dimarts, 31 de desembre de 2013

Vídeo: Feliç Any Nou 2014, en 88 idiomes del món

Avui, 31 de desembre, a les dotze de la nit -a Samoa ja és l'hora-, toca menjar 12 raïms sense perir en l'intent i canviar de calendari, o el 'copdiari' a l'Espanya del PP. Us proposem brindar després -als supervivents- amb una copa de cava -o del que hi hagi i vulgueu vist el pati- en l'idioma que us surti del cor o d'on sigui. No és recomanable brindar 88 vegades en els 88 idiomes citats, encara que sigui inútil l'advertiment per als alcohòlics coneguts del PP. Salut, alegria, autodeterminació i República són suficients motius per brindar per un temps nou que acabi amb els reaccionaris vells. Al vídeo, el nou any a Cuba, amb una bona galleda d'aigua contra els mals rotllos i les seves peculiars costums per a aquestes dates.

Afrikáans (Sud-àfrica) Gelukkige nuwejaar / voorspoedige nuwejaar
Akposso (Togo) Ilufio ètussé
Albanès (Albània) Gëzuar vitin i ri
Alemany (Alemanya, Àustria) Ein gutes neues jahr / prost neujahr
Alemany (Suïssa) És guets nöis
Alsacià (França) I glëckliches nëies / güets nëies johr
Àrab عام سعيد (aam saiid / sana saiida)
Armeni Շնորհաւոր Նոր Տարի եւ Սուրբ Ծնունդ (Shnorhavor nor tari)
Asturià-Lleonès (Espanya) Bon añu nuevu
Atikamekw (Canadà) Amokitanone
Azerí (Azerbaidjan) Yeni iliniz mubarek
Bambara (Àfrica occidental) Aw ni sant'kura / bonne année
Basaa (Camerun) Mbuee
Bengalí (Bangla Desh, Índia) Subho nababarsho
Berber (Nord d'Àfrica) Asgwas amegas
Beti-Pahuin (Àfrica equatorial) Mbembe mbu
Bielorús (Bielorússia) З новым годам (z novym hodam)
Birmà (Birmània) hnit thit ku mingalar pa
Bosnià (Bòsnia i Hercegovina) Sretna nova godina
Bretó (França) Bloavezh mat / bloavez mad
Búlgar (Bulgària) Честита нова година (chestita nova godina)
Castellà (Espanya i Amèrica) Feliç any nou
Català (Catalunya, Andorra, Espanya -Països Catalans-, França) Bon any / Feliç Any Nou
Cingalès (Sri Lanka) shubha aluth awuruddak weiwa
Coreà (Corea del Nord i del Sud) 새해 복 많이 받으세요 Seh heh bok mani bat uh seyo
Cors (Còrsega, França) Pastura i salute
Creole (Haití) Bònn ané
Croat (Croàcia) Sretna nova godina
Danès (Dinamarca) Godt nytår
Darí (Afganistan) Surt naw tabrik
Duala (Camerun) Mbu mwa bwam
Eslovac (Eslovàquia) Šťastný nový rok
Esloveni (Eslovènia) Srečno novo leto
Esperanto Feliĉan novan jaron
Estoni (Estònia) Head uut aastat
Euskera (Euskal Herria -Espanya i França-) Urte berri on
Ewé (Ghana i Benín) Iƒé bé dzogbenyui nami
Ewondo (Camerun) Mbembe mbu
Feroès (Illes Fèroe, Dinamarca) Gott nýggjár
Finès (Finlàndia) Onnellista uutta vuotta
Flamenc (Bèlgica) Gelukkig nieuwjaar
Francès (França) Bonne année
Frisón (Holanda) Lokkich neijier
Gaèlic irlandès (Irlanda) Ath bhliain faoi mhaise
Galès (Gal·les, Regne Unit) Blwyddyn newydd dda
Gallec (Espanya) Feliç aninovo
Georgiá (Geòrgia) გილოცავთ ახალ წელს (gilocavt akhal tsels)
Grec (Grècia) Καλή χρονιά Kali chronia
Guaraní (Argentina, Paraguai) Rogüerohory
Gujaratí (Índia) સાલ મુબારક Sal mubarak / nootan varshabhinandan
Hausà (Nigèria) Barka dóna sabuwar shekara
Hawaià (Hawaii, Estats Units) Hauoli makahiki hou
Hebreu (Israel) שנה טובה (shana tova)
Herero (Angola) Ombura ombe ombua
Hindí (Índia) नये साल की हार्दिक शुभकामनायें Nav varsh ki subhkamna
Hmong (Sud-est d'Àsia) Nyob zoo xyoo tshiab
Holandès (Holanda) Gelukkig nieuwjaar
Hongarès (Hongria) Boldog új évet
Islandès (Islàndia) Gleðilegt nýtt ár
Indonesi (Indonèsia) Selamat tahun baru
Inglés (Regne Unit, Estats Units, Austràlia…) Happy new year
Italià (Itàlia) Felice anno nuovo, buon anno
Japonès (Japó) あけましておめでとうございます akemashite omedetô
