dilluns, 11 de febrer de 2013

El fiscal demana imputar a tres parents del Rei

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat la imputació d'altres tretze persones en el cas Emperador, la xarxa de blanqueig de capitals o "trama hebrea" de la que una branca era liderada per l'empresari xinès Gao Ping. Entre les imputades hi ha tres parents del Rei Joan Carles: Maria Margarita de Borbó Dues Sicílies Lubomiska, la seva germana Maria Immaculada, i la filla d'aquesta, Maria Ilia García de Sáez.

Aquestes tretze persones, relacionades amb l'anomenada trama hebrea de l'organització, estarien acusades d'un delicte de blanqueig de capitals i contra la hisenda pública, segons han informat fonts jurídiques.

La trama hebrea de la suposada xarxa d'evasió fiscal de Gao Ping blanquejava diners a prestigiosos joiers de la comunitat jueva assentats tant a Espanya com a Israel, segons un ofici del Cos Nacional de Policia contingut en el sumari de l'operació Emperador'. En les converses telefòniques intervingudes a la trama es desprèn que Maria Margarida i Maria Immaculada, primes llunyanes del Rei, es relacionaven amb la trama a través de Maria Ilia García de Sáez, empresària de professió.

Les activitats de la trama hebrea anaven a càrrec de la ciutadana israeliana Malka Mamman Levy, àlies La Neboda, a la qual la Fiscalia Anticorrupció considera "eix vertebrador de l'organització criminal especialitzada en blanqueig de capitals". Levy és qualificada en els informes policials com "nexe d'unió" entre l'estructura internacional i els clients espanyols, i "enllaç d'una sèrie d'intermediaris d'àmbit nacional dedicats al mercat del diner negre".

Levy tenia una relació directa amb l'expert en diamants Menachem Casif Fouzailoff, a qui solia referir amb el sobrenom de Meni. Es tracta, segons els fiscals del cas, Juan José Rosa i José Grinda, d '"un prestigiós joier i expert diamantero" que era "popular entre els membres de la comunitat hebrea a Espanya" i actuava com "intermediari" per al blanqueig de capitals de joiers assentats al Diamond District de Tel Aviv, el complex més gran del món de producció de diamants.

El joier s'hauria guanyat "èxit en el seu ram, no només per la seva perícia i professionalitat" sinó també per la seva "influent posició en un entramat criminal d'origen hebreu assentat a Espanya" dedicat al contraban i l'evasió fiscal, segons un informe del ministeri públic.

Casif Fouzailoff era membre de la borsa de diamants de Tel Aviv, a través de la qual realitzava "operacions per als clients de l'organització", segons la fiscalia. D'aquesta manera, la xarxa de Gao Ping utilitzava la seva posició per a "la realització de transferències internacionals destinades a ocultar l'origen i destinació del capital utilitzat, blanquejant seva procedència i evadint el control i fiscalització governamental".

El joier, que està imputat pel jutge Fernando Andreu, tenia capacitat "il·limitada" per a realitzar transaccions internacionals. A canvi obtenia "diners en metàl·lic per a la compra-venda fora del mercat lícit de pedres precioses i altres materials valuosos", i alhora que utilitzava a altres membres de l'organització com Malka Mamman Levy per "transportar per contraban pedres i metalls preciosos".

El Cos Nacional de Policia recorda en el seu informe que la indústria de diamants d'Israel és "una de les més importants pel que fa a la producció de diamants tallats en brut per a la seva comercialització", ja que aproximadament la meitat de les gemmes que es comercialitzen al món procedeixen de l'Estat hebreu. El 2004, segons aquest informe, Israel va vendre més de 6.300 milions de dòlars en diamants polits.

Família real, aristòcrates i franquistes, clients de la "trama hebrea" de frau fiscal

L'amplitud i l'abast de les diferents trames de blanqueig de capitals descobertes en l'operació Emperador contra la màfia xinesa de Gao Ping han sobrepassat les sospites inicials dels especialistes de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDICO), que en un dels nombrosos informes remesos al magistrat Fernando Andreu (instrueix també el cas Bankia), l'informen de la notorietat pública i empresarial dels "clients", molts d'ells residents a l'elitista urbanització de la Moraleja, com Maria Ilia García de Sáez Borbón Dos Sicílias, la seva mare, Maria Immaculada Borbón Dos Sicílias Lubomirska, i la seva tia, Maria Margarita Borbón Dos Sicílias Lubomirska (foto), familiars del Rei.

Més oligarques franquistes a la trama de blanqueig 'jueva' Emperador

Les investigacions sobre la xarxa de blanqueig jueva del cas Emperador i Gao Ping han tornat a desvetllar la seva estretíssima connexió amb els cercles de l'aristocràcia i l'oligarquia franquista espanyola. Els seguiments i punxades telefòniques ordenats pel jutge han caçat l'apoderat d'una empresa que, segons la informació que hi ha en el Registre Mercantil, presideix des d'octubre de 2005 Fernando Sarasola, de qui el nom no figura en el sumari: Grup Salermar 98, dedicada l'adquisició i gestió de valors mobiliaris.

La trama de frau fiscal 'Emperador' es remunta a fa 50 anys


La Policia sospita que el blanqueig de diners dut a terme per part d'empresaris espanyols descobert en l'operació Emperador podria "remuntar-se a 50 anys enrere" en ple franquisme, el que "redundaria en un greu perjudici a la hisenda pública espanyola". Així consta en un informe de la Policia Nacional contingut en la peça del cas Emperador que investiga l'anomenada "trama hebrea", una organització dirigida per ciutadans d'origen israelià que ajudava als empresaris i a la xarxa xinesa liderada per Gao Ping a blanquejar grans quantitats de diners.

Segons l'informe, els membres d'aquesta xarxa van saber "capaços interès la particular idiosincràsia d'una comunitat (l'hebrea) que tradicionalment ha gaudit d'uns recursos i coneixements sobre l'univers financer, així com del comerç de materials preciosos".

