dijous, 8 d’agost de 2013

La Gestapo de Bauzá atura Fermin Muguruza a l'aeroport de Palma

'Ens han volgut deixar clar que saben qui som, on som i que aquí tenen el territori control'. D'aquesta manera Fermin Muguruza relata 'l'episodi desagradable' que ell i els seus acompanyants (els membres del grup Zuloak) han viscut aquesta tarda a la seva arribada a l'aeroport de Palma.

Han recollit l'equipatge i quan ja eren fora del terminal i s'encenien un cigarret, dos policies de paisà que els havien seguit des de l'interior de l'aeroport s'han identificat amb les plaques policíaques i els han fet una sèrie de preguntes: què feien a Palma, per què, amb qui anaven, on s'estaven, quants dies s'hi quedaven, etc. També els han demanat els carnets d'identitat i han fet un parell de trucades.

Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear, era a l'aeroport per a recollir-los i acompanyar-los a CineCiutat, on avui es presenta el film documental 'Zuloak', dirigit per Muguruza. Quan Martí els ha trobats, la policia ha repetit el mateix procediment i les mateixes preguntes a Martí. 'No només volien deixar-nos clar que ens tenen permanentment controlats, sinó que volien deixar clar a la gent d'aquí que ens acull que també està sota control', explica Muguruza a VilaWeb. Immediatament després, mentre marxaven, els policies els han seguit fins als cotxes, molt probablement per anotar-ne les matrícules. 'Volien marcar territori, d'una manera molt desagradable', rebla Muguruza. Martí ha relatat els fets també a través del seu compte de Twitter.

Tant Muguruza com Zuloak participaran demà al concert de suport a Ona Mediterrània que es farà al Palau d'Aiamans de Lloseta, a partir de les 20.30.

Una empresa anglesa demana alliberar mosques transgèniques a Catalunya

L'empresa britànica Oxitec ha sol·licitat a la Generalitat autorització per alliberar mosques de l'olivera transgèniques en un assaig de camp per utilitzar les mosques modificades contra les mosques de l'olivera. La sol·licitud la tramita el Departament d'Agricultura, que diu elaborar un estudi per avaluar els riscos. "Si el Govern decideix atorgar el permís, l'estat espanyol, pràcticament l'únic europeu que defensa els cultius transgènics, es convertiria en el primer territori europeu on es permet l'alliberament de bestioletes transgèniques", alerta Gustavo Duch.

A més, s'està a l'espera del que dictamini la Comissió Nacional de bioseguretat del Ministeri d'Agricultura. Aquest seria el primer cas d'alliberament d'animals transgènics a Europa.

Oxitec ha proposat per al seu assaig utilitzar 48 oliveres (que cobrirà amb malles) en una àrea de 1.600 m2 en una finca de la província de Tarragona, on s'alliberarien la mosques mascle transgèniques que ha desenvolupat. El 'disseny' de les mosques mascle conté una informació genètica programada perquè "quan s'aparellin amb les femelles, tota la descendència de mosques femella mori en la fase de larva", explica un portaveu de Oxitec.

Les femelles moren en la fase larvària, de manera que, en no ser fecundades, es disminueix la població d'insectes i es combat la plaga. "Cal tenir en compte que les mosques femella de l'olivera són les que causen els danys i la pèrdua de cultius", va afegir el portaveu. L'experiment tindria una durada de tres mesos. Oxitec publicita les bondats de la seva solució, ja que redueix l'ús d'insecticides (mètode poc selectiu per combatre els insectes) i, a més, els insectes desenvolupen resistència als productes químics llançats, el que a la llarga minva la seva eficàcia.

La Generalitat ho estudia


Joan Gòdia, subdirector general d'Agricultura, ha indicat que la Generalitat no es pronunciarà sobre si autoritza o no l'assaig fins que no conclogui la tramitació. No obstant, ha sol·licitat a l'empresa informació complementària. "Caldrà aclarir com ho volen fer", va dir. El procés administratiu requereix una informació pública de 30 dies.