Javanès (Indonèsia) Sugeng warsa enggal
Kannada (Karnataka, Índia) Hosa varshada shubhaashayagalu
Kazak (Kazakhstan) Zhana zhiliniz kutti bolsin
Khmer o Jemer (Cambodja) Sud sdei chhnam thmei
Kimbu (Kenya) Ngethi cya mwaka mweru
Kiñaruanda (Rwanda) Umwaka mwiza
Kirundi (Àfrica central) Umwaka mwiza
Kúrdo (Kurdistan) Sala we ja nû pîroz be
Laosiano (Laos) sabai vaig donar pi mai
Llatí (Vaticà) Felix sit annus novus
Letó (Letònia) Laimīgu jauno gadu
Ligur (Itàlia) Bón ànno nêuvo
Lingala (Àfrica central) Bonana / mbula ja sika elamu na tonbeli jo
Lituà (Lituània) Laimingų naujųjų metų
Luxemburguès (Luxemburg) I gudd neit joër
Macedoni (Macedònia) Среќна нова година (srekna nova godina)
Malayalam (Kerala, Índia) Nava varsha ashamshagal
Malayo (Malaisia) Selamat tahun baru
Malgache (Madagascar) Arahaba tratry ny taona
Maltès (Malta) Is-sena t-tajba
Mangareva (Polinèsia) Kia porotu t'anus ou
Maorí (Nova Zelanda) Kia hari et tau hou
Maratí (Índia) Navin varshaachya hardik shubbheccha
Mohawk (Estats Units i Canadà) Gosi rase
Mongol Шинэ жилийн баярын мэнд хvргэе) (shine jiliin bayariin mend hurgeye)
Moré (Burkina Faso) Wênd na kô-d yuum-songo
Ndebelé (Sud-àfrica) Umyaka omucha omuhle
Ngombalé (Camerun) Ngeu' shwi pong mbeo paghe
Noruec (Noruega) Godt nyttår
Occità (Espanya, França, Itàlia) Bon annada
Oriya (Índia) Subha nababarsa / naba barsara hardika abhinandan
Papiamento (Curaçao) Felis anja nobo
Pastún (Afganistan) Nawe kaalmo mobarak sha
Persa (Iran) سال نو مبارک (sâle no mobârak)
Polonès (Polònia) Szczęśliwego nowego roku
Portuguès (Portugal, Brasil) Feliç anus novo
Punjabí (Índia) (nau saal deeyan vadhaiyaan)
Romanche (Suïssa) Bun vaig donar bun onn
Romaní (poblo gitano) Baxtalo nevo bersh
Romanès (Romania) Un an nou fericit / la mulţi ani
Rus С новым годом (s novim godom)
Saxó (Alemanya) Gelükkig nyjaar
Samoà (Samoa) Ia manuia li tausaga fou
Sang (Àfrica central) Nzoni fini ngou
Sard (Sardenya) Bonu annu nou
Gaèlic escocès Bliadhna mhath ur
Serbi (Sèrbia)Srećna nova godina / срећна нова година
Shimaore (Illes Comores) Mwaha mwema
Shona (Zimbabue) Goredzva rakanaka
Sindhi (Paquistán) Nain saal joon wadhayoon
Sobota (Hongria) Dobir leto
Somalí (Somàlia) Saneu wanagsan
Sranan (Surinam) Wan bun nyun yari
Suec (Suècia) Gott nytt år
Swahili (Kenya, Tanzània, Àfrica central) Mwaka mzuri / heri ja mwaka mpya
Tagal (Filipines) Manigong bagong taon
Tahitiano (Tahití, França) Ia orana i et matahiti api
Tailandès (Tailàndia) สวัสดีปีใหม่ (sawatdii pimaï)
Tamazight (Nord d'Àfrica) Assugas amegaz
Tamil (Inida, Sri Lanka) Iniya puthandu nalvazhthukkal
Tàrtar (Àsia Central) Yaña iıl belän
Telugú (Índia) (nuthana samvathsara subhakankshalu)
Tibetà (Tibet) tashi delek / losar tashi delek
Tigre (Sudan, Etiòpia) Sanat farah wa khare
Tshiluba (Àfrica central) Tshidimu tshilenga
Tsuana (Sud d'Àfrica) Itumelele ngwaga o mosha
Tulu (Índia) Posa varshada shubashaya
Turc (Turquia) Yeni iılınız kutlu olsun
Txec (República Txeca) Šťastný nový rok
Udmurt (regió dels Urales, Rússia) Vyľ llaurin
Ucraïnès Щасливого нового року / з новим роком (z novym rokom)
Urdú (Índia i Pakistan) نايا سال مبارک Naya saal mubarik
Uzbeco (Uzbekistan) Yangi yilingiz qutlug' bo'lsin
Való (Bèlgica) Ena boune anéye, ena boune sintéye
Vietnamita (Vietnam) Chúc mừng nǎm mới / cung chúc tân niên / cung chúc tân xuân
Wolof (Senegal, Gàmbia i Mauritània) Dewenati
Xinès cantonés (Xina) Sun lin fi lok / kung hé fat tsoi
Xinès mandarín (Xina) 新年快乐 (xin nian kuai li / xin nian hao)
Xhosa (Sud-àfrica) Nyak'omtsha
Yiddish (Israel, Estats Units, Argentina…) A gut yohr
Zulú (Sud-àfrica) Unyaka omusha omuhle

