dilluns, 12 de març de 2012

El Parlament egipci demana al Govern que revisi tots els acords amb Israel

L'Assemblea del Poble (cambra baixa) del Parlament egipci ha instat aquest dilluns al Govern del seu país a "revisar totes les seves relacions i convenis" amb l'Estat d'Israel, al qual qualifica com "enemic número 1" d'Egipte i del món àrab. El document -que mai es refereix a Israel pel seu nom sinó que el designa com a "entitat sionista"- conté vuit punts que marquen un fort viratge en la posició d'Egipte cap al conflicte a l'Orient Mitjà, amb un parlament dominat en la seva aclaparadora majoria pels partits islamistes.

En una sessió celebrada aquest dilluns, els parlamentaris han aprovat una dura resolució elaborada per la comissió d'Afers Àrabs que també ha sol·licitat "l'expulsió de l'ambaixador d'Israel a Egipte i la retirada de l'ambaixador egipci a Tel Aviv", com a signe de protesta després els atacs israelians sobre Gaza.

"L'Egipte de la Revolució mai serà amic ni soci ni aliat de l'entitat sionista, a la qual considerem com l'enemic número 1 d'Egipte i de la 'umma'", o comunitat islàmica, assenyala la resolució.

Per tant, exigeix ​​a l'Executiu que "revisi totes les seves relacions i convenis amb aquest enemic, que representa una amenaça veritable per a la seguretat i els interessos nacionals egipcis", i l'insta també a detenir l'exportació de gas a Israel.

Revisió de la política de no proliferació nuclear


Després apel·la al "boicot àrab a l'entitat sionista i a les empreses internacionals que tracten amb ella", els diputats arriben a cridar l'Executiu a "revisar la seva política nuclear de no proliferació" mentre Israel no accepti subscriure el Tractat de No Proliferació d'armes nuclears

El Consell Suprem de les Forces Armades, al capdavant del govern d'Egipte des de la caiguda de Mubarak, ha transferit les competències legislatives del país a l'Assemblea del Poble, però segueix sent l'únic titular del poder executiu de moment. Aquesta Junta Militar manté l'autoritat sobre la política exterior i ha assegurat en repetides ocasions que no es planteja reexaminar els tractats internacionals, informa Efe

Egipte és el primer país àrab que va signar un acord de pau amb Israel, el 1979, però les relacions entre els dos països es van tensar després de la caiguda del règim de Hosni Mubàrak, enderrocat per una revolta popular el febrer de 2011.

Parlament sota control dels islamistes


El primer Parlament egipci de l'era post Mubarak va obrir les seves sessions al gener amb una àmplia majoria islamista, que controla tres quartes parts de la Cambra Baixa o Assemblea del Poble, després de la celebració de les eleccions legislatives.

El Partit de la Llibertat i la Justícia, el grup polític dels Germans Musulmans, és la formació majoritària amb 235 escons, a ella li segueixen els salafistes d'Al Nur amb 123 seients, i la tercera és el nacionalista Wafd, el partit més antic d'Egipte, que va aconseguir 38 diputats.

El jutge embarga les propietats i els comptes de Millet i Montull

El jutge que investiga el saqueig del Palau de la Música, Josep Maria Pijoan, ha decretat l'embargament dels béns dels saquejadors confessos de la institució musical, Fèlix Millet i Jordi Montull, de la filla d'aquest, Gemma Montull, i de les dones de tots dos. Es tracta, sobretot, de comptes corrents i propietats immobiliàries que han de servir per cobrir els 24 milions d'euros de fiança impostos fa gairebé un any a Millet i a Montull. Entre els béns figuren dos quadres -Figura de dona, d'Isidre Nonell, i Retrat de la nena Sardà, de Ramon Casas- que el jutge ordena dipositar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Fins avui, els imputats no han fet efectiva la totalitat de la fiança pel saqueig del Palau. Millet és el que més ha aportat (més de quatre milions d'euros), mentre que qui va ser la seva mà dreta ha consignat menys d'un milió. Els imputats sí que havien posat a disposició del jutjat alguns dels béns. El passat mes de gener, els Mossos d'Esquadra van presentar a petició de Pijoan un informe detallat dels immobles i productes financers de tots els imputats. D'acord amb aquesta nova llista, el jutge ha decretat l'embargament. Segons fonts de la investigació, la totalitat de béns poden ser insuficients per cobrir la fiança. Una opinió de la qual discrepen fonts de la defensa dels implicats en l'escàndol.

L'informe de la policia autonòmica detalla les propietats declarades per Fèlix Millet el 2010: més de 50 béns immobles repartits entre Catalunya i Menorca (1,6 milions); accions i fons d'inversió (2,2 milions) i dipòsits en comptes corrents (al voltant de 250.000 euros). Millet també disposa d'altres propietats a través d'empreses, al que cal sumar ara, amb la decisió del jutge, la fortuna de la seva dona.

Les pintures de Casas i Nonell quedaran a resguard del MNAC, que després de l'entrada i registre al Palau, l'estiu del 2009, ja havia mostrat la seva intenció de comprar-les i fins i tot s'havien produït reunions per confirmar l'autenticitat de les pintures i taxar-les. Finalment, l'operació no es va dur a terme, han assenyalat fonts pròximes a la investigació. L'embargament afecta també a vehicles, vaixells i mobles, entre altres una llotja i dos seients del Liceu, van confirmar ahir fonts judicials. Un dels comptes corrents embargats, que figura a nom de Gemma Montull, correspon a un menor d'edat, de manera que la defensa demanarà que es revisi la situació.

"Les responsabilitats civils estan garantides en aquest cas. Només comptant el patrimoni, ja n'hi ha de sobres per cobrir la fiança", van explicar fonts de la defensa. Segons l'advocat de Montull, Jordi Pina, els 24 milions impostos com a fiança són "excessius". "Els nostres perits estan treballant amb una forquilla molt més correcta, entre 10 i 16 milions", ha apuntat.