Inicialment, la Generalitat va jutjar que aquesta no era competència seva, sinó del Ministeri d'Agricultura (doncs les seves funcions sobre bioseguretat només estan clares en el cas dels cultius transgènics). No obstant això, el Ministeri d'Agricultura va replicar que sí que era una tasca de la Generalitat, encara que el pla l'ha de revisar la Comissió Nacional (estatal) de bioseguretat.

Plaga temible

La mosca de l'olivera és una plaga al sud de Tarragona. L'insecte pica l'oliva per dipositar els seus ous. La picada deteriora el fruit, que es fa malbé amb el creixement de la larva allotjada. El problema és que no hi ha mètodes eficients contra la plaga. El més socorregut són els insecticides llançats des d'avionetes, però aquests han d'evitar amb el nou reglament comunitari per a aquests tractaments. De fet, aquests tractaments amb insecticides cada vegada seran mes excepcionals, requeriran una autorització expressa de l'Administració i que s'avaluï tant l'insecticida com el procediment d'aplicació empleat.

"Creiem que s'hauria d'aplicar un principi de precaució i que les dues administracions han de rebutjar la sol·licitud", va declarar Blanca Ruibal, experta d'agricultura d'Amics de la Terra, que va criticar l'opacitat de les administracions. "Predir els impactes que tindrà una mosca en l'ADN s'han inserit gens d'altres organismes és anar massa lluny", diu Ruibal.

Sobirania Alimentària


Laia Vinyals, investigadora de la revista Seguretat Alimentària, ha indicat que la presència de mosques transgèniques genera moltes incògnites sobre la seva interacció en el medi ambient, i ha qüestionat l'eficàcia de la proposta, ja que els danys en l'oliva es donen en la fase larvària de la mosca.

Ha agafat per sorpresa tal sol·licitud a la UE? Ruibal recorda que el pla de Oxitec es va presentar al gener. "Les administracions es passen una patata calenta", opina. Va ser quatre mesos abans que la UE tingués ni tan sols les guies per avaluar els riscos i fer el seguiment dels animals transgènics alliberats.

Gustavo Duch


La proposta però és criticada per Gustavo Duch, expert en seguretat alimentària, crítica pel que considera poca transparència de la adminstració. "L'Administració estatal sembla que no maneja termes com informar i molt menys el de preguntar, i adopta posicionaments que afecten radicalment a la nostra sobirania alimentària, al nostre dret a decidir quina agricultura volem".

"Si el Govern decideix atorgar el permís, l'estat espanyol, pràcticament l'únic europeu que defensa els cultius transgènics, es convertiria en el primer territori europeu on es permet l'alliberament de bestioletes transgèniques", diu Duch. "La població -consumidora i productora- ha de saber que sobre aquesta nova tecnologia només hi ha una evidència clara: l'empresa traurà sucosos beneficis. La resta són dubtes en els seus resultats i riscos en la seva aplicació", afegeix aquest investigador en seguretat alimentària.

Expulsen un jugador de la selecció catalana de futbol platja per una samarreta independentista

El jugador de futbol platja Jeroni Rañé, de Torredembarra, fou expulsat ahir de la selecció catalana després d'un partit entre la selecció catalana i Itàlia per, segons la Federació Catalana d'aquest esport, 'actes d'indisciplina'. Però el cas és que Rañé va aprofitar un gol català per mostrar una samarreta en què s'hi podia llegir, al pit: 'Ells van guanyar la guerra, nosaltres guanyarem la pau'. I a l'esquena: 'Fredoom for Catalonia.'

Jeroni Rañé és un dels jugadors habituals del Xiri's Torredembarra, el millor equip de futbol platja català i una de les referències d'àmbit estatal. De fet, la temporada passada ja va jugar en el primer partit de la selecció catalana de futbol platja contra Anglaterra i va protagonitzar un dels moments curiosos del matx quan, en un dels gols catalans, va córrer a fer un petó a una estelada.

En el partit d'aquest dimecres contra Itàlia, Jeroni Rañé va aprofitar un gol català per mostrar una samarreta en què es podia llegir «Ells van guanyar la guerra, nosaltres guanyarem la pau», amb referència al procés sobiranista. Al darrere, s'hi podia llegir «Fredoom for Catalonia».