Vídeo: Escridassada i samarretes verdes contra el PP a la Festa de l'Estendard

Els dirigents del PP que han participat en la Festa de l'Estendard de Palma han estat durament escridassats per desenes de ciutadans indignats amb la pòlítica feixista de Bauzá, a la plaça de Cort. Els ciutadans que protestaven, la majoria abillats amb la samarreta verda en favor de l'educació pública de qualitat i en català, els han adreçat crits de 'dimissió' i 'a Mallorca en català', entre d'altres.

Els regidors de MÉS Antoni Verger i Antoni Noguera, que han portat l'Estendard, també duien posada la samarreta verda, sota la jaqueta negra que estableix el protocol. A més, ni l'un ni l'altre no han participat en el lliurament de les medalles d'or de la ciutat, car MÉS va trencar relacions institucionals amb el PP pel conflicte educatiu. El galerista Ferran Cano, que havia de rebre una de les medalles, tampoc no hi ha participat. Ja va dir fa uns dies que la refusava per discordances amb la política lingüística i cultural del PP.

Els mallorquins surten al carrer en la Diada per l'autodeterminació i contra els atacs del PP


Els mallorquins es manifesten a Palma en defensa de l'autodeterminació, amb motiu de la Diada de Mallorca, que es commemora demà, 31 de desembre. Milers de persones –unes 5.000 segons l'organització– s'han manifestat aquesta tarda a Palma convocats per la Plataforma 31-D sota el lema "Als Països Catalans decidim: autodeterminació". La manifestació s'ha iniciat en el passeig del Born i ha arribat a la plaça dels Patins, on l'escriptor Biel Mesquida ha llegit el manifest. Ja fa més de vint anys que els mallorquins reivindiquen cada final d'any la plenitud dels drets nacionals i el dret dels Països Catalans a la llengua, la cultura, el territori i l'autodeterminació, tal com recorda la platafoma 31D, que aplega les entitats i els partits organitzadors de la manifestació d'avui.

La NSA té accés als iPhone

El periòdic alemany Der Spiegel segueix revelant nombrosos detalls dels mitjans que la NSA té a l'hora d'espiar al món. Aquest dimarts la publicació revela que l'agència de seguretat nord-americana té accés potencial a pràcticament tots els iPhone del món, a través de portes posteriors habilitades amb la finalitat de captar qualsevol enviament d'informació realitzat des del dispositiu.

Tot això queda al descobert després de revelar-se un programa de la NSA denominat DROPOUTJEEP, que permet a l'agència captar missatgeria de text, contactes des de la teva llista, localitzar dispositius triangulando dades de dondesde et trobes connectat i, per si no fos poc, també poden encendre el micròfon i la càmera del teu equip remotament.

Per realitzar això es requereix infectar els equips iOS amb programari espia de forma presencial, alguna cosa que s'aconsegueix amb un grau d'efectivitat del 100% cada vegada que s'ha realitzat. Segons el reporti, el govern desvia enviaments d'equips comprats a través d'internet per aconseguir aquest objectiu quan es requereix, la qual cosa és un problema en certs casos. De totes maneres, s'explica que en l'agència estan treballant per aconseguir una versió remota del procés per infectar equips.

Segons el consultor de seguretat Jacob Appelbaum, el govern nord-americà va poder haver fet això pel seu compte, però també deixa oberta una possibilitat respecte a que Apple hagi ajudat i estigui al tant d'aquest procés.

