dissabte, 5 d’octubre de 2013

Detingut el portaveu dels Germans Musulmans després de 4 morts en enfrontaments

El govern colpista egipci ha detingut avui al portaveu del Partit Llibertat i Justícia (PLJ), braç polític de la Germandat Musulmana (HM), formació a la qual pertany l'expresident egipci Mohamad Mursi derrocat pel cop imperialista. L'arrest d'Ahmed Sobea, acusat d'incitar a la violència, s'ha produït al seu propi habitatge, situat a Helwan, al sud del Caire, després d'un altre dia de protestes dels Germans que ha acabat amb 4 morts i desenes de feriys per la repressió militar.

No és la primera vegada que es produeixen detencions entre les files de la Germanor Musulmana: a la fi de setembre, les forces de seguretat d'Egipte van detenir al exjefe del Parlament egipci i un dels líders de la HM, Ahmed Fahmi.

A principis de juliol, el ‘número dos’ de la Germanor Musulmana, Jairat al-Shater, va ser acusat també d'incitar a la violència i es va procedir al seu arrest.

Egipte s'ha convertit des del passat 3 de juliol en escenari d'enfrontaments mortals entre partidaris i detractors (recolzats pel Govern interí militar) del primer president democràticament electe del país, Mohamad Mursi, destituït per l'Exèrcit a l'any d'assumir el càrrec per suposadament un incorrecte acompliment de les seves funcions.

Una vaga indefinida l'1-N paralitzarà els jutjats de tota Espanya

Després d'una assemblea de secretaris judicials que s'ha desenvolupat en les últimes hores als jutjats madrilenys de Plaça de Castella, el col·lectiu ha votat a favor d'una vaga indefinida des del proper 1 de Novembre. La vaga es preveu llarga pel que ja han preparat fins i tot una caixa de resistència, amb més de 400.000 euros, per evitar la pèrdua de sou que van a sofrir aquells que hagin decidit secundar l'atur. Es tracta de la primera vegada que aquesta iniciativa es desenvolupa a escala nacional. Cal dir i remarcar que els primers sindicats es van crear precissament per a tenir caixes de resistència per a les vagues i que l'Estatut dels Treballadors pactats pels sindicats "apolítics" espanyols van acceptar prohibir per llei, treient la seva principal raó de ser als sindicats.

El paper que juga els secretaris judicials en les diferents jurisdiccions és tan fonamental com el dels tècnics sanitaris en el sistema públic sanitari.

Els jutges dirigeixen les actuacions, però els que les desenvolupen sobre el terreny i sobre el paper són els secretaris. El seu atur significa l'atur dels jutjats i molt més en comunitats com la madrilenya o la catalana on s'interposen demandes de tot tipus en ser centres administratius i per la riquesa que genera les seves economies amb milers d'empreses que han registrat les seves seus en aquestes àrees de l'Estat.

Serà el Ministeri de Justícia el que hagi de moure fitxa ara per evitar el conflicte, encara que no ho sembla davant el silenci que manté el ministre Alberto Ruiz Gallardón.

Cal dir i remarcar que els primers sindicats es van crear precissament per a tenir caixes de resistència per a les vagues i que l'Estatut dels Treballadors pactats pels sindicats "apolítics" espanyols van acceptar prohibir per llei, treient la seva principal raó de ser als sindicats.

La preocupació pels feixistes del 12-O es trasllada de Barcelona a Tarragona

La preocupació pels actes que diverses associacions i partits d’extrema dreta preparen a Catalunya els pròxims dies s’està traslladant progressivament del govern de Barcelona al de Tarragona, concretament pels actes de beatificació de ‘500 capellans feixistes, la majoria d’ells morts en la revolta monàrquica contra la República, que s’hi farà el dia tretze, una altra provocació de la secta nazicatòlica Vaticana que governa amb el PP.

Segons diverses fonts del govern consultades per VilaWeb l’alarma sobre els possibles incidents a Barcelona està disminuint, vist que el nombre d’autocars que s’hi desplaçaran des de fora de Catalunya és molt inferior al que era previst en un primer moment. En canvi creix l’alarma sobre Tarragona perquè s’ha detectat que pràcticament tots els grups ultres s’hi desplaçaran després de les concentracions de Barcelona i s’hi trobaran en un ambient favorable a les seves proclames.