Dos nebots de Juan Carlos a la banqueta per un 'pelotazo' immobiliari

Dos nebots de Juan Carlos se senten avui al banc dels acusats per un presumpte pelotazo immobiliari en la venda, per 2,7 milions d'euros, d'un xalet propietat de Juan Carlos i les seves dues germanes, les infantes Pilar i Margarida de Borbón (foto). Si són condemnats, Bruno Gómez Acebo i Marcos Gómez Acebo hauran de tornar la comissió milionària que es van embutxacar per mitjançar en l'operació.

La mansió, que el pare del monarca, Juan de Borbón, havia deixat en herència als seus tres fills, va ser adquirida el 2002 per comercialitzadora Peninsular de Habitatges (CPV), una cooperativa en fallida i intervinguda judicialment que va estafar més de 1.200 famílies madrilenyes, i els promotors són a la presó. Els dos nebots del Rei, que van fer d'intermediaris en l'operació immobiliària, van cobrar una comissió de 1,5 milions d'euros (vegeu l'àlbum amb les fotos de la mansió).

Pilar de Borbón i família: Sicav i d'altres draps bruts


La infanta Pilar de Borbón (foto), germana del rei Juan Carlos, té un patrimoni de 4,5 milions en una SICAV que pràcticament no paga impostos. Casada amb Luis Gómez-Acebo, mort el 1991, van tenir cinc fills: Fàtima Simoneta, Joan Filiberto, Bruno Alejandro (foto, a la dreta), Beltrán Ataülfo i Fernando Umberto (foto).

L'exemplaritat ha de ser un dels pilars de la monarquia, de manera que quan la Casa Reial espanyola qualificar el comportament d'Iñaki Urdangarin de "poc exemplar", tot i semblar un adjectiu poc contundent, era tot un toc d'atenció el gendre real. Per exemplaritat, el rei no té res al seu nom, però no es pot dir el mateix de les seves germanes i la resta de la gran família, emparentada amb totes les altres monaquies europees.

Madrid 16 va justificar un desviament de 122.000 €, 25 dies després dels registres de Nóos

La Fiscalia Anticorrupció apunta que l'empresa pública Madrid 16 va realitzar un "bast" intent de justificar una "donació" de 122.000 euros realitzada entre 2007 i 2009 a favor de la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (FDCIS), considerada successora de l'Institut Nóos, tot això a través d'una memòria datada el desembre de 2011, 25 dies després dels registres practicats en aquesta entitat i que van donar lloc a l'esclat del cas Nóos.

Així consta en un escrit del Ministeri Públic, a què ha tingut accés Europa Press, després que el jutge instructor José Castro hagi aixecat el secret d'aquestes indagacions, centrades en els pagaments que va percebre la FDCIS per treballs que presumptament no es van dur a terme , en virtut d'un conveni marc de col·laboració rubricat el 7 d'octubre de 2007 entre Madrid 16 i l'entitat successora de Nóos amb una durada de dos anys -fins a octubre de 2009-.

Tal com assevera en l'escrit el fiscal Pedro Horrach, no consta que la FDCIS hagi realitzat serveis que justifiquin els pagaments, si bé entre la documentació de l'Àrea de Govern de les Arts de l'Ajuntament de Madrid ha estat localitzat un escrit de quatre folis amb el títol 'Memòria', datat el 2 de desembre de 2011, més de dos anys després que finalitzés la vigència del conveni i 25 dies després dels registres efectuats en el marc de l'anomenada Operació Babel (7 de novembre d'aquest any).

Unes investigacions en el marc de les quals van ser interrogats la setmana passada, en qualitat d'imputats, l'exconsellera delegada de Madrid 16 Mercedes Coghen, el la persona de contacte que es va establir per al seguiment del conveni Gerardo Corral, i l'exdirector d'Esports de l'Ajuntament de Madrid, sota l'alcaldia d'Alberto Ruiz Gallardón, Miguel de la Vila.

Els rebels tuareg ataquen l'Exèrcit malià a Gao

Els separatistes tuareg d'Azawad que combaten contra el Govern colpista de Mali van atacar la vigília posicions de l'Exèrcit a la ciutat de Gao, presa anteriorment per les forces governamentals amb el suport de les tropes colonials franceses desplegades al país. Els rebels, armats amb fusells i llançagranades, han arribat a la ciutat des de l'oest, creuant en canoes el riu Níger, i han assaltat llocs de control de l'Exèrcit instal·lats als carrers de la ciutat.

Els combats van durar des del migdia de diumenge fins al vespre i es van reprendre a primera hora d'aquest dilluns. Un portaveu del Moviment per a la Unitat i la Jihad a l'Àfrica Occidental, guerrilla responsable de l'atac, va assegurar en declaracions a France Presse que l'operació va ser tot un èxit i que els rebels van prendre el control de la ciutat després fer fora les forces governamentals.

Davant l'ofensiva insurgent, l'Exèrcit malià va demanar ajuda a les forces franceses desplegades a l'aeroport de Gao. Un grup d'helicòpters gals va bombardejar diversos objectius en Gao i en particular destruir una comissaria de Policia al centre ocupada suposadament pels rebels, van afirmar testimonis.

El tiroteig als voltants de la comissaria va obligar anteriorment a evacuar mig centenar de periodistes allotjats en un hotel proper. Mentrestant, no es precisen les baixes per part dels dos costats, encara que l'Exèrcit malià afirma haver causat "greus pèrdues" als rebels.

Les tropes franceses i malians van prendre el control de Gao sense combats el 26 de gener, després de les quals es va anunciar la "victòria sobre els terroristes" al nord-oest de Mali.

Tanmateix, les guerrilles tuareg van afirmar que la lluita per la independència del Azawad, part nord de Mali ocupada, acabava de començar i que acabaria només després de fer fora les forces franceses i del Govern de tot els territoris que els Tuareg consideren seus.