Tal com explica el jugador torrenc, just acabat el partit contra Itàlia, un directiu de la Federació Catalana de Futbol va córrer cap a la seva posició i li va assegurar, textualment, «que ja n'hi havia prou de pallassades» i li va assegura que mai més no vestiria la samarreta de la selecció catalana de futbol platja.

La Federació Catalana assegura que han expulsat Rañé per un acte d'indisciplina, tot i que l'únic que va fer el jugador és mostrar una samarreta en una celebració d'un dels gols. Per Rañé, aquesta és una mostra més de la poca consideració que té la Federació Catalana de Futbol a la selecció de futbol platja i la seva submissió a la Federació Espanyola. De fet, el màxim responsable català de futbol platja, Raül Sus, també ho n'és el responsable en l'àmbit estatal.

Cal tenir en compte que alguns jugadors ja van mostrar la seva disconformitat amb el tracte rebut al campionat autonòmic, on van ser maltractats pel fet de ser catalans, tal com van confessar alguns àrbitres, i la manca de suport que van rebre de la Federació Catalana de Futbol.

Els bancs i caixes de Merkel: "entre els més problemàtics d'Europa", "tenen una llarga història de corrupció i mala gestió"

El banc alemany Commerzbank -parcialment nacionalitzat per Merkel- va guanyar en el segon trimestre 43 milions d'euros, un 84% menys que en igual període de 2012 a causa de les provisions que ha hagut de realitzar per a cobrir crèdits morosos. Aquest resultat -unit a la pèrdua de 94 milions registrada entre gener i març- va portar a l'entitat a unes pèrdues de 51 milions d'euros en els primers sis mesos de l'any, que contrasten amb els 625 milions d'euros de benefici que va aconseguir al mateix període de 2012 (un empitjorament del 108%).

L'Estat alemany va entrar en el segon banc del país per actius després d'injectar 10.000 milions d'euros de fons públics, dins del pla d'ajuda al sector bancari. Amb aquesta aportació va obtenir 295 milions d'accions ordinàries a un preu de 6 euros per títol (1.770 milions d'euros) i altres 8.200 milions d'euros en el que es coneix com a participació silenciosa, amb la qual el Govern alemany no obtenia els corresponents drets de vot ni representació executiva.

El maig passat, l'Estat germànic es va desprendre de les accions ordinàries, encara que ho va fer amb fortes pèrdues, ja que va aconseguir 625 milions d'euros, un 65% menys del que li van costar aquests títols.

Commerzbank ha informat que, a banda de l'augment en un terç d'aquestes provisions (fins als 537 milions d'euros), el seu benefici entre abril i juny va estar llastrat pels baixos tipus d'interès.

A més, el director financer de l'entitat, Stephan Engels, ha explicat que el resultat trimestral s'ha vist afectat per la implicació del Commerzbank a Detroit, que va declarar el mes passat la major suspensió de pagaments d'un municipi als EUA. En total, ha dit, el banc alemany manté en l'actualitat 2.600 milions d'euros en crèdits a entitats locals o comarcals nord-americanes, la major part d'ells en negocis a petita escala.

"Els bancs d'Alemanya, entre els més problemàtics d'Europa"


Aquesta connexió amb EUA és un exemple del vincle entre la banca alemanya i l'economia nord-americana, que va ser una de les causes que va provocar la necessitat del rescat públic de part del sistema financer germànic, el major d'Europa després del britànic i superior al nord-americà, segons ha tornat a destacar aquesta setmana The International Herald Tribune.

Un dels especialistes financers d'aquest rotatiu, Jack Ewing, assegura en un article publicat aquest dimecres que els bancs alemanys "estan entre els més problemàtics d'Europa". "Van rebre un rescat més gran que el dels bancs dels EUA i molts estan lluitant encara per recuperar-se", resumeix l'articulista, que es recolza en les dades de la Comissió Europea que xifren en 646.000 milions d'euros els fons públics alemanys destinats a aquest fi des de 2008 fins a setembre de 2012.

Les ajudes públiques a la banca nord-americana van sumar 428.000 milions de dòlars (més de 320.000 milions d'euros), segons els càlculs del Congrés d'aquest país, i a Espanya, l'FMI ha xifrat en 246.400 milions d'euros el suport estatal al sistema financer nacional (des de 2009 i fins a maig de 2013).