"Espero que Apple aclareixi això", afirmà Appelbaum


L'empresa manejada per Tim Cook ha assegurat anteriorment que els seus serveis i productes són segurs, i que no tenen cap tipus d'intervenció de part del govern. S'ha posat l'accent principalment en iMessage -el servei de missatgeria encriptada d'Apple- i en Touch ANEU, el nou sistema de reconeixement d'empremtes digitals implementat en l'iPhone 5S.

2 vídeos: La Mars Express s'apropa a 45 quilòmetres de Fobos per mesurar la seva massa

Aquest cap de setmana passat, la sonda Mars Express, de l'Agència Espacial Europea, que porta ja deu anys en òrbita al voltant de Mart, es va apartar de la seva rutina habitual per aprofitar que passarà a 45 quilòmetres de Fobos ("La por", fill mitològic de Mart-Ares), el satel.lit més gran del planeta, i dedicar-li tota la seva atenció.

Aquesta trobada no és casual, ja que en els últims mesos els responsables de la missió han anat ajustant lleugerament l'òrbita de la Mars Express per propiciar aquesta trobada, que supera els 67 quilòmetres obtinguts al març de 2010. Com a conseqüència d'aquests ajustos hi va haver una altra aproximació molt propera el passat 21 de desembre, a 500 quilòmetres, i ocorrerà una altra el proper 4 de gener de 2014.

Però a part de l'extraordinària proximitat de la sonda i la lluna, aquesta trobada és peculiar perquè no es va utilitzar cap dels instruments de bord per obtenir informació sobre Fobos, sinó la Mars Express pròpiament aquesta, doncs les velocitats relatives i l'angle d'encreuament feia pràcticament segur que no s'obtindria cap imatge de qualitat.

Per a això el que es va fer va ser mesurar l'acceleració causada a la sonda per la gravetat de Fobos aprofitant per a això l'efecte Doppler produït en el senyal de ràdio que es rep a la Terra procedent d'aquesta. Aquest és el mateix efecte que fa que el soroll del motor d'un cotxe canviï de to segons s'apropi o s'allunyi de qui ho sent.

Detectar aquest canvi en el senyal de radi de la Mars Express és una tasca extremadament delicada, i per a això el que va fer l'Agència Espacial Europea va ser ordenar a la sonda que no transmetés cap tipus de dada perquè el senyal fos el més constant possible, de tal forma que el que es rebia a la Terra era solament la portadora, igual que quan en una emissora de ràdio no parla ningú per un instant o no entra la cunya de publicitat o la música prevista, sense res que pogués interferir. Així es facilitava la tasca de detectar els canvis produïts per l'estirada gravitatòria de Fobos.

A més, l'AQUESTA va estar escoltant de forma contínua el senyal de la Mars Express durant 35 hores, per poder mesurar els canvis abans i després de la màxima aproximació, la qual cosa va requerir coordinar el seguiment des de l'estació de l'AQUESTA en New Norcia a Austràlia amb el de les estacions de la NASA a Robledo de Chavela -a Espanya- i Goldstone, a Califòrnia, i de nou New Norcia de forma que no hi hagués interrupcions, quelcom que normalment no és necessari ja que la Mars Express és capaç d'emmagatzemar les dades per a la seva transmissió a la Terra quan no està en contacte amb cap estació de seguiment.

Objectiu aconseguit


Les dades preliminars indiquen que en efecte ha estat possible detectar l'acceleració causada per Fobos sobre la Mars Express, així que ara queda analitzar-les per veure com la forma irregular de Fobos, que mesura aproximadament 27x22x18 quilòmetres, ha influït en la velocitat de la sonda.

Aquestes dades, una vegada creuades amb les imatges ja obtingudes el passat 21 de desembre i amb les que s'obtindran el proper 4 de gener, al seu torn permetran calcular amb més precisió l'òrbita de Fobos en comparar la seva posició amb la dels estels que es vegin en les imatges, possibilitant als científics fer una millor estimació de la massa d'aquesta lluna i la seva distribució interna, doncs aproximacions anteriors han permès calcular que entre un terç i una quart del seu interior és espai buit.

Amb tota aquesta informació els científics podran delimitar una mica més les teories plausibles sobre l'origen de Fobos i Deimos ('El Terror', altre fill mitològic de Mart), de les quals les dues més populars són que o bé són asteroides capturats per la gravetat de Mart o bé són material expulsat de la superfície d'aquest per un gran impacte, com va passar amb la nostra Lluna.

