dimecres, 7 de setembre de 2011

Catalunya Ràdio demana disculpes pel to de la 'entrevista' de Manel Fuentes a Vicenç Navarro

L'emissora pública Catalunya Ràdio ha demanat disculpes, a través d'un comunicat, pel to en què s'ha desenvolupat l'entrevista que han mantingut aquest dimecres, durant l'emissió del programa El Matí de Catalunya Ràdio, el periodista Manel Fuentes i Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Foto C.A.: El professor Vicenç Navarro a la manifestació d'ahir contra la reforma constitucional.

"En 'El matí de Catalunya Ràdio' estem compromesos a mantenir el rigor i la professionalitat que ens caracteritza i, per això, lamentem i demanem disculpes, com ja hem fet durant el programa, als oients que s'hagin pogut sentir ofesos per la manera com s'ha desenvolupat l'entrevista d'avui amb el senyor Vicenç Navarro ", relata aquest comunicat.

"Just quan ha acabat el programa, Manel Fuentes s'ha posat en contacte amb ell (Vicenç Navarro) i estem treballant perquè aviat el puguem tornar a entrevistar, aquesta vegada en l'estudi", afegeix l'escrit.

Sembla que l'enfrontament entre els dos ve d'abans. Pel que sembla, Navarro ha criticat el passat mes de juliol la falta de "varietat ideològica" que, segons ell, té el programa dirigit per Fuentes. Arran d'aquest comentari, el periodista va convidar al catedràtic a intervenir en el seu espai amb la finalitat d'aclarir aquest punt però Navarro, però, va declinar la invitació.

La cronologia dels fets narrats en l'anterior paràgraf ha estat verbalitzada per ambdós protagonistes en directe. L'entrevista, al final, s'ha convertit més en un intercanvi de retrets que en un intercanvi assossegat d'opinions entre entrevistador i entrevistat. Navarro ha volgut aclarir que no va voler anar al programa de Manel Fuentes per ell no és qui ha d'estar present en el mateix, sinó "economistes d'esquerres que mai apareixen en el programa".

Austràlia eliminarà el «abans de Crist» (AC) i «després de Crist» (DC) dels textos escolars

Austràlia ha decidit assumir que el "abans de Crist" i "després de Crist", és una definició acientífica, ahistòrica i absurda, ja que la pròpia Roma va declarar oficialment fa només 11 anys, que si hagués nascut el seu personatge de faula literària i segons les úniques dades existents, a l'evangeli segons Lluc, ho hauria fet entre l'any 7 o el 6 "abans de Crist". Herodes el gran morí el 4 ane (abans de la nostra era), després d'un eclipse de lluna citat per Flavio Josefo, i el cens es va proclamar l'any 7 ane. A més, el monjo Dionís 'l'Exigu' (foto), que va calcular aquesta data l'any 532, a l'Alta edat mitjana, no sabia àlgebra i es va deixar l'any zero. (Clicar a l'enllaç per accedir a un article sobre l'edat de Jesus o Jason segons les dades històriques en castellà).

No obstant això, amb el fanatisme habitual i ignorant les declaracions de la pròpia església catòlica, els cristians a Austràlia han expressat la seva "decepció i malestar" davant la decisió del Govern, liderat per la primera ministra d'Austràlia i líder del partit laborista, Julia Gillard, de eliminar la referència al naixement fals de Jesucrist en els canvis que faran als textos escolars. Els nous termes són BCE ("Abans de l'Era Comuna"), BP ("Abans d'aquesta") i CE ("Era comú").

Ja és comú entre els historiadors fer servir ane (abans de la nostra era) o dne (després de la nostra era).

Segons directives emanades des del Govern, s'eliminarà la terminologia BC (que en anglès s'usa per fer referència a "abans de Crist") i AC (que s'usa per indicar "després de Crist") i serà substituïda per una nomenclatura sense referència religiosa. Els nous termes són BCE ("Abans de l'Era Comuna"), BP ("Abans d'aquesta") i CE ("Era comú").