A Tarragona i la Conferència Episcopal Espanyola han anunciat que no admetran la presència de banderes de cap classe en l’acte de beatificació, que tindrà lloc al Complex Educatiu de la ciutat i al qual s’espera que acudeixin unes vint mil persones. Tanmateix això no impedirà que els participants, la majoria d’ells dels sectors més conservadors de l’Església espanyola i arribats de tot l’estat, puguin lluir els seus símbols per la ciutat. Església Plural ja ha denunciat l’acte en aquest escrit, afirmant que malmet la imatge de l’Església catalana i ‘se’ls pot escapar de les mans’.

Diverses organitzacions d’esquerra i independentistes han convocat una concentració el 12 d’octubre mateix a Tarragona per denunciar l’acte de la secta nazicatòlica Vaticana.

Gas natural "per a quan calgui": magatzems subterranis estratègics en vells jaciments

Els terratrèmols registrats en el Golf de València en les últimes setmanes a l'entorn del magatzem subterrani de gas natural Castor, construït sota el mar enfront de la costa de Vinaròs, a Castelló, han 'descobert' a l'opinió pública l'existència d'aquestes infraestructures que, no obstant això, tres porten dècades funcionant a Espanya: 'Serrablo', entre Jaca i Sabiñánigo (Osca); 'Gavina', enfront de les costes de Bermeo (Biscaia); i 'Yela', a Brihuega (Guadalajara).

El gas natural es pot emmagatzemar en el subsòl en jaciments antics de gas o petroli ja esgotats, en aqüífers o en cavitats generades per formacions salines per utilitzar-ho quan es necessiti. A tot el món hi ha més de 600, segons les dades de Enagás.

Tres magatzems de gas natural en funcionament


A Espanya funcionen actualment tres: 'Serrablo', entre Jaca i Sabiñánigo (Osca), que va ser el primer que es va engegar després que en 1989 s'acabés d'explotar el jaciment de gas; 'Gavina', enfront de les costes de Bermeo (Biscaia), que va començar a funcionar en 1994 i pel qual hi ha un projecte d'ampliació; i 'Yela', a Brihuega (Guadalajara), que va arrencar a la fi de 2012 i que utilitza un aqüífer salí.

Els tres tenen una capacitat per emmagatzemar 5.781 milions de metres cúbics, encara que gran part d'aquests formen part de l'anomenat 'gas matalàs', que no és extraïble però és necessari perquè funcioni.

'Castor', de l'empresa Escal UGS (66,67% d'ACS i 33,33% de la canadenca CLP) preveu afegir altres 1.300 milions de metres cúbics després d'una inversió d'1.200 milions d'euros per aprofitar el vell jaciment de petroli d'Amposta, entre Castelló i Tarragona, però el seu futur està en l'aire fins que no es determini per què s'estan produint sismes de tanta intensitat.

A Huelva hi ha un altre projecte per convertir en magatzem el jaciment dóna gas de les Marismas en els propers anys.

On es poden construir magatzems de gas?


El president del Col·legi Oficial de Geòlegs, Luis Suárez, explica a Rtve.es que no és que es guardi el gas en una oquedad, en un espai buit, sinó que el que s'utilitza són roques poroses que actuen com una "gran esponja" absorbint el gas que se'ls injecta comprimit i d'on es pot tornar a extreure més tard.

A més de comptar amb una "roca magatzem" porosa és necessari, diu aquest expert, que existeixi un "estrat tap" de roques impermeables per damunt per garantir que és un espai estanco i que "no tingui falles actives".

I on es donen aquestes condicions? En els jaciments antics de gas, que ja van ser magatzems naturals, com els de Serrablo i Gavina; en els de petroli, com el de Castor, encara que en aquest cas està per veure si la falla que hi ha propera està influint en els terratrèmols; i en aqüífers salins, com el de Yela. A Espanya no hi ha cap d'aquest tipus però també es pot utilitzar cavitats de sal en el subsòl.

Josep Isern, enginyer industrial del Col·legi de Catalunya, argumenta que els magatzems de gas natural són necessaris per dos motius: per regular l'oferta i la demanda (es necessita més gas a l'hivern amb les calefaccions que a l'estiu, per exemple) i per fer front a possibles problemes de proveïment. "Un risc menor, però no nul", afegeix aquest expert que recorda el que va passar fa anys quan Rússia va tallar el gas a Ucraïna.