Els tuaregs que habiten els deserts del nord de Mali fa diverses dècades lluitant per independitzar-se de Bamako, una lluita que té un marcat caràcter racial, ja que els tuaregs i els àrabs que pertanyen a la branca sunnita de l'Islam no volen reconèixer com a autoritat a un Govern format per representants d'una majoria subsahariana.

El general Prim va ser estrangulat després de ser tirotejat al carrer del Turco

Marques de corretges al voltant del coll, inclòs el rastre metàl·lic de la sivella del corretjam. Aquesta és la dada forense que millor explica les novetats descobertes, fins avui desconegudes, entorn de l'assassinat, suposadament amb armes de foc, del llorejat general català i president del Govern d'Espanya Joan Prim i Prats, esdevingut a Madrid fa ara 142 anys, en la tarda del 27 de desembre de 1870.

Tal és l'última i principal revelació obtinguda per una denominada Comissió Prim, que des del departament de Criminologia de la Universitat privada Camilo José Cela, de Villanueva de la Cañada prop de Las Rozas, es va proposar temps enrere resoldre les denses incògnites que durant gairebé segle i mig han envoltat aquell luctuós succés.

La forense Maria del Mar Robledo, el criminalista Francisco Pérez Abellán, el doctor en Dret Orlando Tadeo Gómez i el fotògraf científic grec Ioannis Koutsurais, membres de la comissió investigadora, creuen haver resolt les principals incògnites d'aquell magnicidi. I això gràcies a l'aplicació dels principals avenços tecnològics de l'examen forense del cadàver momificat del general-president, custodiat en excel·lent estat de conservació a Reus, la localitat natal del llorejat militar. Allí va ser sotmès a una anàlisi exhaustiva, conclòs ara, dels resultats es va informar aquest dilluns en una conferència registrada a la seu universitària.

Cap dels comissionats acull dubtes sobre l'evidència de les marques de corretges al voltant del coll de Prim, que s'assemblen a les mateixes empremtes deixades pel mateix procediment d'asfíxia criminal en nombrosos altres cadàvers examinats per a la confrontació per la forense i mostrats ahir públicament en fotografías.Mas, d'aquesta evidència ara descoberta, no hi ha cap constància en el sumari 360/1870 obert després del magnicidi i que incloïa tres investigacions concernents als tres intents consecutius de treure la vida a Prim entre octubre i desembre d'aquell any.

Dels prop de 18.000 folis de què constava el sumari de l'assassinat, avui queden indemnes menys de la meitat: emborronamientos, làmines arrencades, sarabanda de pàgines en competeixo desordre són algunes de les pràctiques a les quals els 81 toms sumarials, avui els jutjats de la plaça de Castilla de Madrid, van ser sotmesos per mans estranyes i anònimes, sobretot a partir de 1960, en què es va revelar la localització dels documents processals.

A qui va poder beneficiar aquest espoli tan nociu del patrimoni històric documental?


La ciència pot aclarir successos molts anys després d'haver succeït, de no ser-ho, la pregunta quedaria sense resposta. Tal ha estat la certesa que han estudiat els membres de la Comissió Prim des del primer moment en què, a l'hospital universitari de Sant Joan i al tanatori de Reus, davant el cos momificat de Joan Prim van començar a indagar rastres d'activitat sobre la seva cadàver embalsamat, que presentava sota les aixelles i l'entrecuix flascons amb humors orgànics extrets del seu cos, en una configuració triangular d'evocacions maçòniques, segons els investigadors.

El rastre més cridaner i evident dels trobats va ser, sens dubte, la mirada vítria del general. "Em mirava d'una manera tan intensa que no podia retirar la vista d'ell", confessa el fotògraf científic Ioannis Koutsourais mentre contemplava la mòmia embalsamada. "Al cadàver li va ser practicada una extracció dels seus globus oculars i la seva substitució per dos ulls artificials tallats en un vidre d'alta qualitat", reconeix la forense Maria del Mar Robledo. No hi ha resposta per explicar aquest fet, del qual no es coneixen precedents forenses provats en la història contemporània espanyola si bé si hi ha alguns relats orals que ho reconeixen.

Els aspectes relacionats amb els mòbils del magnicidi resulten molt confusos encara. Tots els testimonis històrics apunten a una doble inducció: la primera, la del duc de Montpensier, futur sogre d'Alfons XII per la ulterior casament d'aquest amb Maria de la Mercè, filla del duc i després les noces la desena de presumptes assassins que va tirotejar el president va quedar en llibertat.

També les sospites apunten cap al general Serrano, del qual es conserva un sepulcre, avui buit, a l'església dels Jerónimos de Madrid. "És curiós que el carrer comercial madrilenya porti el nom d'un general presumptament còmplice de l'assassinat del seu rival Joan Prim", admet el professor criminalista Pérez Abellán, que ressalta la celeritat amb la qual l'anomenat "general bonic" es va fer amb les regnes governamentals des del moment en què Prim va caure ferit.

Se sap que els facinerosos que van atemptar amb armes de foc, trabucs i retacos, contra Prim quan transitava a bord d'una berlina entre el palau de les Corts i la seva residència palatina de Buenavista, a la plaça de Cibeles, van formar fins a tres grups armats i que van ser desplegats en tres enclavaments diferents -carrers del Turco, Barquillo i Cedaceros- segons els trajectes presumibles del carruatge àulic on el president viatjava al costat de dos edecanes.

En solcar el carrer del Turc, li va ser tancat el pas ia boca de canó, la berlina va ser assaltada: els assaltants van disparar al president, que va rebre un impacte a l'espatlla, un altre al colze, va patir l'amputació d'una falange del seu dit anular i altres lesions més, fins ara desconegudes, al palmell de la mà dreta. D'acord amb les seves indagacions, Prim va sagnar abundantment i va quedar impedit de manejar les seves mans per les ferides sofertes.

