dijous, 16 d’agost de 2012

El PS, favorit en les eleccions holandeses, demana un referèndum sobre el pacte fiscal neoliberal

El Partit Socialista holandès, que encapçala els sondejos per a les eleccions generals del pròxim mes, ha anunciat que demanarà un referèndum sobre el pacte fiscal de la UE -com ha exigit L'Esquerra Plural a Espanya a Rajoy-, l'element central de l'actual política comunitària neoliberal en plena estafa del deute. Emile Roemer, líder d'aquest partit i al qual es veu com a candidat a primer ministre, ha dit que qualsevol nova transferència de sobirania a la Unió Europea hauria de ser ratificada en un referèndum. Gràfic: Salaris mínims nets a Europa i IVA.

Un portaveu de la formació esquerrana ha confirmat que això inclou a l'anomenat pacte fiscal, que els líders de la UE, inclòs l'holandès, van tancar fa uns mesos i que imposa estrictes regles als països membres.

"La política econòmica no es pot reduir a normes per reduir el deute", ha dit aquesta font a Reuters. "Ens oposarem a aquest tractat", ha afegit.

El pacte -del qual ja en el seu dia es van desmarcar Regne Unit i República Txeca- només ha estat de moment ratificat per sis països de l'eurozona [veure quadre a la web de la UE]. I encara que només necessita la ratificació de 12 països de la moneda comuna, es considera clau que ho facin les grans economies.

Per ara, d'elles només ho ha fet, Espanya. A Alemanya ha estat aprovat pel Parlament, però està pendent de recursos al Tribunal Constitucional. La seva signatura és condició necessària perquè els països puguin demanar rescats (préstecs) a la UE. Quant al mètode de ratificació, només Irlanda ho va plantejar i ja el va aprovar.

Amb tot, segons l'escenari que plantegen les enquestes, els socialistes només formarien govern en una àmplia coalició i no és clar que els seus hipotètics aliats acceptessin aquesta idea del referèndum.

Segons els sondejos citats per l'agència, el Partit Socialista, fins ara minoritari, pot convertir amb 37 diputats sobre un total de 150 en el guanyador de les eleccions del 12 de setembre, per davant del tradicional referent de l'esquerra, el més conservador Partit Laborista, i del governant Partit Popular (liberal).

Holanda celebrarà comicis anticipats davant la impossibilitat del Govern de tirar endavant les retallades que va plantejar per complir amb la reducció del dèficit compromesa amb la UE.

Un capellà borratxo persegueix en calçotets a un nen per violar-lo

El capellà catòlic Ángel Armando Pérez (foto), resident a Oregon (EUA) va intentar abusar d'un nen de 12 anys després fotografiar nu amb el telèfon mòbil. El sacerdot, que era a casa amb el nen, li estava "cuidant" després que els seus pares ho deixessin allí per tornar l'endemà. Armando Pérez serà acusat d'abús sexual de primer grau i de conducta sexualment explícita amb un nen per les autoritats dels EUA.

El petit de 12 anys, que dormia tranquil·lament en un llit, es va despertar en percebre un flash a la cara. Espantat, el nen ara acusa el capellà de prendre-li fotografies dels seus genitals. Després despertar-se, el xaval va aconseguir fugir i demanar ajuda a una parella mentre el sacerdot el perseguia borratxo i en roba interior pel carrer.

El PP afirma que enarborar una bandera republicana incita a la violència

El Govern franquista del PP ha justificat la multa proposada per a un ciutadà que portava una bandera republicana en un partit de la selecció d'handbol al·legant que la seva actitud podia interpretar-se com una "provocació" a uns aficionats espanyols que ni eren els que diu, ni portaven les seves banderetes monàrquiques (foto de la pista).

Els fets van tenir lloc el passat mes d'abril en un partit de les seleccions d'handbol d'Espanya i Algèria celebrat a l'Alacant del PP-FAES, on la Policia va expulsar al portador d'una bandera de la República, obrint-li expedient de sanció en virtut de la Llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, a falta de la franquista "Ley de vagos y maleantes".

Encara que en un primer moment va replegar la bandera tricolor, a l'estona el ciutadà va tornar a onejar l'ensenya republicana "amb gran vehemència", el que segons el Govern "va provocar malestar entre la resta d'espectadors que animaven a la selecció espanyola". En aquest context, es va procedir a expulsar-, va ser identificat i se li va obrir expedient de sanció.

Per l'executiu, "portar una bandera republicana no és un comportament que per se inciti a la violència", però "són les circumstàncies en un context concret, com en aquest cas, les que determinen, segons el parer dels agents responsables de la seguretat l'esdeveniment, si pot esdevenir un acte d'incitació a la violència ".

Fonts del Govern insisteixen que l'aficionat que portava la tricolor estava provocant als presents. "Davant l'evidència que es tractava d'un acte que pogués ser interpretat com una provocació, que en aquest context podria donar lloc a reaccions violentes del públic present, funcionaris policials van instar al ciutadà a què depusiese seva actitud", relata l'Executiu.

El diputat d'IU Ricardo Sixto va preguntar a Interior al Congrés per aquest episodi denunciant que, en un altre partit posterior, al mateix portador de la bandera republicana se li va vetar l'entrada, se li va traslladar a un espai buit del Poliesportiu i se li va comminar a identificar-se de manera intimidatòria.

En la seva resposta, el Govern explica que el portador de la tricolor era a la primera fila de la grada preferent, de forma aïllada, davant centenars de seguidors de la selecció espanyola "que enarboraven banderes nacionals i animaven l'equip". Les imatges del partit desmenteixen aquesta versió. La graderia estava mig buida i tan sols un reduït grup de seguidors onejaven banderes nacionals.