Luis Suárez explica que l'OCDE recomana als estats tenir emmagatzemat gas per almenys 90 dies de consum i la Unió Europea exigeix tenir reserves per 53 dies.

Injecció a l'estiu; extracció a l'hivern


I, com funciona un magatzem de gas natural subterrani? Consisteix a injectar gas comprimit en aquests magatzems durant els mesos de bon temps (primavera i estiu) para després extreure-ho durant l'hivern, quan el consum és major.

El gas arriba a través de la xarxa de gaseoductos a la planta d'operacions, situada en la superfície, i en la qual es duu a terme una primera compressió del gas natural.

Si el magatzem subterrani es troba sota el jaç marí, com en el cas de 'Gavina' i 'Castor', es necessita un gaseoducto que transporti aquest combustible des de la planta a la plataforma marina.

En aquesta, el gas torna a ser comprimit per injectar-ho mitjançant pous en el magatzem pròpiament dit. En ser injectat, el gas desplaça a l'aigua que conté la roca porosa. En tornar-se a extreure l'aigua desplaçada torna a recuperar el seu lloc. Els magatzems solen estar a una profunditat d'entre 1.000 i 3.000 metres de profundad.

Per retornar el gas que ha estat emmagatzemat al xarxa a la circulació per al seu consum és necessari que torni a passar per la planta d'operacions per eliminar l'aigua i posar-li olor, entre altres actuacions.

Gas útil i 'gas matalàs'


Els magatzems subterranis tenen un gas anomenat 'útil' o de 'treball', que és el que es pot injectar i extreure amb facilitat, i un 'gas matalàs' que s'injecta al principi i que no es pot tornar a treure.

Aquest últim és necessari perquè funcioni ben el magatzem. Segons informa Escal UGS a la seva pàgina web, serveix de asilamiento entre el gas de treball i l'aqüífer subjacent i contribueix a mantenir la pressió del jaciment.

L'aparició dels terratrèmols en el Golf de València han coincideixo en el temps amb l'operació precisament d'aquest 'gas matalàs'. Segons les dades facilitades per l'empresa a Servimedia, Castor té emmagatzemats solament el 7,7% de la seva capacitat (100 milions de metres cúbics). És part del gas matalàs necessari per al seu funcionament i per fer proves.

El passat 26 de setembre el Ministeri de l'Interior va ordenar el tancament temporal del magatzem fins que es comprovi per què s'estan produint aquests terratrèmols que han aconseguit una magnitud de 4,2 en l'escala de Richter.

Els experts consultats assenyalen que qualsevol activitat minera provoca microseísmos amb una magnitud d'entre 1 i 2, imperceptibles per a la població, però els registrats a Castelló i Tarragona són més forts del normal. Caldrà esperar als estudis per determinar si la causa és el magatzem Castor, construït prop d'una falla.

La petrolera Shell ja va advertir del risc sísmic


La petrolera Shell, que va explotar el pou entre 1973 i 1989 on actualment s'ha injectat el gas del Castor, ja va advertir de la perillositat per moviments sísmics en l'aprofitament de la cavitat submarina. Segons dades de l'Observatori de l'Ebre es van registrar 30 terratrèmols des de l'inici de l'explotació fins a l'any 1998, molt lluny dels més de 400 de l'última setmana. La Plataforma en Defensa del Sénia ha denunciat en l'assemblea d'aquest divendres que Escal UGS, gestora del Castor, i el govern espanyol no tinguessin en compte aquestes advertències. Per diumenge han convocat una gran mobilització a les Cases d'Alcanar (Montsià) per promoure el desmantellament de la planta. Foto: La GC inspeccionà ahir Castor.