Terrassa, primera ciutat que multa bancs amb pisos buits

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart (PSC) signa avui les tres primeres multes, de 5.000 euros, contra entitats bancàries que tenen pisos buits a la ciutat, aplicant la llei del dret a l'habitatge, que penalitza les entitats que es neguen a posar al mercat apartaments desocupats durant més de dos anys. Santa Coloma de Gramenet també ha amenaçat d'aplicar aquesta mesura, que, de fet, a Terrassa va ser proposada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ara fa dos anys.

D'aquesta manera, es converteix en la primera ciutat catalana que, després d'haver negociat amb les entitats financeres la cessió dels habitatges que tenen buits per destinar-los a lloguer social, decideix donar aquesta fase per superada i aplica directament la llei del dret a l'habitatge, que permet sancionar els propietaris que mantinguin més de dos anys el seu habitatge desocupat.

Santa Coloma de Gramenet també ha amenaçat d'aplicar aquesta mesura, que, de fet, a Terrassa va ser proposada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ara fa dos anys, però l'Ajuntament la va descartar i va preferir negociar amb les entitats financeres la cessió dels habitatges per destinar-los a lloguer social. El cop de porta dels bancs i el relleu a l'alcaldia amb l'entrada de Ballart al lloc de Pere Navarro van variar el rumb municipal.

La tinenta d'alcalde de Planificació Urbanística i Territori, Carme Labòria, ha explicat: “Aquests són els tres primers expedients que arriben a la fase de la multa, però en tenim 725 d'oberts contra entitats bancàries”. Labòria, que no ha volgut fer públic el nom de les tres entitats sancionades –“per raons legals, ja que s'hi pot recórrer, però també perquè no són les pitjors, sinó els tres primers expedients resolts”–, ha afegit: “Aquest és un procés molt complicat, però l'Ajuntament ha decidit tirar-lo endavant pel moment d'emergència social que vivim”. “L'objectiu final és que aquests pisos s'ocupin i partim del convenciment que les entitats financeres són, en part, responsables de la situació”, sentencia.

El consistori va començar a obrir expedients, un per cada pis desocupat, el mes de maig. En cada expedient s'instava les entitats bancàries a ocupar o cedir els pisos a l'administració per posar-los al mercat de lloguer social en el període d'un mes. Si les entitats financeres s'hi neguen, l'expedient tira endavant fins a arribar a la primera multa coercitiva. La llei preveu la possibilitat d'imposar fins a tres multes coercitives –amb la intenció de reconduir la situació– abans d'establir una sanció definitiva. Les sancions poden ser de fins a 900.000 euros per faltes molt greus com aquesta, però un ajuntament només en pot imposar fins als 250.000 euros. Una multa més elevada l'hauria de dictar la Generalitat.

A hores d'ara, l'Ajuntament de Terrassa té 725 expedients iniciats, la majoria dels quals, uns 350, en fase de comprovació, ja sigui de la documentació aportada per les entitats bancàries o pels mateixos inspectors municipals. Més de 150 d'aquests expedients estan a punt de tancar-se després que les entitats hagin posat els habitatges al mercat i dotze més ja han rebut un segon requeriment i, si també el desatenen, rebran la multa de 5.000 euros.

Cap gràcia als bancs


Ballart reconeixia fa uns dies que “als bancs no els ha fet cap gràcia” aquesta mesura. De fet, l'Ajuntament de Terrassa ha rebut 702 al·legacions a la tramitació dels expedients. En aquest sentit, Labòria ha afegit: “La tramitació dels expedients i la resposta a les al·legacions són tasques molt complexes i per això hem creat una taxa que els bancs hauran de pagar quan se'ls expedienti”. La taxa és de 819,18 euros i entra en vigor el 2 de gener, tot i que és possible que alguna entitat bancària la dugui als jutjats.

Quan l'Ajuntament va prendre la decisió d'obrir els expedients amb “unes sancions que han de fer visible que les entitats tenen part de culpa del problema de l'habitatge i la responsabilitat de trobar-hi solucions” en paraules de Ballart, el consistori va fer públic que a la ciutat hi havia 5.000 habitatges buits en mans dels bancs.

Rússia: 34 morts a Volgograd i 87 detinguts

El número de morts als dos atemptats que en menys de 24 hores van sacsejar la ciutat russa de Volgograd ascendeix a 34 persones, han informat aquest matí les autoritats regionals. L'autor de l'explosió de l'estació ferroviària es creu que fou Pável Pechonkin, oriünd de Volzhsk, de la regió russa del Volga. Una portaveu del Ministeri regional de Sanitat ha dit que, segons el balanç actualitzat, l'explosió d'ahir en un trolebús va causar 16 morts. Amb anterioritat, s'havien reportat 15 víctimes mortals d'aquest atac.