La UCAM dels kikos i la FAES va pagar els 100.000 € trobats al majordom de Ratzinger


El taló per 100.000 euros que s'ha trobat en l'habitatge de Paolo Gabriele, el majordom de Ratzinger que es diu va robar els documents reservats del Vaticà, l'havia donat el març passat José Luis Mendoza (foto), membre del nazicatòlic i feixista Moviment Neocatecumenal de Kiko Argüello (els kikos) i president de la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia, un centre de propaganda nazi vinculat a la Fundació FAES de José María Aznar, i en general al Partit Popular, i que compta entre els seus "professors ponents" amb Jaime Mayor Oreja, Ángel Acebes, Eduardo Zaplana o el president murcià, Ramón Luis Valcárcel, la plana de l'intelectualitat infranormal.

El president de la UCAM, José Luis Mendoza, membre del nazicatòlic i feixista Moviment Neocatecumenal de Kiko Argüello (els kikos), ha dit sentir-se "sorprès" pel robatori del taló i ha explicat que va lliurar el xec a Ratzinger durant la visita que el Papa va fer al març a

Seguiment del 90% de la vaga a RTVV, segons els sindicats


El comitè d'empresa de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) ha xifrat en un 90% el seguiment de la vaga d'avui, la primera de les sis previstes en protesta contra l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de l'ens, que podria afectar 1.295 treballadors. En un comunicat, els representants dels treballadors destaquen que la vaga ha tingut un seguiment massiu en tots els centres de treball i que els serveis mínims s'apliquen només al personal d'informatius -tot i que els treballadors de Canal 9 han impedit l'emissió dels informatius-, de manera que les instal·lacions 'són pràcticament buides'.

Tal com havien pactat empresa i sindicats, s'ha suspès la programació habitual de Canal 9 i Nou 2, i han connectat amb Nou 24, que ofereix quatre rondes de notícies i informa a través de la retolació en pantalla de les causes de la mobilització. La durada de les dues edicions de Notícies 9 es redueix a la meitat, avui no s'emet cap programa i demà tampoc no es farà el 'Bon Dia', sinó que es connectarà de nou amb el senyal de Nou 24. En el cas de Ràdio Nou, s'ha suprimit la programació habitual i s'emet el senyal de Sí Ràdio sense locució, mentre que els butlletins horaris duren la meitat i cada mitja hora s'informa als oients de la vaga.

Per la seva banda, la direcció de RTVV no vol donar dades de seguiment, perquè diu que no vol entrar en una 'guerra de xifres' després de l'acord entre ambdues parts sobre els serveis mínims.

Noves jornades de vaga

El comitè d'empresa va aprovar sis jornades de vaga que es fan aquest agost -- avui i demà i els dies 21, 22, 24 i 25--, contra els acomiadaments i en favor 'd'una ràdio i d'una televisió públiques i de qualitat en valencià'. Els sindicats de RTVV consideren que la direcció no té ni mica de voluntat d'arribar a cap mena d'acord, sinó, simplement, el propòsit d'externalitzar la major part de la programació.

Setmanes de protesta

Els treballadors de Ràdio Televisió Valenciana van impedir (vídeo) el dia 16 de juliol l'emissió de l'informatiu de migdia i d'un programa de tarda; a més, l'informatiu del vespre es va emetre en diferit. Aquesta fou la primera reacció a l'expedient de regulació d'ocupació presentat per la direcció.

Des de llavors s'han succeït un seguit de protestes i de vagues. Els dies 27 i 29 de juliol van fer una vaga de quaranta-vuit hores, que va tenir un seguiment general, de manera que es van aturar les emissions de Canal 9, Nou Dos i Ràdio 9.

Els treballadors de Canal 9 impedeixen l'emissió dels informatius


Han impedit que es fes l'informatiu de migdia, i el del vespre s'ha emès en diferit en protesta contra l'ERO, que afectarà 1.295 treballadors de 1.700.

Els treballadors de Ràdio Televisió Valenciana van impedir ahir l'emissió de l'informatiu de migdia i d'un programa de tarda; i l'informatiu del vespre es va emetre en diferit. Aquesta fou la seva resposta en tenir esment de l'expedient de regulació d'ocupació presentat per la direcció, que pot afectar 1.295 treballadors.

Un grup de treballadors va ocupar a migdia el control de l'estudi d'informatius per impedir que comencés l'emissió, prevista per a les dues.

'El dia més trist de les nostres vides professionals'


Un centenar de treballadors ha recorregut diverses dependències de les instal·lacions, i finalment han ocupat el plató des del qual s'emet l'informatiu. En l'emissió s'ha pogut un grup de treballadors a l'interior de l'estudi, i una d'elles ha pres la paraula amb un megàfon per dir que els treballadors lluitaran per mantenir una televisió pública per als ciutadans. 'Els treballadors d'esta casa estimem esta empresa, perquè era nostra d'abans de crear-se, perquè volíem una empresa pública que parlara en valencià, com tants i tants valencians que no podien parlar en valencià, que no es veuen reflectits en els mitjans de comunicació. Avui és el dia més trist de les nostres vides professionals', ha dit la treballadora.

Més tard, dos agents de la policia de la Generalitat han entrat al centre de Burjassot per avisar els treballadors que si tornaven a impedir una emissió serien denunciats.

El programa 'En connexió' talla l'emissió i l'informatiu del vespre, en diferit


Tot amb tot, els treballadors han continuat als passadissos del centre d'emissió de Burjassot tota la vesprada, i degut a la sorollosa xiulada han fet que el programa 'En connexió' es veiés obligat a interrompre també l'emissió.