Segons reiteren els investigadors, els facinerosos van percebre deu pessetes diàries durant els prolegòmens de l'atemptat, 25.000 més al consumarlo i suports per sortir a l'estranger, com així van fer molts d'ells. Ressalten que la complicitat policial amb els criminals va ser gairebé completa, subratllen a més que el comissari del districte, de cognom València, reportar normalitat durant la jornada del 27 de desembre de 1870 en que es va perpetrar el magnicidi i, per sobretot, remarquen que les ferides per arma de foc que Prim va patir li van causar una greu i intensa hemorràgia, i per guarir-lo se li van aplicar emplastres.

Les ferides rebudes, contràriament a la lleugeresa pregonada pels mitjans oficials, van ser greus i, molt probablement, la por que l'aguerrit general català -heroi indemne després desenes de batalles- es recuperés d'elles va portar als inductors a decidir el seu assassinat mitjançant estrangulament, destaquen els membres de la investigació.

Tanmateix, resulta encara molt estrany que el seu cadàver no fos sotmès a autòpsia alguna i que els quatre metges assignats al seu entorn immediat no confirmessin la mort per asfíxia.

La visita de Draghi a les Corts espanyoles

Vicenç Navarro: Aquest article compara el comportament del Banc Central Europeu, dirigit pel senyor Mario Draghi que visitarà les Corts Espanyoles el dia 12 de febrer, amb el Banc Central Nordamericà (Federal Reserve Board) assenyalant que mentre el primer emfatitza el control de la inflació el segon està donant prioritat en aquest moment a l’estímul econòmic i a la creació d’ocupació. Hauria d’haver-hi una protesta generalitzada en contra del Banc Central Europeu i el senyor Draghi, denunciant que no és un Banc Central sinó un lobby de la banca.

Diuen que les comparacions són odioses, però la visita del Sr Mario Draghi al Congrés dels Diputats del 12 de febrer fa inevitable l'avaluació del seu comportament com a president del Banc Central Europeu, comparant-lo amb el del president del Banc Central Nord-americà (anomenat Federal Reservi Board, FRB), el Sr Ben S. Bernanke. Aquest últim és, no un banquer com el Sr Draghi, sinó Professor d'Economia de la Universitat de Princeton i expert en el New Deal, el període en el qual l'administració del president Roosevelt va treure els EUA de la Gran Depressió.

El FRB té com a objectiu no només controlar la inflació, sinó també facilitar que el govern federal ajudi per estimular l'economia i crear ocupació. I encara que el FRB no sempre hagi actuat per facilitar el segon objectiu, ara, sota la direcció del Sr Bernanke sí que ho ha fet. En realitat, el president del FRB ha subratllat que el major problema de l'economia dels EUA no és la inflació sinó l'elevat atur, definint aquest problema, no només com un problema humà i social, sinó també econòmic.

El FRB ha imprès ja més d'un trilió (americà) de dòlars, comprant deute públic i oferint diners a interessos molt baixos, en realitat, baixíssims. Però, el que és fins i tot més important és que el FRB doni fins i tot majors facilitats als bancs que ofereixen crèdit a empreses que estan compromeses a crear ocupació que a aquells bancs que es resisteixen a donar crèdit per a projectes de creació d'ocupació.

Aquestes mesures han generat protestes en gran part del Partit Republicà i de la banca, que han indicat que aquestes mesures crearan inflació (el típic i predictible argument que han utilitzat durant tots aquests anys) per oposar-se a l'expansió de la despesa pública. Tal oposició, que ha arribat a nivells de clara hostilitat, no ha fet variar les polítiques del governador del FRB, el Sr Ben S. Bernanke. En realitat, ha emfatitzat que en aquest moment de crisi les autoritats públiques han de tenir una postura més intervencionista, com ara el New Deal va mostrar.

És important notar que Ben Bernanke no ha estat conegut fins ara com un economista proper a les tesis de les esquerres americanes. La Federació de Sindicats AFL-CIO ha estat crítica amb el FRB i el Sr Bernanke pel seu retard en prendre aquestes mesures que està ara proposant i duent a terme. Va ser nomenat president del FRB pel president George W. Bush i va guardar un silenci que es va interrompre més tard sota l'Administració Obama.

Encara avui no està organitzant directament la infraestructura financera dels grans projectes afavorits per les esquerres, com l'enorme i necessària potenciació de la infraestructura a les obres públiques, tant de transport i comunicacions com de l'energia del país, tal com va fer el FRB durant la Segona Guerra Mundial. En realitat, el FRB té encara aquesta autoritat heretada del New Deal que va utilitzar per rescatar el sistema financer després del col · lapse de Bear Stearns el 2008.

Però podria i hauria utilitzar àmpliament per resoldre l'enorme problema de les hipoteques que no poden pagar-se com a resultat de la sobrevalorización dels habitatges, conseqüència de la bombolla immobiliària i de la seva posterior col·lapse. Aquest problema, com també passa a Espanya, està impossibilitant la recuperació del sector immobiliari.

Per això que les esquerres estiguin demanant major intervencionisme del FRB, afavorint la divisió dels grans bancs en bancs més petits i lligats a les comunitats que necessiten crèdit, inversions i llocs de treball.

Ara bé, tot i fent meves aquestes crítiques al FRB criticant al Sr Bernanke, el fet és que, comparant amb el Sr Draghi del BCE, aquest últim surt perdent. Les seves postures són, en part, responsables de l'enorme problema que els països perifèrics de l'Eurozona estan patint.

El fet que es desmarqués últimament del Bundesbank i expressés la seva voluntat de comprar deute públic explica que de sobte se li considerés un progressista camuflat, quan en realitat apareix com a tal com a resultat de l'enorme regressivitat i conservadorisme de les institucions que governen l'euro. Seria de desitjar que en la visita a les Corts espanyoles, els representants d'aquesta institució expressessin el seu profund malestar amb les polítiques del BCE que ell presideix.

El Banc Central Europeu no és un banc central. És un lobby de la Banca. I així hauria de denunciársele al Sr Draghi. El Banc Central Europeu té una gran responsabilitat pels enormes problemes que els països perifèrics de l'eurozona tenen.