Segons informa The Sun Herald, un portaveu de l'Oficina Australiana d'Avaluació i Administració d'Informació del pla d'estudis ha indicat que els nous termes són cada vegada més un referent estàndard per a la representació de dates.

No obstant això els cristians ho veuen com 'un intent absurd d'esborrar qualsevol referència a Crist en la història de la humanitat' i acusen les autoritats d'Educació d'intentar "escombrar el cristianisme".

L'arquebisbe anglicà de Sydney, Peter Jensen -que òbviament no coneix els estudis sobre el seu "profeta", del propi Vaticà i els historiadors que ho vénen denunciant des d'Arnold Toynbee que ja ho va deixar clar fa mig segle-, va dir al diari local Daily Telegraph que aquesta iniciativa és un "intent intel.lectualment absurd per eliminar Crist de la història de la humanitat".

Joan Tardà: "ERC ha de superar l'actual estat de confusió"

Joan Tardà, exdiputat d'ERC al Congrés, afirmà ahir a Sírius que ERC -i l'independentisme català- estan "en un estat de confusió", en aquests moments, i que els diversos colectius que la formen haurien de treballar "per una renovada ERC, d'Esquerres, Republicana i Independentista, en comptes de culpabilitzar-se uns i altres d'un fracàs (el del tripartit) que -malgrat tots vam cometre errors- va tenir el principal punt feble en la dependència del PSC amb el PSOE, que va crear molt de malestar i contradiccions continuament dins el tripartit".

En una breu entrevista prèvia a la manifestació contra la reforma constitucional pactada per la dreta i que atempta directament a l'estat del benestar del espanyols, Joan Tardà aposta per una unió de l'esquerra catalana, un front per imposar a Madrid un nou model d'Estat, però, segons Tardà: "El problema segueix sent el PSC, que no està per la feina, jugant sempre a un discurs aquí i d'altre a Madrid, però fora sens dubte -i jo ho veig així encara- l'única alternativa forta davant l'actual situació".

Comentem la presència, a la capçalera de la manifestació contra la reforma constitucional, del conegut economista i professor de l'universitat, Vicenç Navarro, i en Joan Tardà no dubte en reconeixe la seva admiració per ell i ser un lector de tots els seus articles, publicats també a Sírius i a la Roigesfera -també hi ha que dir que en Joan és amic de Sírius al fb i ens manifestà sa simpatia per la nostre modesta feina que diu coneixer-, i ens comfia amb un ampli somriure: "M'ha ajudat molts cops -el professor Navarro-, amb els seus anàlisis, a preparar les meves intervencions parlamentàries! És magnífic!"

I ens acomiadem amb un Salut! i una broma: No li diguis a ningú!- ens diu.

Òndia, ciutadà Tardà: Algú ho havia de dir!

Joan Tardà i Coma

Joan Tardà i Coma (Barcelona, 1953) és Llicenciat en Filosofia i Lletres i catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes d'ensenyament secundari. Ha estat regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008. Ha destacat en la seva tasca parlamentària per les seves intervencions en català, cosa que l'enfrontaren sovint amb el president de la Cambra, Manuel Marín González, i per les propostes sobre la Llei de Memòria Històrica. El desembre de 2008 va protagonitzar una polèmica durant el Dia de la Constitució al cridar en un acte de les JERC "mort al Borbó", que era un crit popular de 1714 durant la Guerra de Successió, però que va ser utilitzat per la dreta per un violent i demagògic atac personal cap al diputat independentista.

Joan Tardà es considera "un dels últims comunistes que queda a ERC", segons declaracions a Sírius.

Inflexió denunciarà els especuladors del deute públic davant del TSJC

Enlloc de claudicar davant dels interessos dels mercats, Inflexió aposta perquè els causants de la crisi assumeixin les seves responsabilitats. Per això, Inflexió presentarà properament davant de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una denúncia contra els agents inversors que han difós falsos rumors sobre la solvència del tresor públic i la solidesa del conjunt de l’economia espanyola per lucrar-se amb la compra-venda de títols de deute de l’Estat i d’empreses cotitzades.