Vídeo: EUA presenta una arma tèrmica no letal capaç de dispersar multituds


Militars nord-americans han presentat una arma tèrmica no letal capaç de dispersar manifestants i instal·lar barreres invisibles. La coronel de Marina Tracy Taffola, responsable del projecte, va afirmar que "és l'arma no letal més segura" a dia d'avui. "Vostès no poden veure-la, ni escoltar-la, ni olorar-la. Però sí la van a sentir", ha afegit en presentar a la base naval Quantico, a Virgínia, el nou dispositiu anomenat ADS, per les sigles en anglès de Active Denial System. A la foto, la versió manual.

Encara no hi ha comandes per part del Pentàgon però, quan arribin, el Directori conjunt d'armes no letals, encapçalat per Taffolla, podrà complir-los.

Fruit de 15 anys de desenvolupament, el ADS genera un raig electromagnètic d'alta freqüència que, sense ser letal, escalfa l'aire a una temperatura insuportable per a l'home. Pot instal·lar-se en vehicles militars i està destinada en primer terme per dispersar multituds. Segons les expectatives, ho faria amb més eficàcia que bales de goma o gas pebre. Mai s'ha usat en condicions reals fins ara.

Stephanie Miller, investigadora d'un laboratori de la Força Aèria dels EUA, va precisar que l'arma va ser assajada en més de 11.000 persones, de les quals només dos van rebre cremades de segon grau. El raig, segons ella, no causa càncer, ni problemes de fertilitat, ni malformacions congènites.

Un altre expert implicat en el programa, Brian Long, ha assenyalat que l'arma podria aplicar-se "on sigui que es necessita una alternativa a la força letal". Entre altres coses, per crear perímetres de seguretat al voltant d'una base, controlar multituds o parar un cotxe en procés d'acceleració sense necessitat de destruir-lo. Quants es van veure sotmesos a l'efecte del ADS, segons ell, van sentir la urgència de fugir de la calor.

Rússia crida a investigar a fons les violacions de drets humans a Líbia per part de l'OTAN


El Ministeri rus d'Afers Estrangers va cridar ahir a fer "una investigació exhaustiva" de les violacions de drets humans que l'OTAN i els rebels van cometre a Líbia i que es recullen en un informe presentat recentment a l'ONU: "Les dades contingudes en l'informe són testimoni eloqüent de que cal continuar una investigació internacional coherent de les violacions de drets humans a Líbia, amb l'activa participació de l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Navi Pillay, i de l'entitat que ella encapçala", consta en un comunicat d'Exteriors.

Els bombardejos de l'OTAN a Líbia van causar 60 víctimes civils i 55 ferits durant el conflicte de 2011, segons es desprèn de l'informe que la Comissió Internacional per a la Recerca a Líbia presentar divendres passat al Consell dels Drets Humans de l'ONU.

La cancelleria russa destaca que aquestes dades "es contradiuen clarament amb les anteriors declaracions del secretari general de l'Aliança, Anders Fogh Rasmussen, sobre l'absència de 'víctimes confirmades' entre civils".

Paral·lelament a les accions il·legals dels gaddafistes, l'informe denuncia "importants violacions de drets humans per part dels rebels", en particular, la matança d'uns 80 partidaris de Muammar Gaddafi en un hotel de Sirte i la destrucció de gairebé tots els edificis residencials i administratius en aquesta ciutat.

Experts internacionals van registrar també múltiples desaparicions, tortures i execucions extrajudicials de gaddafistes, presumptes mercenaris i representants de minories ètniques a Líbia -especialment negres subsaharians-, fets que podrien qualificar com a delictes de guerra segons la Comissió.

La cancelleria russa defineix com "preocupant" la conclusió que el nou Govern de Líbia rebutja investigar els crims denunciats i que cap dels "rebels" va ser sotmès al judici fins ara.

Un altre motiu per inquietud és que les presons a Líbia es van veure sostretes del marc legislatiu nacional i romanen controlades avui per milícies locals.

"Partim de que totes les accions il·legals, incloses les violacions de drets humans per part de l'OTAN, han de ser objecte d'una investigació exhaustiva i que els culpables han de ser sancionats", assenyala el comunicat.

Lavrov alerta amb la manipulació de les resolucions del CS de l'ONU sobre la 'primavera àrab'


En intervenir aquest dilluns en un debat sobre el Pròxim Orient, Lavrov va assenyalar que als reunits a la sala els interessa sobretot l'aspecte internacional de la 'primavera àrab' i ha subratllat que els objectius "no poden aconseguir-se induint a l'engany a la comunitat internacional i manipulant les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU".

Ha destacat que "organitzacions o països que accepten complir un mandat del Consell (...) han de retre plenes comptes de la seva actuació". "L'anterior es refereix també a l'Aliança de l'Atlàntic Nord (OTAN) que es va oferir per garantir una zona d'exclusió aèria sobre Líbia però, en rigor, es va dedicar als bombardejos en massa", ha afegit.

Va qualificar de "deplorable" el fet que encara estan per investigar les dades sobre víctimes civils d'aquests bombardejos. Va censurar qualsevol intent d'intervenció forana amb ús de basta força militar, ja que "incrementa l'amenaça de la propagació il·legal d'armes i, com a conseqüència, genera riscos d'una desestabilització regional".

També va prevenir d'usar la "primavera àrab" com a pretext per debilitar l'atenció cap al problema palestí, va manifestar la preocupació pel recent intercanvi d'atacs entre Israel i la franja de Gaza i va suggerir que el Quartet internacional per al Pròxim Orient "passi a treballar regularment i es dediqui a establir les condicions per continuar contactes directes entre els palestins i els israelians, amb vista a una negociació a plena escala".

Segon rescat a Grècia després de la condonació d'un 75% del deute

El total del segon rescat a Grècia, un paquet de 130.000 milions d'euros, se signarà aquesta setmana, va assegurar el ministre neoliberal alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, de la CDU (PP europeu). El govern de Goldman Sachs a Atenes va anunciar divendres que la gran majoria dels seus creditors privats -banca francesa, alemanya i britànica sobretot- va acceptar perdre gairebé el 75% del seu deute, en la major reestructuració de bons de la història de la banca.