La injecció de gas podria haver afectat la falla d'Amposta


Demanen la paralització d'Ascó i Vandellós fins la fi dels sismes


El Institut Geològic no descarta sismes de major magnitud en Terres de l'Ebre

Foment ha dedicat més de deu milions d'euros a projectes ferroviaris 'desapareguts'

Ocults per un govern d'incompetents, 18 projectes per desenvolupar nous trams de la xarxa ferroviària espanyola porten més de dos anys estancats en la burocràcia ministerial del PP. Van començar el tràmit mediambiental necessari per a la seva aprovació però en cap moment van arribar a acabar-ho. I no han estat rebutjats: simplement han desaparegut del procés. Malgrat els milions d'euros ja invertits i que, com uns altres milers de milions balafiats i repartits en comissions i negocis especulatius amb els amics, s'han pagat amb el que se'ls roba als treballadors. No obstant això, des de l'arribada del PP al Govern, la major part dels projectes del mapa han quedat aparcats.

Integracions ferroviàries, millores en les línies d'AVE, remodelacions i canvis o nous trams en els corredors existents. En tot cas, projectes pels quals es va adjudicar la realització d'un estudi informatiu. Les notes de premsa del Ministeri, o sovint els mateixos ministres, s'encarregaven d'anunciar la nova “inversió”, amagant, més tard, la paralització de la mateixa.

Retallades? Burocràcia? Conveniència política? Escassa utilitat d'una determinada obra? cal especular, ja que ni el Ministeri de Medi ambient ni el de Foment han donat resposta alguna. El fet que queda és que, per als projectes que El Confidencial ha identificat en un treball conjunt amb l'enginyer Francisco Díaz Pardo, s'han gastat 10.000.000 d'euros només en estudis informatius.

Les notes de premsa del Ministeri o sovint els mateixos ministres s'encarregaven d'anunciar la nova “inversió”, sense preocupar-se, més tard, d'explicar la paralització de la mismaLo que sí es pot afirmar, perquè així consta en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), és que es tracta de projectes que van començar el procés d'avaluació mediambiental, que consta de tres parts. En la segona es licita la redacció de l'Estudi Informatiu. Remès el document al Ministeri de Medi ambient, aquest s'encarrega de presentar una Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) -positiva o negativa- que es publica en el BOE.

Hi ha casos pocs coneguts a nivell nacional, com la integració del tràfic de mercaderies en la línia de ferrocarril que uneix Tarragona i Castellbisbal. Malgrat l'escassa notorietat, 1.500.000 euros s'han anat en un estudi informatiu que queda inutilitzat.

Més sonada havia estat la proposta de connectar el sud i l'oest de Madrid amb un nou “eix ferroviari” de Rodalies. L'estudi informatiu adjudicat per més d'un milió d'euros jeu en un calaix de l'administració.

Transparència

“Podem imaginar que la raó està en les retallades i la falta de pressupost”, explica a aquest diari Francisco Díaz Pardo, enginyer en Telecomunicacions. “Però per què no es diu públicament? Prefereixen ficar-ho en un calaix sota corda, amb nocturnitat, sense que ningú s'assabenti”, protesta.

Tota informació se sotmet, abans que Medi ambient realitzi la DIA, a informació pública durant un mes. No obstant això, el ciutadà hauria d'anar fins al registre públic de l'administració corresponent i “consultar els plànols tècnics en paper, pel seu compte”, explica Marró. Durant 30 dies, per a obres que arriben a durar anys.

“És una enorme falta de transparència en la gestió de la infraestructura pública”, remata aquest enginyer. Fins que el projecte, ja encaminat i finançat en part, simplement desapareix.

EUA: la família de la dona assassinada per la policia exigeix respostes

La família de la dona afroamericana desarmada que va morir ahir a causa dels trets de la policia i el servei secret nord-americà en una zona propera al Capitoli, a Washington D. de C., exigeix respostes sobre les raons per les quals va ser abatuda. Miriam Carey (foto) una auxiliar de dentista de 34 anys, va ser tirotejada després de creuar una de les barreres de seguretat i ser objecte d'una persecució policial pels carrers de Washington als voltants del Capitoli de la qual va intentar fugir presa del pànic, davant el que molts consideren podia ser un error de conducció a causa de la medicació contra la depressió per la qual estava sent tractada.

Oficials i agents de la Casa Blanca, així com el Servei Secret nord-americà van disparar unes 17 vegades contra el cotxe de Carey, qui també portava a la seva filla d'un any d'edat dins del vehicle i que intento fugir espaordida davant la violenta reacció dels agents.

El divendres, els membres de la família de Carey van parlar amb els mitjans de comunicació nord-americans, per demanar explicacions sobre les raons que van portar a la policia a obrir foc contra la dona, si hi havia altres maneres per poder ajudar-la o detenir-la i impedir que el succés acabés de forma tan tràgica.