En aquest sentit, cal recordar que el Codi Penal espanyol estableix penes de 6 mesos a 2 anys de presó o multes de 2 a 24 mesos per a qui difongui dades econòmiques totalment o parcialment falses per tal d’obtenir-ne beneficis.

Els crims econòmics contra la humanitat, nova figura jurídica

El col·lectiu Inflexió aposta, doncs, per esgotar totes les vies legals possibles per perseguir judicialment els responsables de la crisi econòmica. A més, demandem el reconeixement de la nova figura jurídica dels crims econòmics contra la humanitat. Així, la Cort Penal Internacional disposaria d’instruments legals per perseguir aquells que, només amb finalitats lucratives, han abocat milions de persones a l’atur, a la pobresa o a abandonar les seves llars, amb les seves activitats especulatives, econòmiques i financeres.

ICV-EUiA insta PSC, CiU, PP i ERC a signar per la convocatòria d'un Referèndum per la Reforma Constitucional

Una delegació d'ICV-EUiA encapçalada pels diputats i diputades Jordi Miralles, Mercè Civit, l’ex senador Joan Josep Nuet, Joan Herrera, Dolors Camats, Laia Ortiz, Jaume Bosch, la portaveu al Congrés, Núria Buenaventura, i el president del grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, van assistir ahir a la tarda a la manifestació convocada per la Plataforma Prou Retallades per reclamar la consulta a la ciutadania respecte la reforma de la Constitució, sota el lema "Referèndum JA". Segons els organitzadors, la convocatòria va aplegar 20.000 persones.


Vídeo cedit per graciamon.tv. Precisament, el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va aprofitar ahir la compareixença dels senadors de designació autonòmica per instar a totes les forces polítiques catalanes amb representació a la Cambra Alta a votar a favor d'un Referèndum per la Reforma Constitucional. "Si volem podem garantir que hi hagi referèndum per evitar un marc de fractura democràtica", ha alertat el dirigent de la coalició que també ha lamentat que alguns sectors del PSOE i del PP "tinguin al·lèrgia a reformar la Constitució anquilosada en molts aspectes però en canvi consagrin les retallades".

"No és veritat que es tracti d'una reforma simple tal com diuen alguns", va dir Herrera i va advertir que els canvis que afecten a l'estat social i de dret "trenquen el consens constitucional" que es va produir el 1978 amb la participació de partits com el PSUC o CiU i que els seus representants d'avui han estat exclosos de la negociació. "És curiós com el 78 amb circumstàncies difícils es va arribar a un consens que avui es trenca", va afegir.

Per a Herrera, "ser europeistes vol dir plantejar instruments per governar els mercats no agenollar-se" per la qual cosa va lamentar que s'ubiqui en la "vessant ideològica de les polítiques neoliberals la Constitució". "És un exercici de temeritat política, democràtica i econòmica", va assegurar.

L'exlíder de CCOO Joan Coscubiela, candidat d'ICV

L'exlíder de CCOO de Catalunya Joan Coscubiela s'ha postulat aquest dimecres com a candidat d'ICV a les eleccions generals, pel que està obert a disputar la candidatura a unes eleccions primàries si algú més aspira a encapçalar la llista. Ho ha anunciat durant un acte al centre cívic barceloní de la Barceloneta - barri on va néixer - al costat de dirigents d'Iniciativa, inclosa Dolors Camats, que ha sonat com a candidata ecosocialista al Congrés.

Joan Coscubiela Conesa (Barcelona, 1954) és professor associat del Departament de Dret Privat de l'escola de negocis Esade, i va liderar CCOO a Catalunya entre 1995 i 2008, i l'any següent va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

L'exdirigent sindical afirma que ha decidit personalment presentar-se com a candidat, però també després de reflexionar amb dirigents d'Iniciativa sobre el futur de l'esquerra.

Segons ha dit, l'esquerra ha de plantar cara políticament davant la crisi, ja que la pròxima legislatura serà "molt important" perquè es decidirà com sortir de la crisi i el tipus de societat que quedarà.