Més tard, quan s'havia d'emetre l'informatiu del vespre, a les nou, els responsables de la cadena han emès una redifusió de l'informatiu de les vuit del Canalnou24.

Un 76% de la plantilla acomiadada


La direcció de l'ens preveu acomiadar un màxim de 1.295 treballadors, dels 1.700 que té aproximadament, mitjançant l'expedient de regulació d'ocupació que preparava des de feia mesos. El secretari general de RTVV, Juan Prefaci, és qui ho ha comunicat al comitè d'empresa avui al matí.

L'ERO afectarà tant els treballadors de Canal 9, com els de Ràdio 9 i els de la resta de l'ens. I queden repartits així: 994 de treballadors de la televisió, 103 de la ràdio i 199 de l'ens. El dimecres es reunirà el consell d'administració per aprovar l'expedient.

Amb l'aprovació de l'ERO, es posarà en marxa immediatament, dijous mateix, un procés que s'allargarà durant un mes, en què la direcció de l'empresa i els sindicats negociaran el nombre concret d'afectats. I quan hagi passat aquest temps es farà saber l'acomiadament als afectats.

Així es va repartir el menjar 'expropiat' a Mercadona


El menjar 'expropiat' a Mercadona pel Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) va tenir com a destinació un bloc d'habitatges ocupats per famílies desnonades a Sevilla, batejat com La Corrala, els habitants asseguren que, després d'haver perdut els seus llocs de treball i veure's al carrer, la gent hi va a les institucions per rebre un ajut urgent que no se'ls ha donat.

Per això, a La Corrala han preparat un vídeo en què agraeixen al sindicat que els hagi portat aliments bàsics. "Vam rebre una trucada de Sánchez Gordillo i ens va dir que si necessitàvem menjar. Ens va preguntar que en quina situació estàvem i li vaig dir que estàvem crítics, passant una mala ratxa", explica un dels habitants del bloc, després d'assegurar que ni el Banc de aliments ni Càritas -tot en mans de la secta catòlica- alleujaven de manera efectiva la seva situació.

"L'hi agraïm en l'ànima, que ens doni de menjar. Encara que ens donin iogurt, si més no aquell dia van menjar els nens iogurt", afirma una altra de les veïnes.

El fiscal de Nova York investiga set grans bancs per l'escàndol dels tipus d'interès

Les autoritats judicials de Nova York investiguen a set de les majors entitats bancàries del món en relació amb les investigacions al voltant de la manipulació dels tipus del mercat interbancari de Londres, el LIBOR, segons Financial Times. El fiscal general, Eric Schneiderman, ha enviat citacions a Deutsche Bank, Citigroup, JPMorgan Chase, Royal Bank of Scotland, Barclays, HSBC i UBS, segons han indicat persones coneixedores de la situació i els mateixos registres d'algunes entitats.

La petició d'informació per part de Schneiderman s'emmarca en la investigació que porta a terme en col·laboració amb el màxim responsable legal de l'Estat de Connecticut, a fi d'aclarir si les entitats van conspirar per fixar les taxes d'interès del Libor, perjudicant així a inversors i prestataris.

Aquesta investigació se suma a les indagacions que separadament duen a terme les autoritats judicials de diversos països, com Regne Unit, Canadà, Japó i els propis EUA. En aquest sentit, el diari apunta que el que pot diferenciar el cas de Schneiderman és la seva capacitat per utilitzar una llei de l'Estat de Nova York de 1921 que permet al fiscal general investigar a qualsevol que faci negocis a Nova York sense la necessitat de demostrar que l'investigat pretenia cometre frau.

"La major part dels principals bancs tenen negocis a Mahattan, on es troba Wall Street, de manera que el paper de la ciutat com a centre financer global atorga als reguladors novaiorquesos una potència afegida en la investigació d'entitats", assenyala Financial Times, que recorda com el Departament de Serveis Financers de Nova York recentment va sancionar amb 340 milions de dòlars (275 milions d'euros) al britànic Standard Chartered.

Alemanya investiga si el Deutsche Bank també va manipular el líbor

El regulador dels mercats d'Alemanya ha iniciat una investigació sobre el Deutsche Bank per la sospita de manipulacions en les taxes de préstecs interbancaris, el líbor, segons han assegurat a Reuters fonts conovedores de l'assumpte. Fins ara, el banc britànic Barclays ha estat l'únic que ha admès irregularitats relacionades amb el líbor. Però -com va avançar Sírius- hi ha investigacions en marxa als Estats Units, Europa i Japó, per examinar més d'una dotzena de grans bancs: Royal Bank of Scotland (RBS), UBS (Unió Banca Suïssa), Citigroup, HSBC, Deutsche Bank i JPMorgan Chase es troben amb el Banc d'Anglaterra i el negre cor de la City, al centre de totes les evidències amagades des de fa anys per l'oligarquia financera i uns sistemes polític-econòmics endèmicament corruptes.

Dues fonts han assegurat avui que el regulador alemany BaFin està sondejant al Deutsche Bank, a través d'una "investigació especial" i no rutinària. Els resultats de les indagacions s'espera que surtin a la llum a mitjans de juliol, segons les mateixes fonts. BaFin no va voler oferir més informació sobre la investigació especial sobre el Deutsche Bank.

Xina demana de nou a Japó l'alliberament immediat dels seus ciutadans

Xina ha demanat de nou avui dijous a Japó que alliberi de manera "immediata i incondicional" als seus ciutadans detinguts il·legalment ahir a les illes Diaoyu (foto) així com el vaixell en què viatjaven. El viceministre de Relacions Exteriors, Zhang Zhijun, ha presentat una solemne protesta a Japó en una trucada telefònica realitzada al seu homòleg japonès Sasae Kenichiro.