Segons el ministeri de Finances, els creditors privats de gairebé un 85% de deute regida per legislació grega acceptar participar en el bescanvi, el que els suposarà l'acceptació d'una lleva del 53,5% i una pèrdua real de prop del 75%.

Això assegura la recepció de les ajudes de la UE, a canvi d'una reestructuració de l'economia que ha portat els grecs al suïcidi, la misèria i la fam ja que aquestes ajudes serviran perquè Grècia pagui a aquests mateixos bancs els crèdits per les armes que va adquirir el 2010 i 2011 als seus mateixos creditors: RU, França i Alemanya.

El ministre neoliberal alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, principal usurer de Grècia i factor de l'acord, va dir: "No hi ha dubtes sobre els fons", a l'arribar a Brussel·les per a una reunió de ministres de Finances de la zona euro.

Atenes va complir amb les "condicions necessàries" per rebre el segon paquet de rescat per 130.000 milions d'euros, pendent des de l'octubre, va dir el divendres el cap de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, després d'anunciar-la inèdita operació de canvi de deute grec.

Valderas: "IU va ser la primera força que demanà una comissió pels ERO"

El candidat d'IULV-CA a la Presidència de la Junta d'Andalusia, Diego Valderas, insisteix que IU "sempre ha tingut el perfil més alt" per anar en contra de la corrupció en el cas dels expedients de regulació d'ocupació (ERO), ja que va ser "la primera força" política que va demanar una comissió d'investigació. De la mateixa manera, ha assegurat que "netejarà" el palau de San Telmo si és la força determinant després de les eleccions del 25 de març. Cayo Lara: La "pregunta del milió per als andalusos és decidir entre seguidisme o rebel·lia".

En declaracions aquest dilluns als periodistes a Bollullos del Condado (Huelva) abans d'iniciar un repartiment de propaganda electoral al mercat de la localitat, Valderas ha remarcat que IU va ser "la primera força a dir que peti qui peti fins al final, en la via penal i política", indicant a més que" els altres van venir darrere".

En aquesta línia, el candidat d'IU ha manifestat el quart dia de campanya electoral que si IU és una força política determinant al Parlament "aixecarem catifes, netejarem la casa i farem el fonamental per tenir un palau de San Telmo de vidre".

Aixecarem catifes

No obstant, ha insistit que "s'equivoca" aquell que pensi que IU "aixecarà les catifes per amagar les corrupcions de la Gürtel", ja que l'objectiu, per Valderas, és "aixecar-les totes per tenir un Parlament de vidre".

Cayo Lara: La "pregunta del milió per als andalusos és decidir entre seguidisme o rebel·lia"

El Coordinador Federal d'IU, Cayo Lara, ha instat els andalusos a que triïn entre el "abisme" de la dreta i el "riu brau" que pot suposar l'esquerra per emprendre el camí del canvi en les eleccions autonòmiques del pròxim dia 25. En roda de premsa amb el coordinador de la coalició a Andalusia i candidat a la Presidència de la Junta, Diego Valderas, Lara va subratllar que és "una obvietat" que els andalusos volen canviar, però que es troben en una "cruïlla" a l'hora de triar una direcció. "O es canvia cap a la dreta, que és canviar cap a l'abisme, o cap a l'esquerra, que pot ser el riu d'aigües braves, però és l'única sortida per retrobar-se amb l'estat social de dret", ha emfatitzat el responsable d'IU.

Cayo Lara ha desenvolupat, durant el divendres i el dissabte, dos dies d'intensa activitat política a Andalusia. El divendres dia 9, va visitar la província de Jaén. A la capital hi va haver una roda de premsa al matí i dos actes públics, a Andújar i Linares. Dissabte, dia 10, hi va haver dos actes públics, a Almeria i a Granada.

El també diputat d'IU al Congrés ha recordat als andalusos que "s'estan jugant molt més que una campanya". Així, "la pregunta del milió per als andalusos és decidir entre seguidisme o rebel·lia", i ha recordat que el seguidisme ha portat a la comunitat al "deteriorament" en què està i suposaria ratificar les polítiques del Govern de Mariano Rajoy, i "porten tres mesos destruint ocupació i han anunciat 630.000 desocupats més per aquest any", alguna cosa que a més va criticar que no es digués durant la campanya electoral.

Lara va insistir en el compromís d'Esquerra Unida amb la ciutadania, per "una ocupació digna" i això, juntament amb la defensa dels drets i davant les retallades, s'aconsegueix amb polítiques d'esquerres de veritat, davant de les que han aplicat PP i PSOE. "Entenc que els desencantats amb el PSOE pensin en votar el PP encara que no creguin que hagi de ser millor, però que ens provin a nosaltres. Si no agrada el que fem que ens llevin a les urnes, però que provin a veure com es pot sortir de la crisi per l'esquerra, com es pot perseguir el frau fiscal, eliminar la reforma laboral i recuperar els drets de la classe treballadora. Perquè la recessió al nostre país és filla de les retallades que han aplicat tant PP i PSOE i per contra IU invertirà en crear llocs de treball".

Lara va manifestar que el PP "utilitza la crisi per reduir-els serveis públics i regalar als empresaris perquè facin negoci". Pel dirigent federal IU és la garantia de transparència que necessita la Junta d'Andalusia "perquè entrarem a aixecar les catifes i treure els ERO però impedirem que s'amaguin els Gürtel. Nosaltres posarem catifes transparents, ètiques i d'honradesa i decència. Esquerra Unida va a impedir que el PP tingui majoria absoluta, perquè si Arenas governa legitimarà les polítiques de retallades de Rajoy. Els andalusos tenen la capacitat de decidir si volen més del mateix, anar a 'Guatepeor' o el canvi rebel i la defensa dels seus drets, que és el que representa IU".