Una intensa flamarada solar amenaça el camp magnètic de la Terra

Una activa taca solar va entrar en erupció en la nit produint una flamarada solar de classe X (la més intensa) i llançant un filament de material en direcció a la Terra, segons ha informat la NASA, que ha advertit que aquest núvol podria colpejar el camp magnètic del planeta. L'Observatori Solar i Heliosfèric (SOHO, per les sigles en anglès) ha detectat una ejecció de massa coronal que emergeix del lloc de l'explosió i es dirigeix ​​en direcció al sud de la línia Sol-Terra.

Concretament, la tempesta va esclatar a les 22.12 hores (hora peninsular) d'aquest dimarts i va aconseguir el seu pic de força vuit minuts més tard.

Si les erupcions solars tenen tres tipus de classificació segons la seva intensitat-X, les més poderosos; M, resistència mitjana, i C, les més febles-la NASA ha classificat aquesta erupció de classe X-2.1.

De la mateixa manera, els investigadors tracten ara de prendre la mesura a l'ejecció de massa coronal que podria dirigir cap a la Terra. Les ejeccions són enormes núvols de plasma solar que viatgen en l'espai, podent aconseguir els 5.000.000 de quilòmetres per hora.

Si aquests núvols arribessin a la Terra podrien causar estralls al planeta, provocant alteracions en els senyals de GPS, les comunicacions de ràdio i xarxes d'energia, segons ha alertat la NASA.

Aquest fenomen s'ha produït 24 hores després d'una altra tempesta solar que va tenir lloc a les 01.50 hores (hora espanyola) de dilluns passat i que va assolir una intensitat de M-5.

En ser menor la intensitat de l'explosió, l'ejecció ha viatjat a menys de 1,2 milions de quilòmetres per hora, pel que en aquest cas encara que el núvol colpegés el camp magnètic de la Terra "no hagués causat molt de mal", ha apuntat l'agència nord-americana.

La NASA ha assenyalat que les tempestes sorgides en els últims dies no són casos aïllats i ha apuntat que l'activitat solar ha estat augmentant durant els últims mesos després que el Sol hagi despertat d'una fase de repòs prolongat en el seu cicle d'11 anys de activitat.

Així, ha destacat que el mes passat el sol "va deixar escapar" una flamarada solar X-6, 9, que va ser la tempesta solar més potent des de desembre de 2006, segons ha informat la NASA.

Aquesta tempesta, que va esclatar el passat 9 d'agost també va generar ejeccions de massa coronal, però en aquest cas no es van produir en direcció a la Terra. Un altre esdeveniment de gran abast, una flamarada de classe X-2, 2, va tenir lloc el febrer d'aquest any.

Daniel Cohn-Bendit: "l'Antiroig"

Un extens reportatge sobre la figura de Daniel Cohn-Bendit a Sírius Reportatges.

Sumari

Dany, l'antiroig, al maig francès
Neo Cohn-Bendit es teneix de verd
L'eurodiputat Cohn-Bendit, impulsor de l'eco-liberalisme imperial
L'escàndol pedòfil del Dandy Cohn-Bendit, protegit dels mèdia
EQUO, la iniciativa espanyola de Cohn-Bendit

La Generalitat col·labora amb una agència israeliana de l'indústria armamentística

La vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals, la democristiana sense títol Joana Ortega (UDC), es va reunir dilluns a Tel-Aviv amb el president de l'Agència Nacional de Recerca i Desenvolupament (Matimop) del govern d'Israel, Michel Hivert, per negociar un acord de col·laboració en matèria d’innovació tecnològica. Un dels col·laboradors de Matimop és Rafael, el fabricant d’avions, vaixells i armament militar.

Segons un comunicat del departament de Governació, Matimop és "l'agència nacional del Govern d'Israel per la recerca i el desenvolupament, que coordina la cooperació industrial en matèria d’alta tecnologia entre Israel i la comunitat internacional". El comunicat afegeix que Matimop dóna servei a les empreses de noves tecnologies, productes i serveis, que comporten un elevat risc i costos empresarials", però s’oblida mencionar que aquesta agència governamental està relacionada amb prop de 3.000 empreses israelianes, entre les quals s’hi troben les dedicades al sector de Defensa. Un dels col·laboradors de Matimop és Rafael, el fabricant d’avions, vaixells i armament militar.