Zhang ha exigit a la part japonesa que garanteixi la seguretat personal, la dignitat i els drets fonamentals dels ciutadans xinesos.

Un grup de treball de l'ambaixada i dels consolats de la Xina al Japó ha arribat a Okinawa, ha visitat els ciutadans xinesos arrestats i ha presentat una protesta a la part japonesa sobre l'assumpte.

El govern de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong i la seva oficina representativa a Tòquio també van enviar a uns funcionaris per participar en la gestió de l'assumpte.

La policia de Okinawa va arrestar a 14 ciutadans xinesos sota sospita de "entrada il·legal" després que ells arribessin a les illes Diaoyu a bord d'un vaixell pesquer de Hong Kong dimecres amb la intenció de reclamar la sobirania territorial sobre les illes.

Dimecres, la viceministra de Relacions Exteriors xinesa, Fu Ying, va convocar l'ambaixador japonès a Beijing, Uichiro Niwa, i va trucar per telèfon al seu homòleg japonès, Tsuyoshi Yamaguchi, per tractar l'assumpte.

Fu va reiterar la sobirania de la Xina sobre les illes Diaoyu i les illetes adjacents, i va instar a la part japonesa a garantir la seguretat dels 14 ciutadans xinesos i alliberar-los immediatament i sense cap condició.

També aquest mateix dia, el cap executiu de Hong Kong Leung Chun-ying va dir que estava seguint de prop l'evolució de l'assumpte en què estan implicats els ciutadans detinguts, i va demanar al govern japonès que garanteixi la seva seguretat.

Shen Danyang, el portaveu del Ministeri de Comerç, ha dit avui que la Xina està molt preocupada per l'assumpte de la detenció il·legal dels seus ciutadans, i va exigir a Japó que manegi de manera apropiada la situació.

Xina protesta davant Japó per detenció de ciutadans xinesos


El Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina està en contacte amb la part japonesa per presentar una enèrgica protesta per la detenció de cinc ciutadans xinesos a les Illes Diaoyu, ha dit avui el ministeri en un anunci. Sota l'acusació que van realitzar un "ingrés il·legal", Japó va detenir cinc persones de Hong Kong, els qui van desembarcar aquesta tarda a l'illa per donar suport a la reivindicació de la sobirania de la Xina sobre les illes.

Descobreixen un dels cúmuls de galàxies més grans i actius de l'univers

La NASA ha anunciat el descobriment d'un dels cúmuls de galàxies més grans i actius dels localitzats fins ara en l'univers. Es tracta de Fénix, una estructura única que conté "la major taxa de formació d'estrelles mai vista", segons ha explicat Michael McDonald, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts.

El cúmul de galàxies -una de les estructures més grans de l'univers- es troba a uns 5.700 milions d'anys llum de la Terra i es creu que és el major productor de raigs X.

Aquest descobriment, que ha estat possible gràcies a deu telescopis diferents, pot portar els astrònoms a replantejar la forma d'aquestes estructures colossals i les galàxies que la conformen.

Fènix conté una enorme reserva de gas calent. La idea que predomina entre la comunitat científica és que aquest gas es refreda amb el temps i s'enfonsa al centre de la galàxia provocant la formació d'un gran nombre d'estrelles.

A més, els científics han recollit dades sobre la velocitat de refredament del gas calent a les regions centrals de l'agrupació, el que pot aportar informació sobre com es formen les galàxies.

De la mateixa manera, els resultats aporten llum a la interacció entre els forats negres supermassius que semblen estar en els centres de totes les galàxies grans.

Equador dóna asil polític Julian Assange


El Govern d'Equador ha acceptat la sol·licitud d'asil presentada per Julian Assange el passat mes de juny per evitar la seva extradició a Suècia i frenar un hipotètic trasllat als EUA per les revelacions de WikiLeaks. Ho ha anunciat des de Quito el ministre d'Exteriors, Ricardo Patiño, que ha sostingut que aquesta decisió és perquè Assange corre el perill real de ser extradit als EUA i ser jutjat sense respectar les convencions internacionals ni els seus drets fonamentals.

La decisió arriba 50 dies després que el fundador l'organització busqués refugi a l'ambaixada del país sud-americà a Londres.

A més, Patiño recalcá que, després d'haver demanat garanties a Suècia que no acceptaria la seva extradició als EUA, el Govern suec no va donar-les.

El país sud-americà desafia d'aquesta manera a Regne Unit, que va amenaçar amb assaltar l'ambaixada a Londres-on Assange ja fa 50 dies-recorrent a una llei de 1987 que cancel·laria l'estatus diplomàtic de la legació i permetria a les forces de l'ordre entrar en l'edifici burlant el dret internacional.

Patiño va enumerar 11 punts clau pels quals Equador ha decidit acceptar la sol · licitud del fundador de WikiLeaks. Entre ells, destaquen els "indicis de represàlia" per part de Regne Unit, Suècia i els EUA, "que tot i les gestions diplomàtiques, els països als quals els han demanat garanties del respecte dels drets del senyor Julian Assange no les han aportat i hi ha la certesa de les autoritats equatorianes que és factible la seva extradició a un tercer país".

També que aquestes evidències demostren que Assange "no tindria un judici just" en el cas de ser portat davant la Justícia dels EUA, que encara ha de respondre per les seves acusacions a Suècia, "Equador és conscient de l'actitud de la Fiscalia sueca", que s'infereix que els tercers països involucrats "no respectarien les convencions internacionals", i que "si Assange és empresonat de manera preventiva a Suècia s'iniciaria una cadena de successos que impedirien que es prenguessin decisions d'aquest tipus posteriorment".