Recurs conjunt per les sancions de Puig per manifestar-se contra PxC

Més de cent persones van ser multades pels Mossos de Puig acusades de "desobediència a l'autoritat" després de prendre part en una mobilització contra una concentració del partit nazi el proppassat 2 d'octubre, però Puig i CiU sempre estan per a la defensa dels seus. 15 persones han presentat aquest dilluns un recurs conjunt al Departament d'Interior de Felip Puig contra les sancions que se'ls van imposar després de participar en una manifestació contra la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) el proppassat 2 d'octubre al centre de Barcelona. En total, Interior va obrir un expedient sancionador contra 115 persones amb multes de 200 euros per la "desobediència dels mandats de l'autoritat". Una multa, quatre plats de llobarro per nostramo!

El diumenge 2 d'octubre, PxC va convocar una moblització a la plaça Sant Jaume de la capital catalana que va reunir tot just 150 persones. Per variar, el president de la formació ultra, Josep Anglada, va atacar els migrats. A la mateixa hora, més d'un miler de persones van participar en una manifestació antifeixista contra el partit ultra, que també va acabar a Sant Jaume. Les dues marxes van coincidir, però no hi va haver incidents. Malgrat tot, agents dels Mossos d'Esquadra van retenir i identificar els participants a la segona mobilització i van detenir-ne dos.

L'expedient d'Interior exposa que els manifestants "van impedir la normal circulació tant dels vehicles particulars com dels serveis públics, pel que va ser necessari que la Guàrdia Urbana tallés la circulació, i es van haver de desviar diferents línies d'autobusos". Els agents policials afegeixen que la infracció que es va cometre va ser una falta de desobediència, perquè ells haurien demanat als manifestants que aturessin immediatament la protesta perquè no havia estat comunicada, però no se'ls va fer cas. El resum, però, és que mentre els simpatitzants de PxC van poder manifestar-se sense cap conseqüència, els qui van fer-ho en contra seran sancionats si s'atén la voluntat d'Interior.

El PP-CiU, Bancaja, Caixa Catalunya, BBVA, Laietana, Penedès, CAM, Banc Sabadell, Banc Popular i les Illes Caiman

Ara fa uns dies directe!cat va denunciar que La Caixa havia utilitzat els estalvis dels seus clients per emetre participacions preferents des d’una empresa domiciliada al paradís fiscal britànic de les Illes Caiman, per un import de 3.000 milions d’euros. Ara s'ha sabut, gràcies a la feina del diputat republicà Pere Aragonés, que 3.500 milions més d’altres entitats també van ser emesos des d’aquestes paradisíaques illes on s'acumulen els botins dels lladres espanyols. Bancaja, Caixa Catalunya, BBVA, Caixa Laietana, Catalunya, Penedès, CAM, Banc Sabadell i Banc Popular són algunes de les entitats que han operat via aquest paradís fiscal. L'assumpte, com la resta del que passa a Espanya, és un pou de corrupció i silenci còmplice. Foto: Macià Alavedra (cas Pretòria) amb la seva dona, Doris Malfeito, gran expert de CiU en tripijocs de blanqueig a les Caiman.

Totes aquestes emissions van ser autoritzades per la Comissió Nacional del Mercats de Valors (CNMV) i la majoria d’empreses domiciliades a les Illes Caiman consten d’un capital social irrisori, com el cas de la Caixa de Ahorros del Monte de Huelva y Sevilla amb una empresa denominada El Monte International Capital Limited amb un capital de 2.000 dòlars i va emetre una emissió de 130 milions d’euros de participacions preferents, és a dir 2.000 dòlars per respondre d’unes inversions 150.000 vegades superiors.

Amnistia fiscal dels feixistes als amics per especular en paradisos fiscals


Com és que a partir del 2002, en plena majoria absoluta del Partit Popular, primer amb la llei 44/2002, i després amb la llei 19/2003, es va promoure una amnistia fiscal d’aquestes entitats i es va permetre que un producte altament tòxic com les participacions preferents pogués computar com a capital bàsic de les entitats financeres?

És la pregunta que es fa Pere Aragonès amb totes aquestes dades a la mà, i n’afegeix dues més:

Va valorar la CNMV el fet que les societats emissores estiguessin registrades en un paradís fiscal per autoritzar la seva comercialització? Va notificar la CNMV a l’Agència Tributària aquest fet per tal de mirar si hi havia alguna irregularitat?

Com a resposta el silenci, com a resultat quasi un milió de persones afectades a tot l’Estat amb els seus estalvis captats amb enganys retinguts pel sistema bancari i amb la complicitat dels reguladors tant el Banc d’Espanya com la CNMV.

Al silenci dels reguladors estatals cal afegir el silenci de la Conselleria d’Economia i Finances i de l’Oficina de Consum de la Generalitat de Catalunya, que contesten que ja diran alguna cosa. Tant sols l’oficina del Síndic de Greuges ens ha comunicat l’obertura d’un expedient d’ofici per estudiar les moltes denuncies presentades pels afectats.

Alavedra va invertir 33 milions d'euros a les Illes Caiman a través de la seva dona

Un informe de la delegació de Catalunya de l'Agència Tributària signat el 23 de març-incorporat al sumari del «cas Pretòria» - detalla les inversions que suposadament hauria realitzat a les Illes Caiman Macià Alavedra (CiU), ex alt càrrec de la Generalitat en temps de Jordi Pujol.

En l'escrit, Hisenda analitza la documentació intervinguda al domicili del polític ia la seu de l'empresa Versabitur (participada al 50% amb la seva dona, Doris Malfeito) i conclou que Alavedra va invertir abans de 2001 quatre milions d'euros (3,3 milions d'euros al canvi actual), presumiblement a través de la seva dona, en un fons d'inversió de les Illes Caiman.

Aquesta activitat s'hauria realitzat, sempre segons l'informe tributari, valent-se de l'entitat de serveis financers Premier Fund. La inversió s'hauria mantingut almenys fins al maig de 2003, quan el valor d'aquests fons ja s'hauria depreciat fins als $ 2.219.659 (1,8 milions d'euros).