Segons els experts citats pel diari, els bancs alemanys no es van caracteritzar per una gestió prudent en els anys previs a l'esclat de la crisi i van invertir molt en les anomenades hipoteques escombraries dels EUA

Interconnexió entre política neoliberal i banca


Com a conseqüència d'això, van ser "colpejats amb molta duresa" per la crisi, segons el president de l'Escola Europea de Gestió i Tecnologia de Berlín, Jörg Rocholl, que adverteix que "és alarmant la baixa intensitat" del debat sobre com hauria de canviar ara el sistema bancari germànic.

A més, Ewing recull la por que hi ha a l'Europa neoliberal que, "amb l'interès de lliurar als seus bancs d'una vigilància excessiva, Alemanya podria debilitar una iniciativa considera crucial per restaurar la confiança en la zona euro". Es refereix així al procés d'unió bancària que començarà amb la posada en funcionament del supervisor europeu comú, de la lupa Merkel ha imposat excloure les corruptes caixes d'estalvi germàniques.

Sobre aquest sistema de caixes regionals, l'article destaca que estan controlades pels governs dels länder (autonomies alemanyes) i altres institucions locals, i que "tenen una llarga història de corrupció i mala gestió". Com a exemple, cita l'entitat BayernLB -"propietat de l'Estat de Baviera (de la neonzai CSU) i de bancs d'estalvi comunitaris"-, que "ja ha necessitat un rescat de 10.000 milions pagat pels contribuents, i varis dels antics alts directius estan sent investigats per ús il·legal d'informació privilegiada".

Així, Jack Ewing conclou que "hi ha poques ganes de canvi perquè el sistema bancari d'Alemanya està profundament interconnectat amb la política, en servir com una rica font de mecenatge i finançament per als projectes locals" i afegeix que el 45% de la indústria bancària alemanya està en mans governamentals, un percentatge en el qual no inclou la participació de l'Estat federal al Commerzbank.

L'article també recull la visió del Bundesbank (el banc central alemany), de la qual destaca la seva advertència de la vulnerabilitat de la banca del país per la seva exposició al mercat immobiliari i per la seva excessiva dependència del préstec interbancari.

El PP-PSOE ha injectat a la banca 246.000 milions des de 2009, segons l'FMI


L'FMI ha posat xifres al suport de l'Estat espanyol -és a dir, els governs neoliberals del PP/PSOE i socis perifèrics- a la banca, des que va començar el procés de reestructuració del sector forçat per l'estafa neoliberal europea organitzada pel Budesbank i l'oligarquia financera: 246.441 milons d'euros. Aquesta quantitat inclou les ajudes públiques, els avals concedits a les entitats i a la Sareb o 'banc dolent' -amb actius sobrevalorats de la banca "bona"-, per les seves emissions de deute des de 2009 fins a maig d'aquest any.

L'Esquerra Plural titlla de "cínic i mentider" a Rehn

L'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) ha qualificat el vicepresident de la Comissió Europea (CE) i responsable comunitari d'Afers Econòmics, el neoliberal Olli Rehn, de "cínic i mentider" per insistir que mesures com reduir els salaris dels treballadors espanyols ajudaria a resoldre el problema de l'atur. Els estratosfèrics sous dels que demanen retallades: Olli Rehn guanya prop de 24.000 euros mensuals, inclosos complements, mentre que el salari mitjà a Espanya és d'uns 23.000 euros, però a l'any.

Diputats de la coalició d'esquerres han rebutjat d'aquesta manera, a través de diversos comentaris publicats en els seus perfils de Twitter i recollits per Europa Press, la proposta del Fons Monetari Internacional (FMI) i recolzada per Rehn de reduir un 10% els salaris els treballadors espanyols per impulsar la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball.

Així, el president del grup parlamentari, Cayo Lara, ha criticat que l'FMI i Brussel·les plantegin aquesta proposta però "mai parlen d'invertir beneficis empresarials" per crear ocupació. "És curiós", afegeix, recordant que "canviar 'llocs de treball per poder adquisitiu és" un retorn al segle XIX". "Parlen de futur, dels seus beneficis futurs a canvi de la nostra vida present", postil·la.