Equador, l'últim recurs

Julian Assange va recórrer a l'ambaixada d'Equador el passat 19 de juny després que el Tribunal Suprem desestimés el seu últim recurs contra la petició d'extradició de la Fiscalia sueca, que l'acusa de dos presumptes delictes de naturalesa sexual. El fundador de WikiLeaks havia passat en arrest domiciliari els últims 18 mesos però la decisió de la cort britànica implicava que en dues setmanes seria traslladat a Suècia.

L'oposició a EuroVegas i ICV-EUiA, al New York Times

The New York Times ha publicat un article, Casino Plan Runs Into Opposition in Spain, en què explica que 'els problemes legals de l'empresari Sheldon Adelson als EUA i Macau fa créixer l'oposició als plans d'aixecar un casino i centre d'entreteniment a Madrid o Barcelona'. En concret, el prestigiós diari novaiorquès es fa ressò de la petició, ahir, d'ICV-EUiA perquè Adelson comparegui al parlament català per explicar els seus projectes d'inversió a Catalunya i aclareixi les investigacions a què és sotmès per possibles delictes greus.

El diari recull l'opinió de Sònia Pomares, membre d'Aturem EuroVegas: 'Els nostres polítics ens ho presenten com un projecte que ens salvarà de la crisi econòmica, però no tenen en compte unes quantes raons per les quals [EuroVegas] va en contra del que aquest país ha d'impulsar'.

La Justícia dels EUA acorrala al promotor d'Eurovegas


El magnat sionista nord-americà Sheldon Adelson, promotor del macrocomplex Eurovegas que aspiren acollir Madrid (PP) i Barcelona (CiU), torna a estar ofegat per la Justícia. A la investigació oberta pel Departament de Justícia dels EUA, i en què també participa la Comissió del Mercat de Valors, per permetre la prostitució als seus locals de joc de Macau i subornar a les autoritats locals per facilitar els seus negocis, s'ha sumat una altra de l'organisme regulador del joc de l'estat de Nevada.

Les tres investigacions poden tenir les seves arrels en la denúncia presentada contra Adelson per Steve Jacobs, el seu exsoci i exgerent de la filial de Las Vegas Sands Corp a Macau. Després de ser acomiadat, aquest va acudir a la Justícia comptant les fosques estratègies que utilitzava el magnat nord-americà per mantenir els seus negocis a Macau. Però Sands ja ha negat qualsevol tipus d'activitat il·lícita. Adelson, quan va ser citat a declarar davant del jutjat, ha assegurat "res" del que diu Jacobs és cert i "no ho pot demostrar".

ICV-EUiA demana que Adelson comparegui al Parlament


El diputat d'ICV-EUIA, Jaume Bosch, ha informat avui que el seu grup parlamentari presentarà al registre del Parlament una sol·licitud de compareixença del magnat sionista Sheldon Adelson perquè aquest expliqui al Parlament els seus projectes d'inversió a Catalunya i aclareixi les investigacions a les que està sotmès per possibles greus delictes. Segons Bosch, "és molt greu que el Govern de Catalunya, negociï i doni totes les facilitats a un presumpte delinqüent, a qui el Govern de CiU ha tractat gairebé com un cap d'estat en les seves visites a Catalunya, mentre els estats més poderosos del món el tenen sota sospita".

La cimera de l'Organització de Cooperació Islàmica no recolza la intervenció militar a Síria

"No tots els líders dels països islàmics recolzen la idea d'intervenir militarment en el conflicte sirià", ha declarat avui el secretari general de l'Organització de Cooperació Islàmica (OCI), Ekmeledin Ihsanoglu, en roda de premsa celebrada al tancament de la cimera de l'OCI: "No veig suficient suport a la intromissió militar estrangera (en el conflicte sirià)", va dir.

Els reunits a la Meca van decidir suspendre la membresia de Síria en l'Organització de Cooperació Islàmica, acusant als seus dirigents de la "matança de milers de civils". Però alhora van subratllar que cal conservar la integritat de Síria. Iran va votar en contra de la suspensió de Síria.

A més del conflicte sirià, el cim va analitzar la situació de la població musulmana de Myanmar i la situació a Palestina.

Entre els participants de la reunió van figurar el president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, el president d'Egipte, Mohammad Mursi, el rei de Jordània, Abdul·là II, el president de Turquia, Abdullah Gül, i el president del Pakistan, Asif Ali Zardari.

A la cimera no van assistir els màxims líders de països tan importants de l'OCI com l'Iraq, Emirats Àrabs i Indonèsia. El Damasc oficial i l'oposició siriana no van ser convidats a participar en les reunions de Gidda (a nivell de cancellers) i de la Meca.

L'Organització de Cooperació Islàmica va ser fundada al setembre de 1969 amb la finalitat de garantir la solidaritat musulmana en les esferes social, econòmica i política. La integren 57 països. Rússia gaudeix de l'estatut d'observadora.

El conflicte a Síria continua des de març de 2011. Ja es va cobrar unes 17.000 vides. Els països occidentals insisteixen en la dimissió de Assad, sostenint que això portarà al cessament de la violència. Però Rússia i Xina temen que tal desenvolupament de la situació provoqui una guerra civil i fins a un conflicte regional. Les autoritats sirianes al seu torn declaren que els rebels reben suport des de l'exterior.