“La meva germana no es mereixia que li fessin fallida la seva vida tan jove”, va lamentar Valerie Carey. A més, les germanes van subratllar que Miriam sofria de depressió post-part i estava sent tractada amb antidepressius.

Miriam Carey, qui treballava en una clínica dental en Stamford (Connecticut), es va dirigir el dijous per un carrer que conduïa a la Casa Blanca, va xocar contra una barricada temporal i després va retrocedir, provocant una persecució policial a alta velocitat.

“La meva família està buscant respostes, tenim preguntes, hi ha una mare que ha perdut a una filla. La meva germana i jo, hem perdut una germana. I la meva neboda a la seva mare”, va agregar Valerie.

Les autoritats van anunciar que hi ha una recerca en curs sobre els informes sobre la salut mental de Miriam, mentrestant, Valerie Carey, qui és exsergent de la Policia de Nova York, assegura que no entén per què els agents van matar a una dona desarmada que portava a un nen en el seu cotxe.

Les mesures per retallar el dèficit recapten un 30,2% menys

Les mesures fiscals adoptades pel Govern del PP des de l'inici de la legislatura per reduir el dèficit han recaptat fins a agost 8.311 milions d'euros, un 30,2 % menys del que es portava ingressat fins a juliol, per l'efecte negatiu de l'avançament de pagaments de l'impost de Societats en 2012. En l'informe de recaptació d'agost, l'Agència Tributària explica que l'estimació provisional d'aquest impacte és de 2.786 milions, xifra en qualsevol cas inferior a la prevista, i que s'ha notat sobretot en les majors devolucions sol·licitades que seran efectives en els últims mesos de l'any. Imatge del frau de l'IVA a l'Europa neoliberal i corrupta.

Així mateix, després de l'anàlisi de les declaracions de la Renda presentades, Hisenda ha rebaixat a 1.052 milions la seva estimació dels ingressos procedents de la pujada de l'IRPF, quan fins a juliol s'havien calculat 2.078 milions.

No obstant això, l'Agència Tributària explica que la reducció de l'impacte a l'agost és conseqüència del calendari de presentació de les declaracions i confia que torni a elevar-se en els mesos finals de l'any, "perquè encara no s'han recollit alguns canvis amb efecte significatiu en la recaptació".

Entre les mesures que tindran efecte a final d'any, assenyala la limitació a la deducció de les despeses d'amortització en l'Impost de Societats, mesura de la qual falten vuit mesos per comptabilitzar i que tindrà major incidència en un escenari de "fort augment dels beneficis declarats per les principals empreses cotitzades".

També incideix que queden per recaptar-se els ingressos finals derivats de la pujada de tipus de l'IVA i recalca que en els propers mesos s'anirà mitigant l'efecte negatiu de la supressió de la paga extra en el sector públic en 2012.

La major part de la recaptació fins a agost derivada dels canvis normatius procedeix de l'IVA, que ha permès ingressar 5.795 milions addicionals, el 58 % de l'impacte total previst per al conjunt de l'any (9.970 milions).

Altres 422 milions es corresponen amb la volta des de gener al tipus reduït de l'IVA en la compra d'habitatge nou, després que se li hagués aplicat transitòriament el tipus superreducido.

Amb les dades fins al moment, Hisenda ha deixat d'ingressar 676 milions que s'haurien d'haver retingut en les nòmines de l'extra de Nadal dels empleats públics. A més, l'Agència Tributària assenyala que falten per reflectir-se els ingressos procedents dels nous impostos mediambientals i del gravamen sobre els premis de loteries, així com els vinculats a la pujada de l'alcohol i el tabac de juliol d'aquest any.

Dins de l'impost sobre la Renda està el gravamen del 20 % sobre els premis de loteries, que va començar a aplicar-se al gener i que ha permès recaptar fins a agost 142 milions, un impost amb el qual el Govern planeja ingressar més de 800 milions en 2013 i 2014.

L'increment de l'impost especial sobre hidrocarburs ha recaptat 745 milions, mentre que la fiscalitat mediambiental ha permès ingressar 492 milions. Altres 83 milions han estat generats per l'impost especial sobre el carbó utilitzat en la producció d'elèctrica.