Lara, que també recorda que la reforma laboral ja va produir una reducció salarial i una destrucció de llocs de treball "de la qual l'FMI no diu res", critica que el Fons Monetari faci aquesta petició quan la seva presidenta, Christine Lagarde, "cobra uns 324.000 euros l'any lliures d'impostos".

"L'FMI ​​proposa i Brussel·les disposa: que Espanya baixi un 10% els salaris. (El president del Govern, Mariano) Rajoy, no els vol defraudar però ho farem nosaltres: dimitirà", assegura el dirigent de l'Esquerra Plural, plantejant al seu vegada "tirar" de les rendes més altes del país en lloc de baixar els salaris a les classes mitjanes i baixes.

"JA NI S'AMAGUEN"

Per la seva banda, el portaveu econòmic d'IU-ICV-EUiA-CHA a la cambra baixa, Alberto Garzón, també carrega a la xarxa social contra aquesta recomanació, argumentant que "creure, a hores d'ara de la teoria econòmica, que el problema de l'atur és el nivell salarial és de ser cínics i mentiders".

"La Comissió Europea es suma a l'FMI i demana baixar salaris a Espanya per acabar amb l'atur. Ja ni s'amaguen. Aquí l'únic que passa és que les seves mesures SÍ funcionen: tenen un model de societat, ideològic, i ho estan imposant brillantment", afegeix.

Finalment, el diputat d'IU per Astúries, Gaspar Llamazares, recorda al "govern de l'administració colonial" que els sous ja s'han "retallat" més d'un 7% en el que va de legislatura, i adverteix que el "model sàdic de la troica tendeix al salari zero per la plena ocupació, al treball esclau".

"Olli Rehn se suma a l'FMI en la fórmula sàdica de rebaixa addicional de salaris del 10%. Rajoy diu no, per ara. L'equip sàdic de la troica -faltava intervenir el BCE que ja ho ha fet amb el cor neoliberal/feixista- pressiona l'administració colonial espanyola, afeblida per la corrupció. Devaluació ciutadana en absència de la monetària: devaluació salarial, desmantellament social, depressió econòmica i atur massiu", conclou Llamazares.

Els estratosfèrics sous dels que demanen retallades

Dels qui donen suport a la mesura que els espanyols acceptin baixar un 10% els salaris ens arriben pocs exemples en retallades de sou. De fet, Christine Lagarde, la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), va pujar-se el sou un 11% just prendre possessió. "Cobra uns 324.000 euros l'any -30.000 al mes- lliures d'impostos". Un vicepresident de la Comissió Europea, com Olli Rehn, guanya prop de 24.000 euros mensuals, inclosos complements. Xifres que contrasten amb el salari mitjà a Espanya, uns 23.000, però a l'any.

Lagarde (FMI) a Sarkozy: "Estic al teu costat per servir-te. Utilítza'm"


L'exministra d'Economia Christine Lagarde, sospitosa de complicitat en falsedat i desviament de fons públics en l'escàndol Tapie i col·locada pel seu amo Sarkozy com a substituta d'Strauss-Kahn després del complot per a la seva defenestració al FMI, va ser interrogada durant 22 hores pels jutges de la cort de Justícia de la República el 23 de maig passat i declarada testimoni assistit. Dos mesos abans, el 20 de març, la policia havia trobat durant un registre a casa seva a París una carta manuscrita i sense data, destinada a Nicolas Sarkozy publicada aquest dilluns per Le Monde.

El maquinista va conduir més de vuit hores abans de l'accident

El president de Renfe, Julio Gómez Pomar, ha explicat als diputats de la comissió de Foment al Congrés aspectes relacionats amb el maquinista del tren accident, les característiques de la màquina que va descarrilar i les circumstàncies prèvies al sinistre segons la caixa negra. Adif: La línia en què va descarrilar el tren es va planificar com a alta velocitat però es va fer convencional. Aquestes són les parts principals de la seva intervenció:

Historial del maquinista del tren sinistrat

És empleat de Renfe des de 1992. Va obtenir l'habilitació per a la línia Orense-Santiago al febrer de 2012 i el permís per conduir la sèrie 730 al novembre d'aquest mateix any". Renfe requereix del maquinista una declaració jurada sobre aspectes de la seva salut. El maquinista va superar les prova d'actitud psico -física. D'acord amb l'edat del maquinista les proves tenen validesa fins al 21 de setembre de 2013.