Hisenda reconeix que ignora si aquesta inversió «va ser o no reemborsada» amb posterioritat «i, en cas positiu, quin va ser el destí dels fons obtinguts». L'Agència Tributària va analitzar les declaracions realitzades pel matrimoni de l'Impost de Patrimoni fins a 2007 per comprovar si havien inclòs aquestes inversions. La conclusió és negativa.

Alavedra està imputat amb altres alts càrrecs de CiU i PSC en diversos casos de corrupció en procés d'investigació, com el cas Pretòria.

Antifrau investiga Francesc Baltasar i Imma Mayol

L’Oficina Antifrau ha obert una investigació sobre els excàrrecs de Medi Ambient en l'etapa d'ICV, entre els quals figuren l’exconseller Francesc Baltasar (foto) i l’extinent d’alcalde a Barcelona, Imma Mayol, que treballen per Agbar -la màfia de l'aigua- de forma directa o indirecta. L’objectiu d’Antifrau és determinar si aquesta relació professional es deu a favors fets pels implicats durant la seva època al Govern tripartit. Segons publica avui El Mundo, Antifrau ha demanat al mateix rotatiu informació relacionada amb aquests fets. Qui signa la petició és el director d’anàlisi de l’Oficina, Carles Quílez.

L'executiu tripartit de Montilla, durant el mandat que implica els investigats, va adjudicar projectes per valor de 182 milions d’euros a l’empresa. Després que aquests deixessin la seva responsabilitat al Govern, tots hi han acabat treballant directa o indirectament. Francesc Baltasar ofereix a través d’una empresa d’assessoria ajuda a la firma de serveis d’aigua, malgrat que no hi està en nòmina. L’exsecterari general de Medi Ambient, Eduard Pallejà (ICV), també assessora l’empresa des d’una consultora (KM2-knowledge).

Les persones més vinculades amb Agbar són l’extinent d’alcalde a Barcelona, Imma Mayol (ICV), i l’exdirectora de serveis de Medi Ambient, Elisenda Rius (ICV). Mayol treballa per la divisió d’Agbar a les Balears i Rius s’ha convertit en directora de recursos humans de la companyia condemnada per una sentència que afirma l'il.legalitat del contracte a Barcelona i que des del govern CiU-PP vol quedar-se l'ATL -ara pública- a preu de saldo i privatitzar un servei fonamental.

La salut dels treballadors en perill per la reforma laboral

La Federació d'Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) ha demanat aquest dilluns la derogació de la reforma laboral perquè considera que té, entre molts efectes negatius, un de molt significatiu per a la salut dels treballadors, que treballaran malalts per por a ser acomiadats. Després de les queixes i el comunicat conjunt que van realitzar tots els col.legis de metges d'Espanya contra les retallades que es donen en sanitat, ara se suma una altra veu de protesta en contra de la reforma laboral neofeixista aprovada pel PP i CiU la setmana passada.

En concret, aquesta federació es refereix a l'article que permet l'acomiadament "per causes objectives" a aquells treballadors que tinguin absències entre el 20 al 25% de la jornada laboral, percentatge en el qual s'inclouen les baixes per malaltia comuna que hauran de ser inferiors a 20 dies, sense tenir en compte la taxa d'absentisme de l'empresa.

Segons ells, el que va a aconseguir aquesta iniciativa és disminuir el nombre de baixes per malaltia alguna cosa que afectarà tant el treballador com a l'empresa. Destaquen que sobretot es donarà en processos de malaltia aguda. El problema que destaquen és que com les malalties no van a disminuir, "es produirà amb freqüència el fet que persones que estan malaltes continuessin treballant amb els efectes que això comporta".

Les conseqüències que es desprenen d'aquest raonament és que disminuirà la capacitat de treball, amb problemes de baixada del rendiment i la qualitat de la producció.

Hi haurà un major número d'accidents laborals


Els accidents laborals augmentaran, ja que els treballadors amb "les seves capacitats físiques disminuïdes tenen una major propensió a patir accidents" durant l'horari de treball. Els morts en carretera-entre els quals hi ha treballadors lògicament-ja han augmentat a Catalunya un 30%-després de 10 anys de descens fins d'un 60% - a partir de les "mesures" irracionals i cara al benefici dels seus socis del conseller d 'Interior Felip Puig, com l'augment dels límits de velocitat.

Asseguren que també es donarà un augment dels treballadors que pateixin malalties infectocontagioses el que "serà un risc per a la propagació de les mateixes en l'entorn laboral". A més, assenyalen que les persones que treballen de cara al públic "es convertiran en un focus de disseminació i contagi de la malaltia".

També destaquen que suposa una "pèrdua de drets dels treballadors" i directament asseguren que "impliquen un risc per a la salut dels treballadors i per al conjunt de la població d'una manera indirecta".

A la reforma laboral amb més retallades als drets del treballador li han plogut les crítiques. Els sindicats ja han anunciat la vaga que se celebrarà el proper dia 29 de març en contra de les mesures que ha adoptat el govern conservador pel que fa als drets laborals.

Manifestacions al Marroc en pro de les reformes silenciades per la premsa otanista

Els manifestants van sortir una altra vegada el diumenge als carrers del Marroc per reclamar més reformes i mesures en contra de la corrupció sense que els mitjans a sou de l'OTAN es facin ressò. Les manifestacions es van celebrar als carrers de Rabat, la capital marroquina i també en altres ciutats del país nord-africà. Els manifestants van criticar la virulència amb què el Govern reprimeix les manifestacions pacífiques. Així mateix, van demanar la posada en llibertat dels presoners empresonats des de l'inici del moviment de protesta, el 20 de febrer de 2011, i en vaga de fam.

Fa un any que, malgrat les reformes anunciades per l'amo del país, Mohammad VI, al poder des de 1999 a la mort del seu pare, i corejades per la propaganda monàrquica europea, Marroc ha estat gairebé cada setmana escenari de manifestacions populars.

La nova constitució atorga més poder al primer ministre, però el rei -alhora cap de l'Islam a la nació- té dret de veto per a la major part de les decisions governamentals. La nació demana canvis encara més profunds i una veritable resposta a la corrupció i a la desocupació.