Dins dels impostos especials, la variació dels tipus del tabac ha ingressat 105 milions i la supressió de la bonificació al gasoil professional, d'altres 33 milions.

Suspesa temporalment la vaga a les Illes, però continua la lluita

L'Assemblea de Docents de Mallorca, reunida ahir a la nit a Porreres, va acordar (comunicat) en una votació de suspendre temporalment la vaga indefinida que ja fa tres setmanes que dura contra l'aplicació del polèmic decret de trilingüisme, el TIL. Això sí, la lluita continuarà amb una nova estratègia, motivada per l'immobilisme del govern, que molt probablement passarà per començar el curs sense aplicar el TIL.

Els docents consideren que la nova normativa no és vigent perquè no ha estat aprovada pels consells escolars. A més, en declaracions a VilaWeb, les portaveus del sindicat STEI a Mallorca i a Menorca, Maria Antònia Font i Maria Camps, insisteixen a dir que es tracta d'una 'suspensió' i no d'una 'desconvocatòria' de la vaga.

L'assemblea ha acordat fer confiança als comitès de vaga, que demà es reuniran per a decidir quan comença la suspensió temporal de la vaga, és a dir, quan començarà el curs a les escoles. Aquests comitès també decidiran en quin moment es reprendrà la vaga, en cas que les negociacions amb el govern continuïn sense avançar. I també decidiran noves formes de protesta. Tot amb tot, la votació fou ajustada: a l'assemblea a Mallorca es van mostrar a favor de suspendre provisionalment la vaga 143 dels 156 centres educatius.

D'ençà que es va conèixer la decisió, la xarxa s'ha omplert de mostres de suport a l'Assemblea (@assembleadocent)

Dimiteix el cap d'Inspecció Educativa balear negant-se a fer llistes negres pel PP


Antonio González, cap del departament d'Inspecció Educativa del govern balear, ha dimitit després de rebre l'ordre d'enviar inspectors als centres educatius perquè fessin llistes dels alumnes que hi assistien i els que no. Segons que informa l'Ara Balears, González ha fet efectiva la renúncia amb una carta enviada al secretari autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas (PP).

Síria: Cap militar d'Al-Qaeda eliminat pels kurds

La comandància de les forces kurd-sirianes d'autodefensa YPG, que lluiten amb l'exèrcit per netejar de bandes de criminals i mercenaris de l'OTAN el seu territori en Síria, informa que en els combats deslligats a partir del 24 de setembre a la ciutat de Atma, fronterera amb Turquia, han eliminat a 60 criminals dels grups terroristes Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, sàdics assassins de civils afiliats a Al-Qaeda i finançats per les corruptes i genocides dictadures wahhabitas d'Aràbia Saudita i Qatar. Foto: Omar Al Shishani, (el “txetxè”), abatut pels kurds.

Entre els terroristes eliminats estan el comandant militar d'aquest grup, Omar Al Shishani (el “txetxè”), el seu emir Abdulkarim al-Imarati i un terrorista originari d'Àsia central anomenat Abu Maaz.

Del 14 al 25 de setembre altres dos caps d'Al-Qaeda han estat abatuts pels guerrillers peshmergues kurds del PKK prop de la ciutat kurd-siriana de Ras al Ain-Serekaniye.

El PP deixa lliure al seu mercenari i assassí Rodriguez Galindo

Ha estat la mateixa franquista i corrupta Audiència Nacional la que ha decidit alliberar a l'ex-general de la Guardía Civil i concedir-li la llibertat condicional al sicari criminal del feixisme monàrquic, que a més d'haver estat jutjat per narcotràfic, estava condemnat a 75 anys de presó per torturador i assassí dels abertzales Lasa i Zabala. La mateixa audiencía nacional, hereva directa del TOP franquista, no li ha aplicat la “doctrina Parot”, que és només contra demòcrates. Ja fa temps que l'assassí feixista Galindo gaudeix del tercer grau i com es veu a la foto, la “duresa” de la presó no l'impedeix passejar amb el seu gos.