El comunicat mèdic considera "irreversible" l'estat de Uribetxeberria

La situació del pres d'ETA Iosu Uribetxeberria Bolinaga, malalt de càncer i en vaga de fam des de fa nou dies, és "estable" encara que "irreversible". Així ho certifica l'informe de l'Hospital Donostia, que assegura que ja ha comunicat els resultats de les proves "tant la família del pacient com Institucions Penitenciàries".

"Les proves diagnòstiques realitzades fins a dia d'avui", afirma el comunicat, "indiquen que la situació clínica del pacient JUB ingressat a l'Hospital Universitari Donostia des del passat dia 1 d'agost és irreversible".

L'informe mèdic sobre ara el reclús de la banda, qui va participar en el segrest del funcionari de presons José Ortega Lara, a una excarceració, a l'espera que es pronunciïn sobre la seva llibertat el Ministeri de l'Interior i el jutge de vigilància. Mentrestant, l'esquerra abertzaleha redoblat la seva pressió.

Herrira, el col·lectiu de suport als drets dels reclusos d'ETA, ha cridat a la ciutadania a manifestar dissabte pels carrers de Bilbao perquè "no es repeteixi mai més el terrible cas" de Uribetxeberria. En una conferència de premsa amb el citat centre hospitalari, on Herrira porta a terme concentracions diàries per reclamar la posada en llibertat del pres, els portaveus del col · lectiu han considerat que la situació "no té marxa enrere". Segons la seva opinió, "ja no hi ha excuses, ni impediments" i el Govern central ha de "acabar amb aquest acarnissament" cap a aquest reclús d'ETA.

La candidata d'Euskal Herria Bildu a lehendakari, Laura Mintegi, també ha urgit la seva posada en llibertat i ha acusat el Govern de no conèixer el que és l'Estat de Dret i aplicar "la llei del talió". Mintegi ha participat en la concentració que cada dia es realitza al costat del hospital on està ingressat Uribetxeberria des que Institucions penitenciàries ordenés el seu trasllat de presó.

El consum de cànnabis a Espanya: 1.163.000 d'euros a l'any

Els consumidors de cànnabis gasten a l'any a Espanya 1.163.000 d'euros comprant aquesta substància, segons les associacions cannàbiques d'autoconsum, que defensen que si tota la marihuana es adquirís als seus locals, on tributa l'IVA, reportarien a l'Estat 177 milions d'euros en impostos. En un informe les associacions cannàbiques calculen que el 2% de la població espanyola d'entre 15 i 64 anys d'edat consumeix cànnabis diàriament, amb una mitjana mensual de despesa de 100 euros, mentre que un altre 7,6% de la població de la mateixa franja d'edat és consumidor eventual, amb una despesa mensual de 13 euros al mes.

D'aquesta manera, segons l'estudi, els consumidors de marihuana inverteixen cada mes a Espanya 86,9 milions d'euros en comprar aquesta substància, que suposen 1.163.000 a l'any.

A Catalunya, on hi ha obertes unes 200 associacions cannàbiques d'autoconsum, els fumadors de marihuana gasten al mes uns 15,4 milions d'euros, el que signifiquen 185.400.000 a l'any, segons l'informe.

Per als responsables de l'estudi, la major part dels diners invertits en comprar cànnabis forma part de l'economia negra i en moltes ocasions acaba en mans de les màfies de narcotraficants.

Per contra, si es creés un "IVA del cànnabis" o si tota la marihuana s'adquirís a través de les associacions de consumidors -on la compra de l'herba ja tributa un IVA del 18%-, es reportaria a l'Estat una xifra anual de 177 milions d'euros, dels quals 28 recaurien a Catalunya, segons l'informe.

Els autors de l'estudi, que a principis d'any van impulsar el projecte per instal·lar una plantació municipal de cànnabis a Rasquera (Tarragona), sostenen que si es legalitzés el consum de cànnabis es podrien generar a Espanya més 38.000 llocs de treball (d'ells 6.000 en Catalunya), dedicats al cultiu i al manteniment de les associacions cannàbiques.

La creació d'aquests llocs de treball comportaria, segons l'informe, uns ingressos addicionals de 400 milions d'euros per a l'Estat (64 d'ells a Catalunya) en concepte de Seguretat Social i IRPF.

A Catalunya, romanen obertes unes 200 associacions cannàbiques d'autoconsum, després de superar un filtre per a la seva constitució, que ha de ser avalada per la fiscalia.

Les associacions obertes, segons els seus estatuts, s'han de limitar a distribuir el cànnabis entre els seus socis -es calcula que a Catalunya hi ha uns 50.000-, i sempre en els locals habilitats, de manera que tenen terminantment prohibit vendre marihuana a persones que no estiguin associades.

Com a mesura de garantia, només s'admeten com a socis a majors de 21 anys d'edat, necessàriament avalats per un altre soci.

En inscriure, el nou soci ha d'especificar en la majoria dels casos la quantitat mensual de marihuana que vol consumir, de manera que se li adapta la quota en funció del seu consum estimat.

De fet, diverses de les batudes policials contra aquestes associacions s'han produït quan els cossos de seguretat han descobert que s'hi venia marihuana a persones alienes a l'entitat o que disposaven d'una quantitat de cànnabis superior a la capacitat de consum dels seus clients.

Responsables d'entitats cannàbiques han subratllat que es troben amb la dificultat que, si bé tenen un permís de la fiscalia per obrir i consten en el registre d'associacions, no aconsegueixen llicència municipal per conrear, de manera que, en moltes ocasions, han de muntar plantacions en secret.