IU pot ser la clau per una política d'esquerres a Andalusia i Astúries

La campanya electoral ja ha començat a Astúries i Andalusia i la recent enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) preveu que IU pot ser decisiva em ambdues comunitats. Segons la citada enquesta, el PP guanyaria les eleccions autonòmiques del 25 de març a Andalusia, però no té assegurada la majoria absoluta. Mentre a Astúries s’imposaria el PSOE i el que sortiria derrotat seria el ‘Foro’ de Francisco Álvarez Cascos, que perdria entre 5 i 6 diputats.

A Andalusia, l’etern candidat del PP, Javier Arenas, aconseguiria el 44,9% dels vots, i el candidat del PSOE, José Griñán, el 37,7%. Si el pronòstic es confirma, el PP tindria entre 54 i 55 escons —la majoria absoluta són 55— i el PSOE es quedaria en 44-46 (ara en té 56).

En el cas d’IU, la formació d’esquerres passaria dels 6 diputats actuals a tenir-ne entre 9 i 10, amb un 9,8% dels vots. UPyD i el Partit Andalusista quedarien sense representació parlamentària.

Si es complissin aquestes previsions, un acord entre PSOE i IU a Andalusia arrabassaria la presidència de la Junta a Arenas.
D’altra banda, a Astúries el PSOE guanyaria les eleccions amb 14 escons i un 28,2% dels vots, però hauria de pactar amb IU per obtenir la majoria al Parlament, situada en 23 escons dels 45 totals.

El ‘Foro Asturias’ de Cascos s’enfonsaria després de mig any de govern, passant de 16 a 10-11 escons. Mentre el PP només augmentaria entre 1 i 2 parlamentaris dels 10 actuals.

IU és la formació que més creixeria a Astúries en aquestes eleccions: passaria de 4 a 7 escons en obtenir el 14,5% dels vots.

Ara bé UPyD, amb una previsió de 2 diputats, podria donar la nota si la suma de PSOE i IU només arriba als 21 escons, a dos de la majoria absoluta.

Iglesias (candidat d’Izquierda Xunida a Astúries): “Som l’alternativa a tot”

El candidat d’Izquierda Xunida, Jesús Iglesias, ha declarat en un acte públic que "la dreta és letal” en el govern espanyol, però “també la seva altra marca a Astúries" en al·lusió a ‘Foro’. Per a Iglesias, aquesta formació, amb Francisco Álvarez-Cascos com a president, "ha demostrat la incapacitat de la dreta per a governar Astúries", cosa que ha qualificat de "lògica" dons "la dreta mai va pensar que governaria" i per tant "no té un projecte per aquesta comunitat autònoma".

Per al candidat d’IU, aquests mesos de govern de ‘Foro Asturias’ han estat "de paràlisi que ha contribuït a agreujar la crisi econòmica i social" i ha afegit que han estat mesos "d’assetjament i enderrocament d’iniciatives positives de governs anteriors" i marcats per "una total absència d’activitat".

Iglesias, per tant, presenta la candidatura d’IU com “l’alternativa a tot” i deixa fora al PSOE que, segons ha dit, "pot discrepar de manera puntual d’algunes de les decisions del Govern de Rajoy, però en el fons comparteix el model econòmic". Sobre això ha afegit que el PSOE "entra en la lògica de l’objectiu del dèficit, entra en la lògica de les retallades com Zapatero en el govern ens va demostrar”.

“L’alternativa” està en IU que, ha dit, "es declara insubmisa" front a les exigències dels mercats i no accepta l’objectiu de dèficit de l’1,5% per Astúries perquè segueix defensant "una sanitat pública i educació de qualitat" així com unes prestacions socials "cada vegada més necessàries" davant la crisi.

Sobre l’objectiu de dèficit, Iglesias ha assegurat que allò "fonamental" en aquest moment és "resistir-se a les exigències del Govern de la nació, ja que fa una distribució dels objectius de dèficit que afavoreixen" a l’administració central.

Diego Valderas (Candidat d’IU Los Verdes-Convocatoria por Andalucía): “Donarem el canvi per l’esquerra”


El candidat d’IULV-CA a la Presidència de la Junta d’Andalusia, Diego Valderas, aposta de cara a les pròximes eleccions autonòmiques per "una Andalusia indomable" davant l’Estat, per les polítiques de retallades, i també en el carrer, tant en la manifestació d’ahir diumenge, com el dia 25 a les urnes com el dia 29 en la vaga general, dies en els quals els andalusos “s’han d’alçar”.

Valderas ha volgut destacar el compromís de la coalició d’esquerres amb els andalusos, indicant a més que "una Andalusia indomable s’ha de sumar al bon resultat" d’IU a nivell nacional.

Valderas s’ha marcat dos grans objectius: "assolir un nou temps polític de neteja i trencar amb la corrupció i l’ amiguisme perquè hi ha altres formes de fer les coses, i preservar el que ens queda de la Constitució". El candidat ha conclòs que si la ciutadania vol “IU donarà a Andalusia el canvi per l’esquerra i amb polítiques alternatives que no claudiquin a ningú.”

Vuit sicaris de la CEOE per cada alliberat sindical i amb diners públics

Les empreses privades espanyoles tenen a 35.000 persones que es dediquen a defensar els seus interessos a jornada completa a través de l'estructura de la CEOE. Comparativament, els empleats compten amb una defensa ínfima, ja que la representació sindical és molt menor: 4.200 alliberats sindicals -un per cada vuit mercenaris- lluiten pels drets dels treballadors en les empreses, i a més els empresaris paguen amb diners que els seus governs feixistes roben del pressupost públic.

Són comptes de la pròpia organització d'empresaris nazis, que impliquen que el bàndol sindical compta amb un alliberat a temps complet per cada vuit sicaris subvencionats per la màfia empresarial.

En el cas dels alliberats sindicals, el sou el paguen les empreses privades, mentre que les retribucions dels empleats de la patronal surten en part de les quotes empresarials, però sobretot de les subvencions públiques, que són la principal font d'ingressos de la CEOE mentre el feixisme ofega en la misèria als treballadors.