La noticia ha estat anticipada per l'agència del Opus Dei Europa Press, que ha tingut accés a un acte que gairebé coincideix amb el 30 aniversari del segrest, tortures i assassinat dels refugiats bascos Laza i Zabala, fet que es va atribuir el GAL, organització feixista-terrorista espanyola encapçalada pel govern "socialista" de Felipe González, el vampir d'Endesa. No tenim notícies d'indignades declaracions de cap associació de mates franquistes, assassins ni nazis del govern.

Per aquests fets, al juliol de 2001 el Tribunal Suprem va condemnar a Rodríguez Galindo a 75 anys de presó, igual que al governador civil de Guipúscoa quan es va produir el segrest, Julen Elgorriaga. També van ser condemnats altres tres guàrdies civils a penes compreses entre els 73 i els 71 anys i vuit mesos.

Galindo, que actualment té 74 anys d'edat, haurà complert per aquesta doble mort un total de 4 anys i 4 mesos a la presó entre maig de l'any 2000 –després de ser condemnat per l'Audiència Nacional– i setembre de 2004, quan el covard criminal va ser excarcerat «per motius de salut» –una falsa dolència cardiovascular– i traslladat al seu domicili, on ha seguit complint condemna.

En definitiva, la dictadura monàrquica no castiga als seus assassins ni mercenaris que han segrestat, torturat i assassinat al poble basc durant 70 anys per sostenir-la.

Bilbo es mobilitza contra el feixisme del PP i per Herrira

Partits, sindicats i entitats socials han fet una crida a participar avui a les 17.30 en la manifestació convocada a Bilbo per a denunciar l'operació policíaca contra el moviment Herrira, de suport als drets dels presoners bascos. Ahir ja hi va haver múltiples concentracions aturades en centres de treball i ajuntaments de tot el País Basc. Hom espera que la marxa d'aquesta tarda sigui multitudinària.

Els vint-i-un diputats d'EH Bildu van abandonar ahir el ple del Parlament en protesta per l'operació i van participar a la concentració que hi havia convocada a Vitòria. Per la seva banda, l'advocat d'Herrira, Aiert Larrarte, va denunciar que l'Audiència Nacional havia procedit a una 'il·legalització de facto' de l'entitat per haver decretat la paralització de les activitats durant els dos anys vinents.

Catorze dels divuit detinguts en l'operació contra Herrira van ser alliberats dijous després de comparèixer davant del jutge. Uns quants van haver de pagar una fiança de 20.000 euros per poder sortir en llibertat.

El jutge de l'Audiència Nacional espanyol Eloy Velasco, responsable de l'operació, els manté a tots els càrrecs d'enaltiment del terrorisme, integració i finançament de banda armada. A més, els ha prohibit d'abandonar el territori estatal i els obliga a comparèixer cada quinze dies.

Velasco també ha ordenat de suspendre totes les activitats d'Herrira durant dos anys, prorrogables, i el tancament de les seus i dels comptes bancaris, la web i els comptes en les xarxes socials.

El Ministeri d'Interior espanyol diu que Herrira és l'organització 'pròxima a ETA amb més capacitat de mobilització i activació social' i considera que des que es va crear ha assumit 'els objectius, l'estructura, les funcions, mètodes i procediments de finançament, iconografia i entramat comunicatiu que duien a terme Gestores Pro Amnistia - Askatasuna'.

La guàrdia civil va desplegar un dispositiu molt gran, amb vehicles tot terreny i furgonetes i desenes d'agents. Els advocats han demanat explicacions per una actuació tan violenta, amb irrupcions a les seus amb armes i arrestos de tres dies en dependències de la guàrdia civil.

La petrolera Shell ja va advertir del risc sísmic

La petrolera Shell, que va explotar el pou entre 1973 i 1989 on actualment s'ha injectat el gas del Castor, ja va advertir de la perillositat per moviments sísmics en l'aprofitament de la cavitat submarina. Segons dades de l'Observatori de l'Ebre es van registrar 30 terratrèmols des de l'inici de l'explotació fins a l'any 1998, molt lluny dels més de 400 de l'última setmana. La Plataforma en Defensa del Sénia ha denunciat en l'assemblea d'aquest divendres que Escal UGS, gestora del Castor, i el govern espanyol no tinguessin en compte aquestes advertències. Per diumenge han convocat una gran mobilització a les Cases d'Alcanar (Montsià) per promoure el desmantellament de la planta. Foto: La GC inspeccionà ahir Castor.