Comencen les 'marxes obreres' d'Andalusia convocades pel SAT

El Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) inicia aquest dijous a Jaén una sèrie de "marxes obreres" des de diversos pobles de totes les províncies cap a cadascuna de les capitals, en contra dels "retallades en drets" que estan patint els treballadors. Aquestes mobilitzacions incloure "accions sorpresa", segons el secretari general del sindicat, Diego Cañamero, que ha avisa a més que els jornalers tornaran a ocupar aquest mateix mes la finca militar de Les Turquillas, de la qual van ser desallotjats fa una setmana.

Segons anuncia la convocatòria a la seva pàgina web, amb aquestes mobilitzacions el SAT exigeix ​​la derogació de les retallades i les reformes laborals, tant del PSOE com del PP, dos mesos de treball per als aturats, posar fi als copagaments i que no hi hagi més desnonaments ni acomiadaments. Pel que fa a la seva pròpia base social, els camperols andalusos, han reclamat l'eliminació del requisit de les 35 peonades i la cessió de terres públiques als treballadors. A més, exigeixen que "el deute dels bancs que el paguin els bancs".

En declaracions a Europa Press, Diego Cañamero ha indicat que aquest passat dimarts s'ha celebrat l'Assemblea Nacional del sindicat, on s'ha decidit aquest calendari de marxes i que "abans que acabi el mes d'agost" tornaran a ocupar la finca militar de Les Turquillas, ubicada a Osuna (Sevilla), d'on van ser desallotjats a finals de la setmana passada.

Exigeixen la derogació de les retallades i les reformes laborals i la fi dels desnonaments

D'aquesta manera, pel que fa al calendari de marxes, en què participaran representants de més de 100 unions locals, s'iniciarà aquest dijous a la província de Jaén, a Jódar, recorrent Bedmar, Jimena, Mancha Real, Pegalajar i arribat a Jaén capital el dia 18 d'agost. En l'inici d'aquesta marxa hi haurà els màxims dirigents del sindicat, entre ells el mateix Cañamero i el diputat Juan Manuel Sánchez Gordillo (IU).

El dia 21 i 22 es començarà la marxa a la província de Còrdova, des Hornachuelos fins a la capital, els dies 23 i 24 es durà a terme la marxa a Màlaga, l'itinerari està pendent de concretar, els dies 27 i 28 a la província de Cadis, des Port de Santa Maria, els dies 30 i 31 a la província de Granada, i la resta de províncies està per decidir, encara que la idea és "tancar el calendari de marxes a la província de Sevilla", on està per determinar les accions, encara que es planteja "fer una marxa per la ciutat, passant pels diversos sectors en crisi".

Cañamero indica que la idea és que en cada marxa participin unes 200 persones "per així poder controlar les accions" i ha afegit que cadascuna de les marxes "inclourà accions sorpresa" durant les mateixes.

Així mateix, l'assemblea nacional del SAT ha valorat les últimes mobilitzacions, després d'efectuar una anàlisi de les accions en els supermercats, sobre les quals Cañamero ha precisat que "es van ocupar els supermercats per obrir un debat sobre la situació de necessitat que hi ha a la societat; nostre objectiu no era robar supermercats ni robar aliments ". En aquest sentit, el dirigent sindical ha fet una crida a "portar a terme les accions amb prudència i de manera pacífica, rebutjant provocacions, les marxes i les accions i ocupacions s'han de fer amb bones maneres".

En una roda de premsa aquest dimarts passat a Jaén el secretari general del SAT a Jaén, Andrés Bódalo, ha dit que, després de passar per totes les províncies arribaran a Sevilla, on "està Griñán, que és el màxim responsable a Andalusia de la nostra situació".

Preguntat per les crítiques de Griñán cap a l'acció del SAT dels súper, Bódalo ha dit que a Andalusia la situació "té culpables i noms i cognoms i és la Junta d'Andalusia i el PSOE que porta governant des de la democràcia i han permès que hagi 1,2 milions d'aturats".

El SAT culpa a la Junta i el PSOE dels 1,2 milions d'aturats que hi ha a Andalusia


"Griñán ha de netejar primer casa seva", ha afirmat sobre el cas dels ERO, on "han robat a mans plenes". "Això sí que té donar compte davant la justícia, tota aquesta gent i IU, com a força d'esquerra propera als treballadors, ha de fer un gest perquè les terres passin a mà dels treballadors", ha afegit.

Així mateix, Bódalo considera que "Izquierda Unida i Diego Valderas ha de fer un gest en comptes de criticar els famolencs i als que entrem en els supermercats", de manera que opina que Valderas "ha de, com a vicepresident de la Junta, dir que les terres passaran a mans dels treballadors i que hi haurà un banc d'aliments impulsat per la Junta perquè cap fam��lia passi necessitat".

Reivindicacions

Entre les reivindicacions del SAT per "pal·liar la dramàtica situació que pateixen milers de famílies treballadores andaluses i per aconseguir que Andalusia surti de la crisi sense seguir les receptes capitalistes que només estan creant més misèria i més atur per a la població", figuren no pagar la deute dels bancs amb fons públics, derogar totes les retallades, prohibir desnonaments i acomiadaments, o un major repartiment de la riquesa amb la nacionalització de la banca i els sectors estratègics.

El SAT també demana la setmana laboral de 35 hores i jubilació als 60 anys, l'elevació del salari mínim a 1.000 euros; plans públics d'ocupació que garanteixin, com a mínim, dos mesos de treball a tots els aturats, una sanitat i una educació públiques i de qualitat; l'habitatge "com a dret i no com a mercaderia", o que s'elimini el requisit de les 35 peonades per poder sol·licitar el subsidi agrari o la renda agrària, així com els 10 anys d'antiguitat empadronats a Andalusia per tenir dret a aquesta prestació.