Els bancs espanyols no podran tenir taxadores immobiliàries pròpies

Brussel·les no està disposada a una altra 'bombolla immobiliària' a Espanya i vol assegurar-se que les taxacions de pisos s'allunyen totalment de l'òrbita d'influència dels bancs, i obligant-los a treballar amb perits independents. Les entitats també han de tenir en compte valoracions externes si ho requereixen els sol·licitants d'una hipoteca. Brussel·les pretén, principalment, posar límits i controls a la valoració dels pisos a l'hora de concedir préstecs hipotecaris.

La concessió de crèdits està lligada al valor de taxació i, al seu torn, aquest estava fins fa uns anys determinat en una bona part dels casos per la mateixa entitat que concedia el crèdit.

Per això, que hagin donat préstecs molt per sobre del preu de compravenda d'un determinat immoble i se'ls hagi assenyalat directament com un dels culpables de la bombolla immobiliària a Espanya.

Fora totes les taxadores dels bancs


Segons les fonts consultades, aquest és l'escenari, precisament, amb el qual vol acabar immediatament la Comissió Europea.

Brussel·les ha ordenat al Banc d'Espanya que acceleri la normativa sobre això per obligar els bancs a què es desprenguin més aviat de les taxadores que controlen. La reforma, segons fonts coneixedores del procés, podria estar a punt en les pròximes setmanes davant les presses de les autoritats europees.

S'exigirà, concretament, que la relació entre els bancs que concedeixen el crèdit i les taxadores encarregades de fixar la valoració de l'immoble sigui totalment aliena a les unitats operatives i comercials de l'entitat financera.

Es podrà sol·licitar una valoració independent

Una altra de les novetats de la normativa permetrà al client que vagi a demanar una hipoteca sol·licitar una valoració de l'immoble externa al banc, que haurà de ser tinguda en compte per l'entitat.

Fins ara s'imposava, en la majoria dels casos, el criteri de les taxadores en mans de les entitats.

El Banc d'Espanya, apartat de la valoració

Aquesta reforma s'uneix a la que ja es va dur a terme fa uns mesos en relació a la valoració dels actius immobiliaris. Tal com es va explicar en aquestes pàgines, el Banc d'Espanya deixarà de ser el responsable de realitzar les taxacions sobre els actius immobiliaris de la banca.

La seva tasca la realitzarà una societat o auditora internacional, davant els dubtes de l'exterior sobre la valoració actual d'aquests actius en els balanços de les entitats financeres espanyoles. I és que Brussel·les porta mesos transmetent a Moncloa l'enorme desconfiança que té sobre la tasca del supervisor, sobretot, després de la mala gestió del cas Bankia.

Es reforça la tesi que Quintana va rebre l'impacte d'una bala de goma

Un infermer ha ratificat davant el jutge que Ester Quintana, la dona que va perdre un ull durant la vaga del 14 de novembre, no tenia restes de cap objecte ni de brutícia a l'ull. Això reforça la tesi que va ser una bala de goma dels mossos d'esquadra l'objecte que va impactar contra l'ull de Quintana i no pas un objecte que pogués haver estat llançat per algun manifestant.

Igualment, una periodista que gravava al lloc i moment dels fets ha explicat que va sentir una salva i un tret dels mossos procedents de la confluència entre Gran Via i el passeig de Gràcia.

L'infermer va atendre Quintana a l'hospital, després de rebre una primera cura del SEM. Avui ha explicat al jutge que a l'ull no hi havia restes de vidre, ni sorra ni altres fragments o brutícia que pogués indicar què podia haver-lo rebentat. Però això podria indicar que va ser un objecte com una bala de goma el causant de la greu lesió. També ha dit que Quintana va estar conscient des del principi i que havia atribuït la lesió a una pilota dels antiavalots.


Per la seva banda, la periodista Sílvia Balcells, de la televisió Graciamon.TV, ha explicat que aquell dia havia gravat gairebé tota la jornada de vaga, i que en el lloc i el moment dels fets no hi havia avalots i la gent marxava cap a casa. En un moment determinat, però, va gravar com se sentien dos detonacions procedents dels mossos des de la cantonada entre Gran Via i passeig de Gràcia en direcció sud, i que podrien ser d'una salva i d'un llançament d'una bala de goma. Va apagar la càmera uns segons perquè no passava res, però de seguida la va tornar a posar en marxa, i va ser quan va enregistrar Ester Quintana, d'esquena i ferida.

Quintana ha denunciat des del primer moment que aquell vespre va ser ferida per una bala de goma, que li ha causat la pèrdua d'un ull.

El jutge també ha demanat als mossos d'esquadra que emetin un informe sobre el moviment de les furgonetes de la policia entre les vuit i les nou del vespre, i que determinin la seva ubicació quan es van aturar a la confluència entre la Gran Via i el passeig de Gràcia, l'hora d'arribada i l'estona que s'hi van estar.

El PCF substitueix la falç i el martell per la pentalfa en els seus carnets

El Partit Comunista de França (PCF), en el seu congrés que es va desenvolupar de dijous a diumenge passat, ha pres la decisió d'eliminar la falç i el martell dels carnets i substituir-la per l'estrella de cinc puntes de l'Esquerra Europea -on s'inclouen IU, EUiA, Syriza, Die Linke o el Front d'Gauche-, una aliança de partits que agrupa formacions com el citat Front d'Esquerra de França, del qual al seu torn forma part el PCF.

El cap d'una cèl·lula parisenca del partit, Emmanuel Dang Tran, entrevistat per France Info, va dir que molts comunistes experimenten un xoc per la desaparició d'aquests símbols

El secretari nacional del PCF, Pierre Laurent, de 55 anys, reelegit al congrés, ha indicat que la falç i el martell són símbols que se segueixen usant en les manifestacions, però no reflecteixen el que és el partit avui dia.

També va mostrar als periodistes un carnet del Partit Comunista de França l'any 1944, en què no hi ha la falç i el martell.