Una llarga jornada laboral


El maquinista pren el tren a l'estació d'Ourense a les 20.06. Fins a l'hora d'agafar el tren accidentat el temps de conducció efectiva del maquinista aquell dia havia estat de dues hores i 42 minuts, havent realitzat una jornada laboral de vuit hores i 46 minuts. Don Francisco José Garzón que es va posar als comandaments del tren en l'últim tram del trajecte, començà la seva jornada a les 12.35 del 24 de juliol".

El telèfon i el maquinista


"Hi ha tres procediments de comunicació amb el maquinista: telèfon tren-terra (qüestions amb notificacions reglamentàries o sobrepassar la velocitat...), sistema d'interfonia interior del tren (sistema de megafonia interna). El tercer sistema de què disposa el maquinista és un telèfon professional que té restringit l'ús de trucades a l'exterior. Ha de portar el telèfon en mode silenci, prohibit utilitzar el correu electrònic. al telèfon pot fer servir en determinades circumstàncies per substituir el telèfon tren-terra. El maquinista ha de portar desconnectat qualsevol mitjà de comunicació d'ús particular ".

El tren de l'accident

"El vehicle que va patir l'accident forma part de la sèrie 730. Són trens aptes per l'ample de via ibèric i europeu. Té capacitat per 264 places. Com qualsevol altre vehicle ferroviari de Renfe aquests trens estan perfectament homologats per al seu servei i prestació. Els trens de la sèrie 730 compten amb el sistema ASFA, que no permet superar els 200 quilòmetres per hora".

L'accident, des de la caixa negra


"L'itinerari del tren fins a la zona de l'accident no té fites remarcables. Les pantalles de proximitat són tres cartells verticals situades al costat de la via, la primera d'elles situades 500 metres abans del senyal avançada que anuncia una zona complexa, amb canvis de via. Aquests senyals són importants per als maquinistes ja han de començar a reduir la velocitat de la màquina. El senyal avançada de A Grandeira és un senyal lluminós gran. Al quilòmetre 84 comença el tram de velocitat a 80 quilòmetres per hora que s'estén fins al quilòmetre 85 on la velocitat serà a 75 quilòmetres per hora. Les dades de la caixa negra expliquen que a les 20.36 sona una trucada telefònica a la cabina que es respon a les 20.39. El tren circula a 199 quilòmetres per hora. A les 20.40 s'escolta l'últim so de veu del maquinista, alarmat".

La caixa negra confirma que la balisa estava en verd pel que no hi havia un altre tren a la via. El pas per la balisa és de 195. A les 20.41 s'aprecia a la caixa negra el so del descarrilament a una velocitat de 179 quilòmetres per hora.

La línia en què va descarrilar el tren es va planificar com a alta velocitat però es va fer convencional

El president d'Adif, Gonzalo Ferre, ha reconegut aquest dijous al Congrés dels Diputats que la línia Orense-Santiago, en què es va produir l'accident de tren del passat 24 de juliol, es va planificar inicialment com a alta velocitat amb ample de via internacional i amb el sistema ERTMS més avançat, que permet la frenada automàtic del tren si se supera la velocitat màxima per a cada tram, però que finalment es va optar per fer-la en ample convencional "per després transformar-la".

Ferre compareix davant la comissió de Foment amb el president de Renfe, Julio Gómez-Pomar, per explicar els detalls del pitjor sinistre ferroviari a Espanya des de 1944, en què van morir 79 persones i més de 150 van resultar ferides.

ICV i UGT desmenteixen La Vanguardia sobre la Via Catalana

Ni ICV ni UGT no han fet en cap moment cap petició formal per a canviar el nom de la cadena humana per la independència ni han pressionat perquè passés a ser una acció pel dret de decidir. L'ANC, ICV i UGT han desmentit la informació que publica avui La Vanguardia de CiU, que afirma que Unió, ICV i UGT han demanat que la cadena sigui pel dret de decidir.