Al seu torn, la Direcció general de Situacions d'Emergència va informar sobre el decés d'un dels ferits en el primer atemptat que va tenir lloc el diumenge en l'estació de tren de Volgograd. Aquesta mort eleva a 18 el nombre de morts en l'atac de l'estació. Segons la mateixa entitat, als hospitals de Volgograd i Moscou continuen 65 ferits en tots dos atemptats.

87 persones han estat detingudes en amb prou feines 24 hores, després que la Policia de Volgograd, en el sud de Rússia, llancés un massiu operatiu després dels atemptats terroristes esdevinguts en els dos últims dies amb un saldo total de 34 morts.

“Vuitanta-set persones van ser detingudes després de resistir a la policia. Tots ells van ser portats a les comissaries, una recerca en l'actualitat s'està duent a terme en relació amb ells”, ha informat aquest dimarts el portaveu de la Policia de Volgograd, Andrei Pilipchuk.

En el marc d'aquestes missions antiterroristes, ha agregat, més de 5.000 efectius han estat desplegats en tota la ciutat i han estat investigades més d'1.500 habitatges i almenys mil persones. D'acord amb els informes, encara no confirmats pels serveis de seguretat del país euroasiàtic, presumptament l'autor de l'explosió de l'estació ferroviària és Pável Pechonkin, oriünd de Volzhsk, de la regió russa del Volga.

Davant els fets terroristes, les autoritats de Volgograd han cancel·lat tots els esdeveniments nadalencs i van demanar als ciutadans no llançar focs artificials.

Científics xinesos conreen arròs d'alt rendiment resistent a la sal

Els científics xinesos han conreat una varietat d'arròs d'alta resistència a la sal que pot rendir una producció de sis tones per hectàrea. En el marc d'un programa experimental, dos professors de la Universitat de Hainan i investigadors de l'Acadèmia de Ciències Agrícoles de la província de Hunan van sembrar aquest any 18 varietats d'arròs resistents a la sal en tres mu (0,2 hectàrees) de terra salí-alcalina al llarg de la costa marina a la ciutat de Yancheng, a la província oriental xinesa de Jiangsu.

Després de la collita d'octubre, una de les varietats sembrades ha provat tenir un rendiment similar a les que creixen en terres de cultiu normals, va indicar Lin Qifeng, una dels experts de la Universitat de Hainan.

Aquest progrés marca un gran pas avanci en l'etapa d'aplicació, ja que els diferents tipus d'arròs van ser plantats en terres salí-alcalines reals, en comptes de recrear les condicions en un laboratori, va assenyalar Lin. La professora va dir que l'equip expandirà la plantació experimental a 100 mu a Yancheng en 2014, per continuar avaluant el desenvolupament de les varietats resistents a la sal. Yancheng compta amb 410.000 hectàrees d'aiguamolls costaners, però la terra salí-alcalina gana 2.000 hectàrees cada any.

Si la nova varietat d'alt rendiment resistent a la sal supera amb èxit els futurs experiments i aconsegueix l'aprovació de les autoritats agrícoles, podrà representar enormes beneficis econòmics en ajudar a la nació més poblada del món a conrear la seva vasta extensió salí-alcalina, fins ara sense usar, va sostenir. El cultiu, juntament amb la utilització de la palla d'arròs i uns altres fertilitzants orgànics, podria contribuir a millorar les condicions del sòl a llarg termini, va dir Li Guanyi, l'altre professor de la Universitat de Hainan.

Xina disposa d'uns 13,3 milions d'hectàrees de sòl salí-alcalí potencialment cultivables, la qual cosa equival a un dècim del total dels terrenys de cultiu del país, d'acord amb les dades facilitades per l'Acadèmia de Ciències de Xina.

Wang Cailin, científic cap del programa de fitomillorament d'arròs a Jiangsu, va dir que més d'una quarta part de la terra del planeta és salí-alcalina, i que un altre 20 per cent de la terra de cultiu està en risc de salinització. Els mètodes tradicionals de dessalinització, tals com el reemplaçament del sòl o la dilució de la densitat de la sal, són menys eficients i més costosos, mentre que el progrés en la recerca de les plantes d'alta resistència a la sal suggereix noves perspectives prometedores.

Els professors van inserir un gen de resistència salina procedent d'una planta silvestre en una varietat normal d'arròs fa sis anys. Després de cinc anys d'estudi, han obtingut 18 varietats d'arròs resistents a la sal.

Els dos acadèmics van començar a investigar el desenvolupament de varietats d'arròs resistents a la sal des de l'any 1992 i a la fi d'aquesta dècada havien aconseguit conrear diversos vegetals resistents a la sal, com el tomàquet, l'albergínia, el caupí i el pebrot.