En les últimes eleccions presidencials de 2012, el PCF va recolzar a Jean-Luc Melenchon, candidat del Front d'Esquerra, que va reunir el 11,1% dels vots en la primera volta.

Els comunistes francesos tenen 7 escons dels 577 a la cambra baixa del Parlament, i 19 dels 348 al Senat.

Nota: En la cultura àrab l'estrella de cinc puntes és l'estel de David i el de sis, l'estel de Salomó, mentre que a l'hebraisme és a l'inrevés.

Camacho denunciarà les "escoltes il·legals" de la reunió amb l'exparella de l'hereu Pujol

La líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha avançat aquest dilluns que iniciarà totes les actuacions judicials necessàries perquè s'investiguin les possibles "escoltes il·legals" a què va ser sotmesa a una trobada que va mantenir amb l'exnòvia de Jordi Pujol i Ferrusola el 2010. Rivera acusa CiU, PSC i PP de "tapar" la corrupció. L'examant de l'hereu Pujol ho va preparar «tot» ja al 2010 amb Camacho.

En roda de premsa, ha reaccionat així a les informacions d'El Mundo i El Periódico que publiquen que Camacho es va reunir amb l'exnòvia de Pujol Ferrusola i que el PSC va encarregar gravar la trobada, tot i que ha reconegut que ella no sap qui va fer les gravacions.

En preguntar per què no va denunciar els possibles delictes que li van explicar en aquesta trobada, Camacho ha respost que la conversa va estar plena de "vaguetats", i ha subratllat que qui havia de prendre la decisió de denunciar no era ella, sinó l'afectada.

Rivera acusa CiU, PSC i PPC de "tapar" la corrupció

El líder de Ciutadans (C's), Albert Rivera, ha demanat aquest dilluns al PPC i el PSC que hagi cessaments i dimissions en els seus respectius partits per haver ocultat informació sobre casos de presumpta corrupció o per "espiar" a altres partits.

Rivera s'ha referit a la informació d'El Mundo i El Periódico de Catalunya sobre una trobada entre la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, i l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola en què aquesta hauria revelat l'existència de comptes a l'estranger de la família de l'expresident català i que, segons el primer rotatiu, va ser gravat per una agència de detectius per encàrrec del PSC.

Segons Rivera, Catalunya i l'Estat "estan sumits en un mar de corrupció i de comportaments al marge de la democràcia, que és d'extrema gravetat, i que es produeix en el pitjor moment econòmic". "Avui estem coneixent el que passava a les clavegueres de la política-ha apuntat-i ens hem assabentat que Sánchez-Camacho coneixia des de fa dos anys els assumptes tèrbols de Pujol i que el PSC, en comportament indigne i més propi de la màfia que d'un partit democràtic, espiava i posava micròfons a un altre partit ".

Així mateix ha exigit el PPC i el PSC que "donin la cara, expliquin per què han actuat com ho han fet i diguin qui va a dimitir". "La pregunta que cal fer avui -ha afegit- és per què no havia sortit abans aquesta informació, per què el PP tenia informació des de fa dos anys i se la va guardar com a moneda de canvi quan estava pactant amb CiU, i per què el PSC, en un cas més rocambolesc encara, es dedica a l'espionatge d'altres partits".

L'examant de l'hereu Pujol ho va preparar «tot» ja al 2010 amb Camacho

Quan el PSOE encara estava al Govern i els populars eren socis de l'Executiu de CiU, la presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, es va reunir al 2010 amb María Victoria Álvarez Martín, examant de Jordi Pujol Ferrusola, a qui aquesta assegura haver vist traslladar des d'Andorra grans quantitats de bitllets de 500 euros que amagava al maleter del cotxe, segons va declarar després en seu policial i judicial.

Rússia cessa les importacions de carn dels EUA després de detectar un fàrmac prohibit

L'Agència Federal de Control Veterinari i Fitosanitari de Rússia (Rosseljoznadzor) suspèn des d'avui les importacions de carn de porc, res i gall dindi i de subproductes procedents dels EUA, per detectar-hi un fàrmac prohibit anomenat ractopamina, mentre estudia prendre mesures semblants respecte el pollastre en el cas que es detecti aquest fàrmac, usat per estimular el creixement de la massa muscular en els animals que els EUA exporta.

A finals de l'any passat la institució russa va notificar a les corresponents del Canadà, EUA, Mèxic i Brasil que a partir del 7 de desembre de 2012 el enviament dels esmentats productes es duria a terme només després de les anàlisis corresponents per detectar ractopamina que està prohibit en 160 països, inclosos els de la Unió Europea.

D'acord amb Rosseljoznadzor, Mèxic va confirmar oficialment estar disposat a complir amb els requisits exigits per la part russa. Brasil i Canadà van fer el mateix. L'únic país que fa cas omís a les exigències és EUA.

Segons experts russos, les mesures adoptades per les autoritats del país eslau per suspendre la importació de carn que contingui ractopamina procedent dels Estats Units no afectaran en absolut al mercat.

Pederastes, crims, violacions, blanqueig de diner negre i organització mafiosa: l'herència del nazi Ratzinger

Va arribar al Vaticà de la mà del també nazi i genocida Wojtyla, el pallasso de l'atemptat amb el mateix guió del feixista Reagan, protector de Maciel el violador dels seus propis fills i fundador de la secta criminal dels Legionaris de Crist i de milers de pederastes i violadors, i amb fama de ser un vell retrògrad, reaccionari, immoral, col.laborador amb la màfia i protector de pederastes com el seu propi germà, abusador del Cor dels Pardals austríac.

Durant el seu mandat, en la mateixa línia nazi, reaccionària i corrupta, han sortit al descobert les seves connexions amb la màfia i el blanqueig de diners del narcotràfic, la prostitució i el crim organitzat, la fortuna i accions en companyies farmacèutiques i fàbriques d'armes com Beretta, la de la màfia, o la seva continuada protecció -malgrat les disculpes cara a la galeria dels fanàtics 'creients'- als crims i violacions de nens i nenes o l'explotació de treballadores des d'Irlanda fins a Alemanya o Holanda, sumant desenes de milers de casos i implicant des cardenals fins bisbes i totes les seves sectes, des dels maristes als salesians, passant pels jesuïtes i l'Opus Dei.