Segons aquest mitjà, de dretes i monàrquic, que viu de les subvencions de CiU, Joan Herrera va enviar un missatge a l'ANC en què supeditava el suport de la formació a la cadena humana al fet que la reivindicació no fos per la independència sinó pel dret de decidir. Tanmateix, fonts d'ICV han declarat a VilaWeb: 'No direm a l'ANC quin lema ha de posar'.

Iniciativa considera que fer de la Via Catalana una reivindicació a favor del dret de decidir 'permetria que s'hi acollís més gent, a més dels independentistes', però nega rotundament haver pressionat l'ANC per canviar el lema. De fet, fa pocs dies el mateix coordinador nacional de la formació, Joan Herrera, deia que ICV podria participar i sentir-se còmoda en la cadena humana perquè la seva gent podria encaixar en la convocatòria.

Per la seva banda, l'ANC ha recordat la bona sintonia amb ICV i amb UGT i ha desmentit que cap d'aquestes dues organitzacions els hagi demanat formalment, a diferència d'Unió, de canviar el concepte de la Via Catalana. De fet aquest mateix matí hi ha hagut una reunió sobre la Via Catalana entre UGT i l'ANC.

El PPorc feixista anomenat Hernando: mentider, ignorant i nazi

El portaveu adjunt del Partit Pheixista al Congrés Rafael Hernando ha indignat la ciutadania com només la merda indecent feixista pot fer-ho, en negar l'existència de desnutrició infantil quan a la seva província -que diu representar el molt pocavergonya- s'atenen a més de 900 nens que passen fam per la corrupció del franquisme criminal governant. Segons el retardat idiota: "només existeix en casos puntuals" i pretén responsabilitzar de la misèria als pares quan és la podridura nazicatòlica del PP i els seus lladres la culpable. IU: "El PP només defensa els interessos dels rics".

El diputat feixista del PP per Almeria, que en una ocasió va comparar Andalusia amb Etiòpia en plena borratxera, va afirmar que és "xocant" que es destaqui aquest problema, el de la desnutrició en els nens, "quan fa quatre anys" es parlava de " sobrealimentació infantil". A més d'ignorant de la realitat amb l'afirmació que "si hi ha nens malnodrits, la culpa és dels seus pares", Hernando demostra un tarannà inhumà propi del mafiós feixista repugnant que és.

IULV-CA a Almeria ha qualificat aquest dijous de "denigrants" i pròpies de la "barbàrie neoliberal" les consideracions del portaveu adjunt del PP al Congrés i diputat nacional Rafael Hernando sobre el decret andalús contra l'exclusió social i els casos de malnutrició infantil i l'ha acusat de "defensar els interessos dels rics" des d'un "desconeixement enorme" de la província a què "representa políticament".

"No és gens estrany. El PP sens dubte coneix als adjudicataris d'autopistes inútils, d'hospitals públics la gestió ha estat cedida, d'estacions d'AVE sense viatgers, d'aeroports sense avions", ha indicat en un comunicat l'integrant de la direcció provincial Rafael Salazar.

Salazar ha considerat que, en aquesta "societat escindida en classes socials passen aquestes coses" en relació a les paraules d'Hernando, que, al seu parer, demostren que "uns defensen els interessos dels rics mentre altres defensem els interessos de la majoria del poble, inclosos els sectors més expropiats de serveis socials i d'oportunitats".

Al fil d'això, ha assenyalat que a aquests nens i la gent gran en situació més precària "el govern" d'esquerres "d'Andalusia ha destinat 5,5 milions d'euros per sufragar les necessitats prioritàries alhora que està desenvolupant" aquests programes pal·liatius de la barbàrie neoliberal mitjançant organitzacions no governamentals coneixedores de les necessitats".

Hernando va mentir descaradament

A més de la falsedat i de la demagògia insensible que aquestes declaracions contenen, Hernando ha mentit, com és ja normal i habitual entre el fascio franquista. Al fil d'aquestes grolleres afirmacions el diputat de guàrdia del PP nacional va arribar a dir que ell, que és diputat per la província d'Almeria, no coneixia cap cas en aquesta província de nens hagin d'acudir als menjadors habilitats per la Junta d'Andalusia durant l'estiu. "M'agradaria que vostès preguntessin quants nens estan anant als col·legis ara a l'agost a Andalusia a rebre aquests programes de nutrició. Jo aquí a Almeria no conec cap", va assegurar de manera contundent.