Els científics d'altres països, com per exemple els de Estats Units, també han desenvolupat varietats resistents a la sal com l'ordi, el blat, el sorgo i el tomàquet. No obstant això, la majoria del treball d'explotació dels sòls salí-alcalins se centra en la reforestació en comptes del cultiu de verdures i collites.

2014: Salaris, honradesa i democràcia a la baixa, preus, corrupció i feixisme a l'alça

El cèrcol s'estreny sobre les classes treballadores. Sous a la baixa, preus i impostos a l'alça, i alguns serveis bàsics com la llum o els carburants disparant els seus preus mes a mes malgrat la caiguda del consum. L'any que comença accentuarà aquest escenari, malgrat les mentides del capo dels narcotraficants Mariano Rajoy i la seva banda de mafiosos proclamant 2014 com l'any de el “inici de la recuperació”, els treballadors i pensionistes no notaran cap alleujament en les seves economies sinó més impostos, taxes i atur i menys salari.

Tret que formi part d'un consell d'administració d'una empresa de l'Ibex o sigui un feixista col·locat a dit per un corrupte nazi de Rajoy, els emoluents del qual creixen any a any en plena crisi, cap grup de treballadors honradosse lliurarà d'aquesta erosió salarial i un nou robatori . El feixisme i la corrupció mantindran el salari mínim interprofessional (SMI) en 645,3 euros per segon any consecutiu, ja que es va congelar també en 2013, deixant als espanyols entre els pitjor pagats i més explotats laboralment de l'Europa del nazisme galopant.

Pels quals tinguin treball, les previsions apunten a una caiguda salarial d'entorn d'un punt, segons les estimacions basades en els costos laborals, que porten un any caient. La realitat laboral de molts superarà negativament aquestes previsions. Amb la reforma laboral a la mà, les empreses que passin dificultats financeres o estiguin a la vora un expedient de regulació d'ocupació (ERE) podran negociar o imposar rebaixes salarials com a contrapartida.

En la funció pública, els tres milions de funcionaris veuran congelat el seu sou per quart any consecutiu. Els deu milions de jubilats ho tindran solament una mica millor: la pujada general de les pensions serà del 0,25%, la quarta part del que ho van fer en 2013. L'augment mensual amb prou feines donarà per prendre un cafè: per exemple, els pensionistes amb cònjuge a càrrec cobraran 780,9 euros mensuals, dos euros més.

Encara que pitjor encara ho tindran els aturats. A mesura que es perllonga la crisi, cada vegada són més els de llarga durada. Actualment, hi ha 2,2 milions d'aturats que porten dos anys o més sense activitat i, per tant, han esgotat la seva prestació i, en el millor dels casos, cobren el subsidi assistencial de 426 euros. En 2014, s'incrementarà aquest tràgic nombre. El propi Ministeri d'Ocupació reconeix aquesta realitat: la quantia mitjana de prestacions es reduirà un 1,4% en 2014, dels 890 als 877 euros mensuals.

El nou tijeretazo que sofriran els ingressos dels assalariats, que Govern i patronal venen com un impuls a la competitivitat de les empreses, tindrà com a contrast un alça dels preus. La inflació general serà moderada però l'IPC repuntará i s'espera que rondi en 2014 el 0,9%, enfront del 0,2% en què pot acabar 2013, segons les previsions d'organismes com la Comissió Europea o Funcas.

Per a desgràcia de consumidors i contribuents, aquesta moderació en els preus no servirà per moderar els impostos. Per evitar que aquests no pugessin si la inflació baixava (com és previsible en un escenari de crisi), el Govern va aprovar la Llei de Desindexación que desvincula serveis públics, taxes i impostos de l'IPC.

Lliure d'aquest lligam, el Ministeri d'Indústria ha decidit per decret llei una nova pujada de la llum, aquesta vegada d'un 2,3%. El Ministeri de Foment puja els peatges de les autopistes i les Rodalies de Renfe gairebé un 2% encara que la pitjor part de la porta el Ministeri d'Hisenda. Per 2014, ha prorrogat el recàrrec de l'IRPF amb què va inaugurar la legislatura i que va suposar un augment de l'impost d'entre el 0,75% i el 7%, segons els ingressos. Havia d'acabar en 2013, però se seguirà aplicant fins a 2015, any electoral, en el qual es retirarà.

El departament de Cristóbal Montoro també ha prorrogat fins a 2015 la pujada extraordinària dels tipus de l'IBI de fins a un 10%. Els alcaldes tenen mans lliures per augmentar-los fins a aquest topall. Alguns, com els de Madrid, ja han aprofitat per anunciar un alça del 6,4%.