El "formigó intel·ligent" de l'Iran inquieta EUA

Mentre el règim d'Israel i Estats Units amenacen amb atacar militarment l'Iran, amb el pretext de frenar les seves activitats nuclears, les autoritats de la Casa Blanca estan molt preocupades pel "formigó intel ligent" que protegeix les instal·lacions nuclears iranianes. D'acord amb un informe del lloc web Aggravate Research, aquest formigó, que es fabrica a l'Iran, és resistent a les bombes anti-búnquer (búnquer buster) dels Estats Units.

El lloc web precisa que l'Iran, geogràficament situat en una zona sísmica, utilitza el denominat "formigons d'ultra-alt rendiment (UHPC, per les sigles en anglès)" -un dels materials de construcció més durs i més rígids en el món- en la construcció de les seves instal.lacions nuclears.

"A diferència del formigó normal, el UHPC fet a l'Iran conté pols de quars i fibres especials, que el converteix en" un formigó d'alt rendiment i capaç de suportar una major pressió amb major rigidesa", va assenyalar l'article.

Gràcies a la combinació, el formigó de fabricació iraniana és un excel·lent material de construcció per a usos pacífics, que fa més segurs ponts, preses, túnels, a més d'augmentar la resistència de les canonades d'aigües residuals.

L'article explica que igual que qualsevol altra tecnologia, el conegut com "formigó intel · ligent" té doble ús, a més de llocs de treball pacífics pot tenir funcions militars, com blindar les instal·lacions subterrànies davant els bombardejos, fet que ha provocat la preocupació nord-americana.

El passat 26 de gener, el cap del Departament de Defensa dels EUA (el Pentàgon), Lleó Panetta, va dir al diari The Wall Street Journal que els Estats Units s'ha d'esforçar per millorar la potència de les seves bombes anti-búnquer.

PP, PSOE i CiU -els partits feixistes espanyols- censuren les preguntes sobre la Monarquia

S'han acabat les preguntes sobre la Casa Reial al Congrés dels Diputats. Els tres partits feixistes que sustenten el règim monàrquic-franquista -PP, PSOE i CiU- van acordar en una reunió secreta que, a partir d'ara, qualsevol qüestió relacionada amb una altra institució que no sigui el Govern, com la Monarquia, serà rebutjada.

L'acord es va assolir el passat dimarts en una reunió de tots els integrants de la Mesa del Congrés impulsada pel reaccionari aristòcrata de braguetazo Jesús Posada (PP). El president de la Cambra Baixa va proposar la creació d'un protocol específic en què es marcaran els criteris a tenir en compte per acceptar o no preguntes sobre la Casa del Rei.

De tal manera, es vetarà qualsevol pregunta relacionada amb la Monarquia o la casa reial, per molt greu que sigui l'assumpte que s'estigui tractant. Un nou blindatge polític a la impunitat criminal de què gaudeix la Casa Reial en aquest estat que es publicita democràtic entre feixistes i ignorants, però on el poder judicial, els mitjans d'informació i ales eleccions parlamentàries són una farsa corrupta al servei i sotmesa a la monarquia i les seves clienteles franquistes, amb una situació privilegiada completament dictatorial i totalitària.

La iniciativa va comptar amb el suport de tots els representants de la Mesa: Celia Villalobos, Dolors Montserrat, Ignacio Gil Lázaro i Santiago Cervera del PP; María del Carmen Silva, Jaime Javier Barrero i Teresa Cunillera del PSOE, i Jordi Jané de CiU. És a dir, com tantes altres vegades, els partits de la dreta feixista espanyola uneixen les seves forces per apuntalar i consolidar aquell "lligat i ben lligat" que Franco va deixar per herència.

En aquesta mateixa reunió, a més, es va decidir rebutjar 26 de 39 preguntes d'ERC sobre el cop d'Estat, ja que la majoria d'elles tenien a veure amb l'actitud falsejada i colpista del rei durant la jornada del 23 de febrer de 1981.

Tant Esquerra Republicana com Esquerra Unida van decidir presentar una bateria de preguntes relacionades amb la Casa Reial després d'una informació del diari alemany Der Spiegel en què es parlava de "comprensió" per part del rei Joan Carles amb els colpistes. Davant el rebuig de la Mesa, L'Esquerra Plural de Cayo Lara ha decidit enviar aquestes qüestions directament a La Zarzuela.

El PP compra 772 camions militars per més de 149 milions d'euros

El Govern de Rajoy ha autoritzat al Consell de Ministres celebrat aquest divendres la compra de 772 camions lleugers tot terreny militars de 1.500 kg de càrrega útil per 149 milions d'euros, sense IVA, davant la "necessitat de renovar, actualitzar i completar les plantilles de vehicles de transport".

L'adquisició d'aquests vehicles de transport ha estat inclosa així en el Pla Anual de Contractació Centralitzada del Ministeri de Defensa per al'any 2012. La contractació dependrà de la Junta de Contractació del Ministeri de Defensa, i es durà a terme mitjançant un acord marc amb un termini de vigència previst de quatre anys, prorrogable per dos anys addicionals i que té per objecte la selecció de l'empresa o empreses, així com l'establiment de les condicions generals que regiran els contractes derivats.

Atès que l'execució es realitzarà a través dels contractes derivats, el present acord marc no precisa finançament. En el seu moment, els contractes seran finançats amb els crèdits pressupostaris que corresponguin, per un termini de sis anys.

Aquest tipus de camió, emprat per les unitats lleugeres de la Força, està dissenyat per al seu ús en terrenys difícils (muntanyencs, urbans, selva, costaners, sorrencs, etcètera), facilita la funció de comandament i control, el transport de personal i material, i serveix de plataforma per als sistemes d'armes.