En el comunicat de la Generalitat, Joana Ortega circumscriu l’àmbit de col·laboració amb Matimop a la biomedicina, l’agricultura, la tecnologia en general i la gestió de l’aigua, però, no obstant això, aquesta agència israeliana se l’ha relacionat sovint amb la innovació en tecnologia militar.

En aquest viatge oficial a Israel, Joana Ortega s’ha reunit també amb el viceprimer ministre del govern, Silvan Shalom, dirigent del conservador Likud; així com amb l’exprimer ministre britànic Tony Blair i amb el patriarca llatí de Jerusalem, Fouad Twal. Ortega estava acompanyada pel director general de Relacions Exteriors, el també democristià Savador Sedó.

L'Eurocambra insta els estats membres a reconèixer Kosovo independent

El president del Parlament Europeu, l'expremier polonès ultraconservador Jerzy Buzek (foto), ha instat 'tots els estats membres a reconèixer la independència de Kosovo' en línia amb la resolució que va aprovar la cambra el juliol de 2010. Buzek ha defensat que 'el futur de Kosovo és a la Unió Europea'. Tan sols cinc dels 27 estats membres no han reconegut encara l'estat kosovar: Espanya, Xipre, Grècia, Romania i Eslovàquia, a més de Rússia.

'Volem que Kosovo aconsegueixi la reconciliació, la democràcia i la prosperitat', ha afirmat Buzek en una compareixença de premsa amb la presidenta de Kosovo, Atifete Jahjaga, amb qui s'ha reunit a Brussel·les, juntament amb el president del Consell Europeu, el baró Herman Van Rompuy, i l'Alta Representant d'Afers Estrangers, la baronesa Catherine Ashton.

Jahjaga ha reclamat que 'el no reconeixement de cinc estats membres no ha de ser un obstacle perquè Kosovo avanci en el seu camí cap a l'UE'. Ha defensat que 'Kosovo és part d'Europa i pertany a la Unió Europea'. 'L'acceptació de Kosovo com a membre de la UE és la única perspectiva que té el poble kosovar, independentment de la seva ètnia', ha explicat la presidenta.

El Parlament Europeu va instar els estats membres a reconèixer Kosovo el juliol de 2010 després que el Tribunal Internacional de Justícia abonés, uns dies abans, la seva independència perquè no contravenia la legislació internacional.

Els interessos d'Alemanya i EUA

Segons informes de la CIA dels anys 70 Kosovo i Albánia eren l'enclau perfecta per posar-hi una base militar per controlar la Mediterrània. Clinton i l'OTAN portaren a terme, en una guerra salvatge i sagnant, els objectius, assolits amb 'l'independència' unilateral de Croàcia, Eslovènia, Bòsnia Herzegovina, Montenegro i Kosovo de l'estat multiètnic i socialista iugoslau.

Actualment no hi ha economia a Kosovo, amb un cap de govern, Hashim Thaci, acusat per l'ONU de crims i robatoris, corrupció, tràfic de drogues, assassinats i tràfic d'organs que, diu l'informe, eren coneguts per Clinton i els caps de govern europeus. L'investigació a l'ONU -en base a l'informe- va ser vetada pels EUA.

Així, no s'entén que una Europa en fallida pugui, a més, acullir la provincia sèrbia de Kosovo i assolir el seu sosteniment durant dècades.

La pressió del Conssell vé un dia després que el TPII -per manca de proves- ha tingut que emetre una sentència de 27 anys de condemna contra el cap de l'exèrcit serbi, Momcilo Perisic, pel delicte d'haver complert amb el seu estricte deure militar, amb un cinisme del que la Cort feixista de l'OTAN ja n'ha fet pública ostentació des de que l'OTAN el va crear per justificar-se i reescriure l'història al seu gust.