I fins i tot el comerç amb nens robats a l'Espanya nazionalcatòlica, amb monges que es moren sense papers quan més convé, i sempre sota la protecció d'un sistema polític i judicial tan corrupte i criminal com la pròpia secta. Ara diu que se'n va perquè està vell, en un cas inèdit i únic, però la veritat és que deixa l'església catòlica en el pitjor estat i enmig de milers d'apostasies en tots els seus feus.

L'últim Papa que va renunciar va ser Gregori XII (1406-1415), que va viure l'anomenat Cisma d'Occident, en què van coincidir tres papes alhora: a més de Gregori XII, el Papa de Roma, Benet XIII, el Papa d'Avinyó, i l'anomenat «antipapa» Joan XXIII.

Amb el concili de Constança, l'emperador Segismundo va obligar a dimitir als tres pontífexs, però només Gregori XII va obeir i després d'ell va ser triat Martín V.

El criminal nazi i idiota de la vaca, el ruc i el limbe dels fanàtics i mafiosos deixa el soli vaticà enfonsat en la més negra de les situacions, sota investigació judicial pels seus nexes i crims amb la màfia i arruïnada pels milers de milions que han de pagar en indemnitzacions als milers que van ser abusats, violats i torturats pels seus sequaços. És, evidentment, la fugida d'un covard davant l'assumpció de responsabilitats per 80 anys de corrupció de la qual ell ha estat nucli principal. La Rata fuig, Ratzinger s'oculta, l'església s'enfonsa en el món, excepte en l'Espanya de la màfia franquista, on els seus corruptes i ignorants sectaris es mantenen apoltronats al feixisme i l'estupidesa congènita, el desvergonyiment, la corrupció i la indecència.

Espanya, sempre tan diferent i repugnant.

Els mossos acampats a Vielha, agredits per un grup de brètols

Els sindicats de Mossos d’Esquadra van denunciar ahir que la matinada de dissabte a diumenge un grup de persones va tirar petards, va insultar i va agredir un grup de Mossos d’Esquadra que estava dormint a la intempèrie a Vielha en senyal de protesta contra la retallada que se’ls ha aplicat al sou.

Segons els sindicats, que es personaran com a acusació particular contra els agressors, arran de l’agressió tres agents van quedar lesionats i es va practicar la detenció d’una persona.

Els sindicats van assegurar que "els agents ja havien advertit que, durant el cap de setmana de Carnestoltes, podien ser víctimes d’alguna bretolada".

Davant l’actual situació, els mossos afectats van demanar al mossèn titular de la Parròquia de Vielha que els deixés dormir a l’interior de l’església. El mossèn, però, va manifestar que no els acollirà "perquè l’església parroquial no és per dormir".

El vicepresident de la CEOE paga part dels sous en negre

El vicepresident de la CEOE i president de la patronal madrilenya, Arturo Fernández, pagava en diners negre part dels sous dels seus empleats del grup Arturo Cantoblanco durant anys. Diversos empleats i exempleats ho han confessat així a l'emissora, alguns d'ells sense voler donar els seus noms reals per por a represàlies laborals. Els treballadors rebien a mes vençut un sobre amb els bitllets, que de vegades arribaven a suposar fins a la meitat del salari mensual. Aquests pagaments en B corresponien fonamentalment a les hores extres realitzades i complements per responsabilitat.

Aquesta pràctica es realitza per evitar cotitzar les diferents remuneracions als seus empleats, la qual cosa suposaria un delicte de frau a la Seguretat Social ia Hisenda i també podria incórrer en un delicte contra els drets dels treballadors.

En aquests sobres blancs, que conserven els treballadors entrevistats, figurava el nom i cognoms de cada empleat acompanyat de la xifra que havia de cobrar. Aquestes quantitats oscil·laven cada mes i per treballador entre el 100 i els 700 euros. De vegades en el mateix sobre incloïa la nòmina i els diners en metàl·lic i en altres es separaven els sobres, un amb la nòmina i altre amb els bitllets a B. El repartiment ho feien els gerents o caps de cada zona i portaven els sobres als restaurants i cafeteries corresponents i allà procedien al seu lliurament o els deixaven a l'encarregat de l'establiment.

Els empleats i exempleats entrevistats per la cadena SER, que no es coneixen entre ells i amb antiguitats de quatre a deu anys, descrivien de manera similar al mètode fraudulent utilitzat per Arturo Fernández en el seu grup empresarial. El modus operandi, a més, era innegociable. Quan algun treballador expressava la seva voluntat de regularitzar els pagaments extres a la nòmina la resposta sempre era negativa.

Així ho explica un exempleat: "Tots els càrrecs intermedis -el cap de cuina, el propi gerent, el gerent de gerents- tenen un sobresou per assumir aquesta responsabilitat. Llavors t'ho ofereixen, guanyaràs mil euros però tindràs un sobre de 500. Tu dius ¿Aquests 500 me'ls podries posar en nòmina? És impossible, perquè comporta molta despesa, s'ha de pagar molta seguretat social i que correspon és que et paguem a final de mes, això és el que et donen a entendre".

Un altre relata que "en un principi no tenia cap responsabilitat, es em va ascendir, vaig començar a tenir persones al meu càrrec i aquest complement com a encarregat se m'oferia en diner negre, diners B".

Amic d'Aguirre i amo d'un poderós holding hostaler


El grup Arturo Cantoblanco està presidit pel propi Arturo Fernández i és un holding d'empreses especialitzades en restauració, oci i serveis. La seva activitat més coneguda és la càtering i organització d'esdeveniments socials. Però també el grup té vuit restaurants i té tres hotels, un al costat de l'aeroport de Barajas (Madrid), un altre a San Lorenzo del Escorial i l'últim a Aragó. A més, el grup s'encarrega del servei de restauració de l'Assemblea de Madrid, d'alguns hospitals mdrileños, diversos ministeris i al Congrés dels Diputats.