Ni tan sols 2014 suposarà un alleujament pels quals tinguin una hipoteca. L'euríbor, principal referència dels préstecs hipotecaris, tancarà 2013 a l'entorn del 0,54%, i la rebaixa en una hipoteca mitjana amb prou feines es notarà.

El dret a morir amb dignitat

Vicenç Navarro: Aquest article denuncia la imposició per part de l'Església Catòlica de les seves creences i prejudicis, que danyen el benestar i qualitat de vida de la ciutadania, com bé apareix en la seva constant defensa del dolor, que aconsegueix nivells de crueltat en el cas de la mort. Molts som els que hem vist a persones molt volgudes que, a causa de la malaltia que tenien, van tenir una mort llarga, penosa, dolorosa i humiliant. I era la pròpia persona que s'estava morint la que desitjava morir el més aviat possible, anar-se'n sense pena i sense dolor, i sobretot, amb dignitat. I, en canvi, era molt poc el que el malalt i els seus familiars podien fer per ajudar-lo. La llei no ho permet.

La major raó d'això és un prejudici religiós que, com en el cas de l'avortament, parla de la santedat de la vida, sense ser sensible al significat i qualitat d'aquesta vida. Està, com tot sentiment religiós, basat en fe, en creences, i escapa a qualsevol raciocini. I és un indicador més de l'enorme poder que té l'Església i de la seva influència negativa en la cultura popular que tal possibilitat ni tan sols hagi estat considerada pels anomenats representants de la població.

No hi ha que dir que és un tema complex, doncs pot donar motiu a abusos, és a dir, que aquest dret fos utilitzat pels familiars o persones properes al malalt com a manera d'alleujar la seva pròpia incomoditat, afegint pressió al malalt perquè signés i donés el seu consentiment perquè li ajudessin a morir. Però hi ha mecanismes i regulacions que poden disminuir la possibilitat d'aquest abús, adquirint, per exemple, l'autorització en un moment de major normalitat en el qual el pacient pugui decidir en una situació menys estresant, o fins i tot quan no estigués malalt en fase terminal.

Així s'està fent en quatre Estats d'EUA: Oregon, Washington, Vermont i Montana. I la popularitat d'aquesta mesura explica que d'altres Estats estiguin considerant aprovar lleis semblants. La intervenció pública permetent la mort assistida per personal sanitari es diu Death with Dignity Act (llei del dret a morir amb dignitat), i s'està estenent al llarg d'EUA. Això és un indicador de la pèrdua d'influència de les religions en la societat.

En realitat, ha estat la constant de les religions, i molt en particular de les esglésies cristianes (i més concretament de l'Església Catòlica) el valorar el dolor com a instrument de redempció i purificació, concepció que adquireix major contundència en el procés del final de la vida, camí –segons aquestes religions– cap a l'altre món, on es desenvolupa la plena realització d'aquell ésser. Tal creença ha de respectar-se per mera coherència democràtica.

Qualsevol ciutadà té el dret a practicar la seva religió, segons els cànons que marqui la seva església. Ara bé, aquest mateix ciutadà no pot imposar les seves creences a la resta de la societat, tal com les esglésies desitgen, i molt en particular l'Església Catòlica espanyola, que tradicionalment ha tingut una relació privilegiada amb l'Estat espanyol, tant durant els períodes dictatorials com en els escassos períodes democràtics que Espanya ha tingut en la seva història. L'Església Catòlica espanyola no solament no és un instrument democràtic, sinó que és antidemocràtic, ja que mai ha acceptat que les seves creences són particulars (és a dir, han d'afectar solament als seus creients) i no universals (és a dir, que s'apliquin a tota la ciutadania).

I la direcció ultrarreaccionaria de l'Església Catòlica, que va ser durant la dictadura part de l'Estat feixista (els clergues eren pagats per l'Estat i els bisbes nomenats pel dictador), mai ha acceptat que les seves creences i sancions no han de transformar-se en polítiques públiques en un sistema democràtic. Fer-ho, com està ocorrent a Espanya, és d'una enorme insensibilitat democràtica, a més d'una gran crueltat i inhumanitat.

Negar el dret a morir sense dolor i amb dignitat a les persones com a conseqüència d'un mandat del seu Déu, és delegar la gobernançaa d'un país a un poder terrenal no democràtic que utilitza un poder suposadament diví (que ningú ha triat) per controlar a la població. Ha estat un error greu l'excessiu respecte i docilidad mostrats per les esquerres a les imposicions d'un poder fàctic que ha danyat tant i continua danyant a la població, i tot això en nom del seu Déu.