També demanen la jornada laboral de 35 hores i la jubilació als 60


Demanda així mateix que "la durada del subsidi agrari i la renda agrària sigui de 10 mesos per als menors de 52 anys i de 12 mesos per als més grans"; reclama que "les persones que estiguin en atur i tinguin l'habitatge hipotecat només paguin una quota d'acord amb els seus ingressos", i que els petits empresaris autònoms, agricultors, se'ls faciliti préstecs a baix interès i bonificació de les assegurances socials perquè puguin reactivar la seva economia, i puguin crear llocs de treball.

Així mateix, el SAT demana que "totes les terres públiques siguin cedides a cooperatives de treballadors", i que "els treballadors que es trobin en atur i hagin esgotat prestacions o no tinguin dret, se'ls faciliti una renda bàsica".

Tensió entre Londres i Quito per Assange

El ministre d'Exteriors equatorià ha denunciat que la seva cancelleria ha rebut "l'amenaça expressa i per escrit", que l'ambaixada del seu país a Londres podria ser assaltada "si Equador no lliura a Julian Assange". El canceller d'Equador, Ricardo Patiño, va dir que la seva cancelleria va rebre una "ajuda memòria" en què es amenaça "directament al govern de l'Equador amb prendre accions per arrestar el senyor Julian Assange" a les instal.lacions de la delegació equatoriana a Londres.

El diplomàtic equatorià va indicar que la posició que ha assumit el govern britànic és "inadmissible" i constitueix "un acte hostil i inamistoso". Patiño va expressar el "rebuig en els termes més enèrgics" del seu país a la comunicació oficial d'Anglaterra enviada per l'ambaixada d'aquest país a Quito.

Extraterritorialitat en perill?

Segons informació brindada per l'emissora britànica BBC, es podria, entre altres coses, suspendre l'estatus extraterritorial de l'ambaixada a Londres per permetre l'ingrés de les forces policials. En la nit de dimecres, al voltant de l'edifici de l'ambaixada equatoriana a la capital britànica van ser desplegats policies addicionals.

Una portaveu del Ministeri de l'Exterior a Londres va subratllar que el govern manté la intenció de extradir Assange i entregar-lo a les autoritats judicials sueques, ha indicat l'agència de notícies PA. Així mateix va dir que aspira a assolir amb Equador una "solució acceptable per a ambdues parts".

Equador recorreria a l'OEA

En tant, Patiño ha indicat que "la mesura anunciada en la comunicació oficial britànica, si es concretés, serà interpretada per l'Equador com un acte inamistoso, hostil i intolerable i, a més, com un atemptat a la nostra sobirania, que ens obligaria a respondre amb la major contundència diplomàtica".

El ministre equatorià va considerar que una situació així afectarà el conjunt dels països americans, per la qual cosa, de donar-se, sol · licitarà immediatament una reunió del consell de cancellers de la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) i demanarà al secretari general de l'OEA, José Miguel Insulza, la convocatòria a una Assemblea General Extraordinària.

El canceller va reiterar que els locals de les missions diplomàtiques gaudeixen de "immunitats àmpliament reconegudes" per la comunitat internacional, les que no s'interrompen per l'ingrés de "els que busquen asil per motius polítics".

Decisió imminent


Patiño va presentar aquest dimecres els informes sobre la comanda d'asil polític al president de l'Equador, Rafael Correa, per prendre una decisió final que serà anunciada aquest dijous a primera hora.

Julian Assange, fundador del lloc de denúncies Wikileaks es va refugiar el 19 de juny a l'ambaixada d'Equador a Londres, sol·licitant asil polític. Assange va dir en la seva comanda, que tem per la seva vida si és extradit als Estats Units via Suècia, país que el reclama per delictes sexuals.

Abans de la seva sol·licitud, el periodista australià es trobava sota arrest domiciliari a Londres, situació que va violar en ingressar a l'ambaixada equatoriana, d'acord a les autoritats britàniques.

Financial Times destaca la tensió entre Catalunya i Espanya i el creixent independentisme

El diari econòmic Financial Times ha publicat un article de David Gardner on s'explica com el PP vol aprofitar la crisi econòmica per a recentralitzar Espanya, perquè 'detesta' el sistema autonòmic. A 'Spain: Autonomy under fire', s'explica com es va crear el sistema autonòmic per difuminar l’autonomia de Catalunya i el País Basc, i el fet que malgrat que tots els governs i partits són culpables de malbaratament i clientelisme, el PP, que governa en onze autonomies, n'és el principal responsable.

'Hi ha molt en joc. La creixent confrontació entre el centre i les disset regions és més que una subtrama en l'eurodrama. Si no es resol correctament, podria soscavar l'acord constitucional que va portar Espanya de la dictadura de Francisco Franco a una democràcia vibrant i encendre la demanda d'independència dels bascos i catalans que la descentralització del govern se suposava que havia d'evitar', s'hi diu.

'Mentre que els bascos han estat generalment vistos com la principal amenaça a la unitat [d'Espanya] a causa de la ja acabada campanya violenta dels separatistes d'ETA, és el debat sobre la sobirania catalana la que ara s'ha tornat radical. El punt d'inflexió es va produir fa dos anys quan el Tribunal Constitucional a Madrid va aigualir les reformes per millorar l'autonomia aprovades pels parlaments català i espanyol.'

També es comenta el dèficit fiscal català, xifrat en 18.000 milions d'euros, i s'hi recullen declaracions del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i també de Salvador Garcia, economista i membre del Col·lectiu Emma, que explica que el govern català vol unes competències que no caben a Espanya.