900 nens a Almeria reben aliments


La rèplica ha arribat ràpid i des de les files socialistes que han demostrat que Hernando menteix i que desconeix una realitat que hauria d'anar en els seus sous com a parlamentari Almeria i càrrec públic nacional del PP. Segons el secretari provincial del PSOE d'Almeria, José Luis Sánchez Terol, Rafael Hernando hauria de saber, que a dia d'avui a Almeria hi ha 900 infants que reben aliments del Pla contra l'Exclusió Social posat en marxa per la Junta d'Andalusia, procedents de 21 centres educatius d'Almeria, El Ejido, Níjar i Berja. Amb aquesta concreció i detalls, el líder socialista deixa al sivergüenza Hernando com el immoral indecent que és, quant a la informació que el parlamentari cunero s'inventa per la província de què és diputat nacional i que en teoria representa però que en realitat tan només espolia.

Imatge i veu del feixisme més insensible i inhumà

Segons Sánchez Terol, "Hernando, amb les seves paraules, culpant als pares de la desnutrició dels seus fills i ignorant el servei que es presta a Almeria a 900 nens, ofèn les famílies, demostra que no té ni idea del que passa a la província i especialment que és la viva veu, la cara i la imatge de la dreta més insensible i inhumana, que a hores d'ara encara roman allunyada dels problemes que la crisi està provocant als ciutadans del carrer. Una dreta que està cega davant els drames socials i que només s'ocupen de resoldre els problemes dels bancs, de les elèctriques ... en definitiva, dels que no tenen problemes per menjar".

Perquè posi fi al seu desconeixement, el dirigent socialista ha convidat a visitar els set centres que amb el finançament de la Junta d'Andalusia estan atenent aquestes necessitats, "en quatre municipis governats pel PP, perquè prengui contacte amb la realitat i no se li ocorri tornar a dir barbaritats com les que ha dit".

El TSJC obliga a pagar part de la doble de Nadal a les universitats

El Tribunal Superior de Justícia reconeix el dret dels treballadors de les universitats públiques a percebre part de la paga extra del Nadal de l'any passat. En una sentència, el TSJC emplaça les universitats públiques catalanes a abonar la part proporcional des de la meritada a data 15 de juliol del 2012, a les 12.000 persones afectades entre personal d'administració i serveis laborals (PAS laboral) com el personal docent i investigador (PDI laboral) de les set universitats públiques catalanes.

Les afectades són la Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat de Girona (UdG), Universitat de Lleida (UdL) i Universitat Rovira i Virgili (URV).

La sentència recull que en aquest cas el reial Decret 20/2012 -que va entrar en vigor el 15 de juliol del 2012- estableix la supressió de l'import que correspondria entre l'1 de gener i el 31 de desembre, "de tal manera que a data de 15 de juliol del 2012 els treballadors ja haurien cobrat la part proporcional de la paga extra meritada" fins aleshores i que la seva supressió "no afectarien els imports vinculats al dret de la retribució litigiosa".

A més, recorda que "en cap de les disposicions" no s'estableix l'aplicació retroactiva de les quantitats ja meritades, i que per tant, les "retribucions totals anuals" s'han d'entendre com les parts no meritades i no a la part ja meritada.

La sentència -redactada pels magistrats José Quintana, José Quetcuti i Gregorio Ruiz i interposada per la Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i l'UGT- no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem.

Acomiadament nul a la UPF


D'altra banda, el sindicat CCOO ha informat que el Jutjat Social número 3 de Barcelona va declarar nul el divendres passat l'acomiadament d'un delegat sindical del centre. Segons el sindicat, la sentència "aprecia indicis raonables de represàlies per exercir les funcions de delegat de personal a un professor associat del Departament de Ciències Polítiques i Socials".

Ara, el professor haurà de ser readmès per la UPF i tindrà dret a percebre els salaris pendents des d'aleshores.