Arturo Fernández sempre s'ha vanat de ser un devot admirador de l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre i gràcies a ella va aconseguir obtenir gran part de les concessions per oferir els seus serveis hostalers en edificis públics de la Comunitat de Madrid. Per agrair aquestes concessions, Fernández ha estat d'allò més generós amb Aguirre, fins al punt de convertir-se en un dels seus donants. En concret, entre 2003 i 2004 va atorgar fins 57.000 euros a Fundescam, fundació del PP a Madrid, investigada dins de la causa Gürtel.

La cadena SER s'ha posat en contacte amb Arturo Fernández per conèixer la seva versió i aquest ha assegurat que tots els seus treballadors tenen les hores extres incloses en la seva nòmina mensual i que, per tant, l'empresa cotitza a la Seguretat Social. No obstant això, Fernández ha explicat de manera aclarir la manera com es comptabilitzen aquestes extres o on apareixen reflectides.

Antecedents de mala praxi

Aquesta no és la primera vegada que surten a la llum males pràctiques d'Arturo Fernández amb els seus treballadors. Entre 2009 i 2010 es va enfrontar a un conflicte laboral després de la denúncia sindical per hores extres no cotitzades de treballadors en tres dels seus centres. En concret, a la cafeteria del Congrés dels Diputats, en la de Torrespaña i al tanatori madrileny de la M-30.

També, a l'agost de 2012 una sentència del jutjat dels social número 33 de Madrid va dictaminar que Arturo Fernández havia d'indemnitzar als empleats que treballaven en els bars i cafeteries de complex firal d'IFEMA per una rebaixa injustificada dels seus sous. El grup Cantoblanco es va encarregar de les contractes d'IFEMA el gener de 2011. Al juny d'aquest mateix any, Fernández, després de no haver pogut posar en marxa un ERO, decidir modificar les condicions dels seus empleats fent treballar als fixos dos mesos menys i als que feien deu mesos passar a nou.

"La gent no vol una vaga"

Arturo Fernández no ha estat pròdig a l'hora de defensar els drets dels treballadors. Més aviat tot el contrari. Al març de 2012, dies abans de la vaga general del 29 de març, el número dos de la patronal assegurava que "no és clar que els espanyols estiguin disposats a una vaga". "La gent no vol una vaga, sinó un treball", reafirmava, just quan s'acabava d'aprovar la reforma laboral del Govern de Rajoy que rebaixa les indemnitzacions per acomiadament a 20 dies per any treballat.

Tampoc és molt conscient Fernández de la realitat del país, ja que en justificar la seva oposició a una pujada d'impostos afirmava que "la classe mitjana treballadora espanyola té 700.000 euros d'estalvis, per això si li imposen més impostos això va portar menys consum i més atur".

L'examant de l'hereu Pujol ho va preparar «tot» ja al 2010 amb Camacho

Quan el PSOE encara estava al Govern i els populars eren socis de l'Executiu de CiU, la presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, es va reunir al 2010 amb María Victoria Álvarez Martín, examant de Jordi Pujol Ferrusola, a qui aquesta assegura haver vist traslladar des d'Andorra grans quantitats de bitllets de 500 euros que amagava al maleter del cotxe, segons va declarar després en seu policial i judicial.

Durant la trobada, que es va celebrar el juliol del 2010 en un reservat del restaurant barceloní La Camarga, María Victoria va detallar a la dirigent popular «tot» el que mesos després, concretament el 13 de desembre passat, l'examant del primogènit de l'expresident Pujol va denunciar a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia, primer, i davant el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, després.

El contingut d'aquesta conversa va ser confirmat per una font oficial del PPC, i coincideix amb el relat que la dona ha fet a la gent del seu entorn, amb qui ha parlat aquest diari. Durant la cita, la dirigent popular es va limitar a «escoltar» la dona, que li va demanar ajuda per denunciar el presumpte delicte de blanqueig i els maltractaments que va assegurar haver rebut.

Camacho es va entrevistar amb la dona, a qui no coneixia, a petició de l'actual cap de gabinet del president del Govern, Jorge Moragas. La mà dreta de Mariano Rajoy i l'examant de Jordi Pujol Ferrusola sí que es coneixen des que van ser companys d'estudis a Barcelona, i mantenen una sòlida amistat que conserven. Fa pocs dies, Moragas va visitar María Victoria a casa seva, a Collserola, Barcelona. Aquest diari ha intentat en reiterades ocasions en els últims dies obtenir la versió de Jorge Moragas però no ha obtingut resposta.

Segons fonts populars, Moragas va demanar a Camacho que rebés una amiga que va militar a Noves Generacions i que «tenia molta força, un gran currículum professional en el sector de les telecomunicacions i moltes ganes de treballar en el partit». La presidenta del PPC la va citar al despatx que té a la seu del partit, al carrer d'Urgell, i la dona va iniciar un relat «punyent» sobre la seva tempestuosa relació amb el fill de l'expresident. Dies més tard, totes dues es van veure en el citat restaurant de l'Eixample barceloní.

INFORMES ANÒNIMS / Algunes de les afirmacions que María Victoria va fer a la dirigent del PPC consten a l'esborrany anònim que s'atribueix a un comandament policial també desconegut i que va aparèixer, més d'un any després, en plena campanya de les últimes eleccions autonòmiques.

Fragments d'aquell mateix relat de l'examant de Jordi Pujol Ferrusola apareixen en cinc documents més, també apòcrifs, en què es denuncia, sense cap prova i sobre la base de rumors i múltiples errors, l'existència a Catalunya d'una corrupció generalitzada que ni jutges, ni fiscals, ni polítics, ni Mossos d'Esquadra han volgut investigar en els últims anys.