Les unitats lleugeres de la Força estan capacitades per desenvolupar operacions militars en conflictes de mitjana i baixa intensitat i en missions de pau, pel que són altes les possibilitats que aquests vehicles es vegin exposats al foc enemic d'armes lleugeres, morters, artilleria, mines i artefactes explosius improvisats. Aquests camions disposen de les condicions de seguretat i protecció adequades.

Erik el Belga: El Vaticà venia talles i quadres i fingia robatoris

Erik el Belga, el major lladre del segle XX explica el contexte de corrupció eclesiàstica en que es movia per aconseguir obres sacres i històriques a preus de saldo, aprofitant-se de la corrupció i impunitat del clergat: "El Vaticà venia talles i quadres i fingia robatoris". Quants cops ha donat? Uns 600 assalts a museus, col·leccionistes, antiquaris, ermites, esglésies...

On?
Per Espanya i tot Europa.

Quantes obres d'art s'ha dut?
Més de 6.000 obres: retaules, talles, tapissos, quadres, orfebreria, llibres...

Per valor de ...
Milers de milions d'euros! Algunes peces tenien un incalculable valor.

Què peça va cotitzar millor?
Vaig vendre el retaule d'Aralar (Navarra) per cent milions de pessetes de 1976.

Qui se'l va quedar?
Un milionari col·leccionista mexicà. He robat sempre per encàrrec de col·leccionistes encapritxats.

Ha estat el major lladre del segle XX?
Demostrat. El certifica la policia.

Per què es va venir a Espanya?
Hi ha moltíssim art sacre, i el clergat espanyol, en els anys setanta, el venia a baix preu.

Els capellans li venien lo de les seves esglésies?
Així és. Vaig robar poques esglésies: no calia.

És una acusació greu.
El Vaticà va voler desprendre's de l'excés de sants a les esglésies catòliques: una manera era vendre talles i quadres... i fingir robatoris.

I per què els hi venien a vostè?
Jo tenia competidors, però pagava millor. A més, jo garantia la seva sortida a l'estranger, evitant l'escàndol de veure les peces a la botiga d'antiguitats de la cantonada.

Quant pagava?
Una pista: vaig pagar 50.000 pessetes a un rector per una peça de la seva església ... que després revendre per 400.000 francs belgues.

Recordim alguna altra transacció.
Un altre capellà, a Tortosa, em va facilitar el robatori d'un retaule d'una ermita privada: el vaig vendre per onze milions de pessetes.

Expliqui algun robatori espectacular.
Vaig assaltà el monestir de Yuste, on va morir l'emperador Carles V: em vaig endur tot, espases..., inclòs un Bosco! Ah, de pas retocé amb la meva xicota al llit de l'emperador.

No
Sí, la meva vida ha estat emocionant, ho he passat molt bé. La vida legal és tan avorrida...

Des de quan porta vida legal?
El 1982 em vaig deixar detenir a Barcelona per negociar amb el fiscal i quedar net.

I va funcionar?
El cap de policia, De la Puente, em va torturar. No vaig cantar. Els meus homes, fora, van cremar la cadira de Sant Ramon, del segle XII (robada al monestir de Roda d'Isàvena), i li van enviar les cendres al ministre de Cultura...

Va reaccionar l'Estat espanyol?
Es va perdre ocasió de recuperar més peces... Però sí, al final vam poder negociar: vaig col·laborar en la recuperació de mil peces artístiques... I vaig quedar en llibertat els 36 mesos!

No es penedeix avui dels seus robatoris?
No. He gaudit tant! Robar diners no té encant, però art... M'enamorava de cada obra d'art que robava! Me les hagués quedat totes, eren meravelles!

Li feia mal vendre?
He dormit amb moltes verges gòtiques, talles precioses, que gaudia tot sol mentre podia, abans de lliurar.

Però robar... ja sap: està malament.
Però si tots els grans museus són fills del lladronici! Prado, Louvre, British, Pèrgam... Sap que Franco es va quedar peces del pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago? Encara les posseeix la seva família! Miri: gràcies als meus robatoris, es va salvar molt art.

De què es van salvar aquestes obres?
Moltes peces estaven a punt de ser devorades per xilòfags: millor estan en col · leccions ben cuidades que en certs temples atrotinats. Quanta incúria a Espanya!

No està sent una mica cínic?
No! Vaig visitar fa un mes Parets de Nava (Navarra), per veure un bell retaule que al seu dia vaig robar i que vaig ajudar a tornar: el corc està pulveritzan-lo! És indignant!

Em va doldre que saquegés la arxiprestal de Morella, ciutat dels meus avantpassats ...
Sí, recordo un oli de Sassoferrato, una butlla i altres peces de Benet XIII, el papa Lluna, ¡magnífiques!, Un bàcul d'esmalt de Llemotges del segle XII... Un robatori fabulós.

I què ha estat d'aquell tresor?
¡Primer cop que em pregunten per això! Desastre de país... Es van recuperar algunes.

Què robatori va ser el més dificultós?
El del museu de Vilanova i la Geltrú, perquè la sortida era difícil: a un costat, caserna de Policia; a l'altre, Guàrdia Civil, de l'altra, estació de tren amb gent tot el temps ... Però va sortir bé: 30 quadres, un vaixell d'ivori...

Què peça voldria haver conservat?
Una pinta d'ivori del segle X, del monestir de Roda d'Isàvena, amb dibuixos egipcis. Una preciosa raresa.

¿S'ha quedat una mica per al seu gaudi?
Alguna coseta, sí...

Què li sembla la Gioconda trobada i restaurada al Museu del Prado?
Molt millor que la del Louvre per tots els conceptes: dibuix, pinzellada, fons ... És que, a sobre, la del Louvre, és falsa!

¡Què diu!
L'autèntica va ser robada el 1911. La policia va sospitar del jove Picasso...! El lladre anònim va tornar el quadre..., falsificat!

Llavors ... On és l'autèntic?
El gaudeix en la intimitat la família italiana Medinaceli, descendent de la família de La Gioconda, milionaris amb aquest caprichito.

¿Enyora els seus anys de lladre de pel·lícula?
Sempre he estat feliç ..., però aquella vida era fabulosa de veritat.