Els informes sobre beneficis i perjudicis que va elaborar la petrolera Shell després d'explotar el pou on actualment s'ha injectat el gas del magatzem Castor, i que està en disposició de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, desmenteixen els arguments d'Escal UGS que negaven qualsevol perill en l'explotació del dipòsit submarí, entenen que la cavitat que havia deixat lliure el petroli extret havia estat reomplert per l'aigua del mar i no es podien produir modificacions en el jaciment d'Amposta i les falles marines de la zona.

Els informes de Shell i les dades recollides per l'Observatori de l'Ebre entre els anys 1973, quan es va començar l'extracció de petroli, fins a l'any 1998, confirmen que hi havia hagut moviments sísmics a la zona i advertien que una explotació futura del dipòsit podria, no només despertar de nou l'activitat sísmica, sinó augmentar-ne la freqüència i la intensitat. Durant aquests 25 anys es van registrar un total de 30 sismes, la majoria de baixa intensitat i amb alguns episodis, sobretot l'any 1995, amb terratrèmols de magnituds entre 4 i 5 a l'escala de Richter, que també llavors van ser percebuts per la població. Els més de 400 terratrèmols registrats durant l'última setmana confirmarien les advertències que es feien llavors.

Durant la redacció de l'estudi d'impacte ambiental del projecte Castor, a més, el Ministeri de Medi Ambient va consultar a l'Observatori de l'Ebre sobre la necessitat de fer controls sísmics. L'entitat va recomanar la monotorització de l'activitat sísmica durant la injecció "per poder prendre decisions sobre l'activitat en el futur", demanava "proves" que asseguressin "que les pressions de la injecció no fracturarien les roques" i reconeixia que aquesta activitat industrial era potencialment inductora de terratrèmols.

Assembla de la PDTS


La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia (PDTS) han aportat aquesta informació en l'assemblea celebrada aquets divendres a la nit al Centre Cívic d'Alcanar on hi ha participat unes 1.500 persones. Des de l'associació han qüestionat per què Escal UGS no va tenir en compte tota aquesta informació, per què l'haurien "amagat" al govern espanyol, i per què l'administració de l'Estat va considerar "apte" el dipòsit submarí per a la injecció de gas sense que en l'estudi d'impacte ambiental s'anomeni la possibilitat de risc sísmic.

La plataforma compta amb altres documents, com la tesi del geòleg Hector Perea o un diagènesis del pou d'Amposta de l'empresa Geofluids on també es parla de l'activitat sísmica de la zona. Malgrat que el terratrèmol més important hauria provocat una gran esllavissada marina a la fossa d'Amposta fa 11.000 anys, la PDTS ha alertat dels efectes que pot tenir la intervenció de l'activitat humana en el desenvolupament natural geològic de les falles de la zona.

Denúncies a la justícia europea i espanyola


En l'assemblea d'aquest divendres també s'ha acordat presentar una denúncia davant la fiscalia de Castelló, que es començarà a preparar els propers dies, sobre el malestar i els danys que ja han causat els terratrèmols als veïns i els perjudicis que els pugui causar l'activitat sísmica si continua. Entre els assistents a l'assemblea s'han repartit models d'al·legacions que es faran arribar al govern espanyol on es demana la paralització definitiva del magatzem de gas i el desmantellament de les instal·lacions marítimes i terrestres. També s'ha facilitat als veïns un tríptic amb informació i consells sobre com actuar en cas de terratrèmols.

Paral·lalament, la PDST farà diverses denúncies a les institucions europees per un presumpte delicte mediambiental. Per una banda es demanarà al Banc Europeu d'Inversions que deixi de finançar el projecte Castor. També es farà arribar una queixa al Defensor del Poble Europeu pel malestar generat i s'enviarà una denúncia a la Comissió Europea i una petició al Parlament Europeu.

Manifestació per diumenge


La primera i més immediata de les accions que s'han consensuat en l'assemblea és la celebració d'una gran mobilització aquest proper diumenge a les Cases d'Alcanar. Com ha apuntat Joan Ferrando, membre de la PDTS, es confia que la mobilització aglutini el màxim nombre de població de les Terres de l'Ebre i del Baix Maestrat per fer notar el malestar i indignació de la ciutadania i per reclamar el tancament del projecte Castor.