometidos, incluso por parte de miembros del Gobierno de Álvaro Uribe.

"Siguen existiendo en Colombia actitudes de acoso y persecución contra los defensores de derechos humanos y sus familias", indica Pillay en un informe que será presentado ante el Consejo de derechos humanos de las Naciones Unidas en Ginebra, el próximo 24 de marzo.

La Alta Comisionada afirma que la seguridad que viven los líderes sindicales y los desplazados por el conflicto interno que vive esa nación está bajo amenaza en el país.

En el informe se aparece una larga lista de sectores que, a su juicio, están amenazados como por ejemplo los sindicalistas, líderes de comunidades indígenas, afro-colombianos, representantes de poblaciones desplazadas, magistrados, abogados y periodistas.

Para cada uno de estos grupos, la representante de la ONU menciona asesinatos, algunos de ellos con torturas, amenazas y seguimientos. Escuchas ilegales, detenciones arbitrarias, acusaciones de falso testimonio y robo de documentos son otras de las tantas trabas que la defensa de los derechos humanos en Colombia.

Por su parte, el secretario general de la Central Unitaria de Trabajadores (CUT), Domingo Tovar, dijo que desde que la Alta comisionada viajó a Colombia en el 2009, los crímenes contra sindicalistas no han cesado, de hecho, 41 de ellos fueron asesinados y siete desde principios de 2010: "Aunque ha disminuido el número de asesinatos la violencia antisindical permanece porque en este país no se aceptan los contradictores políticos", asegura Tovar.

De igual forma, la periodista, Claudia Julieta Duque, una de las mencionadas en el informe como víctima de seguimientos y amenazas por parte del Departamento Administrativo de Seguridad de Colombia (DAS), también se mostró pesimista.

"En febrero, tras una rueda de prensa sobre mi caso vi a un hombre tomando fotos a mi hija y a mí. Desde entonces he sido de nuevo seguida en moto y vigilada", señaló Duque.

En respuesta a este informe, la Vicepresidencia colombiana reconoció la gravedad de las informaciones dada a conocer, por lo que se recordó que el Gobierno está promoviendo actualmente un proyecto de ley que tiene como fin crear una agencia civil de inteligencia, que implica también una depuración de sus archivos.

Actualmente, uno de los casos más nombrados en la violación a los Derechos Humanos es el que se está llevando al ex director de inteligencia del DAS, Jorge Noguera, quien está siendo acusado por el desarrollo de acciones intimidatorias contra sindicalistas y periodistas.

El también ex funcionario de contrainteligencia, Jorge Lagos, confesó que mientras Noguera estaba al frente de la central, se hacían este tipo de acciones ilegales pero no recordaba los nombres de los destinatarios de las amenazas. Sin embargo, éstas se ejecutaron a través sufragios, panfletos, seguimientos o labores de interceptación telefónica, también llamadas "chuzadas", que contaban con la aprobación del DAS, algo que Noguera ha negado de forma tajante en sus interrogatorios.

Durante la audiencia que se sigue contra Noguera, señalado también de tener nexos con grupos paramilitares, Lagos sostuvo que entre las ilegalidades cometidas por el DAS, estaban las tareas de alteración de antecedentes delictivos de algunos expedientes y la fuga de información contenida en los certificados judiciales, relacionados con el narcotráfico, hampa común e inmigración en los aeropuertos.