Cop judicial de la UE als transgènics: Espanya és el principal productor

Si la mel d'un rusc situada prop d'un camp de cultiu de blat de moro transgènic es contamina amb ADN modificat, encara que sigui mínimament, haurà de comptar amb una autorització especial i el productor podrà demanar indemnitzacions per haver estat contaminat. El tribunal de l'UE intervé així entre diversos agricultors de Baviera, que van denunciar a l'Estat després de detectar en la mel i pol.len que produïen el gen modificat del blat de moro de l'empresa Monsanto (MON 810), el cultiu es va autoritzar a l'UE el 1998.

L'agricultor que va iniciar el litigi es va veure obligat a destruir la seva producció i va culpar de la contaminació per transgènics (OMG) als camps d'experimentació veïns, propietat del Govern de Baviera.

Aquesta és la conclusió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ahir va fer pública una sentència reivindicada com una victòria per les organitzacions d'agricultors, partits d'esquerra i ecologistes que podria complicar la producció d'aliments transgènics, com el blat de moro dissenyat per la multinacional Monsanto.

Espanya és el principal productor de transgènics en liderar el cultiu del blat de moro MON 810, l'únic cultiu permès fins l'any passat, en què es va autoritzar la patata Amflora, dissenyada per BASF. Cada any es conreen a Espanya 70.000 hectàrees d'aquest blat de moro. Per aquest motiu, segons COAG, "el Govern ha de reaccionar i prohibir el cultiu de transgènics", en paraules del seu responsable. COAG va demanar "una mesura contundent" a l'actual Govern. Aquest diari va intentar ahir contactar amb Monstanto, sense èxit.

La sentència contradiu la permissivitat amb què els països de la UE on es produeixen transgènics han interpretat la llei europea. Segons la sentència, la presència en altres aliments de residus de material modificat genèticament ha de ser considerat com un "ingredient" transgènic i requereix que s'autoritzi la comercialització de cada producte.

Segons associacions d'agricultors com COAG i organitzacions ecologistes com Amics de la Terra o Greenpeace, la justícia comunitària avala amb la decisió l'agricultura tradicional i "la mel lliure de transgènics". "La sentència rebutja l'existència de mel contaminada per organismes genèticament modificats, ja que en l'actualitat no hi ha cap autorització en vigor", va assenyalar Andoni García, responsable d'Agricultura i Medi Ambient de COAG.

L'exemple de la mel és, per a García, la prova que "la coexistència entre espècies tradicionals i transgèniques no pot funcionar", ja que "les abelles, però també altres insectes, es poden moure quilòmetres contaminant altres espècies".

La Comissió Europea va assegurar ahir que està disposada a "complir la sentència", segons Frederic Vincent, portaveu de Salut. "Afectarà particularment al blat de moro MON 810, l'autorització per al seu consum o pinso no inclou el seu ús en mel", va afegir, rebutjant implícitament la revisió global de les mesures anticontaminació que exigeixen els ecologistes.

"La decisió del Tribunal obliga a revisar la legislació europea i espanyola sobre transgènics", va assegurar a través d'un comunicat Juan-Felipe Carrasco, responsable de la campanya contra els transgènics de Greenpeace.

L'organització Amics de la Terra va publicar la localització exacta de les parcel.les espanyoles en les quals se sembren o es van a sembrar cultius transgènics experimentals. Hi ha de tot: des de patates resistents a la calor del CSIC a Màlaga fins tabac per a producció d'etanol de la Universitat de Navarra, passant per multitud de noves varietats de blat de moro, remolatxa o cotó de multinacionals com Monsanto, Bayer, Pioneer o Syngenta.

El Tribunal Europeu de Justícia obliga al Ministeri de Medi Ambient a publicar aquestes dades des de 2010, encara que el departament de Rosa Aguilar no els penja a la seva web, només els facilita a qui ho demana. David Sánchez, de l'ONG, va afirmar ahir que "l'accés públic a aquesta informació és un clar avanç en la transparència". A més d'aquests camps de proves, a Espanya hi ha 67.000 hectàrees de blat de moro transgènic de la multinacional nord-americana Monsanto.